TREBALL DE FI DE MÀSTER
ZEROBESITAPP
PROPOSTA D’ APLICACIÓ A SECUNDÀRIA MITJANÇANT LES TIC PER LA PREVENCIÓ I MILLORA DEL SOBREPÈS I L’ OBESITAT EN
ADOLESCENTS ESCOLARITZATS
Juan José Guasch Torres
Màster Universitari Formació del professorat (Especialitat/Itinerari d’ Educació Física) Centre d’ Estudis de Postgrau
ZEROBESITAPP
PROPOSTA D’APLICACIÓ A SECUNDÀRIA MITJANÇANT LES TIC PER LA PREVENCIÓ I MILLORA DEL SOBREPÈS I L’ OBESITAT EN
ADOLESCENTS ESCOLARITZATS
Juan José Guasch Torres
Treball de Fi de Màster
Centre d’ Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any acadèmic 2019-20
Paraules clau del treball: sobrepès, obesitat, adolescència, activitat física, nutrició, app
“Agraïments a la meva tutora de TFM, Gemma Tur Ferrer, per la seva dedicació, esforç i ajuda en la creació d’ aquest TFM”
Resum
El present TFM tracta sobre el problema del sobrepès i l’ obesitat en adolescents escolaritzats i fa un repàs a l’ opinió i evidència científica que existeix avui dia sobre el tema.
Aquest va dirigit a quart curs de l’ àrea d’ Educació Física de secundària i té l’
objectiu principal d’ analitzar i presentar la prevenció i millora del sobrepès i l’
obesitat en adolescents escolaritzats, i a més, fer una proposta teòrica recolzada en la intervenció i aplicació de les TIC a les aules de secundària.
El document té dues parts ben diferenciades. Una primera més teòrica on es tracten aspectes claus relacionats amb el sobrepès i l’ obesitat al món adolescent, com identificar-la i categoritzar-la, prevalences, sobre cost econòmic, quins factors són els desencadenants i les seves conseqüències i després un seguiment de les recomanacions respecte a tipus i quantitat d’
activitat física recomanada, alimentació i hàbits saludables. A més, en aquesta primera part teòrica, es tracta el currículum de l’ àrea específica i la seva relació amb la patologia objecte d’ estudi.
La segona part del present treball és una proposta pedagògica, creada pel propi autor del document i titulada ZerObesitApp. Pretén aplicar-se a les aules d’
Educació Física i poder tractar el sobrepès o l’ obesitat d’ una manera pràctica i fent conscient a l’ alumnat sobre el seu estat de salut, millorant-la si cal o prevenint l’ aparició d’ índexs de sobrepès o obesitat.
Aquesta proposta es recolza en l’ ús de les aplicacions del telèfon mòbil (App).
Persegueix una participació activa per part de l’ alumnat, on existeixi una actuació integral per la prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat, i a més, que permeti actuar a tres nivells fonamentals; dirigir-se cap una alimentació saludable, la creació de nous hàbits beneficiosos o la ruptura d’ hàbits nocius per la salut i l’ augment en la pràctica d’ activitat física i la seva adherència en el
Índex
1. Introducció al TFM ... 11
2. Objectius del treball ... 11
3. Marc Teòric ... 12
3.1. Sobrepès i obesitat al món adolescent ... 12
3.1.1. El sobrepès i l’obesitat: Definició ... 12
3.1.2. IMC: fórmula de predicció ... 12
3.1.3. IMC: categorització de 5-19 anys segons la OMS ... 13
3.1.4. Prevalences del sobrepès i l’ obesitat i el seu sobre cost mèdic ... 13
3.1.5. El sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent del nostre país ... 14
3.1.6. Factors desencadenants del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent ... 15
3.1.7. Conseqüències del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent ... 16
3.2. Tractament del sobrepès i l’ obesitat en adolescents escolaritzats ... 17
3.2.1. Recomanacions per prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat en els adolescents ... 17
3.2.2. Tipus i quantitat d’ activitat física recomanada ... 19
3.2.3. Alimentació saludable ... 20
§ Macronutrients ... 21
§ Micronutrients (vitamines, minerals i oligoelements) ... 21
3.2.4. Ingesta diària recomanada segons GEE (despesa energètica estimada) ... 23
3.3. Currículum, sobrepès i obesitat ... 24
3.3.1. Currículum actual de l’ àrea d’ Educació Física i relació amb el sobrepès i l’obesitat ... 24
3.3.2. Continguts transversals relacionats ... 25
3.4. Mobile learning i Apps educatives pel sobrepès i l’ obesitat ... 26
3.4.1. Implementació i actualitat de les TIC a l’ escola ... 26
3.4.2. Mobile Learning com a recurs didàctic ... 27
3.4.3. Apps com TIC pel tractament del sobrepès i l’ obesitat ... 27
3.4.4. Apps amb objectius de fomentar la salut i aplicables a l’ àrea d’ Educació Física ... 29
4. Estat de la qüestió ... 31
4.1. Estratègia de recerca d’intervencions amb Apps pel tractament del sobrepès o obesitat a les aules ... 31
4.1.1. Criteris d’ inclusió ... 31
4.2. Experiències pedagògiques amb Apps pel tractament de la salut, el sobrepès i l’
obesitat en l’ àrea d’ Educació Física ... 33
4.2.1. "Proposta d’ innovació interdisciplinar de continguts de física en les classes d’ Educació Física mitjançant aplicacions mòbils” d’ Arroyo i Royuela (2020) ... 33
4.2.2. “Múevete conmigo” de Pérez, Hortigüela, González i Fernández (2019) ... 34
4.2.3. “MÓVIL-ÍZATE” de González, Sánchez, Sánchez, González i García (2016) ... 35
4.2.4. “TeenPower” de Sousa, Martinho, Reis, Dias, Gaspar, Dixe, Luis i Ferrerira (2020) ... 36
5. Part pràctica ... 38
5.1. Proposta d’ aplicació pràctica: ZerObesitApp ... 38
5.2. Avaluació d’ Apps per la seva selecció ... 38
5.2.1. Apps seleccionades per la proposta ... 38
5.2.2. FastSecret. App per fixar objectius en el maneig del pes i controlar una alimentació saludable ... 38
5.2.3. Strava. App per registrar i fomentar tot tipus d’ activitat física ... 39
5.2.4. Coach.me. App per millorar el propi estil de vida i crear hàbits saludables ... 39
5.2.5. Podometer. App pel recompte de passos diaris ... 40
5.3. Descripció del projecte ... 40
5.3.1. Objectius didàctics específics de la proposta en torn al sobrepès i l’ obesitat ... 42
5.3.2. Grup destinatari ... 42
5.3.3. Relació de la proposta amb el currículum educatiu ... 42
5.3.4. Temporització ... 46
5.3.5. Metodologia de la proposta ... 46
5.3.6. Activitats: descripció ... 47
Sessió 1: Què en sabem del sobrepès i l’ obesitat? Presentació i contextualització de la temàtica ... 48
Sessió 2: Estàs en forma? Autopercepció i autoconeixement del propi estat de salut ... 49
Sessió 3: Practiques activitat física? Registra-la i comparteix! Iniciació a Strava ... 50
Sessió 4. Camines prou durant el dia? Iniciació a Podometer ... 51
Sessió 5: T’ alimentes o et nutreixes? Iniciació a FastSecret ... 52
Sessió 6: Pròxima parada: Healthy Lifestyle. Iniciació a Coach.me ... 53
Sessió 7: Multi objectiu saludable! ... 54
Sessió 8: Avaluació i autopercepció del procés ... 56
5.3.7. Avaluació ... 57
Criteris d’ avaluació ... 57
Avaluació, Autoavaluació i Coavaluació ... 57
6. Conclusions ... 58
7. Referències ... 61
8. Annexos ... 67
8.1. Annex 1: Gràfica 1 i 2 BMI for age boys/girls de la OMS ... 67
8.2. Annex 2: Taula recomanació ingesta d’ aigua ... 67
8.3. Annex 3: Taula avaluació d’ Apps ... 68
8.4. Annex 4: Taula explicativa per l’avaluació. Relació d’ aspectes curriculars i ZerObesitApp ... 70
8.5. Annex 5: Recordatori 2n i 3r trimestre de seguiment de la proposta ... 79
8.6. Annex 6: Qüestionari d’ autoreflexió d’ hàbits saludables ... 80
8.7. Annex 7: Rúbrica d’ avaluació de les sessions ... 81
8.8. Annex 8: Rúbrica d’ Autoavaluació ... 89
8.9. Annex 9: Rúbrica de Coavaluació ... 90
ZerObesitApp: proposta d’ aplicació a secundària mitjançant les TIC per la prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat en adolescents escolaritzats
1. Introducció al TFM
Aquest TFM presenta una part teòrica centrada amb les dades i referències teòriques que ens ofereix l’ evidencia científica sobre el sobrepès i l’ obesitat i a continuació una part més pràctica, d’ aplicació a les aules de quart de secundària en l’ àrea d’ Educació Física, en la qual l’ alumnat aprendrà noves formes sobre aspectes preventius i de millora del sobrepès i obesitat, sempre recolzats amb un aprenentatge basat en el mobile learning, ja que es treballaran molts dels continguts de les sessions amb suport pedagògic de les App.
