Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
L’Educació Emocional a partir d’un model de Suport Universal a l’Educació Primària
Juan Manuel Serrano Luque Grau d’Educació Primària Anys acadèmic 2020-21
Treball tutelat per Francisca Moreno Tallón.
Departament de ...
S’autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d’investigació.
Autor Tutor
Sí Sí
Paraules claus del treball:
Educació emocional, model de suport universal, rendiment acadèmic i desenvolupament integral.
2
Goethe: “No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer” (1832).
Al següent Treball de Fi de Grau es fa ús d’un llenguatge inclusiu. Les referències a persones o col·lectius se citaran en femení o masculí, sense necessitat de mencionar els dos gèneres. Per aquest mootiu, s’ha d’entendre com un gènere gramatical no marcat, essent igual de vàlida les dues opcions.
Comentado [JL1]: quiero poner esto pero tengo que citarlo bien
Comentado [JL2R1]: meter doccumento fauso 2 en mendeley
4 Resum
Al present Treball de Fi de Grau es durà a terme una anàlisi de la importància de l’educació emocional i d’un model de suport universal a l’educació actual amb l’objectiu d’aconseguir la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat. Aquesta anàlisi es basa en l’estudi del centre educatiu CEIP Son Ferrer.
Al llarg de la nostra vida, tots els éssers humans experimenten situacions on les emocions estan presents. Per aquest motiu, es considera imprescindible aprendre a identificar-les i controlar- les per millorar al nostre dia a dia. Del mateix mode, al llarg del treball s’expressa la necessitat de l’educació emocional com a facilitador per millorar el rendiment acadèmic de tot l’alumnat, especialment d’aquell que troba barreres a l’aprenentatge.
Paraules clau; educació emocional, model de suport universal, presència, participació, progrés, rendiment.
Abstract
In this final degree project, an analysis of the importance of emotional education and a model of universal support in current education will be carried out in order to achieve the presence, participation and progress of all students. This analysis is based on the study of the educational
center: CEIP Son Ferrer.
Throughout our lives, all human beings experience situations where emotions are present. For this reason, it is considered essential to learn to identify and control them to improve our daily lives. Similarly, throughout the work, the need for emotional education as a facilitator is expressed to improve the academic performance of all students, especially those who encounter barriers in learning
Keywords: emotional education, model of universal support, presence, participation, progress, academic performance.
Índex
1. Justificació. 7
2. Objectius 9
3. Metodologia 9
4. Marc teòric 10
5. Proposta d’investigació 20
6. Descripció i funcionament del centre. 21
7. Desenvolupament dels continguts. 22
7.1 El camí a la inclusió (Cultura i Política del centre) 22
7.2 L’establiment de pràctiques inclusives 25
7.3 Desenvolupament de pràctiques inclusives. 28
8. Discussió. 31
8.1 Creació de cultures i polítiques dirigides a la inclusió 31 8.2 Palanca de canvi cap a unes pràctiques inclusives. 35
8.3 La educació emocional com a dret i facilitador 39
9. Conclusió. 43
10. Bibliografia 46
11. Annex. 54
6 11.1 Entrevista semiestructurada a l’especialista de Suport del centre. 54 11.2 Conversació per amb l’encarregada del programa de formació emocional ( 10
de juny de 2021). 61
11.3 Autorització del centre 62
11.4 Resposta als formularis 62
1. Justificació.
Segons Francisco Mora, doctor en medicina i Neurociència, les emocions es poden definir de la següent manera:
La emoción es ese motor que todos llevamos dentro. Una energía codificada en ciertos circuitos neuronales localizados en zonas profundas de nuestro cerebro (en el sistema límbico) que nos mueve y nos empuja “a vivir”, a querer estar vivos en interacción constante con el mundo y con nosotros mismos. Circuitos que, mientras estamos despiertos, se encuentran siempre activos, en alerta, y nos ayudan a distinguir estímulos importantes para nuestra supervivencia. (Mora, 2012, p.14)
S'entén que les emocions formen part essencial de la vida dels éssers humans a tots els àmbits.
Per tant l’escola també és un àmbit més on tots els alumnes experimenten i desenvolupen les seves emocions. La importància d’aquestes s’ha de valorar com a un contingut més per educar i garantir el desenvolupament total de les persones.
Anys enrere, als centres d’educació tradicional s’ha valorat més el desenvolupament cognitiu de l’alumnat, que l’emocional, ja que aquest darrer gairebé ha caigut a l’oblit. No obstant això, són molts els autors que començaren a defensar la importància de l’educació emocional dins el procés educatiu. Per aquest motiu, en l’actualitat molts de centres comencen a formar-se per tal de garantir el desenvolupament de l’alumnat, així com la presència i participació de tots els infants.
L’educació emocional és un procés educatiu i continu que pretén desenvolupar competències emocionals per assolir el desenvolupament integral de les persones, ja que és de gran utilitat
pel seu dia a dia (Bisquerra, 2005). Comentado [JL3]: Buscar de donde sale esto. Cita
parafraseada= (Serrano, 2019, p.87).
8 Tal com hem esmentat anteriorment, mitjançant l’aplicació de l’educació emocional a l’aula es pretén garantir el desenvolupament integral de tots els infants, però un dels objectius també és disminuir el fracàs escolar, ja que segons un estudi del Govern d’Espanya, l’any 2020 a les Illes Balears hi havia una taxa d'abandonament educatiu per damunt del 20%(Govern D’Espanya, 2020). Un dels motius d’aquest alt percentatge pot ser la desmotivació i frustració de l’alumnat que troba barreres d’aprenentatge, ja que no assoleixen els objectius que s’han proposat sense respectar el seu ritme i nivell d’aprenentatge. Davant aquesta situació, si l’alumnat pogués desenvolupar tècniques d’educació emocional i el model de suport fos universal per tots, tal vegada aquesta xifra de fracàs escolar disminuiria.
Destacar que l’aplicació de l’educació emocional a les aules no només té l’objectiu d’aconseguir que els infants es puguin desenvolupar de manera integral, sinó que també es pretén que puguin desenvolupar competències per reconèixer les emocions pròpies i externes amb l’objectiu de relacionar-se amb la resta de ciutadans de manera competent. En definitiva, es pretén assolir un aprenentatge de les emocions per millorar les relacions socials.
A més, l’aplicació de l’educació emocional a l’aula trasllada la imatge tradicional del mestre tradicional, que es caracteritza en transmetre coneixements sense tenir en compte les característiques i habilitats del seu alumnat. D’aquesta manera, el mestre també assumeix un canvi per convertir-se en un guia, que ha d’ajudar a tot l’alumnat a conèixer-se i desenvolupar- se com a persones.
El següent estudi pretén mostrar una anàlisi de com la formació del professorat en educació emocional ha millorat el rendiment acadèmic de tot l’alumnat a un centre amb un model de suport universal. Aquest centre d’estudi és el CEIP Son Ferrer, que és un centre públic situat a la urbanització del mateix nom, al municipi de Calvià. Per les seves característiques i a causa de la formació contínua del professorat es realitzarà una investigació empírica que pretén mostrar l’evolució del rendiment acadèmic de tot l’alumnat, especialment d’aquells alumnes que troben dificultats a l’aprenentatge, d’ençà que s’aplica la formació rebuda en educació emocional.
2. Objectius
L’objectiu general d’aquest treball és conèixer la importància de l’aplicació de l’educació emocional en l’àmbit escolar, especialment amb aquells alumnes que troben dificultats en l’aprenentatge.
En referència als objectius específics trobem:
- Analitzar la presència de l’alumnat que troba barreres a l’aprenentatge.
- Investigar la participació de tot l’alumnat.
- Estudiar la millora del rendiment acadèmic d’ençà de l’aplicació de l’educació emocional.
En definitiva, es pretén estudiar si el rendiment acadèmic de tot l’alumnat, especialment d’aquell que troba dificultats a l’aprenentatge, millora gràcies a l’aplicació de tècniques d’educació emocional a un centre amb un model d esuport universal.
