3. La situació musical de Mallorca als anys cinquanta
4.2. El triomf de la joventut ié-ié a “l’Illa de la Calma”
4.2.3. El Dúo Dinámico i el fenomen “fan”
“El Dúo Dinámico eren la cara amable, familiar i responsable d’aquest nou ritme que envaïa les sales de festa. La seva imatge trencava amb tot allò que tenia de contestatari i provocador (...) cosa que estava bé pel públic conservador espanyol”
Margalida Pujals.
Sense que necessàriament se’ls inclogui dins del món ié-ié, el Dúo Dinámico representen el primer pas cap a la modernització de la música espanyola, a més de ser considerats els iniciadors del fenomen “fan”. Dos joves catalans, Ramon Arcusa i Manuel de la Calva van construir a partir de 1959 –any del seu debut discogràfic– un nou discurs musical en consonància als nord-americans Everly Brothers que ràpidament va cridar l’atenció d’una joventut espanyola àvida de noves sensacions. El seu èxit aclaparador no tan sols s’explica per la seva música en si mateixa, sinó per tota una sèrie de components socials, culturals i, fins i tot, polítics, que els van fer diferents a tot el que hi havia al panorama musical espanyol d’aleshores. “Composaren un grapat de cançons fresques i comercials (moltes d’elles, quasi plagiant temes americans) que foren grans èxits”, explica Tomeu Matamalas. “Era rock and roll blan i d’imitació, però tenia un gran component hispànic que va fer que connectàs molt amb els joves d’aquí”294. Per la seva part, Margalida Pujals es refereix al Dúo Dinámico com “la cara amable, familiar i responsable d’aquest nou ritme que envaïa les sales de festa. La seva imatge trencava amb tot allò que tenia de contestatari i provocador (...) cosa que estava bé pel públic conservador espanyol”295.
Considerats com els pioners del pop a Espanya, Manolo i Ramón posseïen un estil heterogeni on s’hi podia seguir el rastre del rock and roll, la música lleugera nord-americana de Paul Anka, Neil Sedaka i els Everly Brothers, la música nova italiana i, fins i tot, noves tendències com el twist, el highschool o el doo-wop. Però, a més, el concepte artístic del Dúo Dinámico representava un model desproveït de qualsevol component d’incorformisme, rebel·lia o reivindicació generacional: no escandalitzava i això, al règim, li convenia.
A Mallorca, la febre pel Dúo Dinámico comença quan els dos catalans ofereixen el seu primer concert a Mallorca: fou el 30 de maig de 1961, als jardins de Sésamo (Palma), juntament el conjunt Los Tico-Tico, una banda argentina encapçalada per Quique Roca. L’esdeveniment generà una forta expectació, i se’ls anuncià com “las voces más cotizadas de España”. Aleshores gaudien d’un gran seguiment per part dels joves mallorquins i mostra d’això és que la visita promocional que van fer Manolo i Ramón a la botiga Casa José Buades. Segons la crònica d’Última Hora, la plaça del Rosari va quedar estibada per “varios miles de personas”, dels quals la majoria eren “de
294 Matamalas, Tomeu (2012): Paradise of Love: crònica d’una època. Món de Llibres, Manacor, p. 23.
295 Pujals i Mas, Margalida (2002): Oci als seixanta: música, cançó i sales de festa. Ed. Cort, Palma, p.
123.
113
sexo femenino”296. S’iniciava, doncs, el fenomen fan a l’illa: el Dúo Dinámico esdevindrien les primeres estrelles en aconseguir aquell fort impacte entre els joves mallorquins, una fama que augmentaria progressivament entre el públic mallorquí amb les seves posteriors actuacions, que s’infensifiquen a partir de 1962. Matamalas recull aquest aspecte a Paradise of Love: “A Manacor, el 1962, actuaren amb un èxit impressionant al malbaratat Teatre Principal. Servidor, tot i que només tenia 10 anys, hi vaig assistir acompanyant la meva cosina, Magdalena Morey, i les seves dues amigues corals, na Margalida Cortès i na Francisca Mascaró. Totes tres s’aixecaren de les butaques i cridaren com a “loques” al compàs de les cançons del Dúo Dinámico. En acabar l’actuació, pujaren a l’escenari i aconseguiren l’anhelat autògraf dels dos ídols.
El fenomen “fan” quedava inaugurat a Manacor. L’endemà tot el poble ho comentava”297.
