Taula 5. Resum de l’avaluació de la proposta
4.5.2. Avaluació del pla de lectura
Per avaluar l’impacte del projecte de lectura s’estudia l’evolució de la comprensió lectora, dels hàbits de lectura i de la consciència sobre la importància de l’eina per a l’aprenentatge. D’aquesta manera els coordinadors i la comissió del pla poden avaluar-ne l’eficàcia i fer possibles millores. Per això es realitzen els qüestionaris a l’alumnat a principi de curs (Q1) i a final de curs (Q2) (Annex 3), podent així avaluar l’evolució durant un any i de tota l’etapa (1r a 4t d’ESO).
Per això s’analitza principalment l’assoliment dels objectius de la proposta i per tant del pla de lectura. A través de les preguntes indicades s’obtenen dades sobre els següents factors:
- El gust per la lectura (1_Q1) - L’hàbit lector (2_Q1, 3_Q2)
- La percepció sobre la comprensió lectora (3_Q1, 4_Q2)
- La consciència sobre la importància de la lectura com a font d’aprenentatge (4_Q1, 5_Q2)
A més s’avalua la satisfacció sobre els llibres de lectura escollits i les assignatures on es desenvolupa el pla (2, 5_Q2).
Pel que fa a la comprensió lectora, s’analitza la percepció de l’alumnat sobre el seu nivell competencial. Per això, cal contrastar la informació amb dades de proves internes i externes. En primer lloc es pot comparar la mitjana de la
percepció amb la mitjana de les qualificacions sobre comprensió lectora de les àrees lingüístiques. D’altra banda, és d’interès parar atenció a indicadors externs com són les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) pel que fa a la comprensió lectora.
Els dos qüestionaris, Q1 i Q2, poden adaptar-se a un format digital a través de Formularis de Google o alguna altra plataforma, sempre garantint l’accés de tot l’alumnat.
En definitiva, aquests instruments ens donen una informació significativa dels progressos i canvis dels alumnes a mesura que avancen dins l’ESO gràcies al pla de lectura.
5. Conclusió
El present treball parteix dels estudis de Solé, Hattie i altres autors reconeguts en el camp de la investigació sobre comprensió lectora i estratègies de lectura.
S’entén la lectura com una pràctica on es relacionen un text, un lector i les interpretacions que el lector fa del text. La lectura esdevé una eina d’aprenentatge que ens ajuda a desenvolupar-nos dins la societat i per tant necessària per a tothom. En el cas dels adolescents, els resultats de les proves i altres estudis mostren que hi ha una falta d’interès per aquesta competència.
D’altra banda, s’analitza la importància de la lectura per l’aprenentatge però també com a objecte d’aprenentatge i el paper que juga actualment dins els currículums educatius. Observant també l’estat de la qüestió a nivell estatal i autonòmic, es veu com existeixen iniciatives per introduir la lectura dins l’educació a través de plans i programes. Pel que fa als centres escolars i en conseqüència del currículum, la competència lectora sembla relegar-se a les àrees lingüístiques. Es visiten i analitzen centres de secundària de les Illes Balears amb aquesta situació i d’altres amb propostes innovadores.
D’altra banda, tornant als autors de referència, es revisen les estratègies de lectura comprensiva proposades per Hattie (2009) i més profundament Solé (1992) per tal de definir una base científica on assentar diferents propostes de lectura per a l’aula.
Llavors es veu com existeixen múltiples estratègies a nivell micro (estratègies de lectura) que han d’anar complementades amb accions a nivell macro (plans de lectura) que creen les condicions necessàries tant per docents com per alumnes per a desenvolupar la competència lectora i fomentar el gust per la lectura.
Per això el present treball proposa una proposta de lectura del llibre L’ós polar que se’n va anar a la platja. Ecologia per a despistats a desenvolupar entre les assignatures de Biologia i Geologia i Llengua Catalana i Literatura. Es
suggereixen activitats i estratègies de lectura específiques basades en la bibliografía comentada. Ara bé, aquesta proposta s’engloba dins un pla de lectura en l’àmbit de l’educació secundària per tal de tenir uns efectes més significatius i duradors sobre l’alumnat.
