TREBALL DE FI DE MÀSTER
DIDÀCTIQUES COMPLEMENTÀRIES AL CAPÍTOL TRETZÈ DEL TOMB XVII DE L’ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. LA FOTOGRAFIA A MENORCA.
Concepció Bagur Moll
Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Dibuix)
Centre d’Estudis de Postgrau
Any acadèmic 2019-20
DIDÀCTIQUES COMPLEMENTÀRIES AL CAPÍTOL TRETZÈ DEL TOMB XVII DE L’ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. LA FOTOGRAFIA A MENORCA.
Concepció Bagur Moll
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any acadèmic 2019-20
Paraules clau del treball: Patrimoni fotogràfic menorquí, evolució de la fotografia, arxiu fotogràfic, documentació, difusió patrimoni-cultural.
Nom del tutor / la tutora del treball: Pere Jaume Alzina Seguí
Resum
La fotografia és un bé documental al qual hem d'aprendre a dotar de valor com a patrimoni cultural de la nostra illa (Menorca). Actualment tothom té accés a contingut fotogràfic i a la seva creació de manera ràpida. Però no se'n té consciència crítica i menys es compren la seva importància a l'hora d'entendre el nostre entorn social i cultural.
És a partir d'aquesta premissa, que el projecte que es presenta a continuació, pretén crear un programa de didàctiques complementàries a la informació exposada a l'Enciclopèdia de Menorca, i l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca; per crear consciència del patrimoni fotogràfic de l'illa de Menorca, els seus fotògrafs i les tècniques emprades; la seva conservació i restauració.
El programa consta de cinc blocs, on es desenvoluparan activitats, destinades a alumnes de quart d’ESO i Batxillerat. Per explicar l'evolució de la fotografia a l'illa, els fotògrafs més destacats i les tècniques emprades; des dels primers moments en què se'n té constància de la seva aparició, fins al panorama fotogràfic més contemporània. Així es donarà importància al patrimoni existent, i també una base referencial per els futurs fotògrafs i ciutadans illencs.
Resumen
La fotografia es un bien documental al que debemos aprender a darle un valor como patrimonio cultural de nuestra isla (Menorca). Actualmente todo el mundo tiene acceso al contenido fotográfico i a su creación de material de manera rápida. Aunque no se tiene consciencia crítica y menos se comprende su importancia a la hora de entender nuestro entorno social i cultural.
Es a partir de este concepto, que el proyecto que se presenta a continuación pretende crear un programa de didacticas complementarias a la información expuesta en la Enciclopedia de Menorca, i el Arxiu d’Imatge i So de Menorca;
para crear consciencia del patrimonio fotografico de la isla de Menorca, sus fotografos y las técnicas utilizadas; su conservació i restauración.
El programa consta de cinco bloques, en los que se desarrollan actividades, destinadas a alumnos de cuarto de la ESO i Batchillerato. Para explicar la evolución de la fotografia en la isla, los fotógrafos más destacados i las técnicas utilizadas; des de los primeros momentos en los que se tiene
constància de su aparición, hasta el panorama fotográfico más contemporáneo.
De esta modo, se le dara importancia al patrimonio fotográfico ya existente, así como también una base de referencia para futuros fotógrafos y ciudadanos isleños.
Abstract
Photography is a documentary heritage and we must learn how to give it all the value that requires, as our cultural heritage from the island (Menorca).
Nowadays, everyone has access to photographic content and its fast creation.
But just a fiew, has an educated criteria when it comes to realise about the importance of a photography to learn about our society and culture.
From this premise, the project that is being presented in the following document, pretends to create a programme based on the encyclopaedia, Enciclopèdia de Menorca, and the imatge and sound archive, Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Pretending to make it’s users aware of the of the photographic cultural heritage from the island, its photographers, techiches used, and its preservation and recovery.
The programme is based in five blocs, which develop activities meant to be for students from forth of ESO and Batchillerato. To teach them the evolution of photography in the island, the most important photographers and used techniches, from the fisrt records we have about the apearence of the
phototgraphy in the island, to the contemporary photographic scene. To give it the importance this heritage has, and use it to give a reference base for future photographers and islander citizens.
Índex
1. Introducció...pàg. 1- 4 2. Objectius...pàg. 4 3. Estat de la qüestió...pàg. 5-12
3.1.Didàctiques existents al respecte...pàg. 12 4. Desenvolupament de la proposta...pàg.15-49
4.1. Competències clau de les activitats...pàg.15-16 4.2. Principis pedagògics a tenir en compte...pàg. 16 4.3. Seqüències d’ensenyament i aprenentatge...pàg. 16-49 5. Conclusions...pàg 49-50 6. Recursos...pàg 51-81
6.1. Bibliografia 6.2. Annexes
1. Introducció:
Crec en la importància de la tasca divulgativa de la fundació Enciclopèdia de Menorca, si faig una mirada enrere m’adono que els seus tombs han format part de la meva vida des de ben petita, a casa sempre l’he pogut consultar per tal de complementar treballs de classe o per curiositat pròpia. Ja que se li ha donat un lloc transcendental per la meva educació.
Des de l’aprecio i respecte cap aquesta fundació, el que es presenta a
continuació és un programa de didàctiques complementàries al Capítol Tretzè del tomb dissetè. La meva llicenciatura es basa en la imatge, on he pogut obtenir una pinzellada de la conservació fotogràfica, això em mou la curiositat per conèixer millor el desenvolupament de la fotografia de la meva terra. I poder-ne fer una divulgació de la seva importància a futures generacions.
Per altra banda, aquest treball final de la meva formació per esdevenir professora d’arts a les institucions d’ensenyament, esdevé un nexe entre la fotografia i l’educació. Descobrint que la fotografia és una molt bona eina
pedagògica, per donar a conèixer la identitat pròpia del nostre territori i societat.
El projecte que es presenta a continuació pretén treballar el desenvolupament de la fotografia des de diferents aspectes com ara les tècniques, els fotògrafs, els canvis històrics en el mitjà, etc. De manera transversal entre matèries, tant per alumnes de quart d’Educació Secundària Obligatòria, com alumnes de Batxillerat. Dotant els docents de cinc blocs d’activitats per desenvolupar tant a l’aula com en sortides de camp, com a complement per poder explicar el
context fotogràfic menorquí.
Aquests cinc blocs didàctics divideixen la història de la fotografia a l’illa partint del primer bloc, on es vol fer una activitat d’investigació sobre el panorama de la fotografia durant la primera dècada de presència a casa nostra (1859-1869).
On els alumnes treballaran en grups de quatre i on es plantejarà una temàtica
1
diferent a investigar per cada grup, proporcionant unes pautes als professors per guiar a l’alumnat per poder fer una presentació davant els seus companys.
Un segon bloc on es portaran a terme activitats relacionades amb Diego
Monjo i Monjo, fotògraf menorquí que començà la seva activitat l’any 1877, com a enllaç entre la primera dècada i les dècades posteriors, des del visionat i Edpuzzle del curt documental “El retrat oblidat de Diego Monjo” , per conscienciar de la importància del patrimoni fotogràfic com a document testimonial del pas del temps.
Es farà visionat i es demanarà un anàlisi als alumnes d’algunes de les seves fotografies, fent èmfasi en aquelles fotografies de monuments talaiòtics. Ja que va ser dels primers fotògrafs que van fotografiar els talaiots, ajudant així a la seva divulgació entre illencs que en aquells temps no tenien tanta mobilitat dins el territori menorquí. Tot això amb l’ajuda de la lectura d’algunes parts del seu diari publicat per Toni Seguí l’any 2005.
