Facultat d’Educació
“On air”: La millora de les habilitats comunicatives a través de podcasts
PONS i FONT, Damià
Grau en Magisteri d’Educació Primària
Any acadèmic 2018-19 DNI de l’alumne: 43206214R
Treball tutelat per Eduard Moyà Anton Departament de Filologia Anglesa
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Abstract
The learning of English language is paramount in today’s global world. It is an indispensable instrument required in a complete curricular and cultural development which guarantees high chances of a prosperous future. This paper will attest that a proposal which involves a model of transversal teaching such CLIL (Content and Language Integrated Learning) succeeds improving every one of the skills needed to acquire a foreign language. The creation of a podcast will be the driving force of this proposal which will launch the students into a project where Social Science will be the content while English will be the bond that will link both subjects.
Key words: CLIL, English language, cross-curricular, podcast, radio, ICT, meaningful learning, Social Science, inclusion.
Resum
La llengua anglesa roman dominant arreu del món en l’actualitat. La llengua anglesa és una eina essencial per obtenir un desenvolupament curricular i cultural adequat que garanteixi unes altes possibilitats d’èxit en la vida adulta. En aquest document es provarà que la millora de les quatre competències de la llengua s’efectuaran amb èxit gràcies a un model transversal de l’ensenyament com els que trobem dins el CLIL. La creació d’un podcast serà el fil conductor d’aquesta proposta que endinsarà els alumnes cap a un projecte on les Ciències Socials en seran el contingut i l’anglès el pont que enllaci aquestes dues matèries.
Paraules clau:
CLIL, llengua anglesa, transversalitat, podcast, ràdio, TIC, aprenentatge significatiu, Ciències Socials, inclusió.
Índex
1. Introducció: ... 5
1.1. Origen: ... 5
1.2. Repte ... 5
2. Objectius: ... 6
2.1. Objectiu general: ... 6
2.2. Objectius específics ... 7
3. Marc teòric ... 7
3.1. Avantatges en les habilitats lingüístiques i dels continguts treballats en models CLIL . 8 3.3. El concepte Podcast ... 11
3.4. CLIL, Podcast i anglès ... 12
4. Disseny de la proposta d’intervenció ... 14
4.1. Justificació ... 14
4.2. Intencionalitat de la proposta ... 15
4.3. Competències bàsiques ... 16
4.4. Context i temporització ... 17
4.5. Desenvolupament de la intervenció ... 18
4.6. Avaluació ... 22
5. Anàlisi ... 24
5.1. Resultats ... 25
5.2. Conclusions finals ... 26
5. Bibliografia i webgrafia ... 28
6. Annexes ... 29
Annex 1. ... 29
Annex 2. ... 29
Annex 3. ... 30
1. Introducció:
1.1. Origen:
Fou el descontent amb la situació actual de la llengua anglesa dins la nostra societat i, sobretot, amb la disconformitat del meu nivell de llengua anglesa que veia tant en mi com en els meus companys de curs l’arrel que m’ha portat a iniciar-me dintre d’aquest treball empíric que intentarà provocar un canvi dins els actuals models educatius sobre l’ensenyament de les habilitats comunicatives d’una segona llengua.
La immersió lingüística des de la infantesa més primerenca sempre ha estat una de les investigacions més suggeridores que he anat tenint al llarg de la meva carrera formativa docent. Això és així perquè fou un dels meus desitjos. Poder parlar una altra llengua com l’anglès com un nadiu; això seria una de les meves eleccions que ja no seria a temps a triar en una situació d’adolescència avançada. Des de la meva inconformitat però, he volgut tractar i donar-li la volta a la meva situació i d’ençà que la meva escolaritat finalitzà, la millora i el progrés en aquesta bella llengua ha estat un dels meus principals propòsits vitals.
Així doncs, la meva responsabilitat com a ciutadà i, sobretot, com a mestre és la de construir una comunitat millor, és a dir, que el que un vol per un mateix és el que desitja pels seus semblants. Llavors, una de les maneres més indicades i realistes de dur a terme un projecte tan ambiciós com és el de l'adquisició d’una nova llengua fou usant una proposta que involucrés la introducció d’aquesta dins un àmbit que, comunament, la llengua catalana o castellana en són les vehiculars. Per tant, ens endinsem dins un terreny que es coneix com CLIL, Content Language Integrated Learning que en català rep el nom de “Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengües Estrangeres”. Amb això, el que es vol proposar és la construcció d’un producte final amb un contingut curricular que no té res a veure amb la llengua anglesa però usant aquesta com l’eina encarregada de manar aquest procés de d’elaboració d’un producte final.
1.2. Repte
La llengua anglesa dins la nostra comunitat educativa, malauradament, ha sofert de moltes mancances. El repte i la pretensió d’aquest treball és demostrar que emprant un model CLIL dins l’aula s’obté una millora significativa en els coneixements comunicatius de la
llengua; sempre tractant d’inspirar confiança i motivació envers aquest idioma, que a més de ser una llengua amb una vasta riquesa cultural i literària és la lingua franca1 del món actual; cosa que el coneixement d’aquesta farà que els nostres alumes s’obrin al món amb major facilitat.
Els processos d’ensenyament més limitadors i restrictius cobreixen greument l’afany de continuar aprenent i de mantenir-se motivats quant a la llengua anglesa (en el nostre cas).
Així que aquesta proposta vol rompre amb això i fer-la oberta i que no es doni peu a limitacions que frenin el seu interès en continuar amb ambició l’aprenentatge d’aquesta llengua. A més, de demostrar-los la utilitat real que és la comunicativa que tenen les llengües, que ens pot parèixer molt evident, però la claredat es perd en gran mesura quan el seu ensenyament deriva en sessions tedioses que no fan ús de la seva aplicació real.
En aquest treball s’ofereixen noves eines que pretenen desvincular-nos del convencionalisme; emprant mètodes i materials atractius i engrescadors pels alumnes d’educació primària. És de gran importància que associïn l’estudi de l’anglès amb unes percepcions i emocions positives, i que entenguin que l’aprenentatge d’una llengua estrangera de manera divertida, entretinguda i ocurrent és versemblant. Amb aquest model de treball volem afavorir que l’interès en l’estudi de la llengua perduri en el temps i no quedi estancada en una de les primeres fases d’aquest.
