Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
L’autoestima a l’escola
Ana Martínez Martín
Grau d’Educació Primària
Any acadèmic 2018-19
DNI de l’alumne: 41511317C
Treball tutelat per Pere Alzina Segui
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor
Sí No Sí No
X X
Paraules clau del treball: autoestima, autoconcepte, alumne, professor, aprenentatge.
2
3 RESUM
En l'actualitat l'educació està cada vegada més centrada a acompanyar a l'infant en el seu desenvolupament, es preocupa per com aprenen els alumnes, i quins són els factors i/o condicions que puguin ser obstacles pel seu desenvolupament integral. L'autoestima de la persona és una de les valoracions i aspectes que més influeixen en com som, i rep influència de les persones que ens envolten i els models que tenim al nostre voltant. Es va construint des de petits, però no tothom té un autoconcepte i autoestima realista, que afavoreixi els aprenentatges. Perquè si una persona no confia en ell mateix i en les seves capacitats, no serà capaç de veure tot el que pot aconseguir, i superar els obstacles que es pugui trobar. Llavors des d'aquest estudi, es vol realitzar una aproximació a què és el que s'ha parlat sobre l'autoestima i l'autoconcepte dels alumnes, però també conèixer que és el que s'ha investigat en relació a l'autoestima dels mestres i de les famílies, que són l'entorn més proper i immediat de l'alumne. Així com realitzar una síntesi dels instruments de detecció més evidents d'una persona que té una autoestima poc realista, per a patir d'aquests realitzar una proposta d'intervenció, per millorar l'autoestima i autoconcepte d'alumnes, mestres i pares.
Paraules clau: Paraules clau del treball: autoestima, autoconcepte, alumne, professor, aprenentatge.
ABASTRACT
At present, education is increasingly focussed on accompanying children in their development, cares about how the pupils learn, and what are the factors and / or conditions that may be obstacles to their integral development.
The self esteem of the person is one of the valuations and aspects that most influence how we are, and receives influence from the people around us and the models that we have around us.It is built from small ones, but not everyone has realistic self-esteem and self-esteem, which favors learning. Because if a person does not rely on himself and his abilities, he will not be able to see everything he can achieve, and overcome the obstacles that can be found. For this reason, from this study, we want to make an approach to what has been said about the self-esteem and self-concept of the students,
4 but also to know what is being investigated in relation to self-esteem of teachers and families, which are the closest and immediate environment of the student.
As well as a synthesis of the most obvious detection instruments of a person who has an unrealistic self-esteem, to undergo them to make a proposal for intervention, to improve the self-esteem and self-esteem of students, teachers and parents.
Key words: self-esteem, self-concept, student, teacher, learning.
5 ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ... 6
Justificació ... 6
OBJECTIUS ... 8
Objectius generals... 8
Objectius específics del treball ... 8
METODOLOGIA ... 8
MARC TEÒRIC ... 9
1. L’estudi de la autoestima i l’autoconcepte... 9
Diferència entre autoconcepte i autoestima ... 10
2. Influència de l’autoestima en el desenvolupament integral de la persona ... 14
3. L’autoestima i l’autoconcepte ... 15
4. La realitat de les aules ... 17
PROPOSTA D’INTERVENCIÓ ... 19
1. ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA DELS ALUMNES ... 20
2. ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER TREBALLAR L'AUTOESTIMA DELS PARES ... 35
3.ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER A TREBALLAR L'AUTOESTIMA DELS MESTRES ... 36
CONCLUSIÓ ... 43
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ... 46
ANNEXOS ... 49
6 INTRODUCCIÓ
La matèria dins la qual es podria classificar el meu treball de fi de grau és dins el desenvolupament de la personalitat i processos d'aprenentatge. Més específicament, m'agradaria enfocar-ho cap a l'autoestima i l'autoconcepte dels alumnes. Com influeix aquesta en els processos d'aprenentatge i en el clima d'aula.
Justificació
El tema que he triat per realitzar aquest treball de fi de grau ha sorgit a partir de la realització de les diferents pràctiques als centres escolars durant els dos darrers curs del grau d'educació primària.
Realitzant les pràctiques i convivint amb els alumnes dins les aules va haver-hi un aspecte que em va sorprendre, ja que sabia que hi havia alumnes i persones amb l'autoestima baixa. Durant la meva vida m'he trobat amb persones amb aquestes característiques en diferents situacions. Però no va ser fins que vaig entrar dins una escola, quan vaig adonar-me de la quantitat d'alumnes que hi ha amb problemes d'autoestima i autoconeixement.
Segurament quan jo anava a l'escola també hi havia aquesta quantitat d'alumnes amb aquestes característiques, però o no em vaig adonar, o entre els alumnes no ho veiem tant, o no hi havia aquests nombres d'alumnes amb l'autoestima baixa tan elevats.
Llavors, com una futura mestra, vaig començar a pensar, que tot i que es fa molta feina de valors, i els estils d'ensenyaments de molts de mestres fomenten que els alumnes tinguin un autoconeixement real i una autoestima alta. Penso que alguna cosa no va bé, o encara no hem trobat com arribar més als alumnes. Perquè no només és l'escola, aquests alumnes tenen unes vides fora d'ella, i segurament hi ha experiències que els han marcat en el moment de desenvolupar la seva autoestima i autoconeixement durant els seus primers anys de vida.
Després de llegir diferents articles, i investigar com influeix l'autoestima dels alumnes dins el clima d'aula i els processos d’aprenentatge. I també la importància de l'autoestima o autoconcepte del mestre. A més vull aprofundir en la importància de la figura del mestre en la construcció de l'autoestima i autoconeixement de l'alumne.
7 Degut a tot això tinc aquestes inquietuds, perquè aquestes característiques dels nostres futurs alumnes, com a mestre nosaltres les hem de poder detectar a temps, fer-hi feina i poder ajudar a aquests alumnes. Perquè a més aquests sentiments i impressions d'un mateix, segurament es veuran reflectides dins el grup de classe. I per tenir un bon clima d'aula , afavorir el procés d'aprenentatge d'aquests fillets/es, són aspectes que s'han de poder resoldre o com a mínim fer-hi feina per poder contribuir a millorar-los. Després de llegir i haver-me documentat de la influència de l'autoestima i autoconcepte d'un alumne en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge, és per la qual cosa he decidit enforcar el meu treball de fi de grau cap a aquesta temàtica.
A més a més sent conscient de la relació de l'autoestima i autoconeixement dels nens, en els seus primers anys de vida, d'escola i d'experiències, i vaig poder veure la influència que els mestres i persones que estan al seu voltant tenen sobre aquesta, com diu bé diu García (2013) “el estilo educativo de padres y profesores y los valores y modelos que la sociedad ofrecen van poco a poco construyendo el auto-concepto y la autoestima de forma casi imperceptible.”(p.244)
Per això penso que també serà convenient, que si els mestres en aquest cas, podem contribuir a millorar o a què els nostres alumnes tinguin una autoestima i autoconcepte positiu i real, serà possible sempre que el mestre també la tingui.
A més que ell tingui una autoestima positiva i un autoconeixement positiu, que també s'hagi format per poder conèixer i percebre els diferents indicatius que es donen segons com està l'alumne. Perquè no estic dient en cap moment que tothom hagi de tenir una autoestima alta en tot moment, pot ser que en certes circumstàncies o moments, podem tenir l'autoestima baixa, però el realment essencial, és conèixer la realitat i fer feina per poder fer els fonaments de la nostra autoestima i autoconcepte.
Perquè si una persona com un mestre que es posa davant uns alumnes per acompanyar- los en el seu aprenentatge no té una autoestima i un autoconeixement positiu, per moltes eines que tingui, com podrà fomentar la construcció d'una autopercepció positiva en els seus alumnes.