El tercer bloc d’activitats pretén que l’alumnat en sigui el protagonista. Ja que es tractarà l’evolució de la fotografia des de la professionalitat a la fotografia a l’abast del gran públic afeccionat. Tot contextualitzant l’alumnat en els principis del segle XX, l’assentament d’alguns dels establiments fotogràfics del segle anterior, i l’aparició de nous estudis que avui en dia s’han convertit en sagues.
L’alumnat es convertirà en fotògraf afeccionat, mitjançant un concurs fotogràfic, on haurà de reproduir la feina d’un fotògraf afeccionat, durant hores no lectives i emprant fotografies trobades a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, sobre els inicis del Segle XX, que hagin escollit. Refent-les al seu estil, en diferents sortides. Es farà un concurs d’aquestes fotografies i els mateixos alumnes, juntament amb el professor, portaran a terme una valoració conjunta dels resultats durant, fent una exposició al centre educatiu, per donar finalment els premis als que tenen millor valoració.
2
Com a quart bloc, es pretén donar importància als aprenents de l’ofici de fotògraf. Perquè els fotògrafs s’iniciaven en el seu ofici com els antics gremis.
Formant-se durant deu anys amb els seus mestres.
Fent èmfasi en dos fotògrafs que sorgeixen d’aquest tipus de metodologia, Miquel Alzina, qui va heretar l’estudi de Bartomeu Orfila; i Toni Vidal, qui
després de ser ensenyat es va independitzar muntat estudi propi en Es Castell.
Per explicar i contextualitzar a l’alumne, aquest bloc consta de tres activitats.
Dues d’elles desenvolupades a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca; i una altra des de l’aula.
A l’AISM l’activitat proposada és per una banda la de descobrir l’arxiu Foto- Ràdio de Miquel Alzina, fent-ne un anàlisi de la temàtica que apareix del context històric i del fotògraf. I per altra banda una activitat de cianotípia, on l’alumne es posarà en el paper de l’aprenent, per aprendre les mescles dels químics i fer unes Cartes de Visite, amb la tècnica de la cianotípia ells mateixos. Com a reforç dels primer bloc d’aquest programa.
Com a activitat externa a l’AISM, es proposa a l’alumnat, realitzar les preguntes per una entrevista a Toni Vidal, per tal d’esbrinar coneixement de la seva
trajectòria com a fotògraf, demanant sobre els seus interessos per la temàtica, o fins i tot les tècniques emprades al llarg dels anys.
Per acabar, el programa didàctic, el darrer bloc consta de dues activitats
variables en participants cada any, ja que son activitats per posar en context els alumnes en la fotografia contemporània de Menorca. Per una banda, es
proposa fer una taula rodona entre diferents participants de l’escena fotogràfica de l’illa, com ara els fotògrafs Enrich Adrián, Cecilia Renard, Enric Servera, Eva Timoner, o Toni Cladera i Margalida López Gual, des de la part més divulgativa.
En definitiva el que es desenvolupa en el text següent és un programa variat per contextualitzar la fotografia a Menorca de manera didàctica per les aules de
3
l’illa, des de que va aparèixer fins actualment. Cada centre pot escollir o bé emprar els cinc blocs o bé emprar-ne els que millor s’adaptin a les seves
necessitats, poden funcionar de manera continuada o per separat. Acompanyat d’alguns apunts pels professors que hagin de guiar les activitats.
2. Objectius
L’objectiu principal d’aquesta iniciativa didàctica és el de seguir amb la intenció inicial de l’Enciclopèdia de Menorca, d’educar en el coneixement generat en l’entorn de l’illa. Oferint nous materials didàctics a partir d’aquesta, relacionats amb la fotografia i el seu desenvolupament a l’illa, per complementar
l’ensenyament a les aules, aportant també coneixements actualitzats sobre el panorama fotogràfic menorquí a dia d’avui (any 2020).
Per això es pretén:
• Motivar a l’alumnat en la recerca i la valoració del patrimoni fotogràfic de l’illa.
• Participar en l’aportació de nous coneixements de la fotografia de Menorca.
• Demostrar que des del coneixement del que ens envolta podem aprendre coneixements universals.
• Defensar la importància de l’existència d’un arxiu d’imatge i so.
• Associar els diferents moments de la història de la fotografia amb les tècniques, els gèneres i els estris emprats.
• Justificar l’existència del patrimoni fotogràfic, donant importància al perquè existeix, perquè és important preservar-lo i perquè és important crear-ne de nou amb criteri.
• Exposar les diferents tècniques fotogràfiques a través dels fotògrafs i el moment històric.
• Associar la creació fotogràfica actual de l’illa com a bé patrimonial.
4
3. Estat de la qüestió:
Com el professor i fotògraf Mariano Zuzunaga escriu en el seu llibre El territorio fotográfico. La fotografía Revisada (1996), la fotografia “en cierto modo encarna aquello que siendo expresión se valora a su vez por ser documento. [...] la fotografia entra a formar parte de la Historia.”. Amb això el que es vol dir és que la fotografia és part de la història com a vehicle documental de les èpoques en les quals ha existit. Tant per conèixer la societat i els seus costums, com per analitzar canvis antropològics, estètics i tecnològics.
A Menorca fins gairebé els primers anys del segle XXI, hi havia una carència d’investigacions sobre la seva història. Segons apareix a l’Enciclopèdia de Menorca, és a partir de llavors que han començat a aparèixer més estudis de caire bibliogràfic, i recopilacions d’imatges editades en format de llibre; però encara hi manquen recerques més concretes sobre l’evolució artística del mitjà dins de la història i el desenvolupament socioeconòmic de l’ofici.
En l’actualitat en el Capítol Tretzè del tomb XVII de dita enciclopèdia, hi ha recollits alguns dels primers estudis o publicacions que han vist la llum, entre ells el recull biogràfic, ordenat per gèneres fotogràfics, de professionals de la imatge de Es Castell de Xavier Matín, Imatges del passat amb edició de Toni Seguí. També la investigació biogràfica de la família Sturla Menorca: Records d’un Temps de 2005; o també, es fa ressò d’un article periodístic de Toni Seguí, sobre el diari de Diego Monjo i Monjo (escrit entre 1877 i 1935).
Com figura en aquest capítol, des de l'Enciclopèdia de Menorca es creu que bona part de la infravaloració d'aquest llegat patrimonial es deu al fet que els mateixos fotògrafs no eren conscients de la importància de la seva feina.
El que s’exposa llavors en aquest apartat enciclopèdic, sobre el fet que la fotografia ens ensenya molt més que no només la simple composició
fotogràfica, es complementa amb el que Mariano Zuzunaga diu, en el llibre ja
5
esmentat anteriorment, “La fotografía es un medio a través del cual pasa la vida misma, y a través del cual la realidad se filtra y puede verse”.
La fotografia ens descobreix moltes coses, com ara la tècnica fotogràfica i la seva evolució en si mateixa, la indumentària d'aquelles persones que apareixen en elles i com ha anat canviant al llarg el temps, ritus socials de fa uns anys i els que tenim a l'actualitat, els paisatges i la seva transformació (urbans i rurals), etc.
És per això que ara sí que es comença a donar valor a aquest mitjà, dins aquesta societat menys analfabeta fotogràficament parlant, però encara hi manca una passa més enllà, la de poder educar a les futures generacions de ciutadans i fotògrafs per respectar la vàlua d'aquest patrimoni i conèixer millor la tècnica i procediments fotogràfics.
