Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Estratègies per motivar als infants a realitzar esport durant el seu dia a dia.
Maria Font Llodrà
Educació Primària
Any acadèmic 2020 - 2021 DNI de l’alumne: 41620883Z
Treball tutelat per Josep Vidal Conti
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la Universitat de les Illes Balears-
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí
No
x x
Paraules clau: activitat física, infants, recursos didàctics i agents educatius.
Resum
Amb el desenvolupament d’aquest treball es pretén aconseguir despertar l’interès dels infants per realitzar activitat física en el seu dia a dia. Des de ben petits és important que estableixin rutines actives per tal d’aconseguir beneficis al llarg de la seva vida. Amb motiu que els infants no només aprenen a l’escola, s’han dissenyat tres propostes, cada una adreçada a un agent educatiu. El primer recurs, dirigit als familiars, és un blog en el qual es van pujant activitats, esports i excursions. El segon recurs, adreçat als docents, consisteix en un conjunt de descansos actius classificats segons la seva finalitat.
Finalment, el tercer recurs, pensat per a l’especialista d’Educació Física, està format per un conjunt de reptes d’autosuperació per plantejar als infants, classificats segons el bloc de continguts que es treballa. En conclusió, es fomenta l’execució de diverses oportunitats motrius, per tal que siguin els infants qui puguin escollir aquella que els agrada més o se senten millor realitzant-la.
Paraules clau: activitat física, infants, recursos didàctics i agents educatius.
Summary
The development of this work aims to arouse the interest of children to perform physical activity in their daily lives. From an early age, it is important that they establish active routines to achieve benefits throughout their lives. Children do not just learn in school, three proposals have been designed, each aimed at an educational agent. The first resource, designed for family members, is a blog that includes activities, sports, and excursions. The second resource, which is address to teachers, consists of a set of active breaks classified according to their purpose. Finally, the third resource, created for the Physical Education specialist, is based on a set of self-improvement challenges to pose to children, classified according to the content block being worked on. In conclusion, is encourage the execution of various motor opportunities, so that it is the children who can choose the one they like best or feel better doing it.
Keywords: physical activity, children, teaching resources and educational agents.
ÍNDEX
1. TEMA... 1
2. JUSTIFICACIÓ ... 1
3. OBJECTIUS ... 3
4. MARC TEÒRIC ... 4
5. DESENVOLUPAMENT DELS RECURSOS ... 8
5.1.INTRODUCCIÓ ... 9
5.2. JUSTIFICACIÓ ... 9
5.3. OBJECTIUS ... 13
5.4. CREACIÓ DELS RECURSOS ... 13
5.4.1. BLOG PER A LES FAMILIES ... 14
5.4.2. DESCANSOS ACTIUS ... 18
5.4.3. REPTES DE SUPERACIÓ... 32
6. POSADA EN PRÀCTICA ... 39
7. CONCLUSIONS ... 40
8. BIBLIOGRAFIA ... 42
9. ANNEXES... 45
1 1. TEMA
A través d’aquest treball de fi de grau es pretén investigar sobre la temàtica d’Educació Física. Aquest concepte tan ampli com és l’Educació Física, és definit per Zagalaz Sánchez (2002) com el desenvolupament d’hàbits motors, d’higiene i salut, afectius, intel·lectuals i recreatius adequats, amb l’objectiu final d’aconseguir una educació integral.
De tots aquests hàbits que engloba aquesta branca de l’educació, es desenvolupa l’adquisició d’hàbits saludables. En concret, el tema del treball és: “Estratègies per motivar als infants a realitzar esport durant el seu dia a dia”. En l’extensió d’aquest treball, s’han creat diferents estratègies què cerquen motivar a l’alumnat per iniciar-se activitats esportives o incrementar-ne les hores de dedicació. Aquests recursos poden ser emprats per diferents agents educadors, és a dir, van destinats a famílies, tutors i docents d’educació física. D’aquesta manera, si tots fan una feina conjunta, el resultat serà més efectiu.
La modalitat escollida per fer el treball és el desenvolupament de recursos didàctics, ja que s’han creat tot un seguit de recursos per poder ser emprats en un futur. Així i tot, durant les pràctiques de menció s’ha intentat posar-ne alguns d’ells en pràctica, per poder fer una conclusió i reflexionar sobre si realment en són efectius o hauríem de realitzar algun canvi. Per tant, és una combinació de dues modalitats: desenvolupament de recursos didàctics i treball empíric.
2. JUSTIFICACIÓ
Per començar, el motiu pel qual s’investiga la branca d’Educació Física és perquè quan es va cursar la primera assignatura, es va fer evident el canvi que havia patit metodològicament. Ha passat de ser una assignatura que es basava a realitzar esports reglats, a ser una assignatura on es fa ús del gran avantatge que té: la mobilitat. Com ens diuen Mañana y Rodríguez, Méndez-Giménez i Sierra y Arizmendiarrieta (2013) les competències han passat a ser l’eix en torn el qual giren tots i cada un dels elements curriculars, i per consegüent les àrees educatives han agafat un caire multidisciplinari.
2 L’Educació Física és una assignatura molt transversal, es pot treballar qualsevol contingut a través d’ella, però té un punt que els altres no tenen i és a partir d’aquest que s’ha de cercar la motivació dels infants. Com deia Lucini (1992, citat per Prat Grau (2008)) la presència de la transversalitat referida als àmbits de l’experiència social i personal, constitueix un dels impactes més innovadors i importants de la Reforma de l’Educació.
El que vol dir és que a través de l’Educació Física es pot crear una gran varietat d’aprenentatges que després els infants traslladen a la seva vida personal. Per tant, els docents han d’intentar que tot allò que ensenyen als nins i nines ho puguin aplicar al seu dia a dia. Tan així és, que l’aprenentatge més bàsic i senzill que fan a Educació Física és realitzar esport, moviment, però aquest s’ha de procurar que segueixin treballant-ho de manera autònoma a casa, què és el principal objectiu que es proposa a través d’aquest treball.
El tema concret del treball sorgeix a partir del Pràcticum II, realitzat a un centre on treballen per ambients d’aprenentatge i tallers. I per tant, l’Educació Física anomenat taller motriu, és totalment optatiu. Encara que, és cert que per mantenir-se a segons quins grups de participació, els infants han d’anar almenys a un taller setmanal de cada tipus.
A partir de l’observació, es va fer evident que un petit grup d’alumnat que quasi mai s’apunta a aquest taller i casualment, aquest mateix grup d’alumnat tampoc s’apunta a les sortides. És a dir, hi ha un part de grup que intenta fer el mínim moviment físic. Algunes vegades, les sortides són obligatòries i per tant tots hi han d’assistir, aquesta minoria que no sol venir al taller motriu es troba amb moltes dificultats a l’hora de realitzar moviments bàsics com per exemple mantenir l’equilibri per un pont, botar una tanca, pujar unes escales inestables de fusta, entre d’altres.
