Facultat de Psicologia Treball de Fi de Grau
Internet i xarxes socials: una ajuda o un obstacle per a l’ansietat?
Marta Pericás Palmero Grau de Psicologia
Any acadèmic 2019-20
DNI de l’alumne: 45185224-E
Treball tutelat per Dra. María Balle Cabot Departament de Psicologia
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor
Tutor
Sí No Sí No
Paraules clau del treball: ansietat – adolescents– addicció xarxes socials – addicció Internet
X s
x
Resum. ... 2
Introducció. ... 4
Objectius. ... 9
Mètode. ... 9
Resultats. ... 9
Discussió. ... 19
Conclusions finals. ... 21
Referències bibliogràfiques. ... 21
Resum.
Les xarxes socials i Internet són dos elements de la vida quotidiana que tots i totes utilitzam en el nostre dia a dia. Durant els darrers anys, el seu ús s’ha vist molt incrementat, i això ha donat lloc a un gran nombre d’investigacions sobre els efectes que pot tenir un ús excessiu sobre la salut mental i física. Seguidament, els adolescents són un dels grups més vulnerables a patir addicció a Internet, són un dels grups que més utilitzen les xarxes socials i a més a més, un dels grups més sensibles a patir trastorns d’ansietat. Per tant, el present treball es centrarà en relacionar aquestes tres variables i veure l’efecte que tenen les xarxes socials i l’addicció a Internet en l’increment dels trastorns d’ansietat dels adolescents. Les principals conclusions a les que hem arribat han mostrat una relació bidireccional entre les addiccions i l’ansietat, a més d’un increment de l’ansietat degut a l’addicció tant a les xarxes socials com a Internet.
Abstract.
Social media and the internet are two of the components of daily life everybody uses.
On the last few years, its use has been increased and due to that, there has been a great number of papers about the effects of social media and Internet usage on mental and physical health. The adolescents are one of the most vulnerable groups to suffer from Internet
addiction, they are one of the groups that use the most social media and also one of the more sensitive groups to suffer from anxiety disorders. Hence, the present paper will be focusing on connecting these three variables and analyze the effect that social media and Internet
addiction have on the increasing anxiety disorders on adolescents. Our conclusions have found a bidirectional relationship between addictions and anxiety, plus an increase of anxiety due to addiction either from social media either from Internet.
Introducció.
Durant els darrers anys, l’ús de les xarxes socials ha experimentat un creixement significatiu, sobretot en el cas dels adolescents. Les xarxes socials es defineixen com “un tipus de comunicació electrònica mitjançant la qual els usuaris creen comunitats en línia per a compartir informació, imatges, vídeos, missatges personals, etc.” (Kumar, Natrajan, Bhadoria, i Das, 2019, p. 2738). L’ús de les xarxes socials pot tenir tant conseqüències positives com negatives en la vida dels adolescents, però és important tenir en compte que és un factor rellevant en el seu desenvolupament i en l’establiment de les seves relacions. Segons un estudi realitzat per Lenhart (2015) un 92% dels adolescents en edats compreses entre els 13 i els 17 anys fan ús de les xarxes socials cada dia i dintre d’aquest 92%, el 24% reconeix que està utilitzant les xarxes socials de forma constant, és a dir, durant una gran quantitat d’hores al dia.
Alguns dels beneficis de l’ús de les xarxes socials són les lliçons que aquestes ens poden aportar, és a dir, es poden veure com una forma d’educació; l'obertura a noves idees, una forma d’obrir les ments i poder comprendre altres maneres d’entendre diferents
situacions, a més de poder tenir un major accés a conèixer nova gent i comptar amb més suport social, encara que sigui en xarxa (Muzaffar, Brito, Fogel, Fagan, Kumar, i Verma, 2018).
En canvi, quant a les conseqüències negatives que es deriven d’un ús no controlat de les xarxes socials, són una mala higiene de la son, en addició d’efectes perjudicials sobre l’ansietat o la depressió (Muzaffar et al., 2018). També s’ha relacionat amb problemes d’autoestima baixa (Oberst, Wegmann, Stodt, Brand, i Chamarro, 2017).
Un altre factor associat a les xarxes socials és l’ús excessiu d’Internet o l’addicció al mateix. Segons Ko, Liu, Wang, Chen, Yen i Yen (2014) l’addicció a Internet es defineix com
“una manca de control sobre l’ús d’Internet a més de les conseqüències negatives que aporta
als individus” (p. 1377). Cal destacar, a més a més, que és un problema de salut que ens preocupa seriosament degut al gran augment d’usuaris d’Internet de forma universal (Lai et al., 2015). L’ús controlat i moderat d’Internet té conseqüències positives, com la rapidesa respecte a la recerca de informació, o la possibilitat de connectar-se amb persones que es troben arreu de tot el món. No obstant, quan aquest ús es torna descontrolat i excessiu dona lloc a l’addicció, portant a conseqüències negatives per a la persona. Aquestes conseqüències poden ser símptomes psiquiàtrics a més d’un deteriorament funcional, ambdós amb gran comorbiditat amb l’addicció a Internet (Lai et al., 2015). Cal mencionar, per afegiment, que la relació entre l’addicció a Internet i l’ansietat sol ser bidireccional, és a dir; les persones amb trastorns d’ansietat són més propenses a patir d’aquesta addicció, però endemés, l’ús excessiu d’Internet pot contribuir a l’increment d’aquestes patologies ansioses, com hem pogut veure a diferents articles (Ostovar, Allahyar, Aminpoor, Moafian, Nor i Griffiths, 2016; Weinstein, Dorani, Elhadif, Bukovza i Yarmulnik, 2015). És probable que aquest ús excessiu d’Internet en persones ansioses es dugui a terme per intentar reduir els seus sentiments negatius, i a més a més, alleujar la seva forma de internalitzar els problemes (Li, Hou, Yang, Jian i Wang, 2018).
