TREBALL DE FI DE MÀSTER
ÚS DE LA RÀDIO I LES XARXES SOCIALS PER IMPARTIR L’ASSIGNATURA D’IMATGE I SO
Javier González Maimó
Màster Universitari de Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Tecnologia i Informàtica) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
ÚS DE LA RÀDIO I LES XARXES SOCIALS PER IMPARTIR L’ASSIGNATURA D’IMATGE I SO
Javier González Maimó
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
ràdio, xarxes socials, tecnologia, eines educatives, continguts
Nom Tutor/Tutora del Treball: Felipe María Esteve Moreno
Índex de continguts
Resum...iv
Objectius del Treball...1
Estat de la qüestió...3
Introducció a la història de les assignatures de l’àmbit de Tecnologia...3
La ràdio i les Xarxes Socials com a eina educativa...6
La ràdio...6
Les Xarxes Socials...8
Continguts de l’assignatura i ús de les eines per impartir-la...9
Estat actual de l’assignatura a l’àmbit de les Illes Balears i a un Centre...12
Desenvolupament de la proposta...17
Proposta de ràdio...17
Proposta de continguts per la ràdio...26
Avantatges de la ràdio...32
Ús de Xarxes Socials...34
Proposta de continguts per les Xarxes Socials...37
Avantatges de les Xarxes Socials...42
Conclusions...44
Referències...48
Bibliografia...52
Webgrafia...53
Annex A. Manual d’instruccions per el muntatge d’una ràdio online...54
Índex d'imatges
Imatge 1...6
Imatge 2...13
Imatge 3...15
Imatge 4...16
Imatge 5...20
Imatge 6...21
Imatge 7...21
Imatge 8...23
Imatge 9...23
Imatge 10...26
Imatge 11...28
Imatge 12...29
Imatge 13...38
Imatge 14...39
Imatge 15...40
Imatge 16...54
Imatge 17...55
Imatge 18...56
Imatge 19...56
Imatge 20...57
Imatge 21...58
Imatge 22...58
Imatge 23...59
Imatge 24...60
Imatge 25...60
Índex de taules
Taula 1...12 Taula 2...19 Taula 3...36
Resum
Després de l’experiència que ha tingut l’autor a la fase de pràctiques del Màster de Formació del Professorat a un centre educatiu de les Illes Balears i d’una enquesta realitzada entre part del professorat de Tecnologia de les Illes Balears, s’ha vist la necessitat de cercar una sèrie d’eines per engrescar tant al professorat, com al Centre i a l’alumnat per fer l’assignatura d’Imatge i So present a 2n de Batxillerat d’una forma entretenguda i pràctica.
Per això es proposa l’ús de la ràdio i les Xarxes Socials com a instruments per a impartir l’assignatura.
En aquest treball es mostra, per una banda, la justificació per a l’ús de les eines en l’àmbit escolar i la relació amb els continguts de l’assignatura proposada. També el desplegament que s’hauria de fer per la implantació de cada una d’elles i un exemple d’aplicació a un Centre real.
No s’han oblidat els beneficis i avantatges que tenen aquestes eines, de les quals es poden beneficiar el Centre, la Comunitat Educativa i l’entorn del Centre, en general.
Objectius del Treball
L’objectiu principal d’aquest Treball de Final de Màster és proporcionar unes eines al professorat i als Centres de Secundària per a impartir l’assignatura d’Imatge i So que siguin fàcils d’implementar i què es puguin utilitzar de forma pràctica i engrescadora per l’alumnat.
Després del període de pràctiques realitzades a un Centre educatiu i la realització d’una enquesta oberta al professorat de Tecnologia, s’ha decidit proposar que aquestes eines serien una ràdio i l’ús de Xarxes Socials. Amb l’ús d’aquestes es cobririen tots els continguts de l’assignatura, tal com veurem a aquest Treball.
Amb aquesta proposta no es pretén que es treballi la part tècnica com el muntatge de la ràdio i/o les Xarxes Socials ja que, tal com veurem més endavant, no és una assignatura dirigida a un perfil d’alumnat tècnic. El que es vol, és que l’alumnat utilitzi aquestes eines per treballar els continguts de l’assignatura. Per exemple, elaborant i realitzant programes de ràdio de distintes temàtiques o afegint una galeria d’imatges o un vídeo creat per ells a les Xarxes Socials.
Cal tenir en compte el benefici d’aquestes eines en el Centre ja que amb ambdues eines es vol implicar no només l’alumnat de l’assignatura , si no a la resta de departaments didàctics com Llengües o Música, Educació Plàstica, etc. que poden participar en l’elaboració dels continguts de la ràdio o a ajudar a generar contingut per les Xarxes Socials i utilitzar aquestes eines per difondre informació acadèmica d’interès per l’alumnat.
També es pot obrir la participació a tota la Comunitat Educativa. A més, pot servir com altaveu de les iniciatives del Centre i com a element comunicatiu entre aquest i l’alumnat o les famílies. Per exemple, es poden emetre continguts específics d’activitats o iniciatives dels Departaments didàctics del
Centre. A més, pot servir com una eina per els distints òrgans i Comissions del Centre per donar a conèixer l’activitat realitzada per cada un d’ells.
Per altra part, aquestes eines poden proporcionar a l’alumnat una plataforma per a què es pugin expressar i exposar les seves creacions o idees què puguin fer o tenir.
Per tant, per una part tindríem l’objectiu de proporcionar dues eines per a impartir aquesta assignatura i per l’altra part, la utilitat que es donaria a aquestes en benefici del Centre i de tota la Comunitat Educativa, en general.
Estat de la qüestió
Introducció a la història de les assignatures de l’àmbit de Tecnologia
Durant molts d’anys, a Espanya no s’havia tingut en compte la Tecnologia a l’ensenyament bàsic o obligatori, i en general, al Sistema Educatiu, a excepció de la Formació Professional. De fet, a la major part del segle XX, no hi havia cap assignatura específica a la qual es mostraven, per exemple, conceptes bàsics d’electrònica, electricitat o estructures que puguem utilitzar en la nostra vida diària, ja que en molts aspectes, el Sistema Educatiu es regia per lleis obsoletes com la Llei d’Instrucció Pública de 1857 o Ley Moyano.
La primera vegada que veim alguna assignatura o contingut relacionat amb la Tecnologia és durant el període en què va estar en vigor la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa, la qual no contemplava la Tecnologia concretament com un àmbit a tenir en compte a l’Educació però si que oferia la possibilitat d’oferir continguts d’Informàtica, electricitat i electrònica dins els Ensenyaments i Activitats Tècniques i Professionals (EATP) al 2n i 3r curs del Batxillerat segons la Ordre del 22 de març de 1975 per la qual es desenvolupa el Decret 160/1975, de 23 de gener, que aprova el Pla d’Estudis del Batxillerat, y es regula el Curs d’Orientació Universitària.
No és fins a l’any 1990, amb l’aparició de la Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que es comença a contemplar la Tecnologia i l’adopció de destreses tecnològiques per part de l’alumnat com un element a tenir en compte en el Sistema Educatiu Espanyol.
A la LOGSE, es dividia l’etapa d’Educació Secundària en tres parts: l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), el Batxillerat i la Formació Professional. A l’ESO s’implantà l’assignatura de Tecnologia a l’Educació Secundària (Llei Orgànica
1/1990 de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu) i al Batxillerat cal destacar la creació de la modalitat de Tecnologia que implicava la creació de les assignatures de Tecnologia Industrial als dos cursos d’aquesta etapa. Naturalment, això implicava l’ampliació dels Departaments Didàctics o del Professorat dels Centres.