En aquest moment, es compren que hi ha infants que no realitzen cap mena de moviment ni dins ni fora del centre escolar i altres que només realitzen les hores de taller motriu, que òbviament són insuficients. Per tant, es planteja la necessitat de motivar a aquests infants a moure’s una mica cada dia i fer-los entendre la importància que té el simple fet de realitzar esport. Així i tot, també es pretén incrementar les hores d’activitat física de tots els infants, ja que segons Escalante (2011) els infants entre 5 i 17 anys han de realitzar 60 minuts diaris d’activitat física vigorosa.
3 Tal com diuen Baena-Extremera, Baños, Duarte-Félix, Marentes-Castillo, Ortiz- Camacho i Zamarripa (2019) l’activitat física aporta una sèrie de beneficis en el desenvolupament del nostre organisme, en la millora del control de les nostres emocions i sentiments, i a més, contribueix al desenvolupament social. Així com afirma Collaguazo i Flores (2016), tots aquells hàbits que són necessaris per als infants quan siguin adults, s’han d’incorporar com a rutina des de ben petits. Per tant, és molt important conscienciar als infants de la necessitat de dur a terme esport per tal d’establir unes rutines diàries i ser constants al llarg de la seva vida.
En l’extensió d’aquest treball s’han creat una sèrie de recursos per poder dur aquest objectiu proposat a terme. Aquests recursos van destintats a totes aquelles persones que puguin incidir sobre l’educació dels infants perquè els docents no són els únics agents educadors. Cal treballar tots junts i cap a un objectiu comú per provocar un canvi en la vida dels infants, ja que si només s’hi implica el docent d’Educació Física, durant les seves hores setmanals, la incidència serà molt més petita.
En conclusió, el tema del treball de final de grau sorgeix d’una necessitat observada a un centre escolar, i segurament a altres centres succeeix el mateix. És per aquest motiu, que es decideix proposar una sèrie de recursos didàctics per tal de solucionar o millorar aquesta necessitat.
3. OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest treball es basa a aconseguir despertar la motivació dels infants per començar a realitzar moviment físic en la seva vida quotidiana i augmentar les hores que se’n destinen, ja que com hem vist anteriorment, suposa uns beneficis molt importants en el seu desenvolupament.
Aquest objectiu anterior fa referència a la part més global del treball, així i tot, trobam els següents objectius més específics:
- Crear estratègies i recursos per mostrar una gran varietat d’oportunitats motrius.
- Orientar als infants a trobar aquell esport o activitat que realment els motiva.
4 4. MARC TEÒRIC
Al llarg d’aquest marc teòric, es desenvoluparà informació sobre percentatges de població infantil que realitza esport habitualment, com hauria de ser aquesta activitat acomplida, quines accions fan durant el seu temps lliure, la influència que tenen els agents educadors (familiars i docents) sobre els infants, relació entre l’activitat física i la família, entre d’altres.
Un estudi realitzat l’any 2017 a diferents centres escolars espanyols investiga quin és el temps que dediquen els infants a l’activitat física. Segons l’estudi de Montero i Ruiz (2017) un 34,3% de la població infantil són sedentaris, mentre que un 5,1% duu a terme activitat física vigorosa i un 28,9% moderada. Per tant, només amb aquest estudi es demostra la falta d’activitat física general que hi ha a Espanya.
Segons l’OMS (s.f), els infants han de fer activitat d’intensitat moderada a vigorosa 60 minuts al dia, aquesta activitat ha de consistir en jocs, esports, desplaçament, activitats recreatives, educació física o exercicis programats, en el context familiar, escolar o comunitari.
Combinant les dades del primer estudi amb aquesta informació que facilita l’OMS, hi ha una petita part de la comunitat infantil que compleix aquesta recomanació. Però, hi ha una gran part de població que li falta adquirir aquest hàbit de fer activitat física, i com a conseqüència pot afectar greument a la seva salut.
El principal motiu pel qual hem de practicar activitat física és per la gran quantitat de beneficis que provoca al nostre organisme. Tal com afirma Matsudo (2012) els principals beneficis que genera la pràctica esportiva són:
- Controlar i disminuir el greix corporal - Mantenir la massa i força muscular
- Disminuir els riscs de partir malalties cardiovasculars - Millorar reacció davant les caigudes
- Millorar la socialització
- Disminuir l’estrès, ansietat i depressió
5 Tots aquests beneficis anomenats anteriorment, són beneficis que qualsevol persona rebrà si duu a terme uns hàbits d’activitat física, independentment de la seva edat. Per tant, es corrobora la importància que té la realització d’activitat física durant tota la nostra vida.
Si volem gaudir de dur a terme activitat física, és durant la infantesa que s’han d’establir aquests hàbits. Així com manifesta Alburqueque Silva (2020), no són els infants els que tenen el pes en decidir quins hàbits adquireixen i quins no, sinó que és la família. Després l’infant imitarà allò que ha fet tota la seva vida.
Però, el fet és que l’activitat física, també provoca uns beneficis més concrets per a cada grup de població segons la seva edat. En el cas de la població infantil i adolescent els beneficis que obtindran per realitzar esport segons l’OMS (s.f) són:
- Desenvolupar l’aparell locomotor
- Desenvolupar un sistema cardiovascular sa - Aprendre a controlar el sistema neuromuscular - Mantenir un pes corporal saludable
A més, Matsudo (2012) al·lega que també té els seus beneficis en edat d’escolarització.
En concret, influeix en:
- Millorar de la relació amb els pares - Disminuir la delinqüència
- Disminuir l’ús d’alcohol
- Augmentar el desenvolupament acadèmic i vocacional - Millorar la responsabilitat
- Reduir les alteracions el comportament
Per tant, l’activitat física no només ens aporta beneficis en la salut, sinó que pot provocar des d’un canvi de comportament fins a la millora de la socialització. A través d’aquesta eina es pot aconseguir canviar per complet la vida d’un infant, fent que sigui més lleugera i agradable.
Un altre dels motius pels quals hem de promocionar l’activitat física és perquè millora el rendiment acadèmic de les persones. Ramírez, Suárez i Vinaccia (2004) al·leguen que a través del seu estudi han comprovat que aquells infants que practiquen esport amb bastant freqüència, tenen un desenvolupament cognitiu més ampli, així com uns nivells de concentració més elevats. A més, a llarga durada provoca la disminució de pèrdua
6 neuronal i l’estimulació sensorial del cervell. Per tant, és molt important realitzar esport al llarg de la vida, no només durant la infantesa i adolescència.
Per tots els beneficis enumerats anteriorment, els centres educatius han de promoure la pràctica d’hàbits saludables i l’increment d’hores en la pràctica esportiva. Si bé és cert que les escoles han de ser un promotor de la salut i mostrar-ne uns hàbits adequats als infants, també ho és que no tot el pes d’aquest canvi depèn dels docents. Els infants passen molt més temps a casa que als centres escolars, per tant si realment es vol provocar aquest canvi, s’ha de treballar de manera conjunta des del centre escolar fins a la vida en societat.
