Fitxa del taller:
• Títol: Joc d’interpretació arqueològica
• Curs: Primer d’ESO.
• Unitat didàctica: La prehistòria / Prehistòria balear
• Temporalització:
o 1 Sessió:
• Presentació del taller i les activitats (10’)
• Interpretem el jaciment excavat (15’)
• Joc d’anàlisi i interpretació (35’)
• Recursos materials:
o Fitxes i material preparat pel professor
• Agrupament: 4 grups de 5/6 membres
Objectius del taller:
• Despertar la creativitat de l’alumnat en la formulació de les hipòtesis
• Entendre la importància de la metodologia científica per a la investigació històrica
• Foment del treball cooperatiu
• Comprendre el procés de construcció del discurs històric
• Adquisició de vocabulari específic
Objectius específics marcats pel currículum que es desenvolupen al taller (Decret 34/2015, 25076-25077):
• Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
• Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
• Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.
• Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
• Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per solucionar els problemes humans i socials.
Presentació del taller:
Aquest taller es presenta com a la cloenda del cicle de tallers d’arqueologia que hem desenvolupat al llard d’aquest treball. Un cop treballada la identificació de jaciments arqueològics i la seva excavació, ens pertoca ara fer-ne una anàlisi dels resultats i plantejar una possible interpretació.
Així doncs, la presentació d’aquest taller haurà de ser clau per explicar com el discurs històric que els alumnes estudien, ja sigui en llibres de texts, apunts o documentals, s’han construït mitjançant una anàlisi i una interpretació professional. En aquest sentit, serà tal vegada l’activitat que més acostarà els
alumnes a la tasca principal dels historiadors, elaborar un discurs històric.
D’aquesta manera, esperem facilitar la seva comprensió de la nostra labor com a professionals.
En aquest taller, combinarem la interpretació del jaciment arqueològic que es va excavar en l’activitat anterior de forma que li donarem continuïtat al treball ja elaborat pels alumnes. Per altra banda, també inclourem un joc d’interpretació a partir d’un material il·lustrat que podem elaborar els mateixos docents, d’aquesta manera, podríem dur a terme aquest taller independentment de si hem fet o no l’anterior.
Interpretació del jaciment excavat:
Com hem dit, aquesta activitat és la resolució del taller anterior, els alumnes ja coneixen la situació que se’ls hi presenta, i per tant, el seu desenvolupament resultarà més senzill. Per dur-la a terme, mantindrem els grups que vam formar a l’activitat d’excavació, que hauran de treballar en equip per elaborar una proposta interpretativa.
El primer pas de l’activitat consistirà en el fet que cada grup haurà d’interpretar el sector del jaciment que va excavar. Per això, hauran de fer ús del material que van elaborar: el diari de l’excavació, la fitxes dels estrats, imatges;
així com de l’experiència i de la seva capacitat d’imaginació. Per tal de donar-los un punt de partida sobre el qual plantejar la seva hipòtesi els donarem algunes preguntes com: “Què era el que heu excavat?”, “Quin tipus d’individu/s heu trobat?”, “Creus que eren individus rics o pobres?”.
Per a dur a terme aquesta activitat, és recomanable utilitzar alguna tècnica pedagògica del treball cooperatiu, com pugui ser l’1-2-4 (adaptada al nombre d’integrants dels nostres grups). Aquest mètode consisteix en el fet que cada alumne haurà de fer i anotar la seva reflexió personal i individual, fomentant així el desenvolupament de la iniciativa personal. Llavors, el grup es divideix en dues meitats i cada un dels membres ha d’exposar la seva reflexió a la resta, finalment han de defensar i/o criticar aquestes opinions, per tal d’elaborar una proposta de
consens. Per últim, es reagrupa de nou el grup al complet, s’exposen les dues reflexions anteriors i de nou es construeix un únic relat consensuat. Amb aquest mètode, estarem fomentant la capacitat d’anàlisi i crítica dels alumnes, així com el debat col·lectiu i democràtic com a forma de construcció del treball.
