TREBALL DE FI DE MÀSTER
TREBALLEM L’EDUCACIÓ SEXUAL CONJUNTAMENT: UNA PROPOSTA COEDUCADORA A 3R D’ESO
Judit Janer Hidalgo
Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari Biologia i Geologia )
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
Treballem l’educació sexual conjuntament: una proposta coeducadora a 3r d’ESO
Judit Janer Hidalgo
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Coeducació, Educació sexual, Relacions afectives-sexuals
Nom Tutor/Tutora del Treball: Myriam Sánchez Ponce
Resum
La societat sexista actual es reflexa dins el sistema educatiu. Dins els centres encara hi ha present comportaments discriminatoris i petites desigualtats de gènere. Les Comissions de Coeducació apareixen amb un paper important, el de fomentar la igualtat real i efectiva. Dins l’educació sexual trobem petjades d’aquesta societat encara patriarcal enfocant-se principalment cap a les relacions heterosexuals, prevenció d’embarassos i de malalties de transmissió sexual i anticonceptius. Tot i així, la disminució d’avortaments així com els abusos sexuals o de gènere no són un fet real. Per això, el següent projecte tracta l’educació sexual amb perspectiva de gènere i de manera transversal a tots els curs d’Educació Secundària i Batxillerat, centrant-se en el tercer curs.
És necessita una implicació conjunta de tot el professorat per fer possible una igualtat i un ambient segur, tolerant i divers. És, per això, que es proposa que sigui la comissió de coeducació que dissenyi les activitats corresponents amb l’ajuda de les diferents assignatures, en aquest cas, Biologia i Geologia. Per aconseguir, entre tots, tractar la sexualitat amb tolerància i igualtat dins els seus principals eixos: a nivell personal, relacional i social.
Abstract
Today's sexist society is reflected in the education system. Discriminatory behaviours and small gender inequalities are still present in the school centres.
The Co-education Commissions appear to play an important role, promoting a real and an effective equality. Regarding to sex education, it is still possible to find some traces of the present patriarchal society focusing mainly on heterosexual relationship, prevention of pregnancies, sexually transmitted diseases and contraceptives. However, the decrease in abortions as well as sexual or gender abuse are not a fact. Therefore, the following project deals with sex education with a gender perspective and in a transversal way in all the courses of Secondary Education and Bachillerat, focusing on the third year. An implication of all teachers is needed to make equality and a safe, tolerant and diverse environment in the high school. That is why it is proposed that the co- education commission design the corresponding activities with the help of the different subjects, in this case, Biology and Geology. To achieve, together, treat sexuality with tolerance and equality within its main axes: on a personal, relational and social level.
ÍNDEX
1. Introducció ... 1
2. Justificació ... 2
3. Objectius del treball ... 3
4. Estat de la qüestió ... 3
4.1 Coeducació ... 4
4.1.1 Què diu la llei? ... 4
4.1.2 Comissió de Coeducació ... 6
4.2 Educació Sexual ... 10
4.2.1 Definició ... 11
4.2.2 Marc legislatiu ... 11
4.2.3 Paper del centre educatiu ... 14
4.2.4 Estat actual de l’educació sexual als instituts ... 20
5. Desenvolupament de la proposta ... 23
5.1 Justificació i descripció ... 23
5.2 Contextualització ... 25
5.2.1 Agents de participació ... 25
5.2.2 Àmbits de treball ... 27
5.3 Desenvolupament del projecte de 3r d’ESO ... 30
5.3.1 Objectius específics ... 30
5.3.2 Continguts ... 31
5.3.3 Metodologia ... 35
5.3.4 Avaluació ... 36
5.4 Avaluació de la proposta dissenyada ... 36
6. Conclusions ... 37
7. Referències bibliogràfiques ... 40
8. Bibliografia ... 45
9. Annex 1 ... 47
ACTIVITAT 1 ... 47
ACTIVITAT 2 ... 50
ACTIVITAT 3 ... 52
ACTIVITAT 4 ... 54
ACTIVITAT 5 ... 58
ACTIVITAT 6 ... 61
ACTIVITAT 7 ... 63
Índex de taules
Taula 1. Taxes d’avortament per 1000 dones entre 15-44 anys a Balears (2010- 2019)...17 Taula 2. Els tres eixos en la qual es basa la proposta dissenyada d’educació afectiva-sexual amb perspectiva de gènere...27 Taula 3. Blocs de contingut dels diferents cursos implicats...28 Taula 4. Continguts de la unitat didàctica de la Reproducció Humana ...32 Taula 5.Taua resum de les diferents sessions programades a 3r d’ESO i els possibles temes transversals a tractar...34 Taula 6.DAFO de la proposta dissenyada...37
Índex de figures
Figura 1.Resultast d’incorporació als centres educatius de programes preventius específics en el curs 2019-2020 respecte el curs 2018-2019...8 Figura 2. Comparació dels programes realitzats als centres educatius en el curs 2018-2019 i 2019-2020...9 Figura 3. Dades sobres pornografia segons edat i sexe...15 Figura 4. Edat en que es va tenir les primeres relacions sexuals en funció del gènere (2019)...16 Figura 5. Taxes ‘d’avortament per 1000 dones entre 15-44 anys l’any 2019 per comunitat autònoma de residència ...17 Figura 6. Dades sobre violència de gènere i agressions múltiples a Espanya l’any 2018...18 Figura 7. Full de ruta...33
1 1. Introducció
L’educació sexual ha estat, des de sempre, un tema de polèmica i discussió.
Com a persones humanes, la sexualitat forma part de nosaltres. Aquesta engloba molt més que el simple acte del sexe o la reproducció. Acceptar i conèixer la sexualitat amb tots els seus factors, ajuda a poder gaudir de més benestar personal.
Els centres eductius esdevenen importants en aquest sentit. Amb les diferents lleis educatives s’ha anat abordant el tema en petites pinzellades sense aconseguir grans trets. El canvi en la societat, la globalització, el creixement de les xarxes socials, entre altres, fa que la preocupació d’oferir una educació sexual en els centres educatius estigui al punt de mira. El creixement dels abusos sexuals, embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual...
posa en dubte el model utilitzat en el moment. Un model centrat en la heterosexualitat i en les relacions sexuals amb penetració.
A més, és necessari agafar aquesta educació amb perspectiva de gènere. La igualtat, la tolerància i el respecte han de passar com a primer punt. Fomentant una igualtat real en els centres eductius, s’aconseguirà educar i formar uns futurs ciutadans amb plena consciència sobre la discriminació de la dona, sobre els rols de gènere, fent que siguin respectuosos, tolerants i actuïn amb igualtat.
Aquest canvi en la societat és important per tal de deixar enrere la societat patriarcal en què encara vivim.
Per totes aquestes situacions, és necessari un canvi on s’agafi l’educació sexual amb una perspectiva de gènere, de manera íntegra als centres educatius.
El present treball està estructurat en diferents apartats. En primer lloc, en el punt 2, es planteja i es justifica l’actual problema que es pretén treballar a partir de la proposta educativa. Seguidament, en el punt 3, es poden observar els diferents objectius a assolir amb la proposta d’educació sexual dissenyada. En el punt 4, es presenta una anàlisi sobre l’estat de la qüestió, una revisió sobre
2 la coeducació i l’educació sexual a les diferents lleis educatives i la seva actual situació als instituts. Tot seguit, al punt 5, es desenvolupa ja la proposta dissenyada per poder treballar els diferents objectius. I, finalment, al punt 6, es presenten les conclusions d’aquest.