És necessari remarcar que Weinstein et al. (2015) varen definir tres tipus d’addicció a Internet, que són les següents: a. joc excessiu, b. preocupacions sexuals (cibersexe) i c.
socialització o cercar contactes per les xarxes.
La manera en la que en fem ús d’aquestes tecnologies (d’Internet, de les xarxes socials, dels telèfons mòbils…) ha canviat de forma significativa durant els darrers anys, augmentant de forma exponencial. Actualment, un 90% dels adolescents reconeix utilizar Internet per fer recerques d’informació (Ko et al., 2014).
És rellevant mencionar, a més, que l’addicció a Internet es veu molt lligada a
l’addicció als telèfons mòbils, la qual es defineix com una dependència a aquests aparells com
així també de sentir una por immensa a no disposar d’ells. També s’afegeix un ús descontrolat (com en l’addicció a Internet) i un possible episodi d’algun trastorn afectiu relacionat amb aquesta addicció (com ara bé els trastorns d’ansietat) (Ayar, Bektas, Bektas, Akdeniz, Selekoglu, Sal i Celik, 2017). Diversos estudis han demostrat que els adolescents que presenten un nivell alt d’addicció a internet presenten, a més a més, addicció als telèfons mòbils (Ayar et al., 2017). L’edat on se sol iniciar l’ús dels mòbils es troba al voltant dels 7 anys respecte al grup dels infants i als 11 anys quant als adolescents (Ayar et al., 2017).
Per tant, podem argumentar que tant el mal ús de les xarxes socials com l’addicció a Internet són un problema en l’actualitat que afecta a una gran part de la població, i en concret i el cas que ens interessa, als i les adolescents, els quals són un grup de risc per patir addicció a Internet, atès que, com mencionarem més endavant, l’adolescència és un període en el que es produeix el desenvolupament del cervell i, per tant, és més sensible als canvis i a les addiccions (Bae, 2017). Segons un estudi realitzat per Alhassan et al. (2018) les persones més joves (és a dir, els adolescents) eren el grup amb més probabilitats de ser addictes a les noves tecnologies (incloent els telèfons mòbils).
Per continuar, parlarem de l’etapa de l’adolescència. Cal recordar que l’adolescència és un període sensible respecte al canvi psicològic, biològic i social (O’Reilly, Dogra, Whiteman, Hughes, Eruyar i Reilly, 2018). Aquest canvi que es produeix es troba molt influenciat per la genètica i per l’ambient (Muzaffar et al., 2018) i tenint en compte aquests factors, sabem que el període de l’adolescència és on es desenvolupen la gran majoria dels trastorns psicopatològics. Els adolescents que tenen edats compreses entre els 15 i els 24 anys són el segon grup amb més probabilitats de patir trastorns psicopatològics (Hanprathet, Manwong, Khumsri, Yingyeun i Phanasathit, 2015). Segons Thom, Bickham i Rich (2018)
“els trastorns psiquiàtrics, incloses les alteracions de la conducta, l’abús de substàncies i els trastorns afectius, apareixen aproximadament en el 20% dels adolescents” (p. 1). En el nostre
cas, ens centrarem en els trastorns d’ansietat que es poden veure afectats (sobretot augmentats) a causa de l’ús de les xarxes socials i de l’addicció a Internet.
Beesdo, Knappe i Pine (2009) defineixen l’ansietat com “una resposta del nostre cervell al perill i als estímuls que l’organisme intenta evitar de forma activa” (p. 1). A més a més, es caracteritza per una dificultat per dur a terme activitats de la vida diària, juntament amb un descens de la productivitat quant a la feina (Esala i Rosso, 2020). L’ansietat és provocada per objectes o situacions temudes que ens provoquen símptomes ansiosos com:
sudoració, agitació, tremolor, etc. Per tant, l’ansietat es pot manifestar mitjançant l’evitació del que crea l’activació ansiosa, és a dir, de la situació o objecte temut. De la mateixa manera, quan algun objecte o situació ens provoca ansietat, es produeix una anticipació seguida d’una preocupació intensa, tant en l’ansietat adaptativa com en la patológica (Madasu et al., 2019).
És important tenir en compte que l’ansietat només es torna patològica quan no és adaptativa, és a dir, quan interfereix en el funcionament de la vida diària i quotidiana (escola, feina, relacions socials...) (Beesdo et al., 2009). Juntament amb la depressió, l’ansietat és el
problema de salut mental més prevalent en la nostra societat a dia d’avui, amb una prevalença anual d’entre el 6’1% i el 7’9%, segons un estudi realitzat per Steel, Marnane, Iranpour, Chey, Jackson, Patel i Silove (2014).
Cal mencionar que els trastorns d’ansietat són més prevalents en dones que en homes (3:1). El curs dels trastorns d’ansietat, si no es tracten, sol ser crònic i amb tendència a incrementar-se amb els anys (Beesdo et al., 2009) a més a més de mostrar una taxa de remissió baixa (Essau, Conrad i Petermann, 2000). Beesdo i els seus companys (2009) esmenten una sèrie de factors de risc que fan més probable l’aparició d’aquests trastorns.
