Fitxa del taller:
• Títol: Jaciment dins una urna.
• Curs: Primer d’ESO.
• Unitat didàctica: La prehistòria / Prehistòria balear
• Temporalització:
o 1ª Sessió:
• Presentació del taller (5’)
• Elaboració de la caixa del temps (40’)
• Reflexió sobre el resultat (10’) o 2ª Sessió:
• Presentació de les activitats (10’)
• Activitat 1: Dibuix del perfil estratigràfic. (30’)
• Activitat 2: Reconstrucció esquemàtica del procés de formació del jaciment arqueològic.
• Recursos materials:
o Urna transparent o Aigua
o Arena, grava i/o terres diverses o Plastilina
o Paper mil·limetrat o Llapis de dibuix
• Agrupament: Parelles o grups reduïts
• Transversalitat amb altres matèries:
o Biologia i geologia (1r Cicle)
• Bloc 2: La Terra a l’Univers:
• La geosfera. Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli.
• Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats.
Objectius del taller:
• Comprendre el procés de formació dels jaciments arqueològics.
• Establir una relació entre els processos geològics i els jaciments arqueològics.
• Entendre els principis de l’estratigrafia com a punt de partida de l’arqueologia.
• Reconèixer l’arqueologia com a una metodologia d’investigació històrica.
• Valorar el patrimoni arqueològic com un recurs únic i no-recuperable.
• Adquisició de vocabulari específic.
• Seqüenciar la prehistòria balear.
Objectius específics marcats pel currículum que es desenvolupen al taller (Decret 34/2015, 25076-25077):
• Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d’aquestes interaccions.
Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels recursos a les Illes Balears.
• Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
• Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
• Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.
• Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses,
incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
Desenvolupament del taller:
Presentació:
Sempre que iniciem qualsevol taller i/o activitat per primera vegada a l’aula, hem de realitzar una introducció tant de la temàtica com del procediment de l’activitat en si. En aquest cas, seria corresponent realitzar una breu presentació de l’arqueologia i de l’estratigrafia. De totes maneres, no és recomanable fer grans explicacions magistrals, per tal de no perdre l’interès de l’alumnat davant la novetat, cosa que suposaria també la pèrdua del coneixement transmès. Hem de tenir present que, després de la presentació, els alumnes treballaran tant amb aspectes arqueològics com estratigràfics, de manera que ja aniran comprenent el contingut amb el mateix desenvolupament de la pràctica.
A més, aquest taller s’ha plantejat com una pròpia pràctica introductòria, per tant el desenvolupament del mateix serà un moment adequat per fer puntualitzacions, explicacions més concretes o resoldre dubtes. D’aquesta manera, els alumnes poden tenir un reforç visual/pràctic i directe del contingut teòric que transmet el docent.
Fet aquest aclariment, podríem iniciar la presentació amb una pregunta oberta i directa: “Què és l’arqueologia?” o “Què estudia l’arqueologia?”. Basant-nos en els estudis de D. Javaloyas i M. A. Salvà (2017), segurament rebríem respostes força imprecises com: “Ciència que estudia restes de la prehistòria”,
“Ciència que estudia al passat”, “Ciència que estudia fòssils”, etc. Així, ens donaria peu a aclarir que l’arqueologia és la ciència que estudia la relació entre les societats humanes i les restes materials, que podríem simplificar, com tots aquells elements creats o modificats pels humans (objectes, edificis, camins, etc.). Així doncs, l’arqueologia ens permet obtenir informació de les societats, històriques i actuals, mitjançant les seves restes materials, el que ens serà útil
per investigar a la història. D’aquesta manera introduïm l’arqueologia com un mètode d’investigació històrica. Quant a l’estratigrafia, serà molt més accessible pels alumnes, si ho expliquem juntament amb la mateixa activitat.
Elaboració de la caixa del temps:
Prèviament a aquesta activitat, haurem elaborat unes maquetes de diferents estructures de la prehistòria balear, com pugui ser una naveta d’habitació, un talaiot, una naveta d’enterrament, etc. Una altra opció és que siguin els mateixos alumnes els qui elaborin aquestes maquetes en una activitat prèvia. Aquestes maquetes es poden elaborar en paper retallat i aferrat (figura 11) o bé en blocs de plastilina, aprofitant la tècnica ciclòpia de les construccions prehistòriques de les balears. La seva grandària haurà d’anar en relació amb la grandària de l’urna que utilitzarem a continuació.
El següent punt del taller consistirà en la creació d’un “jaciment arqueològic” dins d’una urna. Per això, anirem posant capes de diferents tipus de terres, arenes o graves, dintre de l’urna transparent, de tal manera que simulin sediments geològics. Entre aquestes capes, anirem situant-hi les maquetes dels
Figura 11 Maqueta d'una casa talaiòtica elaborada en un taller didàctic d'Aldarq.