Al llarg d’aquests anys, han anat apareixent distintes Lleis Educatives o projectes d’aquestes que han implantat canvis tant en les assignatures de l’àmbit de Tecnologia com en el contingut d’aquestes. Destaquen l’aparició de les TIC com assignatura i com a continguts de l’assignatura de Tecnologia en l’ESO a partir de l’any 2006 amb la Llei Orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’Educació. Cal dir que aquesta norma unifica el Batxillerat de Tecnologia contemplat a la LOGSE amb el de Ciències, sense més canvis a la tipologia de les assignatures adscrites a l’àrea de Tecnologia.
El canvi substancial, es produeix a l’any 2014, quan entra en vigor la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE o LOMQE). Aquesta llei comença a donar una importància capital a les Tecnologies de la Informació en el seu preàmbul. Malgrat això, l’assignatura de Tecnologia passa a ser una assignatura específica a l’etapa d’ESO. Segons la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de Desembre, és l’Administració pertinent pot decidir si la oferta o no entre d’altres com Cultura Clàssica, Educació Plàstica o Música. En el cas de la Tecnologia, cal dir que en el cas de les Illes Balears s’ha establert que sigui obligatòria al 2n i 3r curs de l’ESO i optativa al 4t curs segons el Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Per altra part, a la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre es definien les següents modalitats de Batxillerat: Ciències, Humanitats i Ciències Socials i Arts. Aquesta reestructuració provocà que l’assignatura de Tecnologia Industrial I i II fos optativa (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de Desembre per a la Millora de la Qualitat Educativa). De fet, a les Illes Balears, ja no s’ofereix l’assignatura a la Prova
de Batxillerat per a l’accés a la Universitat (Universitat de les Illes Balears, 2021).
Malgrat això, aquesta llei va introduir l’assignatura optativa d’Imatge i So per a totes les modalitats de Batxillerat, quedant adscrita als Departaments de Tecnologia dels Centres (Reial Decret 665/2015, de 17 de juliol).
A les Illes Balears, els Centres poden decidir si l’ofereixen o no (Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears) depenent de l’estructura o les necessitats de cada un d’ells.
El mes de desembre de 2020, es va aprovar, per part del Govern Espanyol, una nova llei educativa, la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Més coneguda com LOMLOE.
A aquesta llei, al primer cicle d’ESO (del 1r curs al 3r), estableix l’assignatura de Tecnologia i Digitalització a aquest nivell educatiu, però faltaria desenvolupar-la (a data d’abril de 2021 encara no s’ha fet). També estaria pendent de
desenvolupament la resta de nivells educatius, així que no es pot aportar més informació al respecte.
Per tant, es pot dir que l’àmbit de la Tecnologia ha passat de tenir una presència residual al sistema educatiu als anys 70 i 80 , a tenir una sèrie d’assignatures obligatòries a partir dels anys 90 i més recentment a ser considerada com una assignatura específica a triar per l’Administració pertinent a alguns nivells de l’etapa secundària obligatòria i optativa a altres nivells d’aquesta etapa i a la post-obligatòria, tal com s’ha dit anteriorment.
Els ítems més importants d’aquest apartat es mostren a la Imatge 1.
La ràdio i les Xarxes Socials com a eina educativa
La ràdio
En primer lloc, ens podríem demanar si es pot utilitzar la ràdio com una eina educativa als Centres. Crec que si, ja que segons González Conde (2003) és una eina capaç de desenvolupar la formació i l’educació. A més, el professor Jose María Legorburu (2004) diu que els espais informatius presents a la ràdio incorporen cultura que ajuda a la seva difusió entre l’audiència (citat a González Conde, 2003), en el nostre cas, l’alumnat.
També, segons Moreno (2015), una ràdio escolar o educativa pot ajudar a millorar la comunicació oral fent-la més efectiva entre els adolescents.
Imatge 1: Línea de temps sobre la situació de la tecnologia al Sistema
EducatiuEspanyol. Font: Elaboració pròpia realitzada amb el software Visme.
A més, històricament, la ràdio ha tingut distintes funcions comunicatives a guerres o a altres períodes històrics. Però també com a eina educativa casi des de els seus inicis, ja que era un mitjà de masses que quedava a l’abast de molta gent (Pérez, 2000) i com assegura Espina (1985) per no ser gens costós (citat per González Conde, 2003).
Un tema important que també ens assenyala Pérez (2000) es que la ràdio no ha quedat obsoleta com a mitjà de comunicació clàssic amb l’aparició de les noves tecnologies, si no que aquestes es poden aprofitar per fomentar aquest mitjà de comunicació i treure tot el profit amb una finalitat educativa.
La ràdio, a més d’ajudar a l’expressió oral de l’alumnat, tal com s’ha dit anteriorment pot ajudar a augmentar la capacitat creativa de l’alumnat (Páez i Veloso, 2007).
Per part del Centre, la ràdio als Centres educatius és una eina que ajuda a millorar la comunicació al Centre ja que és una plataforma de participació que implica a tota la Comunitat Educativa (Catalán Abarca, 2015).
Finalment, cal dir que la ràdio en l’àmbit educatiu pot ajudar a l’alumnat a fer feina en grup i a conèixer el seu entorn (Perona, 2001, citat per Páez i Veloso, 2007).
Per tant, hem pogut comprovar que l’ús de la ràdio com a eina pot ser profitós des de el punt de vista educatiu i pot proporcionar beneficis per el Centre.
Aquesta eina s’hauria d’utilitzar, òbviament, seguint unes pautes d’ètica i moral i evitant comportaments perjudicials cap al Centre i la Comunitat educativa.
En referència al tipus de ràdio, en aquest Treball es proposa l’ús d’una ràdio en un àmbit de centre educatiu i també es dóna l’opció online. Aquesta darrera opció no necessita tanta infraestructura com en el primer cas ja que es precisa només d’un equipament informàtic bàsic, com veurem més endavant.
Les Xarxes Socials
Per una banda, es pot indicar que l’objectiu d’aquest treball és l’ús d’aquestes eines amb fins educatius. Es tenen en compte, els riscs de l’ús de les xarxes socials en els adolescents en temes d’assetjament, entre d’altres.
Per altra banda, trobam a De Haro (2010) què ens diu que hem d’adaptar l’educació a les noves formes de comunicació entre les persones ja que les hem d’educar per el futur i no com es treballava en el passat.
S’ha triat aquest mitjà de comunicació perquè és molt utilitzat per els adolescents. De fet, és el que ens indiquen Jiménez, López de Ayala i García (2013) a un estudi que han realitzat. En aquest diuen que un 75,3 % dels adolescents espanyols utilitzen freqüentment les Xarxes Socials.
En aquest aspecte, la Generació Z que comprèn els nascuts a mitjans del 90 i el 2009 (Olivares i González, 2016 citat per Álvarez Ramos, Heredia Ponce i Romero Oliva, 2019) i què actualment estan molts d’ells a l’etapa de Secundària i Batxillerat (entre 12 i 18 anys) tenen interès i usen les TIC (Pérez- Escoda, Castro-Zubarreta i Fandos-Igado, 2016 citat per Álvarez Ramos, Heredia Ponce i Romero Oliva, 2019) per a comunicar-se i relacionar-se (Espiritusanto, 2016 citat per Álvarez Ramos, Heredia Ponce i Romero Oliva, 2019).
Sobre l’article de Espiritusanto (2016) diu que la Generació Z utilitza les eines que té al seu abast per generar continguts. Això seria interessant per el nostre Treball.
