Efectes relacionals entre el rendiment acadèmic i les competicions d’esportistes d’elit de les Balears.
Meritxell Gascón Piella
Memòria del treball final
Màster Universitari en formació del professorat Especialitat Educació física
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Curs Acadèmic 2016-2017
Data: 31/05/2017 Signatura de l’autor
Nom Tutor: Jaume Cantallops Ramón Signatura Tutor
Acceptat pel Director del Màster Universitari
Índex
1. Resum ... 3
2. Introducció ... 4
3. Objectius ... 6
4. Metodologia ... 7
5. Marc teòric ... 8
5.1 Legislació educativa ... 8
5.2 Legislació esportiva ... 9
5.3 Rendiment i fracàs escolar d’esportistes d’elit ... 10
5.4 Beneficis d’esport i educació ... 14
6. Intervenció ... 16
6.1 Dades personals ... 18
6.2 Participants de l’estudi ... 18
6.3 Estratègies educatives i esportives que es porten a terme al CTEIB. ... 21
6.4 Metodologia ... 23
6.5 Anàlisis estadístics ... 24
7. Conclusions de l’estudi ... 42
8. Bibliografia ... 44
9. Annex ... 47
9.1 Comparacions múltiples ... 47
9.2 Disposició de la informació per a SPSS ... 53
1. Resum
Aquesta intervenció és un tall transversal entre el rendiment acadèmic i les competicions dels esportistes d’alt rendiment, del centre de tècnics esportius de les illes Balears (CTEIB), durant el primer trimestre del curs 2016-2017, de 3r i 4rt d’ESO.
S’ha realitzat una comparació de mitjanes de notes amb dos grups:
coincidència d’exàmens amb prova esportiva, i sense coincidència. No s’han trobat diferències significatives entre aquestes variables, ni entre les variables de notes-gènere i notes-curs. Sí que hi ha significació entre mitjanes de notes i esport que realitzen.
Paraules clau:
Affecting academic performance of Student-athletes, drop-out school, rendiment escolar, esport i cognició.
Abstract
This work is a cross sectional study which studies the relationship between the academic performance and the sports calendar of elite athletes at the sports tecnification center of Balearic Islands. It has been done comparing the test notes averages between two groups: coincidence with exams and unmatched sporting event. There is no relation between this two variables, even though there is a significance result between the test notes averages and the sport they play.
Key words:
Affecting academic performance of Student-athletes, drop-out school, rendiment escolar, esport i cognició.
2. Introducció
Durant la junta d’avaluació del primer trimestre de 2016 d’alumnes d’ESO, la cap d’estudis i la orientadora van verbalitzar la possibilitat que els alumnes amb baix nivell acadèmic podien tenir problemes per compaginar les seves obligacions escolars amb entrenaments i competicions.
El present estudi, pretén donar resposta a la pregunta de si els alumnes que han tingut avaluacions qualificables, que han coincidit tres dies abans, el mateix dia, o tres dies després d’una competició, han obtingut una mala qualificació als exàmens.
Per poder extreure de manera satisfactòria uns resultats de causa-efecte entre les dues variables, cal abans establir una sèrie de criteris per determinar el potencial de la intervenció.
Segons Hernández, Fernández i Baptista (2006), tots els estudis han de tenir unes característiques determinades per avaluar la importància d’una investigació.
Pel què fa a la intervenció al CTEIB, es pot afirmar que tindrà unes implicacions pràctiques, és a dir, d’un problema real es buscaran possibles solucions per afavorir les obligacions escolars d’esportistes de la comunitat autònoma. A més de la informació que es desprengui, es podrà revisar mètodes tant d’entrenadors com de tutors i recolzar alguna teoria sobre estratègies i compatibilitats de rendiment escolar i esportiu.
Per altra banda, tindrà un valor teòric, ja que hi ha un buit de coneixement entre aquestes dues variables en aquest moment.
Per finalitzar, és un estudi viable i factible, ja que els recursos que s’han de destinar per portar-lo a terme són assequibles en quant a temps, i no hi ha
L’institut on es realitza l’estudi és el Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB). És un institut de creació recent a iniciativa del Govern de les Illes Balears per tal de donar cobertura formativa als esportistes d’alt rendiment dins els complex Príncipe de España.
Segons (AAVV, 2015, 8), és un centre públic que imparteix estudis de règim general adaptats, atès que els alumnes són exclusivament esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment, i d’ensenyaments esportius de règim especial
―respectivament. Pel que fa als ensenyaments de règim general, la seva creació l’any 2006 respon a la demanda de l’Escola Balear de l’Esport, de tenir un centre educatiu de referència, especialitzat, que facilités al màxim l’aprofitament escolar i l’excel·lència esportiva per al conjunt dels esportistes de les Illes Balears per als estudis de segon cicle de Secundària i per als estudis post obligatoris de Batxillerat. A banda dels ensenyaments de règim general, el IES CTEIB imparteix des de l’any acadèmic 2008-2009 estudis d’ensenyaments esportius de règim especial en horari nocturn, per a la formació i expedició de titulacions específiques dintre de cada especialitat esportiva.
Figura 1: Croquis de les actuals instal·lacions del CTEIB
3. Objectius
Objectius de la intervenció:
1. Hi ha diferències entre els alumnes que els hi coincideix examen amb competició o no?
2. Hi ha diferències entre el sexe de l’esportista, pel què fa el rendiment acadèmic?
3. Hi ha diferències entre el curs escolar dels alumnes i el rendiment acadèmic?
4. Hi ha diferències entre esports col·lectius i individuals, pel què fa el rendiment acadèmic?
5. Hi ha diferències entre esports, pel què fa el rendiment acadèmic?
Objectius de l’estudi en general:
6. Donar informació quantitativa i qualitativa per millorar la planificació i gestió de temps dels esportistes.
7. Emmarcar la situació actual dels esportistes del CTEIB de 3r i 4t d’ESO.
8. Proposar una línia d’actuació per a un següent estudi sobre aspectes organitzacionals en esportistes d’elit en edat escolar.
4. Metodologia
Aquest treball és un estudi amb una part teòrica on es defineix la legislació esportiva vigent a l’Estat Espanyol, la legislació vigent a les illes Balears, el concepte de rendiment acadèmic estudiat des de diferents punts vista d’autors, i els beneficis de l’esport per el rendiment acadèmic.
Per altra banda, té una part empírica on s’analitza a través de dos grups, un de coincidència de competició amb examen, i un altra de no coincidència d’examen, els resultats dels alumnes de les assignatures d’anglès i de llengua castellana. També s’analitza i explora diferents variables com la relació entre notes-gènere, notes-tipus d’esport (individual i col·lectiu), i notes- esport que practiquen.
Els documents que s’han utilitzat per a la recerca del marc teòric són tesis, articles de revisió, llibres i articles publicats a revistes. Els anys de publicació oscil·len entre 1992 i 2016, sent en la seva majoria dels últims 5 anys.
Les paraules claus utilitzades en la recerca han estat:
• Legislación académica, deportistas alto rendimiento.
• Carrera deportiva, carrera acadèmica.
• Affecting academic performance of Student-athletes.
• Sport influence on adolescents, drop-out school.
• Fracaso académico deportistas de élite.
• Exercici i cognició.
5. Marc teòric
Tal i com explicàvem a la justificació inicial de l’estudi, el punt de sortida, són les problemàtiques que es troben alguns esportistes d’elit per compaginar els períodes de competició amb la formació escolar obligatòria.
L’objectiu principal és esbrinar si hi ha una relació directa entre el baix nivell de notes, en els exàmens que coincideixen en el temps amb una prova competitiva o no.
És per això, que cal saber diferents ítems per contextualitzar la situació dels esportistes a les Balears: com és la legislació esportiva vigent, la legislació educativa, el concepte de rendiment acadèmic i de recolzament escolar; i l’aplicació que realitza el centre als esportistes d’elit.