Entre d’altres, destaquen els factors sociodemogràfics, com el sexe de la persona, que com hem comentat abans, és més probable en dones que en homes, l’educació del individus (més casos de trastorns d’ansietat en persones amb baix nivell d’educació), o situacions
econòmiques. En segon lloc, la genètica familiar, ja que els fills de pares amb almenys un trastorn d’ansietat, tenen més probabilitats de patir-ne. Seguidament, quant a la psicobiologia, l’amígdala és un nucli cerebral que pertany al sistema límbic, i es troba molt relacionada amb l’ansietat i la por. Respecte al temperament i la personalitat, cal destacar el neuroticisime proposat per Eysenck (1985), l’ansietat de Gray (1970) (les dues dimensions bàsiques de la personalitat, l’ansietat i la impulsivitat) i la inhibició conductual de Kagan (1988). Aquests tres factors juguen un paper important en el desenvolupament dels trastorns d’ansietat.
Finalment, els factors ambientals, com l’estil d’educació parental o les experiències adverses durant la infància. Per exemple, una sobreprotecció per part dels pares està relacionada amb l’increment de casos de fòbia social.
Respecte als símptomes físics que provoquen els trastorns d’ansietat i l’ansietat en general, podem trobar dificultats per dormir, no sentir-se descansat, fatigar-se fàcilment, irritabilitat, palpitacions, sudoració, tremolor, dificultat per a respirar, entre d’altres (Scrandis, 2019).
En el cas dels infants i els adolescents és especialment complicat diferenciar entre l’ansietat adaptativa i la patològica, a causa de que ells mateixos no són capaços de reconèixer les pròpies emocions, en addició que els i les nins i nines presenten una multitud de pors evolutives que no es pot determinar fins el pas del temps si són tan sols pors evolutives o si són fòbies específiques, o si, per exemple, és normal l’ansietat per separació que senten els infants quan van madurant i entrant en l’adolescència o adultesa (Beesdo et al., 2009). Per tant, el criteri temporal dels trastorns és rellevant per al seu diagnòstic.
Quant a l’edat d’aparició dels trastorns d’ansietat, respecte al trastorn d’ansietat per separació i algunes fòbies específiques, es troba abans dels 12 anys. Respecte al trastorn d’ansietat social sol aparèixer abans dels 25 anys, és a dir, durant l’adolescència. Els trastorns d’ansietat més prevalents en la població infantil i adolescent són el trastorn d’ansietat per
separació i la fòbia social. (Beesdo et al., 2009). Si els trastorns d’ansietat tenen un inici primerenc, estan associats amb un risc major de desenvolupar altres trastorns de caire psiquiàtric en l’adultesa (Essau et al., 2000).
Segons Beesdo et al. (2009), l’abús de substàncies sol ser comòrbid amb els trastorns d’ansietat, amb raó de que és una opció per a tractar d’afrontar els problemes d’ansietat. Per tant, tenint en compte que l’ús de les xarxes socials i Internet són aspectes importants en la nostra vida diària, sobretot quan esdevenen addiccions, que ocupen gran part del nostre dia a dia, i observant com poden influir en la nostra salut mental, és especialment rellevant fer un estudi sobre en quina mesura ens afecten.
La finalitat d’aquest estudi és fer una anàlisi d’aquesta relació bidireccional per a prendre consciència de la seva transcendència en el món actual.
El present treball es centra en l’anàlisi de l’impacte de l’ús excessiu de les xarxes socials i l’addicció a Internet en l’augment dels problemes d’ansietat en la població adolescent. Les preguntes plantejades són: “Influeix l’addicció a Internet en els problemes d’ansietat en adolescents?” i “Influeix l’addicció a les xarxes socials en els problemes d’ansietat en adolescents?”.
Mètode.
Els articles han estat seleccionats, en la seva majoria, mitjançant bases de dades d’Internet específiques per a publicacions científiques. Les principals bases de dades utilitzades per a la recerca dels articles han estat, Web of Science, a Google Acadèmic, a PubMed, Research Gate i Pew Research Gate. Concretament, vaig seleccionar 95 articles en total. A Web of Science vaig trobar 52 articles, a Google Acadèmic 37 articles, a PubMed 3 articles, a Research Gate vaig demanar 2 articles i a Pew Research Gate vaig trobar 1 article.
Els criteris d’inclusió per a la recerca eren la relació entre l’addicció a les xarxes socials i Internet amb els problemes d’ansietat en el grup dels adolescents. Els criteris d’exclusió eren
l’edat dels participants dels estudis (si no eren adolescents) i si parlaven de trastorns
psicopatològics en general sense centrar-se en els trastorns d’ansietat. Finalment, la selecció va finalitzar amb un total de 38 articles.
Les paraules clau utilitzades per a fer la recerca han estat les següents: anxiety disorder / adolescents / social media / social networking sites / internet use / internet addiction /
maladaptive internet use / youth / Facebook.
Figura 1. Diagrama de fluxe.
Resultats.
Xarxes socials i ansietat.
Autor/s i any de publicació
Participants Variables i instruments Resultats i conclusions Articles seleccionats a les bases de dades
Web of Science: 52 Google Acadèmic: 37 PubMed: 3
ResearchGate: 2 Pew Research Gate: 1 (n=95)
Articles examinats el text complet (n=46)
Articles inclosos (n=38)
Identificació
Elegibilitat
Inclosos
Muzaffar et al. (2018)
Calancie, Ewing, Narducci, Horgan i Khalid- Khan (2017)
102 participants amb símptomes d’ansietat social (edats entre 12 i 20 anys).
8 participants diagnosticats de trastorns d’ansietat.
3 amb TAS, 3 amb TAG, 2 amb TEPT i 1 amb TAG i TOC.
-Variables: Facebook (usuaris o no).
-Ansietat mesurada amb l’Escala d’Ansietat Social (Leibowitz) i subescala del Mini- MASQ.
-Depressió mesurada amb subescala del Mini- MASQ.
- “Distress” mesurat amb el Mini-MASQ.
