TREBALL DE FI DE MÀSTER
LA COMUNICACIÓ ORAL DINS LES AULES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.
COM TREBALLAR-HO.
Catalina Perelló Santandreu
Màster Universitari Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari d'Orientació Educativa) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
LA COMUNICACIÓ ORAL DINS LES AULES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. COM TREBALLAR- HO.
Catalina Perello Santandreu
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Comunicació oral, Educació Secundària, treball transversal.
Nom Tutor/Tutora del Treball Maria Antich Bauzà
RESUM
Aquest Treball de Fi de Màster explica la proposta educativa que es pot fer des del Departament d’Orientació perquè els alumnes de 1r ESO treballin les competències relacionades amb la comunicació oral. Aquesta proposta neix de la necessitat que hi ha de treballar aquestes competències, ja que són molt demandades a l’hora d’entrar al món laboral.
Primer es fa un recorregut per la diferent normativa, tant estatal com autonòmica que regeix l’educació i que és necessària tenir en compte per fer aquesta proposta. Seguidament es repassen els conceptes i continguts bàsics sobre la comunicació, la comunicació oral i les competències relacionades amb aquestes. També s’explica el paradigma educatiu tradicional i el nou paradigma educatiu relacionat amb la societat de la informació per saber com es treballen aquestes competències dins les aules.
A continuació es troba la proposta educativa formada per dues parts, la primera és una seqüència de pautes i estratègies per treballar les competències comunicatives orals dins les aules de manera transversal. I la segona són tres sessions de tutoria, emmarcades en el Pla d’Acció Tutorial, per treballar aquestes competències de manera explícita perquè els alumnes tinguin uns coneixements bàsics a l’hora de treballar-ho a les diferents matèries. Aquestes sessions de tutoria s’han aplicat a l’IES Marratxí i s’ha fet una valoració qualitativa del seu funcionament.
Índex:
RESUM ...3
JUSTIFICACIÓ DEL TEMA...6
OBJECTIUS DEL TREBALL ...6
NORMATIVA ...7
Normativa estatal ... 7
La normativa autonòmica ... 8
ESTAT DE LA QÜESTIÓ ...9
Què entenem per comunicació. ... 9
Què entenem per habilitat i competència comunicativa ... 11
Que entenem per comunicació oral ... 12
La competència comunicativa oral dins l’aula ... 14
PROPOSTA EDUCATIVA ... 20
Objectius ... 20
Disseny Universal d’Aprenentatge... 20
Competències a treballar ... 22
Metodologia ... 23
Pla d’Acció Tutorial: ... 27
Com treballar-ho dins les aules? ... 31
Incorporació de les TIC ... 36
Pautes de conducta dels docents... 38
Mesures d’atenció a la diversitat: ... 39
Avaluació de les competències: ... 40
Formació i coordinació del Programa. ... 40
EXPERIÈNCIA PRÀCTICA ... 42
CONCLUSIONS ... 45
REFERÈNCIES: ... 47
Annex 1: ... 54
Annex 2: ... 59
Annex 3: ... 64
Annex 4: ... 65
Índex d’imatges:
Imatge 1 ... 9Índex de taules:
Taula 1 ... 22Taula 2 ... 25
Taula 3 ... 29
Taula 4 ... 30
Taula 5 ... 31
JUSTIFICACIÓ DEL TEMA
El tema escollit per fer aquest Treball de Fi de Màster ha estat la comunicació oral dins les aules, concretament al nivell de 1r d’ESO.
L’elecció d’aquest tema s’ha dut a terme per dos motius. El primer és la importància que té aquesta competència al món laboral, ja que com s’indica en el treball, cada vegada amb més freqüència és un requisit indispensable a l’hora de trobar feina. Tenir l’oportunitat de treballar-ho a una etapa d’educació obligatòria és una gran passa per a la formació dels alumnes.
El segon motiu ha estat personal. Durant la meva escolarització en les etapes d’educació obligatòria no es va treballar gens aquesta competència. És un aspecte que m’hagués agradat molt poder treballar des de la infància perquè era un dels meus punts febles que he hagut de treballar per jo mateixa els anys posteriors a aquestes etapes.
OBJECTIUS DEL TREBALL
Els objectius d’aquest treball són:
- Exposar la necessitat que hi ha dins les aules de treballar les habilitats comunicatives orals.
- Valorar la necessitat de treballar les habilitats comunicatives a l’Educació Secundària Obligatòria.
- Proporcionar pautes i activitats als docents per treballar les habilitats comunicatives orals.
Proposar activitats emmarcades en el Pla d’Acció Tutorial.
NORMATIVA
Normativa estatal
L’Educació Secundària Obligatòria (a partir d’ara ESO), segons la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, és una de les etapes del sistema educatiu espanyol. Aquesta etapa forma part de l’educació bàsica juntament amb l’educació primària. L’educació bàsica, segons l’article 3.3 d’aquesta mateixa llei, és obligatòria i gratuïta per a totes les persones.
La recentment aprovada llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modifica l’article 6 de la llei mencionada anteriorment, per tant, el currículum queda definit com el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula aquesta Llei.
A l’article 26, punt 2, fa referència al fet que “s’ha de prestar una atenció especial a l’adquisició i el desenvolupament de les competències establertes i s’ha de fomentar la correcta expressió oral i escrita...” durant l’etapa d’ESO.
Aquesta expressió oral i escrita forma part de les habilitats comunicatives, com veurem més endavant. Per tant, la competència que es vol treballar està mencionada en l’actual Llei d’educació (LOMLOE).
L’Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la que es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’Educació Primària, ESO i el Batxiller, ens defineix el coneixement competencial com la integració del coneixement de base conceptual, el coneixement relatiu a destreses i el conjunt d’actituds i valors. Per tant l’adquisició de les competències lingüístiques requereixen aquests tres tipus de coneixement.
Tenint en compte la naturalesa de l’aprenentatge per competències, aquestes s’han d’abordar des de totes les àrees de coneixement, per aquest motiu, la proposta educativa va dirigida a tots els docents.
La normativa autonòmica
Si es passa a la normativa autonòmica, que és la que regula el currículum hem de tenir en compte els següents aspectes.
El Decret 34/2015, estableix el currículum de l’ESO a les Illes Balears. Segons aquest, l’ESO ha de possibilitar que tot l’alumnat accedeixi als elements bàsics de la cultura i adquireixi les competències necessàries per realitzar-se i desenvolupar-se personalment.
L’article 2, punt 1 d’aquest Decret, explica que l’ESO comprèn quatre cursos acadèmics, que es cursen ordinàriament entre els dotze i setze anys. Amb caràcter general, els alumnes tenen dret a romandre-hi escolaritzats en règim ordinari fins als devuit anys.
L’article 6, punt 1, defineix les competències clau del currículum, entre elles la comunicació lingüística. A més, en el Decret 29/2016, pel qual es modifica el Decret 34/2015, expressa en l’apartat 4 de l’article 7, que “s’han de planificar activitats que fomentin la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat per dialogar i expressar-se en públic”. Per tant, el present treball se sustenta en aquest punt de l’article. La formació en habilitats comunicatives orals és requerida per llei.
A més, el punt dos del mateix article fa referència al fet que s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge que permetin als alumnes avançar cap a resultats d’aprenentatge de més d’una competència a alhora.