Però, a més, un dels factors que expliquen el gran èxit del Dúo Dinámico a Mallorca fou gràcies al locutor Miguel Soler, que des del seu programa a Ràdio Mallorca s’encarregava de mantenir informats als fans de totes les darreres novetats sobre Manolo i Ramón. Això, en conjunt, provocà que mentre un considerable percentatge de la joventut mallorquina simpatitzava amb la música del duo català, un altre s’erigeixi, poc a poc, com a principal detractora d’aquella febre que havien provocat entre el jovent. Una mostra d’aquest rebuig és la missiva titulada “La desorbitada popularidad del Dúo Dinámico”, signada per José Mª Domenech a la secció
“Cartas al director”, de la revista Cort. Aquest breu text és el primer exemple crític contra tot aquell nou fenomen “fan” que s’havia creat en pocs anys a Mallorca:
“Las cosas se han desorbitado de tal manera que uno se avergüenza de pertenecer a la especie humana y figurar entre los seres llamados racionales. Hemos llegado a tal grado de estulticia, a tal grado de mal gusto, a tan elevado nivel de insensatez que uno piensa con amargura en aquellos tiempos en que lo bueno tenía su valor y lo malo era rechazado inexorablemente. Ese ‘Dúo Dinámico’ que hemos tenido que aguantar debe ser clasificado en las últimas páginas del arte lírico. Afortunadamente su fama pasará y quedará reducida a la nada como han venido quedando en la nada las famas de sus antecesores. Afortunadamente sus nombres no figurarán nunca en ninguna antología del arte musical. Su reinado será tan efímero como su juventud. Porque aparte la cuestión personal – como personas no quiero trastocarles – resulta que ni entienden de música, ni de armonía, ni de gusto siquiera. (...) Ya sé que todo el mundo tiene derecho a ganarse la vida de la mejor manera posible. Pero ese arte del Dúo no es, ciertamente, una ‘mejor manera’; sino ‘peor’, porque son la negación del verdadero arte (...) Se busca la inarmonía para triunfar. Se busca la canción de una sola estrofa para abrirse camino. Se recurre al micrófono para que la voz – esa voz que no existe – llegue a la corte de admiradores. ¿A esto ha quedado reducido el arte lírico en España? ¿Nada más que a esto? (...) Serán pulverizados por el tiempo, a pesar de la corte de estúpidos que les siguen y que les lanzan gritos salvajes cuando estos
296 Última Hora, 3 de juny de 1961, p. 5.
297 Matamalas, Tomeu (2012): Paradise of Love: crònica d’una època. Món de Llibres, Manacor, p. 23.
114
“melódicos” ponen los ojos en blanco y dejan escapar de sus gargantas inarmónicas y absurdas canciones”298.
El lligam entre Dúo Dinámico i Mallorca s’estreny encara més amb el naixement de Discolandia, una moderna botiga de discos de la qual Ramon Arcusa fou soci majoritari i Miguel Soler el director. Aquesta tenda fou inaugurada el 29 de desembre del mateix any, al número 29-30 de l’antiga plaça de Santa Catalina Tomàs (Palma).
Última Hora feia la següent crònica de l’acte inaugural:
“Al acto de inauguración asistió numeroso público, agolpándose numerosos curiosos – principalmente jóvenes palmesanas– frente al nuevo local. Entre los asistentes saludamos a representantes oficiales, empresarios teatrales y cinematográficos, representaciones de la prensa y al radio local y, en fin, personalidades de la vida social de nuestra capital. Asistieron, también, artistas de fama que vienen actuando durante estas fiestas en los teatros y music-halls; así Nella Collombo, y otros artistas de la revista “Diviértase con ritmo” del Lírico. Hicieron los honores Manolo y Ramón –el Dúo Dinámico– así como el director del establecimiento, Miguel Soler (…) (Discolandia) se trata de una tienda ideada dentro de la línea más moderna, decorada con un gusto exquisito. Está dividida en tres plantas y está instalado un laboratorio fotográfico a cuyo cuidado estarà el conocido fotógrafo Paulino”299.
Miguel Soler recorda aquella aventura empresarial de la següent manera:
“Ramón puso el dinero, por lo que tenía la mayoría del negocio; por mi parte, yo me dediqué a buscar el local. Discolandia constaba de una planta de entrada, un altillo y un sótano. En retrospectiva, era una tienda bastante moderna. Aparte de discos, también vendíamos equipos de sonido, material fotográfico y artículos de regalo”300. Aquest episodi també queda recollida a les pàgines de la biografia del popular locutor de Ràdio Mallorca:
“No nos hicimos ricos, aunque tampoco perdimos dinero. En mi caso, esto último era imposible. Ramón me telefoneaba a menudo cuando se encontraba de gira (...) para interesarse por el negocio en principio y una vez comprobado que no estábamos en bancarrota para indicarme que el enviara un giro. Además de amistad y negocio, Ramón y yo compartíamos otra afición: el póquer. Una afición estúpida, nos decíamos, porque por regla general solíamos palmar. De modo que después de las llamadas de Ramón podéis imaginar dos cosas: lo habían plumado y, como consecuencia, la caja de “Discolandia” entraba en coma”301.
Discolandia, que desapareixeria als darrers anys de la dècada, fou un dels principals focus de la nova cultura juvenil mallorquina; mitjançant aquella botiga s’hi
298 Cort, núm. 446, 1 de maig de 1963, p. 2.
299 Última Hora, 30 de desembre de 1963, p. 5.
300 Entrevista a Miguel Soler. Realitzada el dia 22 de febrer de 2011.
301 Soler, Miguel (1998): Ayer, cuando éramos jóvenes. Ed. Ingrama, Inca, p. 95.
115
van introduir autèntiques novetats musicals de gran importància per poder explicar el posterior boom del ié-ié. Mentre, per la seva part, el Dúo Dinámico seguirien gaudint de gran popularitat entre els mallorquins fins pràcticament finals de la dècada dels seixanta.