Entre altres aspectes vull investigar per conèixer i ser capaços de detectar com estan els nostres alumnes. Dins l'aula crec que una bona manera de fomentar l'autoestima dels nostres alumnes és amb la creació de vincles entre els alumnes. Per això m'agradaria
8 investigar quines són les millors metodologies per crear vincles entre els alumnes, com per exemple el projecte del jo al nosaltres, dinàmiques...
OBJECTIUS Objectius generals
• Realitzar una recerca/investigació en relació a com afecta l'autoestima dels alumnes al clima d'aula.
• Conèixer com afecta l'autoestima i autoconeixement dels alumnes al seu procés d'ensenyament-aprenentatge.
Objectius específics del treball
• Investigar sobre la construcció de l'autoestima i l'autoconcepte en alumnes d'educació primària.
• Conèixer quins són els factors de l'autoestima i l'autoconcepte que es veuen influïts per l'entorn més proper de l'alumne.
• Aprendre estratègies i eines per treballar l'autoestima amb els alumnes dins l'aula i recomanacions per a les famílies.
• Aprofundir sobre com influeix l'autoestima i l'autoconeixement del mestre en el clima d'aula.
METODOLOGIA
La metodologia d’aquest treball per una banda serà la investigació i recerca bibliogràfica d’aspectes relacionats amb el tema de l’autoestima i l’autoconcepte a l’escola a partir de la realització d’un marc teòric. I per altra banda unes propostes d’intervenció per aplicar a l’escola a partir de la informació extreta a la recerca bibliogràfica, i de i la necessita de treballar més l’autoestima no només dels alumnes sinó també dels mestres i famílies.
9 MARC TEÒRIC
1. L’estudi de la autoestima i l’autoconcepte
Avui dia la paraula autoestima i autoconcepte són molt conegudes i tothom ha sentit parlar d'elles, però realment són conceptes o aspectes vertaderament recents a la nostra època. En l'antiguitat era impensable parlar d'autoestima, o del jo. Fins i tot podria estar castigat amb la mort, ja que el centre de tot havia de ser deu i no l'home.
Llavors podem dir que el concepte d'autoestima o individualisme apareixerà ja cap al Post-Renaixement. Aquesta serà la que més s'assemblarà a l'autoestima que coneixem avui dia.
Un dels precursors de l'autoestima va ser William James (1989), psicòleg de professió que es va dedicar a escriure gran part de la seva vida principis de psicologia en els quals va fer referència al coneixement d'un mateix, i a l'existència de dues dimensions de l'autoestima d'una persona. Una seria el jo, com coneixedor o agent de conducta i l'altre seria el Mi conegut com a objecte o estructura.
Però no serà fins a mitjans del segle XX, fins que l'autoestima es torni a reprendre com a objecte d'estudi, com a centre de l'autorealització personal. Ja que anteriorment la psicologia conductista, se centrava en objectes d'observació a través de mètodes més experimentals en la qual s'estudiava a les persones com a animals, en relació a la resposta que donaven amb certes conductes als estímuls que rebien. L'autoestima va estar bastant de temps oblidada, ja que era més difícil poder tenir evidències del que els psicòlegs volien expressar.
En arribar el segle XX, l'autoestima va tornar a ser objecte d'estudi, i va tornar a ser protagonista, gràcies a la psicologia humanista. Un dels principals promulgador de l'autoestima va ser Carl Rogers, a partir de la seva teoria en la qual ens diu que molts dels problemes de les persones estan en què no s'accepten a si mateixos (Rogers, 2002).
10
• Diferència entre autoconcepte i autoestima
Quan parlem d'autoestima i autoconcepte és important diferenciar aquests dos termes.
Perquè tot i que estan estretament lligats, hi ha molts d'experts, que els utilitzen i parlen d'ells de manera molt diferent, i a més hem de ser conscients que no són el mateix.
En els darrers anys, psicòlegs, psicopedagogs, mestres, i educadors socials, s'han estat interessant molt en aquests dos conceptes, ja que estan estretament relacionats amb la construcció de la persona i en seus els processos d'aprenentatge, de relació i d'educació.
És important realitzar una menció a la diferència entre l'autoestima i l'autoconcepte. La primera és la dimensió més valorativa i afectiva de la persona, mentre que l'autoconcepte és la cognitiva.
Per conèixer el concepte d'autoestima, ens podríem fixar en la seva etimologia, auto, prové del grec i significa per si mateix, i estima, prové del llatí i significa valorar o avaluar. Per tant, l'autoestima podria dir-se que és l'actitud o valoració que tenim cap a nosaltres mateixos. Acceptant les nostres característiques, i respectant les característiques dels altres. Es podria dir que es tracta de la manera habitual de pensar, amar, sentir, comportar-se amb un mateix.
Como afirma García (2013) "La autoestima conforma nuestra personalidad, la sustenta y le otorga un sentido. Se genera como resultado de la historia de cada persona, no es innata; es el resultado de una larga secuencia de acciones y sentimientos que se van sucediendo en el transcurso de nuestros días". (p.242)
Està estretament relacionada amb el procés educatiu, perquè en ser un aspecte de les nostres vides tan important, ens predisposa i condiciona el nostre comportament i la reacció que nosaltres tenim cap als estímuls que constantment estem rebent del nostre voltant més immediat.
(Manzanal Martínez, 2013)"Mientras que el autoconcepto se refiere a la percepción de uno mismo, la autoestima hace hincapié en la faceta valorativa o evaluativa que las personas tienen de sí mismas".(p. 6)
S'han realitzat moltes definicions d'autoestima, però una de les més recents, acceptades, és la de Branden (2011)en la qual ens diu que l'autoestima és "la disposición a
11 considerarse competente para hacer frente a los desafíos básicos de la vida y sentirse merecedor de la felicidad".(p. 46)
D'aquesta definició en podem parlar, ja que en aquest cas, no parla de l'entorn més immediat, ni dels factors que afecten la nostra autoestima ni de les emocions. En aquest cas fa referència a l'autoavaluació i a la felicitat. D'aquest aspecte en parlarem més endavant. Si realment tenir una bona autoestima implica estar sempre feliç, o si per ser feliç hem de tenir una bona autoestima.
Continuant amb el segon element d'aquest estudi l'autoconcepte, es pot dir que aquest fa referència als aspectes més cognitius, és a dir a la percepció que cada persona té de si mateix i la imatge que percep.
D'aquesta manera observem que l'autoconcepte i l'autoestima són dos conceptes diferents, però que estan estretament relacionats en la construcció de la persona, que a més han de tenir un equilibri i que van de la mà, que es complementen mútuament.
Com afirma García (2013) “Un autoconcepto positivo conduce a una autoestima positiva y viceversa. El autoconcepto y la autoestima son el resultado de un largo proceso, marcado por un gran número de experiencias personales y sociales.”(p.244) Tot i que hi ha diferència entre els dos conceptes, hi ha autors que diuen que és impossible separar la descripció que es pot tenir d'un mateix, ja que empíricament, estan relacionats i seria gairebé impossible mesurar-los de manera independent (Cava, 2000).
Així doncs, anem a veure més concretament en què consisteix cada un d'aquests dos conceptes:
L'autoestima seria la valoració que cada persona realitza de si mateix a partir de l'autoconcepte, i l'autoconcepte serien els elements que les persones empren per conèixer-se i descriure's a un mateix.