Per aquest motiu la proposta va dirigida als docents perquè les habilitats comunicatives orals siguin treballades transversalment. Aquest fet també s’indica explícitament en el punt 1 de l’article 13 (Decret 34/2015).
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Què entenem per comunicació.
La comunicació és una de les característiques dels éssers humans, en el moment que les persones vivim en societat, existeix una interacció i relació. La comunicació és una de les eines que tenim per crear vincles amb les altres persones (Oriola, 2012).
La comunicació es pot entendre com a l’acció de comunicar (Definició DIEC2), de transmetre alguna informació o rebre-la. És un procés de transmissió i recepció de senyals a través d’un codi que és comú tant per l’emissor com pel receptor. Aquest procés suposa la intervenció dels elements de la comunicació:
emissor, receptor, missatge, codi, canal, context, soroll i retroalimentació.
Configuren una seqüència organitzada on participen tots en algun moment del procés (Roca, 2011).
Segons Roca (2011) una bona comunicació es produeix quan l’emissor, que empra correctament unes tècniques d’expressió adequades, transmet el missatge de manera clara, precisa i ordenada a un o diversos receptors.
Aquests capten el contingut del missatge sense necessitat d’esforç, gràcies a la utilització del codi comú que ha estat seleccionat prèviament de manera adequada, igual que el canal per al qual s’ha transmès el missatge.
És important mencionar els cinc axiomes de la comunicació, Paul Watzlawick va realitzar una extensa investigació sobre l’efecte de la comunicació en les famílies i que va recollir en la seva Teoria de la Comunicació o Teoria Interaccional. Aquests axiomes són els següents (citat per Terradellas, 2017):
1. És impossible no comunicar. Tot el que es diu o es fa es transmet en forma de missatge, inclòs si no estem fent res és un missatge també.
2. Existeix un nivell de contingut i un nivell de relació. Es produeix la metacomunicació, és a dir, la comunicació dins de la comunicació.
Watzlawick afirma que les paraules utilitzades en la comunicació obtenen el seu significat pel context de la relació entre l’emissor i el receptor.
3. La naturalesa d’una relació s’estableix en funció de la puntuació o gradació que els participants facin de les seqüències comunicatives.
Consisteix en la interpretació dels missatges intercanviats i com influeixen en la relació comunicativa que s’estableix.
Imatge 1: Procés de comunicació. Elaboració pròpia.
4. Existeixen dues modalitats de comunicació: digital i analògica. La comunicació digital fa referència a la informació que es diu i la comunicació analògica a com es diu aquesta informació.
5. La comunicació pot ser simètrica i complementària. Aquest axioma estableix que cada transacció de comunicació pot ser simètrica o complementària segons el balanç de poder que hi ha entre les parts.
Quan entre l’emissor i el receptor no hi ha diferència de poder és simètrica, quan hi ha diferència és complementària.
Què entenem per habilitat i competència comunicativa
Una habilitat és la capacitat que té una persona per aplicar, modificar i transformar la realitat a partir d’uns coneixements (Oriola, 2012).
Per tant, les habilitats comunicatives es poden definir com la competència que té una persona per expressar de forma escrita o oral, les seves idees, sentiments, necessitats i desitjos (Upegui et al, 2009).
A més, també s’ha de tenir en compte la competència comunicativa, aquesta fa referència als coneixements lingüístics necessaris per interactuar i comunicar- se eficaçment en una situació concreta. Doncs, una persona que és competent comunicativament adquireix uns coneixements i habilitats per utilitzar la llengua i interactuar amb altres persones de manera que es fa entendre i entén a les altres (Fontalvo & Contreras, 2019).
Les destreses comunicatives bàsiques, segons Cassany et al. (2007) són parlar, escoltar, llegir i escriure (Citat per Upegui et al, 2009). Les persones han de dominar aquestes habilitats per poder comunicar-se de manera adequada.
S’ha de tenir en compte que a partir de les habilitats comunicatives s’aconsegueix ser competent comunicativament i desenvolupar-nos en la societat i cultura (Remuzgo Aquino, 2018).
Les habilitats comunicatives, com totes les destreses poden ser apreses, l’adquisició de les habilitats comunicatives va lligada a l’aprenentatge del llenguatge, ja que ens comuniquem a través del llenguatge. Encara que és important mencionar que per comunicar es necessita alguna cosa més que sons, paraules i les regles combinatòries (Porter, 1982, citat per Martínez i Torres, 1993).
Les habilitats comunicatives: parlar, escoltar, llegir i escriure es desenvolupen al llarg de la vida de les persones. El desenvolupament d’aquestes habilitats pretén una comprensió i una expressió, tant oral com escrita, dels pensaments, idees, sentiments, etc. de la persona (Huarcaya, 2018).
Que entenem per comunicació oral
El present treball se centra en la comunicació oral, és a dir, totes aquelles habilitats necessàries perquè una persona sigui competent a l’hora d’expressar- se oralment.
Aquesta competència s’inclou dins la competència lingüística de l’Ordre ECD/65/2015. Per tant, la comunicació oral s’ha de treballar transversalment durant tot el procés d’escolarització dels infants.
Com indiquen Rubio i Puigpelat al llibre Com parlar bé en públic (2000) la comunicació oral es pot aprendre, és a dir, què hi ha una tècnica que pot ser ensenyada des dels centres educatius.
Com s’ha explicat anteriorment, les habilitats comunicatives orals bàsiques son parlar i escoltar. Però per si mateixes no asseguren una comunicació oral competent. Dins la comunicació oral entren altres habilitats i competències que ara es revisaran.
Les competències que més es relacionen amb la comunicació oral, i que per tant, s’han de fomentar dins les aules són (Avendaño, 2014, citat per Romo, 2015):
- La competència discursiva: adequar el llenguatge al tipus o modalitat que s’utilitza durant la comunicació.
- La competència textual: utilització del discurs de manera coherent, cohesionada i adequada perquè la comunicació oral tingui lògica i sentit.
- La competència gramatical: tenir clar les normes gramaticals i les estructures lingüístiques per expressar oracions amb sentit sintàctic i lèxic.
- La competència semàntica: tant el que parla com el que escolta han de tenir la capacitat de comprendre les paraules del discurs d’acord amb el context.
- La competència pragmàtica: entendre el context social en el qual es desenvolupa el discurs i adaptar-se a ell. És la capacitat d’entendre les intencionalitats.
- La competència cinèsica: és el conjunt de gestos que s’utilitzen durant el procés de comunicació.
- La competència proxèmica: capacitat per utilitzar de manera adequada els espais i les distàncies interpersonals.
Dins la comunicació oral es vol fer especial èmfasi al discurs oral adreçat al públic, quan es fa una presentació oral s’han de tenir en compte diferents aspectes. Amb relació a com s’ha de fer aquest discurs, és molt important la naturalitat, la improvisació i la locució: volum, velocitat, vocalització i articulació, l’entonació, la respiració i els silencis. El llenguatge que s’utilitza a aquests tipus de discurs és clar, precís i breu. Finalment, s’ha de tenir molt present la comunicació no verbal, les persones transmetem missatges encara que no parlem (Rubio & Puigpelat, 2000).
La competència comunicativa oral dins l’aula
Actualment estem vivint un canvi de paradigma en l’educació. El fet de passar d’una societat industrial a una societat de la informació ha provocat aquest canvi (Ramírez, 2016).