El present document, intenta expressar la gran problemàtica del sobrepès i l’
obesitat en el món adolescent. Amb el pas del temps, hi ha hagut una sèrie de canvis i facilitats diàries en la vida quotidiana de les persones, com pot ser el fàcil accés als productes alimentaris i la baixa activitat física en el dia a dia de les persones, ja que per exemple en temes de desplaçament d’ un lloc a altre o processos que antigament es feien mitjançant energia mecànica o pròpia de l’ésser humà, avui s’ han convertit en facilitats tecnològiques que impliquen una baixa implicació física de les persones en el propòsit a desenvolupar. Aquesta
“facilitat tecnològica” en el dia a dia de les persones és una arma de doble full;
ens facilita la vida en les nostres tasques quotidianes però pagant un preu molt alt amb la pròpia salut com principal moneda de canvi.
En el complex món adolescent, aquesta patologia s’ està estenent ràpidament en els països més desenvolupats, desencadenant altres patologies físiques i psicològiques.
2. Objectius del treball
Aquest TFM té l’ objectiu d’ analitzar i presentar entorn a l’ àrea d’ Educació Física la prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat en adolescents escolaritzats, i a més, fer una proposta teòrica recolzada en la intervenció i aplicació de les TIC a les aules de secundària, concretament a 4rt d’ ESO, per tal que l’ alumnat sigui capaç de conèixer el seu estat de salut i grau d’ implicació sobre l’ estil de vida saludable que duu a terme a diferents nivells; com la nutrició, la pràctica d’
activitat física i el seguiment d’ hàbits saludables conductuals, podent conèixer els seus dèficits i millorant-los si cal.
3. Marc Teòric
3.1. Sobrepès i obesitat al món adolescent
3.1.1. El sobrepès i l’obesitat: Definició
El sobrepès i l’obesitat es caracteritzen per una anormal o excessiva acumulació de greix corporal, condició que comporta implicacions importants per la salut. Es considera sobrepès o obesitat quan la persona té un índex de massa corporal (IMC) ≥25 kg/m2 o ≥30 kg/m2 respectivament (Andreato, Esteves, Coimbra, Moraes i de Carvalho, 2019). Es coneix que un IMC superior a 35 kg/m2 als 20 anys, redueix l’ esperança de vida en 13 anys (St.-Onge i Heymsfield, 2003).
3.1.2. IMC: fórmula de predicció
El IMC (Índex de massa corporal) o BMI (Body mass index) és un dels indicadors més acceptats i estandarditzats per avaluar l’ obesitat en nens, adolescents i adults, ja que guarda una estreta relació amb el greix corporal mesurats en els plecs cutanis (Hurtado i Macías, 2014). Aquesta fórmula divideix el pes entre l’
alçada al quadrat i expressada en metres (IMC= pes (kg) / m2), va ser inventada en 1832, pel matemàtic belga Adolphe Quetelet, que va inventar un índex que relacionés la talla i el pes per tal de duu a terme la selecció de soldats per l’
armada del seu país amb les millors característiques físiques.
En 1972, Ancel Keys, científic americà que estudiava els efectes de la dieta en la salut, va reprendre aquest índex i finalment en 1980, JS Garrow i JD Webster, van relacionar aquesta fórmula de relació amb les categories conegudes avui dia com sobrepès i obesitat (Bergonzoli, 2018).
3.1.3. IMC: categorització de 5-19 anys segons la OMS
L’ organització mundial de la salut (OMS) té una categorització més acurada per la diagnosi del baix pes, normo pes, sobrepès o obesitat en les edats d’ entre 5 i 19 anys. Aquesta organització, a més del pes i la talla estableix unes relacions segons sexe, edat i mesos exactes dels infants o adolescents. Aquesta classificació és més acurada que tenir en compte només el IMC (World Health Organization, 2007).
Podem veure en annexos (Annex 1: Gràfica 1 i 2 BMI for age boys/girls de la OMS) les taules de referència utilitzades per la OMS per la categorització del sobrepès o l’ obesitat del infant o l’ adolescent. Observant per exemple que un adolescent (masculí) amb 16 anys tindria les següents categoritzacions segons el seu IMC i edat:
Categoritzacions per adolescent de 16 anys IMC entre 10 i 15: baix pes extrem
IMC entre 15 i 16,5: baix pes IMC entre 16,5 i 23,5: pes normal IMC entre 23,5 i 28: sobrepès IMC de més de 28: obesitat
Dades extretes d’ Onis, Onyango, Borghi, Siyam, Nishida i Siekmann, 2007, pàg. 664.
Article publicat en el butlletí de la OMS, 2007.
3.1.4. Prevalences del sobrepès i l’ obesitat i el seu sobre cost mèdic El sobrepès i l’ obesitat són un important problema de salut publica en les societats més desenvolupades. En el 2016, Aranceta, Pérez, Alberdi, Ramos, i Lázaro van publicar les dades de l’ estudi ENPE del 2015 (Estudi Nutricional de la Població Espanyola), indicant per la població espanyola una prevalença de 39,3% en el cas d’ adults amb sobrepès i un 21,6% d’ adults amb obesitat. Entre 1987 i 2014, les prevalences han anat augmentant. En 2016 s’ estimaren 23.500.000 casos d’ excés de pes, amb un sobrecost mèdic directe de 1.950.000.000 euros/any (2% del pressupost sanitari). Si es manté la tendència,
sobre cost mèdic directe de 3.000.000.000 euros/any per al 2030, augmentant un 16% el nombre d’ afectats i el 58% el sobre cost sanitari directe (Hernáez, Zomeño, Dégano, Pérez, Goday, Vila, Civeira, Moure i Marrugat, 2018). Aquesta malaltia es relaciona directament amb malalties cardiovasculars, diabetis tipus II y diferents tipus de càncer (Mądry, Ratajczak, Pupek, Skrypnik, Karolkiewicz, Bogdański, Walkowiak i Kryściak, 2015).
3.1.5. El sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent del nostre país
Segons Gordillo, Sánchez i Bermejo (2019), fins i tot la OMS considera l’ obesitat com l’ epidèmia del segle XXI. Segons aquest organisme internacional, Espanya és un dels països de la unió Europea més afectats. Amb una prevalença en nens i adolescents de 40% i 56% en adults. Per fer-se una idea de la magnitud del problema a nivell mundial, s’ observa que el nombre d’ afectats d’ entre 5 i 19 anys per obesitat s’ ha multiplicat per 10 en el món en els últims 4 decennis.