Aquest segon pot venir determinat per diferents aspectes com els judicis que fem de nosaltres mateixos, les nostres creences, la relació amb els altres, a on la família i l'escola jugarà un paper fonamental en aquest concepte de nosaltres mateixos. Tot i que aquest factor ve determinat per diferents percepcions, resultats, experiències i vivències de la persona podem trobar diferents vessants dins de l'autoconcepte mateix. Segons García(2013) afirma que hi ha:
12
• “Autoconcepto físico: La percepción que uno tiene tanto de su apariencia y presencia físicas como de sus habilidades y competencia para cualquier tipo de actividad física.
• Autoconcepto académico: El resultado de todo el conjunto de experiencias, éxitos, fracasos y valoraciones académicas que el alumno tiene a lo largo de los años escolares.
• Autoconcepto social: Consecuencia de las relaciones sociales del alumno, de su habilidad para solucionar problemas sociales, de la adaptación al medio y de la aceptación de los demás.
• Autoconcepto personal: Incluye la percepción de la propia identidad y el sentido de responsabilidad, autocontrol y autonomía personales.
• Autoconcepto emocional: Se refiere a los sentimientos de bienestar y satisfacción, al equilibrio emocional, a la aceptación de sí mismo y a la seguridad y confianza en sus posibilidades.” (p.244)
Per altra banda en relació a l'autoestima també s'han realitzat diferents classificacions.
Tant les classificacions de l'autoestima i de l'autoconcepte en podem trobar bastants, però totes elles tenen un fi comú que és intentar posar paraules a aquest constructe de la persona tan complicat i tan interior, que a causa de les seves característiques no és gens fàcil de conèixer a fons i poder explicar.
Entre les diferents classificacions que s'han fet de l'autoestima, podem trobar autors com Branden 2011, Bonet 1977 o en Murk 1999. Totes estan acceptades i totes estan relacionades. Però en aquest objecte d'estudi, volia destacar només la classificació de l'autoestima proposada per Branden (2011) que afirma: "El caràcter agitado de nuestra època nos exige un fuerte yo con un sentido claro de la identidad, la competència i la valia."(p.11)
I d'aquí sorgeixen dos aspectes més rellevants, la capacitat personal, que serà la confiança en nosaltres mateixos, i la capacitat de pensar, comprendre i poder prendre decisions per poder acceptar-nos a nosaltres mateixos i lidiar amb els desafius de la vida.
13 I en segon lloc, el nostre dret a ser respectats, d'acceptar-nos de manera positiva, viure, tenir desitjos, necessitats i gaudir dels resultats o recompenses i estar satisfets dels nostres esforços.
A partir de la classificació del Branden (2011), vull afegir també la classificació de les dimensions de l'autoestima, perquè si està bé conèixer els vessants de Branden, per l'objectiu d'aquesta investigación, és necessari realitzar una síntesi o especificació sobre l'autoestima i les seves dimensions, per poder des de l'educació fer-hi més feina.
Llavors, tornarem anys enrere per parlar de la classificació de les dimensions de l'autoestima realitzada per Coopersmith l'any 1967. Aquest va estructurar l'autoestima amb quatre dimensions més específiques.
Segons Coopersmith(1967) les dimensions a tractar en relació a l'autoestima són:
Figura 1. Les dimensions de l’autoestima
Per un costat tenim l'autoestima més personal, que és aquella en la qual la persona té una autovaloració sobre el seu aspecte físic i les seves qualitats més personals, i que es veurà reflectida en la conducta de la persona.
D'altra banda tenim l'autoestima acadèmica o escolar, que tindrà relació amb com s'autovalora aquesta persona en la seva activitat en l'escola des de els primer anys de vida fins que finalitzi la seva vida acadèmica. I també es veu reflectida en la conducta de la persona en aquest cas com alumne.
En tercer lloc tenim l'autoestima que està relacionada amb l'àrea més familiar, que es formarà a partir de la relació que la persona té amb els diferents components de la seva
14 família, com si és important, digne, etc. I també és veurà reflectida en la conducta que aquesta persona mostri.
Per finalitzar, però no menys important l'autoestima en les relacions socials de la persona, com són aquestes, i quins aspectes va adquirint durant el desenvolupament de la seva autoestima en les relacions amb els altres, sigui els seus iguals o altres persones del seu entorn, però que no són ni familiar ni membres del seu àmbit acadèmic.
En definitiva i per finalitzar aquesta classificació fa referència a 4 dimensions de l'autoestima, que es van desenvolupant amb el creixement de la persona, i que és important conèixer, ja que es veuran reflectides en la seva conducta. A més a aquests trets, se solen conservar i és difícil canviar-los una vegada s'han establert, tot i que sempre es podrà fer feina amb ells, si no són del tot reals, siguin positius o negatius.
2. Influència de l’autoestima en el desenvolupament integral de la persona D'ençà que els infants van creixent es va desenvolupant la seva autoestima com hem esmentat anteriorment. Aquesta formada quatre o cinc dimensions diferents durant en seu desenvolupament i construcció, segons els diferents autors, és una autoestima multidimensional. És aquí quan hem de ser molt conscient de la seva importància amb els nens i fer-hi feina des que són petits. Tant la família, l'escola i totes les persones que estan en contacte amb els nens.
El caràcter multidimensional d'aquesta fa que sigui un tema complex, ja que tothom s'hauria de conscienciar de com s'ha de parlar/guiar a un nen que està creixent perquè aquest tingui una autoestima o autoconcepte real. No és que el més important sigui tenir una bona autoestima per ser feliç, no. El realment important és que els nens/es tinguin un autoconcepte i autoestima per poder fer front a tot el que els hi passi en la vida, i superar-ho. Perquè tenir una bona autoestima no implica que totes les dimensions estiguin en un grau elevat o d'alta autoestima. Hi ha equilibris i compensacions. I també trobem diferents nivells de cada una en cada una de les persones, ja que l'autoestima, canvia, i pot millorar.
15 Entre altres coses, en relació a l'autoestima, avui dia vivim en una època de canvis constants, i és important ser conscients que les noves generacions han de ser persones competents per poder tenir eines i adaptar-se als canvis que puguin viure.
I igual que hi ha diferents factors que influeixen o són condicionats en la construcció de l'autoestima de les persones. Aquesta també és un factor determinant i molt important en molts de moments del creixement de la persona i per exemple més concretament en els seus primers anys de vida i en la construcció de la persona com a alumne a l'escola.
Perquè com se sap és molt important l'aprenentatge des d'infants, i l'autoestima està estretament relacionada, ja que gràcies a l'autovaloració que una persona té de si mateixa pot donar lloc a què aquesta utilitzi les seves potencialitats en els diferents processos d'aprenentatge que es troba a l'escola. Com en el rendiment escolar, les relacions entre iguals, la resolució de problemes, entre molt moltes altres coses, per les quals l'autoestima i l'aprenentatge dels alumnes podem dir que estan estretament relacionats i seran els que donin a les persones major capacitat de resiliència i eines per superar els obstacles que puguin aparèixer en la seva vida (Helly & Figueroa, 2014).
3. L’autoestima i l’autoconcepte
"El estilo educativo de padres y profesores y los valores y modelos que la sociedad ofrecen van poco a poco construyendo el auto-concepto y la autoestima de forma casi imperceptible"(García, 2013)(p.244).
Aquesta frase ens sintetitza un poc més la importància de treballar l'autoestima i l'autoconcepte dels nens des de ben petits. I a més a més no només des de casa sinó també a l'escola. L'escola és un sistema educatiu, que viu moltes hores amb els alumnes durant el seu desenvolupament integral, i que a més té una gran influència sobre aquests alumnes. Com a pares i com a professors, hem de conèixer el nostre paper en el desenvolupament de l'autoestima dels nens/es per poder acompanyar-los. Però també és important que aquest se sentin estimats. No només s'ha de fer feina perquè la persona tingui una visió realista de si mateix, que es conegui i s'autovalori, també s'ha de sentir estimada i valorada per part de les persones més properes al seu entorn més immediat.
