Els antecedents de l’obrerisme a Palma es podrien situar a la meitat del segle XIX quan es començaren a difondre per la premsa i llibres conceptes com socialisme o comunisme. Per exemple, el 1842,la impremta Guasp edità el Folletín Bibliográfico on es comentava un prospecte, Douze lettres d’un communiste a un reformiste sur la communauté d’Etien Cabet, que propugnava una societat comunista a partir del cristianisme. Aquest autor degué influí sobre un franciscà mallorquí Jeroni Bibiloni Llaneres (1802-1876) que publicà Cristianos socialistas on exposava la necessitat de millorar la instrucció de la població per garantir la igualtat entre la societat. És considerat l’introductor del socialisme utòpic a Mallorca.171 A més, també hi ha constància de l’arribada de notícies de cabetians a Catalunya a la premsa mallorquina i que demostraria que les idees socialistes també eren conegudes a Mallorca:
«El novembre de 1847 aquest diari hagué de canviar de nom i passà a dir-se El Noticiero Balear. Durà fins dia 15 de gener de 1848 i entre les seves pàgines sempre portava articles de La Fraternidad, mitjà dels cabetians catalans. Aquest fet indica que les idees socialistes també eren prou conegudes a les illes i un dels seus màxims difusors va esser el prevere Jeroni Bibiloni Llaneras (1802-1876) que també col·laborava com a redactor a El Genio de la Libertad. El febrer de 1848 s’anunciava l’edició de l’obra Cristiano-socialistas de Jeroni Bibiloni i primera obra defensora de les idees socialistes a Mallorca.»172
Per a Jordi Maluquer de Motes les aportacions de Jeroni Bibiloni són les més important de les d’influència icarianista, a més de definir el seu projecte com un intent d’unir el cristianisme amb les noves doctrines socials:
«El interés del texto es, sin duda, muy superior al de cualquier otro de la misma procedencia ideológica, incluyendo los de los propagandistas barceloneses. Bibiloni no se limita a explicar las visiones o los caprichos del “apóstol venerado”, sino que desarrollaba un proyecto muy audaz consistente en imbricar la ortodoxia cristiana tradicional y la lucha por el comunismo en un solo cuerpo doctrinal. El mismo camino
171 «De Jeroni Bibiloni, ens interessa ressaltar l'obra Cristianos y socialistas, que es va publicar a 1848, on es troba la seva visió de la reforma social de Saint Simon, Fourier, Cabet, Prohudom, Owen... Considerava que aquesta no era possible sinó hi havia un exercici de l'amor i de la caritat fraternal, sempre segons les doctrines dels evangelis. Les seves idees són una expressió d’anti-individualisme i a favor de la solidaritat com a foment de la unió i la concòrdia entre els homes. Estava preocupat per la instrucció de la classe obrera i estava a favor d’un desenvolupament de la intel·ligència per consolidar el progrés tècnic i social al servei de la llibertat i la igualtat dels homes. Volia evitar l’egoisme però naturalment el seus plantejaments estaven imbuïts d‘un to molt elevat de cristianisme i estava molt influenciat per Cabet i Fourier.», MULET TROBAT, Bartomeu, «Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871). Humanista liberal-burgés polifacètic del segle XIX», III Congrés Català de Filosofia, Palma, 21-23 de gener de 2015, a http://www.uibcongres.org/filosofia/cv_ponente.ct.html?cp=17732
172 MARTORELL FULLANA, Catalina, El republicanisme federal ... p. 25. Per a conèixer més àmpliament a Jeroni Bibiloni vegeu MIR, Gregori, «El socialisme utòpic de Jeroni Bibiloni», Lluc, núm. 618, 1972, p. 21-24; FERRER FLÓREZ, Miguel, Socialismo y utopía en Mallorca. Jeroni Bibiloni (1802-1876), Lleonard Muntaner Editor, Palma, 1996.
que recorriera Cabet, pero -a diferencia de él y sus seguidores- desde el interior de la iglesia católica»173 Però la pressió de la mateixa església obligà a Jeroni Bibiloni a publicar unes rectificacions a la seva primera obra on rebutjava el to subversiu que es podia entendre del text anterior.174
Els treballs de Pere Gabriel són claus per analitzar el període de la Primera Internacional i els anys anteriors a l’inici del socialisme a Mallorca. També la tesi doctoral de Catalina Martorell que estudia el republicanisme de 1840 a 1900 és bàsica per entendre l’evolució del primer obrerisme que hi hagué a Mallorca al darrer terç del segle XIX, així com els treballs de Manel Santana.