Pel que fa a les limitacions, la primera ve donada per l’espai i la dimensió del propi treball, amb més temps i recursos, seria interessant desenvolupar les sessions més profundament i desgranar els continguts per fer una proposta similar a les de la ja citada Pau-Custodio. L’autora fa propostes de lectura amb una guia didàctica extensa per al docent i un quadern de l’alumne per dur el seguiment del llibre. A més, analitza les obres amb profunditat des de diferents perspectives del coneixement. Seria interessant ampliar la present proposta en aquesta línia.
La segona limitació la trobem en la barrera externa que suposa la manca de cultura organitzativa dels centres. En la majoria d’instituts, els departaments funcionen independentment els uns dels altres. No sol existir la suficient relació com per emprendre plans de lectura i propostes d’aula com les que s’exposen.
Malgrat tot, la idea inicial era dur a terme, si no totes, algunes de les sessions suggerides amb un grup de 1r d’ESO d’un institut públic de les Illes Balears.
S’havia trobat una docent de l’assignatura de llengua catalana interessada en dur a terme dins l’aula la proposta sobre el llibre. A causa de l’aprovació del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat de d’alarma i els conseqüents decrets autonòmics que determinen la suspensió de la docència presencial, aquesta iniciativa no s’ha pogut dur a terme.
D’altra banda, l’Escola Institut Pintor Joan Miró s’ha mostrat interessada en transportar a l’aula les propostes del llibre i ho ha inclòs en la seva programació per al curs vinent. Tota proposta didàctica requereix d’una experimentació i posada en pràctica per tal de valorar-ne la validesa i sobretot la practicitat, per tant el treball es troba obert a qualsevol docent o centre que vulgui aplicar-lo.
El plantejament d’aquesta proposta es realitza des de la voluntat d’abordar l’ensenyament i més concretament, les estratègies de lectura, en base a les evidències científiques sobre com aprenen els adolescents. Aquesta manera de treballar dóna en el clau en una de les principals febleses del sistema educatiu com és la comprensió lectora. La bibliografia utilitzada, tot i ser actualitzada, és coneguda de fa molts anys i així i tot, sembla que el sistema no ha sabut portar-ho a la pràctica.
A més a més, crec que el treball ataca directament la necessitat urgent de parar atenció a l’emergència climàtica i a les problemàtiques ambientals.
Aquests temes són tractats i coneguts des de fa diverses dècades per la comunitat científica i així i tot, l’educació no és capaç d’abordar-los i assumir els reptes que es plantegen. És per aquests dos motius, la necessitat d’una societat competent pel que fa a la lectura i a la vegada conscient i activa pel que fa a les problemàtiques ambientals, que aquesta és una proposta vàlida, necessària i adaptable per a qualsevol àrea i nivell de l’ensenyament.
Amb tot això, voldria recalcar la importància de treballar aquesta educació ambiental de manera transversal dins l’ensenyament. En aquest cas s’introdueix dins l’assignatura de Biologia i Geologia per l’especial atenció que fa el llibre a conceptes propis de l'àrea però la formació dels alumnes en aquesta matèria hauria de ser la preocupació de tots els departaments d’un centre. La lectura es presenta com el context d’aprenentatge ideal per al medi ambient, però també per altres elements sovint oblidats pel currículum com són la intel·ligència emocional, el feminisme, la justícia social o els drets humans.
Aquestes qüestions no es poden convertir en una moda sinó que han de ser intrínsecs en l’educació de les persones.
Per concloure, m’agradaria fer esment a l’interès que té realitzar una proposta que transcendeix la unitat didàctica. Per una banda, pel resultat que se n’obté i l’enriquiment que suposa per a la comunitat educativa. Per l’altra, crec que desperta en els futurs professionals l’esperit innovador i investigador. Com a
docents és important parar atenció a propostes innovadores que afectin a tot el centre o a diverses àrees de coneixement així com definir metodologies de treball que incloguin una base científica.
6. Referències
Baró, M., Aliagas, C., & Gorchs, G. (2013). Com crear un ambient lector a
l’escola? Fundació Jaume Bofill.
https://www.fbofill.cat/sites/default/files/575.pdf
CABIB : Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears. (2020). Recuperat 15 juny 2020, de https://cabib.uib.es/
Carlino, P., & Santana, D. (2003). Leer y escribir con sentido. Una experiencia constructivista en Educación Infantil y Primaria. (4a ed.).