-Varen realitzar un debat amb preguntes
relacionades amb l’ús de Facebook (“per què uses Facebook?” “quan i com de freqüent fas ús de Facebook?”) i amb Facebook i l’ansietat (“hi ha aspectes de Facebook que incrementen la teva ansietat?”).
-6 temes que causen
-No mostren relació entre l’ansietat social i l’ansietat generalitzada amb l’ús de Facebook.
-Tenir converses a Facebook augmenta l’ansietat generalitzada.
Els aspectes comentats augmenten els problemes d’ansietat.
Hanprathet, Manwong, Khumsri, Yongyeun i Phanasathit (2015)
Woods i Scott (2016)
992 estudiants tailandesos. 21’9%
presenten
problemes de salut mental.
467 participants (edats entre 11 i 17). El 47% dels participants es varen classificar com ansiosos i el 21% com
ansietat en els adolescents: recerca d’aprovació, temor de judici, escalada de
problemes interpersonals, privacitat, identitat social, “connectar-se i desconnectar-se”.
-The General Health Questionnaire (GHQ;
Goldberg, 1972).
-The Bergen Facebook Addiction Scale (BFAS;
Andearssen, Torsheim, Brunborg i Pallesen, 2011).
-Pittsburgh Sleep Quality Indix (PSQI; Buysse, Reynolds, Monk, Berman & Kupfer, 1989).
-The Hospital Anxiety and Depression Scale
L’addicció a Facebook és un factor de risc per
desenvolupar problemes de salut mental.
-Ús excessiu de les xarxes socials es troba relacionat amb nivells alts d’ansietat.
Elhai,Hall i Erwin (2018)
depressius.
-359 participants (edats entre els 18 i 25 anys).
-Varen fer dos grups de manera aleatòria: pèrdua del telèfon mòbil i pèrdua de les xarxes socials.
(HADS; Zigmond &
Snaith, 1983).
-The Rosenberg Self- Esteem Scale (RSES;
Rosenberg, 1965).
-Social Integration and Emotional Connection subscale of the Social Media Use Integration Scale (Jenkins-Guarnieri, Wright & Johnson, 2013).
-Depression Anxiety Stress Scale (DASS;
Lovibond i Lovibond, 1995).
-Emotion Regulation Questionnaire (ERQ;
Gross i John, 2003).
-Varen demanar quins aparells electrònics i quins serveis
(videocridades, cridades de veu…) usaven.
-Dues hipòtesis: 1. Un mal ús d’estratègies de regulació emocional es relaciona amb més símptomes
psicopatològics en el moment en què
s’imaginessin la pèrdua de les XXSS o smartphones. 2.
Les relacions entre la regulación emocional i la psicopatologia serien majors en l’escenari de la pèrdua a
l’accés als telèfons mòbils.
-Es confirma la primera hipòtesi sols als grup de les XXSS.
En primer lloc, parlarem de l’associació entre l’ús de les xarxes socials i l’augment dels trastorns d’ansietat. El primer estudi que mencionarem és el de Muzaffar et al. (2018).
Els resultats d’aquest estudi no mostren relació entre l’ansietat social i l’ansietat generalitzada amb l’ús de Facebook. En canvi, els seus resultats exposen que a mesura que creix el nombre d’amics a Facebook, el temps invertit en la xarxa social i els símptomes d’agitació ansiosa (anxious arousal) s’associaven amb un major “Facebook behaviour”.És a dir, el “Facebook behaviour” comprèn els diferents comportaments que la gent realitza quan es crea un compte a Facebook, com per exemple, pujar una imatge. A més, comprovaren una relació entre tenir converses amb els amics de Facebook i un increment de l’ansietat generalitzada.
El següent estudi va ser realizat per Calancie, Ewing, Narducci, Horgan i Khalid-Khan al 2017, en relació amb si els estressors de Facebook influeixen en el diagnòstic d’algun trastorn d’ansietat en els adolescents. L’estudi es va realitzar mitjançant un debat que duien a terme 8 adolescents (4 de sexe masculí i 4 de sexe femení) i els hi feien les següents preguntes agrupades en dues seccions:
a. Ús general de Facebook.
a. Per què uses Facebook?
b. Pots descriure quan i com freqüentment fas ús de Facebook?
c. Com t’ajuda Facebook en el teu dia a dia? Què t’aporta?
b. Facebook i ansietat.
a. Hi ha aspectes de Facebook que fan que t’augmenti l’ansietat?
b. Alguna vegada, quan has deixat d'utilitzar Facebook, t’has sentit pitjor que quan vares començar?
c. Què creus que és el que va contribuir a aquest augment de l’ansietat durant aquella sessió?
d. Pots descriure el sentiment que vas experimentar? (per exemple, ansietat, depressió…).
e. En la teva opinió, hi ha aspectes a Facebook que causen l’augment de l’ansietat?
Quins són?
f. Què és el que provoca ansietat d’aquests aspectes?
Els autors, posteriorment a escoltar el debat que varen mantenir els participants sobre l’ús de Facebook, es varen adonar de sis temes que causaven major impacte en l’ansietat dels adolescents i als quals varen anomenar “estressors de Facebook”. Els estressors són els següents: recerca d’aprovació, temor de judici, escalada de problemes interpersonals, privacitat, identitat social, “connectar-se i desconnectar-se”. Per exemple, la recerca
d’aprovació es troba relacionada amb l’ansietat generalitzada i l’ansietat social, i el temor de judici o la identitat social es troben més relacionats amb l’ansietat social. Per acabar, els autors van concloure que aquests aspectes augmentaven l’ansietat que patien els adolescents.