Per tant, crec que aplicar una solució basada en l’ús de Xarxes Socials en relació als adolescents (alumnat) és adient vist l’ús que fan de la tecnologia i de les TIC en concret.
Sobre el professorat o l’ús de les Xarxes Socials per part dels Centres podríem dir que aquestes han promogut una revolució social i tecnològica que ha creat
noves formes d’aprenentatge provocant un creixement intel·lectual de la societat (Holcomb i Beal, 2010 citat per Valencia, Cagaro i Ortíz, 2020).
A més, els Centres no poden obviar l’ús de les Xarxes Socials a l’educació ja que formen part del dia a dia de l’alumnat (Calvo González y San Fabián, 2018). De fet, les Xarxes Socials permeten que massivament siguin utilitzades per professorat i alumnat, això fa que es faciliti la incorporació d’aquestes als Centres educatius (De Haro, 2009 citat per Carabal, Santamarina, Esgueva i Molina, 2018).
Per tant, crec que també es podrien utilitzar les Xarxes Socials com una eina educativa sempre i quan s’evitin males pràctiques com l’assetjament, entre d’altres.
Continguts de l’assignatura i ús de les eines per impartir-la
Igual que a la resta d’assignatures de l’etapa de Batxillerat, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha definit el Currículum de l’assignatura (Currículum de l’assignatura d’Imatge i So, 2015). Aquest es divideix en 9 blocs de continguts on hi ha repartits conceptes tant d’Imatge com de la part de So. A la Taula 1, s’exposen tant els blocs com els continguts de cada un d’ells. A més, s’ha afegit la columna ‘EINA’ per determinar quina eina podem utilitzar de les dues que s’han proposat a l’apartat d’Objectius i una petita justificació del seu ús. Aquest camp només s’ha omplit en el cas de tenir un bloc on hi hagi contingut pràctic ja que hi ha alguns d’ells que son molt teòrics i no es necessiten les eines per a ser treballats. Es defineix Ràdio per indicar l’ús de l’eina ràdio i Xarxes S. per indicar l’ús de Xarxes Socials.
BLOC CONTINGUTS EINA
1. RECURSOS EXPRESSIUS
UTILITZATS EN
PRODUCCIONS AUDIOVISUALS
Recursos expressius utilitzats
en les produccions
audiovisuals (gèneres, codis, etc.).
Xarxes S./Ràdio: Es poden utilitzar les eines proposades per estudiar els recursos expressius.
Característiques de la imatge fixa i mòbil (funcions comunicatives, tècniques de realització, qualitats plàstiques, etc.).
2. ANÀLISI DE SITUACIONS AUDIOVISUALS
Anàlisi dels elements teòrics i funcionals del muntatge i la producció audiovisual
Xarxes S./Ràdio: Es poden utilitzar exemples de vídeos i programes de ràdio elaborats per l’alumnat per a treballar aquests continguts
Estudi de les aportacions més significatives produïdes al llarg de la història de les teories del muntatge audiovisual.
3. ELABORACIÓ DE GUIONS AUDIOVISUALS
Elaboració de guions audiovisuals. Estudi de les fases de producció (idea, documentació, argumentació,
conclusions, etc.) Ràdio: Es pot utilitzar el context de l’elaboració de programes per a la ràdio per a treballar aquests continguts.
Estudi de les funcions del personal tècnic i artístic dins una producció audiovisual.
Tipus de guió: audiovisuals i audiodescriptius.
4. CAPTACIÓ D’IMATGES FOTOGRÀFIQUES I DE VÍDEO
Anàlisi de la captació de les imatges i de la il·luminació amb els sistemes tècnics audiovisuals.
Xarxes S.: S’ompliria amb recursos gràfics, vídeos, etc.
Elaborats per l’alumnat a aquests blocs de continguts.
Elaboració de seqüències audiovisuals senzilles.
Estudi de les característiques tècniques de la càmera de vídeo i fotografia (exposició, resolució, so, registres, etc.).
5. TRACTAMENT DIGITAL
D’IMATGES Manipulació de les imatges amb programes de retoc digital (color, contrast, equilibri, brillantor, saturació, format, etc.).
6. EDICIÓ DE PECES VISUALS
Edició de peces visuals amb programes de muntatge digital, ajuntant-les a peces musicals.
Exportació de peces visuals a fitxers amb el format adequat per a la reproducció.
Anàlisi de l’edició lineal i no lineal en projectes de muntatge i postproducció.
7. DISSENY DE BANDES SONORES
Importància del so en el procés de transformació del cinema mut al sonor.
Anàlisi del valor funcional, expressiu i comunicatiu dels recursos sonors d’una banda sonora, producció audiovisual o radiofònica.
Ràdio: Es pot utilitzar el context de l’elaboració de programes per a la ràdio per a treballar aquests continguts.
Estudi de les característiques estructurals, expressives i funcionals dels gèneres radiofònics.
Elaboració d’una banda sonora d’un projecte audiovisual senzill i d’un
programa de ràdio. Xarxes S./Ràdio: es poden realitzar vídeos i continguts de programes de ràdio per treballar aquests continguts.
Valoració dels productes d’audiodescripció i subtitulació d’obres audiovisuals per a l’atenció a la discapacitat visual i auditiva.
8. QUALITATS TÈCNIQUES DE L’EQUIPAMENT DE SO IDONI EN RÀDIO I MITJANS AUDIOVISUALS
Anàlisi del procés de captació de l’oïda humana i la percepció de les freqüències audibles.
Ràdio: Es pot utilitzar el context de l’elaboració de programes per a la ràdio per a treballar aquests continguts Evolució històrica del registre
sonor.
Sistemes de captació i registre sonor usats en la producció d’audiovisuals i ràdio.
Accessoris necessaris en projectes audiovisuals. El micròfon. Tipus de cables i connectors. Tipus d’equips (reproductors, informàtics, d’enregistrament i registre d’àudio).
9. EQUIPAMENT TÈCNIC EN PROJECTES MULTIMÈDIA
Equipament informàtic en els projectes multimèdia.
Components.
Xarxes S./Ràdio: el muntatge realitzat per a les dues eines es pot utilitzar per treballar aquest contingut.
Prestacions tècniques del tractament d’imatges, animació 2D, edició de vídeo i autoria.
Xarxes S.: L’alumnat elaboraria material que seria pujat a la web.
Taula 1: Blocs i continguts de la taula extrets del currículum establert per la CAIB.
Font: https://intranet.caib.es/sites/curriculums/ca/batxillerat/archivopub.do?
ctrl=MCRST11406ZI330441&id=330441
Estat actual de l’assignatura a l’àmbit de les Illes Balears i a un Centre
Aquest treball s’ha recolzat en les pràctiques realitzades a Centres Docents durant els mesos de març i maig d’aquest any a l’IES Santa Margalida situat a l’illa de Mallorca (Imatge 2).
S’ha pogut comprovar que el Centre no ofereix l’assignatura perquè la quantitat de feina a realitzar per a preparar els continguts i el nombre d’alumnes que hi ha al Centre (2-3 línies de Batxillerat) de Ciències i Ciències Socials i Humanitats no compensava (Joan M. Font, Comunicació personal, 9 de març de 2021). A més, el Departament de Tecnologia no s’havia ni plantejat l’opció d’oferir-la degut a l’espai i material que es necessita per impartir la matèria.
Degut a la pandèmia s’han eliminat espais específics per crear aules i així complir les ràtios de classe (M. Cladera, Comunicació Personal, 10 de Març de 2021).