5.1 Legislació educativa
Els alumnes en edat escolar que farem referència d’ara endavant, són els alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquesta etapa educativa és on els participants ja poden ser esportistes d’elit, però tenen unes característiques que els fan especialment vulnerables. Aquests esportistes, són menors d’edat i és d’obligació de l’Administració donar protecció i dret a l’educació.
L’ensenyament obligatori està comprès en quatre anys lectius, amb dos cicles: primer, segon i tercer d’ESO sent el primer cicle, i quart d’ESO el segon cicle. Els alumnes que cursen aquest període, tenen entre 12-16 anys generalment.
La llei reguladora general a l’Estat espanyol vigent en educació secundària és la LOMCE, llei orgànica 8/13 de 9 de Desembre. L’últim real decret que estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria, és el 1105/2014
A nivell esportiu i d’educació, no hi ha una normativa general a totes les autonomies, sinó que amb una base general, cada comunitat matisa i concreta les seves necessitats. A les Illes Balears, el decret que regula l’educació obligatòria és el Decret 34/2015, de 15 de maig.
5.2 Legislació esportiva
La legislació estatal vigent, parla d’esport d’alt rendiment per referir-se a “la pràctica esportiva que és d’interès per l’Estat, per tant que constitueix un factor essencial per el desenvolupament esportiu, per l’estímul que suposa per l’esport base, en virtut de les exigències tècniques i científiques per a la seva preparació i la seva funció de representació d’Espanya en les proves o competicions esportives oficials de caràcter internacional”. Per els esportistes d’elit, els defineix com “als que figuren a les llistes elaborades anualment per el Consejo Superior de Deportes (CSD), amb col·laboració de les federacions esportives espanyoles, o en tot cas amb les comunitats autònomes.”
Existeixen tres lleis esportives precedents a l’actual, i tres reals decrets i una ordre:
• Llei d’Educació Física de 1961. On no hi ha referències a l’esport de rendiment.
• Llei d’Educació Física i Esport de 1980. Enfocada a l’esport per a la salut i l’educació. Les referències a l’esport de rendiment són indirectes.
• Llei 10/90 de l’esport de 15 de octubre. A aquesta llei sí que s’emfatitza que els esportistes d’alt rendiment han de ser atesos amb mesures d’especial protecció per les seves característiques especials.
• Real Decret 1865/1995, de 17 de novembre de 1995 (RDL,1995, 3343).
• Real Decreto 254/1996 de 16 de febrero (RCL 1996, 852).
• Real Decreto 1467/1997 de 19 de septiembre de 1997 (RCL 1997, 2475).
• Ordre de 14 de abril de 1998 per la que es modifiquen els annexes del R.D.1467/1997, de 19 de setembre, dels Esportistes d’Alt Nivell.
Pel què fa a la legislació per esportistes d’alt nivell, la llei 10/1990, de l’esport, considera l’esport d’alt nivell d’interès per l’Estat, corresponent a l’administració general de l’Estat, amb recolzament i col·laboració de les comunitat autònomes. Els esportistes d’alt nivell, són tots aquells que han estat acreditats com a tal, per resolució del President del CSD (Consejo Superior de Deportes). Tots els esportistes, han d’haver complert els requisits i condicions definits en els articles 3 i 4 del real decret, i sol·licitat l’accés a través de la federació espanyola corresponent.
La legislació educativa vigent a les Illes Balears, i que per tant és la que han de seguir els esportistes d’elit del centre actualment, és el 34/2015, de 15 de Maig. La llei reguladora que segueix el CTEIB, és:
-Ordre núm. 4958 del Conseller d’Educació i Cultura, de 27 de febrer de 2007, per la qual es regula l’ordenació i l’organització dels ensenyaments de tercer i quart curs d’Educació Secundària Obligatòria i els ensenyaments de Batxillerat a l’Institut d’Educació Secundària Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears.
5.3 Rendiment i fracàs escolar d’esportistes d’elit
Tot i les adaptacions a nivell curricular, i exempcions d’assignatures, moltes vegades la fase més analitzada i amb més dades estadístiques, és a partir de la finalització de la pràctica esportiva: la retirada. Sent cert que és una de les etapes amb més dificultats, ens centrarem en l’etapa anterior a la retirada i que pot afectar als alumnes esportistes en edat escolar obligatòria: “transició cap a l’esport d’alt nivell”. Aquesta etapa segons Balagué (2003), suposa la de major dificultat i exigència, ja que els esportistes dediquen moltes hores d’entrenament, molts viatges, canvien d’amistats i els estudis moltes vegades acaben sent relegats a segon pla. Tot i que no són extrapolables les dades
un 45,2% dels estudiants ha repetit alguna vegada curs, sent juntament amb Melilla i Ceuta, la comunitat amb els índex més elevats de “fracàs escolar”.
El fracàs acadèmic es troba dins les primeres preocupacions del món de l’educació segons Blat Gimeno, 1984. A més l’autor, remarca que no es tracta de fracàs escolar, sinó de fracàs social, ja que afecta a tot el col·lectiu, i fracàs institucional, ja que és el l’Estat en conjunt el que fracassa.
Partint de la premissa que qualsevol persona en edat obligatòria de formació secundària, biològicament sana, presenta capacitats cognitives per assimilar aprenentatges bàsics, quan es presenten indicis de mal rendiment escolar, s’han de preveure compensacions per les desigualtats amb mesures i intervencions reequilibradores.
Abans però, cal definir i aclarir el concepte de rendiment escolar, per abordar seguidament les estratègies per millorar-lo. Segons González-Pienda (2003), hi ha dos tipus de variables que afecten al rendiment escolar. Per un costat les variables personals, i per altra banda les variables contextuals.
Pel què fa al primer factor, varis estudis com Castejón, Navas i Sampascual, (1996); Castejón i Pérez, (1998); Martínez-Pons, (1996); Patrikakou, (1996);
Reynolds i Walberg, (1992), apunten que els elements de l’alumne són amb freqüència predictores del rendiment acadèmic, i poden ser desglossades en dos: variables cognitives i motivacionals. Les variables cognitives enteses com les aptituds mentals i intel·ligència dels alumnes, tenen una correlació significativa amb el rendiment escolar. Tot i això, altres estudis demostren que les aptituds són potencialitzadores del rendiment, però no són determinants. I és que també depèn de l’eficàcia en com s’utilitzin per aconseguir l’èxit escolar. En aquest sentit, els estils d’aprenentatge, els coneixements previs dels alumnes i les estratègies d’aprenentatge poden ser el factor decisiu per el rendiment de l’alumnat.
Tot i les variables anteriors, cal a més tenir la voluntat i predisposició per fer- ho. És aquí on entrem en l’àmbit motivacional-afectiu. La motivació es descriu
com un conjunt de variables en continua interrelació entre sí. És el que posa en marxa i activa la conducta dirigint-la cap a metes, que l’alumne s’esforça persistint per aconseguir-les. (González-Pienda, 2003).
Tot i que hi ha varis enfocs per tractar el tema motivacional, hi ha dos grans blocs que coincideixen en la teoria: la consecució de l’èxit i l’evitació del fracàs. L’autoconcepte de l’alumnat serà determinant perquè apareguin pèrdues de confiança en les pròpies capacitats i la por a no semblar intel·ligents, porta a molts alumnes a concentrar la seva energia en evitar les implicacions al fracàs. La orientació cap a la defensa del “jo”, dificulta la concentració en la tasca i incrementa la baixa tolerància a la frustració. És necessari que els alumnes es considerin competents, tinguin incentius potencialment atractius i interès per la tasca.
Aquests són els factors personals que varien el rendiment de l’alumnat, però a més hi trobem els factors contextuals. En aquest bloc de variables trobem els elements socio-ambientals, els elements institucionals i els elements instruccionals.
El primer gran grup inclou la família, el nivell socio-econòmic i status social.
La implicació dels pares en l’aprenentatge de l’alumne ajuda en la consecució de l’èxit.
Els elements institucionals, són els mecanismes que posa en marxa el centre escolar, la direcció, la formació dels professors i el clima a l’institut.
Per últim, les variables instruccionals són els continguts, els mètodes d’ensenyament, les tasques, les noves tecnologies i les expectatives.
