Efecte en rates de la ingesta d'una dieta desequilibrada i obesògena durant la lactància en el seu perfil metabòlic. Es poden revertir aquests efectes amb la normalització de la dieta abans de la gestació?

TREBALL DE FI DE GRAU

EFECTE EN RATES DE LA INGESTA D’UNA DIETA DESEQUILIBRADA I OBESÒGENA DURANT LA LACTÀNCIA EN EL SEU PERFIL METABÒLIC.

ES PODEN REVERTIR AQUESTS EFECTES AMB LA NORMALITZACIÓ DE LA DIETA ABANS DE LA GESTACIÓ?

Mónica Mas Navarro

Grau de: Bioquímica Facultat de: Ciències

Any acadèmic 2020-21

EFECTE EN RATES DE LA INGESTA D’UNA DIETA DESEQUILIBRADA I OBESÒGENA DURANT LA LACTÀNCIA EN EL SEU PERFIL METABÒLIC.

ES PODEN REVERTIR AQUESTS EFECTES AMB LA NORMALITZACIÓ DE LA DIETA ABANS DE LA GESTACIÓ?

Mónica Mas Navarro

Treball de Fi de Grau Facultat de: Ciències

Universitat de les Illes Balears

Any acadèmic 2020-21

Paraules clau del treball:

Obesitat, lactància, model cafeteria y model postcafeteria

Nom del tutor / la tutora del treball: Juana Sánchez Roig

Autoritz la Universitat a incloure aquest treball en el repositori institucional per consultar-lo en accés obert i difondre’l en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor/a Tutor/a Sí No Sí No

☒ ☐ ☒ ☐

RESUM

L’augment d’obesitat en dones a l’edat fèrtil ha anat adquirint, durant aquests darrers anys, una gran importància, ja que no només poden aparèixer complicacions durant el període d’embaràs, sinó també augmenta el risc d’aparició de tota una sèrie de trastorns tant a la mare com a la seva descendència. L’obesitat materna indueix l’aparició d’adaptacions metabòliques durant la gestació i lactància per tal de poder fer front a la despesa energètica que suposen aquestes dues etapes. L’obesitat durant aquest període pot incrementar el risc de patir determinades malalties relacionades amb l’obesitat materna, com pot ser l’aparició diabetis gestacional i posteriorment diabetis tipus II. Per tant, és important promoure un pes i una dieta saludable, a més de l’activitat física, durant aquestes etapes i així poder disminuir el risc d’aparició de complicacions. En aquest treball s’ha dut a terme l’estudi de diferents paràmetres circulants de dos models de rates experimentals (rates mare cafeteria i postcafeteria). D’una banda, el model cafeteria ha permès avaluar els efectes que produeix la ingesta d’una dieta obesògena al perfil metabòlic de les rates mare al final de la lactància. D’altra banda, la normalització de la dieta abans de la gestació s’associa amb tota una sèrie de beneficis per a la salut materna. Aleshores, el model postcafeteria ha estat un bon model d’estudi per observar aquesta millora en el perfil metabòlic de les rates mare. Els resultats obtinguts al laboratori apunten que el consum d’una dieta desequilibrada durant la lactància altera diferents paràmetres, com puguin ser l’augment del greix corporal, el perfil lipídic i la baixada de pes corporal i concentració d’insulina, entre d’altres. A diferència de les rates mare cafeteria, les postcafeteria presenten una millora als paràmetres mesurats, encara que l’exposició primerenca a la dieta de cafeteria pareix tenir tota una sèrie de conseqüències negatives que no es veuen revertides al final de la lactància, com és la presència de percentatge de greix corporal elevat.

ABSTRACT

The increase in obesity in women of childbearing age has been acquiring great importance in recent years, since not only can complications appear during the period of pregnancy, but also increases the risk of a whole range of disorders in both the mother and her offspring. Maternal obesity induces the appearance of metabolic adaptations during gestation and lactation to cope with the energy expenditure that these two stages entail.

Obesity during this period may increase the risk of certain diseases related to maternal obesity, such as the onset of gestational diabetes and later type II diabetes. Therefore, it is important to promote a healthy weight and diet, as well as physical activity, during these stages to reduce the risk of complications. In this work, the study of different circulating parameters of two experimental rat models was carried out (mother cafeteria and postcafeteria rats). On the one hand, the cafeteria model has made it possible to evaluate the effects of an obesogenic diet on the metabolic profile of the mother rats at the end of lactation. On the other hand, normalization of the diet before gestation is associated with a whole series of benefits for maternal health. Therefore, the post-cafeteria model has been a good study model to observe this improvement in the metabolic profile of the mother rats. The results obtained in the laboratory suggest that the consumption of an unbalanced diet during lactation alters different parameters, such as the increase in body fat, lipid profile and decrease in body weight and insulin concentration, among others. In contrast to the mother cafeteria rats, the postcafeteria rats show an improvement to the measured parameters, although early exposure to the cafeteria diet appears to have a few negative consequences that are not reversed at the end of lactation, such as the presence of a high percentage of body fat.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ... 1

1.1. Concepte obesitat i sobrepès ... 1

1.2. Síndrome metabòlic ... 1

1.3. Obesitat durant l’etapa de gestació i lactància ... 2

1.4. Efectes de l’obesitat materna a la descendència ... 4

1.5. Pèrdua de pes abans de la gestació ... 6

2. OBJECTIUS ... 7

3. MATERIALS I MÈTODES ... 8

3.1. Recerca bibliogràfica ... 8

3.2. Disseny experimental per l’obtenció de rates mare cafeteria i postcafeteria ... 9

3.3. Determinació paràmetres metabòlics circulants ... 11

3.4. Anàlisi estadístic ... 11

4. RESULTATS I DISCUSSIÓ ... 12

4.1 Grups experimentals: dieta de cafeteria i postcafeteria. ... 12

4.1.1. Pes i greix corporal ... 12

4.1.3. Perfil lipídic ... 16

4.1.4. B-hidroxibutirat ... 19

4.1.5. Perfil hormonal ... 20

4.1.6. Nivell de transaminases ... 23

5. CONCLUSIÓ ... 24

7. BIBLIOGRAFIA ... 25

1

1. INTRODUCCIÓ______________________________________________________

1.1. Concepte obesitat i sobrepès

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix obesitat i sobrepès com un trastorn que se caracteritza per una acumulació anormal o excessiva de greix que pot tenir efectes perjudicials a la salut del propi individu. La OMS va anunciar que al 2016, el 39% de les persones majors d’edat patien sobrepès, i de les quals un 13% tenien obesitat. A alguns territoris, el sobrepès i l’obesitat són considerats una pandèmia que produeix efectes negatius sobre la salut de les persones. Sembla haver-hi una tendència a l’alça d’aquest trastorn, ja que als països desenvolupats, la població està adquirint un estil de vida sedentari i a la vegada que també augmenta el consum de dietes desequilibrades, altament energèticques¹.

1.2. Síndrome metabòlic

L’increment dels casos d’obesitat es deu, en gran part, a l’augment de la ingesta calòrica, ja que afecta d’una forma quantitativa i qualitativa. L’aportació energètica és major del que es requereix, però també la composició nutricional dels aliments que es consumeixen és desequilibrada. A més, la OMS i nombrosos investigadors, descriuen que no només és el consum calòric inadequat o descontrolat, sinó també la disminució de l’activitat física el causant de l’augment de l’obesitat². Aleshores, per prevenir l’aparició de malalties relacionades amb l’obesitat, es remarca que és necessari un canvi a l’estil de vida, tant alimentari com d’activitat física. Aquest canvi té resultats positius a la salut de les persones i s’ha demostrat que redueix el risc de patir alguna malaltia associada a aquest excés de greix corporal³.