Les etapes d’ infància i adolescència són un període fonamental a nivell de creixement i maduració fisiològica. És per això que són etapes on s’hauria de perseguir una bona salut a tots els nivells, mantenint un estil de vida saludable mitjançant la pràctica d’activitat física, el seguiment d’ un tipus d’alimentació equilibrada i l’allunyament d’un estil de vida sedentari.
Si parlem de dades oficials al nostre país sobre prevalences de sobrepès i obesitat en el món adolescent, observem les següents dades segons l’ estudi de Sánchez, Jiménez, Fernández i Sánchez (2013):
- En el grup d’edat de 8 a 17 anys, una prevalença de 26% i 12,6% per a sobrepès i obesitat respectivament.
- El 45% de joves del grup d’edat de 8 a 13 anys tenia excés de pes, mentre que en el grup de 13 a 17 anys es reduïa al 25,5%.
Aquest estudi també fa referència a una prevalença de sobrecàrrega ponderal, sobrepès i obesitat, mostrant en conjunt una prevalença del 40%. 4 de cada 10
subjectes analitzats patien de sobrepès o obesitat al 2012. La dada positiva és que aquesta xifra no es va incrementar des del 2000 fins al 2012.
Si mirem dades extretes d’ estudis més actuals, com el d’ Aranceta, Gianzo i Pérez (2020), basades en l’estudi ENPE del 2015 (Estudi Nutricional de la Població Espanyola), observem dades diferents en quant a la prevalença del sobrepès i l’ obesitat al nostre país:
- Trobant una prevalença de sobrecarga ponderal del 30% i unes dades de prevalença de sobrepès i obesitat de 35,6% i 8,5% respectivament. Això ens indica que quant a l’obesitat existeix una lleugera millora en els últims anys, però en canvi, si comparem les dades del 2012, observem que el sobrepès ha patit una pujada considerable.
3.1.6. Factors desencadenants del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent
El sobrepès i l’ obesitat en el col·lectiu adolescent es veu determinat per la barreja de diversos factors. Resulta complicat l’explicació exacta de la relació causa conseqüència en el desenvolupament d’aquesta patologia. És més aviat un cúmul de factors desencadenats al llarg del temps el que porta que al final els adolescents tinguin un excés de pes que es determini mèdicament com sobrepès o obesitat.
Guerra, Vila, Apolinaire, Cabrera, Santana i Almaguer (2009), van fer un estudi en joves escolaritzats i atribueix la conseqüència de desenvolupar sobrepès ó obesitat en el món adolescent als següents factors:
⁃ Lactància mixta des dels primers mesos de vida (llet materna i altres tipus de llet).
⁃ Poca pràctica activitat física diària i esport.
⁃ Alt nombre d’ hores diàries asseguts (comportament sedentari).
⁃ Antecedents de sobrepès i obesitat en familiars de primer grau.
⁃ Alimentació incorrecte amb predomini de cereals, lactis, aliments ensucrats i baix consum de peix, verdura i fruita.
El sobrepès i l’ obesitat es desenvolupa en la majoria dels casos com a resultat d’ una mala alimentació. És molt adequat un tractament individualitzat i tractar el problema d’una forma integral. S’ha de perseguir una reducció de pes a reu d’una restricció calòrica, un augment d’activitat física y a més un canvi d’hàbits generals més saludables en el dia a dia de la persona (Gómez i Marcos, 2006).
La majoria d’estudis fets fins ara estan d’acord en l’ importància d’ aquesta triada de factors relacionats amb el desenvolupament del sobrepès i l’ obesitat; la quantitat d’ activitat física, el tipus d’ estil de vida (sedentari) i si es segueix una alimentació saludable.
3.1.7. Conseqüències del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent
Les conseqüències del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent són diverses i afecten no només a la salut física del subjecte en qüestió, també se’n deriven conseqüències a nivell social i psicològic. És per això que el tractament de l’
obesitat necessita una intervenció multidisciplinar, no només centrada en la reducció del pes, ja que l’ adolescent que ho pateix pot tenir altres mancances derivades de la patologia.
D’ acord amb Lobstein, Baur i Uauy (2004), trobem conseqüències a diferents nivells derivades del desenvolupament de sobrepès o obesitat en els adolescents:
§ A nivell físic, segons Lobstein, Baur i Uauy (2004) : - Trastorns respiratoris durant el son (apnea / hipopnea) i asma.
- Fetge gras.
- Problemes menstruals i anticipació de la menarquia.
- Maduració retardada en el sexe masculí.
- Diabetis tipus II.
- Factors de risc a nivell cardiovascular:
- Hipertensió.
- Colesterol (augment dels nivells de LDL i disminució d’ HDL).
- Altres patologies a diferents nivells; pulmonars, ortopèdics, neurològics, gastroenterològics, endocrins i inflamació sistèmica.
§ A nivell psicològic i social, segons Collipal i Godoy, 2015 i Castro i Garcés, 2016:
- Ansietat.
- Depressió.
- Vergonya.
- Discriminació.
- Problemes emocionals com per exemple baixa autoestima.
- Desordre obsessiu compulsiu.
3.2. Tractament del sobrepès i l’ obesitat en adolescents escolaritzats
3.2.1. Recomanacions per prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat en els adolescents
Per prevenir i millorar els indicadors de sobrepès i obesitat es presenten vàries recomanacions a diferents nivells. El factor més important contra l’ obesitat adulta és la prevenció en l’etapa infantil i adolescent. Prevenció a diferents nivells i de manera transversal en quant a estil de vida, hàbits alimentaris i l’ hàbit de practicar activitat física.
La prevenció a l’ augment de pes i en cas d’haver augmentat no seguir augmentant és un factor molt important. La majoria de casos d’obesitat en adults no ve de sobte en aquesta etapa, sinó que ve precedida per índexs de sobrepès o obesitat ja en edats primerenques com la infància o l’ adolescència.
Governs de diferents països en els últims anys han començat a donar a la
crear l’ estratègia NAOS (Nutrició, activitat Física i prevenció de l’ obesitat).
Aquesta estratègia actua a diferents nivells (Serrano, 2015):
a. La família i la comunitat. Donant coneixements sobre alimentació, nutrició saludable i fomentant la pràctica d’activitat física al llarg de la vida.
b. L’escola. Lloc ideal per la influència en l’estil de vida dels infants i adolescents.
c. Al món empresarial. En especial atenció a la indústria alimentària, begudes i restauració, ja que són agents directes amb gran influència sobre l’accés a una alimentació sana i equilibrada.
d. El sistema sanitari. Implicació dels professionals sanitaris en l’ atenció primària, la detecció precoç del sobrepès i l’obesitat lleu i la prevenció de l’obesitat en grups de risc.
Existeixin infinits articles que parlen de recomanacions per prevenir el sobrepès i l’obesitat a totes les edats. D’acord amb Weihrauch-Blüher et al., 2018, podem centrar la prevenció del sobrepès i l' obesitat en el canvi conductual en 3 grans àrees; nutrició, activitat física/esports i consum de medis digitals.
Si desgranem les recomanacions d’aquest article observem les directrius relacionades a cada àmbit d’aplicació referent:
Nutrició variada i equilibrada:
§ Beure la suficient aigua i evitar begudes ensucrades
§ Consum abundant de verdures i fruites
§ Limitació del consum de productes de derivació animal, com llet, carn, peix, ous...
§ Gran limitació de sucre i productes dolços.
§ Evitar picar menjar no saludable entre hores.
§ Creació i seguiment d’ un programa saludable i equilibrat d’ alimentació escolar.
Activitat física i esports:
§ Almenys 90 minuts d’ activitat física diària.
§ 12.000 passos al dia mínim.
§ Limitar activitats i comportaments sedentaris a un màxim de 2 hores al dia.
Consum de medis digitals:
§ Màxim 120 minuts per dia de consum de medis digitals i temps d’ oci sedentari per adolescents de 12 anys en endavant.