Existeixen incompatibilitats o males estratègies preses per tutors i esportistes que fan que estudiar sigui una dificultat i no una avantatge.
Les principals dificultats dels esportistes d’elit, van relacionades amb variables motivacionals i instruccionals: el temps i la motivació. És per això
col·laboradors han de tenir en compte i respectar. Buceta (1998), descriu els següents sis criteris per optimitzar temps i programacions esportives:
1. La importància de cada objectiu.
2. La proximitat dels diversos objectius.
3. La relació entre objectius; considerant si l’assoliment d’una meta és imprescindible per aconseguir la següent.
4. La interferència entre diferents objectius.
5. El cost per assolir cada un.
6. La probabilitat d’aconseguir l’objectiu.
Aquests sis criteris són perfectament adaptables a qualsevol àmbit de la persona, tant esportiu, escolar com psicològic. Tot i això, i si volem aprofundir més en els últims dos criteris, cal estudiar de manera analítica el recolzament i recursos tant escolars com psicològics que els hi poden brindar.
Per un costat, la condició psicològica per afrontar etapes d’entrenament i temps d’estudi és clau per l’èxit de l’esportista. És per això que aquesta taula de Buceta (1998), descriu les possibles causes i efectes d’estratègies en concret:
Possibles recursos Possibles efectes Ambient de treball i continguts de les
sessions d’entrenament, atractius i gratificants.
Enfortiment de la motivació per l’entrenament.
Estat d’ànim positiu.
Plantejament d’exercicis amb objectius i regles de funcionament específic i ben definits.
Èmfasi prioritari de la conducta de l’esportista (i no dels resultats).
Control de l’atenció.
Control de la decisió i l’execució.
Augment de la motivació per els exercicis d’entrenament.
Utilització de la novetat, la dificultat i el grau d’exigència dels exercicis, de manera progressiva.
Millor assimilació de la informació.
Control de l’estrès.
Enfortiment de l’autoconfiança.
Distribució acurada de les càrregues de Millor assimilació de la informació.
treball i els períodes de descans. Control de l’estrès per sobre entrenament.
Prevenció de l’esgotament psicològic.
Disseny i aplicació de plans de treball personal, segons cada esportista.
Major implicació i compromís personal.
Augment de la motivació per l’activitat.
Solució de problemes concrets.
Percepció de control.
Exposició a situacions difícils i adverses
Habituació a situacions difícils.
Tolerància al cansament, el dolor, el sofriment i la frustració.
Oportunitat per posar en pràctica habilitats psicològiques d’afrontament.
Millora esportiva Satisfacció personal.
Enfortiment de l’autoconfiança i l’autoestima.
Augment de la motivació.
Estat d’ànim positiu.
Taula 1: Possibles recursos de l’entrenament esportiu per a la millora de la condició psicològica, i possibles efectes concrets de cada recurs.
5.4 Beneficis d’esport i educació
I un cop ja descrites les dificultats i estratègies, cal donar peu a quins són els beneficis de compaginar esport i estudis. I és que hi ha molts estudis que recolzen la relació directe entre esport i rendiment acadèmic amb avantatges clars.
A l’Estat de California a EUA, un estudi de Dwyer et al (2001); Dwyer et al, (1983); Linder (1999); Linder (2002); Shephard, (1997) i Tremblay et. al, (2000), recolza la idea que dedicar temps a l’esport, pot donar beneficis acadèmics, i no només això sinó beneficis d’altres tipus.
Altres estudis com els Cocke, (2002); Dwyer et. al, (1983); Shephard, (1997);
Tremblay, Inman y Willms, (2002), conclouen que joves que practiquen esport de manera addicional no contemplada en el sistema de formació de les escoles, mostren un millor funcionament del cervell; en termes cognitius, mostren nivells més alts de concentració d’energia, canvis en el cos que milloren l’autoestima i un millor comportament que incideix en les tasques d’ensenyament-aprenentatge.
Les qualitats del cervell que van millorar, van relacionades amb l’alt flux de sang que rep el cervell, els canvis en nivells hormonals, l’assimilació de nutrients, i la major activació (Shephard, 1997). Segons Reverter i Jover (2011), en estudis recents s’afirma que la proteïna que s’estimula en fer exercicis específicament aeròbics, és la BDNF, un neurotransmissor que afavoreix la plasticitat sinàptica, el procés d’aprenentatge i el procés de la memòria. Els resultats d’aquest estudi són els primers en relacionar la capacitat aeròbica, amb l’estructura i la funció del cervell en els preadolescents.
Per tant doncs, molts estudis demostrats empíricament demostren els beneficis de l’activitat física per el rendiment cerebral. Però en el cas d’aquesta intervenció, el què ens podríem plantejar és quin és el límit de quantitat d’exercici per tal que sigui beneficiós.
6. Intervenció
Per a començar la intervenció de l’estudi, cal abans descriure el mètode a utilitzar.
Segons les diferències metodològiques, la intervenció al CTEIB és una investigació quantitativa, ja que:
Tracta la realitat social com si estigués composta de moments diferenciats, és imprescindible la objectivitat i el distanciament en els fenòmens d’estudi. Es fragmenta la realitat a estudiar, per controlar i aïllar fets, per establir relacions causals entre les situacions que ens interessa investigar.
Els objectes d’estudi no poden tenir lloc a interpretació.
Segons la finalitat de l’estudi, la intervenció que es duu a terme és de tipus analític, ja que busquem la possible relació causa-efecte. Els resultats no són extrapolables a una altra mostra de població amb característiques similars. Dins la diferenciació segons tipologia, hi ha una altra subdivisió:
estudi de prevalença. Aquesta subdivisió fa referència a que es descriuen una població determinada en un moment determinat. La unitat d’estudi és l’individu.
Segons la temporalitat, la intervenció és un tall transversal o cross- sectional study, utilitzat en ciències socials o de la salut per a realitzar un estudi estadístic. Aquest tipus de mètode són portats a terme en un moment en concret del temps o període curt. Són utilitzats normalment, per estimar les prevalences o conductes concretes d’un grup de població, en un determinat moment.
Figura 2: Tipus d’estudi segons temps.
Segons l’inici de l’estudi en relació a la cronologia dels fets, la intervenció portada a terme al CTEIB, és de tipus retrospectiu. Això significa que el disseny està fet posteriorment als fets estudiats i les dades s’obtenen d’arxius. En aquest cas els arxius són extrets dels responsables d’informàtica del centre.
6.1 Dades personals
Les dades utilitzades dels alumnes són l’esport que realitzen, el gènere, les quinze assignatures que tenen, la mitjana, el nº d’aprovats, els nº de suspesos, les faltes justificades esportivament i les no justificades, i les dates d’examen dels dos cursos. Veure quadres a l’Annex (taules de l’1-5).
Les fonts documentals per a l’estudi són extretes de: la cap d’estudis del centre (Sonia Gabaldón), les notes que aporta cada professor sense els noms dels alumnes, però exposats segons ordre de llista; i faltes d’assistència aportades per el personal informàtic del centre amb el consentiment de la cap d’estudis.
Totes les dades mostrades a continuació són confidencials i amb exclusivitat per aquesta intervenció.
6.2 Participants de l’estudi
Segons (AAVV, 2015, 12-14), pel que fa als ensenyaments de règim general, els estudiants són exclusivament esportistes d’Alt Nivell i Alt Rendiment balear, segons la denominació autonòmica fixada a l’article 27.1 de la Llei 14/2006 de l’Esport a les Illes Balears, o bé al Reial Decret 971/2007 (RD de 13 de juliol sobre Esportistes d’Alt Rendiment) del Ministeri d’Educació i Esports. Es tracta d’alumnes amb un alt nivell de tecnificació esportiva, sotmesos a temporades de competició combinades amb jornades diàries d’entrenament intercalades, amb un programa d’estudis adaptat al centre. La composició esportiva de l’alumnat impedeix un perfil homogeni o tipificat atès que procedeixen del conjunt de les Illes Balears i no per demarcació. Tampoc no és possible identificar un perfil únic pel que fa a les seves capacitats o rendiments dels estudiants, o bé estatus socioeconòmic o nivell cultural dels pares, ja que provenen de molts diversos barris, pobles o ciutats tant de Mallorca com de la resta de l’arxipèlag. Cal esmentar però que tot i la peculiaritat poc definible del perfil de l’alumnat, no presenten aspectes habitualment associats a l’adolescència (disruptivitat, absentisme, consum de drogues, tabaquisme, indisciplina, rebuig a l’autoritat, alcoholisme, etcètera).