3. Metodologia
La recerca d’informació que compon el marc teòric s’ha realitzat mitjançant bases de dades com Dialnet i Google Acadèmic, entre altres. Les paraules clau per realitzar la recerca d’informació han estat les següents: educació emocional, intel·ligència emocional, competència emocional, educació inclusiva, inclusió i suport universal.
A més, cal destacar que també es realitzarà un estudi i anàlisi dels documents proporcionats pel centre d’estudi. Aquests són el Pla d’atenció a la diversitat i el Projecte Educatiu del centre.
Tots dos es poden trobar a la pàgina web del centre.
Dins el treball de camp, es realitzarà una entrevista semiestructurada a un membre de l’equip docent, concretament a l’especialista de suport del centre. L’objectiu d’aquesta entrevista semiestructurada és realitzar un nombre de preguntes determinat, però també fer d’altres originades per la interacció amb l’entrevistada. A la resta de l’equip docent es realitzarà un qüestionari a través de la plataforma Googleforms, ja que el seu ús és molt simple i de fàcil accés.
La metodologia emprada és d’una banda qualitativa i d’altra quantitativa. En primer lloc, a causa de l’anàlisi dels documents de centre i l’entrevista realitzada a l’especialista de suport es
10 tracta d’una metodologia qualitativa, ja que es pretén assolir una comprensió holística d’un fenomen concret. Aquesta metodologia parteix d’un model científic, on es realitzen diferents preguntes per analitzar les respostes i intervencions de l’entrevistada. A més, ens permet realitzar un estudi global, ja que es tenen en compte tots els factors que poden intervenir. A més, aquesta metodologia qualitativa ens permet comprendre els fenòmens, més que establir relacions de causa i efecte. Així mateix, és un estudi que no es fa de manera global, sinó que es pretén estudiar un subjecte en profunditat.
A més de fer ús d’una metodologia qualitativa, també apareix la quantitativa, ja que en realitzar un formulari a la resta de personal docent. És quantitativa perquè l’objecte d’anàlisis és observable i mesurable. La resposta obtinguda d’aquest estudi és general perquè ens representa la informació procedent d’un grup de persones. Aquest resultat s’analitza de manera estadística i pot haver-hi diferents variables.
En definitiva, l’objectiu de l’entrevista i el formulari realitzat al personal del centre és obtenir una major profunditat de l’objecte d’estudi, que és la importància de l’educació emocional al centre.
4. Marc teòric
L'educació emocional es pot definir com:
Un proceso educativo, continuo y permanente, que pretende potenciar el desarrollo emocional como complemento indispensable del desarrollo cognitivo, constituyendo ambos los elementos esenciales del desarrollo de la personalidad integral. Para ello se propone el desarrollo de conocimientos y habilidades sobre las emociones con objeto de capacitar al individuo para afrontar mejor los retos que se plantean en la vida cotidiana. Todo ello tiene como finalidad aumentar el bienestar personal y social.
(Bisquerra, 2000, p.243)
Segons les aportacions de Bisquerra (2000), doctor en ciències de l’educació i llicenciat en Pedagogia i Psicologia, l’educació emocional es defineix com una innovació educativa que pretén donar resposta a les necessitats socials que no apareixen al currículum ordinari (p.243).
D’aquesta manera l’objectiu de l’educació emocional és assolir el desenvolupament de les competències emocionals, ja que són bàsiques a la vida.
Daniel Goleman, psicòleg molt conegut a causa de les seves aportacions respecte a la Intel·ligència Emocional a un llibre del mateix nom publicat l’any 1995, exposa l’existència de cinc competències bàsiques per garantir que la persona sigui emocionalment competent.
En primer lloc, es troba el desenvolupament de la consciència emocional. Aquesta primera competència fa referència a l’adquisició d’habilitats per reconèixer les pròpies emocions, identificar-les i comprendre que aquestes emocions poden sorgir a la resta de persones. En definitiva, es pot definir com la capacitat d’identificar i reconèixer les emocions pròpies i dels altres. D’altra banda, trobem la regulació emocional, que es pot definir com la capacitat per gestionar les emocions a situacions concretes. Aquesta competència recull la capacitat de prendre consciència respecte a les emocions de manera cognitiva. Amb aquest procés també es pretén desenvolupar la capacitat de gestionar les emocions i adonar-se que tal vegada una expressió emocional no correspon amb l’emoció correcta. Aquesta també incorpora la capacitat per automotivar-se davant situacions negatives. Un altre dels aspectes que sorgeix és l’autonomia emocional, que es considera com la capacitat d’autogestionar les emocions i ésser capaç de demanar ajuda en els moments necessaris. Gràcies a les esmentades anteriorment sorgeix la competència social, que es pot considerar com l’habilitat per mantenir relacions amb altres persones. Destacar que degut al domini de les emocions, s’aconsegueix una comunicació més efectiva entre les persones. En darrer lloc, apareix la competència per a la vida i el benestar, que es considera com la capacitat d’adoptar comportaments responsables davant diferents situacions de la vida (Goleman, 2007).
Aquestes són les competències exposades per Goleman, les quals considera de gran importància per ser emocionalment competent.
El desenvolupament a les aules d’aquestes competències emocionals requereix la creació de nous programes i materials, així com la formació del professorat en matèria. Aquesta idea es defensa per Carmen de Andrés Viloria a l’article La educación emocional en edades tempranas y el interés de su aplicación en la escuela.
A causa del desenvolupament científic, tecnològic i social, l’aprenentatge de la identificació de les emocions i la regulació de les mateixes és essencial al pla d’estudis. D’aquesta manera, l’escola ha de ser un model per donar suport al desenvolupament de l’aprenentatge emocional.
Dins aquest plantejament, el paper del personal docent és essencial, ja que són ells els encarregats de dirigir a l’alumnat. Així mateix, cal destacar que les competències
12 socioemocionals són bàsiques pel desenvolupament de la persona. Del mateix mode, a les aules existeix una necessitat creixent de preparar a l’alumnat per les situacions del dia a dia i fer front a les emocions negatives. Per aquests motius, a les primeres etapes de l’escolarització s’han de desenvolupar eines per assolir el progrés de l’alumnat. A més, els mestres han d’identificar que el desenvolupament emocional és fonamental per al desenvolupament d’altres capacitats (2005).
La necessitat de dur a terme programes d’educació emocional es consolida amb el fet que l’alumnat passa gran part del seu temps a l’escola i, per tant, les emocions i sentiments apareixen de forma inevitable de manera que l’alumnat ha de tenir eines per identificar-les i controlar-les. Una de les bases que sustenta aquesta afirmació es basa en l’Informe Delors, que és un estudi publicat l’any 1996 per la UNESCO, que defensa la importància de l’educació com a instrument de progrés. Aquest informe es basa en quatre pilars essencials pel desenvolupament integral de la persona, que són aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. D’aquesta manera, es garanteix l’assoliment del desenvolupament integral de la persona, incloent-hi les emocions i els sentiments (UNESCO, 2007).
Ressaltar que l’aplicació d’aquests programes no només està dirigit a les aules de primària, sinó que s’ha d’aplicar a tots els nivells, destacant la importància d’aplicar-ho a les situacions on hi ha risc d’exclusió social.
El coneixement de les emocions i els sentiments no és un contingut amb presència al currículum.
No obstant això, es tracta d’un contingut transversal, ja que apareix sempre al dia a dia. En definitiva, l’ensenyança en identificació i control de les emocions és de vital importància.
Segons Bisquerra (2000), la Intel·ligència Emocional és un dels objectius fonamental de l’educació emocional, que pot variar segons el nivell educatiu i els coneixements previs, entre altres factors. En definitiva, es pretén assolir la formació de persones emocionalment intel·ligents. Cal mencionar que dins el desenvolupament de les competències emocionals s’inclou la consciència emocional, la regulació, l’autonomia emocional i les competències socials i habilitats pel benestar (Bisquerra, 2011).