Per a Catalina Martorell dos foren els motius pels quals el republicanisme federal controlàs les primeres organitzacions de caràcter obrer. Per una banda, el republicanisme havia fet seves les reivindicacions de les classes populars i, per altra banda, el republicanisme permeté la participació de les classes populars dins les xarxes de sociabilitat republicana així com també aquests organitzaren el Centre Federal de Societats Obrers.175
Per a Pere Gabriel el periòdic obrer internacionalista La Federación de Barcelona tengué una gran influència en la conformació d’un grup d’obrers a favor de les societats de resistència a Mallorca. Després d’haver llegit el periòdic barcelonès i en el context de la llibertat d’associació, de premsa i de reunió aprovada pel govern provisional, devers cinc obrers, entre els quals hi havia Francesc Tomàs, promogueren la creació d’associacions obreres d’ofici i fundaren un periòdic, El Obrero, amb l’objectiu de difondre les idees associacionistes. Ara bé, els redactors d’El Obrero, inclòs Francesc Tomàs, es trobaven encara lligats amb el republicanisme federal, ja que havien estat membres del Partit Republicà Federal.
Així doncs, l'obrerisme a Mallorca començà a tenir un cert protagonisme a partir del novembre de 1869 quan es fundà el setmanari El Obrero dins l'entorn de la ideologia republicano-federal. Però la repressió posterior a la sublevació republicano-federal d'octubre de 1869 permeté que l'obrerisme de l'AIT pogués estendre's amb major facilitat per segons quins territoris a part de Madrid i Barcelona.
Fou en aquest ambient que l'obrerisme a Mallorca de caire internacionalista es desenvolupà: el 29 de desembre del 1869 es formà el Federació de Societats Obreres de Palma, i un mes més tard, el gener del 1870, la Federació s’incorporà oficialment als principis de la Internacional i integrà dins el seu organisme a la redacció d’El Obrero com a òrgan de propaganda oral i escrita.
Per a Francisco Mora, els principals dirigents de l'obrerisme internacionalista a Palma varen ser Miquel Pol, Francesc Tomàs, Joan Vives, Rafel Alemany, Miquel Fornés, Francesc Roca, Jaume Orell i Miquel
173 MALUQUER DE MOTES, Jordi, El socialismo en ... p. 258.
174 «Bibiloni no tardó en rechazar por escrito las subversivas tesis que él mismo mantuviera en Cristianos-socialistas.
Con las correspondientes aclaraciones pretendía reafirmar la existencia de una desigualdad natural entre los hombres emanada de la autoridad divina, la validez del principio de autoridad y la legitimidad de la propiedad privada.», Íbidem, p. 261.
175 «Les primeres organitzacions de caràcter obrer aparegueren de la mà del republicanisme federal a partir de la creació de clubs, casinos i escoles va atreure a les masses obreres i lluità pels seus drets. El republicanisme havia recollit lluites tan populars com l’abolició de les quintes i la matrícula de mar, la supressió dels consums, denuncià la carestia de la vida, l’atur, etc. Això provocà que les classes subalternes se sentissin atretes pel programa federal. Aquest suport es va fer visible mitjançant la participació de les classes populars en les xarxes de sociabilitat republicana i mitjançant el sufragi universal i el conseqüent suport a les urnes», MARTORELL FULLANA, Catalina, El Republicanisme federal ...
p. 162.
Payeras.176 També s'organitzaren societats obreristes a Manacor, Andratx, Pollença, Llucmajor i a la barriada de Sa Vileta de Palma.
La Federació de Societats Obreres de Palma aconseguí certa notorietat a nivell d'Espanya perquè mostrà una certa influència a l'hora de la presa de decisions. Per exemple, en oposar-se juntament amb la Federació de Societats Obreres de Barcelona a la proposta d'ubicació del congrés de la secció espanyola de l'A.I.T a Madrid:
«En la asamblea verificada el 13 de marzo por la Sección Central se acordó, teniendo en cuenta las justas observaciones de los Centros Federales de Barcelona y Palma de Mallorca, revocar el acuerdo tomado por la misma que designaba a Madrid como punto de reunión del Congreso Obrero Nacional.»177
Un segon exemple de la notorietat que assolí l'obrerisme de Mallorca s'evidencia quan Mallorca esdevé punt de referència al mateix nivell que Barcelona i Madrid, el setmanari El Obrero de Palma esdevenia un dels punts on havia de remetre's el vot de cada una de les Federacions provincials de l'AIT d'Espanya. Els altres dos punts on es podia enviar el vot de les federacions provincials eren els setmanaris de Barcelona i Madrid:
«En consecuencia, se invitó a todas las Sociedades obreras a que emitieran su voto respecto al punto en que habría de celebrarse dicho Congreso, cuyo voto deberían remitir a los periódicos obreros La Federación de Barcelona, El Obrero de Palma y La Solidaridad de Madrid.»178
A més, segons aquella votació, a l’abril del 1870 la Federació de Societats Obreres de Palma estava integrada per 21 societats i 1631 cotitzants, gràcies al seu gran creixement durant els seus primers mesos de vida, en els quals s’incorporaren diferents societats de treballadors: de sabaters, fusters, paletes, teixidors, ferrers, ebenistes, pintors, corders, calafats, folradors de vidre, argenters, terrissers, adobers, cistellers, etc, sent els quatre primers els grups més nombrosos. El mes de maig s’hi afegirien els mariners (380 persones), sent en total 1.670 el nombre de persones que conformaven l’associació obrera de Palma. També s'estengué a la Part Forana, en llocs com Alaró, Andratx, Llucmajor, Manacor, Pollença i Selva. Al darrer poble, si bé pareix que no reunia les condicions per a l’associacionisme obrer, la influència de Francesc Tomàs jugà un paper molt important, ja que havia nascut allà.