La qual cosa, dóna bona mostra de la seva idiosincràsia, ben diferent dels paràmetres d’altres instituts d’educació secundària del nostre entorn.
Semblantment, les reduïdes dimensions actuals de l’Institut i l’absència de massificació permeten uns ratis professor/alumne significativament baixes que faciliten un tractament gairebé personalitzat a cada esportista.
El Projecte Educatiu del Centre de 2015, donava com a indicadors de qualitat educativa, que els ratis no excedien de 15 estudiants per grup-classe. Aquest aspecte però, ha anat augmentant de número ja que actualment el grup menys nombrós és de 16 alumnes i el de més és de 23. Tot i l’augment, no hi ha hagut canvis estructurals d’aula ni d’espais.
Considerant aquest tret, juntament amb l’esmentat anteriorment relatiu a la tipologia de l’alumnat, són els dos factors distintius de l’IES CTEIB, de forma que el seu manteniment és vital per tal de garantir els seus estàndards escolars actuals.
De la mateixa manera, per l’especificitat dels esportistes, tampoc no són presents al Centre altres perfils d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu NESE com als centres ordinaris. Tot i així, les dificultats que poden tenir els esportistes per compaginar de manera efectiva les dues vessants esportiva com escolar, fa que el centre inclogui la denominació NESE, a aquells alumnes amb necessitats específiques de suport escolar.
Aquesta circumstància ja es dóna a altres centre de tecnificació de l’Estat, per tant doncs des del CTEIB, ja es realitzen les gestions administratives per tal que la denominació NESE sigui factible per l’alumnat que ho necessiti.
L’equip docent és d’uns vint-i-sis professors/es, vuit dels quals tenen plaça definitiva, i cinc es dediquen als ensenyaments esportius de règim especial (horari nocturn). El cos d’entrenadors/es i directors/es tècnics esportius és d’uns seixanta especialistes, aproximadament. Dins les instal·lacions del complex esportiu es conta, a més, amb un servei mèdic format per un facultatiu, quatre fisioterapeutes i un psicòleg esportiu; i personal depenent de
la Conselleria d’Esports. Pel que fa a la dotació de Personal docent i a l’ordenació acadèmica, el Centre depèn de la Conselleria d’Educació, mentre que, pel que fa a dotació i manteniment d’instal·lacions, i adscripció i selecció de l’alumnat, depèn de la Conselleria d’Esports. A part de les pròpies instal·lacions del Centre, l’alumnat que reuneix les condicions necessàries i ho sol·licita ―a petició dels pares― té al seu abast la Residència Reina Sofia. Aquesta residència té l’adreça a Cala Nova, a uns 10 km de Palma, s’ofereix per a tots aquells estudiants d’altres indrets fora de ciutat que s’acullen al servei de pernoctació i atenció d’esportista resident intern, de dilluns a divendres, o bé tota la setmana en el cas 15 d’esportistes d’altres illes que hi romanguin de manera permanent. L’especialització esportiva del Programa de Tecnificació de l’IES CTEIB és el següent:
Els alumnes que formaran part de l’estudi són els alumnes de 3r i 4rt d’ESO, dels grups A i B, amb un total de 79 alumnes. Els alumnes de 3r d’ESO són esportistes d’alt rendiment en:
• Bàsquet
• Motociclisme
• Ciclisme
• Gimnàstica
• Volei
• Tennis
• Boxa
• Salts de Trampolí
• Piragüisme
• Bàdminton
• Rugby
• Natació
• Triatló
• Atletisme
6.3 Estratègies educatives i esportives que es porten a terme al CTEIB.
Per tal d’afavorir els entrenaments, els horaris lectius són de matí i tarda amb sessions de 50 minuts, de les 8:00 a les 10:45 h i de les 15:00 a les 16:40 per a ESO. Els dijous és horari intensiu de les 8:00 a les 14:25h.
Els professors del centre i entrenadors esportius realitzen un control i seguiment dels seus alumnes planificant el calendari, adaptant dates d’examen i lliurament de projectes.
El control d’assistència a classe es realitza mitjançant llista d’absències a aula, i es compara amb la llista de competicions esportives o d’entraments que presenten els entrenadors. Les llistes estan classificades en absència justificada (per competició o entrenament), o no justificada. Tots els esportistes disposen de tutor personal, que avalua el seu procés i treball continu.
Per afavorir els ensenyaments, alguns són de caràcter presencial amb hores lectives al centre, i activitats no presencials a través d’un portal on-line específic per a cada matèria (moodle).
Des de cada departament i en juntes de professorat, s’intenta establir una mateixa línia metodològica i es treballa per afavorir un bon calendari per els esportistes.
Tal i com és comú a tots els instituts, hi ha una comissió de coordinació pedagògica (CCP) que es reuneix amb els caps de departament per realitzar el seguiment curricular i programar la planificació pedagògica del curs acadèmic amb l’Equip Directiu.
Les trobades amb la CCP no tenen una periodicitat determinada, tot i que al PEC del centre, s’estableix que es procura realitza cada quinzena de mes.
Aquestes reunions també són notificades per escrit 48h abans de, i els acords que se’n deriven són vinculants.
De la mateixa manera, els professors i entrenadors poden trobar-se trimestralment, o abans si així ho precisen, per analitzar els processos formatius dels alumnes i esportistes i procurar línies d’actuació.
Una de les principals mancances del centre és la manca d’espai adequat a les necessitats del departament pedagògic, ja que no tenen un espai que no sigui la sala de professors. Per altra banda, les aules de les instal·lacions són insuficients per el número d’alumnes. Aquest fet, va portar a la direcció del centre de demanar aules prefabricades. Totes no presenten les condicions informàtiques suficients, per a desenvolupar activitat lectiva amb noves tecnologies i els sistemes de climatització són inexistents.
Per altra banda, sí cal dir, que disposen d’una gran quantitat de material esportiu al servei dels alumnes.
Per a demanda del centre des de fa anys, ja hi ha previst la nova construcció de l’IES a només uns metres del principal bloc d’edificis actual.
6.4 Metodologia
Per a començar el procediment d’anàlisi de resultats, s’ha realitzat un quadre d’excel, distribuint la informació que mostrem a la taula nº 2 d’annexes, de totes les dades recollides.
Les variables de l’estudi són: alumnes, curs, sexe, esport que practiquen, assignatura, data d’examen, tipus d’esport (col·lectiu o individual), coincidència o no amb prova esportiva, i notes.
Els cursos utilitzats són 3r i 4rt d’ESO, amb dos grups diferents cada curs, A i B. Els esports que practiquen són en total 15, i dates diferents d’examen 16.
La metodologia de l’estudi, serà realitzar una comparació de mitjanes entre dos grups. El valor de la mostra univers és de 79 alumnes. Com que cada alumne realitza diferents exàmens en dues assignatures diferents, hi ha 360 mostres diferents, un 99,4% del total de la mostra i 2 casos perduts que suposen el 0,6%. Per tant la mostra real són 78 alumnes, amb 358 mostres diferents.
L’edat dels participants està compresa entre 14-16 anys, amb una desviació estàndard de 2,10 en dones i 1,96 en homes. Les dones són 144 de la mostra total (40,22%) i els homes 214 (59,77%).
Com a punt inicial de l’estudi, hi ha un total de 25 alumnes que mostren coincidències d’examen i falta justificada esportivament, i la resta no són coincidents. Per tant hi ha només un 6,94% que coincideixen.
Es considera coincidència d’exàmens, tres dies abans, el mateix dia o tres dies després de l’examen.