Així mateix, mitjançant l’educació s’ha d’aconseguir el desenvolupament integral de les persones. Per tant, a les escoles no només s’ha de treballar el desenvolupament cognitiu, sinó
que també s’ha d’assolir el desenvolupament emocional. A més, destacar que el rol del professorat està canviant per transformar-se en un educador que guia als alumnes al llarg del seu aprenentatge oferint un suport emocional (Abarca, 2003).
Tal com hem esmentat anteriorment, segons un estudi publicat l’any 2020 del Govern d’Espanya, l’índex de fracàs escolar a les Illes Balears es troba per damunt del 20%. Un dels motius pel qual té lloc aquesta xifra és a causa de les dificultats en l’aprenentatge que troba l’alumnat, moltes vegades derivades per estats emocionals negatius a situacions escolars. Per aquest motiu, al llarg de l’article, Bisquerra defensa la necessitat de formar als alumnes en educació emocional per tal de poder fer front a diferents situacions quotidianes. A més, gràcies a aquesta formació i l’aplicació d’un model de suport universal, tot l’alumnat es podria desenvolupar respectant el seu ritme d’aprenentatge.
Segons B. Ibarrola (2008) a un article publicat amb el nom de Dirigir y educar con Inteligencia Emocional, la realització de programes d’alfabetització emocional millora les qualificacions acadèmiques i el desempeny escolar. Aquest estudi demostra que l’alumnat davant situacions on han de prestar atenció, resoldre problemes, controlar els impulsos i ser responsables, entre altres, actuen millor si han rebut formació en educació emocional.
Un altre dels estudis a destacar i que justificar la necessitat de l’educació emocional es basa en l’anàlisi de la influència de les emocions al llarg del procés d’aprenentatge. Segons aquest, per garantir l’aprenentatge dels coneixements no només s’han de superar proves, sinó que s’ha d'ensenyar a prendre consciència que són les emocions, com identificar-les, com actuar i com expressar-les (Ibarrola, 2008).
Per garantir aquesta formació integral de l’alumnat, que inclou l’adquisició de coneixements de les emocions pròpies i dels altres, la regulació i el desenvolupament d’habilitats, no només s’han d’aplicar programes i estratègies d’educació emocional a les aules, sinó que la implicació i formació del professorat és de vital importància, ja que no es pot dur a terme sense que els docents hagin adquirit la seva pròpia intel·ligència emocional. Per aquest motiu, la formació del professorat ha de ser contínua per tal d’identificar les emocions i aprendre a manejar-les, ja que és l’única manera de crear un clima d’aula favorable pel desenvolupament de les emocions.
14 E. López, professora de la universitat de Barcelona, defensa la presència de les emocions a les nostres vides, així com la seva importància en la construcció de la personalitat i a la intervenció en les interaccions socials (2005).
Segons aquesta autora, “Educar significa contemplar el desarrollo integral de las personas, desarrollar las capacidades tanto cognitivas, físicas, lingüísticas, morales como afectivo y emocionales.” (López, 2005, p.153). Aquesta definició contempla les emocions com un treball a realitzar a les aules per garantir aquest desenvolupament. Al llarg del temps, l’educació tradicional s’ha centrat en els continguts, en vers de donar importància al coneixement de les emocions.
El treball de les emocions a les aules ha de ser un procés pel qual els alumnes identifiquen les emocions, les reconeixen i empatitzen amb la resta de persones. Aquest treball també ajuda a conèixer les capacitats de cada alumne i com motivar-se per fer front a situacions quotidianes.
L’aplicació de programes i estratègies d’educació emocional no només requereix la intervenció del professorat, sinó que també es dóna importància a la implicació de les famílies i la resta d’agents interns i externs al centre. El benefici principal d’aquest procés és l’assoliment de persones totalment competents amb capacitat d’autoconeixer-se i conèixer i interactuar amb la resta de persones.
Amb les aportacions esmentades anteriorment de Goleman, J. Campillo defensa la importància i repercussió del desenvolupament de l’educació emocional a l’alumnat. Segons Campillo, la intel·ligència emocional és important a les aules per tal d’aconseguir que l’alumnat pugui desenvolupar habilitats per conèixer les emocions pròpies i la dels altres. Gràcies a aquest coneixement, s’aconsegueix el control de les emocions per fer front a situacions del dia a dia de la millor manera possible.
El desenvolupament de l’educació emocional s’ha de basar en la formació del professorat, la reorientació dels processos d’ensenyança i aprenentatge i l’atenció a la diversitat, tema que tractarem més endavant.
En primer lloc, respecte a la formació del professorat, Campillo destaca que el rol del professorat s’allunyà molt del tradicional per aproximar-se a la figura d’un guia, que ajuda als
alumnes durant el seu desenvolupament. L’alumnat passa molt de temps a les aules en relació amb el personal docent i la resta de companys, de manera que les emocions apareixen en molt de moments de manera inevitable. Per aquest motiu, el professorat ha d’autoformar-se per desenvolupar eines i habilitats socioemocionals amb l’objectiu de transmetre aquests coneixements a l’alumnat. En definitiva, el professorat ha de ser emocionalment competent i formar-se de manera contínua perquè tot l’alumnat pugui desenvolupar les competències emocionals i socials. Pel que fa a la reorientació dels processos d’ensenyança-aprenentatge, es defensa que s’ha de produir un canvi, ja que aquests els models tradicionals estan dirigits a l’adquisició de coneixements de manera general sense tenir en compte les característiques de l’alumnat. Per aquest motiu, aquests processos d’ensenyança han de variar cap a un model inclusiu, on tot l’alumnat pugui desenvolupar els seus coneixements respectant el seu ritme d’aprenentatge i potenciant les seves habilitats. En definitiva, amb l’aplicació de nous models d’ensenyança es pretén que tot l’alumnat es pugui desenvolupar al seu ritme per garantir l’atenció a la diversitat, així com el desenvolupament integral de la persona i el seu avanç acadèmic.
Dins aquest model, es defensa la necessitat d’una escola inclusiva per donar atenció a la diversitat de l’alumnat. Cal destacar que segons l’Article 24 de la Convenció sobre els Drets De les Persones amb Discapacitat, (UN, 2006), l’educació s’ha d’entendre com un dret fonamental de totes les persones. A més, aquesta ha de ser un mitjà per arribar a la plena realització del dret a l’educació i un mitjà indispensable per arribar a altres drets humans. Així mateix, es considera un principi que valora el benestar de tots els estudiants respectant i reconeixent les seves necessitats i capacitats. Mencionar que es tracta d’un procés continu que requereix implicació i un compromís per detectar i eliminar les barreres que impedeixen l’accés a l’educació. Aquest procés requereix canvis a les cultures, polítiques i pràctiques de les escoles ordinàries per tal d’ajustar-se als protagonistes, que són els estudiants.
D’aquesta manera es pretén assolir la Inclusió de tot l’alumnat a les aules. Aquesta es pot definir com el procés que dóna resposta a la diversitat de necessitats de tots els alumnes mitjançant la pràctica d’estratègies i metodologies que garanteixen la presència, la participació i el progrés (UNESCO, 2006). A més, es defensa que els alumnes no tenen el mateix ritme d’aprenentatge i no existeix una única metodologia vàlida per tots. D’aquesta manera, s’ha de partir dels coneixements de l’alumnat i potenciar les seves habilitats. Així mateix, cal destacar
16 l’existència d’un acord internacional on es defensa que l’educació inclusiva és un dret de tot l’alumnat (UNESCO, 2008).
Segons Muntaner (2009), la diferència entre les persones no s’ha de considerar com un element classificador per distingir als infants, sinó que s’ha de considerar un valor enriquidor per aprendre. D’aquesta manera, tots els infants tenen dret a rebre una educació de qualitat. Del mateix mode, Muntaner afirma que aquesta necessitat de canvi també parteix de la convicció del professorat, ja que han de pensar com fer front a les estructures existents. En definitiva, el convenciment del professorat i la seva pràctica són essencials per assolir la inclusió. A més, aquest canvi també provoca un replantejament de l’estructura de l’escola i el currículum.