Un estudi realitzat amb 992 estudiants a Tailàndia (Hanprathet, Manwong, Khumsri, Yongyeun i Phanasathit, 2015) sobre l’addicció a Facebook i la seva relació amb la salut mental. Els resultats varen mostrar que els individus amb addicció a Facebook tenien més probabilitats de desenvolupar problemes de salut mental. Per tant, es confirma la hipòtesi de que l’addicció a Facebook és un risc per desenvolupar problemes de salut mental, i en conseqüència, augmenta l’ansietat.
Seguidament, comentarem un estudi realitzat per Woods i Scott (2016) sobre l’associació entre l’ús de les xarxes socials i la qualitat de la son, ansietat, depressió i autoestima baixa. Els resultats varen mostrar que un ús excessiu de les xarxes socials està associat amb nivells alts d’ansietat, però no es va poder comprovar quin tipus de relació s’estableix (és a dir, si és l’ansietat la que influeix en un major ús de les xarxes socials o a l'inrevés). El que si es va poder comprovar és la relació amb la mala qualitat de la son i l’augment de l’ansietat. En diverses ocasions, a més, aquesta mala qualitat de la son es troba relacionada amb un ús excessiu de les xarxes socials durant la nit.
Elhai,Hall i Erwin (2018) varen realitzar un estudi quant a la regulació de les emocions i la relació amb la depressió, l’ansietat i l’estrés a causa de la pèrdua imaginària dels telèfons mòbils i les xarxes socials. Tenen en compte, a més, la teoria dels usos i gratificacions.
Comptaven amb 359 estudiants amb edats compreses entre els 18 i els 25. Els autors varen trobar evidències respecte a una de les hipòtesis plantejades, concretament el fet que un mal ús d’estratègies de regulació emocional es relaciona amb més símptomes psicopatològics en el moment en què els adolescents imaginen la pèrdua de les xarxes socials.
Addicció a Internet i ansietat.
Autor/s i any de publicació
Participants Variables i instruments Resultats i conclusions
Lai et al.
(2015)
Ostovar et al. (2016)
5366 participants (edats compreses entre els 12 i els 18 anys).
1052 participants amb edats a partir dels 16 anys.
-Internet Addiction Test (IAT; Young i Rogers, 1998).
-Center for
Epidemiologic Studies Depression Scale (CES- D).
-Social Anxiety Scale for Adolescents (SAS-A).
-Health of the Nation Outcome Scales for Children and Adolescents (HoNOSCA-SR).
-Preguntes sobre l’ús d’Internet.
-Depression Anxiety and Stress Scale-21 (DASS- 21; Lovibond i
Lovibond, 1995).
-Ús excessiu d’Internet provoca símptomes psiquiàtrics.
-Addicció a Internet paper mediador amb l’ansietat social.
Ús problemàtic d’Internet provoca un increment de l’ansietat.
Ho et al.
(2004)
Bernal-Ruiz, Rosa-
Alcázar, González- Calatayud i Rosa- Alcázar (2017).
1641 participants amb addicció a Internet (tant adolescents com adults).
310 participants (edats entre els 16 I els 23 anys).
11’2% mostraven símptomes d’ansietat social.
17’6% símptomes de TOC.
- Internet Addiction Test (IAT; Young i Rogers, 1998).
-Loneliness Scale (LS;
Dehshiri et al. 2008).
-Internet Addiction Test (IAT; Young, 1998).
-Chen Internet Addiction Scale.
-Generalized
Problematic Internet Use Scale (GPIUS; Caplan, 2010).
-Time online (Bernal, 2013).
-Short version of Ryff’s Psychological Well- Being Scale (Díaz et al., 2006).
-Social Phobia and Anxiety Inventory (SPAI; Beidel, Turner,
Ús excessiu i problematic d’Internet és un factor de manteniment per a l’ansietat.
-Correlació inversa entre les variables esmentades
anteriorment i l’ús d’Internet.
-En la major mesura que s’utilitza Internet, pitjor salut mental en els adolescents.
Gholamian, Shahnazi i Hassanzadeh (2017)
Ko, Liu, Wang, Chen, Yen i Yen (2014)
417 participants, estudiants d’institut.
27’6% dels adolescents patia una addicció lleu.
2’9% patia una addicció greu.
1863 participants estudiants. Es varen crear dos grups: adolescents addictes i
adolescents no addictes. Un any després, els que eren addictes però deixaren de ser-ho,
Stanley & Dancu, 1989).
-Maudsley Obsessive Compulsive Inventory (MOCI; Hodgson &
Rachman, 1977).
-Internet Addiction Test (IAT: Young, 1998).
-Depression Anxiety and Stress Scales 21 (DASS- 21; Lovibond i
Lovibond, 1995).
-Chen Internet Addiction Scale (CIAS).
-Center for
Epidemiological Studies Depression Scale (CES- D).
-The Buss-Durkee Hostility Inventory- Chinese Version-Short Form (BDHIC-SF).
Els nivells d’ansietat són significativament més alts en persones amb una addicció a Internet més greu.
Grup de remissió: nivells d’ansietat social més baixos (gràcies als nivells més baixos d’addicció).
Maras et al.
(2015)
eren el “grup de remissió”. Els que no eren addictes a la primera part però sí a la segona,
“grup de remissió”.
2482 participants (edats entre 11 i 20 anys). Estudi longitudinal (2006- 2010).
-Fear of Negative Evaluation Scale (FNE).
-Leisure-Time Sedentary Activities (Maras et al., 2015).
-Children’s Depression Inventory (CDI; Kovacs, 1992).
-Multidimensional Anxiety Scale for
Children-10 (MASC-10;
March and Sullivan, 1999).
-Godin Leisure-Time Exercise Questionnaire (GODIN; Godin and Shephard, 1985).