Malgrat això, es va proposar al Centre la solució aportada a aquest TFM. El Centre disposaria de gran part de la infraestructura necessària per a una de les eines, ja que en el passat, van tenir una ràdio i es podrien fer servir els aparells que s’utilitzaren a aquell projecte segons conversació mantinguda amb el Coordinador de la Comissió d’Audiovisuals (G. Barceló, Comunicació personal, 22 d’Abril de 2021).
Actualment, el Centre només disposa de fil musical on es posa música a determinades hores del dia a mode d’avís de començament i finalització de sessions i alguna intervenció via àudio dins l’àmbit de les activitats realitzades per les Comissions del Centre de forma esporàdica (G. Barceló, Comunicació personal, 22 d’Abril de 2021). Per tant, en aquest aspecte no tenen una ràdio que emeti continguts o programes, tal com es planteja a aquesta solució.
Sobre Xarxes Socials, s’ha pogut constatar mitjançant la coordinadora TIC del Centre, que l’IES Santa Margalida disposa d’una web però no s’actualitza diàriament amb informació sobre activitats o amb informació sobre els actes realitzats al Centre (M. Isabel Soler, Comunicació personal, 22 d’abril de 2021).
De fet, he pogut constatar personalment que no disposa de Comptes a Xarxes Socials com a Instagram ni Twitter. A Facebook té compte però està totalment desactualitzat. A una reunió que es va mantenir amb el departament de Tecnologia de l’IES Santa Margalida, la Cap de Departament realitzà una recerca a aquesta darrera Xarxa. Es va poder constatar com distints IES de l’illa de Mallorca, entre d’altres, tenen comptes a Xarxes Socials que van actualitzant periòdicament (B. Pauner, comunicació personal, 22 d’abril de
Imatge 2: Entrada de l'IES Santa Margalida.
Fotografia pròpia realitzada sota el permís del Centre.
2021). Per això, crec que l’ús de les Xarxes Socials com Facebook, Instagram o Twitter pot servir tant com per impartir la part de l’assignatura corresponent a l’Imatge, i també per a difondre informació sobre el Centre a alumnes, famílies i tothom en general.
Per altra banda, s’ha realitzat una enquesta on s’intentarà analitzar el nivell d’implantació de l’assignatura d’Imatge i So als Instituts d’Educació Secundària (IES) de les Illes Balears. Degut a la situació de pandèmia actual i per viabilitat, s’ha optat per crear una enquesta Online amb la següent estructura:
• Al vostre centre, s'imparteix l'assignatura d'Imatge i So de 2n de Batxillerat?
◦ Si la resposta és positiva es demana:
▪ Faries alguna millora a l'hora d'impartir l'assignatura?
◦ Si la resposta és negativa es feia una altre qüestió:
▪ Quin és el motiu de que no s'imparteixi l'assignatura d'Imatge i So de 2n de Batxillerat? En aquest punt es donava a triar entres els motius següents:
• El Professorat no té les eines adients per impartir-la.
• Motius pressupostaris
• L'alumnat del Centre no està interessat en agafar aquesta assignatura.
• El Centre no està interessat en oferir aquesta assignatura.
• Altres. Si es triava aquesta resposta, es demanava el motiu.
Aquesta enquesta online ha estat realitzada amb el software Google Forms© i s’ha enviat a tots els contactes possibles tant directes com indirectes via correu electrònic, telèfon o SMS. El destinatari desitjat és el professorat dels Departaments de Tecnologia i Informàtica dels Instituts d’Educació Secundària
de les Illes Balears. La data de realització de l’enquesta ha estat des de el 10 de el 22 de març fins l’11 d’abril de 2021.
En total s’han obtingut 12 respostes. Davant la primera pregunta s’han obtingut els resultats mostrats a la Imatge 3:
Imatge 3: Respostes obtingudes a l'enquesta realitzada. Font: Google Forms
A la Imatge 3 es pot veure com clarament un 75 % dels docents que han contestat la pregunta negativament treballen a un Centre on no s’imparteix aquesta assignatura. Les persones que han contestat afirmativament a la pregunta (un 25 %), han deixat dos comentaris pràcticament iguals en relació a què millorarien a l’assignatura. Un d’ells deia textualment Que a l’assignatura es facin coses aplicables i pràctiques amb l’objecte de fer-la més engrescadora. Per altra part, l’altre comentari era per fer-la més pràctica i tècnica a la vegada.
També han deixat un comentari, en el qual es deia que no volien fer cap canvi a la forma d’impartir l’assignatura.
Per tant, dos dels tres que contesten afirmativament també pensen que es podria impartir l’assignatura d’una altra forma. Per exemple, amb unes eines que serveixin per aplicar els conceptes adquirits a l’assignatura.
En cas de contestar negativament a la primera qüestió, els participants han exposat distints motius que es mostren a la Imatge 4.
Imatge 4: Motius exposats per els docents per a no impartir l'assignatura d'Imatge i So. Font: Google Forms.
A la Imatge 4 es pot veure com la major part de respostes han estat per Motius pressupostaris. Per part del 33,3% d’Altres, hi ha respostes diverses. Des de Centres que no ofereixen Batxillerat fins a motius desconeguts per els docents.
D’aquesta enquesta es pot arribar a la conclusió de que existeix una dificultat, sobretot per part dels Centres (no estan interessats en oferir l’assignatura per diversos motius), a l’hora d’implantar l’assignatura. Ara bé, crec que la mostra obtinguda de 12 persones no és suficient per extreure unes conclusions més generals.
Desenvolupament de la proposta
Proposta de ràdio
En primer lloc, la proposta de ràdio es realitza pensant en la impossibilitat o dificultat de tenir una ràdio en directe convencional que emeti durant tot el temps ja que al ser una proposta per una assignatura, la idea és utilitzar el temps d’aquesta i/o moments concrets com l’esplai o altres per a realitzar aquesta activitat. És inviable utilitzar hores d’altres assignatures o temps extraescolar de l’alumnat.
És a dir, la ràdio seria viable si es realitzen gravacions de programes en el temps d’impartició de l’assignatura i després es posa la gravació a disposició de tothom al web del Centre o a Xarxes Socials (sistema podcast) o es retransmet mitjançant el fil musical de l’Institut als horaris establerts per el Centre.
Una altra modalitat compatible amb l’anterior seria la possibilitat de realitzar emissions en streaming en directe en franges horàries determinades o emetre les gravacions en aquest format. El terme streaming s’utilitza per definir una transmissió (de ràdio, TV, etc.) que es pugui emetre online. És a dir, que es realitzin les gravacions prèviament i que es transmetin per la ràdio de forma seqüencial o en blocs de programes durant un període determinat o a partir d’un horari determinat. Aquesta solució implicaria que l’abast de la ràdio seria major ja que es podria connectar qualsevol persona des de qualsevol punt via Internet.
Pel que fa als Continguts de l’assignatura hem pogut veure com a sis dels nou blocs de l’assignatura contenen continguts que es poden impartir treballant amb una ràdio.
S’adjunta la Taula 2 on es pot veure de forma detallada els continguts i la funció de la ràdio assignada:
BLOC CONTINGUTS FUNCIÓ DE LA RÀDIO 1. RECURSOS EXPRESSIUS
UTILITZATS EN
PRODUCCIONS AUDIOVISUALS
Recursos expressius utilitzats
en les produccions
audiovisuals (gèneres, codis, etc.).
Es pot utilitzar l’elaboració de contingut de la ràdio per a conèixer els recursos (Rivera, 2006).