Els anàlisis s’han realitzat amb IBM SPSS statistics, versió 24. S’han extret mitjançant comparació de mitjanes T Student, amb mostres independents per a cada objectiu i ANOVA d’un factor.
6.5 Anàlisis estadístics
6.5.1 Test de normalitat
Per a començar l’estudi, he realitzat una prova de normalitat de Kolmogorov- Sminrov, utilitzada per a mostres superiors a 50 dades. En aquest test, la hipòtesi nula H0, és que el conjunt de dades segueix una distribució normal.
La hipòtesi alternativa H1, és que les dades no segueixen una distribució normal. La fórmula que segueix el test, és el següent:
Dn = ⎟Fn (x) – F(x)⎟
Fn (x): és la distribució empírica.
F (x): és la distribució teòrica, que en aquest cas és la normal.
Test de normalitat es refereix quan els valors de la variable aleatòria dependent segueix una distribució normal a la població a la que pertany la mostra.
Els resultats del test de normalitat a la mostra de l’estudi, és la següent:
Resum de processament de casos
Casos
Vàlid Perduts Total
N Porcentatge N Porcentatge N Porcentatge
Notes 358 99,4% 2 0,6% 360 100,0%
Taula 2: Resum de processament de casos
Descriptius
Estadístic
Error estàndard
Notes Mitjana 5,8 ,10
95% d’intèrval de confiança per a la mitja
Límit inferior 5,6 Límit superior 6,0
Mitja recortada al 5% 5,8
Mitjana 6,0
Variança 4,1
Desviació estàndard 2,0
Mínim 1,2
Màxim 10,0
Rang 8,8
Rang intercuartil 3,1
Assimetria -,13 ,13
Curtosis -,76 ,26
Taula 3: Resum de descriptius de casos
Proves de normalitat
Kolmogorov-Smirnova Shapiro-Wilk
Estadístic gl Sig. Estadístic gl Sig.
Notes ,06 358 ,002 ,98 358 ,001
a. Correcció de significació de Lilliefors
Taula 4: Proves de normalitat de la intervenció
Gràfic 1: Q-Q, per a diagnòstic de diferències de distribució.
Gràfic 3: Histograma per anàlisi de normalitat.
En el test de normalitat, podem observar varies informacions:
• Per un costat la prova de Normalitat de Kolmogorov-Sminrov dóna una significació del 0,002, per tant és significativa.
• El número de la mostra és de 360, on hi ha dos casos perduts que suposen un 0,6% de la mostra. Un 99,4% de la mostra és vàlida.
• La mitjana de notes dels alumnes és un 5,84, i la mitja és un 6.
6.5.2 Discussió de resultats
Objectiu nº 1:
Per a respondre les preguntes realitzades en els objectius, s’ha realitzat una comparació de mitjanes amb una T de Student per a mostres independents (notes i coincidència), per a respondre a la pregunta: Hi ha relació entre les notes, i la coincidència d’exàmens amb competicions? En els resultats mostrats amb un diagrama de caixes i bigotis, es pot observar que:
• No hi ha diferències significatives entre el grup amb coincidència d’examen (mostra nº 1) i el grup sense coincidència (mostra nº2), ja que la línia negra del mig de la caixa és la mitjana de la mostra, i en les dues variables la línia està gairebé en la mateixa posició.
• Els bigotis s’estenen des del valor mínim, al valor màxim. En la mostra 1, de coincidència el mínim és gairebé 4, mentre que la mostra 2, de no coincidència la mostra arriba a 1.
• Hi ha un outlier, una observació atípica, mostrada amb petit cercle.
• Com que hem observat que la mostra no és significativa si hi ha coincidència d’examen amb prova esportiva o no, d’aquí endavant s’obvia aquesta variable.
Gràfic 4: Diagrama de caixes i bigotis relacional entre notes i coincidència o no d’exàmens.
Objectiu nº 2:
Per a la següent pregunta dels objectius, s’ha realitzat una comparació de mitjanes amb una T de Student per a mostres independents (notes i sexe), per a respondre a la pregunta: Hi ha relació entre les notes i el sexe de l’esportista? En els resultats mostrats, es pot observar que:
• El número total de la mostra és de 358.
• Un 40,2% dels alumnes de la intervenció són dones; 59,7% són homes.
• La mitjana de notes de dones és de 6,1, mentre que dels homes és de 5,6. Les dones treuen una mitjana superior. Tot i que les mostra no és significativa (0,444), aquests resultats estan recolzats també en altres estudis com Lozano González et al (2001), on en qualsevol de les estratègies d’aprenentatge que analitza el gènere, les dones treuen major rendiment acadèmic.
• Un altre estudi de (Cerezo i Casanova, 2004), sí que descriu que els resultats de les dones en matèries de llenguatge són superiors, tot i que en matemàtiques no hi ha diferències. La intervenció al CTEIB, només contempla notes d’assignatures de llengües.
Estadístiques de grup
Sexe N Mitjana
Desviació estàndard
Mitjana d’error estàndard
Notes Dones 144 6,1 2,1 ,17
Homes 214 5,6 1,9 ,13
Taula 5: Estadístiques de grup Notes-Sexe
Prova de mostres independents
Prova de Levene d’igualtat de
variances Prova t per la igualtat de mitjanes
F Sig. t gl
Sig.
(bilateral)
Diferència de medias
Diferència d’error standard.
95% de intèrval de confiança de la
diferència Inferior Superior Notes S’assumeixen
variances iguals
,588 ,444 2,263 356 ,024 ,4932 ,2179 ,0647 ,9218
No s’assumeixen variances iguals
2,233 292,402 ,026 ,4932 ,2209 ,0586 ,9279
Taula 6: Prova T Student de comparació de mitjanes de notes i sexe.
Gràfic 5: Gràfic diagrama de caixes i bigotis per a Notes i Sexe.
Objectiu nº 3
Per a la següent pregunta dels objectius, s’ha realitzat una comparació de mitjanes amb una T de Student per a mostres independents (notes i curs), per a respondre a la pregunta: Hi ha relació entre les notes i el grup-classe de l’alumne? En els resultats mostrats, es pot observar que:
• Tant les notes del Grup A en tercer i quart d’ESO, són superiors al grup B, tot i que no són significatives.
• La mostra total de 3r A és de 60 i la de 3r B és de 68. La desviació estàndard del grup A és de 1,9 i del grup B 2,1.
• La mostra total de 4rt A és de 60 i la de 4rt B és de 68. La desviació estàndard del grup A és de 1,89 i del grup B és de 2,13.
Estadístiques de grup
Curs N Mitjana
Desviació estàndard
Mitjana d’error estàndard
Notes 3r A 60 6,2 1,9 ,24
3r B 68 5,8 2,1 ,25
Taula 7: Notes-Curs 3r
Prova de mostres independents
Prova de Levene d’igualtat de
variances prova t per la igualtat de medias
F Sig. t gl
Sig.
(bilateral)
Diferència de medias
Diferència de error estàndar
95% d’intèrval de confiança de la
diferència Inferior Superior Notes S’assumeixen
variances iguals
2,9 ,088 1,16 126 ,25 ,41 ,36 -,29 1,12
No
s’assumeixen variances iguals
1,17 125,99 ,24 ,41 ,36 -,29 1,11
Taula 8: Prova t student de comparació de mitjanes de notes-Curs 3r
Estadístiques de grup
Curs N Media
Desviació estándard
Mitjana d’error estándard
Notes 4rt A 60 6,2 1,89 ,24
4rt B 68 5,75 2,13 ,26
Taula 9: Resultats de 4rt curs, on 1 és 4rt a i 2 4rt B
Prova de mostres independents
Prova de Levene d’igualtat de
variances prova t per l’igualtat de mitjanes
F Sig. t gl
Sig.
(bilateral)
Diferència de medias
Diferència de error estàndard
95% de intèrval de confiança de la
diferència Inferior Superior Notes S’assumeixen
variances iguals
2,99 ,088 1,15 126 ,25 ,42 ,36 -,29 1,12
No
s’assumeixen variances iguals
1,17 125,98 ,24 ,42 ,36 -,29 1,12
Taula 10: Prova t Student de comparació de mitjanes de 4rt.