Imatge cedida per Aldarq.
edificis prehistòrics (sempre situades tocant una de les cares de l’urna perquè es vegin al perfil). També podem incorporar-hi figueretes de joguines, sigui de persones o animals, o objectes adequats al context històric. La idea és que, per sobre de les maquetes, simulem possibles esdeveniments geològics com puguin ser despreniments de vessants o riuades utilitzant terra i aigua, i que aquests esfondrin les nostres maquetes. Com és de suposar, anirem situant primer els edificis i objectes que són històricament més antics, i per sobre hi situarem els jaciments més moderns, simulant així el procés de formació i la distribució d’un jaciment real. Aquesta activitat, poden desenvolupar-la directament els alumnes, amb el guiatge del professorat.
Un cop plena l’urna, a un dels seus costats haurem generat un tall estratigràfic d’un jaciment arqueològic al complet. Aquesta forma de visualitzar un jaciment, tan idealitzada, és completament inviable a la vida real, però ens ajudarà per fer comprendre com funciona el treball arqueològic. Tant la simulació de la formació d’un procés de formació d’un jaciment arqueològic, com el tall estratigràfic resultat, ens ajudaran a explicar què és l’estratigrafia i quins són els seus principis bàsics.
Així, els alumnes podran identificar clarament les diferents “capes” de sediments que s’han depositat a l’urna, el que en geologia i arqueologia anomenem estrats. L’estratigrafia doncs, s’encarrega d’identificar i seqüenciar aquests estrats, seguint tres principis bàsics:
1. Principi d’horitzontalitat: En condicions normals, els estrats es depositen de forma horitzontal.
2. Principi de continuïtat lateral: A causa a l’anterior principi, si una seqüència estratigràfica ha sofert un tall, generalment tindrà una continuïtat a l’altre costat. A més, cada estrat representa un procés de sedimentació puntual, per tant, un estrat tindrà la mateixa edat aproximada a tot el seu contingut.
3. Principi de superposició: En condicions normals, els estrats més antics es depositen a la part inferior, i els més recents a la part superior, seguint un ordre cronològic.
Quan haguem finalitzat l’explicació teòrica dels estrats i els seus principis, podríem obrir el torn a la reflexió arqueològica al respecte. Per això, de nou serà clau el guiatge del professor en la participació dels alumnes. En aquest sentit, podíem recórrer a la formulació de preguntes com: “Si haguéssim d’excavar aquest jaciment, per quin estrat començaríem?”. Així, amb el suport visual que ens aporta el perfil estratigràfic que hem elaborat, es veuria molt clar com l’única forma de poder excavar tots els estrats és excavar sempre l’estat superior i anar
“baixant” progressivament. D’altra forma, si volguéssim excavar primer un estrat inferior, hauríem destruït el superior i aquesta informació ja no seria recuperable.
Una altra pregunta interessant seria: “A un mateix estrat, trobem restes de construcció i diferents objectes de ceràmica i metall, que no podem datar, i un os
Figura 12 Maqueta d'un tall estratigràfic elaborada per Anacus S.L., similar al que podríem obtenir amb el taller. Imatge recuperada de:
http://www.anancus.es/maquetas-y-manipulativos/maquetas-v
que si podem datar. Podríem extrapolar aquesta datació de l’os, a les altres restes de l’estrat?”. Seguint el principi de continuïtat lateral, cada estrat representa un període determinat. Per tant, si podem datar un objecte d’aquest estrat, estem datant de forma aproximada tot l’estrat en sí, i per tant les altres restes que aquest conté.
A continuació, passaríem a la primera activitat pròpiament arqueològica que haurien de realitzar els alumnes, el dibuix d’un perfil estratigràfic. El dibuix és una tasca bàsica del treball arqueològic, i la seva importància radica en el fet què l’excavació és una activitat destructiva. Per a l’arqueologia, el valor més important de les restes no és la resta en si, sinó la seva relació contextual (on es localitza, de quina forma apareix, en quin context es troba, quines altres restes hi ha en aquest context, etc.). Llavors, quan excavem un jaciment estem destruint per sempre més aquestes relacions (el jaciment només es pot excavar una vegada), així, la tasca principal de l’excavació arqueològica és la documentació de les relacions de les restes, tasca per la qual, el dibuix és fonamental (Caballero Zoreda, 2006).
Quan es realitza una excavació arqueològica, sobretot en grans jaciments, es fa per sectors. És a dir, no s’excava tot el jaciment alhora, sinó que s’escullen unes àrees determinades, generalment rectangulars o quadrades, i s’excaven aquestes. D’aquesta manera, a mesura que excavem, als costats dels sectors va apareixent el perfil estratigràfic que hem tallat, tal com apareix a la nostra urna. És en aquest perfil on podem apreciar més clarament els estrats i les unitats estratigràfiques que s’han anat excavant, o en el cas de l’urna, les que s’haurien d’excavar. Així doncs, registrar aquest perfil amb el dibuix tècnic ens permet corroborar que no hem passat de banda cap estrat o unitat estratigràfica, i rectificar la nostra interpretació si així o hem fet. A més, ens dona una nova perspectiva de l’excavació, amb una seqüenciació de tots els estrats, que ens pot facilitar la comprensió del jaciment.
