Per finalitzar aquest treball de final de màster, presentaré les conclusions a les quals he arribat amb la realització del mateix. Així mateix, faré una petita síntesi d’allò que suposa i el que es pretén aconseguir amb aquesta proposta. A més, repassant els objectius proposats a l’inici d’aquest treball, exposaré a través de quins mitjans s’han arribat a assolir-los.
Aquest treball compta amb tres propostes d’itineraris didàctics innovadors per a treballar la història de l’art aproximant-nos a la ciutat de Palma. La proposta didàctica aquí dissenyada és una invitació a la tasca de l’ensenyament actiu i l’aprenentatge significatiu. Com a docents, el nostre fi ha de ser el de guiar i acompanyar als estudiants en el seu procés d’aprenentatge. L’alumnat ha de ser el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge i el que es vol amb aquesta proposta és que l’alumne no sigui una part passiva d’aquest procés. És fonamental fornir de materials i recursos didàctics als joves alumnes, de forma que tinguin un ampli ventall de possibilitats i de diferents maneres d’adquirir uns continguts concrets.
És un gran error, però, voler reduït el procés d’aprenentatge tant sols als continguts, atès que l’aprenentatge significatiu contempla l’assoliment de competències i actituds envers les realitats personals. No hem d’oblidar que es vol formar als joves per viure i integrar-se en societat, per aquest motiu és primordial que sàpiguen relacionar-se i cooperar amb els companys. El fet de poder observar de manera directa i rigorosa allò treballat prèviament a les aules, fa que els coneixements s’assentin, s’ordenin les idees i s’adquireixi l’esperit crític d’un to més personal. No obstant això, és necessari que, com a docents, puguem compartir aquests materials i recursos amb altres docents, fent així que l’alumnat tingui la possibilitat d’experimentar i arribar a
l’aprenentatge significatiu a través de diferents mètodes didàctics. Certament, l’experiència del docent contribueix a la millora diària de l’ensenyament.
En primer lloc, seria notable revisar els objectius proposats a l’inici d’aquest treball i comprovar si s’han assolit durant el desenvolupament del mateix. El primer objectiu era el de crear diferents itineraris didàctics innovadors, actius i multidisciplinars. Hem de saber identificar com el context condiciona l’ensenyament al qual sucumbeix la innovació i l’aplicació de metodologies actives. Dit això, les diferents propostes d’itinerari contemplen l’aplicació d’una sèrie de metodologies actives que permeten a l’alumnat aprendre d’una manera autònoma, resolutiva, competent, cooperativa i crítica. Amb aquestes metodologies actives i el mode en que està plantejat cada itinerari, es proposen reptes fotogràfics constants a l’alumnat.
Tot seguit s’han aplicat metodologies com el treball per grups d’experts, treball per projectes, aprenentatge basat en el pensament i gamificació. Podem considerar que són propostes innovadores perquè les seves parts conformen un conjunt d’estratègies que tenen com a finalitat introduir una sèrie de canvis i millores per a aconseguir l’èxit educatiu i l’aprenentatge significatiu. No hem de confondre la innovació amb els mètodes actius, ja que aquests es varen crear fa dècades. L’aplicació multidisciplinar la trobem a través de l’assoliment de competències, destreses de pensament, resolució de problemes i dinàmiques de cooperació.
D’altra banda, es volia plantejar uns itineraris didàctics que poguessin ser duts a terme per qualsevol alumne, siguin quines siguin les seves necessitats educatives. Les tres propostes didàctiques s’han creat d’acord a aquesta premissa i es basen en el treball cooperatiu per a que cada estudiant aporti allò que millor sàpiga fer. Conseqüentment, el treball cooperatiu ben fet afavoreix l’autoestima de l’alumne i les relacions interpersonals. Per aquest motiu, no s’han elaborat dossiers de feina específics per alumnes NESE, sinó que s’ha elaborat un material adaptat a la diversitat en general. Es donen altres recursos per aprofundir en el tema i per a que el docent, si ho considera oportú, modifiqui les tasques i les adapti a un alumne concret, podent així variar el dossier de feina.
No obstant, és implícit en aquesta proposta que alumnes puguin assolir les 7 competències que exposa el currículum de Geografia i Història d’ESO. Cada proposta és diferent de les altres però convergeixen en la posada amb pràctica de competències com resolució de problemes, diàleg crític, ús de les TIC, creativitat, debats, interpretació dels vestigis del passat, promoció i difusió patrimonial, identificació, recuperació i valoració de la creació artística...