L’ús d’Internet no es troba relacionat de forma
significativa amb símptomes d’ansietat.
Segons un estudi realitzat per Lai et al. (2015) amb 5366 adolescents amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys, de sis països asiàtics diferents, es va demostrar que un ús excessiu d’Internet causa disfuncions en les esferes socials, acadèmiques i interpersonals a més de símptomes psiquiàtrics. No obstant, també es va observar que aquesta relació entre
l’ansietat i l’addicció a Internet variava segons el país al que pertanyen els participants. Per exemple, en els adolescents procedents de la Xina, Hong Kong i Malàsia l’addicció a Internet sí que es contemplava com un paper mediador amb l’ansietat social, en concret. A més a més, es va observar que aquesta addicció a Internet es transmetia de forma genética, és a dir, és heretable.
Ostovar et al. (2016) varen realitzar un estudi sobre l’addicció a Internet i els seus riscos psicosocials. Els resultats que varen obtenir mostraven una relació bidireccional entre l’addicció i els símptomes psicosocials; l’ús problemàtic d’Internet augmenta l’aïllament dels adolescents i a més, també provoca un increment d’entre d’altres, l’ansietat i autoestima baixa.
Ho et al. (2014) varen trobar que un ús excessiu i problemàtic de l’Internet és un factor que serveix com a manteniment de l’ansietat. Aquest manteniment es duu a terme mitjançant l’evitació de les situacions que provoquen ansietat a les persones amb fòbia social.
L’estudi realitzat per Bernal-Ruiz, Rosa-Alcázar, González-Calatayud i Rosa-Alcázar (2017) mostren una correlació inversa entre les variables esmentades anteriorment i l’ús d’Internet. En la major mesura en la que s’utilitza l’Internet, pitjor salut mental en els adolescents, i aquesta relació és recíproca. A més, varen observar que quan els nivells d’addicció a Internet són més alts, més àrees psicològiques es troben afectades.
L’estudi dut a terme per Gholamian, Shahnazi i Hassanzadeh (2017) es centra en la prevalença de l’addicció a Internet i la seva associació amb la depressió, l’ansietat i l’estrès en estudiants d’institut. Un 27’6% dels participants patia una addicció lleu i un 2’9% una
addicció greu. Per tant, els resultats varen mostrar que els nivells d’ansietat eren
significativament més alts en les persones que patien una addicció a Internet més greu que els que patien una addicció lleu.
L’estudi dut a terme per Ko, Liu, Wang, Chen, Yen i Yen (2014). Es centrava en observar l’augment de la depressió, l’hostilitat i l’ansietat social a causa del curs de l’addicció a Internet. En una primera investigació, es varen crear dos grups: els adolescents addictes i els que no. Un any després, es varen prendre les mateixes mesures i es varen tornar a crear dos grups: “de remissió” i “d’incidència”. Es va demostrar que el grup de remissió mostrava uns nivells d’ansietat social més baixos, que s’explica gràcies als nivells més baixos d’addicció a Internet, ja que en el moment en que aquesta addicció disminueix, els individus tendeixen a tenir més relacions cara a cara i per tant, les seves habilitats de comunicació social milloren.
Maras et al. (2015) varen realitzar un estudi longitudinal (2006-2010) sobre el temps que invertien davant una pantalla. Varen observar que l’ús de l’ordinador (i en conseqüència, d’Internet) no es trobava relacionat de forma significativa amb símptomes d’ansietat, sinó tan sols els videojocs.
Discussió.
Finalment, s’ha pogut comprovar que en general, tant l’addicció a Internet com a les xarxes socials influeix en l’ansietat dels adolescents. S’han trobat més evidències respecte tan sols als problemes d’ansietat enlloc dels trastorns d’ansietat. La constant utilització d’Internet i de les xarxes socials augmenta l’ansietat, a més d’altres problemes que augmenten l’ansietat, com una baixa autoestima o problemes de son. Són molts factors els que hi poden influir, tant la mesura en la que s’utilitzen aquestes tecnologies, com si les persones tenen problemes d’ansietat o de salut mental previs…
Si bé alguns d’aquests estudis no demostren una relació directa entre l’addicció a Internet i l’augment de la severitat dels trastorns d’ansietat, sí que mostren una associació positiva amb els símptomes de l’ansietat.
Com hem pogut comprovar, a més a més, aquesta relació és bidireccional, donant lloc a un augment d’aquestes addiccions quan la persona té un diagnòstic d’algun trastorn
d’ansietat o símptomes d’ansietat previs i viceversa.
Una de les limitacions són els pocs estudis sobre aquests temes que es poden trobar.
Com podem observar, la majoria de les investigacions han estat realitzades a partir del 2012, aquest fet fa que sigui un assumpte força recent ja que l’ús d’Internet i de les xarxes socials han experimentat un gran creixement durant els darrers anys, i per tant, a dia d’avui, encara no s’han fet prou investigacions al respecte.
Seguidament, com a limitació podem mencionar que l’addicció a Internet és un terme que encara no està gaire definit. No es troba dins la categoria de Trastorns addictius al DSM- 5, per tant no es considera una enfermetat mental, malgrat hi hagi gran controvèrsia respecte al tema. Per raó de que és un tema poc definit, alguns autors i autores parlen de “addicció a Internet” mentre que d’altres parlen tan sols de “ús excessiu”, sense definir-ho com una addicció.