Aquest canvi cap a un plantejament educatiu obert a la diversitat des de la diversificació curricular ha de permetre la inclusió de tots els alumnes a les aules dels centres ordinaris, modificant el funcionament del conjunt de l’escola.
Ainscow, Booth i Dyson (2006), fan referència a tres variables per aconseguir la inclusió de tot l’alumnat, que són la presència, la participació i el progrés. Per aconseguir-ho, en primer lloc, s’han d’identificar les barreres que influeixen de manera negativa i limiten l’accés de les persones, aquestes poden ser arquitectòniques, socials, personals i didàctiques. En segon lloc, s’ha de dur a terme una planificació i implementació de processos metodològics innovadors per millorar les dinàmiques a les aules i garantir que tot l’alumnat pugui desenvolupar-se respectant el seu ritme d’aprenentatge. Finalment, també s’ha de realitzar una reestructuració de les cultures, polítiques i pràctiques escolars actuals per evolucionar progressivament cap a l’equitat de l’alumnat.
Del mateix mode, destacar l’existència de quatre elements bàsics per determinar una educació inclusiva. En primer lloc, s’ha de considerar la inclusió com un procés que no té final. Aquesta s’ha de considerar com una recerca continua de les formes més adequades d’atendre a la diversitat. L’alumnat ha d’aprendre a conviure amb les diferències i aprendre d’aquestes.
D’aquesta forma es considera les diferències com un factor positiu. En segon lloc, la inclusió s’hi ha de centrar en la identificació i eliminació de les barreres. Aquest fet provoca que s’hagi de dur a terme una avaluació constant del centre per garantir la resposta a la diversitat. D’altra banda, la inclusió ha de tenir en compte la presència de l’alumnat, la seva participació en les aules i el seu rendiment al llarg del programa escolar, no només el resultat dels exàmens. En darrer lloc, la inclusió ha de prestar atenció a aquells grups en perill d’exclusió social. Per tant,
l’escola assumeix una gran responsabilitat moral per garantir la seva presència, participació i progrés (Ainscow, 2003).
Un dels elements que segons la UNESCO (2001) pot garantir la presència, participació i progrés de l’alumnat, és la planificació individualitzada. L’organització assegura que aquesta planificació garanteix la igualtat d’oportunitats i la participació en les situacions d’aprenentatge.
A més, també considera de vital importància la comunicació a l’aula mitjançant diferents canals d’expressió per millorar la participació dels alumnes. Un aspecte fonamental que defensa és l’eliminació de barreres a l’aprenentatge i participació en l’aula. També es considera essencial conèixer a l’alumnat per sabre com potenciar les seves habilitats. Així mateix s’han d’oferir eines de suport específiques i generals a l’aula. Per finalitzar, un dels aspectes considerats essencials és la col·laboració a l’aula per millorar l’experiència educativa.
Segons J. Muntaner (2009), l’organització és un medi que ha d’oferir un procés d’ensenyança- aprenentatge amb unes característiques determinades que prestin atenció a la diversitat en tot el centre. Així mateix és molt important la implicació de tot l’equip docent a la recerca d’alternatives didàctiques per donar una resposta educativa a la gran varietat de necessitats de l’alumnat. A més, les modificacions realitzades a l’organització de l’escola han de ser globals i generals (p.89).
Respecte al procés d’ensenyança-aprenentatge, les escoles s’han de basar en el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Aquest és un model que guia la creació de contextos d’aprenentatge proporcionant diferents formes de mostrar les dades i accions amb l’objectiu d’assolir la igualtat d’oportunitats a totes les persones al procés d’aprenentatge. Cal destacar que no es tracta d’un document amb una única solució, sinó que planteja la necessitat de executar activitats, tasques i continguts flexibles des del principi adaptant-se a les necessitats de cada alumne. D’aquesta manera el DUA pretén donar resposta a la diversitat a les aules, dissenyant els continguts de manera flexible, proporcionant suport i adaptacions amb l’objectiu també de mantenir les expectatives altres els infants.
18 Aquest model es basa en tres principis; en primer lloc, fa referència a motiu pel qual aprenem.
Aquest defensa que el component emocional és un element crucial en l’aprenentatge, ja que els alumnes s’impliquen i es motiven més per aprendre. Així mateix, intervenen altres factors, tant neurològics com culturals, que són l’interès personal i els coneixements previs, entre altres El professorat ha d’identificar quines són les habilitats dels seus alumnes per potenciar-les mitjançant la diversificació d’estratègies i el multinivell. Aquest fet provoca la creació de medis d’aprenentatge enriquidors i diferents. En segon lloc, es situa el contingut del qual aprenen. Els alumnes no perceben i comprenen la informació de la mateixa manera que se’ls presenta. Segons la persona i les seves característiques pot percebre i comprendre la informació de forma més ràpida o menys. Per aquest motiu, als processos d’ensenyança i aprenentatge s’han d’oferir diferents vies per presentar la informació.
En resum, no existeix una solució única per a tots els estudiants, s’han de proporcionar múltiples opcions de representació. Finalment, trobem la forma de com aprenem. Del mateix mode en què els alumnes no aprenen de la mateixa forma, també difereixen en les maneres que s’expressen i es desenvolupen als entorns d’aprenentatge. Cada persona es pot apropar de manera diferent a les tasques d’aprenentatge. Per aquest motiu, s’ha de fer ús de diferents estratègies, dinàmiques i instruments perquè els alumnes puguin continuar amb el seu aprenentatge i verbalitzar el què han après per identificar les millores.
Booth i Ainscow (2011) realitzen la següent afirmació:
Cuando se entiende que las dificultades educativas surgen de las “necesidades educativas especiales” de los estudiantes o los jóvenes, entonces parece natural pensar que el apoyo consiste en proporcionar más personal para trabajar con los estudiantes de manera individual para que superen sus problemas. (p.48)
Amb aquesta afirmació s’entén que no tots els alumnes són iguals i no per aquest motiu han de trobar barreres a l’aprenentatge. D’aquesta manera, el concepte del suport s’ha d’entendre com el conjunt d’activitats que es duen a terme per augmentar la capacitat del centre escolar a l’hora de donar resposta a la diversitat de l’alumnat valorant a tots per igual. A més, la millora dels processos d’ensenyança i aprenentatge amb una orientació inclusiva amb la implicació del personal docent, famílies i estudiants es consideren com activitats de suport, ja que si els continguts es dissenyen per garantir la participació de tot l’alumnat. Del mateix mode, la planificació del professorat reconeixent el punt de partida de l’alumnat i la seva experiència forma part del model de suport universal, ja que es pretén estimular l’autonomia de tots els alumnes, la seva capacitat d’aprendre i de participar en els processos d’aprenentatge. D’aquesta manera, s’entén com a suport totes les activitats dutes a terme per garantir la presència, participació i progrés de tot l’alumnat i no només d’aquell que troba dificultats a l’aprenentatge, ja que no tots els alumnes aprenen al mateix ritme ni de la mateixa forma (Booth i Ainscow, 2011).
En definitiva, l’educació inclusiva està basada en principis per a la millora de l’educació i la societat, ja que també està present fora de les aules.. Destacar que la inclusió no és un aspecte que fa referència a un grup determinat de persones, sinó que té a veure amb la coherència a les activitats de millora i innovació que es duen a terme als centres escolars a través d’una gran varietat d’iniciatives amb el fi de fomentar l’aprenentatge i la participació de tots el món;
estudiants, famílies, personal docent, equip directiu i altres membres de la comunitat. (Index For Inclusion, 2011).