Els docents no són els únics que incideixen en l’educació dels infants, hi ha més agents educadors que també provoquen canvis sobre aquests. Segons Touriñán López (2010) existeixen tres agents educadors: l’escola, de la qual l’equip docent en són els responsables; la família i la societat, dels quals els centres educatius no en tenen el control.
En relació amb els agents educadors externs a l’escola (família i societat), segons les dades de l’estudi realitzat per Gradaílle Pernas, Teijeiro Bóo i Varela Crepo (2016) un 24,1% dels infants assegura dedicar tres hores al dia navegant per internet, un 32,9% ha afirmat invertir tres hores mirant la televisió i un 69,7% afirma que es pot passar més de 15 minuts sense fer res. Per tant, es pot concloure que les activitats que realitzen fora de l’horari escolar no tenen res a veure amb l’activitat física, els hàbits són totalment sedentaris, sense gairebé moviment.
El primer pas que s’ha d’aconseguir és conscienciar a les famílies i la societat de la importància de fer activitat física, han de saber que és imprescindible per la salut dels seus fills i filles. Si aquests hàbits observats a l’estudi anterior no canvien, amb les dues hores setmanals d’Educació Física no es podrà aconseguir gaire millora.
A més, tal com manifesta Garcia Montes, Nuviala Nuviala i Ruiz Juan (2003) l’actitud positiva dels pares i mares cap a l’activitat física en el temps lliure dels seus fills pareix influir en l’interès de les pràctiques esmentades. Els membres de la família juguen un paper important, entre els quals s’inclou la creació d’un clima positiu per la participació esportiva, l’augment d’oportunitats per participar en els esports o inclús actuant com a
7 models. Segons el seu estudi només un 25% dels pares i un 22% de les mares executen activitat física durant el seu temps lliure.
Així doncs, un altre estudi realitzat per Castillo Viera, García Araujo i Tornero Quiñones (2018) afirma que hi ha unes xifres molt altes d’alumnat que no practica esport, i que a més, així com augmenta l’edat, la pràctica d’esport disminueix. Però, indiquen que com més grans es tornen, més temps inverteixen amb la família. Per tant, aquest temps es podria aprofitar realitzar esport o alguna activitat física de manera conjunta.
Analitzant aquests estudis ens podem adonar que els infants segueixen els models dels seus pares i que aquests tenen un paper fonamental en la decisió de les hores que els seus infants inverteixen en activitat física. Per tant, és imprescindible que en formin part del canvi per aconseguir que els infants s’iniciïn en la pràctica o incrementin les hores destinades.
Fins ara s’ha parlat de família i societat, els agents educadors externs al centre escolar, dins les escoles també hi ha altres agents educadors que són els docents. Existeixen dos tipus de docents, els tutors que són les persones amb les quals els infants passen la gran part d’hores lectives i els especialistes que són aquells que tenen els grups unes dues hores a la setmana. El docent d’Educació Física forma part d’aquest segon tipus. Cal destacar que només pot invertir directament dues hores setmanals amb cada grup i que aquest temps no és suficient per establir hàbits d’activitats físiques als infants. Per tant, si realment pretén aconseguir un canvi en els hàbits dels infants, els tutors han de ser partícips d’aquest.
Tal com ens diu Gambau i Pinasa (2015) l’Educació Física és el punt de partida perquè els infants adquireixin un compromís amb la pràctica esportiva per desenvolupar un estil de vida actiu i saludable. Però, les polítiques actuals del Govern d’Espanya contradiuen les directrius internacionals que recomanen un increment d’hores lectives d’Educació Física, i a més estan molt allunyades d’ordenar el temps extralectiu per un impacte positiu de l’esport. A més, Espanya es troba en un dels darrers llocs entre la llista d’hores lectives invertides en els països europeus. A més tal com diu Abarca-Sos, Clemente, Generelo i Murillo (2015) “la promoción de la AF no es un problema exclusivo del profesor de EF, aunque en determinados contextos le corresponda un papel especial.”
8 Per tant, es fa present la gran falta d’hores lectives d’Educació Física, però com que aquest fet, de moment, no es pot canviar, s’han de cercar estratègies per aconseguir incrementar el temps de compromís motor durant les altres hores lectives. La millor manera de dur- ho a terme és a través del tutor del grup, ja que és la persona que destina més hores pel seu grup concret.
Així i tot, és molt important, què els docents d’Educació Física siguin un bon exemple a seguir. Tal com expressa una frase que es va fer viral amb un vídeo de Napcan (2013/08/28) què diu “Children see, children do”, el que pretén dir és que els nins fan allò que veuen, per tant si veuen que el docent duu uns hàbits de vida saludable, és més probable que ens imitin aquesta conducta. En canvi, si el docent no compleix amb les recomanacions de l’OMS, els infants tampoc voldran fer-ho.
Així com diuen Fernández Fernández, Guitérrez García, Hortigüela Alcalá, Santos Rodríguez i Pérez Pueyo (2021) la clau està a defensar una Educació Física de qualitat, implementar les sessions de manera integral, inclusiva i generant experiències positives en una gran varietat de continguts motors. El què es pretén fer és donar moltes oportunitats motrius als infants, aconseguir què puguin descobrir nous moviments i es familiaritzin amb aquests. Però, sobretot, sempre s’han d’evitar els traumes, s’ha de deixar de banda aquesta part més tècnica i fer que els infants tenguin unes experiències positives i què gaudeixin de dur a terme activitat física. D’aquesta manera, els motivarà més a traslladar aquesta experiència al seu dia a dia.
En definitiva, els diferents agents educadors exposats anteriorment han de treballar units per aconseguir uns beneficis. Si cada agent educador treballa de manera individual, no s’assoliran els objectius comuns, han d’anar tots cap a la mateixa direcció.
5. DESENVOLUPAMENT DELS RECURSOS
A continuació, a través dels següents punts es parlarà de la justificació i objectius de cada recurs en concret. Així com de diferents exemples per poder facilitar la seva aplicació a la pràctica.
9 5.1. INTRODUCCIÓ
Com s’ha indicat abans, el que es pretén amb aquest treball és crear diferents recursos per tal que els infants se sentin motivats a iniciar la pràctica d’hàbits esportius durant el seu dia a dia, així com que incrementin les hores que en dediquen, aquells que ja en realitzen.
Per tant, després d’analitzar a través del marc teòric els diferents agents que poden incidir en l’educació dels nins i nines, es veu necessària la creació de recursos adequats per a cada un d’aquests agents: família, docents i especialistes d’Educació Física.
5.2. JUSTIFICACIÓ
A continuació, s’analitzaran els diferents tipus de recursos que es poden crear per a cada tipus d’agent educatiu, d’acord amb les seves característiques. A més, s’exposaran quins avantatges i inconvenients es pensa que es poden trobar a l’hora d’aplicar-los.