Objectiu nº 4
Per a la següent pregunta dels objectius, s’ha realitzat una comparació de mitjanes amb una T de Student per a mostres independents (notes i tipus d’esport), per a respondre a la pregunta: Hi ha relació entre les notes i el tipus d’esport de l’alumne? En els resultats mostrats, es pot observar que:
• No hi ha diferències significatives entre el tipus d’esport que realitzen.
• Els esports individuals, tenen una lleugera nota superior que els esports col·lectius.
Estadístiques de grup
Tipus_esport N Media
Desviació estàndard
Mitjana d’error estàndard
Notes Col·lectiu 156 5,70 2,13 ,17
Individual 202 5,94 1,95 ,14
Taula 11: Mostra estadístics entre tipologia d’esport.
Prova de mostres independents
Prova de Levene d’
igualtat de
variances prova t per la igualtat de mitjanes
F Sig. t gl
Sig.
(bilateral)
Diferència de mitjanes
Diferència d’error estàndard
95% d’intèrval de confiança de la
diferència Inferior Superior Notes S’assumeixen
variances iguals
2,18 ,14 - 1,09
356 ,27 -,24 ,22 -,66 ,19
No
s’assumeixen variances iguals
- 1,07
318,51 ,28 -,24 ,22 -,66 ,19
Taula 12: Prova t Student de comparació de mitjanes de tipologia d’esport.
Gràfic 7: Diagrama de caixes i bitgotis segons tipologia d’esport.
Objectiu nº 5
Per a la següent pregunta dels objectius, s’ha realitzat una comparació de mitjanes amb Anova, prova post hoc, de comparació de múltiples de bonferroni (notes i tipus d’esport), per a respondre a la pregunta: Hi ha relació entre les notes i el tipus l’esport? En els resultats mostrats, es pot observar que:
• Tant motociclisme com futbol, presenten unes notes de inferiors a 5, 3,9 i 3,5 respectivament.
• El motociclisme té una diferència significativa de mitjana de notes amb 7 dels 14 esports restants.
• L’esport amb millor mitjana de la mostra és el Triatló amb un 7,42.
• El bàsquet i el rugbi, són els dos esports amb més número d’esportistes. Juntament amb la gimnàstica són els tres esports amb el rang de notes mínimes i màximes més allunyades.
ANOVA Notes
Suma de
quadrats gl
Mitjana
quadràtica F Sig.
Entre grups 223,37 14 15,95 4,37 ,000
Dins de grups 1252,8 343 3,65
Total 1476,16 357
Taula 13: Resum Anova.
Descriptius
Notes
N Media
Desviació estàndard
Error estàndard
95% del intèrval de
confiança per la media Mínim Màxim Límit
inferior
Límit superior
1,0 70 6,02 2,24 ,27 5,54 6,55 1,5 9,5
2,0 26 3,92 1,32 ,26 3,38 4,45 1,8 7,0
3,0 20 5,68 2,25 ,50 4,63 6,73 2,0 10,0
4,0 28 5,87 1,98 ,37 5,10 6,64 1,2 9,9
5,0 22 6,15 1,67 ,36 5,41 6,89 2,7 9,0
6,0 30 6,70 1,41 ,26 6,17 7,23 4,0 9,0
7,0 4 5,50 2,03 1,00 2,30 8,70 2,5 6,8
8,0 4 6,00 1,31 ,66 3,91 8,10 4,2 7,0
9,0 58 5,39 2,06 ,27 4,85 5,93 1,3 9,0
10,0 32 6,41 1,95 ,345 5,71 7,11 2,8 9,6
11,0 4 6,89 2,15 1,07 3,462 10,32 5,0 9,5
12,0 34 5,81 1,72 ,29 5,21 6,42 2,0 9,0
13,0 4 6,02 2,69 1,34 1,74 10,31 4,1 10,0
14,0 16 7,43 1,24 ,31 6,74 8,09 4,5 9,3
15,0 6 3,51 1,26 ,51 2,18 4,83 2,1 5,5
Tota l
358 5,84 2,03 ,11 5,63 6,05 1,2 10,0
Taula 14: Descriptius Anova notes-esport.
Gràfic 8: Diagrama de caixes i bigotis notes-esport.
Gràfic 9: Gràfic lineal de notes-esport
7. Conclusions de l’estudi
Els resultats descrits anteriorment reflecteixen la no existència de diferències significatives entre exàmens amb coincidència amb prova esportiva, així com tampoc hi ha significació amb altres variables com la millora del rendiment acadèmic per gènere o tipologia d’esport.
On sí que hi ha uns resultats diferenciadors i significatius, és amb l’esport que realitzen. Hi ha dos col·lectius, motociclisme i futbol, on la mitjana de notes està per sota del 4. Tot i que no hi ha punts en comú amb els esports, el 80%
dels esportistes de Motociclisme són homes i el 20% dones.
El 100% de futbol són dones, ja que només hi ha una participant.
Segons la intervenció, i com que els resultats no són concloents pel què fa a la coincidència d’exàmens, podem determinar que la coincidència entre esport i exàmens, no afecta al rendiment acadèmic a aquest grup, en aquest trimestre determinat.
Pel què fa a les debilitats i fortaleses del l’estudi, els següents punts són els més rellevants de la intervenció:
Debilitats:
• Limitació en temps de registre de dades. Aquest fet provoca que no puguis determinar si els resultats són conseqüència del “factor de risc”
a estudiar o d’un altre component associat.
• Limitació de mostra. A Balears, només hi ha els 78 alumnes a estudi, que compleixin els requisits per ser estudiants d’Educació Secundària Obligatòria, i esportistes d’alt rendiment.
• Després d’observar els resultats, hagués estat millor agafar una mostra d’assignatures de ciències i de lletres.
Fortaleses:
• No hi ha altres estudis que abordin la hipòtesi.
• Un estudi transversal permet estudiar varies variables a la vegada.
• Pots tenir un molt bon control dels subjectes a estudi, ja que el temps d’aplicació és curt i econòmic.
• És un bon pas inicial per continuar cap a un estudi de cohort. En estadística és un conjunt de persones que se sotmet a observació durant un període concret de temps.
• Proporcionen estimadors de prevalences.
Els resultats mostren coherència amb altres estudis publicats pel què fa a gènere, esport i rendiment escolar, tot i que els de la intervenció no són significatius.
Pel què fa a la comparació de rendiment escolar i esport, no he trobat estudis que siguin diferenciadors per futbol i motociclisme.
Pel què fa als objectius sis i vuit, dels plantejats inicialment, no proposo una planificació millorada d’organització de calendaris ja que els resultats mostren inexistència de significació en coincidència o no d’exàmens amb prova esportiva. Tot i això, a una intervenció millorada, inclouria tots els exàmens d’un any escolar d’assignatures de diferents departaments. Si mostressin resultats significatius, analitzaria qualitativament el tracte amb els entrenadors, ja que és el punt diferenciador entre tots els esportistes.
8. Bibliografia
AAVV. (2015). Projecte educatiu del Centre. Centre de tecnificació esportiva de les Illes Balears. www.iescteib.org.
Adell, M. (2006). Estrategias para mejorar el rendimiento académico de los adolescentes. Ediciones Pirámide: Madrid.
Bastida Torrontegui, A. (2007). El apoyo académico a los deportistas de elite en edad escolar. Estudio comparado de las disposicions y medidas adoptades en España por las comunidades autónomas. Universitat de Valencia. Tesis doctoral.
Baumgarten, DK. (2013). An Examination of the Relationship between Collegiate Student-Athlete’s Leadership Role in the Athletic Setting and Their Academic Success. Northcentral University, ProQuest Dissertations Publishing.
Bowen, H. (2016). History and evidence show school sports help students win. Volume: 97 issue: 8, page(s): 8-12
Buceta, JM. (1998). Psicología del entrenamiento Deportivo. Editorial Dykinson, S.L: Madrid.