2. ANÀLISI DE SITUACIONS AUDIOVISUALS
Anàlisi dels elements teòrics i funcionals del muntatge i la producció audiovisual
L’elaboració de contingut de distint gènere o tipus pot ajudar a assolir aquests coneixements
3. ELABORACIÓ DE GUIONS AUDIOVISUALS
Elaboració de guions audiovisuals. Estudi de les fases de producció (idea, documentació, argumentació, conclusions, etc.)
Es pot fer produint programes de ràdio (Rivera, 2006).
Estudi de les funcions del personal tècnic i artístic dins una producció audiovisual.
Es pot utilitzar l’elaboració de programes per a la ràdio online (Portugal, M., i Yudchak, 2008) Tipus de guió: audiovisuals i
audiodescriptius.
7. DISSENY DE BANDES SONORES
Anàlisi del valor funcional, expressiu i comunicatiu dels recursos sonors d’una banda sonora, producció audiovisual o radiofònica.
Al ser recurs sonor d’una producció radiofònica, podem utilitzar l’elaboració de programes de ràdio per implementar-la.
Estudi de les característiques estructurals, expressives i funcionals dels gèneres radiofònics.
Elaboració d’una banda sonora d’un projecte audiovisual senzill i d’un programa de ràdio.
Ídem de l’anterior 8. QUALITATS TÈCNIQUES
DE L’EQUIPAMENT DE SO IDONI EN RÀDIO I MITJANS AUDIOVISUALS
Anàlisi del procés de captació de l’oïda humana i la percepció de les freqüències audibles.
Es pot utilitzar la ràdio a nivell intern per aquest contingut.
Evolució històrica del registre sonor.
Es poden utilitzar recursos online i donar-los a conèixer a través de la ràdio a la resta del Centre
Sistemes de captació i registre sonor usats en la producció d’audiovisuals i ràdio.
Accessoris necessaris en projectes audiovisuals. El micròfon. Tipus de cables i connectors. Tipus d’equips (reproductors, informàtics, d’enregistrament i registre d’àudio).
Es pot aprofitar l’elaboració de Continguts i la realització de programes de ràdio per explicar els continguts.
9. EQUIPAMENT TÈCNIC EN PROJECTES MULTIMÈDIA
Equipament informàtic en els projectes multimèdia.
Components.
La ràdio precisa de material informàtic per funcionar, així que també es pot utilitzar per aquest contingut.
Taula 2: Continguts i blocs de l’assignatura d’Imatge i So. Extrets de http://www.caib.es/sites/curriculums/ca/batxillerat/archivopub.do?
ctrl=MCRST11406ZI330441&id=330441 a excepció de la columna Funció de la ràdio que és d’elaboració pròpia.
Però abans de poder aplicar l’anterior, s’ha de dur a terme el muntatge tècnic de la ràdio. Per això, s’ha aportat una solució que està basada en programari lliure. Ara bé, per el muntatge de la ràdio es necessita equipament que pot tenir un cost per el Centre. Bàsicament necessitem maquinari (hardware) i programari (software) per a la configuració de la ràdio.
El llistat s’ha fet tant per ràdio en streaming com per una ràdio interna del Centre. En cas que l’eina només serveixi per una modalitat, s’especificarà.
Per la part de maquinari, hauríem d’utilitzar:
• Un PC. Pot servir qualsevol que pugin utilitzar al Centre. Aquest pot ser fixe o portàtil. Aquest PC funcionarà com a servidor. Aquí també es configurarà una connexió amb el servidor de streaming que es configurarà i es posarà un programari específic per la ràdio. Aquesta eina serviria en cas que es vulgui fer la ràdio online.
• Taula de mescles. La ràdio està pensada per tenir entre 2 i 3 micròfons i un ordinador al qual es pugi posar música. Tots aquests elements s’han d’utilitzar de forma simultània. Per això necessitaríem una taula de
mescles. Aquesta ens servirà per estabilitzar els volums de cada un d’ells i fer que només surti un senyal de sortida analògic. La taula bastaria que fos de 7-8 canals tal com es mostra a la Imatge 5. El preu pot oscil·lar damunt els 70-100 €.
• Conversor A/D: Aparell per fer una conversió del senyal provinent de la taula de analògic a digital per a ser enviada al PC on hi ha el programari específic que farà l’enviament al servidor de streaming. Es pot comprar fàcilment per qualsevol plataforma online. Es mostra un exemple a la Imatge 6. Aquest model inclou sortides en USB que ens poden ser útils per connectar a un PC. Aquesta eina serviria en cas que es vulgui fer la ràdio online o vía streaming.
Imatge 5: Taula de mescles d'exemple. Font:
Fotografia pròpia feta sota el permís de l'IES Santa Margalida
• Micròfons per a la ràdio. És suficient amb micròfons normals que es puguin utilitzar amb fins musicals com el de la Imatge 7. Es poden trobar per un preu de 50€ cada un.
• Auriculars de diadema: Serveixen per aconseguir aïllar als locutors i que puguin sentir la resta de veus i/o música sense que hi hagi acoblaments ni interferències per a realitzar el programa de ràdio correctament. Aquests auriculars poden tenir un preu mitjà de 40 € (de qualitat mitjana).
• Portàtil o PC per posar música.
També ocuparà un canal de la taula Imatge 6: Conversor A/D de dues entrades i dues sortides
USB. Adaptat de Scarlett 2i2 3ª gen. [Fotografia], per Focusrite, 2021,
https://store.focusrite.com/es-es/product/scarlett-2i2- 3%C2%AA-gen-/MOSC0025~MOSC0025
Imatge 7: Micròfon estàndard per la ràdio Adaptat de SM48
Micrófono vocal dinámico
cardioide [Fotografia] per Shure, 2021.
https://www.shure.es/productos/mi crofonos/sm48
de mescles ja que funcionarà com un altre element més (com si fos un micròfon). El Centres solen disposar d’aquests equipaments. Pot ser un equip normal sense cap tipus de característica especial.
• Cablejat de micròfon: Necessitem tants cables com micròfons tenguem.
I una sèrie d’ells de reserva. Son estàndard i costen una mitjana d’entre 5-10 € cada un d’ells. Suposant que tenguem un màxim de tres micròfons, podríem adquirir sis, per exemple.
• Cablejat per connexions entre PC’s i altres elements:
◦ Un cable minijack-jack per connectar el PC encarregat de la Música al PC.
◦ Un cable jack-jack per connectar la taula al conversor A/D.
◦ Un cable jack-minijack per connectar el conversor A/D al PC que funciona com a servidor. Només per la modalitat de ràdio online o streaming.
◦ La resta de cablejat és el propi dels PC’s que ja estaran inclosos.
• Taula de potència amplificadora: Aquesta eina va connectada a la sortida de la taula de mescles i fa que el só s’amplifiqui per ser reproduït a altaveus. En el cas d’un Centre educatiu amb sistema de so, es podria utilitzar com a amplificador pel sistema de megafonia. Aquesta eina només és necessària quan la ràdio emeti exclusivament per el Centre.
Per la connexió en streaming, seria necessari una sèrie de programari que s’especifica a continuació:
• Una plataforma per emetre la ràdio en streaming anomenada icecast.
Aquesta eina és essencial ja que no es podia transmetre el senyal. A la Imatge 8 es mostra la captura de pantalla de la web on pots trobar tota la informació per muntar el servidor.
• Programari lliure Butt (Imatge 9)per a permetre connectar el nostre PC amb la plataforma icecast. És l’encarregat de realitzar la transmissió . Aquest programa també permet gravar l’emissió que es faci en un format .ogg, .mp3 o .wav de so.