20 5. Proposta d’investigació
Mitjançant el marc teòric s’ha duit a terme una definició del que és l’educació emocional i la importància de la seva aplicació a les aules, així com la necessitat d’un model de suport global que condueixi l’educació cap a la inclusió.
El centre d’estudi és el CEIP Son Ferrer, que és un centre públic situat a la urbanització del mateix nom, al municipi de Calvià. Es tracta d’un centre inclusiu que valora la diversitat i promou l’atenció educativa per a tot l’alumnat. Tal com hem dit anteriorment, el seu model de suport és universal, ja que és flexible amb la diversitat d’estils i ritmes d’aprenentatge. A més, possibilita l’accés al suport de tots els infants. Destacar que durant aquests dos anys els mestres del centre han realitzat una formació en educació emocional per aplicar-la a l’aula. Per aquest motiu, la següent investigació empírica pretén mostrar l’evolució del rendiment acadèmic de tot l’alumnat, especialment d’aquells alumnes que troben dificultats a l’aprenentatge, d’ençà que s’aplica la formació rebuda en educació emocional.
Dins el treball de camp, es realitzarà una entrevista semiestructurada a un membre de l’equip docent, concretament a l’especialista de suport del centre. L’objectiu d’aquesta entrevista semiestructurada és realitzar un nombre de preguntes determinat, però també fer d’altres originades per la interacció amb l’entrevistada. A la resta de l’equip docent es realitzarà un qüestionari a través de la plataforma Googleforms, ja que el seu ús és molt simple i de fàcil accés.
La metodologia emprada és d’una banda qualitativa i d’altra quantitativa. En primer lloc, a causa de l’anàlisi dels documents de centre i l’entrevista realitzada a l’especialista de suport es tracta d’una metodologia qualitativa, ja que es pretén assolir una comprensió holística d’un fenomen concret. Aquesta metodologia parteix d’un model científic, on es realitzen diferents preguntes per analitzar les respostes i intervencions de l’entrevistada. A més, ens permet realitzar un estudi global, ja que es tenen en compte tots els factors que poden intervenir. A més, aquesta metodologia qualitativa ens permet comprendre els fenòmens, més que establir relacions de causa i efecte. Així mateix, és un estudi que no es fa de manera global, sinó que es pretén estudiar un subjecte en profunditat.
Del mateix mode, a més de fer ús d’una metodologia qualitativa, també apareix la quantitativa, ja que en realitzar un formulari a la resta de personal docent. És quantitativa perquè l’objecte d’anàlisis és observable i mesurable. La resposta obtinguda d’aquest estudi és general perquè ens representa la informació procedent d’un grup de persones. Aquest resultat s’analitza de manera estadística i pot haver-hi diferents variables.
En definitiva, l’objectiu de l’entrevista i el formulari realitzat al personal del centre és obtenir una major profunditat de l’objecte d’estudi, que és la importància de l’educació emocional al centre.
6. Descripció i funcionament del centre.
El CEIP Son Ferrer és un centre públic de doble línia, que es situa al terme municipal de Calvià, que ha tractat d'innovar i adaptar la seva proposta pedagògica a la societat de la informació en la qual estem immersos, evitant impartir classes merament magistrals i apropiant-se del concepte de treball cooperatiu i grups interactius.
Aquest centre es defineix com un centre aconfessional, inclusiu i promotor de valors com el respecte a la diversitat i la tolerància, entre altres. En definitiva, l'escola defensa un model democràtic al qual es pretén aconseguir una participació total de la comunitat educativa, incloent-hi als alumnes a l'hora de prendre decisions. Aquesta característica provoca que els alumnes se sentin més valorats i, per tant, són els vertaders protagonistes del seu aprenentatge.
(PEC, 2019)
Tal com reflecteix la UNESCO, l'educació és un dret humà fonamental i tothom ha de poder accedir a una educació de qualitat amb les mateixes oportunitats. A més, l'educació ajuda al desenvolupament de la persona i reforça els drets humans i llibertats d'aquests. Els aspectes anteriors es reflecteixen als objectius del centre, ja que s'ofereix una educació de qualitat incloent a tot l'alumnat per aconseguir l'èxit a la nostra societat.
El CEIP Son Ferrer es caracteritza per les noves maneres de presentar el currículum, ja que fent ús de noves estratègies i metodologies aconsegueixen que els alumnes estiguin interessats i respectant el seu desenvolupament, ja que no tots aprenen de la mateixa forma ni al mateix
Comentado [JL4]: modificar lo de arriba con esto
22 temps. Cal destacar que el centre va abandonar els llibres de text com a eix de les activitats d'ensenyament-aprenentatge, ja que es considerava una barrera per l’alumnat. El centre aposta per un model de suport universal que dóna resposta a la diversitat del seu alumnat prevenint les possibles dificultats d'aprenentatge. També es caracteritza per l'aprenentatge cooperatiu i basat en projectes. A més, el centre fa ús d'espais d'aprenentatge on es desenvolupen propostes competencials estimulant nous aprenentatges (PGA, 2019).
7. Desenvolupament dels continguts.
7.1 El camí a la inclusió (Cultura i Política del centre)
Tal com s’ha esmentat anteriorment, el CEIP Son Ferrer es caracteritza per la seva proposta pedagògica, així com la gran implicació de tota la comunitat educativa. Aquesta proposta està dirigida a donar resposta a la gran diversitat de l’alumnat. Així com mostra el formulari realitzat al professorat, a l’aula es fa ús del treball per projectes, ja que es tracta d'una dinàmica on l’alumnat agafa una major presència i l’aprenentatge és més significatiu. A més, des del centre s’aposta per l’aprenentatge cooperatiu, ja que gràcies a aquesta interacció, els alumnes poden aprendre un dels altres millorant també les relacions socials. Cal destacar que gràcies a aquesta cooperació i la formació de grups heterogenis es permet que els alumes que troben barreres a l'aprenentatge puguin interactuar amb els seus companys per aprendre. (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
La mestra PT del centre, entrevistada 1, mostra la necessitat que hi hagi dos mestres a l’aula per donar resposta a tot l’alumnat, ja que el fet de tenir una ràtio de més o menys 18 alumnes dificulta la interacció amb el professorat. Malgrat que el paper del docent es caracteritza per ser un guia, mencionar que el fet de tenir dos mestres a l’aula permet una atenció més individualitzada per l’alumnat i una major participació del mateix a les activitats. (7 juny 2021)
Al formulari que s’hi ha duit a terme a la comunitat educativa, es defensa que una de les metodologies es basa a treballar les emocions mitjançant vídeos i dinàmiques de grup, ja que d’aquesta manera els infants aprenen a conèixer les seves emocions i controlar-les. Aquest treball d’educació emocional ofereix a l’alumnat habilitat per resoldre conflictes a l’aula, que a més s’han vist reduïts d’ençà que s’apliquen aquestes estratègies.
Comentado [JL5]: cambiar titulo
En resposta a la pregunta de si tot l’alumnat té presència a l’aula i tal com mostra la gràfica, el professorat defensa que en tractar-se d’un centre inclusiu tot l’alumnat té presència, participació i progrés.
L’entrevistada defineix la inclusió com un tema molt ampli, però donar suport a les teories on es defensa que la inclusió consisteix a garantir la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat. Així mateix defensa que es tracta d’un concepte multidimensional, que pretén canviar la mirada cap a l’alumne deixant de banda el diagnòstic i l’etiquetatge d’aquests. Per aquest motiu, l’especialista mostra que l’escola no es pot centrar en les dificultats de l’alumne, sinó que ha de desenvolupar ambients enriquidors per garantir la participació de tot l’alumnat respectant el seu ritme d’aprenentatge i potenciant les seves habilitats.
L’entrevistada 1 exposa “Les experiències des del centre també han de ser de sensibilització, que és molt important per canviar la visió i aconseguir respecte. D’aquesta manera assolirem la inclusió” (7 juny 2021). Mitjançant aquest comentari l’especialista exposa que no només és necessari realitzar estratègies i dinàmiques per garantir l'accés de tot l’alumnat, sinó que també s’han d’executar tasques per conscienciar a la gent d’aquesta mirada globalitzadora i no centrada a les dificultats.