2. Justificació
L’educació sexual present als centres educatius està basada en tallers d’anticonceptius, embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual.
Encara que aquests temes són també de caràcter important, s’ha vist que el nombre d’avortaments i les malalties de transmissió sexual, entre altres, encara estan molt presents (Ministerio de Consumo, 2019; Parra Cruz, Galarza Santana, San Andrés Plua, 2018).
La falta d’informació precisa en caire de sexualitat als centres educatius fa que l’alumnat, curiós, accedeixi a l’únic recurs accessible i gratuït. Calvo González (2021) afirma que aquest fet porta a informació errònia, a mites o tendències no centrades en la igualtat i la coeducació. Així, només s’impulsa el desenvolupament de ciutadans no tolerants i plens d’estereotips. A més, els mitjans de comunicació també generen molta influència durant aquesta etapa (Parra Cruz, et al. 2018).
La violència de gènere, per altra banda, encara també està molt present en la societat. Cal fer una anàlisi exhaustiu de com fer-hi front. I, en aquest, es trobarà que els centres educatius presenten un gran paper. El primer pas per a la igualtat efectiva entre homes i dones és, fer dels centres educatius un espai segur, respectuós i tolerant. Només així s’aconseguirà que l’alumnat creixi i es desenvolupi sense mites i estereotips estipulats per la societat.
Per tant, és necessari fer una transformació al model que coneixem d’educació sexual. Aquesta ha de ser un reflex de la societat diversa en què es viu. Cal desmotar i desconstruir la sexualitat tal com la coneixem. I muntar una educació sexual que inclogui tots els seus factors, emocionals, biològics i relacionals. Aquesta, a més, ha de presentar-se amb una perspectiva de
3 gènere i coeducació per tal de desenvolupar el creixement de futurs ciutadans que puguin viure la seva sexualitat de manera sana i amb benestar personal, respectuosa i igualitària però, a més, que siguin crític en front a les situacions de discriminació i abús.
3. Objectius del treball
L’objectiu principal del treball és dissenyar una proposta d’educació sexual amb perspectiva de gènere a 3r d’ESO.
A continuació, es poden veure detallats els diferents objectius específics que es pretenen assolir amb la implementació de la proposta educativa dissenyada.
- Fomentar el respecte i la tolerància a través d’activitats que potenciïn l’autoconeixement, l’autoestima i el coneixement de tot el que engloba la sexualitat
- Atendre a les necessitats de l’alumnat en l’època d’adolescència, utilitzant la motivació per conèixer i experimentar la sexualitat com a principal motor
- Fomentar l’habilitat en l’alumnat d’analitzar i ser crítics enfront de les situacions més problemàtiques relacionades amb aquesta: abús sexual i sexualització del cos femení
- Dotar a l’alumnat d’eines i recursos perquè puguin ser capaços de detectar i desmuntar mites o estereotips estipulats per la societat
- Potenciar un aprenentatge significatiu.
4. Estat de la qüestió
La coeducació i l’educació sexual són els dos principals blocs de la present proposta. Per a poder entendre el perquè d’aquesta i quina és la situació actual als centres educatius, és necessari fer un repàs sobre la legislació vigent en l’àmbit espanyol i en l’àmbit de les Illes Balears.
4 A continuació, es fa una anàlisi sobre aquests dos grans temes, relacionats entre si, partint des d’una mirada legislativa cap a l’estat actual i real dins els centres. A més, es fa un repàs sobre grans centres educatius actuals amb projectes potents de coeducació i educació sexual.
4.1 Coeducació
La igualtat entre les persones esdevé avui en dia un tema de caràcter important on es lluita per eliminar les diferents desigualtats per qüestió de gènere, de sexe, d’orientació sexual o qualsevol altre tipus de discriminació. Per això, la coeducació en els diferents centres educatius passa a ser una proposta de gran rellevància. Però què és la coeducació?
Tal i com s’indica en el Pla de Coeducació, el Govern de les Illes Balears (2019) afirma que
La Coeducación es la acción educativa fundamentada en el reconocimiento de las potencialidades e individualidades de todo el alumnado independientemente de su sexo, identidad y expresión de género y orientación sexual, encaminada a erradicar los estereotipos y sesgos sexistes y fomentar, así, la igualdad real de oportunidades. (p. 4) Per tal de conèixer les diferents mesures adoptades pels centres educatius per a la lluita contra tota mena de discriminació i contra una igualtat real entre homes i dones, és necessari fer un repàs de les diferents normatives internacionals, espanyoles i autonòmiques.
4.1.1 Què diu la llei?
Són moltes les lleis o normatives que fan referència a apostar cap a un sistema coeducador que compleix amb la normativa internacional més important, la Declaració Universal dels Drets Humans, on s’afirma que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”
(Assemblea General de les Nacions Unides, 1948, article 1).
5 En l’àmbit espanyol hi ha cada vegada més lleis que agafen importància en aquest sentit. Es remarca la Llei Orgànica 1/2004 sobre les Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere on s’estableixen mesures de sensibilització i intervenció en l’àmbit educatiu. Defensant, així, el reforç de la igualtat i la dignitat de les dones i la lluita contra la violència de gènere com a contingut curricular en l’educació secundària (Llei Orgànica 1/2004).
Més endavant, es va especificar la necessitat d’incorporació als sistemes educatius de plans pel respecte dels drets i lliberts fonamentals, així com, el foment en la igualtat entre homes i dones (Llei Orgànica 3/2007).
De manera general, a partir d’aquí, van anar sorgint diferents propostes per treballar dins l’àmbit educatiu per tal de sensibilitzar i prevenir la violència de gènere. Aquestes anaven des de tallers o activitats a la formació necessària del professorat, així com la necessitat d’incloure un mòdul sobre la prevenció de la violència de gènere en l’àmbit escolar en el màster de formació obligatori (Gallardo-López et al., 2020; Instituto Asturiano de la Mujer, n.d.). Deixant així, aquest últim tema, com a tema transversal de caràcter important que cal analitzar i millorar.
Aquestes lleis són les principals impulsores del sistema educatiu espanyol per a treballar per a la igualtat i s’hi fa referència a les diferents lleis educatives del país. Gallardo-López, García-Lázaro, Gallardo-Vázquez (2020), en el seu treball, fa una anàlisi sobre la coeducació en les diferents lleis educatives. Des d’un primer moment, la LOE (2006) ja promovia la necessitat de desenvolupar valors a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes, fomentada per una persona del Consell Escolar designada específicament.
Gràcies a la Llei Orgànica 3/2007, comentada anteriorment, la LOMCE (2013) va anar un punt més enllà indicant l’establiment de totes les mesures necessàries per a la igualtat a les administracions educatives.
Tot i no fer molta referència per a aconseguir una igualtat real, la LOMLOE (2020) neix en un moment de canvi on la societat cada vegada està més
6 conscienciada, és més crítica i més tolerant. Tot i els èxits aconseguits al llarg del temps en el sistema educatiu, encara és necessari que es continuï avançant per afavorir transformacions reals i efectives. D’aquesta manera, apareix la LOMLOE, per fer front a aquests nous reptes. La nova llei d’educació s’orienta a tots els nivells educatius introduint una orientació educativa i professional amb perspectiva inclusiva i no sexista per tal de potenciar l’educació emocional, la igualtat, la diversitat i la tolerància (Instituto Asturiano de la Mujer, n.d.).
En l’àmbit autonòmic també s’ha treballat per afegir i potenciar la coeducació.