S’ha triat el programari lliure Butt perquè la versió proposada és amb PC. Si volguéssim fer la ràdio des de un dispositiu mòbil, seria possible fer-ho.
Imatge 8: Icecast, 2021. Captura de pantalla de la web de Icecast on es pot descarregar tot el software per configurar el servidor.
Font: https://icecast.org/download/
Imatge 9: Captura de Butt on es veu la ràdio online en funcionament.
Elaboració pròpia.
Ara bé, tindríem un equip amb icecast que hauria de ser un PC i un telèfon mòbil que hauria de tenir el programa que substitueix al Butt amb una entrada adaptada per el conversor A/D.
• Un programa per a poder reproduir música i les gravacions que es puguin realitzar amb l’anterior programa, Per exemple, qualsevol reproductor que es pugui utilitzar per reproduir música a un PC (ja que aquest anirà connectat a la taula de mescles).
En el cas de voler gravar i editar programes de ràdio per una posterior emissió:
• Programari lliure Audacity: Programari utilitzat per l’edició i gravació d’àudio. Aquest software ens servirà per totes les modalitats de ràdio.
Així podrem editar i gravar pistes d’àudio.
Per facilitar una millor comprensió de la proposta, adjunt Figura 1 de l’emissora de ràdio amb aclariments. S’inclouen els dos tipus: ràdio fil musical i en streaming.
Òbviament es necessitaria un espai físic per dur a terme l’activitat. En aquest cas, és necessari la utilització d’una sala on es pot muntar tota la infraestructura. Com exemple, a l’IES Santa Margalida disposaven d’un espai dedicat a la ràdio que actualment no s’utilitza per temes relacionats amb la pandèmia, segons comenta el coordinador de la Comissió d’Audiovisuals del Centre (G. Barceló, 22 d’abril de 2021). Aquest espai es mostra a la Imatge 10.
Figura 1: Esquema de la ràdio online amb les dues modalitats de funcionament.
Elaboració pròpia utilitzant imatges pròpies fetes sota el permís de l'IES Santa Margalida i icones de https://pixabay.com/es/
Es va tenir l’oportunitat de visitar la instal·lació i comprovar la possibilitat de muntar tota l’estructura. Ara bé, l’aforament permès per la pandèmia actual és de 4 persones com a màxim . Això pot limitar la tasca de la ràdio en aquesta època, però no a un futur.
Proposta de continguts per la ràdio
Aquesta proposta de continguts s’adapta a l’IES Santa Margalida. Per això, la següent secció es basa en l’experiència personal pròpia que he viscut realitzant les pràctiques i amb entrevistes personals amb les persones dels Departaments, Comissions i encarregades dels Projectes del Centre. El Centre ha aportat material gràfic per il·lustrar les idees.
Malgrat això, els Continguts o el format que tingui la graella de la ràdio hauria de ser lliure elecció de l’alumnat i /o professorat de l’assignatura.
Tal com s’ha dit als Objectius d’aquest treball, la solució proposada pot involucrar a altres departaments que poden aportar o ajudar a l’alumnat de l’assignatura creant i/o ideant programes de distints gèneres o estils radiofònics
Imatge 10: Instal·lacions disponibles per a la ràdio a l'IES Santa Margalida. Font: Fotografia pròpia realitzada sota permís de l'IES Santa Margalida.
com programes musicals, d’entreteniment, entrevistes etc. (Portugal, M., i Yudchak, 2008). Com a exemple, el Departament de Música podria fer una selecció de cançons que es poden transmetre per la ràdio de forma setmanal o inclús participar en Continguts de programes específics.
Els Departaments de llengües, podrien participar en la supervisió o correcció de textos. En general, aquests poden donar idees al projecte de ràdio, cadascú en el camp que li pertoqui. Això és una idea pròpia de l’autor relacionant els Departaments didàctics amb els elements que poden formar part d’una ràdio.
També involucrar a la resta de la Comunitat Educativa per realitzar els continguts és una opció que s’ha de tenir en compte. Per exemple, realitzar entrevistes a una persona relacionada o no amb el Centre o alguna persona rellevant a algun camp que hagi format part de l’alumnat del Centre o que pugui aportar alguna experiència enriquidora per l’alumnat.
A més, es pot involucrar a la ràdio a les distintes jornades que es puguin fer al Centre. Per exemple, a l’IES Santa Margalida la Comissió de Coeducació del Centre organitza la diada del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona que es celebra al Centre amb una sèrie d’activitats com exposicions, xerrades i la lectura d’un manifest. Com a nota cal dir que enguany s’han realitzat aquestes activitats seguint mesures especials degut a la situació de pandèmia que estem vivint. En aquest cas es podrien fer programes d’entrevistes o de conscienciació amb el tema.
També es realitzen altres activitats com el Concurs de la Dona Misteriosa que mostra la Imatge 11, on es mostren exemples de dones que destaquen a tots els camps. Es podria donar difusió mitjançant la ràdio. Aquesta informació ha estat proporcionada per un membre de la Comissió de Coeducació de l’IES Santa Margalida (B. Pauner, Comunicació personal, 26 de Març de 2021).
El Centre disposa d’altres jornades com la de Sant Jordi (Imatge 12) on es celebren actes de caire cultural relacionats amb els Departaments didàctics de Llengües.
Aquesta festa, degut a la situació de pandèmia, s’ha vist alterada de forma significativa impedint fer actes multitudinaris. Es podria utilitzar aquesta eina per a fomentar la lectura o donar a conèixer obres dels professors, alumnat o autors que pugin ser entrevistats, entre d’altres. Inclús es realitzen diverses Activitats extraescolars com les dedicatòries a companys que es podrien fer utilitzant la ràdio. També cal destacar la realització d’un concurs literari tant en Castellà com en Català i Anglès, on es podria utilitzar la ràdio per donar a conèixer les obres participants i els resultats del concurs. Tota aquesta informació es desprèn de la conversació mantinguda amb la Coordinadora de
Imatge 11: IES Santa Margalida, 2021. Cartell de la Comissió de Coeducació de l'IES Santa Margalida sobre el concurs La Dona Misteriosa.
Imatge cedida per l’IES Santa Margalida.
la Comissió d’Extraescolars de l’IES Santa Margalida (M. Cladera, Comunicació personal, 17 de Març de 2021).
També, a l’apartat d’Objectius es parla d’utilitzar la ràdio per a poder fer anuncis d’interès. Inclús es pot anar més enllà, ajudant als alumnes que finalitzen una etapa educativa o estudien Secundària les distintes opcions que tenen en un futur. Això es podria fer amb la col·laboració del Departament d’Orientació del Centre que té programes per treballar aquests temes (Joan Torelló, Orientador IES Santa Margalida, Comunicació personal, 19 de març de 2021) . En aquest apartat es poden entrevistar a antics alumnes del Centre que
Imatge 12: IES Santa Margalida, (2021a). Activitats previstes per Sant Jordi coordinades per la Comissió d'extraescolars. Imatge cedida per l'IES Santa Margalida.
hagin agafat les diferents vies disponibles després d’alguna de les etapes educatives del Centre i saber les seves avantatges i desavantatges o informar sobre les carreres disponibles després del Batxillerat o els Cicles formatius de Formació Professional disponibles tant al Centre com a altres llocs.
Després de la conversació mantinguda amb el Coordinador de Qualitat de l’IES Santa Margalida i ex-director d’aquest, crec es podria utilitzar la ràdio per realitzar la difusió dels valors ètics i morals pels quals es regeix el Centre i poder difondre els projectes o programes que es duguin a terme en col·laboració amb altres entitats com l’Ajuntament o la Comunitat Autònoma.
