Finalment caldria incloure l’avaluació dins la propia estratègia com a un element més de l’aprenentatge. Trobaríem l’avaluació inicial, a través de la qual obtenim informació sobre el bagatge amb que l’alumne aborda l’activitat de la lectura; l’avaluació sumativa, al final del procés, a través de la cual podem establir un balanç del que l’alumne ha après; i l’avaluació formativa, que ens informa del desenvolupament del propi procés i ens permet intervenir en ell per anar ajustant-lo progressivament (Solé, 1992).
4. Desenvolupament de la proposta 4.1. Objectiu
L’objectiu general de la proposta és millorar la comprensió lectora dels adolescents incentivant l’hàbit lector a través de textos de medi ambient i ciència de diferents tipologies. El dividim en els següents objectius específics:
- Millorar la comprensió lectora dels alumnes de secundària amb estratègies basades en la ciència.
- Fomentar l’hàbit lector entre adolescents a través de la conscienciació de la importància de la lectura com a font de coneixement, aprenentatge i entreteniment en qualsevol matèria més enllà de literatura.
- Incentivar l’interès pel medi ambient i la ciència.
4.2. Introducció
Per això és proposa un projecte de lectura a nivell de centre modificable i adaptable a les necessitats del context (Figura 1). La proposta té una durada de quatre anys ja que afecta a tots els nivells de l’educació secundària obligatòria. Consisteix en la lectura de tres llibres anuals, un per a cada avaluació, des de diferents assignatures coordinades amb l’àrea de català. En el cas de no poder encaixar el projecte dins els cursos per qüestions d’optativitat es podria considerar utilitzar les hores de lliure elecció.
La participació de diferents departaments dins el projecte facilitarà la implicació de tot el centre dins una nova filosofia i aproparà l’ensenyament a metodologies més constructivistes. És interessant destacar com la transversalitat que ofereix la lectura farà que des d’una àrea concreta es treballin continguts d’altres currículums, contextualitzant i enfocant l’aprenentatge d’una visió més global.
Es suggereix que els coordinadors del projecte són els membres del departament de llengua catalana i literatura i s’estableix una comissió amb un membre de cada departament implicat. Pel que fa al rol de la biblioteca
seguirem les idees de Baró (2013): per complementar i enfortir el projecte, es requereix d’una biblioteca dinamitzada on l’alumnat trobi l’espai i la motivació per enriquir l’hàbit lector, participant també de diferents activitats proposades.
A més, el centre podria fer ús del servei d’EDUTECA de la Conselleria per tal d’aprofitar l’interès dels alumnes per les noves tecnologies i establir un pont entre aquestes i la lectura.
Figura 1. Infografia del pla de lectura d’ESO. Font: elaboració pròpia.
El marc del present treball no permet abarcar el pla de lectura complet i per tant es centra específicament en una proposta per una avaluació i nivell específic.
4.3. Definició de la proposta
Es proposa un llibre de lectura per a treballar durant la primera avaluació del curs de 1r d’ESO. L’obra triada s’anomena L’ós polar que se’n va anar a la platja. Ecologia per a despistats publicat el 2018 per Edicions Bromera (Figura 2). L’autor és Valentín Coronel, les il·lustracions de Sergi Càmara i la traducció de la valenciana Teresa Broseta. L’obra és una aproximació a l’ecologia, la biodiversitat i la relació de les persones amb l’entorn des d’un to humorístic i estimulant. Segons una ressenya de Miquel Rayó (2019) desprèn estil, gràcia i veracitat. Destaca el mateix Rayó com l’autor és capaç de no dramatitzar ni culpabilitzar el lector de les problemàtiques ambientals sinó que dóna una dosi d’optimisme per a resoldre’ls. Aquest llibre treballa profundament les dimensions de l’àmbit cientificotecnològic que proposen a Catalunya: la ciència de la vida quotidiana, la salut i el medi ambient.
Figura 2. Portada i contraportada de la primera edició del llibre en qüestió.
La proposta es realitza des dels departaments de biologia i geologia i el de català, els quals treballen simultàniament. Poden desdoblar el grup en dos reduint així la ràtio durant dues sessions setmanals que poden agafar-se de les assignatures implicades o de les hores de lliure elecció. Els dos docents de les
dues àrees s’encarreguen de la gestió d’un sol subgrup durant la durada de la proposta. Aquesta és de 21 sessions dins la primera avaluació (Figura 3).
Figura 3. Infografia de la proposta de lectura per a 1r d’ESO. (Font: elaboració pròpia)
El contingut dels capítols i la seva distribució suposa una oportunitat evident per a lligar el llibre amb el currículum de biologia i geologia pel que fa a biodiversitat, ecosistemes i medi ambient. D’altra banda, la lectura, la comprensió de textos i la seva anàlisi es troben explícites en el Bloc 2 del currículum de llengua catalana i literatura. S’inclou també el Bloc 3 de coneixement de la llengua pel treball de vocabulari i recerca, i d’altra banda per l’estudi de les varietats de la llengua, la traducció del llibre s’ha realitzat amb la varietat dialectal valenciana (Taula 2).
Currículums educatius 1r cicle d’ESO
BIOLOGIA I GEOLOGIA LLENGUA CATALANA
Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra.
Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut.
Bloc 6. Els ecosistemes
Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure.
Bloc 3. Coneixement de la llengua.
Taula 2. Blocs de continguts dels currículums de les assignatures implicats en