Posteriorment, tots els grups exposaran la seva interpretació final del seu sector a la resta de l’aula. Llavors, seguint amb la tècnica anterior, cada grup, haurà d’elaborar una interpretació del jaciment complet, que haurà de ser la proposta conjunta de cada un dels membres. Llavors, ajuntarem els grups passant de 4 a 2, i repetirem el procés anterior. Finalment, l’activitat conclourà cercant arribar a una conclusió grupal del jaciment.
Joc d’anàlisi i interpretació:
En aquesta activitat posarem els alumnes en una situació de postexcavació d’un jaciment, on l’objectiu principal serà elaborar una interpretació sociocultural del mateix mitjançant un joc. Per a treballar, dividirem l’alumnat i l’aula en grups de 4-5 membres, que treballaran en un mateix espai.
A cada un d’aquest grup els hi repartirem cinc il·lustracions que representen una vista àrea de cinc estructures arqueològiques, quatre cases (figura 17) i una tomba (figura 18), així com 3 fitxes d’anàlisi arqueològica que podran utilitzar més endavant. Amb aquestes cinc imatges, cada un dels grups haurà de començar a plantejar algunes hipòtesis d’interpretació, que després seran útils per a la següent fase de l’activitat, l’anàlisi.
Com hem fet abans, per facilitar una guia d’interpretació, donarem als alumnes una sèrie de preguntes que podran resoldre en funció de com desenvolupi l’activitat el seu grup. Aquestes preguntes són les següents:
• Què és cada estructura del jaciment?
• De quina època és el jaciment?
• Quina era la font principal d’alimentació dels habitants d’aquest jaciment?
• Hi havia diferències segons la riquesa?
• Hi havia deferències segons el sexe/gènere?
• Era una societat bel·licosa o pacífica?
Com hem dit, cada grup tindrà tres fitxes d’anàlisi, el que simularà un pressupost limitat per invertir en la investigació. Per això, cada grup haurà de debatre quines són les tres millors analítiques possibles per a la investigació del jaciment. Mentrestant, el professor participarà de la gamificació adoptant el rol d’un laboratori d’anàlisi des de la seva taula, i oferirà les següents investigacions possibles:
Figura 17 Fitxa d'una casa excavada. Elaboració pròpia.
Figura 18 Fitxa d'una tomba col·lectiva excavada. Elaboració pròpia.
• Prospecció electromagnètica: Aquesta tècnica consisteix a explorar el jaciment superficialment, però a més permet documentar alteracions del subsol inapreciables a l’ull humà. Els alumnes que l’utilitzin obtindran una vista aèria del jaciment, així com el descobriment d’un nou estrat al subsol (figura 19).
• Anàlisi tipològica de ceràmiques: Aquest estudi permet, mitjançant la tipologia i comparativa de les restes, identificar el tipus de ceràmica i la seva cultura. Es podrà aplicar tant a les ceràmiques de la casa com a les ceràmiques de la tomba col·lectiva. Els alumnes que l’utilitzin descobriran que les ceràmiques són típiques de l’edat del bronze.
• Anàlisi traceològica de les ceràmiques: Aquesta anàlisi s’aplica a la superfície de les ceràmiques per identificar-hi marques d’ús o possibles restes adherides. Es podrà aplicar tant a les ceràmiques de la casa com a les ceràmiques de la tomba col·lectiva. Els alumnes que l’utilitzin descobriran que les ceràmiques eren usades com a contenidors de cereals (principal aliment).
• Flotació /garbellat de sediments i anàlisi palinològic: Aquesta tècnica serveix per filtrar la terra excavada, ja sigui en sec, mitjançant un crivell, o amb un circuit d’aigua. D’aquesta manera es poden detectar restes arqueològiques que per la seva grandària han passat desapercebudes durant l’excavació. Aquesta tècnica es podrà aplicar als diferents sols: la casa, la tomba i l’estrat aparegut amb la prospecció, donant resultats diferents:
o Aplicat a la casa: Els alumnes descobriran carbons i cereals carbonitzats, propi de la llar de foc d’una casa.
o Aplicat a la tomba: Els alumnes descobriran carbons i restes de flors aromàtiques, pròpies de les tombes a l’edat dels metalls.
o Aplicat a l’estrat aparegut amb la prospecció: Els alumnes descobriran restes de cereals, propi d’una zona de cultiu agrícola.