16 Un d'aquests entorns i per això aquest objecte d'estudi és l'escola. Més concretament els mestres, que són realment les persones que estan més a prop dels alumnes i que passen més temps amb ells.
El sistema educatiu actual està en constant canvi, s'intenta anar cap a la inclusió, i crec que és el camí però encara queda molt per arribar perquè es necessiten molts de canvis que realitzar. Però el tema que ara abordem com és el de la relació entre el rendiment escolar dels alumnes i la seva autoestima està més a prop que mai a la realitat educativa de les aules. Anem a veure idò que ens diu el currículum d'Educació Primària (Weib.caib.es, 2019) pel que fa al desenvolupament de la persona:
"La finalitat de l'educació primària és facilitar als alumnes els aprenentatges necessaris destinats a la identificació, l'expressió i la comprensió dels aspectes emocionals i afectius, les habilitats socials i la resolució de conflictes; els aprenentatges de l'expressió i la comprensió orals, la lectura, l'escriptura i el càlcul; l'adquisició de nocions bàsiques de la cultura; els hàbits d'estudi i feina;
el sentit artístic, i la creativitat, amb l'objectiu de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i preparar-los per cursar amb aprofitament l'educació secundària obligatòria.
Així mateix, té com a finalitat ajudar els alumnes a adquirir la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears i a valorar les actituds solidàries i no discriminatòries, per assumir els deures i exercir els drets com a ciutadans."(p.6)
Aquest ens parla del desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne. El que ens diu és que vol alumnes competents, i que sàpiguen assumir i exercir els seus drets i deures com a ciutadans. Penso que aquesta part és fonamental, perquè si lligat amb la creació d'una autoestima i autoconcepte real, no seran aquestes persones totalment competents per ser bons ciutadans, em demano jo.
Que l'educació que volem tenir avui dia no sigui només mostrar continguts sinó crear i acompanyar persones durant el seu desenvolupament, i que aquest sigui beneficiós per ells. per tota la seva vida. No només per aquells alumnes que els hi agrada estudiar i estudiaran grans graus a la universitat, sinó per aquells que segurament tenen més dificultats a l'escola, aquells que el sistema educatiu pensar que no serveixen per estudiar. I la realitat és que segurament hi ha algun aspecte que no els hi permet seguir
17 endavant, i que passa imperceptible, perquè no és cap dificultat física. Si no que s'ha de cercar la manera de poder veure aquells alumnes que tenen alguna dificultat relacionada amb alguna dimensió de la seva autoestima, per poder guiar-lo, acompanyar-lo i ajudar- lo com a mestres, pares, germà o amic en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge i en el seu desenvolupament com a personal.
4. La realitat de les aules
Avui dia als escolars d'educació primària ens trobem amb alumnes amb l'autoestima baixa, o un autoconcepte de si mateixos que no es correspon amb la realitat. Aquesta percepció no només influeix en el rendiment acadèmic, sinó en el desenvolupament integral de la persona que es dóna durant aquests primers anys de vida. Però no només afecta factors interpersonals, sinó que la realitat que ens trobem és que també afecta les relacions interpersonals i al clima o l'ambient de l'aula. Un o diversos alumnes amb una actitud dins l'aula de derrota, apatia, o mal comportament, poden distorsionar el clima de l'aula.
D’altra banda aquesta autoestima o autoconcepte dins l’aula no només afecta als alumnes sinó que també als mestres, cada vegada hi ha més casos, de burnout, o síndrome de treballador, o mestre en aquest cas cremat. Com afirma Esteras, J., Chorot, P., y Sandín, B. (2014). Els factors que més influeixen en el síndrome de burnout, són
“el afecto negativo, el estrés laboral, y la satisfacción laboral”(p.81).
Per aquest motiu és important parlar del clima escolar, com el clima d'aula i com veuen els alumnes aquest clima, independentment de si tenen problemes d'autoestima o no. Ja que, aquest no és més que la percepció que cada membre de l'aula té i les conductes que ofereix cap a ell.
Com afirma Cava (2001) ”las dimensiones de clima escolar miden la percepción que el alumno tiene del aula y de todos sus alumnos en conjunto, no la percepción que el alumno/a tiene de sí mismo en dicha dimensión.”(p.11)
18 Per això el clima escolar o d’aula està molt relacionat amb l’autoestima de la persona i en l’objecte d’estudi d’aquest treball, perquè segons l’autoestima de cada alumne, tindrà una percepció o una altra del clima d’aula.
Citant a Vallés (como es cita a Díaz, 2014) , “la autoestima no es innata, no se hereda, sino que se aprende. Por ello debe ser educada y reforzada por parte de los adultos más cercanos al niño: los padres y los maestros”. (p.10)
Nosaltres com a mestres tenim una gran feina dins l'aula, perquè atès que no només és important treballar l'autoestima dins l'aula per al desenvolupament integral de la persona, sinó que hi ha altres àrees importants. Sí que és cert que seguint amb el fil d'aquesta investigació. Hem de ser conscients de la incidència que aquesta fa en molts àmbits de l'educació. I és adient tenir en compte que aquesta també influeix en el clima d'aula i que afavoreix d'altra banda els aprenentatges dels alumnes, la relació entre iguals, i la visió que aquell alumne tingui de la seva aula o grup de referència.
Llavors és important fer incidència i tenir en compte que també existeixen factors que no afavoreixen el desenvolupament de l'autoestima realista i positiva per a l'infant, sinó que influeixen de manera més negativa, entre d'altres alguns podrien ser els citats per Lindenfield, citat a Poley, 2015) com:
“La insatisfacció de les seves necessitats bàsiques:
● Sentir-se humiliats.
● Tenir exigències desajustades.
● Veure’s en desavantatge vers la resta.
● Forçar-los a realitzar activitats no adequades.
● No valorar la seva opinió.
● No donar-li explicacions raonables.
● Posar etiquetes.
● La sobreprotecció així com els càstigs excessius.
● No oferir orientació ni establir límits.
19
● Conductes incoherents per part de les figures de referència.
● Qualsevol tipus de violència vers l’infant.
● Fer-los responsables dels errors dels adults.
● L’excés d’informació.”(p.9)
Envers aquests factors, i entre altres coses, cal que tots els infants puguin sentir-se segurs, respectats i acceptats i que, a més a més, puguin rebre el suport de la resta de la resta de persones que els envolten. Com afegeix, Roa (citat a Poley, 2015) “D’igual forma, aquest clima ha de fomentar que els infants puguin sentir-se lliures i intervenir sense por a la sanció davant de l’error.” (p.243)
PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
Des de l'educació cada vegada més ens preocupem pel desenvolupament integral de les persones, sobretot per als alumnes. Avui dia podem trobar molts de recursos per treballar l'autoestima dels alumnes dins l'aula com a mestre, i també per treballar amb les famílies, en el cas d'un alumne amb l'autoestima baixa o no realista. Per això en aquest objecte d'investigació s'ha realitzat un recull d'estratègies i propostes que crec que com a mestres s'han de tenir presents sempre dins l'aula. A més a més són estratègies que es poden treballar fora de l'aula, i que cada vegada que neix un fillet s'hauria de donar a la família aquestes estratègies per tal que aquest alumne se sent segur, estimat, i valorat pel seu entorn més proper.
Però l'educació no només s'ha de preocupar pels alumnes i les seves famílies, sinó que també ho ha de fer pels mestres. I ho fa. Els hi ofereix formació, suport, assessorament.
Però es preocupa de ver de com estan o són els mestres, de quina personalitat tenen, de quina visió de si mateixos tenen com a mestres, si se senten realitzat, motivats o satisfets amb la feina que fan?