Que amb petits canvis com aquest juntament amb les noves generacions que van sorgint, tendeixi a una educació en la qual el nin palpi la utilitat del q està fent i a sobre, s’ho passi bé.
2. Objectius:
2.1. Objectiu general:
• Oferir un recurs que sigui dinàmic i interactiu, a més d’innovador i eficient quant a l'adquisició d’una millora en les habilitats comunicatives de la llengua estrangera, a més de les quatre habilitats bàsiques d’una segona llengua (reading, writing, listening i speaking).
1 L’idioma adoptat per conveni social entre persones que no tenen la mateixa llengua materna. (Cambridge Dictionary)
• Constituir un hàbit i una manera de treballar amb les TIC2 que sigui engrescadora i aportadora d’un aprenentatge significatiu per als alumnes.
2.2. Objectius específics
• Desenvolupar un mètode de treball transversal que embolcalli una gran quantitat d’àrees educatives. Com per exemple: les ciències socials amb la llengua anglesa.
• Millorar la capacitat d’extracció de la informació més important d’un text.
• Millorar la capacitat d’anàlisi i resum de la informació més rellevant dels textos de recerca.
• Incrementar la capacitat de producció de textos.
• Perfeccionar les habilitats referents amb les noves tecnologies.
• Vincular l’aprenentatge de la segona llengua dins entorns educatius atractius, que donin peu a actituds reflexives i autocrítiques.
• Familiaritzar-se amb situacions d’ús de registres formals, necessaris per a diversos àmbits laborals de la vida adulta com poden ser diverses situacions periodístiques, radiofòniques i/o de mitjans de comunicació.
• Habituar-se al funcionament i vocabulari de les TIC, a més del vocabulari que finalment s’emetrà en les radiodifusions en anglès de manera natural i amb fluïdesa, sense esforç conscient.
• Atorgar importància al saber expressar-se correctament en públic i en distintes situacions que estan fora de la zona de l’aula i, per tant, de confort, desplaçant- nos a àmbits multiculturals i accessibles per una gran varietat de públic.
3. Marc teòric
La globalització és el gran desencadenant de les reclamacions i de l’exponencial augment en el coneixement de llengües estrangeres. En el món actual i amb la previsió d’un llarg seguit d’anys esdevenidors, la llengua anglesa és i serà la lingua franca de, gairebé, tot el món. Per tant, les tendències estadístiques de creixents necessitats d’aprenentatge d’aquesta llengua, tendeix a l'optimització de models d’aprenentatge. D'aquí, doncs, aparegué per primera vegada el concepte que avui es coneix com a CLIL (Content and
2Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
Language Integrated Learning). Aquest mètode ens ofereix una manera distinta d’ensenyament de les llengües estrangeres. És sabut que la gran majoria dels processos d’aprenentatge d’una llengua estrangera que s’han realitzat a les escoles, fins fa relativament poc temps, han estat des d’una perspectiva molt centrada en les estructures gramaticals i l’adquisició d’ingents llistats de vocabulari. La manca del seu ús comunicatiu molts cops ha esdevingut en un breu lapse de motivació de l’alumnat fins que aquest decau en una, més que probable, desgana i desil·lusió. Els mètodes CLIL, a diferència dels mètodes tradicionals, promouen un ensenyament de la llengua prenent-la no com el focus d’estudi sinó com l’eina comunicativa d’una altra matèria en què es tingui interès o que sigui adequada la seva aplicació. En aquest document s’observarà quin és l’ús que se li dona a la llengua anglesa dintre de la matèria de les Ciències Socials, ja que aquesta és una assignatura que ens proveeix d’immenses quantitats de continguts i ens serà adequada per abordar les estructures de la llengua que aspirem que aprenguin al llarg d’aquest projecte.
El CLIL no només ens proveeix d’un increment en l’exposició d’una segona llengua (Stephen D Krashen, 2009), sinó que també ens proporciona una aportació de tasques fixades dins el context d’aprenentatge que repta els alumnes tant en termes de contingut com de llengua. A més, creant un context comunicatiu autèntic i real, els models CLIL aporten un entorn on el llenguatge pot ser adquirit més senzillament mentre els alumnes se centren en el contingut (Ena Harrop, 2012). Aquesta és l’essència del projecte dut a terme aquí en aquest treball en el qual s’exposen les màximes que Ena Harrop (2012) descriu clarament.
Els objectius dels models CLIL tenen una funció bidireccional els quals la importància de l'adquisició dels continguts tractats com el de l'adquisició de la llengua són parts igual de rellevants de les seves directrius.
3.1. Avantatges en les habilitats lingüístiques i dels continguts treballats en models CLIL
Els avantatges d’una educació basada en un model CLIL, amb la seva integració de contingut parlat i no-parlat, fan que s’incrementin els nivells de motivació dels nostres alumnes. El fet de donar-los un entorn genuí i real amb el qual poden fer ús de la llengua anglesa i oferir recursos vàlids per a crear maneres de comunicació, és el que ens duu als
increments de motivació esmentats (Ena Harrop, 2012). En un altre estudi de Seikkula- Leino (2007), s’observà una reafirmació de les paraules d’Ena Harrop: els alumnes que empraven el CLIL com a model educatiu, romanien més motivats que els seus companys que, a més de demostrar menys motivació dintre del seu aprenentatge, també s’advertiren baixos nivells d’autoestima pel que respecta l’estudi d’una segona llengua. En canvi, els nivells d’autoestima dels alumnes que sí estaven immersos dins models CLIL, es constataren alts nivells de confiança durant el procés d'aprenentatge i en un augment en l'interès d'aquest. També la motivació i la qualitat s'hi varen veure reforçades. Quant a aspectes curriculars, es comprovaren unes millores significatives en les qualitats de les habilitats orals gràcies al fet que el vehicle de comunicació de les dues assignatures fos la mateixa llengua. De tot això ens queda constància en un estudi realitzat a la Comunitat Valenciana sobre l'aplicació del CLIL en un grup de 3r d'educació secundària (Warburton, 2017). Tot i que difereixen en els aspectes de les habilitats orals, això és a causa que en l’estudi de Warburton (2017) la seva mostra recau sobre una població d’alumnes de catorze anys on les millores en les competències orals es veuen molt més agreujades entre dos grups que tenen àmplies diferències quant a l’exposició de la llengua que reben.