Si no se segueixen les recomanacions dels professionals i no s’adopta un estil de vida adequat, doncs, apareixen tota una sèrie de problemes que afecten a nivell de salut pública per totes les malalties i trastorns que pot desencadenar, entre les quals trobem la síndrome metabòlica¹.

Al 1999 la OMS va definir per primer cop aquesta síndrome, i des de llavors han sorgit altres definicions, on algunes han causat certa controvèrsia⁴. L’impacte que genera la

2

síndrome metabòlica a nivell mundial i la mortalitat que du associada fa necessari i important l’establiment d’un diagnòstic general per poder prevenir i tractar-la de forma correcta⁵. Per aquest motiu cal implantar un consens al seu diagnòstic. Així, es defineix la síndrome metabòlica com el conjunt de dolències que permeten avaluar la predisposició que té la persona de patir una malaltia coronària, altres formes de malaltia cardiovasculars arterioescleròtiques i diabetis tipus II⁶. Tenint en compte aquests criteris de diagnòstic, a nivell d’Espanya s’estima que el 30% de la població adulta pateix aquest trastorn⁵.

Les alteracions fisiològiques característiques d’aquesta síndrome són la dislipèmia (nivells alts de colesterol i triglicèrids), desregulació de l’homeòstasi de la glucosa, hipertensió, a més d’obesitat i resistència a la insulina⁷. Tot i que inicialment s’havia suggerit que la fisiopatologia principal de la síndrome era la resistència a la insulina, donada l’estreta relació entre la resistència a la insulina i la obesitat, es planteja que aquesta segona pugui ser el factor de risc més important de la síndrome metabòlica⁶. Altres de les alteracions que poden aparèixer són a nivell d’òrgans com al fetge. Aquest és un dels òrgans més importants a la regulació metabòlica. Patir obesitat i sobrepès condueix a canvis importants al metabolisme lipídic del fetge, el que pot acabar produint una acumulació excessiva dels lípids als hepatòcits i augmentar el risc de desenvolupar la malaltia de fetge gras no alcohòlic (NAFLD) o esteatosi hepàtica⁷. A més, s’ha de tenir en compte l’aparició de la síndrome metabòlica no només depèn dels factors genètics sinó també dels factors ambientals, com la dieta hipercalòrica i la baixa activitat física⁸. Per tant, la síndrome metabòlica no fa referència a un simple concepte, sinó a tot un conjunt de trastorns relacionats entre ells, que per una combinació de factors s’afavoreix l’aparició d’alteracions fisiològiques que poden donar lloc a les diferents malalties ja esmentades.

1.3. Obesitat durant l’etapa de gestació i lactància

L'obesitat a dones abans i durant l’embaràs és cada vegada més freqüent als països desenvolupats. Aquesta és una preocupació creixent, ja que l'obesitat materna és un factor de risc tant per a la salut de la pròpia mare com per a la seva descendència¹.

3

En el moment de la concepció, un dels problemes que poden aparèixer és a nivell de funció reproductiva, on les dones amb obesitat tenen una major predisposició a ser menys fèrtils.

Això és degut al fet que l’obesitat afecta l’eix hipotalàmic-pituïtari-ovàric, que acaba disminuint la possibilitat de tenir un embaràs exitós⁹. A més dels efectes que es puguin presentar a nivell ovàric, també s’ha vist que pot afectar a l’úter, concretament a l’endometri que és la capa interna d’aquesta cavitat i on s’implanta l’embrió per iniciar la gestació¹⁰.

Un cop la dona es troba a l’etapa gestant, poden aparèixer problemes de salut relacionats amb l’obesitat. Alguns d’aquests són l’augment del risc de patir diabetis gestacional, hipertensió i preeclàmpsia. Concretament, amb la diabetis gestacional, les dones amb obesitat presenten una disminució significativa de la sensibilitat a la insulina i és el que acaba conduint a l’augment de la resistència a aquesta hormona i donant lloc a diferents alteracions a nivell d’organisme¹¹. Algunes de les alteracions metabòliques que apareixen com a resultat a la menor sensibilitat a la insulina són l’increment de la concentració de composts, com puguin ser aminoàcids i lípids⁹. Aleshores, algunes de les complicacions que poden aparèixer durant l’embaràs en aquestes dones és resultat de l’excés de pes corporal que presenten abans de la gestació.

S’ha senyalat que alguns dels problemes relacionades amb l’excés de pes corporal que poden aparèixer durant l’embaràs són factor de risc per la pròpia mare, ja que hi ha un augment de la probabilitat de patir futures malalties. Per exemple, haver tingut diabetis gestacional i preeclàmpsia fa que augmenti el risc de desenvolupar diabetis tipus II o malalties cardiovasculars a etapes posteriors de la seva vida¹¹.

Actualment existeixen un gran nombre de pautes i recomanacions que es poden seguir tant a nivell nutricional com d’activitat física durant l’embaràs. Encara així, per tenir una millor salut reproductiva i un període de gestació més favorable, la pèrdua de pes previ a aquesta etapa és molt recomanable¹¹.

A més a més, les mares amb obesitat no només poden tenir problemes a la gestació, sinó també a l’etapa lactant fent que aquesta no arribi a ser exitosa. Aquestes complicacions

4

tenen lloc, sobretot als primers mesos de lactància i poden acabar ocasionant una producció menys efectiva i insuficient de llet materna⁹.

Algunes de les causes que poder explicar el menor èxit de la lactància materna a dones amb obesitat, entre d’altres, és una resposta neuroendocrina deficient que apareix durant el procés de la lactogènesi. Les dones amb normopès després del part presenten una disminució de progesterona i això permet l’acció de la prolactina per incrementar la producció de llet. El problema que presenten les mares amb obesitat és que segueixen tenint nivells alts de progesterona. L’aparició d’altes concentracions d’aquesta hormones són degudes a la major proporció de teixit adipós que presenten les mares amb obesitat.

Per tant, els nivells augmentats de progesterona fa pensar que siguin uns dels responsables del baix èxit per iniciar la lactància materna¹².

No només es important la producció exitosa de llet, sinó també que aquesta tingui una composició de nutrients adequada. Estudis demostren que la llet materna de dones amb obesitat presenta una major concentració de greixos saturats. La presència d’aquest tipus de greix pot ser un factor de risc per la salut metabòlica de la descendència a etapes més tardanes de la seva vida. La composició de la llet materna ha de ser adequada, ja que aquests primers mesos de vida l’infant presenta vulnerabilitat enfront els factors externs¹³. Tot i els problemes o dificultats que poden tenir les dones amb obesitat per iniciar aquesta etapa, són evidents els nombrosos beneficis que té la lactància materna en comparació amb el consum de llet de fórmula, tant per la descendència com per la pròpia mare. Però no només és millor el contingut de macronutrients i aportació energètica de la llet de la mare respecte la de fórmula, sinó també els beneficis que suposa pel sistema immunitari de l’infant. Respecte els beneficis materns, la lactància ajuda a la pèrdua de pes després del part i a la disminució del risc de patir patologies posteriors, com pugui ser diabetis tipus II⁹.

1.4. Efectes de l’obesitat materna a la descendència

Hi ha evidències que demostren que l'obesitat que presenta la mare abans de l'embaràs, durant l’embaràs i a l’etapa de lactància es converteix en un factor de risc, però no només per la pròpia mare, sinó també per als fills⁹.

5

El desenvolupament intrauterí pot ser dependent tant del tipus de nutrició que segueix la mare com dels processos hormonals i metabòlics que tenen lloc. Durant el període de gestació es poden programar tota una sèrie d’alteracions al sistema fisiològic del fetus.

Aquests canvis poden ocasionar problemes als processos de desenvolupament de teixits i òrgans importants del fetus i donar lloc a canvis irreversibles a la seva estructura i funció corporal¹⁴.