És important destacar el pla de coeducació de les Illes Balears (2019) on es fa referència als objectius a dur a terme per tal de sensibilitzar tota la comunitat educativa en coeducació, en diversitat afectiva sexual i en violència masclista, entre altres. Així com estableix l’obligatorietat d’assignació d’un/a agent de coordinació en coeducació en els centres educatius.
4.1.2 Comissió de Coeducació
Així doncs, els diferents centres educatius tenen un paper important en el foment de la coeducació. Els docents, per altra banda, esdevenen els principals difusors de valors que fomentin una igualtat real entre dones i homes. És per això, que la formació en aquest àmbit és de vital importància.
Com ja s’ha vist, és de caràcter obligatori vetllar per la coeducació en l’ensenyament. En moltes ocasions, s’adjudica un/a agent de coeducació que forma part de la comissió de convivència, encara que ja hi ha certs centres que impulsen una comissió de coeducació.
En l’àmbit balear encara no hi ha cap normativa sobre les funcions que aquest/a hauria de realitzar, trobem una proposta elaborada per la Conselleria d’Educació i Universitat amb col·laboració amb l’Institut Balear de la dona, en la qual destaquen algunes funcions. Per exemple, la de proporcionar criteris al Claustre i al Consell Escolar per incorporar una visió transversal de gènere dins la filosofia del centre, donar suport i coordinar amb la comissió de convivència
7 projectes coeducatius, detectar possibles àmbits de desigualtat, fer que l’alumnat esdevengui el veritable protagonista del procés de transformació cap a la igualtat, etc. (U. Conselleria, Educació & Institut Balear de la dona, 2018).
És d’especial interès reconèixer l’activitat per part de la Comissió de Coeducació que alguns centres de les Illes Balears estan realitzats.
L’IES Antoni Maura n’és un exemple. Es tracta d’un institut públic de Palma que té coma eix principal la innovació i la millora continua. En el seu Facebook de coeducació presenten un resum de totes les activitats que realitzen. Entre elles destaquen els programes de cibermentors, on l’alumnat de cursos superiors realitza sessions per l’alumnat més jove sobre temes com el ciberassetjament;
rememorant el Dia internacional de les Nines i les Dones a la Ciència; la realització de diferents vídeos amb l’alumnat com a protagonista on s’expliquen diferents dones referents en tots els àmbits educatius, entre altres (IES Antoni Maura, n.d.).
Un altre exemple és l’Institut Josep Font i Trias d’Esporles que aposta per una proposta de coeducació afectiva-sexual amb perspectiva feminista. Un dels objectius és desconstruir els falsos mites entre l’alumnat i les formes de violència simbòlica recurrents encara avui en dia. Aquesta proposta s’ha incorporat al Pla d’Acció Tutorial (PAT) per poder tenir una continuïtat i una implicació dels diferents tutors i tutores (Izquierdo & Cassanyes, 2020).
I finalment, l’IES Ses Estacions de Palma on es realitzen grans activitats durant tot l’any. Cal destacar el camp de voluntarietat que es realitza durant l’estiu amb la intenció de crear espais d’igualtat de gènere (IES Ses Estacions, n.d.).
Tots aquests instituts s’han adherit a la lluita feminista amb el programa Feminisme a l’escola. Amb la col·laboració de tots els centres adherits es lluita i es reivindica una educació igual, amb fortes campanyes contra la violència de gènere, exposicions per tal de recordar i valorar dones significatives, etc. A Menorca, només hi ha un Institut adherit i és l’IES Cap de Llevant (Feminisme a l’aula, n.d.).
8 Elena Navarro (2021) va revelar al diari Ara Balears els principals problemes en què s’afronten les diferents Comissions de Coeducació en els centres educatius. Un cop es va fer obligatòria l’aplicació de la coeducació en l’ensenyament, no s’han augmentat les hores per a l’organització. A més, en molts casos, els agents de coeducació no es senten recolzats pel centre ni pels docents quan hauria de ser un canvi i una transformació a escala global i transversal. Tot i l’obligatorietat, el sistema educatiu està lluny d’un canvi integral, ja que per tal que això succeeixi es necessita que “hi hagi un compromís institucional molt fort i s’ha d’aplicar de manera transversal”(Navarro, 2021, pàg 1).
La Conselleria d’Educació i Formació (n.d.) afirmà el lleuger augment en la realització de programes que fomenten la igualtat i la diversitat en el curs 2019- 2020 respecte al curs 2018-2019, segons els resultats de la Memòria de Convivèxit. En la Figura 1, també es pot observar una lleugera disminució en programes per a la prevenció d’abusos sexuals.
Figura 1
Resultats d’incorporació als centres educatius de programes preventius específics en el curs 2019-2020 respecte al curs 2018-2019
Nota: Adaptat de Els centres educatius han prioritzat les activitats d'acollida de l'alumnat durant el curs 2019- 2020 a causa de la pandèmia, per Govern de les Illes Balears, 2021, CAIB,
https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=4655061&coduo=7&lang=ca&fbclid=IwAR0OVk dhAWB-ei5cLibB7FNZAVXrk55M0WHy85_P7sakHCfowKELpDEkYGk.
9 Gràcies al Pla de Coeducació de les Illes Balears i la Llei 11/2016 sobre la Igualtat efectiva entre homes i dones de les Illes Balears, cada curs escolar hi ha més centres que presenten un/a agent de coeducació. En aquest curs 2021/2022 hi ha un total de 224 dels 424 centres. Així i tot, encara avui en dia hi falten molts centres per tenir l’anterior figura, la qual cosa posa una mica en dubte la metodologia utilitzada en el sistema (Conselleria d’Educació i Formació, n.d.; Ley 11/2016).
En la Figura 2 es pot observar els diferents tipus de programes coeducadors que els centres educatius realitzen. Es pot comprovar que és necessari anar més enllà que els simples actes commemoratius o de visualització de les dones com a referents. Per tal de generar una transformació real és necessari que hi hagi una implicació en tots els àmbits dels centres educatius per lluitar junts contra la igualtat i el canvi.
Figura 2
Comparació dels programes realitzats als centres educatius en el curs 2018-2019 i 2019-2020
Nota: Adaptat de Els centres educatius han prioritzat les activitats d'acollida de l'alumnat durant el curs 2019- 2020 a causa de la pandèmia, per Govern de les Illes Balears, 2021, CAIB, https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=4655061&coduo=7&lang=ca&fbclid=IwAR0OVkdh AWB-ei5cLibB7FNZAVXrk55M0WHy85_P7sakHCfowKELpDEkYGk.
10 La coeducació no es pot fer en dies assenyalats i amb activitats puntuals sinó que ha d’englobar la totalitat del projecte educatiu i tota la comunitat educativa.
És, per això, que tot i que cada curs els resultats van millorant i el número d’assetjament va disminuint (un total de 22,5% dels casos de presumpte assetjament total en el curs 2019-2020 respecte al 29% del curs anterior), es reivindica que la feina a realitzar i la sensibilització del personal docent i l’alumnat encara és molta (Conselleria d’Educació i Formació, n.d.; Navarro, 2021).
La transversalitat reivindicada inclou fomentar una educació sexual igualitària i tolerant. La Comissió de Coeducació ha de presentar un paper important en aquest punt. Són molts encara els estereotips i creences que hi ha al voltant de la sexualitat i de com aquesta s’ensenya als diferents centres educatius. Per això, es necessita una visió més integral i més progressiva amb aquest sentit per tal d’oferir a l’alumnat una educació sexual adequada (Izquierdo &
Cassanyes, 2020).