• Datació radio-carbònica d’ossos: Principal anàlisi de datació arqueològica, basat en la presència de carboni 14 als ossos. Els alumnes podran aplicar aquesta tècnica a la tomba, descobrint que els morts són de l’edat del bronze.
• Anàlisi d’antropologia forense: És una de les anàlisis més comunes quan es localitzen restes humanes a les excavacions. Ens permet determinar el sexe, l’edat aproximada de l’individu i alguna altra característica física (malformacions, lesions, etc.). Els alumnes podran aplicar-ho als cadàvers de les tombes i descobriran que hi ha enterrats individus d’ambos sexes, així com adults i nins, de forma igualitària.
• Anàlisi metal·lúrgica: Hi ha múltiples anàlisis vinculades a l’estudi dels metalls (anàlisis isotòpics, anàlisi per fluorescència de rajos X, tipologia, metal·lografies, etc.) però a causa de la seva especificitat i la complexitat tècnica d’aquestes, els hem agrupat de cara als alumnes en un únic estudi. Aquesta anàlisi la podran aplicar els alumnes a les peces de metall trobades a la tomba. D’aquesta manera, podran conèixer que es tracta d’eines arqueològiques (falç, aixades, etc.) fabricades en bronze.
El docent s’haurà d’encarregar d’explicar aquestes tècniques i metodologies analítiques a tot l’alumnat abans de començar la següent fase de l’activitat. També ha de donar a conèixer a quins àmbits es poden aplicar les tècniques i quin possible resultat podrien donar. L’objectiu de tot aquest procés és donar a conèixer uns altres tipus de metodologies d’investigació historicoarqueològcia, els laboratoris. De manera, que es reforci la comprensió de la història com una disciplina viva, científica i depenent del procés d’investigació. Per altra banda, no hi ha unes anàlisis més correctes que les altres, sinó que hem de cercar que els grups cooperatius debatin els mètodes, prenguin una iniciativa escollint els seves tres anàlisis, i siguin capaç de donar una explicació al perquè d’aquesta selecció.
Així doncs, cada grup podrà bescanviar les tres fitxes d’anàlisi per tres analítiques diferents a la taula del professor, qui donarà els resultats de cada analítica anteriorment explicats. Llavors, un cop tots els grups hagin realitzat aquestes anàlisis i tinguin una nova informació per a interpretar el jaciment.
Tornaran a mantenir un debat per tal d’arribar a una interpretació final. Com ja hem vist en l’anterior activitat del taller, per arribar a una decisió de consens podem utilitzar de nou la tècnica 1-2-4 del treball cooperatiu. Finalment, cada grup haurà d’explicar la seva interpretació final del jaciment, quines analítiques
Figura 19 Fitxa de la vista aèria del poblat. Elaboració pròpia
ha emprat i el perquè de la selecció d’aquestes. Per concloure el taller, es podrà fer una reflexió oberta sobre la importància de la metodologia científica en l’estudi de la història.
Avaluació del taller:
Per avaluar el taller d’interpretació realitzarem una altra rúbrica heteroavaluativa i autoavaluativa, però a diferència dels anteriors tallers, avaluarem el grup en conjunt i no els alumnes de forma individual. En aquest sentit, pretenem reforçar la cooperativitat entre els alumnes i transmetre la idea que els discursos de la comunitat científica, sigui quina sigui la disciplina, es construeixen gràcies a la suma de tots els membres de la seva àrea.
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Diàleg
Comprensió
Pel que fa al treball individual, mantindrem les rúbriques autoavaluatives, que ens permeten tenir una visió més directa de les relacions de cada alumne dins el seu grup.
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Participació
Treball