La millora en els nivells de motivació no és l’únic atribut exclusius del CLIL, també s’ha vist en diversos estudis que els estudiants CLIL exerceixen millor que els seus companys que no empren una metodologia basada en CLIL en fluïdesa i coneixements de vocabulari i en comprensió escrita. No obstant això, les diferències no són tan assenyalades quant a pronunciació (Ruiz De Zarobe, 2008).
És a dir, que aquest procés de convertiment de la llengua anglesa en una eina útil de comunicació produeix millores en els comportaments dels alumnes en contextos diversos.
Hem explicat les millores que repercuteixen en la seva motivació, emperò també cal esmentar que quan la llengua passa a ser l’aparell de l’aprenentatge i no la finalitat d’aquest, s’aprecia una disminució significativa dels nivells d’ansietat dels nostres estudiants (Lasagabaster 2009).
Algunes de les incògnites, que sovint apareixen des de la ignorància, són els dubtes de si l’alumne que sigui endinsat dins aquesta metodologia, patirà retards en les seves adquisicions en la seva primera llengua. Investigacions amb força pes proven que aquests alumnes no pateixen cap tipus de desavantatge en els seus nivells de captació en qualsevol
de les habilitats lingüístiques de la seva primera llengua ni, tampoc, cap retard en els continguts de les matèries en les quals s’exerceix la segona llengua com a eina comunicativa. Al contrari, són aquests que estan immersos dins el CLIL que
“paradoxalment” ho fan millor que els seus companys que no estan immersos en un model CLIL (Lasagabaster 2008).
Traslladant-nos a caires d’intel·ligència emocional, trobem com en els casos de les escoles que fomenten adequadament sistemes bilingües, s’aprecien millors capacitats de metalingüístiques a part de millorar la seva creativitat. A més, en escoles on usen models d’ensenyament basats en CLIL, s’observen més conductes de major empatia intercultural.
Això és produït a causa que es proporcionen vivències que no s’haurien duit a terme amb els models tradicionals on la cultura i les llengües del món, sovint, tenen un paper important en el contingut que solen treballar cosa que permet el desenvolupament de les conductes que acabem d’esmentar (Baker, 2011).
Per a traslladar totes aquestes opinions i qüestions a la realitat s’ofereix un qüestionari realitzat per una docent que fa un ús periòdic del CLIL dins les seves aules. (vegeu annex 3).
Els resultats que ens ofereix la docent en qüestió ens indica que el CLIL és altament apte per a l’ensenyament de la llengua anglesa, de manera que aquesta proposta es consolida articulant coneixements de Ciències Socials integrant-los a través de la llengua anglesa i la producció radiofònica que és el cas concret d’aquest model CLIL que es mostrarà en aquest document.
3.2. CLIL dins les Ciències Socials
La literatura que hi ha a l’abast sobre el CLIL dintre de l’educació primària no és molt extensa. En aquest document es pretén ensenyar com s’ha dut a la pràctica un projecte basat en un model CLIL, analitzant i estudiant les competències que hi intervenen i els resultats que se n’obtenen.
Les Ciències Socials són una assignatura que encaixa molt bé dins les estructures del CLIL. Això es degut al fet que les Ciències Socials tenen grans quantitats de continguts
culturals amb capacitat d’estendre’s tot el que l’alumne vulgui, i per tant, accedir a zones de coneixement molt més extenses en les quals habitualment no tenen oportunitat d’endinsar-s’hi.
En el cas exposat en aquest document, les Ciències Socials ens faran de suport per integrar el Past Simple usant un tema que doni joc a ampliar-se tot el que els alumnes desitgin. En aquest cas concret, Old Civilization serà el tema de recerca que els nostres alumnes hauran de dur a terme. Durant l’elaboració dels guions i recerques, entraran en contacte contínuament amb estructures del Past Simple que com acabem d’esmentar és el nostre objectiu primordial.
3.3. El concepte Podcast
El terme de podcast neix dels conceptes Play-On-Demand (POD), que significa la reproducció esdevé quan un vol i de Broadcasting, que significa radiodifusió i difusió web.
El podcast és un recurs que trobem dins Internet, emprat per a crear gravacions d’àudio i fer-les públiques a la xarxa (Chacón & Pérez, 2011). Els límits dels tòpics possibles sobre els quals es pot realitzar un podcast són gairebé indefinits; qualsevol tema hi té cabuda dins aquest format de radiodifusió.
Sovint, els podcasts acostumen a dividir-se en tòpics generals i aquests, en episodis. És a dir, que d’un mateix tòpic podem trigar més d’un podcast a acabar d’escoltar tota la informació. Podríem dir que té una divisió capitulada dels continguts, que ens facilita la seva recerca, ja que la tenim subdividida en petits “toms”, cada un dels quals està titulat.
Imatge 1: Observem la diversitat tòpics només dins “viatges” dels quals podem obtenir informació a l’hora de triar el podcast desitjat.
Imatge 2: Apreciem la subdivisió dins un tòpic de podcast en episodis.
3.4. CLIL, Podcast i anglès
Dins aquest estudi, proposem la creació d’un podcast com l’agent integrador de diferents habilitats i competències, les quals la millora de la llengua anglesa en serà l’objectiu més primordial i la finalitat principal. Tot i que, com anirem veient, altres competències i continguts es veuran afavorits també per aquesta proposat la qual abasta un conjunt ampli de destreses.
La creació d’un podcast ens concedeix arribar a moltes zones de l’aprenentatge, fent que aquest, com veurem més endavant, es converteixi en significatiu. La producció i organització d’aquest requereix de diverses habilitats que els alumnes hauran d’anar compartint per avençar tots junts i alhora. Algunes de les habilitats que es necessiten són les destreses d’examinació i descomposició de textos per la seva futura recollida d’informació necessària. La facultat d’entendre’s amb els companys amb qui compartiran la realització del podcast, habilitat que necessita de molt mestratge pels alumnes més actius i que estan més acostumats a treballar de manera independent. Aquestes són
algunes de les destreses que hauran d’anar adquirint/millorant/polint quant a la part no- lingüística d’aquesta proposta ens respecta.