Cerezo, MT., Casanova, P. (2004). Diferencias de género en la motivación académico de los alumnes de Educación Secundaria Obligatoria. Revista electrónica de investigación Psicoeducativa, 2 (1). 97-112. ISSN: 1696-2095.
Chaparro (2015). Factores que influyen en el rendimiento académico de los estudiantes deportistas de alto rendimiento. Insituto tecnológico de Sonora.
Chieffi, S., Messina, G., Villano I Messina, A., Esposito M., Monda, V., Valenzano, A., Moscatelli F., Esposito T., Carotenuto, M., Viggiano,
A., Cibelli, G., Monda, M. (2017). Exercise Influence on Hippocampal Function: Possible Involvement of Orexin-A. Frontiers psicology.
Georgakis. A., Evans, B., Warwick. D. (2014). The Academic Achievement of Elite Athletes at Australian Schools. Journal of Education and Training Studies. The University of Sydney, Australia.
González, M. C., Tourón, J. (1992). Autoconcepto y rendimiento escolar: sus implicaciones en la motivación y en la autorregulación del aprendizaje.
Pamplona: EUNSA.
González-Pienda, J.A (2003). El rendimiento escolar. Una anàlisis de las variables que lo condicionan. Revista Galego-Portuguesa de Psicoloxía e Educación N° 7 (Vol. 8) Ano 7°-2003 ISSN: 1138-1663.
Hernández, R. Fernández, C. Baptista. P (2006). Metodología de la investigación. Ed. Mc GrawHill Interamericana: México.
López de Subijana, Conde, Barriopedro, Gallardo (2014). Eficacia en la aplicación de las medidas de formación para los deportistas de alto nivel en territorio español. Universitat de les Illes Balears, Universitat autònoma de Barcelona. Revista de Psicología del Deporte 2014. Vol. 23, núm. 1, pp. 41- 48.
Lozano González, L., González-Pienda, J.A., Nuñez, J.C., Lozano Fernández, L. M. , Álvarez Pérez, L. (2001). Estrategias de aprendizaje, género y rendimiento académico. Revista Galego-Portuguesa de Psicoloxía e Educación. N° 5 (Vol. 7) Ano 5°-2001 ISSN: 1138-1663
Pascual (2013). La conciliación de la vida deportiva y la formación de los deportistas de alto nivel en España. Universidad de Castilla la Mancha.
Solà (2015). Educación secundaria y deporte de alta dedicación: Estudio cualitativo de modelos de compaginación. Universitat Ramon Llull.
Federación Española de Asociaciones de Docentes de Educación Física (FEADEF).
Torregrosa, Sanchez, Cruz (2004). El papel del psicólogo del deporte en el asesoramiento academic-vocacional del deportista de elite. Revista de Psicología del Deporte. Vol. 13, núm. 2, pp. 215-228.
Vilanova, Puig (2013). Compaginar la carrera deportiva con la carrera académica para la futura inserción laboral: ¿Una cuestión de estrategia?
Universitat de les Illes Balears, Universitat autònoma de Barcelona. Revista de Psicología del Deporte 2013. Vol. 22, núm. 1, pp. 61-68.
9. Annex
9.1 Comparacions múltiples
Variable dependent: Notes Bonferroni
(I) Esport
(J) Esport
Diferència de mitjanes
(I-J)
Error
estándard Sig.
Intèrval de confiança al 95%
Límit inferior
Límit superior
1,0 2,0 2,0990* ,4389 ,000 ,551 3,647
3,0 ,3400 ,4846 1,000 -1,369 2,049
4,0 ,1472 ,4273 1,000 -1,360 1,655
5,0 -,1310 ,4671 1,000 -1,779 1,517
6,0 -,6830 ,4170 1,000 -2,154 ,788
7,0 ,5165 ,9825 1,000 -2,949 3,982
8,0 ,0140 ,9825 1,000 -3,452 3,480
9,0 ,6288 ,3393 1,000 -,568 1,826
10,0 -,3935 ,4078 1,000 -1,832 1,045
11,0 -,8710 ,9825 1,000 -4,337 2,595
12,0 ,2019 ,3995 1,000 -1,207 1,611
13,0 -,0060 ,9825 1,000 -3,472 3,460
14,0 -1,4091 ,5296 ,857 -3,277 ,459
15,0 2,5107 ,8130 ,229 -,357 5,379
2,0 1,0 -2,0990* ,4389 ,000 -3,647 -,551
3,0 -1,7590 ,5684 ,224 -3,764 ,246
4,0 -1,9518* ,5205 ,022 -3,788 -,116
5,0 -2,2300* ,5536 ,007 -4,183 -,277
6,0 -2,7820* ,5121 ,000 -4,588 -,976
7,0 -1,5825 1,0264 1,000 -5,204 2,039
8,0 -2,0850 1,0264 1,000 -5,706 1,536
9,0 -1,4702 ,4511 ,129 -3,061 ,121
10,0 -2,4925* ,5046 ,000 -4,273 -,712
11,0 -2,9700 1,0264 ,426 -6,591 ,651
12,0 -1,8971* ,4979 ,017 -3,654 -,141
13,0 -2,1050 1,0264 1,000 -5,726 1,516
14,0 -3,5081* ,6073 ,000 -5,650 -1,366
15,0 ,4117 ,8656 1,000 -2,642 3,465
3,0 1,0 -,3400 ,4846 1,000 -2,049 1,369
2,0 1,7590 ,5684 ,224 -,246 3,764
4,0 -,1928 ,5595 1,000 -2,167 1,781
5,0 -,4710 ,5905 1,000 -2,554 1,612
6,0 -1,0230 ,5517 1,000 -2,969 ,923
7,0 ,1765 1,0468 1,000 -3,516 3,869
8,0 -,3260 1,0468 1,000 -4,019 3,367
9,0 ,2888 ,4956 1,000 -1,459 2,037
10,0 -,7335 ,5448 1,000 -2,655 1,188
11,0 -1,2110 1,0468 1,000 -4,904 2,482
12,0 -,1381 ,5386 1,000 -2,038 1,762
13,0 -,3460 1,0468 1,000 -4,039 3,347
14,0 -1,7491 ,6410 ,702 -4,010 ,512
15,0 2,1707 ,8896 1,000 -,968 5,309
4,0 1,0 -,1472 ,4273 1,000 -1,655 1,360
2,0 1,9518* ,5205 ,022 ,116 3,788
3,0 ,1928 ,5595 1,000 -1,781 2,167
5,0 -,2782 ,5445 1,000 -2,199 1,643
6,0 -,8302 ,5022 1,000 -2,602 ,941
7,0 ,3693 1,0216 1,000 -3,234 3,973
8,0 -,1332 1,0216 1,000 -3,737 3,471
9,0 ,4816 ,4398 1,000 -1,070 2,033
10,0 -,5407 ,4946 1,000 -2,285 1,204
11,0 -1,0182 1,0216 1,000 -4,622 2,586
12,0 ,0547 ,4877 1,000 -1,666 1,775
13,0 -,1532 1,0216 1,000 -3,757 3,451