4.2 Educació Sexual
Un dels objectius del pla de coeducació de les Illes Balears és oferir una educació afectiva sexual integral, amb perspectiva de gènere, que tingui en compte la diversitat sexual, les diferents identitats de gènere i la diversitat familiar i promoure relacions positives, saludables i igualitàries (Govern de les Illes Balears, 2019).
Fer incidència en basar la sexualitat en el concepte de desig mutu, treballar l’empatia, donar informació clara i precisa... Treballar tots aquests fets, entre d’altres, és de vital importància per tal de lluitar contra la violència de gènere encara molt present en la nostra societat (IES Antoni Maura, n.d.).
Però que és l’educació sexual i perquè és important en termes de coeducació?
11 4.2.1 Definició
Tal com descriu Díez Prieto (2018) al seu article de Educar(NOS)a, segons l’Organització Mundial de la Salut, la sexualitat és: “el conjunto de condiciones anatómicas, fisiológicas y psicológicas-afectivas que caracterizan cada sexo”
(pàg. 5). Però a més, és el conjunt de les emocions i conductes relacionades amb el sexe. Aquestes marquen de manera decisiva als éssers humans durant totes etapes i engloba el gènere, la reproducció, la orientació sexual, la intimitat, entre altres. Així doncs, parlem de sexualitat com un component fonamental de l’ésser humà present la major part de la seva vida i que engloba qüestions que van més enllà de l’anatomia genital i la reproducció.
Tenint en compte això últim, hauria d’existir una regulació sobre l’educació sexual i com impartir-la en l’àmbit educatiu. Tal com es podrà veurà a continuació, es pot observar que, com molts altres aspectes, la regulació i la normativa de l’educació sexual dins el sistema espanyol estan encara en fase d’extensió.
4.2.2 Marc legislatiu
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es va referir a la sexualitat per primera vegada durant la dècada dels anys setanta on intentava respondre les necessitats d’un moment de canvi del benestar social i ciutadà. L’Organització per a les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) es va pronunciar, anys més tard, afirmant que l’educació sexual era de caràcter important. Per tal de brindar a cada ésser humà l’oportunitat d’explorar les seves pròpies actituds i valors, desenvolupar habilitats per la presa de decisions, comunicació, entre altres, és necessària la utilització d’informació científicament rigorosa, realista i sense perjudicis. De fet, considera prioritària i un dret humà irrenunciable aquest tipus d’educació sexual, entesa com l’accés a la informació i orientació (Calvo González, 2021).
Durant les diferents lleis educatives del país s’han anat introduint conceptes i normatives sobre el tractament de l’educació sexual en l’educació primària i
12 secundària. Però aquesta ha patit o pateix tota una sèrie de problemes o objeccions que s’oposen a oferir una educació sexual des d’un punt de vista de coeducació i igualtat. Entre aquests, podem destacar la falta de professionals formats en aquest sentit, el desa enteniment per part dels diferents partits polítics o la influència de religions. Són tots ells, que al llarg del temps, han creat una sèrie de tabús que fins i tot avui en dia encara s’arrosseguen.
Els adolescents viuen una època de canvi i de recerca constant de la identitat.
Per això, és important fomentar l’educació sexual per tal d’intentar eliminar les creences falses i per obtenir una salut mental, física i sexual sana i no tòxica en una època on la percepció de riscos és, generalment, baixa. D’igual manera, els mitjans de comunicació, les xarxes i la comunicació amb els pares és fonamental. Tal com comenta Parra Cruz et al, 2018), aquesta última no sol ser recurrent, i resulta en la cerca d’informació en fonts no fiables.
Les lleis educatives són conegudes, entre altres, per la seva associació amb el moviment polític del moment. Així doncs, tant la cultura educativa i la situació ideològica del país com la tradició moral i la vinculació de les diferents religions han influenciat en l’educació, afectant també a l’educació sexual. Aquesta falta d’evolució pedagògica consensuada i progressista i la fallida de la seva regulació, han generat grans canvis pel que fa a l’educació sexual.(Díez Prieto, 2018)
En la Llei General d’Educació (1970) s’introdueixen, per primer cop, petits aspectes relacionats amb el pla reproductiu de la sexualitat. La LOGSE del 1990, atesa als diferents canvis socials que s’havien anat produint durant els anys 70 i 80, introdueix el concepte de sexualitat vista amb una perspectiva una mica més enllà de la qüestió genital. Afirmant la importància en aquest tipus d’educació per la lluita contra les desigualtats, treballant en el valor de les diferències, anàlisis del llenguatge sexista o reconeixement del feminisme (Calvo González, 2021; UNESCO, 2010).
A més, la LOGSE, en obrir la capacitat d’adaptar el currículum en cada comunitat autònoma, va permetre que cada comunitat pugues incloure tota una
13 sèrie de programacions amb propostes amb col·laboracions d’organitzacions o institucions externes relacionades amb l’educació sexual. El problema que hi havia en aquests casos, és que es seguia oferint tots aquests tallers amb professionals no formats en la matèria. I com que no hi havia una uniformitat, les realitzacions d’aquests tallers depenien del centre i dels recursos disponibles (Calvo González, 2021)
Més endavant, la LOE (2006), apareix donant més importància a l’educació sexual. D’ençà de la introducció dins el currículum en les lleis d’educació, l’educació sexual era entesa com un tema transversal dins les diferents assignatures, tractats de manera general. Biologia i Geologia va agafar, des de llavors, el protagonisme en el tractament de temes relacionats amb la prevenció d’embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual. Durant aquesta llei, però, s’incorpora una nova assignatura, Ciutadania i els drets Humans, on l’objectiu de la qual era tractar temes més relacionats amb la sexualitat humana, nous models de família i de relacions, drets reproductius i sexuals, posicionament de les identitats... (Calvo González, 2021).
La gran controvèrsia que va generar Ciutadania i els drets Humans, tal com comenta Calvo González (2011) va provocar la supressió de l’assignatura durant la LOMCE (2013), on es va canviar per Educació Cívica i Constitucional fent que l’educació sexual passessin a ser continguts tractats en assignatures obligatòries que puguin tenir relació.
Per tant, ens trobem, en dos problemes claus, la transversalitat general i la poca formació en matèria del personal docent que ho realitza.
El 15 de febrer del 2019 s’aprovava el projecte del què seria la nova llei d’educació, la LOMLOE. En aquest, s’incloïa com a matèria transversal l’educació sexual (fins ara no estava regulada tant específicament). La inclusió de l’educació sexual en el currículum simbolitza un punt i a part, on dona esperança per la implantació real d’aquesta. A més, es refereix a una educació afectiva-sexual, remarcant el tractament dels continguts més enllà de les qüestions genitals i biològiques. La transversalitat aquí és entesa com a
14 fonamental perquè no apareix associat a cap aire de coneixement, sinó a tots elles i no es basa en només continguts teòrics sinó en adquirir determinades actituds i comportaments basats en valors. La nova llei aposta per la igualtat de gènere a través de la coeducació i fomenta la igualtat efectiva de dones i homes, la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat afectiva-sexual en totes les etapes d’aprenentatge. D’aquesta manera, s’introdueix dins l’educació secundària l’orientació educativa i professional de l’alumnat amb perspectiva inclusiva i no sexista. Al final, l’educació sexual presenta una gran significació social perquè contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes més democràtics, crítics i solitaris (Ley Orgánica 3/2020;
Hurtado, 2019).
Tot i les intencions de la LOMLOE, la transversalitat s’ha d’agafar en pinces perquè pot ser raó de continguts no tractats com s’ha vist en altres ocasions.