La producció d’aquests episodis radiofònics promouen, força bé, les millores necessàries per a obtenir un progrés adequat i un increment de la llengua anglesa, ja que serà aquesta l’encarregada de reproduir la informació.
Les destreses oral són les que es veuen més a la superfície d’aquesta proposta, ja que el producte resultant és l’episodi parlat d’algun tòpic que haguem posat en comú amb el grup classe. Emperò, habilitats que impliquen la comprensió lectora i la comprensió escrita, en són més que presents perquè la recerca, selecció i posterior redacció d’informació en llengua anglesa és una de les parts més importants dins aquest treball. La recerca d’informació no només esdevé en forma escrita sinó que tindran a la seva disposició els mitjans necessaris per escoltar qualsevol cosa que tingui una aportació rellevant a la realització del seu episodi. Així doncs, també parlem de millores quant a les destreses auditives de la llengua; quedant evidenciat que la producció d’un podcast pot ser un mecanisme que els contribueixi a embolcallar totes les seves necessitats per a la maduració i millora de la competència lingüística i comunicativa.
No s’atura només aquí el conjunt de coneixements i/o destreses obtingudes. És sabut que la competència lingüística en serà una que es veurà principalment afavorida però també cal tenir en compte que el podcast de cada grup parlarà d’un tòpic concret que no parlarà sobre les directrius, ni de les normes ortogràfiques ni gramaticals de la llengua anglesa, sinó que serà un episodi radiofònic en què es parlarà de temes culturals diversos. En el cas d’aquest treball, els alumnes han treballat el seu podcast amb civilitzacions antigues.
D’aquí en traiem que no només la competència lingüística i comunicativa en surt reforçada, sinó que també diverses competències més, i, quant a la transversalitat3 d’aquesta proposta (en el nostre cas d’estudi) l’altra competència que s’ha vist consolidada en gran mesura ha estat la de prendre consciència sobre la cultura i la història.
3 Fa referència a les diverses disciplines educatives en què s’endinsa una metodologia.
4. Disseny de la proposta d’intervenció
4.1. Justificació
És sabut que quan l’ensenyament es produeix de manera transversal (José Mª F. Batanero, Julio B. Osuna, Julio C. Almenara, Blas B. Campos, Pedro R. Graván, Juan Antonio M.
Lozano, 2000), l’aprenentatge esdevé molt més demandant intel·lectualment i més intens, per tant, més significatiu. Juntament amb un model CLIL, la proposta que a continuació es descriurà, intentarà reflectir molts dels conceptes que acostumen a estar en les capçaleres de les innovacions educatives. En el cas de l’aprenentatge d’una segona llengua, com podria ser l’anglès, el mètode d’ensenyament transversal amb diverses assignatures (i indirectament amb les TIC) produeix una difusió dels límits del que s’ensenya que desemboca en una riquesa en l’aprenent que poques vegades seria observable amb mètodes els d’ensenyament metalingüístics estàndards.
La pretensió d’aquesta proposta és crear una interdisciplinarietat entre el vehicle de la producció de l’ensenyament que (quasi) sempre és la llengua i la matèria que aporta els continguts més palpables a primera vista, com pot ser les Ciències Socials. Dins aquesta proposta la llengua que dirigirà aquesta proposta didàctica no serà la llengua materna de l’alumnat, sinó que serà la llengua estrangera. Serà important, com veurem amb més detall a continuació, que els alumnes arribin a certes conclusions per ells mateixos sobre algunes de les pautes que han de seguir per a guiar el seu treball radiofònic. Llavors, la intenció final d’aquesta proposta es diversifica i deixa de ser només una. L’obtenció d’una millora de la segona llengua (sobretot pel que fa al “reading, speaking, listening i writing”) ocorre en tant que serveix com a fil dirigent de la matèria en la qual s’hi volen endinsar i aprofundir coneixements. Tot i que aquestes són les dues principals prioritats, pel camí s’efectuaran altres millores molt interessants com l’anàlisi i la producció de textos, la capacitat de resumir i extracció de la informació més rellevant; dominar un registre de parla més formal i professional; i el perfeccionament de les habilitats referents amb les noves tecnologies.
Així doncs, podem parlar d’una proposta didàctica molt ambiciosa en la qual s’hi obtindran uns resultats molt concrets i un producte molt tangible; cosa que ens oferirà claredat a l’hora de constatar les millores dels nivells de llengua anglesa en els diferents lapses temporals.
4.2. Intencionalitat de la proposta
Amb la creació d’un podcast es tractarà que tot l’esmentat prèviament es dugui a terme.
La realització d’un podcast extreu moltes de les habilitats necessàries per un procés d’aprenentatge significatiu que sigui fet de manera eficient. La introducció de l’alumne al món de la locució ofereix l’increment d’oportunitats de totes les habilitats que hem parlat a causa de la vessant innovadora de la proposta que fa que els nivells de motivació dels alumnes es perllonguin durant moltes més sessions. De fet, un dels objectius no- curriculars d’aquesta proposta didàctica és que els alumnes s’engresquin i es diverteixin fent un projecte que contribueixi en moltes aportacions dins el seu bagatge tant intel·lectual, com cultural i, fins i tot (així com he tingut el plaer d’observar) emocional, donat que el producte, fruit dels seus esforços els ensenya a apreciar i a donar-li cert sentimentalisme que es veu incrementat pel fet d’haver-se realitzat en grup. Aquesta proposta ens ofereix l’oportunitat d’incloure nivells molt diferenciats de la llengua anglesa com és la d’un alumne nadiu i la d’un alumne amb alguna necessitat educativa.
En el nostre cas concret, un alumne nadiu ha estat partícip de la realització del podcast amb la mateixa (o més) motivació que la dels seus companys de classe. La qual cosa, ens ofereix una informació molt valuosa a l’hora d’avaluar la nostra proposta sobre la consecució d’aquest succés.
Aquesta proposta neix de la inconformitat personal provinent dels mètodes d’ensenyament de la llengua anglesa en la nostra comunitat educativa. Primer, des de la meva perspectiva d’alumne dins una escola, en la qual s’ensenyava l’anglès donant (quasi únicament) importància a la gramàtica, donant-nos les pautes d’aquesta, com si d’una lliçó de matemàtiques es tractés. De manera que es perdien moltes de les opcions de gaudir d’aquest bell idioma; també, d’arribar al punt de no veure-hi una justificació real del que estàvem estudiant, des del moment que no se’ns desenvolupaven les habilitats auditives ni orals, imprescindibles per un procés comunicatiu complet.