Els nadons de mares que presenten obesitat tenen un major pes, en comparació als nadons de mares amb normopès. Això pot ser degut a la qualitat de la dieta de les mares, el que contribueix a l’augment del percentatge de greix corporal a la descendència. Altres factors (Figura 1) que es pensa que poden conduir a aquest increment de pes a la descendència, són els relacionats amb les alteracions de les vies metabòliques que regulen la gana i la sensibilitat a la insulina¹⁴. En relació a les afectacions que produeixen els nivells d’aquesta hormona, s’ha vist que l’alliberament de factors placentaris, com citocines i somatropina coriònica humana (hCS), condueixen a una disminució de la sensibilitat de la insulina en determinats teixits. Això provoca un augment dels nutrients disponibles per part de la mare que poden arribar al fetus i contribueixen a l’increment del seu teixit adipós. Aquest fenomen es produeix al final de la gestació⁹.

L’obesitat materna, a més de conduir al major pes del nadó, també pot ser factor de risc per l’aparició d’altres patologies. Entre les alteracions trobem la hipoglucèmia, dificultat respiratòria, anomalies cardiovasculars i llavi leporí. Totes les alteracions del fetus que s’han donat durant l’etapa gestant es converteixen en factors de risc pel desenvolupament de malalties a etapes posteriors. La macrosomia i la diabetis gestacional s’han relacionat com a possibles patologies que predisposen a patir obesitat, malalties cardiovasculars i diabetis tipus II de la descendència a l’etapa adulta¹¹.

6

Figura 1. Efectes de l’obesitat materna a la programació metabòlica de l’obesitat i alteracions associades a la seva descendència. Adaptat de Alfaradhi i Ozanne, 2011¹⁴.

1.5. Pèrdua de pes abans de la gestació

L’obesitat o sobrepès que pugui patir la mare és un factor a controlar degut a les múltiples complicacions que poden aparèixer a nivell de salut tant per ella com per la seva descendència. Els professionals recomanen que l’índex de massa corporal (IMC) es trobi dins uns rangs favorables abans d’iniciar el període de gestació¹¹. Estudis realitzats mostren que adoptar un canvi d’estil de vida abans de la gestació suposa una gran millora a nivell de salut d’ambdós i una disminució del risc de la mare de patir diabetis gestacional^11,15.

La recomanació que plantegen els especialistes és la modificació del tipus d’alimentació, però no s’ha d’oblidar que sotmetre la mare a una restricció o disminució de la ingesta calòrica abans de l’embaràs també pot conduir a tota una sèrie de problemes¹¹. Aleshores, la qüestió que sorgeix és la de com dur a terme la estratègia perquè la mare perdi pes però sense tenir efectes negatius sobre ella o l’infant. S’ha de tenir en compte que gairebé la meitat dels embarassos no es planegen. Per tant, no tenir un control adequat del nivell

7

nutricional i acabar conduint a una restricció calòrica a la mare podria ser un factor de risc per aquestes primeres etapes de desenvolupament de l’embrió^15,16.

Per consegüent, tot i que pot haver-hi certa controvèrsia de la manera d’intervenció a l’alimentació materna, els estudis revelen que hi ha una relació positiva del risc i benefici amb el canvi d’estil de vida de les dones amb obesitat abans de l’embaràs. Per això, la modificació dels hàbits alimentaris i d’activitat física comporten la disminució del risc de sofrir complicacions durant l’embaràs i minimitzen el desenvolupament de dolències tant a la mare com a la descendència¹⁵.

2. OBJECTIUS_________________________________________________________

El fet que les mares presentin obesitat durant el període de lactància, suposa tota una sèrie de canvis a nivell metabòlic. L’augment de les concentracions del perfil lipídic⁹ és una de les alteracions a destacar que pateixen les mares amb obesitat, ja que augmenta el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars¹¹. També, l’obesitat disminueix la sensibilitat a la insulina a diferents teixits, fent que l’ús de la glucosa per part d’aquests es trobi disminuïda. Aleshores, es produeix la mobilització de greixos per part del teixit adipós i aquest fet permet fer front a la demanda energètica que suposa la lactància per la mare.

Per tant, si les alteracions que tenen lloc no es controlen, poden acabar apareixent patologies¹¹ relacionades amb els canvis a nivell metabòlic.

Aleshores els objectius que es plantegen per aquest treball són:

Objectiu 1: Determinar si la ingesta, per part de les rates mare, d’una dieta desequilibrada i obesògena durant la lactància altera el perfil metabòlic dels paràmetres circulants que siguin indicadors d’un major risc metabòlic.

Objectiu 2: Estudiar si la normalització de la dieta abans de la gestació suposa una millora al perfil metabòlic de les rates mare al final de la lactància.

Aquests objectius plantejats, permetran analitzar si el consum d’aquest tipus de la dieta cafeteria afecta els paràmetres circulants i predisposa l’aparició de canvis a la mare.

8

Per assolir aquests objectius, en primer lloc, es realitzarà una recerca bibliogràfica del coneixement actual d’aquest tema. En segon lloc, es determinarà quins poden ser els paràmetres circulants que són clars indicadors de l’aparició d’alteracions metabòliques deguts a la ingesta d’una dieta desequilibrada. Finalment, s’analitzen aquests paràmetres circulants per caracteritzar el perfil metabòlic de rates mare alimentades amb dieta de cafeteria durant la lactància. També se determinaran aquests paràmetres circulants a rates mare a les quals se’ls ha normalitzat la dieta un mes abans de la gestació .

3. MATERIALS I MÈTODES_____________________________________________

3.1. Recerca bibliogràfica

Abans d’iniciar la part experimental al laboratori, es va dur a terme una recerca prèvia d’altres publicacions. Es varen cercar articles que haguessin estudiat els efectes de la ingesta d’una dieta rica en greixos i les alteracions que poden aparèixer a les mares que presenten obesitat durant la gestació i lactància. Gairebé totes les publicacions se centren en observar els efectes a les cries del consum d’una dieta obesògena per part de les mares.

S’ha enfocat la cerca a estudi amb les rates i ratolins.

Les publicacions que s’han consultat per aquest treball, mostren que patir obesitat i consumir una dieta desequilibrada, tant a mares com a cries, suposa l’aparició d’alteracions als paràmetres circulants. Aquests canvis predisposen a desenvolupar trastorns, com per exemple la major predisposició de les cries a patir l’obesitat i diabetis tipus II a l’edat adulta¹¹. D’altra banda, també es va fer una recerca d’estudis relacionats amb la reversió i normalització de la dieta a les mares amb obesitat. Concretament, els articles publicats on aquesta intervenció es feia abans de la gestació varen ser bastant escassos, però els que es varen trobar coincidien que el canvi de dieta suposa tota una sèrie de beneficis i no només a la mare, sinó també a la seva descendència¹⁵.

Per tant, la finalitat d’aquesta recerca bibliogràfica, a part de conèixer l’estat d’art del tema en el qual s’emmarca aquest treball, ha estat determinar quins són els paràmetres circulants que altres investigadors han considerat més adients per poder veure les alteracions que es donen a l’obesitat i al consum de la dieta obesògena.

9

Per fer aquestes recerques es varen emprar diferents cercadors com “PubMed” i “Google Scholar”. Es varen introduir les paraules clau “maternal obesity; lactaction; metabolic alterations; fat diet; junk food; dietary intervention”. Per fer la selecció de l’article es va llegir tant el títol com el resum de la publicació i es varen descartar tots els articles que no tinguessin al disseny experimental animals en condició d’alimentació ad libitum, i els que no realitzessin la determinació de paràmetres circulants o detecció d’alteracions metabòlics dels principals teixits que es poden veure afectats, com el fetge i el teixit adipós.