Per documentar el perfil estratigràfic utilitzarem el dibuix tècnic. L’objectiu serà reproduir el perfil a l’escala desitjada amb la major precisió possible.
Aquesta activitat es pot fer per parelles o grups reduïts, i podem utilitzar els
quatre perfils que es veuen a l’urna que hem creat anteriorment. També es poden portar altres urnes amb els estrats ja creats, i distribuir-les per l’aula.
La primera passa d’aquesta activitat serà mesurar els quatre costats del perfil de l’urna i traslladar aquest quadrat o rectangle al paper mil·limetrat.
Llavors, el grup ha d’identificar-hi els diferents estrats, i un dels alumnes anirà prenent mesures de cada un d’ells. Aquestes mesures s’han d’escalonar i anar reproduint al paper. Per tal de no fer l’activitat excessivament llarga, és recomanable que els alumnes dibuixin exclusivament els estrats, i no hagin de reproduir els diferents elements (objectes, roques, etc.) que poden contenir.
Finalment, l’última activitat del taller consistirà a seqüenciar l’estratigrafia mitjançant una gràfica. En aquest cas, sí que utilitzarem el perfil que hem creat a l’urna perquè en ell haurem simulat cronològicament la prehistòria balear, i ens interessa que els alumnes aprenguin aquestes etapes. Per aquesta activitat farem una adaptació simplificada de les Matrius d’Harris, una de les formes més habituals d’elaborar seqüències estratigràfiques en forma de gràfiques per l’arqueologia actual. Aquest model fou propulsat per l’arqueòleg Edward C.
Harris (1979), com una forma de representar gràficament les relacions
Figura 13 Dibuix d'un perfil estratigràfic similar al que els alumnes podrien elaborar. Imatge recuperada de:
https://blogs.brown.edu/archaeology250/2015/12/16/drawing-stratigraphy/
temporals entre les unitats estratigràfiques d’un jaciment. Elaborar una Matriu d’Harris d’un jaciment real és una tasca difícil i complexa fins i tot pels arqueòlegs amb formació acadèmica, per això cal fer-ne una adaptació dels seus principis.
Aquesta metodologia es basa a assignar un nombre a cada una de les unitats estratigràfiques, que en el nostre cas, per simplificar-ho serà de cada estrat. Llavors, aquests estrats s’ordenen cronològicament d’acord als següents principis:
• Si l’Estrat “A“, cobreix, talla, omple o es recolze sobre l’Estrat “B”. L’Estrat
“A” ha de ser cronològicament posterior al “B”.
• Si dos estrats no estan en contacte directe, no podem determinar la seva relació cronològica.
Aquests principis es tradueixen a la gràfica anotant el nombre de cada estrat i la seva relació cronològica immediatament posterior o anterior amb la resta dels estrats. De manera que l’estrat posterior se situa per sobre i l’estrat anterior per sota. En el cas suposat, que un estrat tingués contacte amb dos estrats anteriors, i entre aquests dos no hi hagués una relació o fos una relació d’igualtat, s’obriria una bifurcació a la gràfica, i es continuaria amb cada un dels camins. Es tracta d’un sistema, que en si mateix es força simple com es pot veure en la figura 14, i la seva complicació és causada per la complexitat de l’estratigrafia que s’ha de representar. Per aquest motiu, si hem elaborat un perfil senzill, no serà una tasca excessivament complicada. Un cop elaborada la gràfica, els alumnes hauran d’identificar els estrats on es localitzen les diferents restes d’estructures que hem creat: naviforme, talaiot, etc. Llavors, al costat del nombre que han donat a aquest estrat, hauran d’indicar el nom del període al qual pertany (naviforme, talaiòtic, etc.) i les dates aproximades d’aquest període.
Avaluació del taller:
L’avaluació d’aquest taller es pot adaptar segons les preferències de cada professor i els criteris de cada departament o centre. La proposta que aquí es planteja és utilitzar les rúbriques, ja que aquestes poden servir tant per com a model heteroavaluatiu, com a per l’autoavaluació individual o grupal. D’aquesta manera aconseguim obtenir una avaluació no només des del punt de vista del professor, sinó des del punt de vista de l’alumne, implicant-lo així de forma més activa i completa en el seu procés d’aprenentatge.
Així, una rúbrica que podria utilitzar el docent per avaluar els alumnes és la següent:
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Participació Figura 14 Exemple d'un perfil estratigràfic senzill i la seva representació en forma de Matriu de Harris. Imatge extreta de: Bibby (1973, 106, figura 7.1)
estrats ni
Per altra banda, es facilitaria a cada un dels alumnes la següent rúbrica per a que s’autoavaluaïn:
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Participació
membre del