Llavors, d’aquí neix una proposta didàctica capaç d’oferir un protagonisme equitatiu a les distintes habilitats lingüístiques necessàries per a ser un bon coneixedor/parlant de qualsevol llengua. Una proposta que va més enllà de la metalingüística i que contribueix a la interdisciplinarietat dels coneixements adquirits, no posant l’anglès al centre més
evident d’aquesta proposta emperò donant-li l’ús que s’espera de qualsevol llengua: el comunicatiu.
4.3. Competències bàsiques
Aquesta proposta didàctica està basada en un model CLIL que afavoreix a enfortir un conjunt de competències bàsiques que difícilment es podrien abastir dins d’un model tradicional i d’ensenyament íntegrament de caire metalingüístic.
A continuació, s’explicarà en detall les raons per les quals cada una de les competències bàsiques que hi apareixen es veuen vigoritzades a causa de la proposta que aquí s’exposa.
Competència en comunicació lingüística: Fent servir la llengua anglesa com eina conductora de la nostra proposta de creació de podcast aconseguirem, en els nostres estudiants, un perfeccionament de les seves capacitats comunicatives en aquesta llengua;
perquè siguin més competents a l’hora d’interactuar i d’expressar les seves idees.
Competència digital: Juntament amb la llengua anglesa, les eines TIC que faran servir durant el procés de creació del podcast seran un altre dels mitjans necessaris perquè puguin fer les recerques adients dels contingut que desitjaran que apareguin dins el podcast. L’obtenció i l’anàlisi de la informació és un dels objectius esmentats que desenvoluparan en major mesura, un dels ciments d’aquesta proposta.
Aprendre a aprendre: Al mestre/a, dins en aquesta proposta didàctica, li correspon la figura d’orientador la qual cosa ofereix una implicació molt elevada en el procés de realització als alumnes. Això fa que el esdevingui un descobriment permanent en diferents i diversos contextos que hauran de saber gravar i introduir dins els seus coneixements.
Competència social i cívica: Serà necessari que cada grup organitzi i es facin pautes en tot moment de les seves tasques, la participació i el temps per aconseguir l’objectiu final dins un ambient de cordialitat i companyonia perquè el procés es produeixi de la manera més eficient i òptima possible.
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor: Aquest serà una proposta didàctica oberta a la seva creativitat, la qual cosa permetrà que hagin d’emetre moltes idees i ser capaços d’escollir les que trobin més adients per a produir-les i convertir-les en la realitat.
Consciència i expressió cultural: Aquesta proposta té una connexió molt propera, per una banda amb la locució radiofònica i per altra banda amb els llaços culturals en què s’hi troben quan estan desenvolupant un podcast sobre fets culturals i/o històrics.
4.4. Context i temporització
Aquesta proposta didàctica està plantejada pels cursos més avançats de l’educació primària. Podria ser duta a terme en cursos inferiors però molts dels objectius i les competències variarien significativament i, per ventura, no s’arribarien a assolir tots els que hem esmentat anteriorment. Dins aquest document, s’ha treballat amb dos grups de sisè curs. La idoneïtat del moment en què estaven va fer possible que la realització del podcast fos una experiència pròspera en molts aspectes.
Aquesta ha estat una proposta que s’ha duit a terme durant el període de pràctiques de menció (Pràcticum III de menció de llengua anglesa). Aquesta proposta tingué una durada de quatre setmanes que anaren des del 6 de maig fins al 31 de maig. Es dugué a terme al CEIP Rodamilans que és el centre públic del terme municipal de Sineu. Aquest centre consta de dues línies dins l’etapa de l’educació primària. La intervenció ha estat oferta en ambdues, en els alumnes de 6è A i B.
La proposta didàctica que aquí manifest va ser notificada des de la meva incorporació i va ser rebuda de bon gust, esperant d’aquesta unes expectatives prou interessants des de l’inici.
Aquí deixaré exposat el treball que es realitzà i promogué amb la classe de 6è B, per simplificar i un procés que fou quasi idèntic pel que fa a les dues línies; quant a procés, com en resultats.
El grup amb qui vaig treballar es composava de 18 alumnes, un dels quals té símptomes lleus d’autisme. La morfologia d’aquest grup és més bé la d’un persones molt responsables amb un sentit de la maduresa distintiu de les persones adultes. Puc afirmar que ha estat un grup excel·lent que han donat la benvinguda tant a mi com a la proposta que els tenia preparats. Cal mencionar que dintre d’aquest grup es trobava un alumne anglo-parlant, cosa que potencià el ritme de les sessions de manera exponencial, oferint- nos una riquesa de treball que difícilment podríem haver aconseguit sense la seva presència.
4.5. Desenvolupament de la intervenció
El CEIP Rodamilans venia fent un projecte de radiodifusió anomenat Radiomilans (fent un joc de paraules mesclant els mots Ràdio i Rodamilans). El projecte a hores de la meva arribada a l’escola havia quedat una mica obsolet essent la seva darrera emissió el passat curs 2017/2018. No obstant això, el fet que tenguessin una estructura radiofònica va facilitar la meva posada en marxa el treball amb els podcasts.
Imatge 3: Apreciam el pòster creat per donar publicitat i difusió als podcasts dels alumnes.
Font d’elaboració pròpia
L’equip directiu i docent donà suport degut al fet que estaven interessats en donar l’oportunitat a incloure un projecte innovador dins les seves aules. Així doncs, després de la primera setmana d’observació dels grups del centre ens iniciàrem amb els grups de 6è dins la proposta didàctica que a continuació s’exposarà.
El Past Simple fou el contingut de la programació que se’ls havia d’impartir als grups de 6è. Llavors, la creació del podcast, com instrument conductor de les sessions
esdevenidores havia d’incloure dintre de la seva morfologia estructures del Past Simple principalment.
És aquí quan es veu un dels primers punts interessants d’aquesta proposta, ja que per la flexibilitat que ens ofereix als docents de poder variar els contingut essent igual d’eficaç, ens ofereix l’oportunitat de poder estriar entre una variabilitat de temes molt diversos.