Durant els mesos anteriors al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), la Federació palmesana girà cap a idees properes a les de l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista d’orientació bakuninista.
En aquest congrés, els representants obrers de Palma foren Miquel Payeres i Francesc Tomàs, que destacà per la seva gran participació:
176 MORA, Francisco, Historia del socialismo español, Biblioteca Nacional, Madrid, 1902, p.30-31.
177 Íbidem, p.31
178 Íbidem.
«Formà part de la mesa per les sessions; després de la salutació al congrés en la sessió inaugural, explicà quina era la situació societària a les Balears (...) i participà activament en la discussió de les diferents ponències, així com en la redacció dels dictàmens presentats sobre la cooperació, l’organització social i l’actitud davant la política. La intervenció d’en Payeres sembla que va ésser menys activa.»179
No obstant això, en els mesos de juliol i agost l’associació palmesana patí una greu crisi. La seva cooperativa de consum i producció fracassà, cosa que els ocasionà una gran pèrdua econòmica (1500 pessetes). En aquest context, els republicans mallorquins aprofitaren la greu situació dels internacionalistes per a criticar-los. D’aquesta manera, en una publicació del periòdic republicà federal El Iris del Pueblo, Francesc Tomàs fou acusat per molts obrers de ser el responsable del fracàs de la cooperativa, i es dissolgueren quasi en la seva totalitat les societats obreres de Palma.
Durant els mesos de setembre i octubre la crisi anà en augment arran de la persecució del govern que començaren a patir i, a finals d’octubre, a causa de la propagació de la pesta groga, es suspengué El Obrero i es dissolgué la Federació de Societats Obreres de Palma. El desembre del mateix any fou possible la reorganització de la federació obrera de Palma gràcies a que un extens grup de mariners acceptà les idees internacionalistes. Primer de tot, publicaren un manifest on criticaven tant la monarquia com la república com a forma d’estat, seguint el pensament bakuninista de rebuig a qualsevol forma d’estat, i on anunciaren la formació d’un nou periòdic, substitut d’El Obrero, anomenat La Revolución Social. Això no obstant, la repressió governamental fou immediata: tres setmanes després de la primera publicació del setmanari del dia 8 de gener de 1871, aquest fou denunciat i suspès pel governador de les Illes Balears, Francesc Tomàs fou empresonat i la Federació s’hagué de dissoldre per segona vegada.
Una vegada Tomàs fou alliberat, es tornà a reorganitzar l’associació, aquesta vegada sota el nom de Círculo Internacional de Trabajadores. El gener del 1872, els membres del consell local obrer de Palma feren un escrit on criticaren el consell general de l’AIT, en el context de la lluita ideològica entre marxistes i bakuninistes. Francesc Tomàs abandonà Mallorca l’abril del mateix any i es dirigí cap a València per a convertir-se en nou membre del consell federal de la FRE-AIT.
Com ja és sabut, el fenomen de la Comuna de París anà acompanyat de l’acusació dels governs a la Internacional d’estar al darrere i d’una persecució cap a les seves seccions. Després d'haver-se difós per Ciutat els suposats crims de la Comuna de París de 1871 i que, a causa d’això, es creàs un clima de repressió contra els internacionalistes, la policia tancà els locals de l’associació internacionalista i perseguí a alguns dels seus membres. Pareix esser que la persecució va minvar a partir del juny de 1871. Encara així, les lluites reivindicatives i les vagues seguiren. A l’any 1873, les principals activitats de la federació de Palma foren la correspondència burocràtica amb el consell de la FRE-AIT, en la qual reivindicà la «Revolució del petroli»
d’orientació anarquista d’Alcoi, i el gran desenvolupament de la societat de sabaters de Ciutat.
Finalment, la il·legalització de la Internacional Obrera a Espanya posà punt i final a l’associació internacionalista de Palma.