Un cop realitzada la recerca bibliogràfica es van seleccionar els paràmetres circulants per analitzar al laboratori. Aleshores, els paràmetres que es van triar per determinar al sèrum de les rates mare del nostres models experimentals varen ser: glucosa, colesterol total, HDL i LDL, triglicèrids, àcids grassos no esterificats (NEFA), leptina, insulina, β- hidroxibutirat i transaminases. També em varen facilitar les dades recollides de pes i greix corporal de cada rata. Per tant, amb l’estudi d’aquests paràmetres, es podrà tenir una visió general de com afecta la ingesta d’una dieta rica amb greixos a la mare, i si la normalització de la dieta suposa una millora per el perfil metabòlic d’aquesta.

3.2. Disseny experimental per l’obtenció de rates mare cafeteria i postcafeteria El protocol d’obtenció dels dos models experimentals i l’obtenció de les mostres que s’han utilitzat per fer aquest Treball Fi de Grau (TFG) va ser realitzat prèviament per membres del Laboratori de Biologia Molecular Nutrició i Biotecnologia^17,18 . Tot i que no he participat de forma directa amb la seva execució, a continuació descriuré els models experimentals per contextualitzar el treball que s’ha fet.

Es varen obtenir dos models experimentals amb rates Wistar femelles que varen ser exposades a etapes diferents de la seva vida a la dieta cafeteria. Aquest tipus de dieta consisteix en la ingesta d’aliments com: galetes amb paté de fetge i sobrassada, caramels, xocolata, cacauets salats, formatge i llet amb un 20% p/v de sucre¹⁷. Ambdós grups experimentals són bons models d’estudi perquè permetran avaluar, si els canvis detectats són deguts a la ingesta d’una dieta rica en greixos o a l’obesitat per se que pateixen les rates mare i, si la reversió de la dieta obesògena mostra una millora a la salut d’aquestes.

10

A més, cada grup experimental (cafeteria i postcafeteria) tenia el seu grup control corresponent. Ambdós models d’estudi varen tenir accés lliure al menjar i aigua.

El disseny experimental pel model cafeteria durant la lactància està detallat a la Figura 2.

Tant el grup control com el cafeteria varen dur una dieta estàndard durant tota la gestació.

Un cop varen néixer les cries, 24 hores després, es va introduir la dieta cafeteria a les mare del grup cafeteria. Varen mantenir aquesta alimentació fins al dia 21 de lactància, que va ser quan es dugué a terme el deslletament de les cries. Paral·lelament hi havia un grup control sota les mateixes condicions, però amb dieta estàndard. A dia 21, també es va mesurar tant el pes com el greix corporal, i posteriorment les rates mare varen ser sacrificades en condició d’alimentació. Es van extreure mostres de sang de totes les rates i d’aquestes es va obtenir el sèrum que s’ha emprat per fer les determinacions d’aquest treball.

Figura 2. Esquema del disseny experimental per les rates cafeteria. Adaptat de Pomar,2017¹⁷.

El disseny experimental per l’obtenció del model postcafeteria està detallat a la Figura 3.

Es varen fer servir rates femelles que havien estat alimentades des del dia 10 fins al dia 100 de vida amb una dieta de cafeteria. Un cop passats aquets 90 dies, se’ls va canviar la dieta per una estàndard. Passat un mes del canvi de dieta, tant les control com les postcafeteria es varen aparellar amb mascles control. Durant la gestació i la lactància es va seguir la mateixa dieta estàndard i a dia 21 de lactància es va procedir al deslletament de les cries. A dia 21, també es va mesurar tant el pes com el greix corporal, i posteriorment les rates mare varen ser sacrificades en condició d’alimentació. Es van extreure mostres de sang de totes les rates i d’aquestes es va obtenir el sèrum que s’ha emprat per fer les determinacions d’aquest treball.

11

Figura 3. Esquema del disseny experimental per les rates postcafeteria. Adaptat de Castro,2017¹⁸.

3.3. Determinació paràmetres metabòlics circulants

L’anàlisi dels paràmetres metabòlics de les mostres de sèrum es va dur a terme mitjançant l’ús de diferents mètodes i kits específics.

Per la determinació de la glucosa es va fer ús del glucòmetre Accu-Chek Aviva (Roche Diagnostics). Es varen emprar kits enzimàtics colorimètrics per determinar el nivells de triglicèrids (QCA), àcids grassos no esterificats (WAKO), colesterol total (BioSystems) i colesterol HDL i LDL (QCA). Els kits d’immunoassaigs enzimàtics (ELISA) es varen utilitzar per quantificar la leptina (R&D Systems) i insulina (Mercodia). Finalment, mitjançant un kit de fluorescència es varen determinar els nivells de β-hidroxibutirat (Materlab) i transaminases (QCA).

3.4. Anàlisi estadístic

Totes les dades s’expressen com la mitjana ± SEM. Cada model experimental (cafeteria i postcafeteria) va ser comparat per separat i amb el seu corresponent grup control.

En primer lloc, es va realitzar un anàlisi per determinar si les dades seguien una distribució normal. Es va fer servir la prova de normalitat de Shapiro-Wilks. Posteriorment es va procedir a fer una prova no paramètrica, concretament U de Mann-Whitney. Aquesta prova permet fer una comparació d’un petit grup de mostres independents (n<10) i provar si existeix una diferència significativa entre els grups analitzats. Tot l’anàlisi estadístic es va dur a terme amb el software d’anàlisi SPSS. El nivell de confiança establert per aquest estudi ha estat del 95% (p<0,05).

12

4. RESULTATS I DISCUSSIÓ____________________________________________

L’obesitat i el sobrepès van adquirint una prevalença major a nivell mundial. Patir obesitat dona lloc a l’aparició de tota una sèrie d’alteracions que poden afectar la capacitat del propi organisme de fer front a diferents situacions o estímuls estressants. Les respostes que apareixen front a l’estat d’obesitat impliquen tota una sèrie d’adaptacions tant a nivell metabòlic com hormonal^19,20.

Per altra banda, presentar sobrepès o obesitat durant la gestació i la lactància, condueix a l’aparició de trastorns i alteracions metabòliques. No només són efectes que poden tenir repercussió sobre la descendència, sinó que també a la salut de la pròpia mare. Per aquest motiu, els experts estableixen unes recomanacions que impliquen un control de la qualitat i quantitat d’aliment consumit i la implementació de l’activitat física. Aquestes pautes es donen amb la finalitat de reduir el pes de les mares abans d’iniciar la gestació¹¹.

Per tant, amb els models experimentals d’aquest treball es pretenen observar les alteracions que causa la ingesta d’una dieta desequilibrada durant la lactància i com la reversió d’aquesta dieta millora el perfil metabòlic de les rates mare.

4.1 Grups experimentals: dieta de cafeteria i postcafeteria.

4.1.1. Pes i greix corporal

El pes a les rates cafeteria a dia 21 de lactància va ser significativament inferior al pes que presentaven les rates control. Ara bé, pel que fa al greix corporal, les rates alimentades amb una dieta cafeteria presentaven un augment significatiu del greix corporal respecte al grup control¹⁷. Per la seva part, les rates postcafeteria varen presentar un pes semblant al de les control. Però, en relació al percentatge de greix, les rates postcafeteria presenten un increment significatiu comparat amb les seves control¹⁸.

13

Figura 4. Pes i greix corporal dels dos models experimentals (cafeteria i postcafeteria) a dia 21 de lactància. Es representa la mitjana ± SEM .*, p<0,05 versus el seu respectiu grup control (prova

estadística U Mann-Whitney).

Respecte al model cafeteria, així com s’observa a la Figura 4, pareix haver-hi una relació inversa entre el pes i greix corporal a aquest grup experimental.