Per exemple, el programa de Policia Tutor de les Illes Balears (Policia Tutor IB, 2021). A més de donar a conèixer i fomentar els distints programes que es duguin a terme per part del Centre. Per exemple, al Centre esmentat, el programa de reutilització de llibres proporcionant dades i característiques dels programes (Joan Miquel Font, Comunicació personal, 29 de Març de 2021).
Això ens duu també a la Comissió de Convivència, la qual també pot utilitzar la ràdio per conscienciar l’alumnat i informar-lo sobre pràctiques inadequades i consells per denunciar-les (Joan Miquel Font, Comunicació personal, 29 de Març de 2021).
No es pot oblidar que també es pot utilitzar la ràdio per ajudar a desenvolupar la creativitat artística de l’alumnat. Es pot posar a la seva disposició una sèrie d’espais on mostrin les seves creacions, per exemple, musicals o literàries.
Després d’una reunió de la Comissió d’extraescolars, vaig parlar amb la coordinadora sobre les associacions culturals d’alumnes que ajudaven a dinamitzar culturalment l’institut (M. Cladera, Comunicació personal, 7 d’abril de 2021) que em comentà la falta de plataformes per donar-se a conèixer o per exposar les seves obres. Actualment, el Centre només disposa d'algun espai per fer exposicions i dos actes anuals on l’alumnat pot actuar que s’han vist suspesos enguany per la situació de pandèmia. Per tant, pot ser una bona idea que es pugui proporcionar espais a l’alumnat per parlar de les seves creacions
i/o les seves inquietuds (M. Cladera, Comunicació personal, 7 d’abril de 2021).
Això també crec que ajuda a la difusió de la Cultura, tal com deia Legorburu (2004) citat a González Conde (2003).
Mirant cap el futur i després d’una xerrada que es va fer amb la Comissió d’extraescolars (M. Cladera, Comunicació personal, 7 d’abril de 2021), em varen comentar que s’encarreguen d’organitzar els actes de Nadal i Fi de curs del Centre. Com a idea personal crec que es podria arribar a fer una transmissió en Directe de l’acte on es solen organitzar actuacions musicals i discurs tant d’alumnat com de professorat i altres. Així, es podria aprofundir en l’elaboració de programes de ràdio, però s’ha de reconèixer que aquest cas és més complicat perquè pot sortir de l’horari escolar i les dates programades per el curs. Com és una eina per impartir una assignatura, s’hauria de veure si té sentit que s’apliqui fora del temps establert per l’assignatura ja que en molts de llocs, els actes de celebració de Fi de Curs es realitzen amb el curs acabat. Ara bé, faria que aquest tipus d’actes fossin accessibles per tothom malgrat sigui vía online. Per exemple, els familiars dels alumnes que no puguin assistir per qualsevol motiu. Inclús dins el context de pandèmia actual es podrien realitzar les actuacions i ser emeses via streaming.
També es pot utilitzar la ràdio per fer les activitats del Pla d’Acció Tutorial.
Després d’entrevistar-me amb el Departament d’Orientació (Joan Torelló, Orientador IES Santa Margalida, Comunicació personal, 19 de març de 2021), es realitzen una sèrie d’activitats per fomentar l’estudi i la cohesió de grup.
L’eina pot servir per difondre el pla fent programes de tipologia informativa on es parli sobre els hàbits d’estudi, per exemple.
També es podria aprofitar amb la situació de pandèmia actual i en el futur, com una eina per difondre les mesures sanitàries adoptades pel Centre i informar de qualsevol novetat que hi hagi. Això es planteja després d’entrevistar-me amb la representant de la Comissió de Salut del Centre (M. Antònia Mas, Comunicació personal, 22 de Març de 2021) que assegura que seria una millora
considerable que es pogués difondre els anuncis via àudio perquè podrien arribar a un nombre major de persones i de forma quasi immediata.
Si volem anar més enllà, també es poden crear espais on es comentin les notícies més importants d’àmbit local, regional, nacional, etc. Així també afegiríem a la ràdio una funció informativa des del punt de vista de l’alumnat.
Al centre analitzat també es pot demanar la col·laboració de la Comissió d’audiovisuals que té tant material com la responsabilitat del fil musical.
Segons el seu coordinador, tenen material suficient per el muntatge tècnic de la ràdio provinent d’un antic projecte del Centre (G. Barceló, Comunicació personal, 22 d’abril de 2021).
Això pel que respecta al Centre, però també es podrien publicitar actes, publicacions o cultura del poble, barri o ciutat on estigui el Centre o entrevistar a gent que participi en associacions i vulguin col·laborar en el projecte. A més d’utilitzar-la com a medi de difusió d’obres i creacions de gent externa al Centre.
També es poden realitzar anuncis dels programes d'intercanvi d’alumnat com Erasmus+, beques, olimpíades, etc. Inclús es podria donar un ús a aquesta per a anunciar la pròpia assignatura d’Imatge i So i així fer-la popular entre l’alumnat.
Tal com s’ha exposat a aquesta secció, el projecte de ràdio es pot explotar de múltiples formes amb més o menys contingut depenent la mida i el lloc on estigui situat el Centre.
Avantatges de la ràdio
A l’apartat de proposta de continguts ja s’han pogut veure els avantatges que podria donar al Centre el projecte de la ràdio que podria ajudar a les activitats realitzades al Centre. Però la solució aportada també en té d’altres que poden ser interessants.
La primera a destacar és la mobilitat que ens permet la ràdio (en el cas de que l’emissió sigui vía streaming). Ja que en aquest cas, només seria necessari un lloc on hi hagi una connexió a Internet i un PC o un dispositiu mòbil (ja amb connexió a Internet inclosa) amb el programari adequat. És veritat que això ens duria un temps però el que es vol donar a entendre es que la infraestructura no és inamovible. Això no és aplicable a la ràdio via fil musical del Centre, ja que estaríem obligats a tenir la infraestructura per connectar-se al sistema de megafonia del Centre i, per tant, estaríem limitats per aquest fet.
La variabilitat en el tipus d’emissió també és una avantatge a comentar. A aquesta solució de ràdio, es podria utilitzar tant gravacions que es reproduirien als temps d’esplai o als determinats per el Centre via fil musical com penjar aquests enregistraments a una web o a Xarxes Socials del Centre. En cas que s’opti per una emissora via streaming, seria una altre modalitat ja que es podrien fer tant emissions en directe com emissions en diferit reproduint gravacions prèviament enregistrades.
Per tant, és una solució dinàmica i que aporta facilitats per l’operabilitat de la ràdio.
Als Continguts de l’assignatura s’ha vist que es treballa tant la part tècnica i de producció, al bloc 3, com la part més periodística o de tipus de programes o espais que es poden realitzar a la ràdio. Per tant, podem tenir alumnat que s’encarregui de la part tècnica de la ràdio i els altres de realitzar els espais fent funcions de locutors o redactors, entre d’altres funcions no tècniques. Això demostra que també és una eina multidisciplinar i que pot oferir a l’alumnat desenvolupar un paper que quadri més amb els camps que son del seu interès.
Per tant, crec que queda demostrada la viabilitat del projecte i la utilitat que pot tenir la ràdio tant pel Centre com per l’alumnat.