El sistema educatiu tradicional es basa a fer que el professor parla davant els seus alumnes, aquests prenen apunts o no, i després realitzen un examen, poc després obliden el que havien après (Kindsein, 2007, citat per Larrañaga, 2012).
En els darrers anys s’està produint un canvi de perspectiva encara que com indica Ramírez (2016) hi ha certes dificultats: canvis legislatius constants, poca visibilitat de les noves metodologies, dificultats procedents de la gestió diària d’un centre, entre altres.
El model tradicional de l’educació es caracteritza per (Díaz, 2017):
- L’alumne és l’únic receptor, aprèn a partir de la manera d’ensenyar del professor, aquest és l’única font d’informació. El professor té la missió de transmetre uns coneixements concrets, imposant el ritme de treball, les seqüències d’aprenentatge, etc. Per tant, el paper de l’alumne és passiu.
- Els objectius són tasques a realitzar i l’avaluació es basa en els resultats d’aquestes tasques, que normalment són reproductives. El model d’avaluació és el d’una qualificació quantitativa valorant exàmens.
Aquestes proves es basen en la memorització i repetició dels continguts.
- Hi ha un alt individualisme per part dels docents, ja que cada un s’ocupa dels seus alumnes. I el lideratge per part dels directors del centre i dels docents sol ser autoritari.
- A les aules està prohibit parlar, no hi pot haver comunicació entre els alumnes, sols es pot escoltar al professor. Aquest sol donar els continguts de manera verbal i expositiva.
- La disciplina i les normes regulen el clima escolar dins aquest model.
Cada vegada aquest tipus d’ensenyament va minvant i està sorgint una nova manera de veure l’escola, aquest nou paradigma educatiu posa en el centre la diversitat, la col·laboració i la comunitat (Severin, 2017), i es caracteritza per:
- La incorporació de les Noves Tecnologies a l’educació. Amb aquestes TIC la informació està a l’abast de moltes persones amb molt poc temps.
La informació es troba a internet d’una manera ràpida i eficaç. Així que el rol que té el professor a l’escola tradicional no s’adapta a aquesta nova realitat (Serverin, 2017). El professor actua com un guia o mediador que facilita l’aprenentatge dels seus alumnes, promou exercicis pràctics, aporta ajuda pedagògica als estudiants i afavoreix un clima agradable de treball (García, 2019).
- Els estudiants passen a ser el protagonista del seu procés d’aprenentatge. Es fomenta l’autoaprenentatge, és a dir, la capacitat per aprendre de manera autònoma, activa i participativa, adquirint coneixements i habilitats (Rugeles, Mora & Matute, 2013, citat per Rugeles et al. 2015).
- Les experiències d’aprenentatge han de ser flexibles i adaptar-se al ritme de desenvolupament de cada alumne (Serverin, 2017). Utilitzar metodologies que parteixin dels interessos i gustos dels infants i estratègies docents interactives i col·laboratives (López, 2014).
- El lideratge dels docents i professionals ha de ser democràtic o participatiu (Alzina et al, 2019).
- El sistema d’avaluació ha de ser flexible, diferenciat i variable, adaptat a cada aprenentatge (Serverin, 2017). I també és qualitatiu i a la vegada formatiu i formador (López, 2014).
Un cop se sap com és el model educatiu que s’està instaurant avui en dia, s’ha de tenir en compte com es tracten les habilitats comunicatives orals dins l’aula.
La tradició educativa espanyola no contempla l’ensenyament de l’oratòria, els estudiants estudien gramàtica, sintaxi i literatura, però no aprenen a parlar en públic (Rubio & Puigpelat, 2000). Amb l’ensenyament per competències podem apreciar un petit canvi en aquesta tradició. Amb la publicació de la LOGSE es troben objectius i continguts relatius a la comunicació oral (Garrán & Antolínez, 2016).
Cal recalcar que als Estats Units sí que existeix aquesta tradició, des de ben petits els infants americans aprenen l’oratòria i el seu sistema educatiu concedeix el lloc que mereix a la comunicació. En els instituts i universitats les classes de comunicació oral i els concursos són habituals. Aquest fet els hi
dona molts avantatges a l’hora d’enfrontar-se al món laboral (Garrán &
Antolínez, 2016).
En l’actualitat, l’entrada al món laboral és una tasca exigent. Als recents graduats se’ls demanen cursos complementaris d’idiomes, coneixements d’informàtica i una sèrie de competències i habilitats (Oyarce et al, 2020). Dins aquestes competències es troba la comunicació oral. Per tant, hi ha una necessitat de treballar aquesta competència dins els centres educatius perquè se’ls hi demanarà en el seu futur com a professionals.
Les habilitats comunicatives conflueixen dins l’aula, per ensenyar i aprendre a escriure, els docents i els alumnes necessiten parlar del que volen escriure, necessiten llegir altres textos o escoltar la seva lectura. Per preparar una exposició oral també es necessita llegir textos, escoltar, prendre notes, etc. Per tant, és evident que a les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge participen aquestes habilitats comunicatives (Camps, 2002).
Com ja s’ha parlat amb anterioritat, parlar és una habilitat que s’aprèn d’ençà que la persona és petita. Els alumnes quan arriben a ESO ja tenen aquesta habilitat adquirida, però poden tenir mancances en la comunicació oral, ja que són necessàries habilitats complementàries, el desenvolupament d’aquestes habilitats farà que els alumnes siguin comunicadors eficients.
L’ensenyament de la comunicació oral requereix una didàctica concreta. En primer lloc es necessita que el fet de parlar es converteixi dins l’aula en un procés més reflexiu i cerqui la conscienciació del procés, és a dir, que els alumnes siguin conscients de l’habilitat que estan desenvolupant.
L’ensenyament dels usos de la parla en la comunicació informal com la formal és un dels punts claus d’aquesta didàctica (Romo, 2015).
El que s’està indicant és que no s’ha d’ensenyar a parlar sinó que els estudiants aprenguin les estratègies relacionades amb l’ús de la llengua en situacions on s’utilitza la comunicació: adequació del to de veu, els diferents registres, els silencis, la respiració, etc. (Romo, 2015).
També cal mencionar que hi ha aspectes del llenguatge oral que els infants no aprenen si no se’ls hi ensenya directament i no se’ls hi dona l’oportunitat de participar en situacions en què s’han d’utilitzar aquests aspectes: fer una exposició oral coherent, expressar dubtes davant el grup, donar arguments en un debat, etc. (Del Río & Garcia, s.d.).
A l’hora de treballar aquestes habilitats dins l’aula s’han de tenir en compte alguns aspectes. A continuació s’expliquen.
Ja que l’objectiu és millorar l’expressió oral funcional, els continguts que es treballin han de ser de caràcter pragmàtic. Algunes de les funcions pragmàtiques que es poden treballar són (Del Río, 1993, citat en Del Río &
Gracia, s.d.): funció d’informar i rebre informació, funció d’obtenir informació, funció de regular l’acció i ser regulat, funció de regulació de la comunicació i fórmules socials i funció metalingüística.
La competència lingüística contempla com indicador la comunicació oral, competència que es vol fomentar a aquest treball. Aquest indicador es divideix en tres descriptors diferents (Departament d’Orientació Educativa, 2020):
- Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
- Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-ho els elements prosòdics i no verbals pertinents.
- Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
Els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’executar activitats relacionades amb la comunicació oral, segons M.J. Del Río (1993) són (citat per Del Río & Garcia, s.d.):
- Criteri d’oralitat: mentre es desenvolupen activitats per desenvolupar el llenguatge oral és necessari potenciar el seu ús per damunt d’altres formes d’expressió.
- Criteri d’activitat i productivitat: les activitats han d’afavorir la participació activa dels estudiants.
- Criteri d’interactivitat: les activitats han de fomentar la interacció entre els companys, d’aquesta manera intercanviaran els rols d’emissor i receptor.
- Criteri de funcionalitat: les activitats planificades han d’estar relacionades amb el dia a dia dels alumnes, amb la vida quotidiana perquè els hi siguin útils fora del centre educatiu.
A la proposta educativa d’aquest treball es troben les estratègies i pautes que poden seguir els docents per ensenyar de manera transversal aquestes competències bàsiques.
PROPOSTA EDUCATIVA
Aquesta proposta educativa es basa en dues accions diferenciades proposades des del departament d’orientació dels centres educatius. La primera és una proposta de diferents activitats emmarcades en el Pla d’Acció Tutorial per treballar la competència comunicativa oral de manera explícita. I la segona és un recull de pautes i estratègies per introduir la pràctica de la comunicació oral dins les aules de manera transversal dirigit als docents de 1r d’ESO.
Aquesta proposta parteix de la necessitat de treballar la comunicació oral i les competències relacionades dins les aules de manera transversal, com indica el Decret 34/2015, a l’article 13, punt 1, l’expressió oral s’ha de treballar en totes les matèries.
Objectius
Els objectius d’aquesta proposta educativa son:
- Formar als alumnes en competència comunicativa oral.
- Treballar de manera transversal la comunicació oral dins les aules de 1r d’ESO.
- Oferir estratègies als docents per treballar la comunicació oral dins les aules.
Disseny Universal d’Aprenentatge
La Llei 3/2020, modifica l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 2/2006, d’Educació, en el qual s’indica que els centres han d’elaborar les propostes pedagògiques per a tot l’alumnat atenent la seva diversitat.
S’han d’utilitzar metodologies que tinguin en compte el ritme d’aprenentatge de cada alumne. Per aquest motiu la proposta es basa en el Disseny Universal d’Aprenentatge (a partir d’ara DUA).
El DUA va ser desenvolupat pel “Center for Applied Special Technology” i el seu objectiu principal és dotar de major flexibilitat el currículum, els mitjans i els materials, així tot l’alumnat pot tenir accés a l’aprenentatge (Pastor, 2014).
Aquest disseny realitza dues aportacions a l’educació inclusiva que cal remarcar, la primera és que romp la dicotomia entre l’alumnat amb discapacitat i l’alumnat sense, ja que la diversitat és un concepte que s’aplica a tots els estudiants, i la segona és que desplaça el focus de la discapacitat cap als materials i els mitjans en comptes de dirigir-la a les persones que la pateixen (Pastor, 2014).
Aquest disseny es basa en tres principis diferenciats (Pastor et al, 2018):
- Principi I: Proporcionar múltiples formes de representació (el què de l’aprenentatge). Els alumnes perceben i comprenen la informació que se’ls hi presenta de distintes formes. Hi pot haver alumnes que adquireixen la informació més aviat de manera visual i d’altres que els hi va millor adquirir-la de forma auditiva, per exemple. També s’ha de tenir en compte que l’aprenentatge i la transferència d’aprenentatge es dona quan s’utilitzen múltiples representacions, ja que així els estudiants poden fer connexions interiors.
- Principi II: Proporcionar múltiples formes d’acció i expressió (el com de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en les formes en què es pot navegar per un entorn d’aprenentatge i expressar el que saben. Hi ha persones que els hi va millor expressar els seus coneixements de forma escrita i d’altres de forma oral. També s’ha de reconèixer que l’acció i l’expressió requereixen una gran quantitat d’estratègia, pràctica i
organització, aspecte en el qual es poden diferenciar els alumnes. S’han de donar diferents opcions per a l’acció i expressió.
- Principi III: Proporcionar múltiples formes d’implicació (El perquè de l’aprenentatge). S’ha de tenir en compte el component emocional en l’aprenentatge perquè és un element clau, els alumnes no tenen la mateixa forma d’implicar-se i motivar-se per aprendre. Hi ha alumnes que prefereixen una rutina pautada i estricta i altres prefereixen l’espontaneïtat i la novetat a l’hora d’aprendre.
Un cop sabem els principis en què es basarà la proposta, es passa a veure les habilitats que es pretenen treballar.
Competències a treballar
A l’apartat de l’estat de la qüestió d’aquest treball ja s’expliquen les habilitats i competències relacionades amb la comunicació oral. Tenint en compte que es treballarà de manera transversal, es presenta una taula amb les diferents habilitats i competències que s’han de treballar dins les aules:
Tipus de comunicació Habilitats i competències
Comunicació oral
Competència discursiva i el discurs oral Competència textual
Competència pragmàtica
Comunicació no verbal.
Competència cinèsica Competència proxèmica
Taula 1: Habilitats a treballar.
Pel que fa a la comunicació oral s’han de treballar tres competències relacionades entre elles.
La primera és la competència discursiva i el discurs oral. Cada vegada és més necessari saber oferir un discurs oral de manera adequada, per tant, dins les aules s’ha de fomentar aquest aprenentatge a través d’activitats i dinàmiques que requereixin preparar i fer un discurs oral.
La competència textual és la segona competència a treballar, així com l’expressió escrita es treballa molt durant l’escolarització, l’expressió oral també s’hauria d’incloure. Els alumnes han d’aprendre a expressar les seves idees i pensaments de manera lògica i amb sentit.
I no es pot oblidar la tercera competència a treballar, la pragmàtica, els alumnes han de ser conscients que qualsevol procés de comunicació es produeix amb una intenció concreta, per tant, han d’aprendre a entendre les intencionalitats de cada comunicació per adequar el discurs o el que volen dir a elles.
Finalment, també cal treballar la comunicació no verbal, ja que és part del procés comunicatiu, sobretot a l’hora d’oferir discursos. Per tant, s’ha de treballar la competència cinèsica, és a dir, els alumnes han d’aprendre a realitzar els seus propis gestos de manera natural. I han de treballar la manera d’utilitzar els espais i les distàncies interpersonals a l’hora de tenir una conversa o fer un discurs oral, aquestes habilitats formen la competència proxèmica.
Metodologia
Un cop se saben quines habilitats es volen treballar, s’ha de pensar en quines metodologies són les més adequades perquè el procés d’ensenyament- aprenentatge d’aquestes competències sigui el més significatiu i eficaç possible.
Tenint en compte que la nova llei, així com les anteriors, parla de l’aprenentatge per competències, les metodologies utilitzades han d’estar relacionades amb aquest tipus d’aprenentatge, a més, s’ha de tenir en compte que el que estem cercant és l’educació inclusiva. Els principis metodològics i pedagògics indicats al Decret 34/2015 i el 29/2016, el qual modifica el primer ens indiquen quin tipus de metodologia utilitzar.