Pel que respecta a l’alumnat, segons el formulari realitzat tot l’alumnat té presència dins l’aula.
A més, l’entrevistada 1 afegeix que gràcies a les metodologies que empren, l’alumnat és l'autèntic protagonista al llarg del procés d’ensenyança i aprenentatge, ja que tots tenen veu a l’escola. Així mateix, l’especialista explica que mitjançant l’aprenentatge cooperatiu,
“cadascun tenia un rol que havien de dur a terme i, per tant, clar que eren els protagonistes perquè havien d’interactuar” (Comunicació personal, 7 de juny de 2021). Mitjançant aquesta afirmació podem confirmar que l’ús de noves estratègies metodològiques influeix en la presència i participació de l’alumnat.
Comentado [JL6]: here bro
24 Aquesta importància de l’alumnat es trasllada a tota la comunitat educativa, ja que la involucració és molt gran. Així mateix, els mestres assenyalen que en cas de detectar a un infant que troba dificultats a l’aprenentatge, en primer lloc, es realitza un estudi dels contextos on es troba per si s’han produït canvis significatius. A més també es “posen en marxa mesures ordinàries de suport, com donar guions i esq uemes de continguts”. En definitiva, es realitza un estudi per part del professorat i especialistes per detectar les dificultats que troba l’alumnat per “elaborar les adaptacions pertinents tenint en compte el seu voltant i el seu estat emocional davant aquestes dificultats”. (5 de juny de 2021).
D’aquesta manera es pot confirmar la implicació per part del professorat. No obstant això, tal com mostra l’entrevistada 1 a la pregunta de com seria una escola ideal per ella, el que més destaca del centre és la implicació de l’equip directiu, ja que és un centre implicat en la inclusió.
A més, un dels aspectes a destacar és la gran organització i planificació, ja que són necessàries per no perdre els valors del centre. Per aquest motiu, l’entrevistada realitza la següent afirmació:
L’equip de suport està no present, lo següent, l’equip directiu ens té un afecte. A l’hora de prendre decisions sempre tenim veu i ens demanen, ja que s’intenta millorar al 100%
i el que descriu Son Ferrer ... és la col·laboració i cooperació, que és supernecessària pel professorat (Entrevistada 1, 2021)
A més de la implicació de tota comunitat educativa, dins un centre inclusiu, la presència de les famílies també és molt important. Segons els participants del formulari, la relació amb aquestes és molt bona, ja que es realitzen activitats dirigides per donar vies de participació i millorar aquesta interacció. Així mateix, defensen la necessitat de crear un bon clima d’aula mitjançant l’accés i participació de les famílies. (5 de juny de 2021)
Tal com mostra l’entrevistada, la relació amb les famílies està estipulada i organitzada per tal de mantenir aquest contacte continu. Un dels aspectes que també ens crida l’atenció és que a aquestes reunions amb les famílies, l’equip de suport també és present i participa per tal d’oferir recursos i ajuda als familiars (Comunicació personal, 7 de juny de 2021). Aquestes reunions pertanyen al Pla de Contingència del CEIP Son Ferrer. A més, es permet l’accés de les famílies al centre amb l’objectiu de reforçar el coneixement entre els tutors i la família. Aquest fet també provoca que es puguin mostrar les tasques executades a l’aula per obtenir un feedback.
D’aquesta manera, la col·laboració entre l’escola i les famílies és més fluida. Així mateix,
Comentado [JL7]: pla d'actuació equip de suport 55 PGA
l'escola fa ús del programa Gestib, que és una eina que permet conèixer als pares com és l’evolució dels infants i les orientacions realitzades.
Cal destacar que en moltes ocasions per diferents motius personals, les famílies tenen dificultats per accedir a internet. Per aquest motiu, l’AMIPA del centre facilita un número de contacte per mantenir una comunicació contínua. Una altra de les eines de les quals fa ús el personal docent és el bloc del centre, ja que en trobar-se actualitzat les famílies reben una informació contínua. (PGA, 2019)
7.2 L’establiment de pràctiques inclusives
Des del CEIP Son Ferrer es defensa que l’alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge. Tal com exposa l’entrevistada 1, aquestes metodologies i estratègies estan dirigides a què tot l’alumnat pugui participar i aprendre al seu ritme. A més, a l’entrevista s’exposa que l’alumnat no només és present a l’aula, sinó també a la presa de decisions del consell escolar. Gràcies a aquesta estratègia s’afirma que tot l’alumnat té presència. (2021) Tal com hem esmentat anteriorment, el centre es caracteritza per fer ús de l’aprenentatge cooperatiu i el treball per projectes, entre altres metodologies. Cal destacar que el centre és un lloc on hi ha una gran diversitat cultural, fet que provoca que l’aprenentatge cooperatiu tingui major importància, ja que els alumnes desenvolupen eines i habilitats socials per relacionar- se (2021).
Una altra de les metodologies de la qual el centre fa ús per aconseguir atendre a la diversitat és l’aprenentatge cooperatiu, tal com mostra el qüestionari. Aquest treball cooperatiu consisteix a reballar en grups reduïts i heterogenis per millorar l’aprenentatge propi i de la resta de companys. D’aquesta manera, el mateix alumne és el protagonista. A més, d’aquesta forma es respecta el ritme d’aprenentatge de tots els infants, ja que no es tracten de classes magistrals on el mestre realitza les explicacions i els infants escolten (2021).
Comentado [JL8]: Creacion de curriculum, metodologiia, formacion, colaboracion en el diseño de actividades, practica de los maestros de suport,
Comentado [JL9]: cambiar titulo
Comentado [JL10]: 67 pga
26 Mencionar que al centre es realitza un Pla d’acció d’aprenentatge cooperatiu amb l’objectiu de compartir amb tota la comunitat educativa les activitats executades. Mitjançant aquesta trobada tot el personal docent pot participar i mostrar la seva opinió per millorar. A més, es realitzen aportacions en forma d’exemple per guiar al professorat (PGA, pg. 67, 2019).
Respecte al treball per projectes, en primer lloc cal definir què és un projecte. Aquest es defineix com un conjunt d’activitats sistemàtiques i elaborades a fi de resoldre un problema determinat. Podem definir el treball per projectes a l’escola com una construcció de l’aprenentatge dels estudiants partint d’una pregunta d'interès per l’alumnat a la qual hauran de donar resposta treballant les diferents àrees i competències. A continuació, mitjançant la interacció amb els companys, la recerca d’informació i l’anàlisi es resol el problema inicial.
Aquesta metodologia té molt d’èxit, ja que el punt de partida pot ser un tema d'interès dels infants. A més, un altre dels indicadors d’èxit és la transferència dels aprenentatges a la vida quotidiana (PGA, 2019).
Segons l'entrevistada, al CEIP Son Ferrer es fa ús del trifàsic, que és una estratègia basada en espais d’aprenentatge (2021). Aquests són “punts de trobada preparats per oferir diverses propostes d’aprenentatge en què l’alumnat desenvolupa activitats de manera autònoma” (PGA, 2019). Destacar que a aquests espais hi ha diversos materials que permeten l’autoaprenentatge i d’altres, on el mestre els haurà de guiar. Aquests espais són: científic, on es desenvolupen estratègies comunicatives, d’observació, participació, recerca d’informació i anàlisi amb l’objectiu d’explorar la realitat. El següent espai és literari amb l’objectiu de treballar l’expressió oral i escrita amb diferents materials. Gràcies a la diversitat de materials, l’alumne pot fer servir d’aquell que s’adapti a les seves necessitats. Un altre dels espais és el matemàtic, mitjançant recursos manipulatius els infants adquireixen de forma progressiva els coneixements. El darrer espai és l’arquitectònic, on l’alumnat explora elements del llenguatge visual, tracta el material i s’expressa a partir de les construccions realitzades. Destacar que a aquesta metodologia la implicació de la comunitat educativa i els especialistes és essencial per dur-ho a terme (PGA, 2019).