Visor.
Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, Núm. 73. 16 de maig de 2015 Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) (2015).
Federación de Gremios de Editores de España. (2018). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2017.
Freire, P. (1981). La importancia del acto de leer. Congreso Brasileño de Lectua, Brasil.
Govern de les Illes Balears. (2018). Pla de Cultura de les Illes Balears
2018-2028.
http://www.placulturaib.cat/wp-content/uploads/2019/04/PdC4_Marc2019-Digital.pdf
Govern Illes Balears OTK. (2020). Recuperat 15 juny 2020, de https://eduteca.biblioescolaib.cat/
Hattie, J. (2009). Visible learning: A synthesis of over 800 meta-analyses relating to achievement (Reprinted). Routledge.
Izquierdo, M. (2010). Com es comunica la ciència, més enllà de les paraules. Competència científica i lectora a secundària. L’ús de textos a les classes de ciències, 19-27.
Izquierdo, M., Caamaño, A., & Sarramona, J. (2016). Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Educació.
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publica
cions/colleccions/competencies-basiques/eso/ambit-cientificotecnologic.pdf
Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas., Núm. 150 «BOE» núm. 150, de 23/06/2007. (2007).
https://www.boe.es/eli/es/l/2007/06/22/10/con
Rayó, M. (2020). 21 febrer 2019 | Miquel Rayó. Recuperat 28 maig 2020, de http://www.miquelrayo.com/wordpress/?attachment_id=7047
Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19., Núm. 67 «BOE» núm. 67, de 14 de marzo de 2020 (2020). https://www.boe.es/eli/es/rd/2020/03/14/463
Ministerio de Cultura y Deporte. (2018). Anuario de estadísticas culturales 2018. Secretaría General Técnica. Subdirección General de Atención al ciudadano, Documentación y publicaciones.
OECD. (2019). PISA 2018 Assessment and Analytical Framework. OECD.
https://doi.org/10.1787/b25efab8-en
Pau-Custodio, I. (2018a). La novel·la com a context en l’educació científica.
https://ddd.uab.cat/record/190480
Pau-Custodio, I. (2018b). Novel·les a la classe de ciències: Una nova mirada a les narratives de ficció. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, 35, 22.
https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.391
Pau-Custodio, I., & Vilaplana Serralta, A. (2019). La balada del funicular miner. Orientacions per al professorat. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Educació.
http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/lectura/gustperlalectura/m aterialdidactic/01-per-curs/Funicular_GD_NA_190918.pdf
Pla de lectura de centre. (2020). XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de
Catalunya. Recuperat 15 juny 2020, de
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/lectura/pladelectura/
Portell, J., & Ruiz, G. (2019). Adolescents i lectura: El binomi fantàstic.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Programa el Gust per la Lectura. (2020). XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Recuperat 15 juny 2020, de http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/lectura/gustperlalectura/
Ripoll, J. C., & Aguado, G. (2013). Reading Comprehension Improvement for Spanish Students: A Meta-Analysis // La mejora de la comprensión lectora en español: Un meta-análisis. Revista de Psicodidactica /
Journal of Psychodidactics, 19(1), 27-44.
https://doi.org/10.1387/RevPsicodidact.9001
Sadler, T. D. (2004). Moral and Ethical Dimensions of Socioscientific Decision-Making as Integral Components of Scientific Literacy. Science Educator, 13 (1) 39-48.
Solé, I. (1987). L’ensenyament de la comprensió lectora. Ediciones CEAC.
Solé, I. (1992). Estrategias de lectura (12a ed.). Graó.
Agraïments
Per acabar, voldria agrair a les persones que m’han obert amb il·lusió les portes del seu centre i de les seves iniciatives lectores. Agrair també al meu tutor, Vicent Sànchez, no només el seu compromís i dedicació, sinó també la motivació i les ganes dipositades en la proposta i en aquesta manera de treballar. D’altra banda, voldria donar les gràcies a Maria Sánchez, professora de secundària de català, per l'empenta i per transmetre’m la idea ferma que tots els docents són professors de llengua. Gràcies també a Lina Ponsell per ser una inspiració constant. Finalment, voldria donar les gràcies especialment a Miquel Rayó, per regalar-me amb molt d'entusiasme el llibre que inspira aquest treball.