Es necessita que hi hagi un control dels diferents projectes per tal que puguin arribar a tots els centres, i sobretot, un personal docent involucrat. Activitats com diàlegs, conversacions sobre qüestions controvertides poden generar una verdadera consciència crítica i afavorir una presa de decisions efectiva i conscient. D’aquesta manera s’aconsegueix una millor lluita contra la violència de gènere i les diferents formes de discriminació, així com el desenvolupament ple, saludable i conscient de les identitats personals i sexuals, construint una societat més justa i equitativa (Calvo González, 2021).
4.2.3 Paper del centre educatiu
Així doncs, l’educació sexual agafa importància en l’adolescència, un procés de creixement on és de vital importància l’aprenentatge i la formació en aquest sentit. Durant tot aquest temps van adquirint tota una sèrie de coneixement, valors, actituds o models que segueixen o posen en dubte. Molts d’aquests estan relacionats amb el cos humà, les relacions de parella i la sexualitat. La informació adquirida per part dels adolescents, prové de diferents fonts, sobretot de part de les famílies, els centres educatius i a través d’Internet.
(UNESCO, 2010).
15 El centre educatiu apareix llavors, com un espai per a poder proporcionar part d’aquesta educació sexual amb el fi de facilitar i enriquir el creixement global de la persona. Ha de ser una part integral de l’educació bàsica i ha de presentar diferents perspectives, tant en l’àmbit físic i biològic, com intel·lectual, emocional, psicològic, ètic-moral i social. Sempre amb respecte, tolerància, llibertat i responsabilitat i educant amb una perspectiva de gènere (Díez Prieto, 2018).
Però com molts temes, la pràctica s’allunya de la teoria. En molts casos els centres educatius perden importància com a font d’informació, ja sigui per mala gestió de l’educació o per falta d’aquesta. És llavors quan la major part de la informació és rebuda a través d’internet. Aquí és quan entra la pornografia.
Segons diferents estudis, s’ha vist que, el 90% dels fillets i filletes han vist pornografia abans dels 18 anys, i l’edat mitjana d’inici al consum és d’11 anys tal com es pot veure en la Figura 3.
Tothom hauria d’estar d’acord que la indústria pornogràfica és de gran perill entre els adolescents. L’alt contingut androcèntric, heteronormatiu centrat en la
Figura 3
Dades sobre pornografia segons edat i sexe
Nota: Adaptat de Dale una vuelta (n.d.)https://www.daleunavuelta.org/
16 penetració, sexista i violent a disposició de tothom és vist com a una imatge real de la societat. És per això, que les escoles i els instituts esdevenen centres segurs on els més joves poden rebre informació real i segura sobre la sexualitat (Gobierno de Navarra, 2019).
L’educació secundària coincideix en l’edat on l’experimentació a l’àmbit sexual es comença a fer realitat. Tal com es pot veure en la Figura 4, un 10% dels joves ja han tingut la seva primera relació als 15 anys. Diferents enquestes realitzades a Menorca i Eivissa manifesten que la mitjana d’edat de la primera relació sexual amb penetració (15 i 14, respectivament) és inferior a la que es reflecteix en els estudis d’àmbit nacional (Arangueren Balerdi, Tomás Vidal, Ordinas Vaquer, 2017).
És, per tant, de gran importància que durant aquesta edat estiguin ben informats per tal de no assumir riscos innecessaris. Aquesta falta d’informació és pot observar al gran nombre d’avortaments o en el diagnòstic d’alguna malaltia de transmissió sexual, en la falta d’autoestima, entre altres. De fet, la taxa d’avortaments a les Illes Balears per cada 1000 dones entre 15-44 anys ocupa la segona posició dins Espanya (Figura 5).
Figura 4
Edat en que es va tenir les primeres relacions sexuals en funció del gènere (2019)
Nota: Adaptat de Informe juventud en españa 2020, por injuve.
17 Taula 1
Taxes d’avortament per 1000 dones entre 15-44 anys a Balears (2010-2019)
Nota: Adaptat de Ministerio de Consumo. 2019.
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/
tablas_figuras.htm
Concretament, segons Arangueren Balerdi et al. (2017) 274 dels casos totals d’avortament a les Illes Balears el 2015 (Taula 1) era en joves que tenien 19 anys o menys i, 8 d’aquests, presentaven 14 anys o menys.
Pel que fa a la taxa de nous diagnòstics de VIH a les Illes Balears, és superior a la nacional (superant els 100 casos per milió d’habitant), on els 25%
d’aquests corresponen a joves menors que 29 anys.
C. Autònoma 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010
Baleares, Illes 13,88 13,92 13,94 13,30 13,03 12,26 13,06 13,01 15,00 13,82 Figura 5
Taxes d’avortament per 1000 dones entre 15-44 l’any 2019 per comunitat autònoma de residència
Nota: Adaptat de Ministerio de Consumo. 2019.
https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embaraz o/tablas_figuras.htm
18 Un dels efectes positius d’incloure una educació sexual integral i transversal, a part del coneixement que aporta, és la reducció de l’activitat sexual en edats primerenques i l’adopció de comportaments de risc, fet que comporta la disminució d’embarassos no desitjats i d’infeccions de Transmissió Sexual. I per realitzar-ho és necessari la implicació comuna de la família, l’escola i els diferents organismes de la salut (Gobierno de Navarra, 2019).
A part, ens trobem amb una altra situació problemàtica que fa necessari incloure una educació sexual tolerant i igualitària amb perspectiva de gènere, la presència de violència de gènere, discriminació i abús sexual. A Espanya, un 22% de les joves i un 15% dels joves menors de 17 anys han sofert un cas d’abús sexual i, en la majoria d’ells no s’ha rebut mai cap classe d’ajuda. Una situació que s’iguala o es supera l’any 2015 segons el programa de coeducació del govern de Navarra, Skolae (Figura 6) (Arangueren Balerdi et al., 2017;
Gobierno de Navarra, 2019).
Figura 6
Dades sobre violència de gènere i agressions múltiples a Espanya l’any 2018
Nota: Adaptat de “El programa skolae, un itinerario para aprender a vivir en igualdad”, p.46.
2019 por Gobierno de Navarra.
19 A les Balears, l’any 2015, hi havia una mitjana de 12,7 denúncies per violència de gènere al dia, un total de 4658 en total, més unes 1626 telefonades a la línia telefònica del 061 d’atenció i assessorament legal (Arangueren Balerdi et al., 2017).
En el 2020 aquesta xifra augmentava fins a 5.880. Aquest augment al llarg dels anys pot ser degut a una major sensibilització sobre el tema, però no deixa de ser un reflex de la nostra societat actual que cal eliminar (Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, 2021).
Així doncs, és necessari realitzar una educació sexual amb una perspectiva de gènere des de ben petits i, lluitar per una educació més inclusiva integrant la diversitat sexual. Sexualitat significa tractar temes que responen a les preguntes de qui sóc, com sóc, què sent, com em sent, com em relaciono, com visc i com m’expresso. D’aquesta manera, ens permetrà viure la sexualitat plenament tenint en compte la igualtat i la diversitat, relacionant-nos sempre amb respecte i llibertat. A més, una bona educació sexual ajuda a reforçar l’estima i la imatge d’un mateix. De tal manera, s’aconseguirà un creixement amb una actitud més respectuosa, tolerant i igualitària que farà de tot plegat construir una societat millor eliminant tota la sèrie de coneixements androcèntrics present encara actualment (Franco & Mateos Jiménez, 2014;
PAHO/WHO, 2000).