“La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment comunicativa, activa, participativa i adreçada a l’assoliment dels objectius, especialment els aspectes més directament relacionats amb les competències clau” (Punt dos de l’article 7, Decret 34/2015), la competència lingüística en el cas d’aquesta proposta
Metodologies actives
Les metodologies actives són “mètodes, tècniques i estratègies que utilitza el docent per convertir el procés d’ensenyament en tasques, activitats i accions que fomentin la participació activa dels estudiants” (Asunción, 2019).
Aquestes metodologies es caracteritzen per (Mirete, 2020):
- Respectar els interessos de l’alumnat.
- Partir dels coneixements previs.
- Estar connectada amb la realitat.
- L’alumne té un paper actiu.
- És motivadora.
- Desenvolupa competències
- Exigeix l’exercitació de les funcions cognitives d’ordre superior (Funcions executives)
- Generalment s’emmarca dins el treball cooperatiu, encara que també es contemplen tasques individuals.
Per aplicar-les es necessiten tres components: un escenari, no necessàriament ha de ser l’aula, els actors, fent referència als alumnes, docents i altres membres de la comunitat educativa i finalment, una realitat que afrontar, el problema o característica a avaluar, criticar o analitzar (Asunción, 2019). En aquest cas és la comunicació oral.
Hi ha diferents estratègies per dur a terme aquesta metodologia activa, a continuació es troba una taula amb l’estratègia, una breu definició i les competències que es treballen.
Aquesta taula serveix perquè sigui més senzill triar el tipus d’estratègia a utilitzar segons quina competència es vulgui fomentar. Cal recalcar que es treballen totes les competències amb les diferents metodologies, però predominen algunes competències per sobre d’altres.
Estratègia Definició Competències
Joc de rols És un exercici d’aplicació de coneixements simulant situacions reals (Asunción, 2019).
- Competència cinèsica - Competència
proxèmica - Competència
pragmàtica
Hedbanz Consisteix a escriure a una targeta una paraula que es posa al davant a la vista de tots els participants exceptuant al que la duu. Aquest a través de fer preguntes de sí o no ha de descobrir la paraula escrita.
(Mirete, 2020).
- Competència textual
- Competència discursiva
Estratègia Definició Competències
Aprenentatge basat en projectes o aprenentatge cooperatiu
És l’ús didàctic d’equips reduïts d’alumnes (de 3 a 5) per aprofitar al màxim la interacció entre ells i maximitzar l’aprenentatge de tots (Johnson et al, 1999, citat per Pujolàs, 2014).
- Competència textual
- Competència discursiva
Aprenentatge basat en reptes o problemes
Aquesta metodologia segueix les mateixes passes que l’anterior, però el seu objectiu és la recerca de solucions als problemes identificats.
L’aprenentatge és impulsat pel conflicte cognitiu i el coneixement evoluciona a través de la negociació social (Mirete, 2020).
- Competència discursiva - Competència
textual.
Teatre Amb la teatralització de continguts ubicats en un context simulat es treballen aspectes perceptius, afectius, psicomotors, socials i artístics, exercitant multitud de competències (Mirete, 2020).
- Competència cinèsica - Competència
proxèmica
Aula invertida
Els continguts són preparats pels alumnes de forma autònoma des de casa i abans de cada classe mitjançant una sèrie d’activitats que després es treballen a classe (Asunción, 2019).
- Competència discursiva - Competència
textual
- Competència pragmàtica
Estratègia Definició Competències
Debat Els estudiants enfronten diversos punts de vista sobre un tema a partir d’una conversa estructurada (Asunción, 2019).
- Competència discursiva - Competència
textual.
Taula 2: Estratègies per treballar les competències.
Al punt “Com treballar-ho dins les aules” es troba la descripció de com aplicar aquestes estratègies.
Pla d’Acció Tutorial:
Per tal de poder posar en marxa el programa i com a introducció al treball que es realitzaran a les diverses assignatures, es proposen sessions de tutoria. És important que els alumnes rebin una formació explicita per aprendre les principals claus de la comunicació oral i el discurs, d’aquesta manera quan els docents proposin activitats per fomentar aquestes habilitats, els infants ja tindran uns coneixements previs que podran aplicar.
Es proposen tres sessions de tutoria de 55 minuts cada una d’elles pels alumnes de 1r d’ESO. S’ha escollit aquest nivell perquè és el primer nivell de l’ESO i d’aquesta manera poden aprofitar la formació durant tot el seu procés d’aprenentatge durant els quatre anys d’ensenyança obligatòria. Aquestes sessions dins el Pla d’Acció Tutorial es programen durant el primer trimestre, d’aquesta manera els estudiants podran posar en pràctica els coneixements adquirits durant la resta del curs.
Les sessions proposades a continuació són una adaptació de les activitats proposades per Gelador (2017). Gelador és tutora del Programa de Formació i Inserció – Pla de transició al Treball de Figueres, dirigit a joves de 16 a 21 anys que no han obtingut el graduat d’ESO.
Gelador (2017) ha realitzat un recull d’activitats, dinàmiques, jocs i tècniques diverses per treballar aspectes de la comunicació i la tutoria, en el seu cas a les aules del Pla de Transició al Treball.
La seva experiència dins aquest Pla és de més de deu anys, durant aquests ha anat dissenyant i redissenyant el seu pla de feina, ha anat formant un recull de recursos amb les diferents activitats que durant la seva trajectòria professional ha pogut comprovar que són més adequades per treballar els diferents aspectes de la comunicació.
Per aquest motiu s’han adaptat algunes de les seves propostes a les tutories de 1r d’ESO per treballar els aspectes que es volen fomentar dins les aules transversalment.
Sessió tutoria 1: La comunicació. Data: 1r trimestre Objectius:
- Reconèixer i identificar els elements principals de la comunicació.
- Aprendre la importància que té la comunicació no verbal.
Nivell: 1r ESO
Continguts a treballar:
- Què és la comunicació.
- Els elements de la comunicació - La comunicació no verbal.
Material i recursos:
Annex 1: definicions, vídeo, esquema, situacions (1 i 2).
TIC: presentació de suport.
Idees prèvies:
Al principi de la sessió es realitzarà una presentació del programa. A continuació es demanarà als alumnes què és la comunicació i si recorden els seus elements. Quan es comenci la segona activitat també es demanarà que saben de la comunicació no verbal. (10 minuts)
Descripció de la sessió – Metodologia:
Aquesta sessió es compon de dues activitats diferents per treballar diferents aspectes de la comunicació oral (Annex 1).
La primera activitat consisteix a explicar el procés de la comunicació i els diferents elements que es troben (Idees prèvies). A l’annex 1 es troben diferents recursos per treballar els conceptes (visual i auditiu). Un cop explicats el docent anirà dient situacions i els alumnes hauran d’identificar els elements de la comunicació i dir si hi ha feedback (verbal o no verbal) o no. (15 min)
La segona activitat serveix per treballar la comunicació no verbal (idees prèvies) i poder fer veure als infants que es pot transmetre un missatge sense haver de parlar.
Es proposa un exercici on un alumne llegirà una situació i haurà de representar-la davant la classe, els companys hauran d’endevinar quina és la situació. Els alumnes voluntaris faran les interpretacions. (20 min)
Respecte a la metodologia d’aquesta sessió s’utilitzarà una metodologia més tradicional amb l’explicació del tutor dels coneixements, encara que s’ha de fomentar la participació activa de l’alumnat. Quan es facin les activitats hi ha una cooperació entre els alumnes.