Estudis que han determinat el pes corporal als animals que ingereixen una dieta de cafeteria assenyalen que es produeix un clar increment d’aquest paràmetre^21,22. D’acord amb els resultats obtinguts a l’experiment previ¹⁷, se va dur a terme un seguiment del pes tant de rates cafeteria com de control durant tot el període de lactància. Es va detectar que a partir de dia 10 es produïa una disminució significativa del pes a les rates mare cafeteria.

També es va analitzar el percentatge de massa magra, la qual a partir de dia 10 també presenta una baixada significativa a aquestes rates¹⁷. Aleshores, es planteja que la pèrdua de pes que es veu als animals sota aquesta condició alimentària podria estar relacionada amb la pèrdua de massa magra.

La dieta de cafeteria està composta gairebé per aliments amb un alt percentatge de greixos i baixa proporció de carbohidrats i proteïnes²³. La lactància suposa una gran despesa energètica per part de la mare, el que fa pensar que a part de la mobilització de greixos com a font d’energia, també pareix suposar un augment de la mobilització de les proteïnes a nivell de teixit muscular¹⁷. Aquesta relació entre massa magra i pes corporal es podria confirmar amb estudis posteriors.

14

L’augment del greix corporal de les rates cafeteria mostra concordança amb altres estudis^21,22. La dieta cafeteria suposa un desequilibri a nivell d’aportació de macronutrients a l’animal. Es produeix una ingesta major de productes rics en greixos i sucres simples¹⁷. També, disposar d’una dieta de cafeteria en condició ad libitum ocasiona un estat de hiperfàgia fent que incrementi la ingesta de l’animal. Per tant, aquest tipus de dieta acaba suposant tot un risc a nivell de teixit adipós, ja que com es mostra als resultats, es pot veure excessivament desenvolupat i conduir, entre d’altres efectes, a un augment del greix corporal¹³.

Al model postcafeteria, l’exposició a una dieta obesògena des de dia 10 de vida suposa un increment del pes corporal d’aquestes rates. La intervenció a la dieta un mes abans de l’inici de la gestació ha mostrat com al final de la lactància, les rates mare postcafeteria presentaven un pes semblant a les seves control^18,24. Aquest canvi que s’observa al final de la lactància, podria tenir relació amb la disminució de la ingesta que varen experimentar quan els van canviar el tipus d’alimentació¹⁸. Aquest canviï es deu al fet de passar de disposar d’aliments que són molt energètics i desitjables per l’animal a altres que no tenen aquest atractiu. Per tant, la menor la ingesta i el fet que l’aliment que s’arriba a ingerir tingui un contingut menor en greixos, pot ocasionar aquest canvi al pes al final de la lactància.

Tot i que les rates postcafeteria presenten un pes semblant a les control després de la lactància, el greix corporal se segueix trobant significativament incrementat. Com es mostra a l’estudi complet¹⁸, la reversió de la dieta produeix canvis a diferents paràmetres, però el greix corporal es manté elevat. S’ha vist que tot i normalitzar la dieta a les rates, l’exposició primerenca i prolongada a una dieta obesògena a vegades ocasiona alteracions que no es poden arribar a revertir²⁵. Per tant, el major percentatge de greix corporal que s’observa a aquest model, seria una de les conseqüències que suposa l’exposició primerenca a la dieta de cafeteria.

4.1.2. Glucèmia

La glucosa és el principal monosacàrid utilitzat per les cèl·lules com a combustible per la generació d’energia que es requerida per dur a terme diferents processos. Els nivells de

15

glucosa s’han de mantenir dins unes determinades concentracions. Una alteració que suposi tant un augment com una disminució de la concentració d’aquest paràmetre circulant pot ser un clar indicador de l’aparició de determinades malalties, com per exemple la diabetis tipus II²⁶.

Tal com s’observa a la Figura 5, els nivells de glucosa circulants a les rates cafeteria es troben augmentats en comparació a les control. Per altra banda, a l’experiment postcafeteria les concentracions de glucosa varen ser similars entre els dos grups analitzats.

Figura 5. Concentració de glucosa determinada al sèrum dels dos models experimentals (cafeteria i postcafeteria) a dia 21 de lactància. Es representa la mitjana ± SEM .*, p<0,05 versus el seu respectiu

grup control (prova estadística U Mann-Whitney).

En relació al model cafeteria, l’estudi més complet que varen dur a terme els investigadors també mostrava aquest increment dels nivells de glucosa a les rates cafeteria²⁷. A l’article publicat es pot observar com es va produint un augment progressiu dels nivells de glucosa a les mares alimentades amb dieta obesògena. A partir de dia 15 ja es va mostrar una diferència significativa respecte les control. El motiu d’aquest increment a la concentració de glucosa circulant està relacionat amb l’alimentació que duen els animals. S’ha vist que les dietes amb un alt contingut en greixos, dels quals la gran majoria són àcids grassos saturats, produeixen un estat d’hiperglucèmia a l’animal^28,29. A més, el consum d’aquest tipus de dieta també esta relacionat amb el ràpid deteriorament a la sensibilitat de la insulina a nivell corporal. Per tant, la disminució de l’acció de la insulina sobre els teixits fa que aquests no puguin captar la glucosa i romangui a la circulació^30,31.

16

La normalització de la dieta, com ja s’ha comentat, suposa tota una sèrie de beneficis. En aquest cas es veu com els nivells de glucosa a les rates postcafeteria es troben a concentracions similars a les control. Altres investigadores varen realitzar un estudi on varen determinar els nivells de glucosa a diferents dies de lactància a les rates postcafeteria, es va veure que presentaven lleugeres variacions, però sense arribar a ser una diferència significativa respecte a les control²⁷. També s’ha vist que el canvi de dieta suposa una millora a nivell d’expressió de determinats gens. Entre els gens que es troben afavorits hi ha el que codifica per al receptor de la insulina³². Aleshores, aquest canvi a l’alimentació pot conduir a un increment de la sensibilitat a la insulina per part dels teixits dependents d’aquesta hormona per poder captar la glucosa circulant. D’aquesta manera, es veu com la normalització de la dieta abans de la gestació presenta millores a l’anàlisi del nivell circulant de glucosa a aquest grup experimental.

4.1.3. Perfil lipídic

A nivell circulatori també es pot determinar la presència de tot una sèrie de lípids com els triglicèrids, àcids grassos no esterificats (NEFA) i el colesterol.

Els triglicèrids són un tipus de greix que es sintetitzen de forma endògena al fetge, teixit adipós i glàndula mamària, però també poden ser incorporats a l’organisme per la dieta.

Els triglicèrids són la forma més eficient que té l’organisme d’emmagatzemar energia a les cèl·lules, i concretament a les cèl·lules del teixit adipós³³. D’altra banda, els NEFA són un producte de la lipòlisi dels triglicèrids al teixit adipós. Són transportats per la sang amb la finalitat de ser oxidats o ser utilitzats per la síntesis de nous triglicèrids³⁴. Finalment, el colesterol és un compost cerós i similar als greixos que es troba formant part de les membranes a les cèl·lules de l’organisme. Igual que els triglicèrids, pot tenir una producció endògena al fetge o ser incorporat per la dieta. Una de les funcions que té és la de ser precursor a la síntesis d’hormones i producció vitamina D³⁵. Com tots els compostos que trobem a la circulació, aquests lípids també s’han de mantenir dins un rang de concentracions per tal d’evitar la predisposició a patir alguna malaltia relacionada amb ells. Una alteració a aquests paràmetres metabòlics pot augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars.