L'ús d’aquestes metodologies permet que tot l’alumnat tingui presència i veu a les activitats executades. D’aquesta manera, l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge, ja que a partir dels seus coneixements previs, en crea de nous. A més, gràcies a aquestes metodologies es respecta el ritme d’aprenentatge de tots els infants. Tal com expressa l’entrevistada 1, els
alumnes són els protagonistes dins el procés, ja que aprenen mitjançant la seva interacció.
Aquesta implicació per part de l’alumnat provoca una major motivació i interès per aprendre (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Respecte al professorat, l'entrevistada 1 exposa que hi ha “una cooperació i una col·laboració molt forta entre tots els mestres”. A més, gràcies a la interacció entre el professorat s'aconsegueixen noves experiències i coneixements. A més, destacar el següent comentari de l’entrevistada “treballar de forma cooperativa amb els teus iguals, com li deim als nins és molt important perquè els infants també ho vegin”. D’aquesta forma, podem confirmar la gran implicació de tot el professorat en la realització de les tasques escolars. Així mateix, gràcies a la cooperació del professorat, l’alumnat pot veure com l’aplicació d’aquestes estratègies té utilitat per al futur. (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Un altre dels aspectes que destaca l’entrevistada respecte al professorat és que als mestres nouvinguts se’ls comparteix un quadern de ruta, on s’explica tota la metodologia que s’empra al centre. També aquest quadern permet als mestres nouvinguts conèixer i situar-se al centre.
A més, la implicació de l’equip directiu facilita la tasca dels nouvinguts, ja que resolen tots els dubtes possibles. En definitiva, des del CEIP Son Ferrer es realitza una benvinguda molt bona per tal de garantir un bon procés d'ensenyança i aprenentatge per part de l’alumnat. Aquesta presència de l’equip directiu, tal com hem esmentat anteriorment, no només és amb els mestres nouvinguts, sinó que tal com s’exposa a l’entrevista des de direcció es recolza la presència de tots els mestres, així com la seva participació. També l’equip directiu té en compte l’equip de suport a l’hora de prendre decisions. D’aquesta manera, es garanteix que totes les passes estan dirigides cap a la inclusió. (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Respecte al model de suport del centre, segons l’entrevista i els formularis realitzats, el CEIP Son Ferrer es caracteritza per un model de suport universal, però sense deixar de costat les mesures específiques. Segons l’entrevistada 1, la visió del centre està dirigida cap a aquest suport universal i cap a la sensibilització. Així mateix, exposa que el reforç educatiu és essencial perquè existeixen moltes barreres d’accés al currículum. Per aquest motiu, s’han de prendre mesures per garantir l’accés de tot l’alumnat respectant el seu ritme d’aprenentatge.
D’aquesta manera, s’han de conèixer les necessitats dels infants per oferir les mateixes oportunitats a tots. Segons el ROF (2018), l’equip de suport està constituït pels especialistes,
28 mestres, orientador/a del centre, tècnics i auxiliars de suport. D’aquesta manera, són presents tots els professors que dediquen part del temps lectius a suport.
Segons la PGA, en cas de detectar qualsevol necessitat per part dels membres de l’equip educatiu o de la pròpia família, el tutor/a en col·laboració amb els membres de l’equip de suport es realitza una demanda. A continuació es realitza una entrevista amb la família per plantejar la situació. En cas de signar el document de conformitat, es posen en marxa les primeres valoracions per donar respostes a les necessitats mitjançant la cooperació amb la mestra d’AL, de suport o l’orientador/a. Destacar la comunicació contínua amb els familiars per conèixer l’evolució de l’infant (pg. 55, 2019).
En definitiva, des del centre es recolza aquest tipus de suport, però les mesures específiques també són necessàries, ja que per exemple l’entrevistada té “un alumne amb discapacitat intel·lectual a sisè i està a nivell de primer. Clar que li hauré de fer adaptacions, si no no pot progressar”(2021). Per tant, podem confirmar que es pretén donar resposta a les necessitats de tots els alumnats. D’aquesta manera, l’equip de suport ha d’intervenir amb els alumnes que mostren necessitats educatives especials tenint en compte que aquest treball es realitza a l’aula ordinària. Tal com mostra el ROF (2018), les tasques de suport es fan dins l’aula, però també existeix la possibilitat de fer-ho fora de l’aula de manera justificada i a un període determinat.
7.3 Desenvolupament de pràctiques inclusives.
La educació emocional com a facilitador per assolir la inclusió
L’educació emocional a les escoles és de vital importància essencial per tal de garantir la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat. L’entrevistada 1 defineix l’educació emocional com el procés per conèixer i reconèixer les emocions, a més de controlar-les i regular-les, però no només les individuals, sinó també les de la resta de persones. A més, destaca la importància d’aquestes, ja que les emocions formen part del nostre dia a dia. Així mateix, defensa que degut a la seva tasca com a especialista de Suport, les emocions influeixen molt al llarg del procés. La professora expressa que a més de tot el treball curricular a realitzar i que està estipulat, també hi ha una càrrega emocional important. Per tant, si no es troba un equilibri entre les dues parts, és molt difícil progressar. (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
En definitiva, la necessitat d’educar emocionalment és molt important, ja que és necessària per aconseguir un desenvolupament integral dels infants. A més, el procés d’aprenentatge no només està determinat per factors cognitius, sinó que s’han de tenir en compte els factors emocionals i afectius. També el fet de desenvolupar capacitats i habilitats relacionades amb les emocions ens permet millorar la convivència en societat.
Segons l’enquesta realitzada al personal docent del CEIP Son Ferrer, sobre si l’educació emocional té suficientment presència al currículum de les Illes Balears, el cent per cent de professionals considera que no, malgrat la importància de l’educació emocional al context escolar.
A causa d’aquesta necessitat d’oferir eines per desenvolupar les capacitats emocionals i afectives de tot l’alumnat, des del CEIP Son Ferrer s’inicià una formació en Educació emocional per donar resposta a aquestes necessitats. Cal destacar que aquesta formació s’ha vist afectada per situació pandèmica en la qual ens trobem immersos. Els principals objectius en la formació del centre eren la recerca de millora del centre, així com la necessitat d’innovar a les aules. A més de generar dinàmiques internes de debat pedagògic i treball en equip per després poder traslladar aquests continguts a l’aula. També un dels objectius és consensuar i concretar les actuacions metodològiques per garantir el desenvolupament. Destacar que un dels objectius principals d’aquesta formació del centre, era la millora dels resultats, ja que tal com
30 mostra l’enquesta realitzada al personal docent, tots troben necessari treballar les emocions per millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat. (Comunicació vía Gmail, 2021)
Davant una de les preguntes on es mencionava la publicació de Begoña Ibarrola, on expressava que a causa de l’alfabetització emocional a les escoles, el rendiment havia millorat i també havia disminuït el fracàs escolar,l’entrevistada 1 es troba totalment d’acord, ja que segons l’especialista de suport, les emocions són presents des del moment en què naixem. Per aquest motiu, deixar de banda l’educació emocionar-la i no gestionar-la es considera un gran error.
Segons l’entrevistada 1, l’alumnat ha de disposar d’habilitats per identificar, expressar i controlar les seves emocions. A més, tal com s'ha esmentat anteriorment, si no hi ha un equilibri entre els continguts a treballar i les emocions de l’alumnat mai no n’hi haurà un progrés, que és un dels elements essencials d’una escola inclusiva (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Tal com hem esmentat anteriorment, mitjançant aquesta formació es pretén assolir un desenvolupament integral de la persona a través d’estratègies de consciència emocional regulació emocional, autonomia emocional, competències socials i habilitats de vida i benestar.