3.2.2. Tipus i quantitat d’ activitat física recomanada
Observem en tots els experts i és de sobra conegut que la pràctica d’ activitat física és un dels factors claus en la lluita contra el sobrepès i l’ obesitat. Si examinem que diu la ciència podem treure unes premisses comuns d’ aplicació al col·lectiu adolescent.
Existeixen milers de recomanacions basades en les evidències científiques, però per tal de poder-nos centrar en dades objectives contrastades científicament, hem fixaré en article de revisió sistemàtica on han contrastat les dades de 85 articles referents a les recomanacions i tipus d’ activitat física per prevenir i millorar el sobrepès i l’ obesitat en els adolescents.
Una revista d’ impacte mundial, el Journal of the American Medical Association (JAMA) fa les següents recomanacions en nens i adolescents escolaritzats de 6 a 17 anys (Piercy, Troiano, Ballard, Carlson, Fulton, Galuska, George i Olson, 2018):
- 60 minuts d’ exercici aeròbic a intensitat moderada o vigorosa, incloent-hi al menys 3 dies per setmana d’ activitat vigorosa.
- Incloure 3 dies per setmana d’ entrenament de força muscular i 3 dies per setmana d’ entrenament d’ enfortiment del sistema esquelètic (dintre dels 60 minuts diaris d’ activitat física setmanal).
La OMS, en canvi, recomana un mínim de 60 minuts d’ activitat física diària amb una intensitat moderada o vigorosa en nens i adolescents d’entre 7 i 17 anys (OMS, 2010).
Segons Aguilar, Ortegón, Mur, Sánchez, García, García i Sánchez (2014), els tipus de programes d’ activitat física més efectius en el tractament del sobrepès i l’ obesitat en el món adolescent són els que combinen exercici aeròbic i anaeròbic a la vegada. Els exercicis de tipus aeròbic serien els que tenen la suficient aportació d’ oxigen al cos mentrestant es realitza aquest, com pot ser caminar, anar en bicicleta, nadar, etc. Solen ser exercicis de llarga durada i baixa intensitat. En canvi, els exercicis de caire anaeròbic, són aquells d’una intensitat més alta i una curta duració, trobant-se l’organisme en una falta de l’aportació necessària d’ oxigen. Exemples d’ aquest tipus d’ exercici que són de curta duració i s’ han de finalitzar en un període breu de temps per la falta de l’oxigen al cos són un sprint de 100 m, qualsevol tipus de salt o llançament de la modalitat d’ atletisme o exercicis de força amb el propi cos o manuelles.
Els autors de l’ estudi citat anteriorment, també coincideixen que la clau de l’ èxit en els programes d’ activitat física en la lluita contra el sobrepès i l’ obesitat es la combinació d’ activitat física amb una dieta controlada per un/a nutricionista per tal de crear el dèficit calòric i correcte per la salut del subjecte. A més també es fa referència a millors resultats en estudis que impliquen la participació dels pares i mares. Detallant la implicació familiar com un factor clau en el tractament integral del sobrepès i obesitat en els adolescents.
3.2.3. Alimentació saludable
L’ alimentació saludable és un factor clau en la prevenció i millora del sobrepès i l’ obesitat. Seguir una correcta nutrició basada en les recomanacions que ens
diu la ciència per l’aportació dels macronutrients i micronutrients és molt important pel correcte creixement i maduració del subjecte en l’ etapa adolescent.
Segons l’ estudi de Calderón i De Mena (2020), es recomana que la dieta sigui la més variada, equilibrada i individualitzada possible.
Els valors de referència que cita aquest article per les diferents etapes d’ edat són els següents presentats en la taula I: Necessitats mitges d’energia i proteïnes.
Taula I: Necessitats mitges d’ energia i proteïnes (Calderón i De Mena, 2020, p.100)
També per seguir una alimentació equilibrada l’ article destaca la proporció ideal de macronutrients i micronutrients.
§ Macronutrients
- Hidrats de carboni: 50-60% del total d’ energia.
- Proteïnes: 10-15% del total d’ energia.
- Greixos:
- 2 a 3 anys: 30-35% del total d’ energia.
- Més de 4 anys: 25-35% del total d’ energia.
§ Micronutrients (vitamines, minerals i oligoelements)
L’ aportació necessària de vitamines, minerals i oligoelements, es compleix seguint una dieta variada i equilibrada. En destaquem el ferro, el calci i la
adolescents. Es recomana entre la franja d’edat de 14 a 18 anys d` 11 a 15 mg/dia de ferro, 1300 mg/dia de calci i 600 IU/dia de vitamina D.
A part dels macro i micronutrients, també considerem l’ aigua com nutrient essencial en totes les persones. Vitoria, Dalmau, Luzardo, Fernández, Rodríguez, Arroyo, Mediano, Martín, Jiménez i Delgado (2011) ens parlen sobre la importància de l’ aigua en nens i adolescents, deixant-nos una taula de recomanació de ingesta adequada d’ aigua (Annex 2:. Taula recomanació ingesta d’ aigua) durant la infància i l’adolescència que en diu el següent:
Recomanacions consum d’aigua per adolescents nens 9-13 anys: 2,4 l/dia d’aigua
nenes 9-13 anys: 2,1 l/dia d’aigua nens 14-18 anys: 3,3 l/dia d’aigua nenes 14-18 anys: 2,3 l/dia d’aigua nens 9-13 anys: 2,4 l/dia d’aigua
Dades extretes de Vitoria, Dalmau, Luzardo, Fernández, Rodríguez, Arroyo, Mediano, Martín, Jiménez i Delgado (2011), pàg. 260.
Existeix poca evidència sobre la quantitat d’ aigua a beure en nens i adolescents que practiquen activitat física. Una bona mesura per evitar la deshidratació, la correcta funció cardiovascular i termoregulació és tenir en compte el pes que es perd durant l’exercici. Per això, l’ideal seria que els adolescents es pesessin abans i després de la pràctica d’ activitat física i recuperar aquest pes perdut mitjançant la sudoració bevent aigua. L’exercici pot augmentar les recomanacions de quantitat d’ aigua diària en 0,5 litres – 1 litre per día (Machado, 2016).
A més, cal destacar també la importància del repartiment de la ingesta en les diferents menjades repartides durant el dia. Sent la següent una recomanació ideal segons l’ article citat anteriorment:
- 20% en l’ esmorzar.
- 10% a mig matí.
- 35% en el dinar.
- 10% en el berenar.
- 25% sopar.
3.2.4. Ingesta diària recomanada segons GEE (despesa energètica estimada)
Existeixen vàries fórmules per definir la quantitat de macronutrients en kcal que es recomanen en la ingesta d’ un infant o adolescent. Pastor, Aparicio i Ojembarrena (2008) es basen al seu article en la proporcionada per la FNB (Food and nutrition board). La qual fa distinció entre sexe, pes, alçada i nivell d’ activitat física (PA: coeficient d’activitat). El PA ve determinat per la categorització de 4 nivells d’ activitat física:
- Sedentaris (PA 1,0 ambdós sexes): Només TDH (tasques domèstiques habituals) i un desplaçament curt.
- Baixa activitat (PA 1,13 sexe masculí i PA 1,16 sexe femení): TDH més 30-60’ d’ activitat física diària de intensitat moderada.
- Actius (PA 1,26 sexe masculí i PA 1,31 sexe femení): TDH més al menys 60’ d’ activitat física diària moderada.
- Molt actius (PA 1,42 sexe masculí i PA 1,56 sexe femení): TDH més al menys 60’ d’ activitat física diària moderada més 60’ d’ activitat física diària vigorosa o 120’ d’ activitat física diària moderada.