Final de la sessió:
Els darrers 10 minuts ens serveixen per fer la valoració de la sessió. Es demanarà als alumnes que expliquin amb una paraula com s’han sentit durant les activitats.
Sessió tutoria 2: El discurs oral. Data: 1r trimestre Objectius:
- Identificar i valorar els elements d’un discurs oral. Nivell: 1r d’ESO
Continguts a treballar:
- La teoria del discurs oral: definició, parts, pautes, guió.
Material i recursos:
Annex 2: teoria del discurs oral.
TIC: Presentació de suport.
Idees prèvies:
El primer que es farà és demanar com s’han sentit a l’hora de realitzar algun discurs oral en el seu passat (Experiències, sensacions, records...). Intentar incentivar als alumnes la motivació per aprendre’n per tal de millorar aquestes sensacions en un futur. Argumentar sobre la importància d’aquest aprenentatge al món laboral. (10 min) Descripció de la sessió 2 – metodologia:
Un cop treballades les idees prèvies, el tutor farà un discurs oral sobre la teoria de les exposicions en públic i alguns aspectes que cal tenir en compte i un cop acabada l’explicació, els alumnes hauran de preparar un discurs oral sobre un tema del seu interès en grups de 4 persones, ha de ser un discurs d’uns 8-10 minuts. Aquest discurs es durà a terme a la pròxima sessió de tutoria. (40 min).
La metodologia escollida per aquesta sessió és la classe magistral amb interacció contínua amb els alumnes. És a dir, el tutor realitzarà una exposició explicativa incentivant la participació i escolta dels infants a través de preguntes. Quan es formen els grups de feina petits ja es passa a una metodologia d’aprenentatge cooperatiu.
Final de la sessió:
Els darrers 5 minuts es poden utilitzar per resoldre possibles dubtes que poden sorgir a l’hora d’elaborar els discursos orals. També és el moment d’indicar que cada alumne ha de realitzar el guió de la seva part del discurs. Se’ls demanarà a cada un d’ell que diguin un aspecte que hagin après durant la sessió. (5 minuts).
Taula 4: Sessió 2 PAT.
Sessió tutoria 3: El discurs oral. Data: 1r trimestre Objectius:
- Posar en pràctica el discurs oral. Nivell: 1r d’ESO.
Continguts a treballar:
- Posar en pràctica la teoria del discurs oral.
Material i recursos:
Idees prèvies:
Abans de començar les presentacions es demanarà als alumnes com els hi ha anat la preparació del discurs oral i com s’han sentit. (5 minuts)
Descripció de la sessió 3 - metodologia:
Cada un dels grups realitzarà el seu discurs oral. La resta de companys hauran d’estar molt atents de les presentacions dels seus companys, ja que un cop tots els grups hagin presentat, els alumnes realitzaran feedback als seus companys, també poden comentar com s’han sentit. (50 minuts).
La metodologia a aquest cas és més clàssica, ja que cada grup exposarà el seu discurs oral i la resta de companys escoltarà les presentacions.
Final de la sessió:
Un cop s’han acabat les presentacions i s’ha realitzat el feedback dels companys, es demanarà als alumnes amb què es queden del que han après durant les tres sessions sobre comunicació oral.
Taula 5: Sessió 3 PAT.
Com treballar-ho dins les aules?
Un cop els alumnes han realitzat les sessions de tutoria sobre la comunicació oral i el discurs, quan es treballin aquestes competències transversalment dins les aules a les diferents matèries tindran uns coneixements previs.
A continuació hi ha una breu explicació de com utilitzar les diferents estratègies didàctiques proposades anteriorment a l’apartat de metodologia per treballar les competències indicades.
Joc de Rol:
Com s’indica a la definició d’Asunción (2019), aquesta estratègia s’utilitza per consolidar coneixements a través de la simulació d’una situació concreta. Per tant, els docents la poden adaptar a qualsevol situació que es pugui relacionar amb els continguts que s’estan treballant en un moment donat.
El professor explica la situació que s’ha de recrear i quins alumnes assumeixen el rol, seguidament els alumnes preparen la simulació i la representen davant dels companys, un cop acabada la representació, entre tots es pot donar un feedback als alumnes.
Aquesta estratègia és molt utilitzada per simular entrevistes o converses entre dues o més persones, per exemple, una entrevista de feina, però també pot servir per recrear una escena de la història.
Per això el que més es pot treballar amb aquests tipus d’activitat són les habilitats corporals, és a dir, es pot aprendre a com s’han de moure per l’espai durant una conversa o quin espai deixar entre ells i l’altra persona, a més d’adequar la comunicació i el llenguatge al context de la situació, per tant, també es treballa la competència pragmàtica.
Hedbanz:
Aquest joc es pot aplicar a qualsevol assignatura, per exemple, per repassar conceptes abans d’una prova. El que ens interessa amb aquest joc és fomentar la competència discursiva i textual de l’alumne que fa les preguntes.
La persona que ha d’endevinar la paraula que duu al front ha de fer un exercici de pensar el que vol demanar i dir la pregunta de manera que l’altra persona l’entengui i pugui contestar sí o no. L’esforç de pensar el que es vol demanar i
expressar-ho permet l’entrenament d’aquestes dues competències. Com indica Mirete (2020), aquest “joc” posa en marxa habilitats cognitives d’ordre superior.
Un joc adaptat d’aquesta estratègia seria el joc de “dripejar”, que es pot utilitzar a les assignatures de llengua (català, castellà, angles, etc.), aquest consisteix a fer que un alumne pensa un verb, la resta del grup ha d’endevinar el verb mitjançant preguntes que només es puguin respondre amb un “sí” o un “no”, el verb que han d’endevinar se substitueix per dripejar, per exemple (es pensa el verb somiar) (Gelador, 2017):
- Què pot dripejar tothom? Sí - Que es pot dripejar sol? Sí - Els animals dripegen? Sí - Que estem dripejant ara? No - Es pot dripejar a classe? Sí i No
- Es necessita algun instrument per dripejar? No - Etc.
L’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge basat en problemes:
Aquestes dues metodologies, en ser més llargues en el temps, és a dir, el seu procés s’estén en diferents sessions, permet treballar més competències, a més en ser treball cooperatiu amb grups petits de feina també es fomenten les relacions interpersonals que ajuden al desenvolupament de competències socials.
Durant el procés els alumnes de cada grup s’endinsen a un procés de negociació, aquest fa que els alumnes s’hagin de comunicar entre ells. Aquests moments de conversa són claus per treballar la competència discursiva i la textual, ja que cada alumne ha d’exposar les seves idees i argumentar-les davant el seu grup per fer el projecte.
Normalment, al final del projecte s’exposa a la resta de grups, per tant, amb aquesta exposició es pot treballar de manera més específica com realitzar una exposició en públic, quines passes s’han de seguir, etc.
Aquestes exposicions són un bon moment per valorar com és la competència comunicativa oral dels alumnes i esbrinar quins punts forts i quins punts febles tenen per posteriorment treballar-los als següents projectes o activitats.
Teatre:
Realitzar exercicis de teatre dins l’aula és molt beneficiós pels alumnes, ja que és un espai que permet el creixement personal, el desenvolupament d’habilitats comunicatives, treballar l’autoestima, etc. (Motos-Teruel, 2017).