Annex 1
Materials i recursos per sessió
Sessió 1
Anàlisi de la temàtica i Objectius de lectura
HIPÒTESI INICIAL
Segons el títol i la portada, de què crec que parla el llibre?
OBJECTIU DE LA LECTURA
Quin és el meu objectiu de lectura per aquest llibre?
Torna a l’apartat
Sessió 2
Anticipació de vocabulari: relacionar amb imatges Espècies invasores de les Illes Balears
https://www.arabalears.cat/societat/10-especies-invasores-balears_0_2289971123.html
Arbre de Cel (Aillanthus altissima) Ós rentador (Procyon lotor)
Cranc blau americà (Callinectes sapidus) Vespa asiàtica (Vespa velutina)
Font: Ara Balears Espècies exòtiques a les Illes Balears
http://www.illesbalears.cat/sites/proteccioespecies/ca/fauna_exoticacentre_cites _del_cofib-7049/
Coatí (Nasua nasua)
Cotorra argentina (Myopsitta monachus) Fura (Mustela putorius furo)
Conill (Oryctolagus cunniculus)
Font: Servei de Protecció d’Espècies (CAIB) Espècies autòctones de les Illes Balears
https://www.caib.es/sites/proteccioespecies/ca/cataleg_balear_despecies-6864/
(parar atenció a aquelles endèmiques).
Caragol (Iberellus balearicus) Ferreret (Alytes muletensis) Virot petit (Puffinus mauritanicus) Estepa joana (Hypericum balearicum)
Font: Catàleg Balear d’Espècies (CAIB)
Tipologies textuals
Font: elaboració pròpia.
Torna a l’apartat
Sessió 4
“Scavenger hunt”
Fulleja el glossari i cerca...
… les paraules que es troben al subcapítol de “Bioperversitat!” i escriu-les a sota
… la paraula més llarga
… un gas
… una unitat de mesura
… el nom científic d’una espècie
… la paraula més curta
… un neologisme
Torna a l’apartat
Sessió 8
Anticipació de vocabulari: relacionar amb imatges
Imatges de diferents tipus de fonts energètiques: carbó, instal·lació petrolífera, central tèrmica d’Es Murterar, planta nuclear “The Simpsons”, plaques solars,
fusta per biomassa, energia mareomotriu, energia eòlica.
Font: de dalt a baix i d’esquerra a dreta: lliure, lliure, lliure, LaVoz, lliure, lliure, eRenovable, lliure.
Torna a l’apartat
Sessió 9
Taula dels consells del capítol 2 “Recursos naturals i contaminació”
Consells
Aigua
Roba
Energia
Torna a l’apartat
Sessió 12
Anticipació de vocabulari: endevinar paraules
Exemple de com treballar la predicció de paraules. Es poden escriure les paraules a mà o imprimir-les, en horitzontal en un A4 o A5. A continuació es mostra l’exemple amb la paraula “Obsolescència programada”:
Font: elaboració pròpia.
Coneixement previ de l’alumnat “Greenwashing”
Es distribueixen els següents elements (se’n poden utilitzar més o menys).
https://www.cocacolaespana.es/sostenibilidad/medioambiente/mares-circulares
https://www.iberdrola.com/medio-ambiente/productos-ecologicos
https://www.endesa.com/es/nuestro-compromiso/medioambiente/gestion-ambiental
https://empresa.lidl.es/sostenibilidad/iniciativas-sostenibles/medio-ambiente Torna a l’apartat
Sessió 13
Coneixement previ de l’alumnat “manipulació genètica”
Font: de dalt a baix i d’esquerra a dreta: revista Bioika, ecoticias, MPAC, RTVE
Coneixement previ de l’alumnat “manipulació genètica”
Font: elaboració pròpia, imatges lliures.
Torna a l’apartat
Annex 2
Instruments d’avaluació de l’aprenentatge