Fitxa del taller:
• Títol: Arqueòlegs per un dia
• Curs: Primer d’ESO.
• Unitat didàctica: La prehistòria / Prehistòria balear
• Temporalització:
o 1ª Sessió (2h):
• Presentació del taller (15’)
• Excavació i elaboració de documents (1h 45’)
• Recursos materials:
o Eines: graneres (x4), cabàs (x4), paleta (x8), cinta mètrica (x4), pala (x1), càmeres fotogràfiques (x4), llapis (x4), regles (x4).
o Preparació de l’arqueòdrom: esquelet humà (x4), diferents tipus de terres/arenes, poliestirè (o material per simular lloses de pedra), urnes de ceràmica, carbó, rèplica d’espasa.
o Diari d’excavació i fitxes estratigràfiques o Hort o zona terrosa d’aproximadament 20m2.
• Agrupament: 4 grups de 5/6 membres
• Transversalitat amb altres matèries:
o Biologia i geologia (1er Cicle)
• Bloc 2: La Terra a l’Univers:
• Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats.
• Bloc 4: Les persones i la salut. Promoció de la salut.
• L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs.
Objectius del taller:
• Comprendre l’arqueologia com un mètode d’investigació històrica
• Entendre la metodologia com a base de la investigació científica
• Reconèixer la importància i el valor del patrimoni arqueològic
• Adquisició de vocabulari específic
• Potenciar el treball cooperatiu
• Facilitar el desenvolupament de l’autoaprenentatge
• Fomentar la curiositat de l’alumnat vers el patrimoni i la història
Objectius específics marcats pel currículum que es desenvolupen al taller (Decret 34/2015, 25076-25077):
• Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d’aquestes interaccions.
Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels recursos a les Illes Balears.
• Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
• Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
• Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.
• Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
Preparació del taller:
Els tallers didàctics d’excavacions arqueològiques poden tenir moltes variants, quant a la proposta d’excavació que es planteja. La majoria de les experiències en aquests tipus de tallers treballen amb simulacions d’enterraments (Javaloyas Molina, et al. 2013; Parisi-Moreno, 2017), més que no amb habitatges o altres possibles estructures. En la majoria dels casos, tampoc s’ha explicat el perquè d’aquesta selecció, però podem entendre que pot resultar més interessant des del punt de vista de l’entreteniment, especialment per a alumnes d’ESO. Així, excavar un mur o el sòl d’una cabana, pot resultar poc cridaner per un alumne, en comparació a excavar una tomba on podria trobar restes òssies. Per altra banda, els enterraments ens permeten platejar de forma molt simple, una coherència sociocultural del jaciment, que pot conduir a una activitat d’interpretació posterior. Per contra, per fer simular un jaciment, d’habitatge, defensa, etc., que pugui ser interpretat coherentment, la complexitat ha de ser molt superior com per ser plantejada a alumnes d’ESO. Així doncs, per aquests mateixos motius, la nostra proposta serà també la d’un jaciment funerari.
La sinopsi sociohistòrica que hem plantejat és la següent. Es tractaria d’una societat, amb una estratigrafia social marcada, i visible tant en els rituals d’enterrament com en els aixovars. Així, la classe popular tindria un enterrament col·lectiu, mentre que les classes privilegiades tindrien un enterrament individual amb uns rituals diferenciats, com pugui ser l’extracció del crani després del seu enterrament. A partir d’aquest punt, les propostes d’interpretació del proper taller es deixaran a la imaginació dels alumnes, que podran plantejar diferents hipòtesis, tasca que haurem d’incentivar.
Per tal de simular el context explicat anteriorment construirem el jaciment de la següent manera: Per una banda situarem tres foses de la grandària dels esquelets, i per l’altra banda una petita fosa de dimensions reduïdes. Llavors, a una d’aquestes foses hi posarem dos dels esquelets en posició fetal, acompanyats de restes de ceràmica, i la cobrirem amb diferents composts de terra, de manera que es formin estrats horitzontals (figura 15). En la segona fosa
hi posarem un esquelet sense el crani i deixarem restes de ceràmiques i adornaments (collars, braçalets, etc.). De nou, cobrirem la fosa amb diferents capes de terra formant estrats, però en un ordre molt determinat. La part de la fosa que cobreix l’esquelet ha de tenir una estratigrafia molt senzilla, amb 2/3 estrats horitzontals molt evidents. Per altra banda, la part que cobriria la posició del crani (que no és a la tomba) estarà coberta exclusivament per l’estrat superior. D’aquesta manera, simularem estratigràficament que la tomba va ser reexcavada per extreure el crani de l’individu enterrat (figura 15). En la tercera fosa, situarem l’esquelet que ens queda, també sense el crani. A més, hi situarem ceràmiques i algun element bèl·lic (una espasa, una daga, un escut, una destral, etc.). Cobrirem el cadàver amb les lloses simulades de poliestirè, però aquesta estarà trencada a la zona hipotètica del crani. Finalment omplirem la tomba simulant la mateixa estratigrafia que la fosa anterior.
Pel que fa a l’última fosa, aquesta tindrà unes dimensions notablement més reduïdes i una forma circular. En ella hi depositarem els dos cranis dels individus de les foses 2 i 3, juntament amb restes de ceràmica i carbó, simulant
Figura 15 Representació esquemàtica de les estratigrafies de la Fosa 1 (dalt) i les Foses 2 i 3 (baix)
algun tipus de ritual. Posteriorment cobrirem la fosa amb diferents estrats horitzontals i fàcilment identificables. Un cop, preparat el jaciment, podem començar amb l’activitat programada.