179 GABRIEL, Pere, El Moviment obrer a ... p. 10.
Però, tal com afirma Pere Gabriel, en el Sexenni Democràtic tengué més pes dins l’obrerisme la influència del primer republicanisme que l’internacionalisme de tendència bakuninista.180 En certa manera, aquest lligam dels republicans amb l’obrerisme serà un dels entrebancs amb els que es trobaran els 25 primers anys de socialisme a Mallorca, especialment en les confrontacions electorals on el republicanisme era capaç d’arrossegar una bona part dels votants de la classe obrera que anaven a votar, mentre que els socialistes obtindran uns pèssim resultats per la competència republicana.
Per altra banda, en constituir-se la Unió Obrera Balear, el 1881, alguns internacionalistes com Francesc Roca i Sebastià Alorda en formaren inicialment part però als pocs mesos abandonaren l’entitat i intentaren continuar lligats a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola de caràcter anarcosindicalista juntament amb els tipògrafs Ricard Sanjuan i Carles Duval.
Mentrestant, La Unió Obrera Balear molt propera al republicanisme enfocà l’entitat cap al foment de l’educació i l’assistència mútua, com per exemple, un mont de pietat. Els seus principals líders foren Fèlix Mateu i Ignasi Cortacans. Per la seva banda, Catalina Martorell considera interessant l'aportació de l'obrerisme republicà de Miquel Quetglas com a base del posterior obrerisme de la Primera Internacional.181 Aquesta aportació és important perquè durant el darrer quart del segle XIX i durant el primer decenni del XX, el socialisme tendrà moltes dificultats per la competència del republicanisme en les eleccions, tant municipals com parlamentàries. El republicanisme tendrà un fort predicament sobre la classe obrera que es traduirà amb uns resultats electorals, en alguns casos bastant bons com fou en les eleccions municipals de 1903 a Palma, i en altres més discrets però que impossibilitaran que el socialisme assoleixi un cert èxit.
En definitiva, La Unió Obrera Balear fou un primer intent d’articular l’obrerisme a l’entorn del republicanisme i tot i què a partir de 1886 aquesta entitat decaigué, com es veurà en el present treball, el republicanisme encara mantingué una certa influència sobre l’obrerisme als inicis de l’Ateneu Obrer Mallorquí i en les primeres diades del Primer de Maig.182
180 «Una visió optimista i segurament superficial podria veure en el moviment obrer mallorquí de 1869-1873 un producte ferm de l’internacionalisme hispànic. Hom pensaria en la fulgurant personalitat de Francesc Tomàs Oliver i potser en allò que la federació local de Ciutat fou "una de las más radicales y revolucionarias de España". Hom pensaria també en les xifres d’afiliats d’abril i juny de 1870 i atribuirIa la davallada posterior, sense més, a la repressió, repressió que certament es produí. Per la nostra banda, esperem haver mostrat certs indicis que fan pensar en un «èxit» de 1869-1870 atribuïble sobretot, deixant de banda altres raons més fondes, al suport republicà i a una bona part de la confusió entre republicanisme i obrerisme.», GABRIEL, Pere, A l’entorn del (I)... p. 112.
181 MARTORELL, Catalina, El republicanisme federal i ... p. 164-166.
182 Per una aproximació sobre el tema de l’obrerisme durant els primers anys de la restauració vegeu GABRIEL, Pere, A l’entorn del ... I i II i MARTORELL, Catalina, El republicanisme federal ....
PART PRIMERA (1890-1913): Aparició i desenvolupament del socialisme
El socialisme es consolidà com a ideologia obrera a Mallorca a partir de les convocatòries del Primer de Maig i de la constitució de societats obreres de resistència que sorgiran al seu voltant com les del calçat, la fusta, el metall o les adobaries, entre d’altres. Mentre en l’àmbit societari es disputaran el suport dels obrers als seguidors de l’anarquisme, especialment, el Centre de Picapedrers, en l’àmbit polític seran incapaços d’assolir els resultats que obtengueren els republicans. Exceptuant, l’entrada de Francesc Roca a l’Ajuntament de Palma a les eleccions de 1901, els socialistes només aconseguiran certs èxits quan participaren de la Conjunció Republicanosocialista, a partir de la reorganització de les forces d’esquerra, després de la Setmana Tràgica. Començarà a percebre’s de manera diferent el socialisme a Palma, molt més urbà, amb una població industrial més nombrosa i amb un intens debat polític, que el socialisme de la Part Forana, amb una població obrera centrada en un determinat sector, normalment el calçat, i molt més mutualista que polític, tal com a evidenciarien els fracassos de la Federació Balear del Calçat i la mateixa Federació Socialista Balear. Pel que fa la dona, aquesta tengué poca presència dins el socialisme de Mallorca, exceptuant alguns postulats d’alliberament de la dona que es defensaren des del setmanari socialista, però que eren escassament duits a la pràctica pels mateixos socialistes. El 1912 amb la constitució d’alguns grups femenins socialistes es donà una gran passa, especialment pel que fa al de Capdepera que assolí una remarcable activitat.