La primera estratègia va dirigida a les famílies perquè són un dels agents més importants a l’hora d’engrescar els seus fills i filles a realitzar esport, així com hem vist al marc teòric. Tal com ens diu Macià Bordalba (2016), l’eina més utilitzada per difondre informació per a les famílies són els blogs, és un recurs digital fàcil d’emprar i que mostra la informació de manera molt ordenada i esquemàtica. Aquesta eina sol agradar a les famílies perquè la poden consultar quan ells ho desitgen i no reben constants correus ni missatge que al final acaben sense llegir.
Per tant, la primera estratègia és la creació d’un blog on es poden trobar diferents entrades amb propostes per fer activitat física amb família o a casa, ja que com hem observat abans si els pares i mares executen activitat física motiva als infants a fer-ho. Les activitats proposades es componen d’excursions, activitats per fer a casa i esports simples d’executar.
Hem de tenir en compte que les famílies no són professionals del camp de l’educació, per tant, els hem de facilitar la tasca de posar-ho en marxa i també intentar que les activitats siguin el més simple possible, ja que així no hauran d’invertir molt de temps en dur-ho a la pràctica. A més, si en algun cas es requereix materials, sempre són objectes que puguem trobar per casa o hi tenguem fàcil accés.
Per tant, el que es pretén aconseguir és arribar a les famílies de manera senzilla i oferir una gran varietat d’idees entre les quals puguin escollir aquella que s’adapta més al seu dia a dia. També, exposar un conjunt d’activitats a les quals els pares i mares puguin
10 recórrer en els moments en els quals necessiten treballar i els infants puguin practicar-les de manera autònoma.
Així i tot, aquest recurs presenta un conjunt d’avantatges i inconvenients que, personalment, pens que podrem trobar:
AVANTATGES INCONVENIENTS
Plataforma fàcil d’utilitzar, tant per les famílies com docent.
Algunes famílies no tenen accés a internet Facilitat a l’hora d’accedir-hi, no és necessari
crear usuaris
Comunicació unidireccional
Transmissió de la informació molt clara i visual
La segona estratègia va dirigida al docent tutor, ja que, com abans s’ha analitzat, la tasca ha de ser conjunta. L’especialista té molt poques hores lectives amb l’alumnat i, per tant, la incidència que hi té és mínima. Tal com demostren Bennàsser Torrandell i Vidal-Conti (2021) al seu estudi, aquells infants que es mantenen actius durant el pati, practiquen més activitat física fora de les hores lectives, així com, també tenen un expedient acadèmic més alt. Per tant, si durant les hores lectives intentam que tots els infants duguin a terme una mica d’activitat física podrem incidir en què després en realitzin a casa.
L’estratègia proposada per fer-ho és a través dels descansos actius, què segons Cañada i Izquierdo (2017) són la inclusió d’activitats basades en moviment per energitzar al grup, relaxar-lo, desconnectar o calmar als alumnes en funció de les necessitats als grups. A més, tal com diu Pallin Terrasa (2018) “els descansos cerebrals són aquells programes, dinàmiques o activitats que pretenen treure l’alumnat dels seus seients, per acabar amb el sedentarisme escolar i mantenir als alumnes físicament actius al llarg del dia, sempre acompanyats pels component lúdic.”
Així com afirma Action For Healthy Kids (2015) és important tenir en compte les característiques de cada grup, no tots els infants els anirà bé el mateix tipus de descansos actiu. A més, la implicació del docent és fonamental, ja que són un model pels infants i ells seguiran el que aquest faci.
Per tant, s’ha realitzat un recull d’exemples i idees de descansos actiu per tal que qualsevol docent, independentment que no sigui especialista en Educació Física, els pugui posar en pràctica a la seva aula. Totes aquestes idees de descansos actius van classificades
11 segons el que es treballa, d’aquesta manera es facilita la tasca a l’hora d’escollir-ne un.
També es té en compte la metodologia de centre, si és un centre que treballa per ambients o un centre més tradicional, el tipus de descansos actius han de variar, encara que sempre es poden adaptar fàcilment.
A continuació, podem observar el recull d’avantatges i inconvenients que té aquest recurs:
AVANTATGES INCONVENIENTS
Participació activa de tot l’alumnat No és universal, necessitat adaptació al grup Moment de diversió i desconnexió Necessita implicació del docent
Senzill de posar en pràctica
Finalment, la tercera estratègia va dirigida a l’especialista d’Educació Física. A l’inici del marc teòric, es parlava de la necessitat que el docent especialista dugui a terme accions per intentar provocar un canvi d’hàbits en els infants, encara que la seva incidència és mínima a causa de les poques hores lectives assignades.
El recurs que es proposa són els deures actius, que segons Galmés Panadés i Vidal-Conti (2020) consisteix a assignar una tasca a l’alumnat què hauran de dur a terme a casa i què formarà part de l’avaluació. Com a participant d’un estudi que van realitzar Galmés Panadés i Vidal-Conti (2020), puc afirmar que el fet de tenir aquesta obligació de fer activitat física em motivava a invertir-hi més hores. La directriu era fer cinc hores setmanals, però jo i molts companys, en realitzàvem set. A més, a llarga durada ha provocat un increment en les hores que dedic a realitzar esport.
En el cas dels infants, la proposta de deures actius es realitza a partir de reptes que han d’anar complint a casa, així com els van aconseguint poden anar pintant el seu camí de colors. Cada color va assignat a un bloc de continguts del currículum i segons la quantitat de reptes de cada color que van aconseguint, reben un diploma. D’aquesta manera, l’alumnat se sent més motivat i engrescat per aconseguir superar aquests reptes.
A través d’aquests reptes, s’aconsegueix que els infants aprenguin a treballar de manera autònoma perquè totes aquestes tasques les duran a terme a casa ells sols o bé amb ajuda de les famílies. A més, també es potencia l’autosuperació, ja que són ells mateixos els que senten la necessitat d’anar millorant i superant-se dia a dia.
Així i tot, es fomenta una mica la competició, ja que els infants tendeixen a comparar-se amb els altres. Tal com afirma Santo Guerra (2002) la competició escolar és evident i
12 sempre hi és present. Per tant, la tasca del docent en aquest moment és aconseguir que aquesta competició entre companys no arribi a extrems, sinó que els serveixi de motivació.
Una altra estratègia molt similar o complementaria que també es pot emprar és el flipped classroom. Segons Berenguer-Albaladejo (2016) és un mètode d’ensenyament a través del qual els infants realitzen l’adquisició de coneixements a casa, mentre que a l’escola es duen a terme activitats més pràctiques i de resolució de dubtes. Per tant, es poden emprar els reptes proposats com a sistema perquè els infants aprenguin unes habilitats concretes, per tal de després poder utilitzar-les a les activitats executades a les sessions.
S’ha de fer incís en què els reptes que es proposen als infants han de ser molt variats i incloure tots tipus d’habilitats, ja que si no ens crea un conflicte: sempre el mateix grup de persones aconseguirà superar el repte i també els mateixos no ho aconseguiran. Per aquest motiu, s’assigna un color a cada bloc, per donar visibilitat a tots els continguts i tipus d’infants. Santos Guerra (2002) al·lega que els nins i nines tenen diferències anatòmiques i també practiquen esports diferents segons l’establert pels estereotips socials, per tant seran bons en habilitats diferents.