Òbviament, no només és la falta d’educació sexual a les escoles ni la perspectiva en què es fa, sinó la necessitat de què el professorat estigui prou format en coeducació i sexologia, deixant sempre els continguts de caràcter més important pels professionals. De fet, la formació del professorat en sexologia és un requisit fonamental per l’OMS (2000):
Los maestros de escuela deben recibir, como parte de su capacitación, los conocimientos y las aptitudes para poder impartir una educación sexual eficaz. Puesto que la educación sobre sexualidad se propone como una parte integral y universal de la educación, esta capacitación debe considerarse como parte obligatoria de cualquier programa de capacitación de maestros. (pàg.31)
20 Tal com indica la Llei 11/2016 de les Illes Balears per a la igualtat entre homes i dones, és necessari que en el desenvolupament curricular de les diferents àrees de coneixement s’integrin tota una sèrie d’objectius. Entre ells, l’eliminació dels prejudicis, dels estereotips i dels rols segons el sexe, l’orientació sexual o d’identitat sexual amb la finalitat de garantir un possible desenvolupament integral ple i sa. A més, fer actes de reconeixement del treball per part de les dones dins el context històric, humanístic i social.
L’eliminació de recursos didàctics que tinguin una perspectiva més masculina també s’ha de tenir en compte. Prevenir la violència masclista, és un dels principals objectius, mitjançant l’aprenentatge de mètodes no violents per resoldre conflictes i obrir-se als models de convivència basats en la diversitat i el respecte. I, sobretot incloure el tractament de la vida afectiva i sexual per garantir, com ja s’ha dit, una formació integral sense conductes violentes, evitar embarassos no desitjats i evitar discriminacions.
Per tant, la coeducació ha d’estar present en l’educació i en tots els contextos pel fet que és rellevant dins la nostra estructura social i vital. La coeducació ha d’anar de la mà de l’educació sexual per fer front a totes les desigualtats que encara estan presents dins els centres educatius i en la societat en si, per tal de donar l’oportunitat a l’alumnat de créixer amb lliura decisió, amb pensament crític davant les situacions desiguals i amb llibertat per la plena expressió d’identitat o sexual. A part, no només és necessari la coeducació cap als alumnes sinó integrar la coeducació dins totes les activitats de formació docent dins el centre. A més, de la necessària implicació de les famílies. Afrontar el repte d’educar en els afectes, en les emocions i la sexualitat dins aquesta societat consumista actual, és un repte que és cada vegada més necessari i difícil.
4.2.4 Estat actual de l’educació sexual als instituts
Tot i la gran informació que reben els adolescents avui en dia a través de les diferents activitats i tallers, les estadístiques sobre embarassos no desitjats o la quantitat de malalties de transmissió sexual fan posar en dubte la metodologia utilitzada (Parra Cruz et al., 2018).
21 Realment, l’educació per a la igualtat encara està lluny de fer-se realitat dins les aules. Són molts els factors que hi intervenen i que convindria analitzar per fer- ho possible com la cultura, la tendència sexista dels llibres de text o les diferents pautes sexistes que recorren els alumnes i les alumnes. L’educació sexual actual presenta una orientació més biològica posant èmfasi a la prevenció d’embarassos no desitjats o d’infeccions de transmissió sexual (Calvo González, 2021).
Moltes són les notícies que deixen reflectit aquesta carència de falta d’educació sexual efectiva en els instituts de l’illa, o més ben dit, d’Espanya. Segons El Diario, el 2019 publicava un article amb el titular “España suspende en educación sexual: los jóvenes buscan información y si no se la das, irán a Internet y al porno”(Remacha, B. y Ariztegi, 2019, pàg 1).
Alba Povedan, psicòloga, sexòloga i formadora de la Otra Educación, remarca la importància de facilitar tota la informació, tant habilitats socials, autoestima, afectivitat, plaer, desig, amor, diversitat, relacions, orientacions, identitats i establiments de límits per tal d’oferir una educació sexual plena, responsable, tolerant i igualitària (Remacha, B. y Ariztegi, 2019). Així doncs, per què l’educació espanyola sexual sembla que costa que vagi més enllà dels típics mètodes anticonceptius i tallers sobre malalties de transmissió sexual?
La introducció a la nova llei educativa de l’educació afectiva-sexual ha generat controvèrsies i debat entre les persones expertes. Dit d’aquesta manera sembla que hi hagi una separació entre l’afectivitat i la sexualitat. Però afirmen que dins la sexualitat ja s’inclou, en si, tota aquesta part, el plaer, la comunicació, els afectes, les relacions... És a dir, les dues parts estan interrelacionades i no fa falta fer una distinció de les dues (Hurtado, 2019).
Tot i això, ens trobem a l’abast una sèrie de programes molt interessants que sembla que tindran un èxit assegurat. Entre ells destaca el següent:
22 4.2.4.1 Skolae
Skolae és un exemple de programa de coeducació de Navarra que inclou l’educació afectiva-sexual a tots els nivells educatius. Un programa pioner premiat per la UNESCO, entre altres premis obtinguts, després de la implantació pilot en el curs 2017-2018 en 16 centres públics a tots els nivells, des d’infantil fins a Formació Professional. Des de llavors, són cada vegada més els centres, tant públics com concertats, on s’implanta aquest programa (Olazarán & Beroiz, 2020). Es proporcionen activitats, continguts, recursos i materials amb l’objectiu de què els nens i nenes puguin, tal com diu Saiz (2020):
Elegir, contruir y vivir el proyecto vital propio desde el conocimiento, la libertad y la capacidad de decidir sobre su futuro sin condicionants de genero, aprendiendo a identificar las desigualdades, a luchar contra elles y a ejercer su derecho a la igualdad. (pàg. 1)
Des del seu inici ha sigut objecte de crítiques per part dels integrants més conservadors de la dreta de Navarra i associacions de pares (arrelades a aquests governs o a l’Església catòlica) culpabilitzant-los d’adoctrinament (Cordovilla & Salvoch, 2020).
Tot i això, ha aconseguit que sigui de caràcter obligatori, ja que és el Govern de Navarra qui decideix quins centres s’incorporen cada any, assegurant-se així de la seva impartició. El programa comença amb una àmplia formació del professorat i, una vegada aquí, s’inicien les diferents propostes didàctiques.
Així s’aconsegueix que tot el professorat adapti els continguts depenent del context, àrea i nivell.
Aquest curs escolar 2020-2021, Skolae s’imparteix a 221 centres de Navarra (Olazarán & Beroiz, 2020).
4.2.4.2 Amb tots els sentits
Finalment, cal centrar-se i contextualitzar-se amb l’entorn en què s’està, a les Illes Balears on es té a l’abast el programa Amb tots els sentits. Aquest
23 intenta facilitar eines al professorat per abordar les necessitats en cada etapa educativa integrant educació afectiva i sexual en el pla educatiu dels centres.
El programa ha seguit les recomanacions internacionals contemplant la sexualitat com a capacitat humana i eròtica. Així doncs, tracten continguts relacionats amb el concepte de sexualitat, amb el concepte de salut sexual i amb el del model d’educació afectiva i sexual.
L’objectiu és que l’alumnat adquireixi les competències necessàries (coneixements, actituds i habilitats) per viure la sexualitat amb plaer, satisfacció i de forma saludable, establint relacions interpersonals gratificants i no discriminatòries. Dissenyat, així, per dur-lo a terme de manera transversal en les diferents àrees que hi tinguin relació per tal de poder incloure’l dins el projecte de centre (Arangueren Balerdi et al., 2017).