Senzillament, els alumnes havien de fer un podcast d’algun fet o d’algun tòpic que no hagués romàs en el temps fins als nostres dies, d’aquesta manera ens assegurem de la important aparença de les estructures verbals que s’havien contemplat prèviament.
Les sessions s’inicien demanant als alumnes si tenen alguna idea del què és un podcast.
En el meu cas concret, cap d’ells havia sentit mai aquest concepte, llevat de l’alumne anglo-parlant que tenia alguna lleugera idea (sabia que era “alguna cosa” que no es mirava, que s’escoltava). Aquest pot ser el primer punt de partida de les posteriors sessions. A partir d’aquesta primera aportació es pot completar i explicitar certs punts del què és un podcast i de la procedència etimològica del nom. (vegeu pàgina 11)
Per a la realització d’aquest treball es treballarà en grups de quatre persones. Si el centre ja treballa amb una metodologia de grups cooperatius, s’utilitzaran aquests grups. Els grups cooperatius solen tenir l’alumnat amb la heterogeneïtat corresponent. En el cas que no es treballi amb aquesta metodologia, els mestres hauran de tractar que els grups quedin distribuïts pròpiament perquè no quedin desfasament força significatius entre uns grups i altres.
Per a poder continuar, el mestre caldrà que aporti un podcast propi (vegeu annex 1) que serveixi com exemplar per a les seves futures creacions. D’aquest podcast d’exemple s’extrauran informacions valuoses que han d’anar adonant-se (la forma, el registre, el vocabulari, l’estructura de les frases...). Aquest seguit de coses s’aniran posant en comú perquè tots en treguin el màxim profit.
D’aquesta escolta s’haurà de treure una de les parts més importants que és l’estructura d’un Podcast que són la Intro, que ens serveix per introduir-nos i parlar breument el tema que es tractarà; el Main Body que és la part de l’emissió on aprofundirem més sobre el tema que haurem escollit, aquí donarem tota mena de detalls, informació, indagacions i esbrinaments; i finalment, l’Outro que és la part del podcast on ens acomiadem dels oients i els aportem informació d’interès (on ens poden trobar, quin serà el tema del pròxim episodi, demanar que se subscriguin, etc.).
La selecció del tema és el següent progrés a realitzar. En el nostre cas concret sabíem que el podcast havia de ser sobre alguna cosa que no s’hagués perllongat en el temps, que no hagués arribat als nostres dies. El tema de les Antigues Civilitzacions va ser aplaudit per la majoria dels alumnes així que ja tenien la primera investigació: descobrir quina seria la Civilització/Imperi en què tendrien més interès.
Per a altres casos que difereixin d’aquest i, per exemple, es volgués treballar el Future, un treball de recerca podria ser: les conseqüències del canvi climàtic, obligant als alumnes a emprar formes verbals futures i, alhora, fer un podcast cultural centrat en la cura del medi ambient.
Es necessitarà una sessió concreta pel tipus d’informació que hi hauria d’aparèixer dins del Main Body, ja que la quantitat de dades que es poden trobar dins Internet pot ser desmesurada. Així que entre tots podem estriar quines són les dades més importants i com podem trobar-les. (vegeu pàgina 22)
La gestió i l’organització del grup és un tema molt interessant que dona molta informació sobre els caràcters personals i figures de lideratge dins l’aula. Aquesta informació pot ser recaptada pel tutor de l’aula amb la qual s’estigui treballant. Es tractarà en la mesura que es pugui que la distribució de les tasques sigui equitativa, però en certs casos, proporcional al nivell d’alguns alumnes si cal.
Arribats a aquest punt, una vegada que tots els temes siguin estriats per cada grup, es donarà l’inici a la recerca d’informació que doni resposta a les pautes que s’hauran anat donant durant tot aquest procés. Serà interessant que obrin un document o damunt una llibreta per plasmar tota la informació d’interès que ells vulguin que aparegui dintre de la seva emissió radiofònica.
Donades unes sessions per a fer la recerca de la informació més interessant serà el torn de crear el guió que donarà forma a la seqüència de radiodifusió que esdevindrà pròximament. Aquí es tornarà a donar unes pautes d’equitativitat perquè tots els alumnes tinguin els mateixos segons d’emissió pròpia.
Només queda la part que sol ser la més esperada pels alumnes que és la gravació. Per grups aniran a la sala de gravació i gravaran el seu episodi podcast.
Una vegada obtinguts tots els podcasts de tots els grups passarem a una sessió de retroalimentació conjunta oferint tots els aspectes positius i els aspectes de millora per a la seva pròxima intervenció radiofònica.
A continuació, es deixa aquí plasmat l’estructuració de les sessions, dividint tot l’esmentat prèviament en sessions d’una hora:
Les sessions dels podcasts van estar precedides per dues setmanes d’introducció al Past Simple. Durant aquestes dues setmanes, els alumnes treballaren les estructures més senzilles d’oracions en passat. S’adonaren que les estructures segueixen el mateix patró que en les oracions que estan acostumats a escriure en el Present Simple. Treballaren amb activitats les diferències que sorgeixen entre l’ús de verbs regulars i verbs irregulars.
1st podcast
Session
• The teacher will introduce the podcast concept and will ask if they have some ideas. After a talk, that will be used to realize how much they know about the Podcast, the teacher will show them an example of a Podcast (about the Ottoman Empire).
2nd Session
• After the previous introduction of the podcast concept, we will talk about its structure which is very similar to most of the “Youtubers” they watch:
▪ Intro:
▪ Main body: 1) All the information about the Podcast topic will be in here.
▪ Outro:
• After that, each group will have to choose an “Old Civilization” as their topic for their Podcast.
Some examples are: The Greeks, the Romans, the Mayan, the Aztecs, the Vikings, the Tzars, (and many more).
• Then some guidelines will be given to them:
Sentences must be short and clear like the ones we have been learning throughout this unit.
Information can be searched in Catalan/Spanish but then it must be translated into English.
3rd Session
• This session will be dedicated to discovering how can we develop the Main body which will end up following this guideline (teacher will ask what they think is most important to know about these civilizations):
▪ Where they lived.
▪ When they lived.
▪ How they lived.
▪ How they started as a civilization.