A més, alguns alumnes no són hàbils motriument, Canales-Lacruz i Martinez-Mañero (2018) mitjançant el seu estudi perceben que una part de la població escolar demostra ineficàcia i malaptesa en l’assignatura d’Educació Física. Per tant, s’han de combinar reptes de diferents tipus, alguns han d’incloure habilitats motrius mentre d’altes han d’afavorir altres destreses com pot ser l’originalitat, creativitat, estratègia, entre d’altres.
En definitiva, es crearan un conjunt de propostes de reptes per poder ser superats pels alumnes i aquests estaran dividits segons els continguts dels blocs del currículum que se’n treballa. Com en tots els recursos aquest té els seus avantatges i inconvenients. A continuació, podem observar una taula què els recull:
AVANTATGES INCONVENIENTS
Motivació i engrescament entre companys Dificultat d’adaptació a tot l’alumnat Aprenentatge autònom Indiferència per part d’un grup de l’alumnat
Competició
13 Es situa la competició enmig dels dos, ja que pens que aquest fet pot ser positiu per engrescar a tots els companys. Però a la vegada, si és molt extrem pot crear rivalitat entre els infants i per tant, passaria a ser negatiu.
5.3. OBJECTIUS
El principal objectiu de tots els recursos és incentivar la pràctica esportiva dels infants o bé incrementar les hores que hi inverteixen, arribant a aconseguir complir amb les recomanacions de l’OMS.
Així i tot, cada tipus de recurs, destinat a un agent educatiu concret, té els objectius específics.
El primer recurs què consisteix en la creació d’un blog i va dirigit a les famílies, té els objectius següents:
- Facilitar a les famílies la implementació d’hàbits esportius.
- Mostrar la gran varietat de pràctiques motrius que poden dur a terme.
El segon recurs, format per un recull de descansos actius i dirigit a qualsevol mena de docent, té com a objectius específics:
- Aportar idees als docents per implementar els descansos actius a la seva aula.
- Classificar el recull de descansos per facilitar la seva elecció.
El tercer recurs, enfocat en l’autosuperació de l’infant i destinat als docents especialitzats en Educació Física, recull els següents objectius:
- Oferir un gran bagatge d’oportunitats motrius.
- Desenvolupar l’autonomia dels infants.
5.4. CREACIÓ DELS RECURSOS
A continuació, trobem el desenvolupament dels tres recursos esmentats anteriorment.
Cada un conté l’explicació del seu propi funcionament així com la classificació de les idees aportades. És imprescindible tenir els recursos organitzats segons un criteri establert, ja que a l’hora d’escollir les activitats que volem dur a terme ha de ser una tasca senzilla d’executar.
14 5.4.1. BLOG PER A LES FAMILIES
A través del blog familiar, s’ofereixen tres tipus d’activitats diferents, per tal que cada família esculli aquella que s’adapta més al seu dia a dia. De manera setmanal, es publiquen tres entrades, una per a cada tipus d’activitats. Els dilluns es publica una entrada amb una proposta d’activitat per poder realitzar a casa, són jocs senzills de posar en pràctica i què els infants poden jugar sols. Els dimecres es proposen esports, individuals en la seva majoria, que es poden practicar a casa. Els divendres, amb motiu que s’apropa el cap de setmana, s’ofereix una ruta senzilla. Les excursions quasi sempre són a la zona de llevant i es combinen diferents tipus de transports: a peu, bici o patins.
Durant les festes o ponts es proposen altres excursions una mica més complicades per aquells que siguin més aventurers, a més d’activitats per fer a casa en família.
Tal com diuen Belmonte, Bernández i Conzi (2020) un dels nous reptes dels centres escolars és crear una bona relació família-escola, per així poder abordar l’educació des de tots els àmbits. Per tant, per traslladar tots els hàbits esportius que es treballen a les sessions d’Educació Física a la vida dels infants es necessita establir aquest vincle amb les famílies.
S’ha anomenat al blog “Ens movem junts” perquè és una manera d’incloure i fer partícips a les famílies d’aquest canvi que s’ha d’aconseguir junts, en el qual el nostre objectiu és moure’ns, practicar activitat física. Tots aquests continguts proposats a les famílies es poden trobar al següent enllaç: Ens movem junts!. A més, a l’annex 1 hi ha adjuntes captures de pantalla del blog.
A continuació, es pot observar la taula on queden recollides les entrades que s’han fet setmanalment al blog.
DILLUNS DIMECRES DIVENDRES
SETMANA 1 (29/03 - 4/04)
Llançaments a la diana Bolos Excursió a Cala Petita
SETMANA 2 (5/04 – 11/04)
Carrera d’obstacles / Circuits Hoquei Excursió Via Verda
15 SETMANA 3 (12/04 – 18/04)
Joc del Twister Ioga Excursió de Cala Agulla a
Cala Mesquida SETMANA 4 (19/04 – 25/04)
3 en ratlla amb desplaçaments Bàsquet Excursió de Cala Anguila – Port Vell
SETMANA 5 (26/04 – 2/05)
Jocs amb corda i elàstic Lacross Excursió Puig de Sant
Salvador SETMANA 6 (3/05 – 9/05)
Jocs amb globus Raquetes Excursió de Cala Petita a Cala
Morlanda SETMANA 7 (10/05 – 16/05)
Activitats amb material reciclat
Indíaques Excursió Parc de Llevant
SETMANA 8 (17/05 – 23/05)
Jocs amb guixos Petanca Excursió de Cala Romàntica a
Cala Varques SETMANA 9 (24/05 – 30/05)
Jocs de taula amb moviment Handbol Excursió Sa Punta de n’Amer SETMANA 10 (31/05 – 6/06)
Equilibris Body combat Excursió Puig de BonAny
ENTRADES EXTRA Excursió Cales de Mallorca –
4 cales (4/04)
Excursió Camí de Correus (18/04)
Excursió Ermita de Betlem (1/05)
16 Excursió Salt des Freu
(16/05)
Excursió Sa Foradada (30/05) Olimpíades a casa (8/06)
A més, a través de les propostes de cada setmana es treballa un contingut o una habilitat concreta.
En el cas de les excursions es treballen uns continguts comuns que són els següents:
- Millores de les capacitats físiques orientades a la salut.
- Jocs i activitats esportives en el medi natural. Respectes pel medi ambient i sensibilització per tenir-ne cura i mantenir-lo de forma sostenible.
- Organització, participació i apreciació de les activitats recreatives i esportives com a mitjà de gaudi i relació, i valoració de l’ús satisfactori del temps de lleure.
En relació amb les activitats proposades els dilluns i dimecres, es treballen aquests continguts generals:
- Tipus de jocs i activitats esportives. Reconeixement, identificació i realització de jocs i activitats esportives de diverses modalitats i de dificultat creixen.
- Ús adequat de les habilitats motrius bàsiques. Iniciació a les habilitats específiques dels diferents esports.