5. Desenvolupament de la proposta
El problema és fàcilment detectable: es lluita per una igualtat efectiva dins l’àmbit educatiu, però el canvi de metodologia és lent o simplement no es fa. És per això, que la següent proposta té com a objectiu principal el disseny d’un programa, impulsat per una comissió de coeducació, per enfocar i incloure dins l’educació sexual, una mirada més emocional i social sempre amb perspectiva de gènere per fomentar la igualtat i la tolerància.
5.1 Justificació i descripció
Amb la següent proposta s’entén la sexualitat com un fet característic de l’ésser humà i que, per tant, comprèn l’afectivitat d’una persona cap a ella mateixa, cap a altres persones, la manera de socialitzar, la tolerància i l’acceptació de la diversitat.
Tal com el Govern de Navarra (2019) afirma al seu programa Skoale, és necessari una mirada més constructivista per promoure un canvi social cap a la igualtat efectiva, tant en l’àmbit sexual com de gènere. Només així
24 s’aconseguirà una visió integral de la persona, promovent l’autoconeixement emocional i sexual.
És per això que es promou la transversalitat. Per aconseguir un sistema educatiu on la igualtat sigui real és necessari visualitzar la dona en els diferents àmbits de coneixement, utilitzar llenguatge i material no sexista i afavorir la solidaritat, la diversitat, la tolerància i el respecte cap a nosaltres mateixos i cap als altres (Instituto Asturiano de la Mujer, n.d.).
A continuació es presenta un projecte d’educació afectiva-sexual amb perspectiva de gènere on es tracten temes actuals i polèmics a tots els nivells de l’educació secundària i, opcionalment, a Batxillerat. Cada curs tractarà contingut adaptat al seu nivell per tal de consolidar, al final de l’educació secundària o de Batxillerat, un comportament crític i tolerant cap a la igualtat de gènere i poder viure la seva sexualitat de manera sana.
Es proposen una sèrie d’activitats per a cada curs on es promou la participació de les diferents assignatures a fi de treballar l’educació sexual a escala personal, relacional i social de manera conjunta.
Les activitats es separen en tres grans blocs que correspon als trimestres, i en cada un d’ells es durà a terme dues activitats, donant un total de 6 activitats per curs. Finalment, es realitzarà una setena sessió per analitzar i reflexionar sobre els coneixements i habilitats adquirides durant el curs.
Les diferents activitats s’avaluaran amb diferents eines: autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació. Més endavant, s’especifica aquest punt.
L’aprenentatge, les dificultats, els pensaments i totes les sessions s’aniran reflectint a un petit quadern personal elaborat específicament pel projecte.
Aquest farà la funció de carpeta d’aprenentatge i s’anirà treballant al llarg de totes les activitats de tots els cursos.
Totes les activitats tracten els tres eixos de l’àmbit de la sexualitat: nivell personal, relacional i social. D’aquesta manera, al final de cada activitat es
25 desenvoluparan habilitats i s’aprendran conceptes sobre com ens afecta a escala personal, a escala de com em relaciono amb els amics, la família o una parella i com a ciutadans que formem part dins la societat.
5.2 Contextualització
5.2.1 Agents de participació
La següent proposta està pensada per ser implantada en centres no molt grans on la col·laboració entre el professorat sigui un fet real. L’IES Biel Martí de Ferreries n’és un exemple. Es tracta d’un institut petit situat als afores del poble amb fàcil accés a les instal·lacions esportives. L’alumnat que accedeix a aquest centre és resident dels pobles de Ferreries, Mercadal i de Fornells i són, generalment, d’origen menorquí, tot i que durant els darrers anys s’hi ha establert moltes famílies d’immigrants. El nivell socioeconòmic de l’entorn es situa com a mitjà-baix. El centre compta amb un total de 402 alumnes (Revisió Projecte Educatiu del Centre, comunicació personal, maig 2021).
És un centre que promou la participació i coresponsabilitat de tota la comunitat educativa, compromès amb la integració i la inclusió en totes les activitats, que lluita per l’èxit escolar i personal, que resulta amable per a les persones i té en consideració la part emocional, que aposta pel coneixement, que participa amb l’entorn cultural i social i compromès amb el medi ambient, la cultura i la llengua. A més, impulsa la realització de projectes interdisciplinaris a tots els cursos durant les dues hores de lliure disposició. La Comissió de Coeducació i Convivència va ser creada fa dos anys i està formada per dues persones.
És per això, que un centre d’aquest tipus es converteix en un centre ideal per impulsar la següent proposta on les activitats són impulsades per una Comissió de Coeducació potent.
Aquesta Comissió ha de presentar com a objectiu general aconseguir una igualtat real i introduir la perspectiva de gènere i diversitat en la pràctica, la filosofia i la política del centre. Aquesta s’aconseguirà per una banda amb diferents fets de commemoració, tallers, reflexions, projectes, espais de
26 compartir idees i reflexionar, debats i, per altra banda, impulsant la formació i la implicació del professorat.
La comissió lluitarà per un pensament crític davant el sexisme, la transformació pacífica i igualitària dels conflictes, l’ús no sexista del llenguatge i de material didàctic, la integració del saber de les dones i la seva contribució a la ciència, a la societat i a la història per fer del centre un espai tolerant i segur, promovent l’autonomia personal i l’educació afectiva-sexual (Gobierno Vasco, 2019).
És per això, que és necessari que aquesta Comissió de Coeducació estigui formada per professorat ben format i que presenti les estructures, materials, organització i guies necessàries. Aquesta ha d’estar formada per, com a mínim, tres professors de diferents àmbits per a tal de donar una visió més àmplia. Es necessita, com a mínim, una hora a la setmana per tal d’organitzar les diferents activitats. Organitzar les activitats no implica dur-les a terme. La Comissió serà l’encarregada de contactar amb el professorat per poder calibrar la seva disponibilitat i juntament amb l’equip directiu organitzar la temporalització de la proposta.
Atès que no sempre hi ha el mateix nivell d’implicació o disponibilitat, la comissió ha de poder tenir a mà alternatives com la contractació d’una persona externa, sempre que s’adapti a la línia programa. El professorat, en tot moment, ha d’estar format i serà orientat per la comissió de coeducació.
Així doncs, aquesta comissió ha de disposar d’una hora més a la setmana per a poder organitzar bé les diferents sessions amb els professors i professores que hi participin.
Així, amb la implicació de tothom és possible fer del centre un espai segur, tolerant i respectuós. Impulsar una forta comissió de coeducació és vital per a poder seguir endavant amb el projecte dissenyat.
A més, es potenciarà que els diferents continguts tractats al projecte es treballin encara més de manera transversal en les diferents assignatures, sempre que sigui possible.
27 La finalitat, en aquesta proposta, és tractar la sexualitat amb tolerància i igualtat dins els seus principals eixos, els quals es poden observar a la Taula 2: nivell personal, relacional i social. Responent, a les preguntes generals de: Què som? Com som? Què sentim? Com ens sentim? Com ens relacionem? Com vivim? Com ens expressem?
Eix 1. Sóc persona Eix 2. Em relaciono Eix 3. Sóc ésser social Prendre consciència del
creixement i del nostre cos com a font de sensacions, satisfacció i plaer; i de totes les emocions que hi
intervenen. Per poder desenvolupar hàbits de benestar corporal i emocional.
Acceptar la identitat sexual de manera lliure.
Desenvolupar capacitats per facilitar l’expressió d’idees, afectes, sentiments..., claus per establir vincles afectius amb confiança, comunicació i igualtat. Per així ser capaços d’identificar la violència de gènere, així com donar una resposta adequada davant una agressió sexista o sexual.