Malgrat la importància de les emocions durant el procés d’aprenentatge, l’entrevistada 1 defensa la necessitat d’executar tasques de suport a tots els alumnes, especialment d’aquells que troben barreres a l’aprenentatge. L’especialista expressa que cada nin és un món i les seves necessitats són diferents, per tant, no només hem de treballar les emocions, sinó que també l’haurem de guiar per superar les barreres existents. Així mateix, mostra que des del CEIP Son Ferrer es prenen mesures d’un model de suport universal. Aquestes mesures estàn dirigides a tot l’alumnat i es tracten de pràctiques educatives, preventives i proactives per flexibilitzar el
Comentado [JL11]: corregir tipo: segons una publicacio que afectava al rendiment
context d’aprenentatge i donar a l’alumnat d’estratègies per aprendre i participar. Una de les característiques del centre són les metodologies emprades, ja que es tracten de pràctiques inclusives, on l’alumnat pot desenvolupar els seus coneixements i es respecta el seu ritme d’aprenentatge. Malgrat els beneficis d’aquestes, L’entrevistada 1 expressa la necessitat de realitzar el reforç educatiu a causa de les dificultats d’accés al currículum. En definitiva, la posada en pràctica d’estratègies d’educació emocional és molt important, però no s’han d’oblidar les tasques de suport, ja que cada alumne és diferent i mostra diferents necessitats i habilitats (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Aquests beneficis s’han vist reflectits als centres en diferents situacions. En primer lloc, a l’hora de resoldre conflictes. Tal com mostren les aportacions del formulari, el fet de disposar d’estratègies per entendre els sentiments propis i dels altres, facilita la convivència entre els alumnes. Els conflictes s’han reduït de manera molt significativa per la posada en pràctica d’aquestes estratègies d’educació emocional. A més, aquestes relacions també es veuen influenciades per les metodologies emprades, ja que es caracteritzen per l’aprenentatge cooperatiu i la interacció (Comunicació personal, 7 de juny de 2021).
Al formulari, el personal docent expressa que el fet de conèixer les pròpies emocions i aprendre a controlar-les també és beneficiós pels alumnes que troben barreres a l’aprenentatge, ja que en cas de produir-se un bloqueig emocional, el procés d’aprenentatge es veu afectat de manera significativa. Per aquest motiu, és indispensable per desenvolupar l’autocontrol, l’automotivació i incrementar l’autoestima.
8. Discussió.
8.1 Creació de cultures i polítiques dirigides a la inclusió
Tal com hem esmentat anteriorment, el centre es caracteritza per la posada en pràctica d’innovadores propostes pedagògiques per tal de garantir la inclusió de tot l’alumnat al centre, així com la seva participació i progrés. Aquesta construcció d’una cultura que dóna resposta a la diversitat és el que defensa l’Index for Inclusion. Aquest document és una guia per aconseguir una educació inclusiva, desenvolupant l’aprenentatge i la participació en els centres escolars. Per aconseguir-ho, l’index facilita informació respecte a materials de suport,
32 d’autoavaluació, activitats, així com la formació de la comunitat i el context (Booth, T. i Ainscow, M. 2011).
Aquesta necessitat creixent de produir canvis als centres per aconseguir donar resposta a la diversitat de l’alumnat demostra que el CEIP Son Ferrer és un centre inclusiu, tal com assenyalen els participants de l’entrevista i el formulari.
Recuperant la informació de l’entrevista, es mostrava la importància d’haver-hi dos mestres a l’aula per tal de donar resposta a tot l’alumnat, ja que es permet una atenció més individualitzada. A més, segons Echeita (2006) el treball cooperatiu entre els docents és el motor de canvi i un dels pilars fonamentals per encaminar-se cap a una educació per tots. Així mateix es mostra que la col·laboració de la comunitat educativa facilita la resolució de conflictes i la millora del centre, ja que s’avança a partir d’una reflexió conjunta. Gràcies a aquest treball s’aconsegueixen estructures internes on tots els participants tenen veu per tal de contribuir als processos d’ensenyança i aprenentatge (Miquel, 2004).
Aquest és un dels aspectes que també s’esmenta al llarg de l’entrevista, ja que el CEIP Son Ferrer es caracteritza per la gran cooperació de tota la comunitat educativa per tal de crear un ambient enriquidor del qual tothom pugui treure profit.
Segons la UNESCO (2006), la inclusió s’ha de definir com un procés que dóna resposta a les necessitats de tots els alumnes mitjançant estratègies i metodologies que garanteixen la presència, la participació i el progrés de tots. Cal destacar que la posada en pràctica d’aquestes estratègies respecten el ritme d’aprenentatge de cada individu, ja que el ritme d’aprenentatge i el punt de partida no és el mateix per tots.
A més, cal destacar que segons l’Article 24 de la Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat , “l’educació s’ha d’entendre com un dret fonamental de totes les persones”
(UN, 2006). Així mateix, les barreres a l’aprenentatge són presents i requereixen una implicació i compromís continu per tal de detectar-les i eliminar-les. En definitiva, es requereix un canvi a les cultures, polítiques i pràctiques del centre.
D’aquesta manera, es pot confirmar que el CEIP Son Ferrer és un centre inclusiu, ja que treballa de forma contínua per garantir la presència, la participació i el progrés del qual xerra Ainscow, Booth i Dyson (2006). A més, la implicació dels mestres és vital per aconseguir canvis als
centres educatius, ja que gràcies a la seva convicció i pràctica es pot assolir la inclusió (Muntaner, 2009).
Segons l’Index for Inclusion, un dels aspectes fonamentals per assolir la inclusió consisteix en el desenvolupament d’un marc de valors amb l’objectiu de superar l’exclusió i promoure una participació total. Entre els valors principals a destacar, es troben la igualtat, la participació, la comunitat, el respecte a la diversitat i la sostenibilitat. Degut a aquest desenvolupament, tots els infants tenen el mateix dret a accedir a l’educació evitant la desigualtat. D’altra banda, aquest document exposa la necessitat d’establir aliances amb altres organismes externs al centre per tal de practicar els valors inclusius. Aquest fet també es pot nomenar com treball en xarxa, ja que el centre col·labora amb altres entitats o organismes per millorar l’educació i garantir la inclusió. A més, es fomenta la cohesió de la comunitat educativa per tal de donar resposta a l’alumnat i no només als infants que troben barreres a l’aprenentatge. En definitiva, des del centre es fa ús de l’Index for Inclusion, com a guia per aconseguir la inclusió, ja que posa en marxa processos innovadors encaminats a aconseguir una educació de qualitat per tots i totes respectant els drets de l’alumnat. Així mateix, s’utilitza com a mitjà de cohesió de la comunitat educativa i per analitzar els entorns educatius d’aprenentatge amb l’objectiu de donar resposta a la diversitat (2011).
Un altre dels aspectes a destacar d’un centre inclusiu, que ha estat esmentat anteriorment, és el fet que l’alumne sigui el protagonista al llarg del procés, perquè d’aquesta manera la creació de coneixements és més significativa. A més, tal com mostra l’Index for Inclusion, la inclusió significa la participació de tot l’alumnat. Per tant, mitjançant una transformació dels espais es promou la participació de tot l’alumnat en equitat i la transmissió de valors com el respecte, la tolerància, la dignitat, la igualtat, l’empatia i l’honestedat, entre altres. Al llarg d’aquest procés, la figura del mestre es transforma en un guia que acompanya als alumnes al llarg del procés per assolir els objectius (2011).
Així mateix, es pot assegurar que el paper del personal docent és molt important al llarg del procés de la inclusió, ja que ha de creure en aquest i implicar-se per aconseguir-ho. A més, tal com mostra el DUA, que és un model facilitador a la creació de contextos d’aprenentatge inclusius, el professorat ha de ser capaç de presentar la informació de diferents maneres per tal de garantir la motivació i l’interès de l’alumnat. Un altre dels aspectes és que s’han de mostrar