Així doncs, les fórmules d’ estimació personalitzades del GEE serien les següents:
§ Sexe femení (9-18 anys)
GEE (kcal/dia) = 135,3 – (30,8 x edat “anys”) + PA x [(10 x pes “kg” + (934 x alçada “m”)] + 25
§ Sexe masculí (9-18 anys)
GEE (kcal/dia) = 88,5 – (61,9 x edat “anys”) + PA x [(26,7 x pes “kg” + (903 x alçada “m”)] + 25
3.3. Currículum, sobrepès i obesitat
3.3.1. Currículum actual de l’ àrea d’ Educació Física i relació amb el sobrepès i l’obesitat
El currículum de l’ assignatura d’ Educació Física a secundària, extret dels annexos del decret 34/2015 del 15 de Maig, es troba estructurat en 5 grans blocs.
Blocs i temàtica principal 1r bloc: Salut.
2n bloc: Accions motrius individuals, d’ oposició, de col·laboració o de col·laboració- oposició.
3r bloc: Accions motrius en situacions de índole artística o expressiva.
4t bloc: Accions motrius en situacions d’ adaptació a l’ entorn.
5è bloc: Continguts comuns a tots el blocs.
Dades extretes del Currículum d’ educació. Annexos del decret 34/2015 del 15 de Maig
Així a primera vista, podrien observar que el tema del sobrepès i obesitat no és tractat en profunditat en cap dels blocs. Clarament el primer bloc de salut és el que presenta uns continguts relacionats amb el tractament del sobrepès i l’
obesitat. Si passem a veure els continguts d’ aquest bloc, observem que ens parla de:
- Aspectes teòrics i nomenclatura sobre la salut.
- Activitat física i relació amb l’ alimentació. Planificació d’ una dieta equilibrada i valorar aquesta com factor primordial en la salut de la persona.
- Tests i proves d’ aplicació per tenir un autoconcepte de la pròpia salut.
- Els efectes positius sobre l’ organisme de la pràctica de l’ activitat física.
- Condició física i relació amb la salut i qualitat de vida.
- L’ esport com a font de millora de la salut.
- Entrenament de les capacitats físiques bàsiques i relació amb la salut;
força, velocitat, resistència i flexibilitat.
En el 5è bloc, també trobaríem continguts relacionats amb la temàtica i aplicació de la proposta d’aquest TFM, com per exemple:
- Valoració positiva a l’ hora d’aconseguir un objectiu.
- Tolerància i respecta cap als altres i el seu comportament.
- Utilització responsable de l’ús de les TIC a l’hora de cercar i seleccionar informació.
El currículum ens marca unes directrius en què cada docent ha de fixar-se i establir la seva base de transmissió de l’aprenentatge, però no hi ha res tancat i obligatori que exigeixi fer una tasca o altra. És el docent el que dóna forma a aquestes directrius i les converteix en continguts adequats al que es demana en cada etapa. Per tant, el tractament del sobrepès i l’ obesitat, és una patologia relacionada amb la salut que té una molt bona cabuda i aplicació al sistema d’
educació secundària.
3.3.2. Continguts transversals relacionats
A l’ hora d’establir relacions en la futura proposta d’aplicació que explicaré, s’
observa com aquesta té una estreta relació amb competències comuns, continguts i objectius d’altres assignatures.
Per exemple, en la competència matemàtica, l’ alumne haurà de saber calcular el propi IMC, les kcal que gasta al dia o les que li fan falta per tenir una aportació calòrica eficient al seu objectiu (perdre pes, mantenir-se o engreixar-se).
En referència a la competència tecnològica i ús de les TIC, queda estretament relacionada a l’hora de cercar informació, seleccionar-la i transformar-la.
Aplicant les seves dades que tenen a eines digitals podran saber i millorar el seu estat general de salut.
Els continguts relacionats d’aquesta proposta de l’ àrea d’ Educació Física, queda lligada a conceptes i coneixements transversal que es veuen en altres àrees com biologia, ciències de la natura, tecnologia o valors ètics.
3.4. Mobile learning i Apps educatives pel sobrepès i l’ obesitat
3.4.1. Implementació i actualitat de les TIC a l’ escola
Les TIC han transformat la manera de comunicar-nos a les persones en general i també a l’ escola, derribant les barreres de la llunyania. L’ impacte d’aquestes eines digitals es troba en el dia a dia de la nostra societat i en l’ escola i el món educatiu no pot ser menys (Espinoza Freire, Jaramillo Martínez, Cun Jaramillo, i Pambi Encalada, 2018).
La docència en totes les àrees i sense deixar al marge la d’ Educació Física persegueix l’ objectiu d’ integrar les TIC com eina d’ aprenentatge i transmissió de coneixement. Barahona (2019) cita que “L’ Educació Física i el seu professorat han de seguir processos d’ immersió digital, voluntaris o involuntaris, associats al consum massiu de medis i serveis digitals i a les demandes de la societat i la institució educativa” p.763.
Aquest autor també ens diu que l’escola reconeix el potencial didàctic del mobile learning, però que no s’ arriba a aconseguir la seva explotació com a recurs educatiu.
La digitalització del material didàctic i el processament d’ aquesta d’informació avança ràpidament i podem trobar un ritme no sincronitzat d’ aparició de recursos TIC i la formació i preparació docent idònia per la seva aplicació. “La implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les aules està resultant ser un procés complexa i contradictori, la prova d’ aquest fet és que encara no s’ ha aconseguit” (Aubusson, Schuck i Burden, 2016).
Espinoza, Jaramillo, Cun i Pambi (2018) comenten que un cop revisada la documentació referent a la implementació de les TIC a les aules, es confirma que una vertadera implementació d’ aquest recurs requereix d’ una visió integradora de les polítiques educatives, disposició de les autoritats dels instituts, compromís del docent i l’ alumnat i infraestructura tecnològica.
3.4.2. Mobile Learning com a recurs didàctic
El mobile learning és un recurs didàctic que s’ ha de tenir en compte en els dies actuals on la majoria dels alumnes té el seu propi telèfon mòbil i pot fomentar el bon ús d’ aquest com eina d’ aprenentatge, estan d’ acord amb el comentat per Brazuelo i Gallego (2014): “Les tecnologies movils s’ han convertit en artefactes omnipresents a la vida diària de les persones. Aquest fet ha propiciat un especial interès per explotar aquests medis com potencials recursos didàctics, donant lloc al mobile learning o aprenentatge mòbil” pàg. 99.
Cada vegada utilitzem més els aparells tecnològics per les nostres accions de la vida quotidiana o l’ oci, trobant un ampli ventall de recursos, aquest fet no queda al marge a l’ hora de registrar mitjançant el mòbil i les seves Apps qualsevol tipus d’ activitat física, seguir uns hàbits saludables d’ alimentació o conductuals.
Es va començar a implementar el mobile learning a principis del segle actual i es podria definir com “modalitat educativa que facilita la construcció del coneixement, la resolució de problemes d’ aprenentatge i el desenvolupament de destreses o habilitats diverses de forma autònoma i ubiqua gràcies a la mediació de dispositius mòbils portàtils” (Brazuelo i Gallego, 2011, pàg 17).
3.4.3. Apps com TIC pel tractament del sobrepès i l’ obesitat
Actualment, existeixen infinitud d’ Apps com eines educatives i digitals per tal de fomentar i millorar hàbits saludables, l’ alimentació o l’ adherència a la pràctica d’ activitat física.
El concepte d’ App, vessant dels recursos TIC, podria descriure’s tècnicament com un software executable a partir d’ un dispositiu portàtil (telèfon mòbil o tablet). Depenent del funcionament d’ aquesta aplicació les Apps poden ser natives, web Apps o web Apps natives. Les primeres són desenvolupades en un sistema operatiu específic (iOS o Android Windows Phone p. ex.), les segones tenen un format propi de pàgina web i les terceres són un híbrid entre les dues
pertanyen a l’ extens món de les TIC, que es podrien definir segons García i Palma, (2018) com un conjunt de mitjans digitals encarregats de la captació d’
informació trobada al ciberespai, la qual pot ser emmagatzemada, processada i transferida.