Una possible línia de treball en un futur podria ser estudiar l’exacerbació dels
respectius trastorns d’ansietat a causa de les addiccions a les noves tecnologies, amb mostres de participants adolescents diagnosticats de trastorns d’ansietat concrets (trastorn d’ansietat social, trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn d’angoixa…). Atès que s’ha pogut
comprovar la influència d’aquestes addiccions sobre l’ansietat, seria interessant investigar aquesta correlació amb els trastorns en els adolescents, per poder fer un tractament tant de l’addicció com dels trastorns més profund i focalitzat.
Conclusions finals.
Com a resposta a les dues preguntes plantejades (“Influeix l’addicció a les xarxes socials en els problemes d’ansietat dels adolescents?” i “Influeix l’addicció a Internet en els
problemes d’ansietat dels adolescents?”) podem respondre de forma afirmativa però amb matisos al cap d’haver revisat diverses investigacions respecte als dos temes. Com ja hem anat esmentant durant tot el treball, la relació sol ser bidireccional. L’addicció a les xarxes socials i a Internet produeix una influència en l’ansietat dels i les adolescents (augmentant-la o creant-la) i els i les adolescents que presenten problemes d’ansietat, fan un ús més excessiu de les xarxes socials i d’Internet, gràcies a la facilitat per mantenir relacions mitjançant aquestes tecnologies, entre d’altres factors. Un bon exemple d’aquest fet, és l’ús d’aquestes formes d’oci per a mantenir l’ansietat que senten els adolescents, gràcies a l’evitació de les relacions cara a cara. Per tant, com ja sabem, aquesta evitació redueix l’ansietat però tan sols a curt termini, ja que a llarg termini, l’evitació provoca un augment dels símptomes ansiosos, i a causa d’aquest fet es produeixen les addiccions a Internet i a les xarxes socials.
Referències bibliogràfiques.
Alhassan, A. A., Alqadhib, E. M., Taha, N. W., Alahmari, R. A., Salam, M., & Almutairi, A.
F. (2018). The relationship between addiction to smartphone usage and depression among adults: a cross sectional study. BMC psychiatry, 18(1), 148.
Ayar, D., Bektas, M., Bektas, I., Kudubes, A. A., Ok, Y. S., Altan, S. S., & Celik, I. (2017).
The effect of adolescents’ internet addiction on smartphone addiction. Journal of addictions nursing, 28(4), 210-214.
Bae S. M. (2017). Smartphone Addiction of Adolescents, Not a Smart Choice. Journal of Korean medical science, 32(10), 1563–1564.
https://doi.org/10.3346/jkms.2017.32.10.1563.
Beesdo, K., Knappe, S., & Pine, D. S. (2009). Anxiety and anxiety disorders in children and adolescents: developmental issues and implications for DSM-V. Psychiatric Clinics, 32(3), 483-524.
Beesdo-Baum, K., Winkel, S., Pine, D. S., Hoyer, J., Höfler, M., Lieb, R., & Wittchen, H. U.
(2011). The diagnostic threshold of generalized anxiety disorder in the community: a developmental perspective. Journal of psychiatric research, 45(7), 962-972.
Benjamin, C. L., Beidas, R. S., Comer, J. S., Puliafico, A. C., & Kendall, P. C. (2011).
Generalized Anxiety Disorder in youth: diagnostic considerations. Depression and anxiety, 28(2), 173-182.
Bernal-Ruiz, C., Rosa-Alcázar, A. I., González-Calatayud, V., & Rosa-Alcázar, E. (2017). Is there a relationship between problematic Internet use and responses of social anxiety, obsessive-compulsive and psychological well-being among adolescents?. Annals of Psychology, 33(2), 269-276.
Burstein, M., Beesdo-Baum, K., He, J. P., & Merikangas, K. R. (2014). Threshold and subthreshold generalized anxiety disorder among US adolescents: prevalence,
sociodemographic, and clinical characteristics. Psychological medicine, 44(11), 2351- 2362.
Calancie, O., Ewing, L., Narducci, L. D., Horgan, S., & Khalid-Khan, S. (2017). Exploring how social networking sites impact youth with anxiety: A qualitative study of Facebook stressors among adolescents with an anxiety disorder diagnosis.
Cyberpsychology: Journal of Psychosocial Research on Cyberspace, 11(4).
Elhai, J. D., Hall, B. J., & Erwin, M. C. (2018). Emotion regulation’s relationships with depression, anxiety and stress due to imagined smartphone and social media loss.
Psychiatry research, 261, 28-34.
Esala, J. J., & Del Rosso, J. (2020). Emotions into Disorder: Anxiety Disorders and the Social Meaning of Fear. Symbolic Interaction, 43(2), 235-256.
Essau, C. A., Conradt, J., & Petermann, F. (2002). Course and outcome of anxiety disorders in adolescents. Journal of anxiety disorders, 16(1), 67-81.
Gholamian, B., Shahnazi, H., & Hassanzadeh, A. (2017). The prevalence of internet addiction and its association with depression, anxiety, and stress, among high-school
students. International Journal of Pediatrics, 5(4), 4763-4770.
Hanprathet, N., Manwong, M., Khumsri, J., Yingyeun, R., & Phanasathit (2015). Facebook addiction and its relationship with mental health among Thai high school students. J Med Assoc Thai, 98(3), S81-S90.
Hearn, C. S., Donovan, C. L., Spence, S. H., March, S., & Holmes, M. C. (2017). What’s the worry with social anxiety? Comparing cognitive processes in children with
generalized anxiety disorder and social anxiety disorder. Child Psychiatry & Human Development, 48(5), 786-795.
Ho, R. C., Zhang, M. W., Tsang, T. Y., Toh, A. H., Pan, F., Lu, Y., Cheng, C., Yip, P.S., Lam, L.T., Lai, C., Watanabe, H., & Mak, K. (2014). The association between internet addiction and psychiatric co-morbidity: a meta-analysis. BMC psychiatry, 14(1), 183.