Així i tot, cada setmana es treballa un contingut conjunt a través de les dues activitats: la primera relacionada amb el joc i la segona amb els esports. Al següent quadre, queda detallat el contingut treballat segons la setmana corresponent.
SETMANES CONTINGUTS
SETMANA 1 Amb les activitats de la diana i els bolos es treballa el contingut de: La utilització eficaç de les habilitats motrius bàsiques en entorns i situacions estables. A través d'aquestes propostes es pretén millorar l'habilitat motriu bàsica del llançament. A més de la punteria, ja que han d'endevinar a un objecte o lloc concret.
SETMANA 2 Es treballa el següent contingut: Adaptació de l’execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, amb eficiència i creativitat. A través d’aquestes activitats els infants han de saber emprar les
17 seves habilitats motrius per superar les dificultats que es vagin trobant al llarg del seu recorregut tant en el circuit com en el desplaçament durant l’hoquei.
SETMANA 3 Es fomenta el contingut de: Consciència i control del cos en repòs i en moviment. Mitjançant el joc del twitser es treballa la lateralitat i control del cos. A més, amb el ioga agafen consciència dels moviments que realitza el seu propi cos.
SETMANA 4 Es treballa el contingut de: Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts. Durant les dues primeres setmanes es van treballar amb les habilitats bàsiques, concretament amb desplaçaments i llançaments, per tant ara es posen en pràctica aquestes habilitats en situacions noves, sobretot en l’esport del bàsquet.
SETMANA 5 Aquest cop es treballa el contingut: Realització de tasques que suposen una correcta coordinació dinàmica general i segmentària. A través dels jocs amb la corda i elàstics els infants han de coordinar totes les parts del seu cos en el moment exacte, així com en l’esport de lacross, el qual requereix una complexitat de coordinació ull-mà i ull-peu.
SETMANA 6 Reprenent les habilitats motrius, es treballa: Domini motor i corporal des d’un plantejament previ a l’acció mitjançant els mecanismes de decisió i control. En aquesta setmana els infants han de saber anticipar el seu pensament al moviment. A l’hora de jugar amb les raquetes hauran de plantejar molt ràpidament cap a on s’han de moure per tornar la pilota.
SETMANA 7 Aprofitant que aquesta setmana és el dia del reciclatge, es deixa una mica de banda l’Educació Física per centrar-se en la importància del reciclatge i respecte a la natura. Per tant es treballa: Respecte pel medi ambient i sensibilització per tenir-ne cura i mantenir-lo de forma sostenible. Al llarg de les setmanes s’ha intentat treballar amb material reciclat, però aquesta setmana es fa un incís especial.
SETMANA 8 Es continua treballant amb les habilitats motrius, combinant llançaments, salts i desplaçaments. Per tant, el contingut és: Utilització eficaç de les habilitats motrius bàsiques en entorns i situacions estables.
18 SETMANA 9 Per donar fi a les habilitats motrius, es treballa amb la creativitat dels infants
i que siguin ells mateixos qui decideixin quines habilitats volen practicar.
A més, amb l’handbol es treballen diverses habilitats com desplaçaments, llançaments, recepcions i salts. Per tant, el contingut es repeteix: Utilització eficaç de les habilitats motrius bàsiques en entorns i situacions estables.
SETMANA 10 Aquest cop, es treballa amb el seu propi cos. El contingut serà:
Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri i Consciència i control del cos en moviment. A través del body combat i els equilibris els infants descobriran com es mou el seu cos en sincronia i la dificultat de mantenir-se en equilibri.
ACT. EXTRA En la proposta extra es treballa la participació en activitats motrius diverses, reconeixent, acceptant i respectant les diferències individuals quant a habilitats. En aquest cas, es juga amb altres persones i hi ha competició. Per tant hem de saber respectar les diferències dels altres i les nostres, així com aprendre a guanyar i perdre.
5.4.2. DESCANSOS ACTIUS
Els descansos actius, tal com diu Medina (2010) és el pas d’una activitat a una altra de manera dinàmica. Normalment, els adults, relacionem els descansos amb el repòs físic.
En canvi, els infants tenen una altra manera de descansar més activa. Per tant, els docents han de provocar que els canvis d’activitats siguin dinàmics i els infants es puguin moure.
D’aquesta manera s’evita la fatiga o l’aparició del cansament. Així i tot, aquests descansos actius han de ser guiats pel docent, ja que s’ha de mantenir l’organització de l’aula i han de ser ràpids i eficaços.
Una de les principals problemàtiques dels descansos actius és la falta d’idees per part dels docents. Alguns no saben com enfocar aquests descansos a les seves aules. Tal com ens indiquen Abad, B; Cañada, D. & Cañada M. (2014) en el programa ¡Dame 10!, el docent ha d’emprar aquests recursos quan consideri oportú, tenint en compte el contingut que treballa, l’hora del dia, el temps que han estat asseguts els infants i l’estat d’atenció de l’alumnat.
19 Per tant, cada docent ha de decidir com i quan empra aquests recursos. Ha de saber veure quan els infants necessiten moure’s i saber escollir l’activitat adequada per aquell moment i pel grup d’infants segons les seves característiques. Tal vegada per un grup serà necessari fer més descansos actius que per un altre, o unes activitats funcionaran més bé que altres.
Per aquest motiu, el recull d’activitats que es poden emprar com a descansos actius es classifiquen segons el tipus d’activitat. És a dir, si per exemple es necessita que els infants es relaxin hi ha totes les activitats relacionades amb la relaxació plegades, per així facilitar la seva elecció.
A més, no estan segregades per edats, ja que sempre es poden adaptar qualsevol activitat segons el tipus d’alumnat i la seva edat. Si bé és cert, que hi ha un apartat concret d’activitats per a realitzar a l’exterior o al passadís, les quals van més enfocades a aquells centres que treballen per ambients perquè es poden establir com a activitat d’espai exterior.
A l’inici de cada una d’aquestes taules hi ha una breu justificació amb el contingut que es treballa en aquell conjunt d’activitats. D’aquesta manera, facilita a l’hora d’escollir l’activitat, ja que es sap quin contingut es treballa amb cada conjunt de descansos actius.
El contingut general que pretenen treballar totes aquestes activitats és el següent:
Reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física en la salut i el benestar. El que es pretén és que els infants se n’adonin que realitzar aquests petits descansos actius els és beneficiós pel seu cos i pel seu rendiment acadèmic, i per tant que el traslladin a la pràctica diària de manera autònoma.
A continuació, es desenvolupen el conjunt de descansos actius amb el respectius continguts treballats:
RELAXACIÓ ESPAI: Dins l’aula
Justificació: En el conjunt d’activitats es treballa el següent contingut: Consciència i control del cos amb relació a la tensió, la relaxació i la respiració. Consciència i control de les fases, els tipus i ritmes respiratoris.
20 El que es pretén és que els infants es relaxin i amollin la tensió acumulada prenent consciència dels moviments i del que senten al seu cos. A més, d’aprendre a controlar la seva respiració, en concret amb l’activitat de les respiracions dels animals.