Els resultats de l’estudi de Motos-Teruel (2017) indica que hi ha uns beneficis clars pels alumnes que fan activitats teatrals, per tant, poder incloure algunes activitats de teatre dins les aules seria beneficiós pels alumnes.
D’aquesta manera es podrien treballar continguts curriculars a la vegada de competències comunicatives com la cinèsica i la proxèmica, de la mateixa manera que en el Joc de Rol. Per exemple, el professor d’Història i Geografia podria demanar als seus alumnes que escenifiquin una escena de l’edat mitjana.
Aula Invertida:
En el moment que els alumnes han d’acomplir una activitat diferent de la que normalment realitzen, han de posar en marxa mecanismes per adaptar-se a la nova situació, aquest fet ajudarà a desenvolupar les competències que ens interessen.
Els alumnes han de preparar els continguts a casa per després fer feina dins l’aula. Aquesta preparació la farà com millor li vagi a ell, és a dir, amb el material que millor s’adapti al seu procés d’aprenentatge i al seu ritme.
L’estudiant ha de fer seva la informació que troba i transformar-la amb coneixement significatiu i funcional, ja que després haurà de fer feina amb ell dins l’aula amb grups (Asunción, 2019).
A més de desenvolupar competències de recerca d’informació, elaboració de continguts, etc. quan es troben a classe treballen la competència discursiva i textual per explicar i treballar els continguts que han après a casa de forma autònoma. I en adequar el seu llenguatge al context escolar com a “docents”
també es treballa la competència pragmàtica.
Debat:
Aquesta estratègia té més trajectòria, però és molt bona per fomentar les competències de comunicació oral, principalment la discursiva i la textual, ja que els alumnes han d’expressar els seus punts de vista i arguments i han de saber donar resposta als arguments contraris.
Perquè el debat sigui adequat és necessari fixar un tema determinat, que els alumnes hagin tingut un temps per cercar informació de fonts fiables, el grup es divideix en dos grups: a favor i en contra, s’han d’assignar unes normes clares, els rols dels estudiants, quin temps tenen per intervenir i els períodes de cada grup. També és interessant que el moderador del debat sigui un alumne, ja que d’aquesta manera també adquireixen les habilitats concretes d’aquesta figura (Asunción, 2019).
Incorporació de les TIC
A més de les diferents metodologies actives que es poden utilitzar per treballar la competència comunicativa oral, amb el canvi de paradigma descrit a l’estat de la qüestió és necessari incorporar les Noves Tecnologies. A aquest apartat del treball estan descrites algunes accions per treballar les habilitats comunicatives orals amb el suport de les TIC.
La incorporació de les TIC dins les aules pot ser explicada a través del model SAMR desenvolupat per Puentedura l’any 2006. Aquest model consta de quatre nivells jeràrquics, que s’organitzen segons com s’utilitzen les noves tecnologies dins l’aula i com afecten l’aprenentatge dels estudiants (García- Utrera et al., 2014).
García-Utrera defineixen els nivells jeràrquics de la següent manera (2014):
- Substitució: se substitueix una eina per una altra sense que es produeixi un canvi metodològic. Un exemple seria utilitzar una pissarra digital en comptes d’utilitzar una pissarra.
- Augment: es produeix la substitució d’una eina i s’afegeixen millores funcionals que faciliten les tasques, però tampoc es produeix un canvi metodològic. Per exemple, s’utilitza un processador de text en comptes d’utilitzar llapis i paper i a més es fa servir un corrector ortogràfic.
- Modificació: hi ha un canvi metodològic en el qual la tasca que s’ha de dur a terme és redissenyada amb la introducció d’aquestes TIC. Per exemple, a més d’utilitzar el processador de text, també incloure el correu electrònic, els blogs i les xarxes socials per fer un treball en xarxa que beneficiarà el rendiment dels alumnes.
- Redefinició: es creen activitats noves que sense l’ús de la tecnologia no serien possibles. Per exemple, fer un treball per grups alhora a través d’un mateix document.
Puentedura (2008, 2003) indica que el darrer nivell és el que beneficia més als estudiants, però que qualsevol dels nivells pot servir, sols s’ha de tenir en compte els objectius pedagògics i el context en el qual s’aplica (citat per García Utrera et al., 2014).
Per tant, tenint en compte aquest aspecte i que el nostre objectiu principal és fomentar l’expressió oral dels alumnes, s’han de cercar estratègies i activitats que tinguin en compte la incorporació de les TIC. Algunes propostes podrien ser:
- Substitució: es pot substituir el rellotge analògic per un cronòmetre digital projectat a la pantalla a l’hora de comptar els períodes d’intervenció quan s’està fent un debat dins classe.
- Augment: A l’hora de treballar l’expressió oral dins les aules es pot utilitzar recursos audiovisuals en forma d’exemple. D’aquesta manera se substitueix l’explicació tradicional pels vídeos i a més ens serveixen d’exemple relacionat amb l’expressió oral.
- Modificació: Un exemple per incorporar les TIC a una activitat ja dissenyada podria ser la utilització del Google Drive per realitzar el projecte final d’una activitat plantejada des de l’aprenentatge cooperatiu.
D’aquesta manera els companys del grup de feina poden realitzar un mateix document al mateix temps.
- Redefinició: El producte final d’un projecte (Aprenentatge per projectes) pot ser l’elaboració d’un podcast. D’aquesta manera s’introdueixen les
noves tecnologies en el projecte: gravació de veu i maneig d’eines digitals i es treballa l’expressió oral (Idea extreta de Pons, 2019).
Pautes de conducta dels docents
Els docents han de ser conscients que són un referent, per tant si es treballen les habilitats comunicatives orals dins l’aula, el professorat ha de ser un exemple.
Bandura, amb la seva Teoria Cognitiva Social, ens indica que els éssers humans podem aprendre mitjançant l’observació i imitació. A més amb aquest mètode intervenen factors cognitius: capacitat de reflexió i simbolització, generalització i autoavaluació (citat per Lacal, 2009).
La teoria observacional de Bandura explica que un aprenentatge es pot donar sense necessitat de realitzar la conducta, és a dir, que es pot aprendre a través de l’observació (Lacal, 2009).
Per aquest motiu és necessari que els docents que fomentin la competència comunicativa oral siguin un bon exemple d’aquesta i per tant han de tenir molt en compte la seva conducta i la seva habilitat a l’hora de donar les classes als seus alumnes.
Alguns dels aspectes que s’han de tenir en compte són:
- Adequar el seu llenguatge oral al registre i context a la situació concreta del moment. Canviar de registre si es canvia de situació. És a dir, no s’utilitzarà el mateix registre per donar un tema de ciències socials que per parlar del que es va fer el cap de setmana durant un descans.
- Ser conscients de la seva comunicació no verbal i utilitzar-la de manera correcta i adequada. És molt important que els alumnes puguin observar com es mou el docent per dins l’aula i quins gestos utilitza.
- Ser conscients de la correcció lingüística. Utilitzar la llengua de manera correcta, evitant barbarismes i expressions errònies. De manera que els alumnes tampoc les utilitzin en les seves converses i els seus discursos orals.
Mesures d’atenció a la diversitat:
Com ja s’ha comentat amb anterioritat, actualment el paradigma educatiu està avançant cap a l’escola inclusiva, per tant, no podem deixar de banda la diversitat de l’alumnat.