17

Observant el perfil lipídic que presenten les rates cafeteria, es pot veure que hi ha un increment significatiu d’aquests tres paràmetres analitzats respecte a les control. En canvi, les rates postcafeteria varen presentar un nivells de triglicèrids i NEFA inferior al de les control, però sense arribar a ser una diferència estadísticament significativa. Els nivells de colesterol varen ser majors a les postcafeteria que a les seves control, però com els altres dos paràmetres estudiats a aquestes rates, tampoc va presentar diferència significativa.

Cal esmentar que tant a les rates cafeteria com postcafeteria es va dur a terme l’anàlisi del nivells de colesterol HDL i LDL. Molts dels valors obtinguts es trobaven per davall del límit de detecció de l’assaig i, per aquest motiu, no es varen poder obtenir dades suficients com per realitzar mitjana, error estàndard i l’estadística de forma correcta. Per tant, no s’han pogut comparar els nivells circulants ni de LDL ni HDL als dos models experimentals.

Figura 6. Concentració de triglicèrids, àcids grassos lliure no esterificats (NEFA) i colesterol total determinats al sèrum dels dos models experimentals (cafeteria i postcafeteria) a dia 21 de lactància. Es representa la mitjana ± SEM .*, p<0,05 versus el seu respectiu grup control (prova estadística U Mann-

Whitney).

18

Les dietes obesògenes es caracteritzen per ser altament energètiques i per l’aportació de macronutrients de forma desequilibrada. El tipus d’aliments del que disposa aquesta dieta són molt rics en greixos i pobres en carbohidrats i proteïnes³⁶. Un estudi realitzat amb rates mascles que es trobaven exposades a una dieta rica en greixos, l’anàlisi sèric també va revelar una alteració del seu perfil lipídic. Encara que aquest increment no va arribar a ser significatiu respecte als seus control, pareix haver-hi una tendència que els diferents paràmetres lipídics incrementin²³. D’altra banda, en un estudi realitzat amb rates femella, que varen ser exposades durant la gestació i lactància a la dieta de cafeteria, sí que es va veure un increment significatiu al seu perfil lipídic. Per tant, sembla que l’exposició a la dieta de cafeteria, ja sigui durant un temps més curt o més llarg, pareix produir una alteració al nivell de lípids circulants a les rates que consumeixen aquesta dieta.

La normalització de la dieta abans de la gestació a les rates postcafeteria sembla normalitzar aquests tres paràmetres circulants (triglicèrids, NEFA i colesterol), el que suposa una disminució del risc de patir determinades complicacions²⁵. A més, com s’ha comentat, s’ha observat que a les rates postcafeteria quan se’ls fa el canvi de la dieta rica en greixos a una estàndard disminueixen la ingesta. Aleshores, tot i que el greix corporal a aquestes rates encara segueix elevat, la disminució a la ingesta acaba produint que hi hagi una menor aportació exògena de triglicèrids i colesterol¹⁸. Per tant, el canvi de dieta i comportament sobre la ingesta podrien ser els responsables que a la determinació no aparegués una diferència entre el control i postcafeteria.

Els estudis que s’han trobat on es descriuen els nivells de colesterol HDL i LDL són escassos, ja que la majoria només es presenten valors de colesterol total. Aleshores, la bibliografia que s’ha consultat explica que dur una dieta on gairebé tots els aliments consumits tenen un alt percentatge d’àcids grassos saturats i sucres simples condueix a incrementar la síntesi de colesterol LDL. Per tant, aquesta dieta afecta als nivells circulants de colesterol HDL. Quan la dieta es normalitza, el tipus de greix que presenten aquests aliments canvia i es veu que això produeix un increment de la concentració de colesterol HDL. Així doncs, a les rates cafeteria caldria esperar els nivells de colesterol LDL estiguessin incrementats, mentre que els d’HDL es trobés disminuït. Per l’altra banda, el model postcafeteria són rates que prèviament han estat alimentades amb dieta rica en greixos i que abans de la gestació se’ls ha canviat la dieta per una estàndard. Aleshores,

19

s’esperaria que els nivells de colesterol tant LDL com HDL fossin semblant al de les control³⁷. Si no s’observés aquesta millora als nivells circulats d’aquests dos paràmetres, això podria ser degut als efectes que produeix a les rates l’exposició a la dieta obesògena a etapes primerenques.

4.1.4. B-hidroxibutirat

El β-hidroxibutirat és un tipus de cos cetònic que resulta del catabolisme dels àcids grassos als hepatòcits. El procés de cetogènesi s’activa quan els nivells o producció de glucosa per part de l’organisme és insuficient per fer front a la demanda energètica que impliquen determinats processos. També s’incrementa la cetogènesi quan la glucosa no pot ser captada pels teixits que la requereixen. Aleshores, un augment de la concentració de cossos cetònics circulants és un clar indicador que els teixits no poden fer un ús correcte de la glucosa i, per tant, s’estan mobilitzant els greixos per fer front a la demanda energètica.³⁸

Així com s’observa a la Figura 7, el model cafeteria presenta un increment significatiu dels nivell de β-hidroxibutirat al sèrum. D’altra banda, el model postcafeteria, tot i també presentar un increment a la concentració de β-hidroxibutirat aquesta no arriba a ser una diferència significativa en comparació al seu control.

Figura 7. Concentració de β-hidroxibutirat determinat al sèrum dels dos models experimentals (cafeteria i postcafeteria) a dia 21 de lactància. Es representa la mitjana ± SEM .*, p<0,05 versus el seu respectiu

grup control (prova estadística U Mann-Whitney).

La gran despesa energètica que suposa per la mare el període de lactància pot donar lloc a l’aparició de tota una sèrie de canvis a nivell metabòlic. Dur una alimentació rica amb greixos fa que hi hagi una major disponibilitat d’aquests per ser oxidats i, per tant, poder ser utilitzats per fer front al cost energètica que suposa el període de lactància. A més, com

20

ja s’ha comentat, les rates cafeteria presenten una hiperglucèmia. Això ens pot indicar que els teixits no poden fer un ús correcte de la glucosa. Per tant, quan hi ha una carència del combustible principal o problemes per utilitzar-lo, s’activen altres vies. En aquest cas, com que hi ha un increment de la concentració greixos, pel tipus de dieta que duen aquestes rates, s’incrementarà l’activitat de la cetogènesi a nivell hepàtic. Al procés de cetogènesi s’oxiden els àcids grassos per donar diferents composts, entre els qual es troben els cossos cetònics³⁹. En aquest cas, el cos cetònic d’interès és el β-hidroxibutirat. Per tant, l’increment de la disponibilitat i oxidació dels greixos acaba produint aquest augment de concentració de β-hidroxibutirat circulant.

A les rates postcafeteria, encara que el greix corporal segueixi sent major que a les seves control, el canvi de dieta suposa també un canvi a la proporció en què es troben macronutrients als aliments¹⁸. Els lípids ja no són el combustible principal utilitzat per l’organisme, ja que hi ha una major aportació de carbohidrats a la dieta, el que possibilita una major presència i síntesi de glucosa²⁴. També s’ha de tenir en compte que la major sensibilitat a la insulina que pareixen presentar els teixits d’aquest model experimental, fan que la glucosa pugui tornar a ser captada per aquests i per tant, ser utilitzada com a font principal per la generació d’energia.

4.1.5. Perfil hormonal

La insulina i la leptina són hormones amb una gran importància a nivell de regulació metabòlica. La insulina és una hormona important per la regulació del balanç energètic, ja que juga un paper important al control d’expressió d’enzims que intervenen al metabolisme dels lípids al fetge. És sintetitzada i secretada per les cèl·lules β pancreàtiques en resposta a un augment dels nivells de glucosa circulant. A més, l’activació del seu receptor permet la captació de glucosa per part del teixits que són dependents d’insulina^30,40. Una altra hormona clau per la regulació del balanç energètic és la leptina. Aquesta és sintetitzada i secretada principalment pel teixit adipós, i s’allibera al torrent sanguini en funció de la quantitat de greix emmagatzemat al cos. La leptina interactua a nivell de receptor hipotalàmic com a marcador de l’estatus nutricional⁴¹. Els nivells d’aquestes hormones, si no es mantenen dins uns rangs de concentració, poden ser un senyal d’aparició de possible alteració que afecten el correcte funcionament de l’organisme.