Degut que hi ha una recerca amb necessitat d'evolucionar, d'aquesta tècnica al llarg de la història de Menorca, tampoc hi ha molta didàctica desenvolupada al respecte. Tot i que la feina que es pot destacar més, quant a la divulgació d'aquest coneixement a l'illa és la portada a terme per l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. Que al llarg dels anys ha proposat diferents exposicions,
relacionades amb les fotografies de diferents èpoques històriques o temàtiques de Menorca.
A l'Arxiu es disposa d'una secció de consulta d'aquells materials preparats com a tal, és per això que per elaborar aquest treball de fi de màster, es va
contactar amb aquest, per tal de poder descobrir alguns fotògrafs més que no figuren a l'Enciclopèdia de Menorca, per tal d'obrir més el camp d'estudi. I per descobrir de quina manera havia evolucionat la fotografia d'afeccionats a l'illa.
Ja que aquest col·lectiu és qui al llarg dels anys anirà aportant un gran arxiu, on podem trobar molta més informació sobre l'entorn en el que prenien les
fotografies. Els professionals a diferència tenien també arxiu d’estudi.
6
Entre altres materials de consulta, més del que es pot observar a la compilació de coneixement feta per la fundació Enciclopèdia de Menorca, trobem que hi ha arxius dels fotògrafs Calafat i Olives, Alfredo Mallo i Mallo; i Llorenç Melià.
La informació i arxius trobats al respecte sobre aquests, és que Calafat i Olives, feia fotografies postals de paisatges; què Alfredo Mallo Mallo era un metge afeccionat a la fotografia, que vingué a l'illa de Menorca a treballar, i que a causa de la seva passió per l'excursionisme i la fotografia, es va recórrer tots els racons possibles d'aquesta, aprofitant les seves fotografies per presentar-se a concursos, en guanyà un de nivell nacional. Mallo, fou també partícip
del FotoClub de Ciutadella, i n'acabà essent també el president. D'ell es conserven fotografies des del 1960-1980.
De Llorenç Melià, sabem també que era afeccionat, actiu des de 1970, fins a aproximadament 2006. Una de les curiositats de la seva obra és el simbolisme que apareix, i en comparació amb la resta de fotògrafs que podem trobar a l'arxiu amb data de llavors, té un canvi d'estil gràcies a la recerca del simbolisme.
A part d'aquesta divulgació justa que es pot trobar dels fotògrafs afeccionats, trobem també alguns grups creats a xarxes socials, on es comparteixen fotografies d'afeccionats, fetes al llarg dels anys per poder resoldre i saber de quines èpoques són, qui apareix a les fotografies, o quins esdeveniments històrics hi estan immortalitzats. Així es fa divulgació del patrimoni fotogràfic.
La intenció de contactar amb l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca (a partir d'ara en aquest document anomenat AISM) però, era la de veure també si es podia consultar els materials de Diego Monjo i Monjo1 (1877-1935), de la Col·lecció Cardona Gonyalos. Ja que és un fotògraf amb molta història dins la història de la fotografia illenca, perquè tot i que va ser un fotògraf professional, estudiant
1 Fotografies de Diego Monjo i Monjo a l’Annex 7. Juntament amb les altres fotografíes cedides des de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, per poder elaborar aquest treball.
7
de Leon Braví, creava fotografies des de la curiositat i va ser dels primers a fotografiar els jaciments arqueològics de l'illa. I en la seva feina es pot trobar molta documentació sobre l'evolució industrial a Menorca, sobretot de
Maó. Se sap bastant d'ell perquè se'n conserva el seu diari escrit, i les seves fotografies.
Doncs bé, es va poder consultar els arxius de les fotografies dels monuments megalítics com en diu ell mateix a les fotografies. I també algunes fotografies del port de Maó. S’han obtingut els drets per poder emprar algunes de les imatges, com a eina educativa i fer un dels blocs didàctics per poder portar aquest projecte pedagògic de fi de màster.
Més enllà de la consulta per Diego Monjo, es tenia també la intenció de
consultar el fons de Foto-Ràdio, concretament les fotografies de Miquel Alzina, però no va ser possible. Tot i que el fons roman a les instal·lacions de l’AISM, no està disponible per consulta.
Sobre Toni Vidal (o Antoni Vidal), es troba molta informació a l’Enciclopèdia de Menorca, però també a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, explicant que va començar la seva activitat professional el 1951a Menorca, on començà a treballar la seva temàtica més remarcada, la social, fotografiant arquitectura rural, paisatge illenc, retrat i feines artesanes, per fotografiar la bellesa digna de les coses senzilles.
El 1969 es traslladà a Barcelona, on continuà amb la temàtica social d’esperit de denúncia i conscienciació. Aquest any exposa un recull de fotografies de la fàbrica Gas-Maó, on apareixen retrats dels treballador i les condicions de feina.
Els anys següents fotografia 19 artistes catalans del moment, com Dalí, Miró, Tàpies, Ginovart, Bofill, Artigues, Subirach, etc. fent-ne una exposició a la Sala Aixelà.
8
Mai deixa el seu esperit social i amb ganes d’embellir lo senzill, per això continua amb les seves sèries com ara Home/Feina (1983) on fotografia oficis artesans, Dones (2002), on apareixen retrats de dones de l’Associació de Càncer de Mama Alba i escriptores com Mercè Rodoreda; o també la sèrie Vestits de Ceba (1996), on exposa fotografies de pells de ceba, totalment descontextualitzades de les cuines o l’hort, com si fossin formes sensuals.
Les seves fotografies s’han exposat tant arreu del territori nacional com internacional, a museus de França, Alemanya, Tòquio, entre d’altres. L’any passat, el 2019, va rebre la Creu de Sant Jordi de l’ajuntament de Barcelona.
Tot això ens fuig en el contingut curricular del nivell educatiu pel qual es treballa en aquest projecte, és per aquest motiu que es considera adient afegir-ho com a contingut.
Pensant en el que s’ha pogut trobar per desenvolupar contingut pel bloc primer, la informació és escassa a l’enciclopèdia, de totes maneres a partir d’ella
trobem diferents punts que es poden desenvolupar.
Per exemple, es troba la informació de quins varen ser els primers fotògrafs que treballaren a l’illa fins el 1869, el primer dels que es fa menció és Carles Marcier, el 1859, que diu ser deixeble de Nadar, l’artista fotògraf, il·lustrador i caricaturasta francès, inventor de la tècnica de retrat el Foto Intervieu, que consisteix en fer vint-i-una preguntes al subjecte fotografiat, per tal que mentre es relaxi i aporti un posat més natural i realista al retrat. Es fa la hipòtesi que aquesta tècnica va ser la importada per Marcier, que venia de Mallorca, a l’illa de Menorca.
Trobem que el fotògraf Galtier (1862), va ser el primer en deixar de banda el Daguerreotip per emprar exclusivament el col·lodió humit, que permet un nombre més gran de còpies a un cost més baix. La seva especialitat són els paisatges i els retrats. També trobem la figura de Llorenç Llorens (1862), retratista que impregna les imatges en porcellana i mica, a part del paper.
9
El 1865, comencen a aparèixer fotògrafs estrangers que venen a l’illa a
enregistrat paisatges, com és el cas de Pierre Lafargue, que després de passar per Mallorca dos mesos, visita illa un temps, no es determina quan.
La fotografia de paisatge comença a guanyar els seus adeptes que poc a poc al van convertint en postalísitca, un exemple és el de Domènec Orfila (1866), que ven fotografies de paisatge i també de la nau aparcada al port de Maó durant un temps la Escuadra del pacífico.