Activitat d’excavació del jaciment:
Es dividirà l’alumnat en 4 grups heterogenis i s’assignarà a cada un d’ells una fosa per excavar. Dins de cada grup, hi haurà un o dos alumnes que es dedicaran a l’excavació pròpiament dita, mentre que la resta s’encarregaran de les tasques de documentació. Aquests càrrecs seran rotatoris, de mode que tots els alumnes hagin treballat tots els àmbits de l’activitat un cop finalitzat el taller.
Abans d’iniciar l’activitat, el docent farà una breu explicació sobre com procedir a l’excavació arqueològica. Bàsicament es farà una demostració de com utilitzar la paleta per excavar i les graneres i el cabàs per retirar la terra que hem extret.
Pel que fa als alumnes, hauran d’excavar cada fosa seguint l’ordre estratigràfic que hem preparat anteriorment. D’aquesta manera, serà clau la identificació correcta dels estrats i la bona praxi en la mateixa acció d’excavar. A més, hauran de procedir a l’extracció correcta dels materials arqueològics que s’identifiquin. És molt probable, que sigui la primera vegada que els alumnes fan front a una excavació arqueològica, per això serà molt determinant la tasca del docent com a guia del taller, fent explicacions puntuals, resolent dubtes i corregint in situ les pràctiques que no són correctes.
Activitat de documentació:
Com havíem dit anteriorment, la documentació del registre arqueològic és la tasca més important dels arqueòlegs, doncs quan excavem el jaciment estem destruint aquest registre. Així doncs, el que es pretén aquí és adaptar la documentació que s’utilitza en una excavació real, perquè pugui ser enregistrada pels alumnes de la nostra aula. Bàsicament, els alumnes hauran d’elaborar dos documents: una fitxa estratigràfica i un diari d’excavació.
El diari d’excavació és un document de redacció més lliure, on els arqueòlegs van anotant els aspectes més destacats del dia a dia d’una excavació. Generalment, se sol indicar-hi l’equip que està treballant aquell dia i les tasques que es van realitzant (excavació d’una UD, topografia, dibuix, etc.).
En els dies d’excavació, també se solen incloure croquis del jaciment per a poder facilitar una interpretació posterior. Finalment, s’hi anota qualsevol mena d’incidència o valoracions in situ, especialment quan es localitza un material o aspecte inesperat o de gran valor.
Pel que fa a les fitxes de les unitats estratigràfiques són un document més tancat, on es registra informació més precisa de cada unitat estratigràfica. El model de la fitxa pot variar d’un jaciment a un altre en funció de l’equip que duu a terme la investigació, el període del jaciment, els interessos científics de la investigació, etc., però sempre s’utilitza la mateixa fitxa per a tota l’excavació.
D’aquesta manera, els arqueòlegs s’asseguren de tenir ben documentada aquelles relacions del registre arqueològic tan importants. Com vàrem fer amb el taller anterior, en el nostre cas les fitxes faran referència als estrats i no a les unitats estratigràfiques, per tal de simplificar el procés. D’aquesta manera hem elaborat una fitxa que s’adapta al nivell de primer d’ESO i que inclou els aspectes més bàsics de les fitxes estratigràfiques reals (figura 16).
Per a completar-la, els alumnes hauran d’identificar tots els estrats del sector que estan excavant. Llavors hauran d’anar registrant de cada un d’ells els diferents aspectes que es demanen: composició, mesura, interpretació estratigràfica, etc.
A més d’aquest registre escrit del jaciment, no pot faltar tampoc el registre fotogràfic, el qual és imprescindible en el treball arqueològic actual. Inicialment, aquest registre dels jaciments arqueològics es feia mitjançant el dibuix, no obstant en les darreres dècades aquest procés ha quedat substitut per la fotografia, molt més precisa, fàcil i accessible. Així doncs, els alumnes hauran de realitzar fotografies del jaciment arqueològic complet i del seu sector en particular. A més, hauran de documentar els estrats i el material que extreguin de l’excavació, tant abans com després de ser excavats. Aquesta documentació
es podrà realitzar perfectament amb les càmeres fotogràfiques dels mòbils actuals, ja que cerquem una experiència arqueològica i no tant una precisió científica i acadèmica.
Fitxa d’Estats Jaciment:
Sector:
Nº Estrat:
Relacions estratigràfiques
Anterior a: Posterior a:
Es coberta per: Cobreix a:
Es tallada per: Talla a:
Es omplerta per: Omple a:
Es adossada per: S’adossa a:
Característiques físiques
Forma: Dimensions
Rectangle Longitud cm
Cercle Amplitud cm
Ovalada Altura màxima cm
Altres: Altura mínima cm
Tipus d’estrat
Material Consistència
Terra Molt
compacte
Arena Compacte
Grava Solt
Roca Molt solt
Altres:
Contingut material
Dibuix
Ceràmica Ossos Carbó / vegetals Orfabreria Moneda Armes
Avaluació del taller:
L’avaluació d’aquest taller es farà de nou utilitzant les rúbriques heteroavaluatives i autoavaluatives. En aquest sentit, hem de tenir en compte que l’objectiu principal de l’activitat consisteix en la simulació experiencial de l’arqueologia i no en la consecució d’uns resultats determinats. Per aquest motiu, ens interessa més valorar com s’ha relacionat l’alumne amb la pràctica arqueològica i tot el que aquesta implica: organització del treball, planificació, treball en equip, iniciativa personal, etc. Serà aquest tipus d’aprenentatge el que
Figura 16 Fitxa d'estrats. Font: Elaboració pròpia.
farà a l’alumne veure la disciplina històrica des d’una altra perspectiva, i un aprenentatge transversal, que podrà aplicar a altres facetes de la seva vida.
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Participació
Fitxes alumnes, on com al taller anterior, es farà una avaluació general:
Insuficient Regular Bé Notable Excel·lent
Participació
l’organització