21

Abans d’iniciar la interpretació dels resultats, cal comentar que la leptina representada a la Figura 8 correspon a la leptina de dia 15 de lactància que va ser mesurada prèviament^17,18. La majoria de les mostres on es va determinar la concentració de leptina de les rates mare cafeteria i postcafeteria a dia 21 de lactància va donar valors negatius.

Per tant, no s’ha pogut fer una anàlisi estadístic d’aquest resultats, i és per aquest motiu que a la Figura 8 he representat els valors de dia 15 de lactància que em varen facilitar.

La concentració d’insulina circulant detectada a les rates cafeteria és significativament inferior al de les rates control, mentre que la leptina circulant es troba augmentada en relació a les control, però sense arribar a ser una diferència significativa. A les rates postcafeteria els nivells d’insulina presents són semblants a les control i la concentració de leptina es troba lleugerament incrementada, però sense arribar a ser una diferència significativa.

Figura 8. Concentració d’insulina i leptina determinada al sèrum dels dos models experimentals (cafeteria i postcafeteria) a dia 21 i 15 de lactància respectivament. Es representa la mitjana ± SEM .*,

p<0,05 versus el seu respectiu grup control (prova estadística U Mann-Whitney).

Les alteracions a la seva secreció i acció de la insulina poden conduir a l’activació de mecanismes que modifiquen el metabolisme energètic i poden donar lloc a alteracions de l’oxidació de macronutrients⁴². Tot i parèixer que la dieta de cafeteria tendeix a produir un estat d’hiperinsulinèmia⁴³, el descens d’insulina a les rates cafeteria que es representa

22

a la Figura 8 també s’ha determinat a l’estudi més complet¹⁷. El motiu d’aquesta baixa no està del tot clar i les publicacions al respecte són gairebé escasses, però es planteja que la presència d’aquesta concentració d’insulina a les rates cafeteria podria ser deguda al desequilibri de macronutrients que presenta la dieta cafeteria^17,27.

En relació amb la leptina, diversos estudis evidencien que la ingesta d’una dieta hiperlipídica durant el període de gestació pot conduir a l’increment de la leptina circulant com a conseqüència de l’augment de greix corporal⁴⁴. Aquesta determinació també es va realitzar a l’estudi més complet d’aquest treball¹⁷ i es pot observar la tendència d’increment a la concentració d’aquest paràmetre a les rates amb dieta cafeteria^23,24. Per tant, encara que no hi hagi una diferència significativa als nivells de leptina entre rates cafeteria i control, tot pareix senyalar que si s’hagués augmentat el temps d’exposició a aquest tipus de dieta, s’hauria acabat observant un augment de la leptina.

Respecte el model postcafeteria, els nivells d’insulina a aquestes rates és lleugerament inferior al de les seves control, però sense arribar a ser una diferència significativa. Com ja s’ha comentat anteriorment, les rates postcafeteria presenten unes concentracions de glucosa semblants al de les del grup control, el que fa pensar que s’hagi produït una millora a la homeòstasi glucosa-insulina²⁷. Per la confirmació d’aquesta millora a la senyalització de la insulina, es podria realitzar l’estudi del nivell d’expressió del receptor d’aquesta hormona i així determinar si la normalització de la dieta condueix a l’increment de la sensibilitat a la insulina a diferents teixits, com pugui ser el fetge.

Als nivells de leptina tampoc hi ha diferència entre les postcafeteria i les seves control.

Altres investigadors també varen analitzar els nivells de leptina al sèrum de mares a les quals s’ha normalitzat la dieta. Aquestes presentaven uns nivells lleugerament incrementats de leptina, però sense arribar a ser una diferència significativa²⁴. Aleshores, tot i haver normalitzar la dieta, ja s’ha comentat que les rates postcafeteria segueixen mantenint un percentatge elevat de greix corporal, per tant, això pot ser el causant que els nivells de leptina detectats presentin un lleuger increment.

23 4.1.6. Nivell de transaminases

Les transaminases són un tipus d’enzims que es troben a l’interior cel·lular diferents òrgans. Especialment es troben a òrgans com el fetge, cor, ronyons i múscul. La seva funció és la de catalitzar reaccions de transaminació relacionades amb la síntesis i degradació d’aminoàcids. El glutamat-oxalacetat transaminasa (GOT) i el glutamat- piruvat transaminasa (GPT) són les transaminases amb una major rellevància a nivell d’estudi. Concretament, aquesta segona és específica del fetge, mentre que la primera es pot trobar també a altres òrgans. La presència d’aquests enzims a la circulació s’ha de mantenir sota una concentració, ja que un augment simultani d’ambdós enzims és indicador de dany hepàtic.⁴⁵

Es va realitzar al laboratori l’anàlisi dels nivells circulants de GOT i GPT per veure si la dieta cafeteria havia afectat el correcte funcionament d’aquest òrgan, i si la normalització de la dieta suposa una millora dels nivells d’aquestes transaminases. En determinar l’absorbància, poques mostres varen donar valors per sobre del límit de detecció. Per tant, no s’han pogut fer els càlculs per poder valorar com es troben els nivells d’aquests enzims als dos models experimentals.

Com que no es disposen dels resultats específics per aquest estudi, s’ha realitzat una recerca per veure com afecta la dieta cafeteria a la funció hepàtica. Un estudi realitzar a rates mascle exposades durant 14 setmanes a dieta de cafeteria, mostra que aquesta dieta produeix alteracions sobre la capacitat de metabolitzar determinats compost al fetge, com glutamina i urea. Es va realitzar una anàlisi dels nivells de transaminases circulants a les rates amb la dieta obesògena, i varen detectar una reducció de l’activitat de GPT i GOT⁴⁶. Per tant, les alteracions o problemes a nivell de fetge que poden experimentar aquests animals exposats a la dieta rica en greixos té com a responsables, entre d’altres, la disminució de l’activitat enzimàtica que afecta el correcte funcionament d’aquest òrgan.

A més, al mateix estudi també varen observar la relació entre la composició de la dieta amb l’expressió de les transaminases. Les dietes amb un menor contingut proteic produeixen una disminució de l’activitat d’aquest enzims⁴⁶. Amb els resultats obtinguts s’observa que el tipus i composició de la dieta també afecta l’activitat de les transaminases.

24

Al model cafeteria, les rates que són alimentades amb dieta que presenta un desequilibri nutricional¹⁷. Encara que el temps d’exposició a aquesta dieta és menor que la de l’estudi anteriorment mencionat, es podria esperar que les rates cafeteria presentessin una disminució dels nivells d’aquests enzims hepàtics.

Al model postcafeteria es normalitza la dieta abans de l’inici de la gestació. Aquest canvi a l’alimentació fa que el contingut de greixos presents a la dieta es trobi disminuït¹⁸. Per tant, les mares postcafeteria si són alimentades amb una dieta estàndard es podria esperar una millora als nivells d’enzims hepàtics, encara que potser no hi hagués una recuperació completa de l’activitat d’aquests enzims. Això podria ser degut perquè les rates postcafeteria primerament han estat exposades a una dieta de cafeteria durant 90 dies i, per tant, poden presentar certes alteracions al fetge que a dia 21 de lactància encara no s’haurien revertit.