A l’enciclopèdia trobem les figures també de Gilbert Casteret i Joan Femenias, ambdós començaren la seva trajectòria el 1869. El primer fent servir els
recursos econòmics del col·lodió humit, introdueix el format Carte de Visite (10,7 x 6,3cm) un dels formats estàndard de l’època en fotografia; i Joan Femenias es consolida a Maó i esta actiu fins la primera dècada del segle XX, fent fotografia de premsa, esdeveniments, catàlegs de sabates i argent, i també retrat.
D’aquesta època sabem que les càmeres eren d’acordió, i que funcionaven amb una o vàries òptiques, depenent de les necessitats dels fotògrafs del moment. Podien ser més petites i esdevenir càmeres de positivat directe o càmeres de gran format per elaborar negatius.
Entre les tècniques trobades del moment a l’Enciclopèdia hi apareix el Daguerreotip de Louis Daguerre que l’inventà a França, paral·lelament amb l’invent de Henry Fox Talbot d’Anglaterra el Talbotip el 1839, ambdós invents considerats l’inici de la fotografia moderna, a l’Enciclopèdia el Daguerreotip figura que es va fer servir fins gairebé el 1865 a l’illa.
L’objecte era una placa de plata tractada amb clorur de iode o brom, que al rebre el tractament es sensibilitzava a la llum amb la combinació de la plata i el
10
iode o brom, una volta exposat a la llum es netejava amb aigua salada i es conservava dins un estoig de vidre i plata i cuir.
També apareix el col·lodió humit (Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray, 1850), l’emulsió que permet l’evolució de les còpies fotogràfiques a objectes més assequibles, ja que permet impregnar altres superfícies més econòmiques que la plata. Dels procés en varen sorgir tres tècniques també esmentades en el tomb al que fem referència en aquest projecte, el paper a l’albúmina
(Blanquart Evrard, 1850), que eren còpies fetes a partir de negatius de vidre al col·lodió.
També l’Ambrotip, positiu amb base de vidre i col·lodió intentat el 1851 i patentat el 1854 per Frederick Scott Archer; i el Ferrotip, que com el seu nom indica és un positiu amb base de ferro i col·lodió, que no necessita negatiu per ser revelat. Aquest darrer es va inventar el 1852, per Adolf Alexandre Martin.
Els fotògrafs als quals em refereixo a la darrera activitat al ser contemporanis no apareixen a l’Enciclopèdia de Menorca, ja que el tomb tractat és de 2009 i alguns d’ells tot just començaven a estar en actiu o encara no havien
començat. Tots els fotògrafs que apareixen en aquesta darrera activitat són coneguts a través de les seves pàgines webs o xarxes socials, per elaborar el projecte. Els participants son persones coneixedores de la creadora d’aquest document.
Per exemple, Enric Adrian, comença la seva carrera fotogràfica subaquàtica el 2009, ell és graduat en art i disseny, i treballa en disseny animats i disseny gràfic, a part de fotografia. La seva obra és purament artística, de contingut intimista i poètica, fotografiant escenes submarines. Vegeu Annex 8, on hi apareix la captura de pantalla de la seva Web i l’enllaç a aquesta.
Cecilia Renard, és també una fotògrafa menorquina que començà en el món de la publicitat, però que degut a la seva passió per la fotografia analògica, ha
11
desenvolupat un estil molt intimista i senzill, que treballa des de la fotografia personal a la fotografia comercial. Vegeu la seva web, també a l’Annex.
Enric Servera el coneixem a través també del seu web, és un artista multidisciplinari que treballa l’emulsió fotogràfica, com feien els primers fotògrafs, i també la fotografia digital amb temàtica poètica i reivindicativa.
Vegeu la seva web a l’Annex.
3.1. Didàctiques existents al respecte:
Pel que s'ha pogut investigar sobre la divulgació didàctica de la fotografia i la seva història a Menorca, hi ha pocs temaris desenvolupats de manera
pedagògica, tots els trobats s'ubiquen a l'AISM. També es va fer una proposta pel període de pràctiques de qüestionari de visita per l’alumnat a l’Arxiu
d’Imatge i So de Menorca.
Si consultem la seva plataforma web de l’AISM, podrem veure les didàctiques proposades per acompanyar als més joves a entendre, durant una visita, els arxius que es troben a la institució; i també, unitats didàctiques proposades per ajudar aquest col·lectiu a entendre millor el context, mentre visiten algunes exposicions relacionades amb la Imatge i So de l'illa de Menorca.
Aquests arxius didàctics els podem consultar a la web de l'AISM, on apareix l’apartat Didàctiques, on n’hi ha nou, que les podríem dividir en quatre temàtiques: tècnica, AISM, Antropològic i social; i paisatge de Menorca.
Tècnica
• Construeix un visor màgic - Aquest és un recurs didàctic en línia, on es poden trobar les instruccions escrites i il·lustrades de com fer un visor màgic, una eina a través de la qual es pot per veure el món capgirat.
• Taller de Cianotípia - Durant aquest taller l’alumnat experimenta per ell mateix el procés de fixació de la llum en un superfície sensibilitzada amb emulsió, sense la necessitat de càmeres ni lents, mitjançant la ombra dels objectes.
12
• Taller de Càmera Fosca - A través d’aquesta activitat, els alumnes
poden descobrir el que era treballar amb càmeres fosques, com feien els artistes del s. XIX abans que les imatges es poguessin fixar en una superfície sensible a la llum. Entrant dins una càmera fosca gran i fins i tot emprant-ne de més petites per fer ells mateixos els dibuixos.
AISM
• L’arxiu d’Imatge i So - Aquest és un material que complementa la visualització d’un audiovisual introductori a l’arribada a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. Pretenent que els estudiants, mitjançant la visualització d’aquest audiovisual, responguin qüestions relacionades amb el fons d’imatges que apareix en pantalla, procedent del mateix AISM, i on apareixen imatges que representen els canvis en el paisatge, la societat i la política menorquines. Aquest audiovisual pretén també que el visitant s’introdueixen en el concepte del per què de l’existència d’un arxiu
fotogràfic i de so illenc.
Antropològic i Social
• Xavier Martín i es Castell - Al obrir aquest arxiu, ens trobem amb una fitxa complementària de l’exposició Xavier Martín i es Castell, on el que es pretén és cridar l’atenció directament als estudiants per introduir-los en la importància que té un arxiu de fotografies, per la conservació, restauració i difusió d’aquest tipus de patrimoni per aprendre del passat, entendre el present i saber cap on es vol anar en un futur. Apel·lant a l’alumnat per què facin recerca dins les fotografies de la mostra i hagin d’esbrinar més curiositats que els ajudin a entendre els canvis de cada època històrica.
• La història oral - (aquesta didàctica es específica per l’arxiu sonor al que ara no fem referència)
• Un dia de la meva vida - Estructura didàctica per realitzar fotografies costumistes contemporànies i comparar la vida quotidiana actual de l’illa
13
amb la de fa uns anys. De tal manera que es generen nous continguts per l’AISM, d’actualitat.
Paisatge de Menorca
• El paisatge: com ha canviat tot i com canviarà - Aquesta activitat, que com gairebé totes es destina aquells alumnes a mitjan procés de secundària, batxillerat, cicles de formació professional i escoles per a persones en l’edat adulta; proposa cinc activitats:
1. Fer de nou una fotografia d’un paisatge del passat, tant urbà com rural, i comparar-la amb la foto antiga per trobar les diferències i similituds.
2. Recerca de fotos i postals del poble de pertinença, demanar a una persona major que t’ajudi a entendre el context d’aquella imatge.