▪ Their biggest achievements. (Wars/battles/discovers)
▪ What they ate.
▪ How they disappeared.
4th Session
This session will show them up how to create an Intro&Outro for their Podcast.
Intro: 1) Greeting 2) introduction of the group 3) date 4) brief talk about their topic.
Outro: 1) Giving thanks to the listeners 2) notifying about further Podcasts 3) remember them to subscribe to the channel and giving information about where they can find other Podcasts 4) saying goodbye
5th Session
Information search and recording session for the faster groups.
6th Session
Information search and recording session.
7th Session
Listening to the podcasts and analysing them all together.
Taula 1: Unitat didàctica Font d’elaboració pròpia 4.6. Avaluació
Gràcies a que s’obtindran uns resultats molt concrets i un producte molt tangible, l’avaluació d’aquesta proposta es pot realitzar amb més senzillesa. Es realitzarà una avaluació formativa tenint en compte els següents ítems:
Quant a aspectes d’actitud i conducte:
• La implicació dels components de cada grup durant el procés de creació del podcast.
• Que treballi bé en grup, escolti i respecti les propostes democràticament.
• Distribució, organització i gestió de les tasques de manera equitativa.
Quant a aspectes curriculars:
• Aquí s’ofereix una rúbrica d’avaluació pel que fa l’speaking que s’anirà emplenant durant les sessions d’aquest projecte i el dia de la gravació.
Taula 2: Rúbrica d’avaluació Font d’elaboració pròpia
• Els guions dels podcasts seran el producte final avaluable pel que fa el writing.
• S’avaluarà el producte final com un tot seguint un conjunt de punts com:
o La riquesa de vocabulari i estructura de les oracions o La correcta construcció de les frases i dels verbs en passat.
o La durada del podcast. Un podcast excessivament curt no s’avaluarà tan positivament com un podcast amb una durada més adequada.
o La qualitat de la informació oferta als oients.
o L’originalitat del podcast. Que sigui un episodi engrescador i interessant.
Imatge 4: Observem un grup cooperatiu del CEIP Rodamilans (Sineu) preparats amb el seu guió a l’aula de ràdio. Previs instants a la gravació del seu episodi podcast.
Font d’elaboració pròpia
5. Anàlisi
L’objectiu principal d’aquesta proposta didàctica és la millora de l’adquisició i l’aprenentatge de la llengua anglesa en el seu conjunt, en el qual la millora de les habilitats comunicatives era un objectiu més concret i específic. Damunt aquest paper en queda evidència que aquesta proposta és por dur a terme de manera realista i amb èxit on aquestes millores queden, en bona part, resoltes.
Els resultats que s’han produït en una escola situada al centre de Mallorca han estat comunicats per l’equip docent com uns resultats favorables i beneficiosos, no només des d’un punt de vista lingüístic sinó que, també, des d’un punt de vista conductual en la
manera de treballar en equip; s’han pogut observar millores en la rendibilitat de la manera de fer feina dels alumnes, sobretot, pel que fa a la gestió i a l’organització de les tasques que havien de realitzar durant tot el procés.
Cal afegir la importància dels aspectes inclusius dels quals ha gaudit aquesta proposta educativa contenint alumnes amb nivells d’anglès molt diversos. D’això, ens deixa la certesa la implicació total i satisfactòria d’un alumne nadiu dintre d’aquesta creació de contingut radiofònic qui ha tingut l’ocasió d’esplaiar-se tant com ha volgut arrossegant amb ell un increment de coneixements cap els seus companys que se n’han pogut aprofitar de seves habilitats lingüístiques.
L’equip docent ha donat constància del seu anhel de continuar aplicant aquesta proposta en cursos esdevenidors, cosa que denota un impacte positiu d’aquesta dins la comunitat educativa. El producte enfora de quedar en un treball efímer, romandrà imperiblement per l’ús en futures generacions i posteriors propostes derivables a aquesta, tenint els podcasts com un material més que poder usar dins aquest centre. A més, el centre deixarà els podcasts a la seva plana web perquè puguin ser visibles per al públic general.
A més de tot això, l’equip docent ha notificat de la més que possible implementació de models CLIL pels pròxims cursos a causa de la bona resposta que s’ha pogut observar amb aquests dos cursos els quals s’han vist involucrats dins aquesta proposta realitzada enguany durant un breu període. És a dir, que els resultats que s’han anat veient aquestes setmanes amb un model de treball CLIL ha estat de la seva satisfacció, cosa que significa una passa molt important per discernir si la proposta que es suggereix, pot arribar a complaure encara a l’alumnat d’altres indrets.
5.1. Resultats
Pel que fa els alumnes, s’ha observat, tal i com deia Seikkula-Leino (2007), un gran interès i motivació. Això ens queda avalat a causa del perfeccionisme que s’ha pogut palpar sobre cada una de les elaboracions que han creat. L’ambient dins l’aula n’era un que desprenia il·lusió en fer les tasques d’una manera molt polida i correcta. Un altre punt que no es pot deixar sense esmentar ha estat la consecució d’un objectiu tan important com és la inclusió. Aquesta proposta didàctica ha permès que una àmplia gama de nivells de la
llengua estrangera s’hagin pogut involucrar dins aquest projecte sense que cap discriminació no es produís; per la qual cosa i deixant de banda l’adquisició de la llengua, aquesta fita és un dels grans triomfs que atribueixo a aquesta proposta.
L’equip docent que és qui té notorietat sobre el nivell real de les competències de la llengua anglesa dels alumnes, ha notificat de millores en la fonètica general del grup classe, així com també de la fluïdesa i la manca de sentiments de cohibició parlant en aquesta llengua.
També s’ha notificat des dels docents del centre de l’adquisició general del grup de les estructures del Past Simple així com també de l’ús general de les formes regulars i de les formes irregulars més comuns.
Més enllà de la seva resposta en forma de correcta actitud i de millores en les capacitats comunicatives i de la llengua en general, cada grup d’alumnes s’ha vist immers dins un tema que els ha donat l’opció a engrescar-se i d’impregnar-se tot el que ells volguessin cercant informació i curiositats sobre el contingut que havien estriat perquè fos el tema principal del seu podcast. Això no deixa de ser part una part molt important d’aquesta proposta, tot el coneixement sobre la cultura de la humanitat que se’n duen dins el seu bagatge intel·lectual.