Després d'haver realitzat aquest objecte d'estudi, he pogut comprovar que es dóna poca importància a l'autoestima del mestre i considero que és essencial. Perquè si una persona no sap identificar el seu propi estat, com podrà observar de manera objectiva com estan els seus alumnes.
20 A continuació proposo a partir de la recerca i investigació en relació a les aportacions d'altres persones que han treballat en la matèria com López (2008), Acosta y Hernández (2004), Gracía (2013), Roa (2013), Poley (2015), entre altres... Un recull d’estratègies i dinàmiques per treballar l'autoestima dels alumnes, mestres i famílies. Hi ha dinàmiques, estratègies i maneres de relacionar-nos amb els alumnes, entre altres aspecte que es poden i s’han de treballen al dia a dia i que moltes vegades no ens adonem però són petits detalls, que ens converteixen en grans percepcions negatives i/o positives per als alumnes, tan vulnerables en l'etapa de canvis i desenvolupament que estan vivint. Aquesta proposta d’estratègies i activitats es dividirà en tres grans blocs, els alumnes, els mestres i la família.
1. ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA DELS ALUMNES
Fent especial menció a les aportacions de López (2008) i Acosta i Hernández (2004) trobem les següents estratègies per fer feina amb els alumnes per fomentar el seu desenvolupament integral i afavorir la creació d’un autoconcepte i autoestima realista:
Dins l’aula
• Dinàmiques grupals amb cançons, jocs, etc. per a fomentar la socialització i la cooperació entre companys.
• Realitzar lectures reflexives i sistemàtiques sobre “nens triomfadors” per a mostrar-los que ells també poden fer grans coses. (Veure ANNEX I)
• Treball cooperatiu entre alumnes per a fomentar les relacions interpersonals.
• Ús de material especialitzat sobre autoestima destinat als educadors perquè siguin conscients del seu paper dins de la formació de l'autoestima dels alumnes.
• Mostrar-los amb la pròpia actitud a voler-se a si mateix, a la família, companys i amics, al seu país, al seu entorn i al món en general.
• Instruir-los perquè s'asseguin i respirin de forma relaxada.
• Fomentar habilitats socials.
21
• Encoratjar-los perquè siguin emprenedors i reconèixer els seus èxits.
• Fomentar i ajudar perquè realitzin exercicis físics.
• Desenvolupar un ambient que fomenti la tranquil·litat, seguretat i confiança.
• Ajudar els alumnes a solucionar problemes amb el seu aprenentatge i educació.
• Alliçonar-los partint de la idea que poden aconseguir moltes coses i que són capaços.
• Tenir en compte tant l'esforç en l'aprenentatge com els resultats.
• Destacar l'actitud dels alumnes tant com els coneixements.
Dins la xarxa escola-família-alumne
• Contacte i comunicació amb els pares dels alumnes per a conèixer el comportament de l'alumne.
• Reunions amb els pares per a fomentar la consciència del tracte adequat als seus fills per a aconseguir una adequada formació de la seva personalitat.
• Apreciar el treball i l'esforç que realitzen tan la família com els alumnes.
• Tenir una actitut respectuosa cap a les famílies.
• Establir un vincle positiu i de comunicació constant amb les famílies.
1.1 PROPOSTA D’ACTIVITATS PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA DELS ALUMNES
Objectius
• Fomentar l’autoestima positiva dels alumnes
• Crear un autoconcepte positiu i realista als alumnes
22 Metodologia
La metodologia amb la qual es durà a terme aquesta aquesta proposta d’intervenció és a partir de l’autoaprenentatge per part dels alumnes a través de la lectura dels diferents llibres recomanats, que estan a l’abast dels alumnes durant tot el curs a l’aula. La lectura és realitzarà de manera voluntària, i partint dels interessos dels alumnes. Seran ells els que decideixin quins llibre llegir, tot i que el mestre els doni recomanacions, segons les seves necessitats.
Però com la lectura és un acte voluntari i els alumnes han d'estar interessats en la qüestió, es plantegen una sèrie de dinàmiques amb les quals es treballarà l'autoconeixement, l'autoestima i l'autoconcepte dels alumnes a partir l'ensenyament- aprenentatge entre iguals. La manera amb la qual estan plantejades les dinàmiques potencia que els alumnes a partir dels feedbacks que s'intercanviaran entre ells, aprenguin d'una forma més significativa i realista com sóc i com són els meus companys, i quina opinió o valoració fan de mi.
Desenvolupament
Aquesta proposta va dirigida a alumnes d'Educació Primària, potser hi ha lectures que per a un alumne de 6è son massa fàcil, però el que és important és la manera amb la qual treballem la lectura i la importància de veure que ens diu més que l'edat a la qual vagi adreçada. Són lectures per treballar a moments concrets i amb la finalitat que els alumnes tinguin consciència de la importància de tenir un autoconcepte realista d'ells mateixos.
Perquè una manera de treballar l'autoestima dels alumnes dins l'aula, és a partir de la lectura, utilitzant aquesta com una metodologia d'aprenentatge, que el conte sigui una eina per arribar a un fi. Una manera d'utilitzar una d'aquestes lectures amb una finalitat didàctica serà a partir de l'activitat següent, que és una activitat adreçada a tots els alumnes d’educació primària, ja que està pensada per a a que es pugui treballar a tots els cicles, i amb l’objectiu d’aprendre a entendre el que llegim i anar més enllà del que està escrit, fomentant el pensament crític dels alumes, i treballar l’educació en valors:
23 ACTIVITAT. QUE VEIG JO, QUE TU NO VEUS?
Objectius
Aprendre a veure més enllà del que llegim.
Fomentar l’educació en valors, com l’autoestima.
Temporització
A especificar segons el llibre o conte treballat.
Desenvolupament
Aquesta activitat consisteix que el mestre, independentment de l'edat dels alumnes, tria un llibre, per treballar l'autoestima o autoconcepte. Llavors els alumnes s'han d'anar llegint el llibre, a classe durant les hores de lectura o a casa.
Quan tots els alumnes han llegit el llibre. El mestre tria a quina sessió realitzarà l'activitat i diu als alumnes que pensin que han extret els del llibre. Després a un paper cada alumne ha d'escriure que ha entès, o que ha interpretat ell del llibre/conte.
Segons el nivell dels alumnes es poden realitzar variacions, per exemple als de 4t,5è o 6è se'ls pot demanar que escriguin la seva interpretació amb una frase. I als alumens de primer cicle, es pot llegir el llibre en veu alta, i que espressin de manera oral el que han entès.
Una vegada tenim els escrits de tots els alumnes els fiquem a una caixa, i el mestre va traient papers i els va llegint, i entre tots anem comentant que és el que pensem, quina era la finalitat del llibre o el valor, o aprenentatge que en fem.
Per concloure, entre tots escrivim una frase de cloenda d'aquesta sessió, que podem penjar a l'aula com a inspiració i referent. Per realitzar aquesta activitat es por consultar el recull de libres i contes per treballar l’autoestima i l’autoconcepte, veure ANNEX I.
24 Atenció a la diversitat
Aquesta proposta és una activitat que es pot treballar amb qualsevol alumne, ja que hi ha moltes maneres de poder tractar el contingut del llibre, ja sigui escrit, llegir, escoltat, mitjançant dibuixos... segons les característiques de cada alumne.
Avaluació
Aquesta activitat es pot avaluar a partir de l'observació directa i també gràcies als feedbacks dels alumnes si el mestre veu que és engrescadora i els alumnes participen i fan aportacions, pot valorar si aquesta activitat dóna bons resultats o no, i si vol tornar a portar a terme o no.
Però sempre que es fomenta la lectura dels alumnes per treballar un valor, un coneixement, o aprenentatge i que engresqui als alumnes serà una bona elecció.