3. Comparar fotografies antigues familiars quotidianes amb aquestes del mateix tipus actuals, per veure’n els canvis. Dibuixar possibles canvis de la quotidianitat futura.
4. Realitzar una sèrie de 12 fotografies preses en l’entorn de l’estudiant per tal de reflexionar sobre els canvis en l’entorn i de la importància de protegir algunes coses.
5. Amb la resta d’activitats crear un mural per penjar al centre educatiu i també poder participar en un concurs fet a l’arxiu.
• La imatge de Menorca. - Aquesta és una instrucció didàctica per acompanyar l’exposició que té per nom La Imatge de Menorca. Canvis en el paisatge durant el S.XX portada a terme per l’AISM i del Consell Insular de Menorca. On es pretén impulsar el visitant a reflexionar sobre els canvis que ha aportat el turisme del segle XX al paisatge de l’illa.
Per altra banda, la proposta didàctica creada per portar a terme una de les activitats de les pràctiques de la creadora d’aquest document, també tenia inclosa una visita a l’AISM, que no es va poder portar a terme per la situació de la pandèmia mundial del Covid-19.
14
Aquesta proposta era un qüestionari a resoldre entre els membres d’una parella d’alumnes, per tal de promoure la convivència i col·laboració entre ells, i també el sentit d’aprendre a aprendre, i d’iniciativa personal. Podeu veure les
preguntes del qüestionari a l’Annex.
4. Desenvolupament de la proposta
4.1. Competències clau desenvolupades en aquest projecte.
Pels alumnes de quart de secundària:
o Consciència i Expressió cultural.
o Comunicació lingüística.
o Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
o Competència digital. d) Aprendre a aprendre.
o Competències socials i cíviques.
o Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
Pels alumnes de Batxillerat:
o Consciència i expressions culturals.
o Comunicació lingüística
o Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
o Competència digital.
o Aprendre a aprendre.
o Competències socials i cíviques.
o Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
4.2. Principis Pedagògics a tenir en compte.
És important a l’hora de procedir amb aquestes activitats, tenir en compte la metacognició de l’alumnat i el seu desenvolupament com a ciutadà. A l’hora que les seves habilitats i destreses socials.
15
A l’hora de motivar a l’alumne a treballar sol, hem de donar-li el suport necessari perquè es senti guiat en el procés, tant a l’aula com en les
plataformes d’aula virtual. S’ha de tenir en compte la diversitat dintre del grup, però a l’hora treballar a la vegada per aconseguir l’objectiu de l’aprenentatge.
4.3. Seqüència d’ensenyament i aprenentatge.
Per tal de poder d’assolir els objectius d’aquest treball de cloenda de màster en formació del professorat, el que es pretén és portar a terme cinc blocs
d’activitats, que poden funcionar de manera seqüencial o per separat. Ja que cada bloc fa èmfasi a un període històric o a un fotògraf illenc.
En conjunt segueixen l’eix cronològic de l’evolució de la fotografia a l’illa, però per separat fan un estudi de diferents punts de vista relacionats amb el
panorama fotogràfic de Menorca.
Com s’ha comentat anterior-ment aquests recursos didàctics es dirigeixen a estudiants del darrer curs d’ensenyament secundari obligatori i Batxillerat.
Per exemple, a l’últim curs de secundària, per l’assignatura d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual; tot i que també es pot treballar de manera transversal amb les assignatures de Geografia i Història, Tecnologia, i Tecnologia de la
informàtica i la comunicació. I si volem concretar, com a complement per les assignatures de Batxillerat artístic, d’Imatge i So, Cultura Audiovisual,
Fonaments de l’Art i Història de l’art. A l’Annex 1, es troben els enllaços als Currículums de les assignatures i alguns fragments destacats.
4.4. BLOCS d’Activitats desenvolupats per portar a la pràctica.
BLOC 1. Els primers fotògrafs:
Objectius:
• Conèixer els primers fotògrafs de Menorca, dels quals se’n té constància a l’Enciclopèdia de Menorca.
• Explicar l’origen de la fotografia i com es podria haver fet arribar a Menorca a finals del segle XIX.
16
• Fer reflexionar a l’alumnat sobre la importància documental del patrimoni fotogràfic i la importància que té el guardar-lo bé i fer-ne difusió. Amb aquest objectiu es pretén reforçar la competència cultural.
• Analitzar les diferents tècniques i càmeres emprades durant els primers anys del mitjà a l’illa.
• Treballar en grups reduïts, però productius per poder desenvolupar de manera adequada la competència social.
• Reforçar a través del treball de recerca, l’autonomia i la iniciativa personal de cada estudiant.
• Desenvolupar la competència lingüística a través del coneixement dels termes específics del context fotogràfic històric.
Context del Bloc 1:
Ens trobem davant un seguit d’activitats que involucren a l’alumnat en la tasca d’assolir, mitjançant la recerca, el seu propi coneixement respecte a l’evolució del mitjà fotogràfic del seu entorn. Aquestes activitats deixen espai per què el professor pugui fer la funció de guia de l’alumnat en aquest procés.
Actualment en els currículums dels nivells als quals es dirigeixen aquestes activitats, no apareix la menció a cap dels coneixements relacionats amb l’illa de Menorca, que s’hi desenvolupen. I hi ha una carència de material didàctic que relacioni la història del mitjà fotogràfic amb l’illa. Aquí radica el problema, en el fet que s’ha d’aprendre a donar importància al patrimoni fotogràfic autòcton menorquí.
A través d’aquestes activitats l’alumnat aprendrà a relacionar l’aprenentatge sobre l’aparició de les primeres tècniques i càmeres fotogràfiques, amb el fet de com va arribar i es va desenvolupar a l’illa en la que viuen.
Amb les següents activitats es podran assolir coneixements de manera transversal de les assignatures de quart d’ESO d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual; Cultura Científica, Economia, Geografia i Història, Tecnologia i
17
Tecnologia de la informació i la comunicació. I en el Batxillerat Artístic, de les assignatures de Fonaments de l’Art, Història de l’Art, Cultura Audiovisual, i Imatge i So.
Assolint coneixements sobre, els primers fotògrafs que varen sorgir a Menorca, les primeres tècniques emprades de fotografia, els diferents formats fotogràfics de mitjans del segle XIX, els primers tipus de càmera i d’on provenien.
Ens trobem davant un seguit d’activitats, que involucren a l’estudiant en la tasca d’assolir el seu propi coneixement davant l’evolució del mitjà fotogràfic del seu entorn. Destinades a resoldre la necessitat de donar a conèixer al valor patrimonial del nostre patrimoni fotogràfic.
A continuació es desenvolupen les dues activitats del BLOC 1:
Bloc: 1 Nom: Els primers fotògrafs
Activitat: 1 Nivell: 4t ESO i Bat
Durada: 55min Nom de l’Activitat: Aparició dels primers fotògrafs.
Competències:
• Consciència i expressió culturals
• Aprendre a aprendre
• Comunicació lingüística
Recursos:
1. Presentació guia pel professorat per adaptar la seva pròpia presentació.
2. Per l’alumnat, el professorat.
18
Contingut:
• Recorregut teòric i visual pels primers fotògrafs de l’illa des de 1859 fins a 1869.
4.4.1. Carles Marcier (1859) 4.4.2. Aparició del col·lodió (1861) 4.4.3. Galtier i Llorenç Llorens
(1862)
4.4.4. Pierre Lafargue (1865) 4.4.5. Domènec Orfila (1866) 4.4.6. Gilbert Casteret (1869)
• Plantejament dels recursos tècnics i estilístics fets servir per aquests primers fotògrafs:
1. Càmeres
2. Tècniques de fixació de la imatge 3. Formats
4. Gèneres
3. Preguntes de presentació
elaborades a partir de la presentació del professorat, proporcionades en aquest document.