Per tot això, queda reafirmada l’adequació de l’ús de models CLIL dins una aula de primària i aquest document en vol deixar evidència per a tots els autors que precisin d’algun model culminat de manera exitosa dins una aula real
Per donar certesa a totes aquestes paraules, en els annexes s’adjunta un clip on es pot escoltar el podcast d’un dels grups de la classe de sisè on es podrà gaudir d’un dels seus productes finalitzats. (vegeu annex 2 )
5.2. Conclusions finals
Després de treballar sis setmanes amb dos grups d’un grup d’edat d’entre 11 i 12 anys he pogut contemplar i estudiar quines són les maneres de treballar més indicades perquè aquests alumnes no defalleixin en els seus intents d’aconseguir capbussar-se dins el viatge que significa l’adquisició i el domini d’una llengua estrangera.
La proposta que s’ha pogut llegir en aquest document ha intentat treballar la llengua estrangera des d’una perspectiva dinàmica i innovadora que té l’aval d’importants investigacions que suporten les metodologies CLIL, que alhora s’han vist reforçades
encara més després, amb l’obtenció dels resultats que s’han pogut observar al llarg d’aquesta proposta, supervisada per un equip directiu i docent content amb el desenllaç i el producte final obtingut.
Com es venia dient, per tractar que la motivació dels alumnes envers l’anglès es perllongui en el temps en són necessaris nous mètodes que s’allunyin una mica de la metalingüística (sense oblidar-la) i donar-li un ús a real a la llengua perquè aconsegueixin entendre el vertader valor comunicatiu que un idioma ens dona a la seva disposició.
La creació d’un podcast ha estat una proposta ambiciosa que ha pretès aportar aquest ús vertader de la llengua del qual s’havia parlat. La resposta dels alumnes ha estat molt implicada en la durada de qualsevol de les fases en què consta el treball de realització;
se’ls ha vist amb una bona actitud, engrescats i amb un apetit perfeccionista sobre el seu treball, cosa que és un bon indicador que el que estan elaborant els interessa, gaudeixen i aprenen tot al mateix temps.
5. Bibliografia i webgrafia
Baker, (2011). Foundations of Bilingaul Education (3rd ed).
BBC Podcasts, (2019) BBC Travel, Most Popular. Recuperat de http://www.bbc.com/travel
BBC Podcasts. (2019) BBC Travel: Adventure & Experience. Recuperat de http://www.bbc.com/travel/columns/adventure-experience
Chacón, C., & Pérez, C. (2011). El Podcast Como Innovación En La Enseñanza Del Inglés Como Lengua Extranjera the Podcast As an Innovation for the Teaching of English As a Foreign Language. No, 39, 41–54.
https://doi.org/10.12795/PIXELBIT
Ena Harrop. (2012). Content and Language Integrated Learning (CLIL): Limitations and Possibilities. Encuentro, (Clil), 57–70.
https://doi.org/10.1080/09571730685200121
Govern de les Illes Balears. (2014). Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears. Recuperat de:
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/decrets/decret_primaria_32-2014.pdf Nieto, E. M. de D. (2016). The impact of CLIL on the acquisition of the learning to
learn competence in secondary school education in the bilingual programmes of Castilla-La Mancha. Porta Linguarum. Revista Internacional de Didáctica de Las Lenguas Extranjeras, 25, 21–34. https://doi.org/10.1177/0960327115606334
Ruiz De Zarobe, Y. (2008). CLIL and Foreign Language Learning: A Longitudinal Study in the Basque Country Introduction: Content and Language Integrated Learning. International CLIL Research Journal, 1(11), 60–73. Retrieved from http://www.icrj.eu/11/article5.html
Stephen D Krashen. (2009). Principles and Practice in Second Language Acquisition. In The Modern Language Journal (Vol. 15).
Warburton, S. (2017). Metodologías activas . Un estudio de AICLE / CLIL en Tecnología e Inglés. 26(ISSN: 1988-8430), 213–238.
https://doi.org/10.17398/1988-8430.26.213
6. Annexes
Annex 1. Clip d’exemple del mestre: L’Imperi Otomà, Ottoman Empire https://soundcloud.com/user-20071544/ottomans-podcast-example
Imatge 5: Presentació del podcast d’exemple que podem trobar a la web de Soundcloud.
Font d’elaboració pròpia
Annex 2. Clip del podcast d’un dels grups: Els Maies, The Mayan.
https://soundcloud.com/user-20071544/podcast-cubanitos-6e
Imatge 6: Presentació d’un dels podcasts d’un dels grups de 6è que podem trobar a la web de Soundcloud.
Font d’elaboració pròpia
Annex 3. Qüestionari d’avaluació dels model CLIL dins les aules per als docents.
La utilització d'un model CLIL dins l'aula afavoreix l'adquisició d'un vocabulari mes ampli.
1 2 3 4 5
Assimilen millor els continguts de llengua anglesa com els continguts de la matèria que estiguin treballant amb aquesta llengua com la vehicular.
1 2 3 4 5
S'aprecia una millora en la fluïdesa de les habilitats orals. 1 2 3 4 5
S'aprecia una millora en la pronunciació de la llengua anglesa. 1 2 3 4 5
Proposar activitats en grup dins un model d'ensenyament CLIL, millora la cohesió de grup.
1 2 3 4 5
Es treballen les quatre competències bàsiques de la llengua (reading, writing, speaking i listening).
1 2 3 4 5
La llengua anglesa s'adquireix amb més facilitat usant un model CLIL.
1 2 3 4 5
Els models CLIL arriben amb més facilitat a un aprenentatge significatiu.
1 2 3 4 5
Els alumnes donen el mateix interès al contingut d'igual manera que si aquest fos en català/castellà.
1 2 3 4 5
Que el contingut sigui en llengua anglesa interfereix positivament en els alumnes sobre aquest.
1 2 3 4 5
Perceps els alumnes motivats i engrescats proposant activitats on el contingut es difongui amb el llenguatge.
1 2 3 4 5
Taula 3: Qüestionari portat a terme per avaluar el nivell de satisfacció dels models CLIL destinat a docents que en fan un ús periòdic d’aquests.
Font d’elaboració pròpia