El DUA amb el qual es basa la proposta educativa ja té en compte aquesta diversitat, però no ens podem oblidar de les necessitats específiques de suport educatiu d’una part dels alumnes.
Les mesures d’atenció a la diversitat a l’etapa d’ESO:
Estan orientades a respondre a les necessitats educatives concretes dels alumnes, a assolir els objectius de l’Educació Secundària Obligatòria i a adquirir les competències corresponents, i no poden suposar, en cap cas, una discriminació que els impedeixi d’assolir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.
(Decret 34/2015, 4-5)
Els alumnes que es troben dins el programa NESE per alguna de les necessitats rebran un suport específic a l’hora de treballar aquestes habilitats si els docents ho troben necessari. Segons les necessitats específiques de cada alumne s’aplicaran adaptacions no significatives o significatives a l’hora de
treballar dins les aules. Cada docent realitza les adaptacions necessàries als seus alumnes.
Avaluació de les competències:
A l’annex 3 es troba una proposta de rúbrica d’avaluació per valorar les competències relacionades en la comunicació oral treballades transversalment dins l’aula. Ha estat creada a partir de les definicions que es troben en l’estat de la qüestió d’aquest treball.
Cal remarcar que és una rúbrica d’avaluació de les competències que està pensada per fer una valoració general d’aquestes, no està pensada per valorar una activitat en concret. Per tant, cada docent l’haurà d’adaptar a l’activitat que vulgui valorar si és el cas.
Formació i coordinació del Programa.
Per dur a terme aquesta proposta dins els instituts ha d’existir una coordinació entre el professorat que posi en marxa aquest programa. A aquest punt del treball es fa una proposta de com realitzar la coordinació del programa, encara que cada institut, segons el seu funcionament, pot modificar aquesta coordinació.
Abans de dur a terme la coordinació mencionada és important que els docents rebin una formació bàsica de les estratègies proposades per aprendre aplicar- les a les seves aules. Aquesta formació es durà a terme a principi de curs abans que comencin els dies lectius dels alumnes, si és possible durant la primera setmana de setembre.
D’aquesta manera tots els docents dels Equips Docents dels grups de 1r d’ESO ja coneixeran la proposta i podran dur a terme la seva programació d’aula tenint en compte els aspectes apresos a la formació.
Aquesta formació consisteix en una sessió de dues hores on s’expliquen les bases de la proposta, les competències que es volen treballar i les estratègies que es poden utilitzar dins les aules. L’orientador del centre realitzarà la formació, cada orientador planificarà la sessió tenint en compte els docents que la realitzaran. Un cop s’hagin explicat les diferents estratègies, els docents en grups de treball tindran l’oportunitat de debatre i proposar activitats en comú relacionades amb la proposta.
Després de la formació, es durà a terme la coordinació. A les reunions d’equip docent es tindrà en compte aquest treball transversal de la comunicació oral com a punt dins l’ordre del dia. D’aquesta manera ens assegurem que el professorat de les diferents matèries té en compte treballar les competències relacionades amb la comunicació oral.
A aquestes reunions es proposarà que s’utilitzi la rúbrica d’avaluació així tots els docents valoraran els mateixos ítems respecte a la competència oral emmarcada dins la competència lingüística.
A les reunions de tutors a l’inici del primer trimestre es proposaran les sessions de tutoria del programa i es farà seguiment i valoració de com funcionen les sessions: aspectes positius, aspectes negatius i aspectes a millorar.
A més, a la primera reunió de tutors abans de la reunió inicial amb les famílies es pot proposar que a la reunió amb les famílies es faci esment d’aquest programa que es posarà en marxa durant el curs i fer una breu explicació: les sessions de tutoria i el foment que es farà d’aquesta competència des de les diferents matèries. A més es pot passar un qüestionari en línia (https://forms.gle/hxmgGcxs3NLYfdL67) a les famílies per valorar aquesta
competència en l’àmbit familiar i a la llar. Aquesta informació s’utilitzarà per adaptar les sessions de tutoria a cada grup concret.
EXPERIÈNCIA PRÀCTICA
La part del Pla d’Acció Tutorial de la proposta educativa ha estat aplicada per l’autora del treball durant les Pràctiques en Centres Docents d’aquest màster.
S’han realitzat les sessions de tutoria a l’IES Marratxí, centre d’educació secundària de l’illa de Mallorca, Illes Balears. Aquesta proposta educativa està pensada per realitzar-se al nivell de 1r d’ESO, però la cap de departament d’orientació, orientadora dels nivells de 1r i 3r d’ESO va indicar que el grup que necessitava més aquesta formació era el grup de 3r ESO A, subgrup a. Aquest subgrup està compost per 12 alumnes de 14 i 15 anys.
Les sessions s’han fet cada dues setmanes a causa de la semipresencialitat amb la qual funciona el centre. La primera sessió es va realitzar dia 22 d’abril, la segona el dia 6 de maig i la tercera el dia 20 de maig de 2021. I es varen dur a terme així com estan descrites a la proposta educativa. El fet de la semipresencialitat ha afectat, ja que en comptes de fer-se amb tres setmanes seguides, s’ha hagut d’allargar durant sis setmanes i pels alumnes s’ha fet feixuc, segons la tutora del grup.
Avaluació
Un cop realitzades les tres sessions s’ha fet una valoració qualitativa del seu funcionament.
Tenint en compte que les sessions estan pensades per grups de 1r d’ESO, la primera activitat de la Sessió 1 va resultar ser molt fàcil pels alumnes de tercer, per tant, s’hauria d’haver adaptat al seu nivell.
En canvi, la segona activitat sobre comunicació no verbal va funcionar millor, ja que algunes alumnes varen haver d’esforçar-se per superar la seva timidesa i actuar davant els seus companys, la resta es varen mostrar interessats i motivats per fer aquesta activitat.
Al final de la sessió es va demanar amb quina paraula es quedaven de l’aprés durant la sessió algunes de les paraules que sortiren varen ser: comunicació no verbal, gestos, mirada, feedback, receptor, postura corporal.
La segona sessió va funcionar de manera correcta, però va coincidir amb període d’exàmens dels alumnes i es va haver d’arribar a un acord amb ells.
Perquè estiguessin atents, ja que durant el dia tenien dos exàmens, la sessió es va realitzar un poc més ràpid del que estava planejat i els deu darrers minuts els alumnes varen poder repassar els continguts de les proves.
El discurs oral realitzat per explicar la teoria d’aquest mateix va funcionar perquè al ser dinàmic i remarcar molt les idees principals, els alumnes es varen quedar amb les parts més importants, a més varen estar molt atents i varen participar quan se’ls hi va demanar. Un cop fet el discurs, els alumnes varen organitzar-se en grups de tres i elegiren el tema per fer una presentació, es varen mostrar molt interessats per poder triar un tema que els agrades a ells.
La tercera sessió ha servit per consolidar els aprenentatges realitzant una presentació oral. Els quatre grups varen dur la presentació preparada i feren un esforç per fer-ho, ja que tenen una càrrega de treball bastant elevada perquè es troben a final del curs.
Els alumnes varen fer les presentacions i els seus companys seguidament els hi donaren feedback. A l’annex 4 es troben les rúbriques d’avaluació de cada grup. Un cop acabades les presentacions els alumnes varen expressar que els hi va ser de gran ajuda les sessions i que ara ja saben com realitzar un discurs oral amb algunes pautes que no havien vist mai.