4. Enciclopèdia de Menorca, tomb XVII, capítol tretzè, pàgina 301-304.
5. Internet.
6. Google Classroom, on es penjaran les preguntes per respondre i la presentació posteriorment a la presentació a l’aula.
7. Fòrum de dubtes del Google Classroom o e-mail del professorat.
8. Aula física.
Tipus d’Activitat:
Inicial
Tipus d’Avaluació:
Formativa Tipus d’agrupament de l’alumnat:
Individual
Descripció de l’Activitat:
Presentació magistral per part del professorat, ajudant-se de la presentació desenvolupada a partir de la guia de presentació proporcionada en aquest document.
Durant la qual l’alumnat haurà de respondre a un seguit de preguntes plantejades pel professorat a través del Google Classroom.
L’alumnat prèviament haurà pogut llegir a casa un fragment de l’Enciclopèdia de Menorca que l’ajudarà a comprendre millor el demanat.
A la presentació es donaran a conèixer els primers fotògrafs de Menorca, que estaven en
Recursos pel professorat:
• L’Enciclopèdia de Menorca, tomb XVII, Capítol Tretzè. Pàgines 302- 304.
• Breve História de la Fotografia.
Walter Benjamin. Cinquena Edició.
Casimiro Edición. 2016.
• The Invention of photography. The First Fifty Years. Quentin Bajac.
Thames & Hudson. 2002.
• Guia de presentació proporcionada al professorat en aquest mateix
document
• Vídeo sobre el funcionament del Daguerreotip, creat pel Museu del Cinema de Girona:
19
actiu des del 1859, fins el 1869. Que consten a l’Enciclopèdia de Menorca. Exposant un recull de les temàtiques, tècniques, tipus de càmera i formats del moment.
Daguerreotip-Daguerreotype. Museu del Cinema.2009
Procés seqüencial de l’Activitat:
PRELIMINARS: A la sessió anterior es proporcionarà una part del text de l’Enciclopèdia de Menorca a l’Alumnat, concretament de les pàgines 302 a la 304. Per tal que des de casa en faci una primera lectura.
Durant els primers cinc minuts es farà la presentació de l’explicació que es portarà a terme durant l’estona lectiva, anomenant els punts que es tractaran, i s’explicarà a l’alumnat que ha de respondre el qüestionari que es troba penjat al Google Classroom.
DESPLEGAMENT: Els quaranta minuts següents, s’empraran per portar a terme l’explicació magistral del contingut seguint el guió que es planteja al professorat, per tal de donar un ordre a l’explicació i que sigui comú a tots els centres. (s’afegeix aquest guió després d’aquesta tabla de desenvolupament de l’activitat). Mentrestant, els alumnes han d’anar responent les qüestions plantejades al qüestionari del Google Classroom.
CLOENDA: S’empraran els deu últims minuts, per resoldre dubtes i resumir el que s’ha exposat a classe. Es demanarà a l’alumnat (en cas que es continuï amb les altres activitats d’aquesta proposta didàctica) que creïn grups de quatre, amb l’aprovació del professorat per definir els grups finals.
Criteris d’Avaluació:
Cal tenir en compte que aquest apartat s’hauria d’adaptar a cada nivell i centre, depenent de la programació d’aula del professorat. De totes maneres, les recomanacions que es fan per avaluar a l’alumnat són les següents:
1. Actitud i atenció durant l’explicació (15%). A partir d’aquí es pot valorar la consciència cultural i les ganes de conèixer l’entorn.
2. Les respostes del qüestionari (60%). Avaluant amb quina consciència s’han respost les preguntes per avaluar la consciència cultural; i poder avaluar el grau
d’estructuració del discurs de les respostes, per poder avaluar la competència lingüística.
3. La participació fent preguntes (10%). Per poder determinar el nivell d’iniciativa pròpia i el procés d’aprendre a aprendre.
4. La lectura previ del text proporcionat pel professorat abans de l’activitat. (15%).
Adaptacions Curriculars:
20
- Tenint en compte els alumnes amb sordesa, fer que les presentacions siguin molt visuals i fàcils de llegir per ells, de manera esquemàtica i que s’entenguin tots els conceptes.
- Pels alumnes amb dislèxia, és important que l’explicació verbal sigui molt clara. Per ells el text donat abans de la sessió es passarà a ordenador i es farà una còpia amb lletra més clara, gran i més fàcil de llegir, afegint imatges de suport. Perquè quan siguin a l’aula no tinguin tantes dificultats.
Metodologia:
Classe Magistral Classe Invertida
Observacions:
El material que es proporciona al professorat amb aquest document és susceptible a canvis, ja que s’ha d’adaptar a les necessitats de cada centre.
El professorat és qui elaborarà el qüestionari que complementi l’exposició, per aquest mateix motiu.
A l’Annex 2 es troba la presentació guia elaborada per guiar el professorat en l’explicació magistral, es pot fer servir aquesta presentació o fer-ne
modificacions (es pot demanar el format digital a l’autora d’aquest documents).
Bloc: 1 Nom: Els primers fotògrafs
Activitat: 2 Nivell: 4t ESO i Batxillerat
Durada: 4 sessions d’aula + 8h de feina a casa
Nom de l’Activitat: Contextualitzem la fotografia entre 1859 i 1869. Recerca.
Competències:
• Consciència i expressió culturals
• Aprendre a aprendre
• Comunicació lingüística
• Iniciativa i autonomia
• Competència científica
• Competència social i emocional
Recursos:
• Text adquirit durant l’activitat anterior, extret de l’Enciclopèdia de Menorca. (Tomb XVII, Capítol Tretzè, pàgines 301-304)
• Biblioteca dels centres i biblioteques públiques de Menorca.
21
Contingut:
- Recerca i comprensió sobre quatre aspectes de la fotografia a Menorca entre 1859 i 1869.
1. Els fotògrafs i les seves característiques.
2. Tècniques utilitzades durant el període.
3. Formats i Gèneres fotogràfics del moment.
4. Tipologies de càmera emprats.
- Utilitzar l’Enciclopèdia de Menorca com a font per la investigació.
• Presentació feta pel professor en la sessió anterior.
• Ordinador.
• Internet.
• Eina per elaborar la presentació, tal com Canva o Power Point.
• Google Classroom amb fòrum de dubtes pel professorat.
• Guia de recerca proporcionada pel professorat.
• Qüestionaris de les presentacions.
• Els professors.
• Aula física.
Tipus d’Activitat:
Desenvolupament
Tipus d’Avaluació:
Formativa/ Sumativa
Tipus d’agrupament de l’alumnat: Treball cooperatiu per grups de 4/5 persones. I individual per les respostes dels qüestionaris elaborats pels companys en les seves presentacions.
Descripció de l’Activitat:
Per realitzar aquesta activitat es proposen quatre temes de recerca als grups de quatre que formen els alumnes.
Cada grup farà recerca amb l’ajut del professorat, el material que aquests els proporcioni a l’aula, i també des de casa per internet o a les biblioteques públiques de l’illa.
S’elaborarà un treball escrit que s’haurà de presentar l’última sessió, juntament amb les respostes dels qüestionaris donats durant les presentacions de la resta de companys. Així com una autoavaluació sobre la seva feina feta.
Durant l’última sessió els grups faran una presentació de 10-12 minuts sobre la recerca feta. Lliurant un qüestionari amb quatre
Recursos pel professorat:
• L’Enciclopèdia de Menorca, tomb XVII, Capítol Tretzè. Pàgines 302- 304.