D’altra banda a més de fomentar la lectura, i de realitzar l'activitat Que veig jo, que tu no veus?, que és una activitat que es pot portar a terme durant el curs a partir de diferents lectures, no només per treballar l'autoestima. He realitzat un recull d'activitats i dinàmiques per treballar a classe amb els alumnes, fomentant l'aprenentatge entre iguals, a partir de les valoracions dels altres.
La proposta en qüestió es basa en la realització d'una sèrie de dinàmiques, específicament durant el segon trimestre del curs, per conèixer de manera més profunda als nostres alumnes.
És molt important per poder potenciar l'autoestima dels nostres alumnes conèixer aquesta, i que pensen d'ells mateixos. Aquesta proposta està plantejada per posar-se en pràctica durant el segon trimestre del curs, per un motiu, perquè el primer és la primera presa de contacte amb els alumnes, i és el qual hem d'observar com es comporten, quines característiques presenten i quines són les seves qualitats i capacitats. I el darrer trimestre, acaba el curs, i gairebé hi ha menys temps per fer-hi feina al respecte. Llavors degut a això he plantejat la realització d'aquesta proposta de cara al segon trimestre, i d'altra banda segons els resultats, poder seguir fent feina al tercer trimestre, i el curs
25 següent en aquells aspectes i alumnes que necessitin potenciar molt més la seva autoestima i crear-los un autoconcepte realista.
Es tracta d'un conjunt de dinàmiques enfocades a treballar l'autoestima entre altres continguts, ja que a partir d'elles també es treballarà la lectura, l'expressió verbal, l'escriptura entre altres, vocabulari, la imaginació i el present, passat i futur.
Les dinàmiques van adreçades a alumnes d'educació primària. Es poden treballar als dos cicles, però el plantejament que jo he realitzat és més de segon cicle, pel fet que han d'escriure i argumentar, però es poden també treballar al primer cicle, adaptant les activitats d'escriure. Per exemple realitzant més aspectes de manera oral, si és necessari.
La metodologia utilitzada en la posada en pràctica de les dinàmiques, serà la metodologia inductiva, perquè com afirma D’Aità (2014) aquesta ha de “fomentar l’autonomía del alumno haciéndolo responsable de su proceso y hay que guiarlo para que desarrolle un aprendizaje significativo que tanga enlaces con lo que ya ha aprendido”(p.6). I afavoreix l’aprenentatge a partir del descobriment dels alumnes.
Així com l’aprenentatge entre iguals, i sobre tot la interacció entre els alumnes, i la comunicació entre ells. Les dinàmiques no son més que un fil conductor per a que els alumnes expressin, els seus sentiments, sensacions, i valoracions pròpies, i les que tenen dels seus companys. Per a que el mestre com a guia, pugui donar importància i treballar aquells aspectes que no siguin realistes o que no afavoreixin un autoconcepte positiu i realista dels seus alumnes. Així com que els alumnes aprenguin la importància dels nostres actes i verbalitzacions cap als altres d’una manera lúdica i més dinàmica a partir del recull de dinàmiques que es portaran a terme.
Avui dia està gairebé tot inventat, per la qual cosa he realitzat una tria entre les diferents dinàmiques que tenim a l'abast, a partir de les aportacions de Orientados (2019) i Sevillano (2016) i les escollides per aquesta proposta han estat 7. Les quals he adaptat i enfocat segons el meu criteri, centrant-me en l'objectiu de la meva proposta que és fomentar l'autoestima dels alumnes, així com crear un autoconcepte positiu i realista.
26 RECULL DE DINÀMIQUES
DINÀMICA 1. LA ROTLLANA Objectiu
Aprendre a observar i valorar les qualitats d’una altra persona.
Temporització 40 minuts.
Desenvolupament
El mestre explica als alumnes, asseguts en rotllana, que hauran de realitzar un petit comentari sobre les característiques positives que posseeixen els seus companys:
qualitats (per exemple, simpatia, alegria, optimisme, sentit de l'humor, sentit comú, solidaritat, etc.), trets físics que els agradin (per exemple, un cabell bonic, mirada agradable, un somriure dolç, etc.), capacitats,(capacitat per a la lectura, per a les matemàtiques, per a organitzar festes, etc.)
A continuació, els alumnes escriuen el seu nom en la part superior d'un foli i li dóna al company de la seva dreta, així, cada alumne serà descrit per un altre company, i no serà el millor amic de la classe ni amb el que millor relació té, es triarà a l'atzar pel professor/a. Llavors, tot els alumnes tindran una descripció positiva.
Una vegada realitzada la descripció, els alumnes es tornaran a seure en rotllana, i explicaran el que han escrit del seu company, i la resta de companys podran afegir alguna característica més que creguin important i que el company no hagi dit. Finalment l'alumne s'endurà a casa seva el paper amb les seves característiques.
Materials: Folis i llapis.
Què aprendrem?
A valorar les seves qualitats positives així com les de la resta dels seus companys. La importància que s'expressen les qualitats positives i assoliments de les persones per a l'autovaloració positiva del seu autoconcepte.
27 DINÀMICA 2. QUI SÓC, I COM SÓC?
Objectiu
Aprendre a valorar les qualitats d’una altra persona.
Temporització 40 minuts.
Desenvolupament
Per començar l'activitat el mestre realitzarà una introducció del que vol dir autoestima:
(Explicació que es fa als alumnes) L'AUTOESTIMA: L'autoestima es refereix al concepte que tenim de nosaltres mateixos. El que pensem de nosaltres. Aquesta està determinada per unes qualitats subjectives (meves i de les persones que m'envolten), basades en la percepció que tenim de nosaltres mateixos i la que creiem que tenen els altres de nosaltres. A més a més també está condicionada segons unes qualitats que venen determinades en funció de les nostres experiències i dels valors de la nostra cultura, i degut a aquest condicionants atribuïm a aquestes qualitats un valor positiu o negatiu.
Aquesta activitat consisteix en el fet que cada alumne, haurà de realitzar una descripció individual de si mateix. És a dir, es donarà als alumnes un full en blanc, i hauran d'escriure aquelles qualitats, capacitats, característiques que ells pensin que són més característiques d'ells mateixos.
Una vegada que els alumnes hagin realitzat aquesta activitat, ens asseurem en rotllana, i cada alumne explicarà el que ha escrit sobre ells mateixos i perquè, llavors els companys opinaran si estan d'acord o no amb el que ha dit.
Què aprendrem?
En aquesta activitat l’alumne aprendrà a tenir una visió realista sobre ell mateix, a observar-se i a tenir un autoconcepte positiu.
28 DINÀMICA 3. QUI SERÉ?
Objectiu
Fer conscients als alumnes que aconseguir ser el que volen, dependrà dels seus esforços.
Temporització 50 minuts.
Desenvolupament
Aquesta activitat es basa en la utilització de la imaginació. Per tal d'aconseguir que pensin en aquelles coses, que no són immediates, però que volen aconseguir a llarg termini.
Llavors el mestre diu als alumnes, que en aquesta activitat pensaran en el futur i en com s'imaginen a si mateixos d'aquí a uns anys.
En primer lloc, han de tancar els ulls i imaginar-se a si mateixos de cara a 10 anys. Quan tots els alumnes han tancat els ulls, el mestre llegeix en veu alta les següents preguntes:
sempre respectant el temps entre pregunta i pregunta perquè cada alumne, individualment, pugui pensar i imaginar les respostes.
Les preguntes que pot realitzar són les següents:
→ Com t'imagines físicament en 10 anys?
→ A què creus que et dedicaràs?
→ Quines aficions tindràs?
→ Amb qui viuràs?