Estiraments dels animals: Consisteix a realitzar uns tres o quatre estiraments d’alguns animals o elements de la natura. Podem escollir alguns animals dels quals surten a la següent fotografia.
També, podem seguir vídeos que trobarem per internet com els següents:
https://www.youtube.com/watch?v=t8748OWc1nQ https://www.youtube.com/watch?v=LOYxOzMUgAY https://www.youtube.com/watch?v=QOE2qjdMXOQ
Les respiracions dels animals:
Es tracta de treballar la respiració de manera més divertida. Per tant, respirarem imitant els sons i moviments d’alguns animals. És important que durant aquesta activitat el docent faci de guia en el moment d’inhalació i exhalació.
La mosca: Els infants s’asseuen amb l’esquena ben recta i les mans a la seva panxa. Agafen aire durant 4 segons i noten com el seu abdomen es va inflant. Després amollen l’aire fent renou com i fossin mosques.
La girafa: Els infants agafen aire mentre aixequen els braços cap a dalt. Un cop tenen els braços ben aixecats i l’abdomen ben inflat, comencen a amollar aquest aire com si els seus braços fossin el coll d’una girafa que es va movent.
21 El lleó: Els infants es posen a quatre cames, com un lleó, i comencen a agafar aire notant com la seva esquena es corba cap a baix. Després l’amollen notant com la seva esquena torna a pujar.
Amollem els músculs: Es tracta de posar una música relaxant i fer que els infants tanquin els ulls. Així com va sonant la música, el docent va anomenant músculs o parts del cos que els infants han d’estrènyer i després amollar, sentit com es relaxen. És important que el to de veu amb el que parlem sigui fluix i dolç.
Massatges: Es situen per parelles o bé per grups, un davant l’altre. Es van fent un massatge i després canvien els rols. Es poden emprar materials com per exemple pilotes, pinzells, plomes o fer-ho amb les mans.
Conte: El docent va contant un conte sobre el què ell vulgui. Mentre els infants, en silenci i molt a poc a poc, han d’anar imitant tots aquells personatges que van sortint al conte. Podem parlar d’animals, pirates, astronautes, robots, ballarins, equilibristes...
CIRCUITS ESPAI: Al passadís o al pati.
Justificació: Amb aquest conjunt de circuits es treballa el contingut: Utilització eficaç de les habilitats motrius bàsiques en entorns i situacions estables.
Al llarg dels circuits els infants aniran trobant obstacles i dificultats que hauran de superar emprant una habilitat motriu bàsica, des de diferents tipus de desplaçaments fins a salts. Per tant, aprendran a utilitzar les habilitats que coneixen en aquests tipus d’entorns estables.
Cintes: posam cintes de diversos colors al llarg de l’espai que disposam. S’han de col·locar fent zig-zag, en línia recta i per pegar bots. Segons el color de cada cinta, el moviment que han de realitzar serà diferent. Un exemple de llegenda seria el següent:
LLEGENDA
Blau Vermell Verd Taronja Groc Rosa Lila
Caminar endavant
Caminar endarrere
Caminar lateral
Botar peus junts
Caminar amb un cama
Caminar molt molt lent
Caminar de pressa, sense córrer
22 Un exemple de circuit seria el següent:
Mans i peus: al llarg de passadís aferram a terra dibuixos de mans i peus. De manera aleatòria, hi ha d’haver una o dues mans i un o dos peus. Els infants han d’anar passant, trepitjant amb aquella extremitat que s’indica.
Per exemple:
Icones: al llarg del passadís aferram diferents icones, els quals tendran un significat concret.
Quan els infants trepitgin una icona han de fer el moviment que els indica. Un exemple de llegenda d’aquest circuit podria ser:
LLEGENDA
Fer una volta Fer una ona amb els
braços Xocar el colze amb
un company
Caminar com un astronauta
Fer de robot Imitar el moviment
d’un animal
També, es podrien posar dibuixos d’animals i han d’anar imitant el moviment de cada animal quan els trepitgen.
Material reciclat: demanam als infants que portin material reciclat com per exemple brics de llet, capses de cartó, botelles, entre d’altres. Amb tot el material que tenguem cream un circuit per poder fer salts, zig-zag, passar per damunt fent equilibri, etc.
23 JOCS PINTATS A TERRA ESPAI: Al passadís (fet amb cinta) o a fora
(pintat amb guix o pintura)
Justificació: En aquest conjunt de jocs es treballa el contingut: Adaptació a l’execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, amb eficiència i creativitat i domini motor i corporal des d’un plantejament previ a l’acció mitjançant els mecanismes de decisió i control.
Els infants han d’emprar les habilitats bàsiques per poder executar el conjunt de jocs que es presenten. Així com, tenir un domini del seu cos i ser conscients de com han d’executar cada moviment.
A més, en algunes d’aquestes activitats es fa present la transversalitat d’assignatures, aspecte molt important. Per exemple, en la diana es treballa tant el càlcul mental com la formació de paraules o en el tres en ratlla es practica l’estratègia i destresa lògica.
Tres en ratlla: Es tracta de crear un tauler de tres en ratlla com el següent, en el qual els infants podran jugar:
Es pot jugar per parelles o per equips. Cada persona o equip disposarà de les fitxes d’un color i amb els desplaçaments que ells hagin acordat, per exemple caminant de costat, aniran fins al tauler i col·locaran una fitxa. En el cas que totes les fitxes hagin estat col·locades al tauler i cap equip hagi aconseguit fer tres en ratlla, es seguiran desplaçant i fent un moviment cada cop fins que un dels dos equips sigui el vencedor.
Xarranca: Es tracta de crear un tauler com el següent:
1
2 3
4
5
6 7
8 9
10
24 Els infants es situen a l’inici, és a dir, al nombre 1. Llancen una pedreta i la casella on caigui la pedra no la podran trepitjar. Han de travessar fins al nombre 10 alternant els salts amb un i dos peus.
Laberint: Es pinta un laberint a terra en el qual els infants han d’aconseguir travessar i sortir a l’altre costat. Hi pot haver diferents tipus: en forma de quadrat, rotllo, estrella, creu... d’aquesta manera, podem augmentar o reduir el nivell de dificultat segons el que ens interessi.
Twister: Es tracta de crear un tauler per jugar al twitser com el següent, ha de tenir quatre rotllos de quatre colors diferents. A més, s’ha de crear una ruleta:
Els infants giraran la fletxa i hauran de posar la part del cos que indica al color corresponent.
Per exemple el peu esquerre al color verd. Tant es pot jugar de manera individual com amb més companys.
Mar, cel i terra: Es dibuixarà a terra un camp dividit en tres parts, a cada part hi haurà una paraula: mar, cel o terra. De manera que els infants es situaran enmig i un haurà d’anar dient els noms: mar, cel i terra, mentre els altres es van movent segons la paraula que digui. Cada vegada ho podem fer més de pressa per tal que sigui més difícil. A més, es pot anar eliminant aquells companys que s’equivoquin.