En el meta-anàlisis d’ Aznar, Cáceres, Trujillo i Romero (2019), on es van incloure 18 articles que tractaven l’ impacte de les Apps en l’ activitat física, van extreure la conclusió de què els dispositius mòbils i les seves apps són un potent recurs a l’ hora de millorar i augmentar la pràctica esportiva, motivar a l’ usuari a fer esport i les implicacions d’ aquestes aplicacions en l’ ensenyança en l’ àrea d’ Educació Física.
Barahona (2019) afirma que “l’ assignatura d’ Educació Física i el seu professorat, avui dia es veu obligat a aprofundir el seu aprenentatge en la immersió digital, voluntaris o involuntaris, associat al consum massiu de mitjans i serveis digitals i a les demandes de la societat de la institució educativa”, pàg.
763.
Una qüestió interessant i problemàtica a la vegada és quines Apps o eines digitals ha de seleccionar el docent front a la gran oferta que es pot trobar d’
aquestes aplicacions en la xarxa o simplement amb un parell de pulsacions al nostre telèfon.
Barahona (2019) estableix uns ítems força interessants per una selecció ètica i correcte de les Apps a l’ hora d’ aplicar-les al nostre modus operandi d’
ensenyança aprenentatge:
- Apps amb desarrollador identificat i opció de contacte.
- Apps adequades al nivell de maduració, comprensió i edat de l’ alumnat.
Sense contingut sexual, racista, sexista, etc. Classificació PEGI3 en Play Store o +4 en App Store.
- Apps amb valoració mínima de 4 estrelles, amb bones valoracions i opinions dels seus usuaris i que tinguin un mínim de 10.000 descàrregues.
- Apps que s’ actualitzin amb freqüència.
- Priorització de software lliure i aplicacions gratuïtes.
- Apps que no exposin a publicitat no necessària a l’alumnat.
- Apps a ser possible multi plataforma, que permetin el treball multi dispositiu i amb els sistemes operatius més emprats (iOS, Android).
- Apps amb bona relació memòria consumida i prestacions, per tal de no saturar la memòria dels telèfons.
3.4.4. Apps amb objectius de fomentar la salut i aplicables a l’ àrea d’
Educació Física
Barahona (2019), Maza i Camino (2019), Vilcazán, Contreras i Villalba (2017) i Gomis (2016) ens citen quantitat d’ Apps per tal de simplificar i digitalitzar tasques del dia a dia a l’aula d’ Educació Física i a l’ escola o institut en general.
A continuació es mostra un quadre resum d’ Apps interessants citades per aquests autors per el control i mesura de diferents funcions i possibles continguts d’ aplicació a l’ aula d’ Educació Física de secundària:
Funció App
Font: Barahona (2019) Gestió i control d’
aula Class Dojo IDoceo Time Motion Additio
Control del temps d’
execució i recuperació
Seconds Tabata
Organització de
grups Team Shake Team Make Teams iDoceo
Control de puntuació de jocs
esportius
Giant Timer Circle Timer Scoreboard
Avaluació i feedback
Live Video
Delay Coach’ s Eye Video Delay
BAM Sportstec GB Valoració del
rendiment físic i esportiu
Icare Monitor Heart Bits My Heart Rate Polar Club Bleep Test Test Cooper My sprint My Jump Comptador de
passos Podometer Moves
Establiment de càrregues d’
entrenament
X-Train C-Fit Sworkit Kids Personal Fitness Coach
Anàlisis postural i control de la
marxa
Posture Aware Mugikon RunMatic TiltMeter
Font: Maza i Camino (2019) Seguiment i
control d’
alimentació saludable
FastSecret
Font: Vilcazán, Contreras i Villalba (2017) Registre d’
activitat física Strava
Font: Gomis (2016) Millora i creació
d’ hàbits saludables
Coach.me
Taula de creació pròpia amb informació extreta de Barahona (2019), Maza i Camino (2019), Vilcazán, Contreras i Villalba (2017) i Gomis (2016).
4. Estat de la qüestió
A continuació es fa una petita revisió de l’estat actual de propostes recolzades amb aplicacions mòbils a l’ àrea d’ Educació Física.
4.1. Estratègia de recerca d’intervencions amb Apps pel tractament del sobrepès o obesitat a les aules
Es realitza una recerca de propostes didàctiques implementades amb Apps per la prevenció del sobrepès i l’ obesitat a les aules. Utilitzant les bases de dades Google Scholar, Dialnet, Crochane i PubMed.
Les paraules clau per trobar articles d’ interès en la recerca avançada han set les següents: adolescents, sobrepès, obesitat, app, mobile learning, intervenció, projecte i Educació Física. A més, s’ han utilitzat els operadors booleans “AND, NOT o OR” per tal de limitar i acotar la recerca. Per exemple “NOT” per no cercar articles referents a població adulta, “AND” per incloure app, sobrepès i obesitat en el títol i “OR” per tal que la recerca trobés o bé una paraula clau o altre, en títol o resum, per exemple sobrepès o obesitat.
4.1.1. Criteris d’ inclusió
- Articles publicats entre el 2015-2020.
- Adolescents escolaritzats.
- Relacionats amb la temàtica del sobrepès i l’ obesitat a les aules.
- Si no tracten específicament el sobrepès o l’ obesitat; relacionades amb la millora de la salut a nivell general.
- Que incloguin Apps en la seva intervenció.
Una vegada feta la recerca, es llegia el títol de l’ article d’ intervenció. Si a priori complia els criteris d’ inclusió, es passava a la lectura del resum i es seleccionava o descartava segons criteris d’ inclusió.
S’ observa constància de propostes i experiències pedagògiques que encara que no tractin el sobrepès i l’ obesitat de manera integral, si que ho fan indirectament, ja que es desenvolupen en torn a factors claus per la prevenció del sobrepès i l’
obesitat; com l’ augment en la pràctica d’ activitat física o fomentar un estil de vida actiu millorant els hàbits conductuals o nutricionals.
Els que ja directament presentaven un títol completament no relacionat amb les paraules clau o criteris d’ inclusió no van ser observats.
A continuació es mostra una figura resum de com es va dur a terme la selecció d’ articles per l’ estat de la qüestió:
Recerca: Google Scholar, Dialnet, Crochane i PubMed
Paraules clau: adolescents, sobrepès, obesitat, app o aplicació mòbil, mobile learning, intervenció, projecte i Educació Física
Títol d' interès?: lectura de resum Resum d' interès?: Lectura d' article Article d' interès i compleix criteris d' inclusió?:
SELECCIONATS Propostes Seleccionades:
- "Propuesta de innovación interdisciplinar de contenidos de física en las clases de educación física mediante aplicaciones móviles". Arroyo i Royuela (2020)
-“Múevete conmigo” de Pérez-Pueyo, Hortigüela-Alcalá, González- Calvo i Fernández-Río (2019).
- “MÓVIL-ÍZATE” de González, Sánchez-Oliva, Sánchez-Miguel, González-Ponce i García-Calvo (2016).
- “TeenPower”de Sousa, Martinho, Reis, Dias, Gaspar, Dixe, Luis i Ferrerira (2020)
- Títol no relacionat amb la temàtica del TFM o criteris d' inclusió?
- Repetits en diferents bases de dades DESCARTATS
4.2. Experiències pedagògiques amb Apps pel tractament de la salut, el sobrepès i l’ obesitat en l’ àrea d’ Educació Física
4.2.1. "Proposta d’ innovació interdisciplinar de continguts de física en les classes d’ Educació Física mitjançant aplicacions mòbils” d’ Arroyo i Royuela (2020)
Es comenta la proposta d’ aplicació a l’ àrea d’ Educació Física i duta a terme per Arroyo i Royuela, (2020), amb l’ objectiu d’implementar un projecte de innovació interdisciplinari entre els continguts de dos àrees relacionades mitjançant Apps: l’ assignatura de física i la d’ Educació Física. Aquesta va anar dirigida a 28 alumnes de 4t d’ ESO i també va implicar a 3 docents de cada àrea.