Tenir consciència de la societat en què vivim, de la construcció del gènere, de la discriminació, dels mites i dels estereotips de gènere per a poder lluitar contra qualsevol acció sexista. Reconèixer la diversitat familiar i sexual per a poder ser ciutadans lliures, tolerants i respectuosos.
5.2.2 Àmbits de treball
A causa del volum d’aquest projecte, s’ha decidit centrar-se amb un sol curs d’educació secundària. Però per a poder entendre la totalitat, a la Taula 3, es poden veure els diferents blocs generals que es tractarien a cada nivell:
Taula 2.
Els tres eixos en la qual es basa la proposta dissenyada d’educació afectiva-sexual amb perspectiva de gènere
Nota: Elaboració pròpia.
28 Taula 3
Blocs de contingut dels diferents cursos implicats
Bloc 1: Importància de l’educació sexual.
Què engloba la sexualitat?
Bloc 2: Anàlisi de la pornografia i la distorsió de la realitat que provoca.
Bloc 3: Diversitat, identitat i orientació sexual i de gènere. Concepte de
“normalitat”.
Bloc 1: Relacions igualitàries. Rols de gènere, mites o estereotips.
Bloc 2: Violència de gènere. Prevenció i detecció.
Bloc 3: Xarxes socials i ús adequat.
Discriminació i ciberdelictes sexuals.
Bloc 1: Relacions afectives-sexuals amb perspectiva de gènere. Afectivitat i comunicació. Concepte d’amor romàntic.
Bloc 2: El nostre cos i les nostres emocions. Virginitat.
Bloc 3: Discriminació sexual. Ventres de lloguer.
Bloc 1: Alcohol i drogues.
Bloc 2: Xarxes socials i mitjans de comunicació. Sexualització del cos de la dona.
Bloc 3: Creixement personal. Recursos sobre salut sexual i reproductiva. Anàlisi final del projecte.
Bloc 1: Llenguatge sexista.
Bloc 2: Anàlisi de la societat actual.
Bloc 3: El meu paper dins el meu entorn.
Què puc fer jo?
1r d’ESO 2n d’ESO
3r d’ESO 4rt d’ESO
1r Batxillerat
Nota: Elaboració pròpia.
29 Els diferents blocs de contingut estan pensats d’acord amb el nivell corresponent. A 1r d’ESO, s’inicia l’adolescència i la utilització d’internet es fa cada vegada més evident. És una època on la curiositat cap al sexe, generalment, està més present. Per això es comença el projecte remarcant la importància de l’educació sexual i de què és la sexualitat, per a poder donar ja, una visió més enllà de la biologia. La pornografia de cada dia és més present a les xarxes, per això s’aborda el tema per a poder demostrar la imatge distorsionada que se’ns presenta. I això s’aconsegueix gràcies a la presentació de la diversitat familiar, sexual... Acabant amb el concepte de normalitat.
El següent curs està pensat per iniciar les activitats a partir de la pornografia.
Aquesta pot portar a desenvolupar conductes violentes. És per això, que en aquest curs es tracta la violència de gènere, l’ús de les xarxes socials, el ciberdelicte sexual... Tractant abans, la importància de les relacions igualitàries, els rols de gènere, els mites i els estereotips.
A 3r d’ESO s’entra amb més profunditat en el tema de les relacions afectives- sexuals, tractant la part d’emocions, afectivitat i comunicació amb perspectiva de gènere i la part més corporal. Finalment, s’entra dins el concepte de la gestació subrogada.
I finalment 4t d’ESO i Batxillerat està pensat per acabar d’aprofundir sobre els diferents temes i fer desenvolupar, encara més, una postura crítica cap a les violències de gènere sabent detectar-les o prevenir-les, tenint una actitud igualitària, tolerant i un benestar sexual. És per això que al darrer nivell de l’ESO es durà a terme un repàs de la responsabilitat i l’ús d’alcohol i les drogues, les xarxes socials i la importància del creixement personal.
I pels alumnes que vulguin seguir amb Batxillerat, es farà una anàlisi del llenguatge sexista i de la societat actual intentant trobar el paper de cada un/a dins aquesta.
30 Les activitats de l’ESO són de caràcter obligatori i es duran a terme durant en hores de lliure disposició, mentre que a Batxillerat, les activitats es duran a terme a les sessions de tutoria i seran de caràcter optatiu.
5.3 Desenvolupament del projecte de 3r d’ESO
El tercer curs d’educació secundària és especialment important perquè es troben en una època on, generalment, es comença a descobrir i a voler experimentar amb el sexe. És per això, que el currículum de Biologia i Geologia d’aquest curs, en la majoria d’instituts, hi trobem la unitat didàctica de reproducció humana.
Hi ha una clara intenció d’aprofitar la realització d’aquesta unitat per donar una visió més enllà del punt de vista anatòmic, de prevenció de malalties de transmissió sexual, d’embarassos i de mètodes anticonceptius. Es farà mitjançant activitats amb una perspectiva d’igualtat i tolerància per fer front a l’educació afectiva-sexual sexista que patim a causa de la societat patriarcal.
Les diferents activitats es duran a terme durant una hora de lliure disposició i s’intentarà, que el professorat implicat en aquest curs sigui el de Biologia i Geologia, prèviament format.
5.3.1 Objectius específics
Els objectius específics que es treballaran en aquesta línia d’actuació són:
Facilitar la transferència de coneixement a l’entorn proper de l’alumnat per tal que pugui tenir un aprenentatge significatiu i útil
Potenciar el treball col·laboratiu entre el professorat
Connectar els coneixements donats a l’aula amb aquells de la vida quotidiana de l’alumnat
Desenvolupament d’activitats que permetin viure amb igualtat i diversitat com a persones sexuals
31
Conèixer i acceptar la capacitat com a persones per expressar-nos, comunicar-nos i sentir, així com conèixer el verdader desig i els seus mecanismes.
Acceptar-se com a persones socials coneixent la importància d’establir relacions afectives, sexuals i de convivència no tòxiques afavorint sempre el respecte i la igualtat
Conscienciar dels canvis corporals que succeeixen durant l’adolescència i les emocions que ens pot provocar
Ser capaços de detectar qualsevol acte de discriminació sexual o de gènere, així com conscienciar de la sexualització del cos femení
Treballar la percepció de risc des d’una perspectiva de salut, maduresa i sentit de responsabilitat
5.3.2 Continguts
Els continguts tractats a 3r d’ESO són els següents:
Bloc 1: Relacions afectives-sexuals amb perspectiva de gènere.
Afectivitat i comunicació. Concepte d’amor romàntic (1r trimestre).
Durant aquest curs es dona importància a les relacions afectives-sexuals. Es pretén començar tocant la part més emocional d’aquestes. Promovent el respecte i la comunicació. Observant els diferents rols de gènere. I, acabant amb el concepte d’amor romàntic.
Bloc 2. El nostre cos i les nostres emocions. Canvis corporals, plaer eròtic. Virginitat (2n trimestre).
En aquest segon bloc, es pretén mirar la part més corporal. La intenció és intentar separar, emocions i sexe, amb la intenció que sigui el mateix alumnat que s’adoni compte que no es pot separar. És aquest punt quan la Comissió de Coeducació es coordinarà amb el professorat de Biologia i Geologia, ja que és el punt on es donen els continguts de la Unitat de Reproducció (Taula 4).
Encara que aquestes activitats es faran durant l’hora de lliure distribució, en aquest punt, el professorat del Departament serà orientat per la creació