→ Quins amics tindràs?
→ Com serà la relació amb els teus pares?
→ Tindràs parella?
→ Tindràs fills?
29
→ Seràs feliç?
→ Tindràs cotxe?
→ De què et sentiràs més orgullós?
La fase d'imaginació conclou i els alumnes ja poden obrir els ulls. I els alumnes hauran de contestar de manera individual les respostes.
Després, comença un debat, en el qual és pregunta a tots els alumnes en general si creuen que aquest futur imaginat serà necessàriament així o si pot ser d'una altra manera i, sobretot, si creuen que aconseguir el futur que desitgen és alguna cosa que depèn en gran part, encara que no totalment, d'ells o si creuen que no poden fer res per a acostar- se al seu futur desitjat.
El mestre ha de reconduir aquest debat cap a la capacitat que tots tenim per a augmentar les probabilitats d'aconseguir els nostres objectius. No obstant això, el primer que necessitem per a aconseguir les nostres metes és saber on volem arribar, què volem ser, quins són els nostres objectius. Tenir això clar és haver recorregut ja la meitat del camí.
El mestre ha de motivar als alumnes perquè valorin el poder i capacitat personal que tenen i la necessitat de fixar-se uns objectius clars.
Per concloure l'activitat, els alumnes escriuen tres metes futures a llarg termini (per
exemple, crear una família, tenir un treball
en el qual se sentin satisfets, etc.) i també tres i metes futures a curt termini (per exemple, aprovar el següent examen) que desitjarien aconseguir.
Materials: Folis i llapis.
Què aprendrem?
Entendre la importància de saber que metes ens agradaria aconseguir i com podem aconseguir-les. Així com la il·lusió de tenir un objectiu, o projecte de vida propi i l'esforç per a aconseguir-lo.
Aprendre a acceptar que hi ha metes que no estan a l'abast de la nostra mà i el fet que això no ha provocar sentiments de tristesa i inutilitat en nosaltres mateixos.
30 DINÀMICA 4. EL NOSTRE ARBRE CARACTERÍSTIC
Objectiu
Afavorir el coneixement propi i dels altres.
Millorar la confiança i la comunicació del grup.
Temporització 50 minuts
Desenvolupament
En aquesta activitat els alumnes estaran distribuïts en grups heterogenis de quatre alumnes. El mestre donarà als alumnes un foli A3 amb un arbre dibuixat. Aquest tindrà les seves arrels, branques, fulles i fruits. En les arrels els alumnes hauran d'escriure qualitats positives que cadascun creu tenir, en les branques, les coses positives que fan i en els fruits, els èxits o triomfs.
Però no escriurà cada alumne les seves i ja està, sinó que els alumnes hauran de fer-ho amb el consens dels companys.
Una vegada que els alumnes hagin acabat, es passejaran per l'aula, amb els seus arbres, i quan es trobin a un altre grup s'hauran d'intercanviar les arrels i afegir una qualitat a l'arbre dels seus companys. Cada grup es troba només amb un altre grup.
Per concloure l'activitat, es fa la posada en comú, en el transcurs de la qual, cada grup participant pot afegir "arrels" i "fruits" que els altres companys li reconeixen. El mestre pot tancar l'activitat realitzant preguntes com:
• Us ha agradat l’activitat, interactuant amb els companys? d'interacció?
• Com us heu sentit durant l'intercanvi?
• Com us heu sentit quan els vostres companys han dit les vostres qualitats en veu alta?
• Quin arbre, a més del vostre, us ha agradat?
Materials: Paper A3, retoladors, llapis.
31 Què aprendrem?
Descobrir les seves qualitats positives i tinguin la capacitat de reconèixer-les. I també reconèixer i saber identificat les capacitats dels seus companys.
Ser capaç de compartir els seus sentiments amb els altres, així com de" recollir "els sentiments dels seus companys, i comprovar com s'han sentit.
DINÀMICA 5. PROTAGONISTA Objectiu
Aprendre la repercussió de les nostres paraules cap als altres.
Temporització 40 minuts.
Desenvolupament
En aquesta activitat es col·loca l'aula en forma de rotllana, i una cadira al mig. En aquesta cadira s'asseurà un alumne. I la resta de companys aniran passant per davant d'ell i li diran una cosa que han de millorar.
Una vegada han passat tots els alumnes davant els altres, l'alumne que estava al centre explica com s'ha sentit i quines coses pensa que no són certes.
Llavors els companys tornarem a passar, però aquesta vegada li diran una qualitat positiva, capacitat o destresa que aquest alumne tingui. I seguidament aquest alumne també dirà com s'ha sentit. Tots els alumnes passen per la cadira.
Per concloure el mestre engrescarà un debat en el qual es pugui veure la importància de com diem les coses, i com les coses que nosaltres diem als altres poden afectar molt negativament als companys.
32 Què aprendrem?
En aquesta activitat els alumnes aprendran a veure la importància i l'efecte negatiu o positiu que les nostres paraules tenen en els nostres companys, així com la importància de sempre tractar-nos i parlar-nos amb respecte.
DINÀMICA 6. AVUI SÓC ESPECIALISTA!
Objectiu
Potenciar les capacitats de cada alumne.
Temporització
50 minuts per sessió. El nombre de sessions dependrà del nombre d’alumnes a l’aula.
Desenvolupament
Aquesta activitat consisteix a potenciar les capacitats que té cada alumne. A cada sessió es realitzarà 4 grups de feina, en els quals a cada un hi haurà un alumne que farà de mestre.
Prèviament cada alumne haurà triat que vol ensenyar als seus companys i s'ho haurà pogut preparar, en cas que hagi de necessitar materials.
Aquests alumnes hauran d'ensenyar als seus companys una cosa en la qual ells són experts. No té per què ensenyar un contingut, sinó que pot ser una habilitat, capacitat o destresa que aquell alumne tingui.
La resta de companys, en petits grups aniran rodant pels diferents racons dels seus companys. I també molt important recordar que han de respectar, escoltar i participar en cada racó igual que si el mestre realitzen l'activitat, els seus companys són ara els mestres.
A cada sessió tots els alumnes han de passar per tot. I en acabar es realitzarà una cloenda en la qual els companys puguin expressar que és el que han après dels seus companys, i per què. El mestre podrà fer preguntes com:
33
→ Que heu après amb el"..."?
→ Us ha agradat que fos un company el que expliqués l'activitat i no el mestre?
A l'alumne que ha fet de mestre:
→ Com t'has sentit?
→ T'ha agradat explicar una cosa en la qual eres expert als teus companys?
→ Han estat els teus companys receptius i escoltant-te?
Què aprendrem?
Aprendre a respectar als companys, i a veure que tothom ens pot ensenyar alguna cosa.
Que tots nosaltres tenim coses que els altres no tenen, i que cada un tal com som de diferents podem enriquir als altres amb els nostres coneixements i experiències.
DINÀMICA 7. NO VOLEM ETIQUETES!
Objectiu
Fomentar l’eliminació de les etiquetes.
Temporització 50 minuts.
Desenvolupament
En aquesta sessió s'explicarà als alumnes asseguts en rotllana, que els donarem unes etiquetes en blanc i ells hauran d'escriure una cosa sobre cada un dels seus companys.
En aquest cas no es dirà als alumnes si ha de ser positiu o negatiu, sinó que a partir del que s'ha treballat a les sessions anteriors els alumnes hauran de decidir que escriuen a partir del seu propi criteri.
34 Llavors cada alumne tindrà una etiqueta de cada company, que s'hauran d'anar movent per la classe i anar aferrant-les a la part de davant de la camiseta.