14,0 -1,5563 ,5989 1,000 -3,669 ,557
15,0 2,3635 ,8598 ,661 -,670 5,396
5,0 1,0 ,1310 ,4671 1,000 -1,517 1,779
2,0 2,2300* ,5536 ,007 ,277 4,183
3,0 ,4710 ,5905 1,000 -1,612 2,554
4,0 ,2782 ,5445 1,000 -1,643 2,199
6,0 -,5520 ,5364 1,000 -2,444 1,340
7,0 ,6475 1,0388 1,000 -3,017 4,312
8,0 ,1450 1,0388 1,000 -3,520 3,810
9,0 ,7598 ,4785 1,000 -,928 2,448
10,0 -,2625 ,5293 1,000 -2,130 1,605
11,0 -,7400 1,0388 1,000 -4,405 2,925
12,0 ,3329 ,5229 1,000 -1,512 2,178
15,0 2,6417 ,8802 ,303 -,463 5,747
6,0 1,0 ,6830 ,4170 1,000 -,788 2,154
2,0 2,7820* ,5121 ,000 ,976 4,588
3,0 1,0230 ,5517 1,000 -,923 2,969
4,0 ,8302 ,5022 1,000 -,941 2,602
5,0 ,5520 ,5364 1,000 -1,340 2,444
7,0 1,1995 1,0173 1,000 -2,389 4,788
8,0 ,6970 1,0173 1,000 -2,892 4,286
9,0 1,3118 ,4298 ,257 -,204 2,828
10,0 ,2895 ,4857 1,000 -1,424 2,003
11,0 -,1880 1,0173 1,000 -3,777 3,401
12,0 ,8849 ,4787 1,000 -,804 2,574
13,0 ,6770 1,0173 1,000 -2,912 4,266
14,0 -,7261 ,5916 1,000 -2,813 1,361
15,0 3,1937* ,8547 ,023 ,179 6,209
7,0 1,0 -,5165 ,9825 1,000 -3,982 2,949
2,0 1,5825 1,0264 1,000 -2,039 5,204
3,0 -,1765 1,0468 1,000 -3,869 3,516
4,0 -,3693 1,0216 1,000 -3,973 3,234
5,0 -,6475 1,0388 1,000 -4,312 3,017
6,0 -1,1995 1,0173 1,000 -4,788 2,389
8,0 -,5025 1,3514 1,000 -5,270 4,265
9,0 ,1123 ,9880 1,000 -3,373 3,598
10,0 -,9100 1,0135 1,000 -4,485 2,665
11,0 -1,3875 1,3514 1,000 -6,155 3,380
12,0 -,3146 1,0102 1,000 -3,878 3,249
13,0 -,5225 1,3514 1,000 -5,290 4,245
14,0 -1,9256 1,0684 1,000 -5,695 1,843
15,0 1,9942 1,2336 1,000 -2,358 6,346
8,0 1,0 -,0140 ,9825 1,000 -3,480 3,452
2,0 2,0850 1,0264 1,000 -1,536 5,706
3,0 ,3260 1,0468 1,000 -3,367 4,019
4,0 ,1332 1,0216 1,000 -3,471 3,737
5,0 -,1450 1,0388 1,000 -3,810 3,520
6,0 -,6970 1,0173 1,000 -4,286 2,892
7,0 ,5025 1,3514 1,000 -4,265 5,270
9,0 ,6148 ,9880 1,000 -2,870 4,100
10,0 -,4075 1,0135 1,000 -3,983 3,168
11,0 -,8850 1,3514 1,000 -5,652 3,882
12,0 ,1879 1,0102 1,000 -3,376 3,752
13,0 -,0200 1,3514 1,000 -4,787 4,747
14,0 -1,4231 1,0684 1,000 -5,192 2,346
15,0 2,4967 1,2336 1,000 -1,855 6,849
9,0 1,0 -,6288 ,3393 1,000 -1,826 ,568
2,0 1,4702 ,4511 ,129 -,121 3,061
3,0 -,2888 ,4956 1,000 -2,037 1,459
4,0 -,4816 ,4398 1,000 -2,033 1,070
5,0 -,7598 ,4785 1,000 -2,448 ,928
6,0 -1,3118 ,4298 ,257 -2,828 ,204
7,0 -,1123 ,9880 1,000 -3,598 3,373
8,0 -,6148 ,9880 1,000 -4,100 2,870
10,0 -1,0223 ,4208 1,000 -2,507 ,462
11,0 -1,4998 ,9880 1,000 -4,985 1,985
12,0 -,4269 ,4128 1,000 -1,883 1,029
13,0 -,6348 ,9880 1,000 -4,120 2,850
14,0 -2,0380* ,5397 ,020 -3,942 -,134
15,0 1,8818 ,8196 1,000 -1,009 4,773
10,0 1,0 ,3935 ,4078 1,000 -1,045 1,832
2,0 2,4925* ,5046 ,000 ,712 4,273
3,0 ,7335 ,5448 1,000 -1,188 2,655
4,0 ,5407 ,4946 1,000 -1,204 2,285
5,0 ,2625 ,5293 1,000 -1,605 2,130
6,0 -,2895 ,4857 1,000 -2,003 1,424
7,0 ,9100 1,0135 1,000 -2,665 4,485
8,0 ,4075 1,0135 1,000 -3,168 3,983
9,0 1,0223 ,4208 1,000 -,462 2,507
11,0 -,4775 1,0135 1,000 -4,053 3,098
12,0 ,5954 ,4707 1,000 -1,065 2,256
13,0 ,3875 1,0135 1,000 -3,188 3,963
14,0 -1,0156 ,5852 1,000 -3,080 1,049
15,0 2,9042 ,8502 ,075 -,095 5,904
11,0 1,0 ,8710 ,9825 1,000 -2,595 4,337
2,0 2,9700 1,0264 ,426 -,651 6,591
3,0 1,2110 1,0468 1,000 -2,482 4,904
4,0 1,0182 1,0216 1,000 -2,586 4,622
5,0 ,7400 1,0388 1,000 -2,925 4,405
6,0 ,1880 1,0173 1,000 -3,401 3,777
7,0 1,3875 1,3514 1,000 -3,380 6,155
8,0 ,8850 1,3514 1,000 -3,882 5,652
9,0 1,4998 ,9880 1,000 -1,985 4,985
13,0 ,8650 1,3514 1,000 -3,902 5,632
14,0 -,5381 1,0684 1,000 -4,307 3,231
15,0 3,3817 1,2336 ,676 -,970 7,734
12,0 1,0 -,2019 ,3995 1,000 -1,611 1,207
2,0 1,8971* ,4979 ,017 ,141 3,654
3,0 ,1381 ,5386 1,000 -1,762 2,038
4,0 -,0547 ,4877 1,000 -1,775 1,666
5,0 -,3329 ,5229 1,000 -2,178 1,512
6,0 -,8849 ,4787 1,000 -2,574 ,804
7,0 ,3146 1,0102 1,000 -3,249 3,878
8,0 -,1879 1,0102 1,000 -3,752 3,376
9,0 ,4269 ,4128 1,000 -1,029 1,883
10,0 -,5954 ,4707 1,000 -2,256 1,065
11,0 -1,0729 1,0102 1,000 -4,637 2,491
13,0 -,2079 1,0102 1,000 -3,772 3,356
14,0 -1,6111 ,5794 ,601 -3,655 ,433
15,0 2,3087 ,8463 ,703 -,677 5,294
13,0 1,0 ,0060 ,9825 1,000 -3,460 3,472
2,0 2,1050 1,0264 1,000 -1,516 5,726
3,0 ,3460 1,0468 1,000 -3,347 4,039
4,0 ,1532 1,0216 1,000 -3,451 3,757
5,0 -,1250 1,0388 1,000 -3,790 3,540
6,0 -,6770 1,0173 1,000 -4,266 2,912
7,0 ,5225 1,3514 1,000 -4,245 5,290
8,0 ,0200 1,3514 1,000 -4,747 4,787
9,0 ,6348 ,9880 1,000 -2,850 4,120
10,0 -,3875 1,0135 1,000 -3,963 3,188
11,0 -,8650 1,3514 1,000 -5,632 3,902
12,0 ,2079 1,0102 1,000 -3,356 3,772
14,0 -1,4031 1,0684 1,000 -5,172 2,366
15,0 2,5167 1,2336 1,000 -1,835 6,869
14,0 1,0 1,4091 ,5296 ,857 -,459 3,277
2,0 3,5081* ,6073 ,000 1,366 5,650
3,0 1,7491 ,6410 ,702 -,512 4,010
4,0 1,5563 ,5989 1,000 -,557 3,669
5,0 1,2781 ,6279 1,000 -,937 3,493
6,0 ,7261 ,5916 1,000 -1,361 2,813
7,0 1,9256 1,0684 1,000 -1,843 5,695
8,0 1,4231 1,0684 1,000 -2,346 5,192
9,0 2,0380* ,5397 ,020 ,134 3,942
10,0 1,0156 ,5852 1,000 -1,049 3,080