• Breve História de la Fotografia.
Walter Benjamin. Cinquena Edició.
Casimiro Edición. 2016.
• The Invention of photography. The First Fifty Years. Quentin Bajac.
Thames & Hudson. 2002.
• Una didàctica para hoy. José Bernardo Carrasco. Ediciones Rialp.
2004.
• Presentació preparada per la classe anterior.
• Vídeo sobre el funcionament del Daguerreotip, creat pel Museu del Cinema de Girona:
22
preguntes als seus companys, que hauran de respondre mitjançant el treball cooperatiu, per ajudar amb el seguiment de l’explicació.
Entre tots es farà una coavaluació de la presentació entre tots els companys de classe.
Daguerreotip-Daguerreotype. Museu del Cinema.2009.
• Els vídeos sobre la Classe Invertida:
Clase Invertida (Flipped Classroom en Español).2013. Lili Preciado.
#03 Introducción al Flipped
Classroom o Clase Invertida. 2018.
José David- Innovación Educativa.
Flipped Classroom: Invertir el aula en el futuro [Miguel Sedoff]
TEDxRosario. 2018. Ted talk de Miguel Sedoff.
Flipped Classroom Model: Why, how and overview. 2017. Teaching Education.
• Altres consultes a la Biblioteca pública.
• Article El treball cooperatiu, del Programa Intensiu de Millora de la Generalitat de Catalunya.
• Arxiu d’Imatge i So de Menorca i la seva pàgina web.
Procés seqüencial de l’Activitat:
PRELIMINARS: Durant els quinze primers minuts de la primera sessió a l’aula, s’introduirà l’activitat als alumnes amb un petit monòleg magistral, es demanaran els grups definitius de treball (grups entre 4/5 persones depenent de la quantitat d’alumnes), i es proposaran les temàtiques i es repartiran als grups.
DESPLEGAMENT: Durant el temps dedicat a desenvolupar el projecte de recerca i
presentació d’aquest. Quatre sessions es faran a l’aula i s’estima que hi ha unes vuit hores de feina des de casa, o fora les aules. Treballant la classe invertida per tal d’aprofitar el temps a l’aula per perfilar detalls del treball.
Els quaranta minuts restants a la primera sessió a l’aula, els alumnes en grup, hauran d’adaptar el guió de treball proporcionat pel professor a les necessitats de la temàtica que hagin de treballar. I s’hauran de repartir les feines per tal de poder treballar de manera
23
individual fora de l’aula, i poder així crear un projecte conjunt escrit. El professor revisarà el procés i l’equilibri dels membres del grup.
Des de casa, el professorat, a través del Google Classroom, pot enviar recursos en línia que poden ajudar a l’alumne a desenvolupar millor la recerca; d’aquests dedicaran
aproximadament dues hores a casa de treball, abans de la següent sessió a l’aula. Podran servir-se de recursos com l’Enciclopèdia de Menorca, o alguns llibres que poden trobar a les biblioteques.
Així tornant a l’aula, a la segona sessió presencial, hauran treballat amb el sistema de classe invertida i el temps a l’aula es dedicarà a resoldre dubtes amb el professor i per posar en comú la investigació realitzada per cada membre del grup. Per tal de començar a redactar el treball escrit comú, i començar l’esborrany, fent treball cooperatiu.
Després fora del centre, entre la segona i la tercera sessió a l’aula, els alumnes hauran de dedicar a casa tres hores més per perfilar millor la recerca mitjançant el treball cooperatiu i escriure un esbós final per poder-lo consultar durant la tercera sessió a l’aula amb el professorat.
Durant la tercera sessió a l’aula, el que es farà és analitzar que tot estigui bé en el desenvolupament escrit de la proposta presentada, i elaborar un guió de presentació amb l’ajuda del professorat, per exposar el tema escollit davant dels altres companys.
En el transcurs dels dies entre la tercera i la última sessió els alumnes aprofitaran per
arrodonir la presentació i preparar a casa un qüestionari que es penjarà al Google Classroom, sobre l’exposició que portaran a terme, perquè els companys el puguin respondre durant la presentació, per ajudar-los a seguir el fil.
Durant la darrera sessió a l’aula (segons el nombre de grups s’haurà d’afegir una sessió de treball), els grups tindran entre 10-12min per grup per presentar el tema que han
desenvolupat davant dels seus companys, oferint un qüestionari en línia que els ajudarà a mantenir l’atenció de la classe.
CLOENDA: Els 10-15 darrers minuts de la darrera sessió a l’aula, o part de la següent, es dedicarà a reforçar els punt positius de cada grup. I fer un resum d’allò que s’ha après entre tots. Finalment es recordarà que els alumnes han de presentar una avaluació conjunta, respecte a la feina que han fet els altres companys en les presentacions, i una autoavaluació, penjant-ho tot al Google Classroom.
Critèris d’Avaluació:
24
Cada professor pot adaptar l’avaluació a les necessitats que apareguin respecte la
programació d’aula, ja que estem davant didàctiques adaptables al context didàctic de cada centre. De totes maneres aquestes son algunes recomanacions:
1. Actitud (20%):
Avaluant amb un 10% la capacitat de treballar en grup. Valorant la iniciativa de cada alumne, la predisposició a la cooperació amb els companys, etc.
Avaluant amb un 10% l’actitud dins l’aula, la participació, l’atenció, etc.
2. Treball Escrit (40%):
Valorant el desenvolupament de la recerca i utilització dels recursos proporcionats pel professorat amb un 15%.
Avaluant el treball escrit, la correcte organització dels apartats, així com de la lèxica i la gramàtica, i la fàcil comprensió de lectura amb un 25%.
3. Presentació Exposició del Treball de Recerca davant els companys (30%) Recursos emprats amb un 10%
Claredat d’exposició de conceptes, i estructura de la presentació 15%
Qüestionari elaborat per guiar als companys per seguir amb la presentació 5%
4. Autoavaluació (5%)
Reconeguent el nivell d’autoconsciència i d’autocrítica de l’alumnat.
5. Avaluació Conjunta dels grups (5%)
Valorant en quin grau apliquen els valors crítics entre ells.
Adaptacions Curriculars:
- Cada centre té la seva peculiaritat de diversitat d’alumnats, és complicat acotar les necessitats específiques d’alumnes tant diversos. Però treballar en grups cooperatius, fa que els alumnes es sentin valorats sigui quin sigui el seu nivell d’implicació amb el projecte.
- Per exemple, a un alumne amb dislèxia pot ser l’ajuda més treballar amb alumnes que no en tenen perquè li donaran suport, o se li repartirà una feina més visual i no tant teòrica. Per exemple, la de buscar fotografies que es relacionin amb la temàtica de les càmeres fotogràfiques.
Metodologia:
Treball en grups cooperatius de Recerca Classe Invertida
Observacions:
El material que es proporciona al professorat amb aquest document és susceptible a canvis, ja que s’ha d’adaptar a les necessitats de cada centre.
25
En aquest document es troben pautes per crear les guies pel desenvolupament de recerca dels temes pels alumnes.
El guió de presentació s’elaborarà amb el professorat a l’aula. Ja que dependrà dels resultats de la recerca. Igualment, les preguntes pel seguiment de l’exposició dels temes.
Depenent del nombre d’alumnes que participen en l’activitat, el nombre de grups variarà, s’haurà d’adaptar el contingut a les circumstàncies.