Un altre dels objectius que es plantejaven a l’inici d’aquest treball és que els estudiants puguin aprofundir en la història local i en la història de l’art de la ciutat de Palma. Amb els itineraris proposats s’aconsegueix que els estudiants coneguin i visquin el patrimoni i com és en realitat, a banda de les imatges i reproduccions audiovisuals, que es poden interpretar subjectivament i, a causa d’això, d’una forma fictícia. Amb aquestes propostes hem dissenyat un escenari perfecte per introduir, desenvolupar i consolidar la temàtica treballada a cada una. Tanmateix, hem aconseguit que l’alumnat s’apropi a la seva pròpia història i adquireixi compromís i sensibilitat amb l’entorn.
Així mateix, una de les motivacions era aquella d’elaborar un dossier d’activitats per l’alumnat i un altre pel docent per a cada proposta didàctica. El resultat són dos dossiers complets; el de l’alumnat conté les tasques a realitzar abans, durant i després de l’itinerari a més de l’avaluació i recursos i materials; d’altra banda, el del docent és un dossier complet on s’exposen totes les parts de formals de la proposta a més de les activitats resoltes. Tot i que els desenvolupament dels itineraris tingui un eix vertebral semblant, cada itinerari segueix unes metodologies i objectius concrets. Les activitats passen per diverses fases d’evolució, que van des de la introducció dels continguts, al desenvolupament i consolidació dels mateixos, aplicant-los en un projecte cooperatiu final després de la sortida. El material desenvolupat conté propostes textuals, audiovisuals i fotogràfiques i, per a completar les tasques, és necessari l’ús dispositius electrònics.
L’itinerari es considera didàctic perquè s’adapta als continguts curriculars i aporta objectius, competències, una metodologia i temporitzacions concretes, una proposta avaluadora, activitats pensades específicament per al desenvolupament de la mateixa proposta i recursos i materials. Tots aquests
ítems, no són més que una primera interpretació que queda oberta a futures millores, un cop s’hagi posat en pràctica. No hem d’oblidar que aquesta proposta didàctica no és una proposta final. Hem de deixar constància, però, que aquesta no s’ha executat, pel moment queda en una proposta didàctica esperant a ser aplicada i desenvolupada amb els estudiants de 2n i 4t d’ESO de qualsevol centre educatiu de l’illa. Per tal de saber quina opinió mereix cada proposta a l’alumnat, s’han establert autoavaluacions i coavaluacions de forma que el docent pugui saber què funciona i què es pot millorar, sempre en funció de les necessitats i motivacions del grup.
Finalment, voldria afegir que s’ha fonamentat tot sobre unes bases teòriques avantatges didàctiques que tants investigadors han evidenciat. Per aquest motiu, el treball aquí desenvolupat pretén ser una eina didàctica que serveixi als docents de 2n i 4t d’ESO, inclús a Batxillerat si s’augmenten els continguts curriculars i el nivell de dificultat a les activitats. Tanmateix, aquests itineraris ens permeten apropar-nos a la historia de l’art local que, des del meu punt de vista, és tant important conèixer per descobrir les nostres arrels. Sabent com era la nostra societat al passat es pot comprendre millor com és a l’actualitat.
Sabent que el resultat és un dels molts que es podrien obtenir, donat que és producte d’una selecció temàtica específica i el disseny d’unes activitats concretes, hem d’entendre aquest treball de final de màster com una aproximació a la didàctica dels itineraris. El seu resultat no és absolut ni definitiu i permet modificacions i adaptacions a mesura que es vagi aplicant ja que hem de tenir present que les teories educatives, i l’educació en general, van evolucionant.
Per tant, aquests tres itineraris didàctics són una base de la que cada docent pot partir i adaptar segons cregui convenientment. Per concloure, podrem dir, per tant, que aquesta proposta creada és completa, activa, innovadora i
multidisciplinar, pensada per a introduir a la història de l’art de Palma a tot tipus d’alumnes dels centres educatius de secundària de les Illes Balears.
A nivell personal aquesta proposta m’ha permès apropar-me a la nostra història i a reconnectar i redescobrir la meva ciutat. El fet de dissenyar aquests itineraris m’ha introduït més, si cap, al món educatiu. El que desitjaria després de fer aquesta proposta és poder adaptar-la pels meus futurs alumnes. És clar que serà necessari canviar-les i renovar segons l’actualitat i la innovació educativa, a fi de poder tenir tres models d’itinerari didàctic vàlids i actualitzats i que, a més, s’adeqüin a l’educació del segle XXI.
7. Bibliografia