Els continguts de l’ àrea presenten la vessant de la pràctica d’ activitat física en el medi natural: senderisme, orientació i preservació de l’entorn. Mentre que els de física els continguts eren el moviment; els seus elements i tipus, la velocitat, les forces i els seus efectes i la naturalesa vectorial d’aquestes.
Aquest projecte ha utilitzat 4 Apps: dos relacionades amb l’ àrea de física:
cinemàtica i projectils física, i dos més pròpies d’ Educació Física, runtastic, que enregistra l’ activitat física i wikiloc, pel seguiment, orientació i creació de rutes topogràfiques al medi natural.
A les sessions, l’alumnat exercia activitat física a l’ aire lliure, amb els beneficis que aporta a la salut, mentrestant interioritzava conceptes de física que se solen donar de manera teòrica, asseguts i tancats a una aula.
La proposta va ser un gran èxit, mostrant en els seus resultats la percepció com altament motivadora, útil, que permetia la interiorització dels continguts i ajuda a l’ hora d’establir un nexe entre àrees i els seus agent implicats (professorat, tant
d’ Educació Física com de física i alumnat).
Conclou comentant que el projecte va ser molt innovador i que va produir un
canvi de mentalitat en el professorat, pensant aquest en la implementació de cara al següent curs.
4.2.2. “Múevete conmigo” de Pérez, Hortigüela, González i Fernández (2019)
La segona proposta seleccionada en la base de dades Dialnet és la del projecte
“Múevete conmigo” de Pérez, Hortigüela, González i Fernández (2019). Encara que no faci ús d’ aplicacions mòbils, sí que es recolza de ple en les TIC, presentant material audiovisual al final de la proposta o recollint fotos o vídeos com justificació de la posada en pràctica.
“Múevete conmigo” es basa en l’ aprenentatge servei (ApS) i involucra tant al món educatiu (universitaris, alumnat de secundària i centres d’ infantil i primària), com al col·lectiu adult extraescolar i serveix clarament com experiència innovadora i transferible les aules d’ Educació Física de secundària.
El projecte té l’ objectiu de que una persona es comprometi i motivi a altre persona sedentària a practicar activitat física de manera regular, tot això mitjançant una experiència d’ aprenentatge via Apps. La idea del projecte és que un dels estudiants universitaris participants en la proposta ha d’animar a fer més activitat física a altra persona fora de l’ àmbit educatiu.
En el projecte “Múevete conmigo” van participar 2481 persones entre març 2018 i abril 2019; de 44 ciutats diferent i 5 comunitats autònomes diferents, a més de persones de fora d’ Espanya (Mèxic i Equador).
En aquest projecte hi ha dues figures representatives i que formen part en ell. La primera és la de la persona participant com motivadora d’ una persona sedentària i la segona la persona sedentària motivada i acompanyada per tal d’ aconseguir fer més activitat física de manera regular.
Havia exemples d’ alumnat universitari o de secundària que acompanya a un familiar major d’ edat o per exemple alumnes de primària que feien d’
acompanyants a altres companys de classe sedentaris o amb sobrepès.
El protocol de participació estava dividit en diferents passos:
1. Identificar a persona amb sobrepès o obesitat que vulgui començar a canviar els seus hàbits de vida.
2. Realitzar una planificació setmanal de almenys 12 hores d’ activitat física al mes (3 hores per setmana).
3. Inscriure’ s en la web http://múeveteconmigo.unileon.es” arreu d’ un qüestionari.
4. Duu a terme l’ acompanyament i justificar-ho amb vídeos o fotos.
5. Entrega de document word o pdf o petit muntatge audiovisual com a resum dels 12 dies de intervenció.
Els resultats finals de satisfacció d’ aquest projecte van ser valorats sobre una escala de l’ 1 al 5 amb un 4,6 de valoració de l’experiència i un 4,43 sobre la variable motivació per continuar realitzant activitat física. Destaca finalment la positivitat de implantar més projectes d’aprenentatge servei amb l’ objectiu de millorar la salut i contribuir al benestar social.
4.2.3. “MÓVIL-ÍZATE” de González, Sánchez, Sánchez, González i García (2016)
La tercera l’ experiència pedagògica és la del projecte “MÓVIL-ÍZATE”, de González, Sánchez, Sánchez, González i García (2016). Té per objectiu fomentar l’ activitat física en escolars mitjançant les Apps mòbils.
Aquesta proposta va anar dirigida a 1023 alumnes de 22 centres diferents d’
Extremadura i en els cursos 3r i 4rt de la ESO.
La seva intervenció es va centrar en 4 pilars: un taller amb l’alumnat per la
aprendre el funcionament d’ una App per tal de registrar l’ exercici físic, un concurs de cooperació per tal de fomentar la pràctica d’ activitat física de manera autònoma i finalment un taller amb els pares i mares per fomentar estratègies d’
activitat física extraescolar en els seus filles i fills.
El procediment per tal de portar-lo a terme es va dividir en fases:
1. Disseny del procediment a seguir.
2. Reunió en els centres educatius.
3. Desenvolupament del programa d’intervenció.
4. Concurs MÓVIL-ÍZATE 5. Valoració final.
Els resultats finals obtinguts va ser el següent:
- Els 22 docents implicats van valorar amb un 6,28 (escala de l’ 1-10) el interès suscitat de la proposta i amb un 6,66 la reflexió que aquesta havia induït a l’
alumnat i els beneficis quant a l’ activitat física derivats d’ ella.
Encara que les puntuacions mitjanes no van ser notables, els docents si van coincidir en que aquesta proposta estava ben estructurada i organitzada i que l’
ús de les aplicacions mòbils podia ser de molta utilitat per fomentar l’ activitat física.
4.2.4. “TeenPower” de Sousa, Martinho, Reis, Dias, Gaspar, Dixe, Luis i Ferrerira (2020)
La quarta i última experiència pedagògica és la de “TeenPower”, de Sousa, Martinho, Reis, Dias, Gaspar, Dixe, Luis i Ferrerira (2020).
Aquesta intervenció promou comportaments saludables en adolescents i té l’
objectiu d’avaluar el canvi d’estil de vida i analitzar la millora en els seus participants.
La intervenció es va dur a terme amb l’ aplicació TeenPower mobile software aplication, aplicació creada per adolescents i que donava la següent informació:
educació saludable ( infografies, vídeos, menús saludables i consells diaris), xarxa social pròpia per la comunicació entre els seus participants, monitoratge de dades morfològiques i antropomètriques, registre d’ activitat física, hàbits d’
alimentació, d’ hidratació, recompte de passos, vídeos d’ entrenament i presentacions motivacionals. L’ App es basa l’ aprenentatge basat en el joc i la motivació. Disposa d’un sistema de punts que permet motivar a l’ alumnat en la seva participació i reforç positiu.
La proposta va anar dirigida a adolescents d’ entre 12 i 16 anys seleccionats de tres instituts de Portugal i tracta de fomentar una nutrició i comportaments saludables, a més de fomentar la pràctica d’ activitat física.
Existien dos grups, el grup experimental, de 53 alumnes, que seguia la intervenció proposada a l’ escola més el suport de l’ App i el grup control de 151 alumnes i que seguia la mateixa intervenció però sense suport de la App.
Els resultats van ser que el grup amb la intervenció recolzada amb l’ App, va presentar millors dades de referència sobre la responsabilitat de la seva pròpia salut, pràctica d’ activitat física, hàbits nutricionals, visió positiva de la vida, relacions interpersonals, control d’ estres, salut espiritual i estil de vida a nivell global. Com a conclusió comenta que la intervenció presenta millores en les diferents variables citades anteriorment provant la efectivitat del suport d’
aplicacions mòbils en aquests tipus d’ intervencions per tal d’ innovar i promoure estratègies saludables. A més, recalca la necessitat que l’ alumnat es responsabilitzi d’ ell mateix i conegui l’ estat propi de salut i estil de vida que està duent a terme.