En cas que hi hagi més grups que quatre, les temàtiques es poden repetir, i pot ser els alumnes dels dos grups diferents poden complementar la informació entre uns i altres, cooperant i elaborant un projecte encara més perfilat. O bé es pot dividir la feina entre dos grups. De nou, cada professor ho pot adaptar depenent de les seves necessitats.
A l’Annex 3, s’hi troba la proposta de les preguntes que poden ajudar els grups a elaborar la recerca de les temàtiques. I a l’Annex 4 una proposta de rúbrica per portar a terme l’avaluació conjunta de les explicacions dels grups.
En conclusió, aquest bloc d’activitats es dedica específicament a que l’alumne conegui mitjançant la pròpia iniciativa, el context fotogràfic que es donava a Menorca els deu primers anys de vida del mitjà a l’illa. De la manera en que es desenvolupen les activitats, es fa que l’alumne hagi de participar i d’aquesta manera és més complicat que perdi l’interès pel que s’està fent. De la mateixa manera, al tenir que treballar en grup, s’obliga a l’alumne a assolir
responsabilitats pel funcionament correcte de la tasca. Pel que se sent partícip en tot moment des del seu rol en el grup. I sap que ha de portar a terme la feina per tal de aconseguir el bé comú.
Finalment la tercera activitat per aquest bloc 1, plantejada en el primer moment d’inscripció a la presentació d’aquest programa de didàctiques com a treball final de màster; es portarà a terme en una activitat posterior, per tal d’aprofitar la sortida que s’hi planteja a l’AISM.
26
BLOC 2. Diego Monjo i la fotografia a partir de 1870.
Objectius:
• Dotar de valor els documents fotogràfics com a patrimoni vehicular per entendre l’evolució del nostre entorn i història.
• Treballar una de les figures més destacades a partir dels anys setanta del segle XIX, Diego Monjo i Monjo, per reconèixer la seva tasca en el món de la fotografia.
• Estudiar les seves fotografies dels talaiots, per captar la importància d’aquestes per donar a conèixer aquests monuments en la societat del moment que no es desplaçava tant com fem ara pel territori.
• Experimentar en primera persona la tasca de documentar el nostre patrimoni arqueològic mitjançant la fotografia, recorrent els diferents indrets talaiòtics de Menorca.
• Descobrir a l’alumnat que ells mateixos poden portar a terme una tasca documental en l’actualitat, per deixar constància dels fets.
• Donar a conèixer i entendre el patrimoni talaiòtic de l’illa.
Context del BLOC 2:
Les activitats proposades a continuació serveixen perquè el conjunt d’alumnes es pugui introduir en l’acte documental del mitjà fotogràfic. Descobrint la figura de Diego Monjo i Monjo, que es troba reflectida a l’Enciclopèdia de Menorca com a una de les figures més importants a partir de la dècada de 1870.
Diego Monjo fou dels fotògrafs que més anys en actiu trobem en aquest moment històric. Començà treballant com a deixeble de León Braví el 1871 i Lluís Riquier el 1872, i finalment establi el seu propi estudi, primer a Maó, el 1877, i posteriorment el traslladà a Es Castell. Amb les seves fotografies documentava els canvis que patia el seu entorn urbà, i també el paisatge de l’illa. Possiblement influenciat pel moviment noucentista que apareix en aquell moment a la península, per mostrar un cert coneixement intel·lectual.
Una mostra d’això en són les seves fotografies dels jaciments arqueològics, on els personatges que hi apareixen, tenen un posat un tant ostentós.
27
Com en l’actualitat al currículum de quart de secundària i Batxillerat es demana que es reforci la consciència cultural balear, el que es farà a continuació es desenvolupar un seguit d’activitats que doni suport a aquesta idea, però afegint una part cabdal per l’enteniment de la creadora d’aquest projecte, la història de la fotografia de l’illa. Ja que tampoc s’han trobat recursos didàctics al respecte, destinats als nivells acadèmics esmentats.
Amb aquests recursos que s’exposen en el present projecte, Didàctiques complementàries al capítol tretzè del tomb XVII de l'Enciclopèdia de Menorca. La fotografia a Menorca; l’alumnat podrà relacionar la
documentació fotogràfica amb el seu entorn, i la importància de deixar
constància dels fets que ens van passant com a persones i som a societat, al llarg dels anys, tant a nivell de vida privada com de l’entorn.
A través de les activitats, que a continuació venen especificades, es podrà treballar de manera transversal les assignatures de contingut educatiu visual i audiovisual, geografia i història, i llengua catalana. Tant de quart nivell
d’educació secundària obligatòria, com de Batxillerat.
Per una banda s’estudiarà la figura de Diego Monjo i el tipus de fotografia, per tal d’avançar en l’eix cronològic començat en el bloc anterior d’activitats. I es complementarà l’estudi mitjançant l’elaboració d’un diari escrit i fotogràfic. I es proposaran sortides a diferents indrets arqueològics de l’illa, per tal que
l’estudiant pugui posar-se en el paper de fotògraf i prengui imatges d’aquests monuments en l’actualitat, a l’hora que en coneix més informació, mitjançant altres didàctiques aportades per professors de les matèries corresponents.
La intenció d’aquestes activitats és demostrar a l’alumnat que es pot aprendre des de qualsevol lloc, no tan sols a l’aula. S’ha d’aprendre a descontextualitzar a l’alumne de l’espai aula, en el sentit positiu del concepte. Per poder mantenir la seva curiositat pel coneixement més enllà de les parets del centre educatiu.
28
Seguidament en aquest document trobareu les tres activitats desenvolupades d’aquest bloc dos. Aquestes activitats poden funcionar en conjunt o individuals.
Bloc: 2
Nivell: 4t ESO-Batxillerat
Nom: Diego Monjo i la fotografia a partir de 1870
Activitat: 1 Durada: 55min Nom de l’Activitat: Coneixem al Fotògraf.
Competències:
• Consciència i expressió culturals
• Aprendre a aprendre
• Comunicació lingüística
• Iniciativa i autonomia
• Competència social i emocional
• Digital
Recursos:
• Text de l’Enciclopèdia de Menorca.
(Tomb XVII, Capítol Tretzè, pàgines 302- 304). Penjat en línia al Google Classroom.
• Ordinador.
• Internet.
• Google Classroom amb fòrum de dubtes pel professorat.
• Preguntes per desenvolupar a classe.
• Els professors.
• Curt documental El retrat oblidat de Diego Monjo. Creat des de l’associació Es Far Cultural, penjat a YouTube, per la visualització pública. Annex 15.
• Aula física.
Contingut:
- Vida i obra del fotògraf Diego Monjo i Monjo.
- Entendre la importància del seu llegat patrimonial i el que va significar per la documentació de l’època.
- Diferències entre l’entorn Menorquí actual i d’aquella època.
Tipus d’Activitat:
Introducció i desenvolupament
Tipus d’Avaluació:
Formativa/ Sumativa
Tipus d’agrupament de l’alumnat: Treball cooperatiu per grups de 4/5 persones. I de manera individual presentaran les seves respostes, i la lectura del text de l’Enciclopèdia a casa.
Descripció de l’activitat:
L’activitat pretén que l’alumnat treballi la figura de Diego Monjo mitjançant un
qüestionari. Abans d’arribar a classe, s’haurà llegit la part del text de l’enciclopèdia de Menorca que parla sobre ell, o sigui, del tomb XVII, capítol tretzè, pàgines 302-304. I revisat
Recursos pel professorat:
• L’Enciclopèdia de Menorca, tomb XVII, Capítol Tretzè. Pàgines 302- 304.
• Presentació preparada per la classe anterior.
• Els vídeos sobre la Classe Invertida:
29