Ús de Xarxes Socials
Per complementar la ràdio es proposa l’ús de Xarxes Socials per treballar els continguts adients de l’assignatura que hem vist a la secció de Continguts de l'assignatura. Es tractaria de crear comptes a distintes Xarxes Socials d’ús massiu. Aquestes Xarxes Socials serien Facebook, Instagram i Twitter. S’han seleccionat aquestes Xarxes perquè per una banda, estan entre les més utilitzades del món (The Social Media Family, 2021) i, per altra banda, segons la meva experiència personal, aquestes tres Xarxes Socials contenen la possibilitat de crear posts on hi hagi una o vàries fotografies i/o un vídeo amb una breu explicació en text. Aquest model és el que interessa ja que el Contingut treballat a l’assignatura implica la modificació o creació d’imatges i vídeos. Òbviament, si el Centre ja té Xarxes Socials es pot fer o un compte apart amb el contingut generat per l’alumnat de l’assignatura o utilitzar el material creat per el compte del Centre. En cas que no en tingui cap, com és el cas de l’exemple d’aplicació que farem a l’IES Santa Margalida, aquest Compte podria servir com a oficial del Centre.
A la proposta que es vol fer, principalment es vol afegir fotografia i/o vídeo. A diferència de la ràdio, com es pot accedir a Xarxes Socials des de qualsevol dispositiu mòbil, es podria afegir o generar contingut fora de l’horari de l’assignatura. Ara bé, això depèn de cada Centre i de la decisió del professorat i alumnat de l’assignatura.
Igualment com s’ha fet a l’anterior apartat, s’adjunten els continguts que encaixen amb la proposta:
BLOC CONTINGUTS FUNCIÓ DE LA WEB
1. RECURSOS EXPRESSIUS
UTILITZATS EN
PRODUCCIONS AUDIOVISUALS
Recursos expressius utilitzats
en les produccions
audiovisuals (gèneres, codis, etc.).
Es poden incloure
vídeos/fotografies on s’incloguin els recursos expressius.
2. ANÀLISI DE SITUACIONS AUDIOVISUALS
Anàlisi dels elements teòrics i funcionals del muntatge i la producció audiovisual
Es poden utilitza vídeos elaborats per l’alumnat per a treballar aquests continguts
GUIONS AUDIOVISUALS
audiovisuals. Estudi de les fases de producció (idea, documentació, argumentació,
conclusions, etc.) l’elaboració de vídeo per a treballar aquests continguts.
Estudi de les funcions del personal tècnic i artístic dins una producció audiovisual.
Tipus de guió: audiovisuals i audiodescriptius.
4. CAPTACIÓ D’IMATGES FOTOGRÀFIQUES I DE VÍDEO
Anàlisi de la captació de les imatges i de la il·luminació amb els sistemes tècnics audiovisuals.
Es poden utilitzar. Fotografies, imatges, dibuixos, etc. Tot tipus de material elaborat per a l’alumnat i pujar-ho a les Xarxes Socials on estaria disponible per tothom.
Elaboració de seqüències audiovisuals senzilles.
Estudi de les característiques tècniques de la càmera de vídeo i fotografia (exposició, resolució, so, registres, etc.).
5. TRACTAMENT DIGITAL D’IMATGES
Manipulació de les imatges amb programes de retoc digital (color, contrast, equilibri, brillantor, saturació, format, etc.).
6. EDICIÓ DE PECES VISUALS
Edició de peces visuals amb programes de muntatge digital, ajuntant-les a peces musicals.
Exportació de peces visuals a fitxers amb el format adequat per a la reproducció.
Anàlisi de l’edició lineal i no lineal en projectes de muntatge i postproducció.
8. QUALITATS TÈCNIQUES DE L’EQUIPAMENT DE SO IDONI EN RÀDIO I MITJANS AUDIOVISUALS
Sistemes de captació i registre sonor usats en la producció d’audiovisuals i ràdio. Accessoris necessaris en projectes audiovisuals. El micròfon. Tipus de cables i connectors. Tipus d’equips (reproductors, informàtics, d’enregistrament i registre d’àudio).
L’elaboració de vídeos pot ajudar a impartir aquest bloc de continguts.
9. EQUIPAMENT TÈCNIC EN PROJECTES MULTIMÈDIA
Equipament informàtic en els projectes multimèdia.
Components.
La realització de vídeos i contingut gràfic per les Xarxes Socials per part de l’alumnat
es pot fer a aquest bloc.
Prestacions tècniques del tractament d’imatges, animació 2D, edició de vídeo i autoria.
Taula 3: Continguts i blocs de l’assignatura d’Imatge i So. Extrets de http://www.caib.es/sites/curriculums/ca/batxillerat/archivopub.do?
ctrl=MCRST11406ZI330441&id=330441 a excepció de la columna Funció de la Web que és d’elaboració pròpia.
La creació de comptes a les tres Xarxes proposades és gratuïta. Només es necessita un compte de mail per el registre i omplir una sèrie de dades. En aquest cas, no és necessari tenir cap programa especial o nocions tècniques avançades, ja que aquestes aplicacions son accessibles per a tothom. De fet ja s’ha mostrat a l’apartat de La ràdio i les Xarxes Socials com a eina educativa que aquestes són utilitzades per un gran segment de la població en edat escolar, per tant, no es preveuen cap tipus d’instruccions específiques ni tutorial.
L’ús de les Xarxes Socials s’ha de realitzar de forma respectuosa amb el Centre i amb la Comunitat educativa evitant comportaments contraris a la convivència. De fet, es proposa llegir les normes d’ús que el Centre o el professorat trobin adients abans de l’ús de l’eina.
Al igual que en el cas de la ràdio, s’utilitzarà el Centre IES Santa Margalida com exemple d’aplicació de la web per el mateix motiu que la ràdio.
El material necessari per la creació de la web seria:
• PC’s (qualsevol PC del Centre amb accés a Internet bastaria). On s’instal·laria el programari específic per el tractament d’imatges i manipulació de vídeo.
• Programari d’edició de fotografia: Normalment, a l’IES Santa Margalida utilitzen el programari lliure GIMP per a realitzar les pràctiques (B.
Pauner, Comunicació personal, 16 de març de 2021). Ara bé, es pot optar per pagar llicències de programari de pagament com, per exemple,
Photoshop©. Aquesta opció és viable en cas que el Centre disposi d’ordinadors amb Sistema operatiu Windows de Microsoft©.
• Programari d’edició de vídeo: S’ha optat per utilitzar el programari lliure Shotcut que conté totes les operacions necessàries.
• Dispositiu mòbil: És l’element més important, ja que s’utilitzarà per pujar tot el contingut d’Instagram i per veure com queden els continguts a les altres Xarxes Socials. En el cas d’Instagram, cal dir que només permet utilitzar funcionalitats com pujar fotografies o vídeos en aquest dispositius (Ajuda Instagram, 2021). Per experiència personal, tant Twitter com Facebook permeten realitzar totes les operacions tant des de PC, com tauleta digital o mòbils.
Per aquesta eina no seria necessari un espai físic, com amb la ràdio, si no que es pot realitzar aquesta tasca a un aula d’Informàtica com la de la Imatge 13 o amb portàtils del Centre. Ambdós elements estan disponibles al Centre IES Santa Margalida segons la conversació mantinguda amb el Coordinador de pràctiques del Centre i responsable de qualitat (J. Miquel Font, Comunicació personal, 9 de Març de 2021). Això també s’ha corroborat personalment.
Proposta de continguts per les Xarxes Socials
S’ha triat un exemple d’aplicació a aquest Centre degut a la experiència que s’ha tingut realitzant les pràctiques a Centres Docents i per la necessitat que s’ha vist a l’apartat d'estat actual.
Al igual que en el cas de la ràdio, es farà la proposta però el Centre seria lliure per decidir els continguts que es volen afegir a les Xarxes Socials.