Kim, Y. J., Jang, H. M., Lee, Y., Lee, D., & Kim, D. J. (2018). Effects of internet and
smartphone addictions on depression and anxiety based on propensity score matching analysis. International journal of environmental research and public health, 15(5), 859.
Ko, C. H., Liu, T. L., Wang, P. W., Chen, C. S., Yen, C. F., & Yen, J. Y. (2014). The exacerbation of depression, hostility, and social anxiety in the course of Internet addiction among adolescents: A prospective study. Comprehensive Psychiatry, 55(6), 1377-1384.
Kroenke, K., Spitzer, R. L., Williams, J. B., Monahan, P. O., & Löwe, B. (2007). Anxiety disorders in primary care: prevalence, impairment, comorbidity, and detection. Annals of internal medicine, 146(5), 317-325.
Kumar, S., Natrajan, K., Bhadoria, A. S., & Das, A. (2019). Social media smartphone app and psychopathology–A case report. Journal of family medicine and primary care, 8(8), 2738.
Lai, C. M., Mak, K. K., Watanabe, H., Jeong, J., Kim, D., Bahar, N., Ramos, M., Chen, S.H.,
& Cheng, C. (2015). The mediating role of Internet addiction in depression, social anxiety, and psychosocial well-being among adolescents in six Asian countries: a structural equation modelling approach. Public health, 129(9), 1224-1236.
Lenhart, A. (2015). Teens, social media, & technology overview 2015. Pew Research Center, Internet and Technology. Available at: http://www.pewinternet.org/2015/04/09/teens- social-mediatechnology-2015/ Accessed on May 31, 2017.
Li, G., Hou, G., Yang, D., Jian, H., & Wang, W. (2019). Relationship between anxiety, depression, sex, obesity, and internet addiction in Chinese adolescents: A short-term longitudinal study. Addictive behaviors, 90, 421-427.
Madasu, S., Malhotra, S., Kant, S., Sagar, R., Mishra, A. K., Misra, P., & Ahamed, F. (2019).
Prevalence and determinants of anxiety disorders among adolescents in a rural community from northern India. Asian journal of psychiatry, 43, 137-142.
Maras, D., Flament, M. F., Murray, M., Buchholz, A., Henderson, K. A., Obeid, N., &
Goldfield, G. S. (2015). Screen time is associated with depression and anxiety in Canadian youth. Preventive medicine, 73, 133-138.
Mohammadi, M. R., Salehi, M., Khaleghi, A., Hooshyari, Z., Mostafavi, S. A., Ahmadi, N., Hojjat, S., Safavi, P., & Amanat, M. (2020). Social anxiety disorder among children and adolescents: A nationwide survey of prevalence, socio-demographic
characteristics, risk factors and co-morbidities. Journal of Affective Disorders, 263, 450-457.
Muzaffar, N., Brito, E. B., Fogel, J., Fagan, D., Kumar, K., & Verma, R. (2018). The association of adolescent facebook behaviours with symptoms of social anxiety, generalized anxiety, and depression. Journal of the Canadian Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 27(4), 252.
O’Reilly, M., Dogra, N., Whiteman, N., Hughes, J., Eruyar, S., & Reilly, P. (2018). Is social media bad for mental health and wellbeing? Exploring the perspectives of
adolescents. Clinical child psychology and psychiatry, 23(4), 601-613.
Oberst, U., Wegmann, E., Stodt, B., Brand, M., & Chamarro, A. (2017). Negative
consequences from heavy social networking in adolescents: The mediating role of fear of missing out. Journal of adolescence, 55, 51-60.
Ostovar, S., Allahyar, N., Aminpoor, H., Moafian, F., Nor, M. B. M., & Griffiths, M. D.
(2016). Internet addiction and its psychosocial risks (depression, anxiety, stress and loneliness) among Iranian adolescents and young adults: A structural equation model in a cross-sectional study. International Journal of Mental Health and
Addiction, 14(3), 257-267.
Sackl-Pammer, P., Jahn, R., Özlü-Erkilic, Z., Pollak, E., Ohmann, S., Schwarzenberg, J., Plener, P., & Akkaya-Kalayci, T. (2019). Social anxiety disorder and emotion
regulation problems in adolescents. Child and adolescent psychiatry and mental health, 13(1), 37.
Sahu, M., Gandhi, S., Sharma, M. (2019). Mobile Phone Addiction Among Children and Adolescents. Journal of Addictions Nursing, 30, 261-268.
Scrandis, D. A. (2019). Anxiety disorders in adolescents. The Nurse Practitioner, 44(8), 12- 14.
Steel, Z., Marnane, C., Iranpour, C., Chey, T., Jackson, J. W., Patel, V., & Silove, D. (2014).
The global prevalence of common mental disorders: a systematic review and meta- analysis 1980–2013. International journal of epidemiology, 43(2), 476-493.
Thom, R. P., Bickham, D. S., & Rich, M. (2018). Internet use, depression, and anxiety in a healthy adolescent population: prospective cohort study. JMIR Mental Health, 5(2), e44.
Tran, D. (2016). Classifying nomophobia as smart-phone addiction disorder. UC Merced Undergraduate Research Journal, 9(1).
Weinstein, A., Dorani, D., Elhadif, R., Bukovza, Y., Yarmulnik, A., & Dannon, P. (2015).
Internet addiction is associated with social anxiety in young adults. Annals of Clinical Psychiatry, 27(1), 4-9.
Woods, H. C., & Scott, H. (2016). # Sleepyteens: Social media use in adolescence is
associated with poor sleep quality, anxiety, depression and low self-esteem. Journal of adolescence, 51, 41-49.