Una vegada que cada un tingui les seves etiquetes, un a un anirà passant al mig de la rotllana, i entre tots anirem llegint el que posa a les etiquetes. Demanarem a cada alumne, que pensa sobre les etiquetes que li han posat, i si creu que se les pot o se les vol llevar. Quan tots els alumnes hagin passat pel centre de la rotllana, el mestre realitzarà les següents preguntes i hauran d'escriure la seva resposta a un paper:
• Que en penses de les etiquetes que t'han posat?
• Creus que és necessari portar-les? O creus que tú ets molt més que una etiqueta?
• Com t'has sentit quan t'han posat les etiquetes?
• Com t'has sentit quan te les has llevat?
Per concloure el mestre farà una petita cloenda en la qual reculli les respostes dels alumnes i sense dir el nom compartirà algunes respostes per fer reflexionar als alumnes sobre l'eliminació de les etiquetes, i la importància de no posar-se etiquetes entre ells, ni a altres persones.
També els hi explicarà la importància d’aquestes cap a la percepció que cada persona té de si mateix i per la construcció de la seva autoestima.
Què aprendrem?
La importància de no posar-nos etiquetes, ni a la resta. Que totes les persones som molt més que una etiqueta.
Ser conscient que moltes vegades les etiquetes no ens defineixen, sinó que destrueixen la nostra autoestima, perquè influeixen molt negativament en el nostre autoconcepte.
Aquesta proposta està enfocada a treballar l'autoestima de tots els alumnes d'una manera dinàmica, i en la qual tots siguin partícips i el centre de l'aprenentatge. Perquè tots tenim coses a millorar i aspectes en els quals no estem tan segurs de nosaltres mateixos. No
35 vol dir que haver de millorar la nostra autoestima és que no hàgim d'estar deprimits, o amb problemes, sinó que tothom pot millorar l'autoconcepte d'ell mateix amb l'observació i les aportacions que ens fan les persones el nostre voltant.
2. ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER TREBALLAR L'AUTOESTIMA DELS PARES
Aquest segon bloc, va dedicat a les famílies, en especial als pares. Per què hi ha moltes estratègies per treballar l'autoestima dels alumnes, tant amb la família com a l'escola, però que hi ha de l'autoestima dels pares. Com se senten ells, com es veuen a si mateixos i quina percepció tenen d'ells mateixos com a persones i sobretot com a pares.
Els fills moltes vegades són un reflex de què veuen a l'escola i a casa seva. La seva família sigui bona o dolenta sempre serà la seva família. Després de realitzar aquesta investigació, considero, que no hi ha gaires estratègies per als pares, a part de molts de llibres d'autoajuda o com ser pare, com ser un bon pare, que necessiten els nostres fills, etc. Però algú s'ha aturat a pensar que és el que necessiten els pares. Com els hi afecta l'arribada d'un fill. I quin és el reflex que veuen ells, d'ells mateixos en el seu fill.
Des de l'educació més que mai, hauríem de preparar a les famílies, no només com a pares sinó com a persones. Persones que poden o no tenir una autoestima, i visió de si mateixos distorsionades de la realitat, i què repercutirà en el desenvolupament de l'autoestima i personalitat del seu fill. Atès que hi ha altres factors que influeixen en el desenvolupament integral de la persona, com es sap, la família i l'escola són les que més influeixen en els nens, i les que tenen més repercussió i conseqüències cap a l'aprenentatge dels seus fills.
Llavors considero, que arran d'observar diferents alumnes, durant les meves pràctiques del grau, vaig poder observar també que és essencial que és conèixer a la família, ser un mestre proper. Saber quines són les seves inquietuds, expectatives, que pensen ells de si mateixos i que pensen dels seus fills, per poder col·laborar en la creació d'unes expectatives altes cap als seus fills, que serà vital per al seu desenvolupament integral.
Per això aquí faig un recull per fomentar l'autoestima dels pares:
• Tenir les teves pròpies expectatives altes.
36
• Tenir unes expectatives altes cap als nostres fills, sempre podran fer més del que pensem.
• Acceptar els nostres fills com a persones, diferents de nosaltres, amb personalitat i vocacions diferents, no són les nostres creacions.
• No sobre protegir.
• Ser empàtic amb ell.
• Ser conscient que cada fill és diferent.
• No comparar els nostres fills entre ells, ni amb altres fillets.
• Respectar el ritme d'aprenentatge dels nostres fills.
• Apreciar cada repte superat pels nostres fills.
• Motivar als nostres fills en cada decisió que prenguin.
• No voler que els nostres fills realitzin aquelles coses que nosaltres no vàrem poder fer.
2.1 PROPOSTA PER TREBALLAR L'AUTOESTIMA DE LA FAMÍLIA
Per treballar amb les famílies és important conèixer-les. Per això la meva proposta de creació pròpia, és realitzar petites trobades famílies-escola. En les quals participin les famílies de l'aula i la tutora, i que aquestes trobades es realitzin en un lloc obert a l'aire lliure.
En aquestes sessions es parteix sobretot de la importància de treballar les estratègies que he especificat a l'apartat anteriorment, i també la realització de les següents tres dinàmiques. Veure ANNEX II.
3.ESTRATÈGIES I PROPOSTES PER A TREBALLAR L'AUTOESTIMA DELS MESTRES
En aquest tercer i darrer apartat vull fer especial menció a la importància dels mestres.
Perquè després d'haver realitzat el grau d'Educació Primària, he pogut observar que es fa molta feina de cara als alumnes i les seves famílies. I estic totalment d'acord que són el més important quan parlem d'educació. Però que hi ha dels mestres, ens donen formació, coneixements, però es preocupen vertaderament de com vivim la nostra
37 professió, quines són les nostres inquietuds, les nostres expectatives? Doncs anem a veure què passa al nostre país:
Avui dia vivim en un moment de canvi constant, en el que l'educació així com la coneixem està canviant molt. A Espanya es fa molta feina en educació en relació a cobrir les necessitats dels alumnes, i les de les seves famílies. Però des de fa un temps a ara el mestre és l'última peça del puzle.
Fa anys el mestre era la persona d'autoritat a la qual alumnes i famílies respectàvem molt. Fins i tot els alumnes tenien por que el seu mestre, crides a casa seva o parlés amb els seus pares. Ja que els pares donaven la raó amb tot al mestre. Però a hores d'ara, estem en un punt completament diferent, si més bé són les famílies i els alumnes els que tenen el poder, encara que no es tracti de poders, però són ells els que qüestionen i no respecten les decisions dels mestres, en moltes situacions. Molts mestres tenen por de posar segons quines notes o comentaris als alumnes, perquè saben que després vindrà un pare o una mare a donar queixes i que no tindrà el seu suport i moltes vegades tampoc el d'altres membres de la comunitat educativa. Això és una generalització ni totes les famílies i alumnes són així ni tots els mestres fan feina amb por i no se senten respectats. Però sí que és veritat que hi ha aquest doble vessant. I que antigament això no passava.
Amb això no vull dir que hem de tornar enrere, sinó més bé fixar-nos en perquè l'educació d'aquesta manera no va enlloc i no funciona. Podem mirar als països del voltant, o més enllà als que tenim de referents pels seus bons resultats amb educació per veure que és el que no està funcionant i poder canviar-ho. Sóc conscient que els canvis necessiten temps.
Però també que és essencial tenir en compte les emocions i com està el mestre perquè com afirma Nias (citat a Cejudo, J., & López-Delgado, M. L. (2017)
"las emociones son fundamentales en el proceso de enseñanza-aprendizaje por dos razones: en primer lugar, el proceso educativo implica la interacción entre personas y, en segundo lugar, porque la identidad personal y profesional de los docentes en muchas ocasiones son inseparables y e n el aula se convierten en factores de influencia en la autoestima y en el bienestar personal y social." (p.30)