5. CONCLUSIÓ_________________________________________________________

La determinació i posterior anàlisi dels resultats dels diferents paràmetres sèrics d’ambdós models experimentals permet concloure que:

1. La ingesta d’una dieta obesògena a rates mare durant la lactància, provoca tota una sèrie d’alteracions dels diferents paràmetres circulants. S’observa un increment de triglicèrids, colesterol total, àcids grassos no esterificats, glucosa i β-hidroxibutirat, mentre que d’altres, com la insulina, es troben disminuïts.

2. Si l’exposició a aquest tipus de dieta es prolongués podrien aparèixer tota una sèrie de complicacions metabòliques com la diabetis tipus II o malalties cardiovasculars.

3. La normalització de la dieta a les rates mare abans de la gestació produeix una millora general dels paràmetres estudiats. Aquests presenten concentracions semblants a les rates mare control, a excepció del greix corporal que segueix incrementat a les postcafeteria.

4. Per tant, aquest el grup postcafeteria és un bon model d’estudi per veure com afecta el canvi de la dieta cafeteria a la dieta estàndard a les rates que presenten obesitat induïda abans de la gestació. A més, permet discernir entre els afectes de l’obesitat per se dels efecte de la ingesta d’una dieta desequilibrada.

25

7. BIBLIOGRAFIA______________________________________________________

1. Obesidad y sobrepeso. Organización Mundial de la Salud. 2020.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight 2. Scheers T, Philippaerts R, Lefevre J. Patterns of physical activity and sedentary

behavior in normal-weight, overweight and obese adults, as measured with a portable armband device and an electronic diary. Clin Nutr. 2012;31(5):756-64.

3. Feldeisen SE, Tucker KL. Nutritional strategies in the prevention and treatment of metabolic syndrome. Appl Physiol Nutr Metab. 2007;32(1):46-60.

4. Saklayen MG. The Global Epidemic of the Metabolic Syndrome. Vol. 20, Current Hypertension Reports. Current Medicine Group LLC 1; 2018. p. 8

5. Fernández-Bergés D, Cabrera de León A, Sanz H, Elosua R, Guembe MJ, Alzamora M, et al. Metabolic Syndrome in Spain: Prevalence and Coronary Risk Associated With Harmonized Definition and WHO Proposal. DARIOS Study. Rev Española Cardiol (English Ed. 2012;65(3):241-8.

6. Lizaezaburu Robles JC. Síndrome metabólico: concepto y aplicación práctica.

http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1025- 55832013000400009

7. Kassi E, Pervanidou P, Kaltsas G, Chrousos G. Metabolic syndrome: Definitions and controversies. BMC Med. 2011;9(1):1-13.

8. Albornoz López R, Pérez Rodrigo I. Nutrición y síndrome metabólico Nutrition and metabolic syndrome. Nutr Clínica y Dietética Hosp. 2012;32(3):92-7.

9. Catalano PM, Shankar K. Obesity and pregnancy: Mechanisms of short term and long term adverse consequences for mother and child. Vol. 356, BMJ (Online).

BMJ Publishing Group; 2017. p. 1-16

10. Bellver J, Martínez-Conejero JA, Labarta E, Alamá P, Melo MAB, Remohí J, et al.

Endometrial gene expression in the window of implantation is altered in obese women especially in association with polycystic ovary syndrome. Fertil Steril.

2011;95(7):2335-2341.e8

11. Matusiak K, Barrett HL, Callaway LK, Nitert MD. Periconception weight loss:

Common sense for mothers, but what about for babies? Vol. 2014, Journal of Obesity. Hindawi Publishing Corporation; 2014. p. 1-10.

12. Ballesta-Castillejos A, Gomez-Salgado J, Gomez-Salgado J, Rodriguez-Almagro J, Ortiz-Esquinas I, Hernandez-Martinez A, et al. Relationship between maternal body mass index with the onset of breastfeeding and its associated problems: An online survey. Int Breastfeed J. 15 juny 2020;15(1):1-13.

13. Llopis M, Sánchez J, Priego T, Palou A, Picó C. Maternal fat supplementation during late pregnancy and lactation influences the development of hepatic steatosis in offspring depending on the fat source. J Agric Food Chem. 2014;62(7):1590- 601.

14. Alfaradhi MZ, Ozanne SE. Developmental programming in response to maternal overnutrition. Front Genet. 2011;2(27):1-13.

15. Rönö K, Stach-Lempinen B, Klemetti MM, Kaaja RJ, Pöyhönen-Alho M, Eriksson JG, et al. Prevention of gestational diabetes through lifestyle intervention: Study

26

design and methods of a Finnish randomized controlled multicenter trial (RADIEL). BMC Pregnancy Childbirth. 2014;14(1).

16. Picó C, Palou M, Priego T, Sánchez J, Palou A. Metabolic programming of obesity by energy restriction during the perinatal period: Different outcomes depending on gender and period, type and severity of restriction. Front Physiol. 2012;3:1-14.

17. Pomar CA, Van Nes R, Sánchez J, Picó C, Keijer J, Palou A. Maternal consumption of a cafeteria diet during lactation in rats leads the offspring to a thin-outside-fat- inside phenotype. Int J Obes. 2017;41(8):1279-87

18. Castro H, Pomar CA, Palou A, Picó C, Sánchez J. Offspring predisposition to obesity due to maternal-diet-induced obesity in rats is preventable by dietary normalization before mating. Mol Nutr Food Res. 1 març 2017;61(3):1-12

19. Palou M, Priego T, Sánchez J, Villegas E, Rodríguez AM, Palou A, et al. Sequential changes in the expression of genes involved in lipid metabolism in adipose tissue and liver in response to fasting. Pflugers Arch Eur J Physiol. 2008;456(5):825-36.

20. Sánchez J, Palou A, Picó C. Response to carbohydrate and fat refeeding in the expression of genes involved in nutrient partitioning and metabolism: Striking effects on fibroblast growth factor-21 induction. Endocrinology.

2009;150(12):5341-50.

21. Kim J, Kim J, Kwon YH. Effects of disturbed liver growth and oxidative stress of high-fat diet-fed dams on cholesterol metabolism in offspring mice. Nutr Res Pract.

2016;10(4):386-92

22. Samuelsson AM, Matthews PA, Argenton M, Christie MR, McConnell JM, Jansen EHJM, et al. Diet-induced obesity in female mice leads to offspring hyperphagia, adiposity, hypertension, and insulin resistance: A novel murine model of developmental programming. Hypertension. 2008;51(2):383-92

23. Castro H, Pomar CA, Picó C, Sánchez J, Palou A. Cafeteria diet overfeeding in young male rats impairs the adaptive response to fed/fasted conditions and increases adiposity independent of body weight. Int J Obes. 2015;39(3):430-7 24. Zambrano E, Martínez-Samayoa PM, Rodríguez-González GL, Nathanielsz PW.

Dietary intervention prior to pregnancy reverses metabolic programming in male offspring of obese rats. J Physiol. 2010;588(10):1791-9

25. Reynés B, García-Ruiz E, Díaz-Rúa R, Palou A, Oliver P. Reversion to a control balanced diet is able to restore body weight and to recover altered metabolic parameters in adult rats long-term fed on a cafeteria diet. Food Res Int.

2014;64:839-48

26. Philip H. La glucosa: esa dulce toxina. Diabetes Voice. 2004;49:5-7

27. Pomar CA, Kuda O, Kopecky J, Rombaldova M, Castro H, Picó C, et al. Maternal diet, rather than obesity itself, has a main influence on milk triacylglycerol profile in dietary obese rats. Biochim Biophys Acta - Mol Cell Biol Lipids.

2020;1865(2):1-10

28. Lang P, Hasselwander S, Li H, Xia N. Effects of different diets used in diet-induced obesity models on insulin resistance and vascular dysfunction in C57BL/6 mice. Sci Rep. 2019;9(1):1-14