5. Part pràctica
5.1. Proposta d’ aplicació pràctica: ZerObesitApp
Es presenta la proposta ZerObersitApp, amb dos objectius, un a nivell de fer una recerca i avaluació d’ Apps per poder integra-les en la proposta pràctica d’ aquest treball i que siguin aplicables a l’ aula d’ Educació Física pel tractament del sobrepès, l’ obesitat i la millora de la salut en l’ alumnat i l’ altre presentar una proposta de disseny didàctic, per la prevenció i millora del sobrepès en adolescents escolaritzats i amb l’ ús de les Apps seleccionades.
5.2. Avaluació d’ Apps per la seva selecció
En annexos (Annex 3: Taula avaluació d’ Apps) es presenta una avaluació de les Apps citades anteriorment, per tal de seleccionar-les i incloure-les en la proposta.
Es puntua de l’ 1 al 5, sent 1 la mínima valoració i 5 la màxima. Les que presenten menys d’ un 3 al criteri “adequació al contingut de la proposta” no es valoraran als altres criteris i són directament descartades.
5.2.1. Apps seleccionades per la proposta
Coincidint amb els criteris per seleccionar Apps de Barahona (2019 ), després de la recerca a la xarxa d’ articles científics relacionats amb aquest TFM i amb intervenció didàctica recolzada amb aplicacions mòbils més una pròpia avaluació de les extretes (Annex 3: Taula avaluació d’ Apps), s’ han seleccionat les aplicacions que formaran part de la proposta i que descric a continuació:
5.2.2. FastSecret. App per fixar objectius en el maneig del pes i controlar una alimentació saludable
Aplicació nombrada en l’ article sobre l’esport 2.0 de Maza i Camino (2019) i classificada com App d’esport i salut, és molt útil per registrar les kcal consumides en les diferents menjades del dia. Té una opció molt interessant, la qual fa una foto a l’ aliment o al seu codi de barres i et treu les kcal i grams de macronutrients que té aquell aliment, depenent de la ingesta que s’hagi produït.
A més permet gaudir de moltes altres funcions, com objectius i seguiment de kcal diàries, seguiment i objectiu de manteniment, pèrdua o augment de pes, portal
social per compartir receptes saludables i fotos del procés entre usuaris i gràfiques del procés.
5.2.3. Strava. App per registrar i fomentar tot tipus d’ activitat física
Aplicació nombrada i recomanada en l’estudi de Vilcazán, Contreras i Villalba (2017) i classificada com App d' esport i mobilitat per Maza i Camino (2019).
Integra una pròpia xarxa social on interactuar amb els seus usuaris i permet registrar les activitats físiques que realitza l’usuari, com anar en bicicleta, córrer, nadar, caiac, caminar, etc. A més fa un informe amb gràfiques per tenir un seguiment de la quantitat, intensitat i tipus d’ exercici que s’ està duent a terme.
Durant l’ activitat, pots veure les teves pulsacions del cor al moment, les mitges, màximes i mínimes durant l’ activitat (s’ ha de portar pulsòmetre), la distància recorreguda, l’ascens positiu, el temps en moviment, la velocitat màxima o mitja de l’ entrenament, etc. I a més, ho pots compartir en les xarxes socials més conegudes i fer reptes amb altres usuaris de l’ App.
Té una secció força interessant de fixació d’objectius personal, de caràcter motivacional i competitiva, com per exemple complir l’ objectiu de realitzar certs kilòmetres al mes en bici o altra activitat a l’ aire lliure, en funció del nivell i l’ estat de condició física del subjecte, o realitzar un tram d’un camí, que en l’ aplicació s’ anomena segment, més ràpid que altres usuaris.
5.2.4. Coach.me. App per millorar el propi estil de vida i crear hàbits saludables
Aplicació trobada en l’ article de Gomis (2016), serveix per crear objectius propis i hàbits saludables. Es basa en el reforç positiu de conductes i hàbits saludables en diferents temàtiques, no només centrades en l’ activitat física i l’ alimentació.
Recordar que el millor tractament del sobrepès i l’obesitat és una actuació integral en tot l’ estil de vida de la persona afectada. Podem crear hàbits en temes d’ activitat física, de respectar les hores de son, de beure més aigua, de mindfulness i meditació, per llevar un mal hàbit o aprendre un de nou. A més,
exemple entre el grup classe i compartir-ho en la seva pròpia xarxa social, Facebook o Twitter.
5.2.5. Podometer. App pel recompte de passos diaris
Aplicació per registrar els passos diaris. Executa informes d’ anàlisis mitjançant dades i gràfiques de fàcil interpretació i que permet a l’usuari observar el seu progrés diari, setmanal o mensual. Encara que no tingui xarxa social per la connexió entre membres, si permet compartir les dades que aporta. És una aplicació que actua de manera secundària, sense activar-la en primer pla. Aquest fet fa que mai s’oblidi de connectar i que la seva usabilitat sigui molt fàcil i de poc esforç per part de l’ usuari.
Les 4 Apps que s’ utilitzaran en la proposta pràctica que es presenta a continuació es troben dividides en tres grans grups, el primer que fomenta l’
alimentació, el seguiment d’ una dieta saludable i el maneig del pes en funció del subjecte en qüestió (FastSecret), el segon per enregistrar i fomentar la pràctica d’ activitat física (Strava i Podometer) i el tercer pel canvi o manteniment d’ hàbits saludables conductuals (Coach.me).
5.3. Descripció del projecte
Centrant-nos en la part pràctica d’ aplicació a l’ aula, en aquest TFM es crea una proposta a mode d’ unitat didàctica, titulada ZerObesitApp, on l’ alumnat tractarà de prevenir i millorar aspectes fonamentals sobre el sobrepès i l’ obesitat.
Es treballarà al voltant de quatre aplicacions mòbils escollides després de l’
anàlisi que es presentarà tot seguit (FastSecret, Strava, Coach.me i Podometer), les quals giraran en torn a 3 aspectes claus per la prevenció del sobrepès o l’
obesitat, intentant perseguir una alimentació més saludable, augmentar el grau d’ activitat física i la creació d’ hàbits saludables.
El telèfon mòbil i les seves Apps és un element tecnològic que trobem instaurats a la nostra vida actual, tant en adults com en infants. L’ escola, no pot deixar de
banda situacions o elements d’ aprenentatge que trobem a la nostra vida extraescolar, així que s’ intentarà en aquesta proposta didàctica recolzada en el mobile learning, integrar el mòbil com eina d’aprenentatge mitjançant el seu bon ús.
La proposta tindrà 8 sessions temporitzades en 2 sessions al mes. Fent-se al primer trimestre de 4t de la ESO. Es decideix fer al primer trimestre perquè és una manera de crear nous hàbits saludables perdurables en tot el curs i així a final de curs es podria veure el seu progrés i tenir un feedback final de com ha anat el procés.
Crec que 4rt de la ESO és un curs on els adolescents es troben en un nivell maduratiu i cognitiu més avançat que els fa capaços d’assolir els objectius d’
aprenentatge proposats en la unitat i poder avançar cap a la seva vida adulta interioritzant nous hàbits més saludables als diferents nivells tractats.
La interacció entre alumnes via mobile learning ens permetrà despertar un interès de l’alumnat cap a la temàtica tractada, ja que per exemple, es podrà crear una comunitat social en la xarxa on podran interactuar sobre les seves fites, interessos i dificultats trobades durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Les aplicacions esportives i de salut s’ han convertit en una eina habitual a l’
hora de practicar activitat física o voler tenir una vida més saludable en quant a pràctica d’ activitat física, hàbits saludables o entorn a l’ estil d’ alimentació que porta una persona. Per això, crec que és de gran profit, aplicar al món adolescent escolar i educatiu, aquesta instauració i normalització de l’ ús de les Apps en el dia a dia “esportiu” o “saludable” de les persones.