Mà dreta
Mà esquerra Peu
dret Peu esquerr
25 Diana: Es tracta de fer una diana a terra o a la paret i escollir diferents objectes per ser llançats, aquests han de tenir diferent pes i grandària per tal que els nins puguin experimentar. La diana pot ser de dos tipus:
De lletres: De manera repartida hi ha totes les lletres de l’abecedari, per tant els infants van ferint a les lletres per formar paraules.
Punts: Hi ha diferents puntuacions i segons a la qual endevines vas sumant la teva puntuació.
Futbol-bufa: Es tracta de crear un mini cap de futbol en el qual es jugarà amb un tap. La idea inicial és jugar bufant i sense emprar les mans, només pots moure el tap bufant amb el teu propi aire. Per normativa covid, una variant seria moure el tap amb un Danone.
Scotch-scotch: Es tracta de fer un tauler de setze quadres, quatre per quatre. Una persona es posa en el primer i realitza un moviment que els altres han d’anar seguint de manera coordinada així com aquest vagi avançant en els quadres.
MAR CEL TERRA MAR
A B
C
D E F
G H I J K
L M
N O P Q
R S
T U
V W
Y Z
12 5
2
18 1
4
15
14
26 Xapes: Cream tres jocs amb els quals podem jugar a xapes.
Les línies: es tracta de fer dues línies paral·leles, una serà el punt de partida i l’altre allà on volen endevinar. Si ens passam la retxa aconseguim 1 punt, si no hi arribam 2 punts i si quedam ben damunt la línia 3 punts.
El 7 i mig: tenim un tauler amb els números 1, 2, 3, 4 i ½ enmig d’ells. Tenim tres llançaments per poder aconseguir set punts i mig.
1 3
4 2
Circuit: feim un circuit a través del qual els infants han d’anar passant amb la xapa. Podem deixar guixos per tal que puguin posar traves a aquest circuit i sigui més difícil.
Petanca: Cream un tancat amb arena a dintre. El joc consisteix a llançar la bolla petita, després cada jugador llança la seva bolla grossa. Guanyarà aquell jugador que deixi la bolla més a prop de la petita.
Pedra, tisores, paper: Pintam a terra molts de cercles fent diferents circuits. Es col·loquen infants a cada extrem. A la sortida comencen a botar per dins es cercles fins que es trobin amb el seu company, juguen a pedra, tisores, paper. El que guanya continuarà per dins els cercles, l’altre haurà de tornar a la seva fila i sortirà el següent jugador del seu equip.
½
27 MINI-JOCS: amb desplaçament ESPAI: dins l’aula
Justificació: En aquest conjunt d’activitat es treballa: La identificació i valoració dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació del resultat. Així com, també es posa en pràctica diferents habilitats motrius bàsiques, els desplaçaments en la seva majoria. A més, de treballar-se la transversalitat amb altres assignatures en alguns d’ells, com per exemple el color-color o els paquets.
Color-color: El docent va dient el nom de colors i els infants han d’anar a tocar algun objecte d’aquell color. Aquest joc té la possibilitat de fer-ho en diferents idiomes: català, castellà o angles.
Paquets: El docent va dient números i els infants s’han d’agrupar segons el número que ha dit.
S’ha de tenir en compte quants d’alumnes hi ha a la classe per tal que els paquets ens quedin complets. Es pot emprar aquest joc per crear equips per a properes activitats.
Imitam: El docent anomena diferents animals, professions, objectes, entre d’altres i els nins han d’imitar el que ha dit. En el cas que el que imitem faci un renou concret el podem realitzar.
A més, els infants es poden posar per parelles amb el joc de paquets i escollir un animal per imitar. A continuació, amb els ulls tancats i sentint el soroll han de trobar a la seva parella.
Toca-toca parts del cos: El docent va anomenant parts del cos que han de tocar als seus companys o a ells mateixos, dependent del moviment que volem provocar hem d’anar variant aquest joc. Per exemple, si volem molt poc moviment es tocaran les seves parts del cos. En canvi, si volem molt de moviment tocaran la part del cos d’un company que anomenarem.
Simó diu: El docent o un infant diu: Simó diu i l’acció que els infants han de realitzar. Però han d’anar amb compte, perquè si abans de dir l’acció no verbalitzem la frase de Simó diu, l’acció no ha de ser executada. Les accions poden ser molt variades com pegar un bot, fer una mamballeta, tocar el cap d’un company, asseure enterra, etc.
Assassí: Tots els infants es col·loquen amb el cap damunt la taula i els ulls tancats. El docent toca l’esquena a tres persones que indicarà que són l’assassí, la fada i el policia. Quan aquest doni l’avís tots s’aixecaran i començaran a caminar. L’assassí matarà fent l’ullet i la fada salvarà els morts aixecant les celles. Mentrestant, el policia ha d’esbrinar qui és l’assassí per poder capturar-lo. Es poden afegir més personatges segons el nombre de participants o per agilitzar el joc.
28 Helicòpter, elefant i palmera: Ens situem amb una rotllana i una persona es posa en mig. La persona que està enmig ha d’assenyalar a algú i dir: helicòpter, elefant o palmera. Si ens diuen helicòpter amb les mans hem de fer les aspes de l’helicòpter i els del nostre costat s’han d’acotar. Si ens diuen elefant amb els braços hem de fer la trompa de l’elefant i els dels costats ens faran d’orelles. Si ens diuen palmera hem de fer del tronc de la palmera i els dels costats faran de les fulles.
El pont de cocodrils: Tots els alumnes es posaran en fila damunt una línia. El docent donarà una directriu de com s’han d’ordenar, per exemple per ordre alfabètic segons el nom, per ordre alfabètic segons el poble on viuen, per mesos de naixement, etc. A més, els donarà un temps límit. Tenen aquest temps per ordenar-se sense caure d’aquesta línia que és un pont enmig del riu de cocodrils, per tant si un company cau, els cocodrils se’l menjaran.
Culi-culi: Tots els infants comencen sent culi-culi i van amb el cul arrossegant per terra. Quan es troben amb un altre culi-culi juguen a pedra, tisores, paper el que guanya es converteix a moneia i camina com una moneia, i l’altre segueix sent culi-culi. La moneia continua cercant una altra moneia per convertir-se finalment en humà. Només poden jugar a pedra, tisores, paper amb els que són de la seva mateixa categoria.
El pollet: Els infants tanquen els ulls i el docent toca el cap a un que serà el pollet, tots els altres seran gallines. Amb els ulls tancats comencen a caminar i quan es troben amb un company si són gallines han de dir: piu, piu. Si el company contesta, vol dir que és una gallina, per tant haurà de continuar. Si el company no contesta vol dir que és el pollet i si haurà de quedar aferrat amb ell en silenci. L’objectiu és trobar el pollet, es poden afegir més pollets segons el nombres de participants.
Bolla d’energia: Ens situem amb una rotllana i el docent comença tenint una bolla d’energia imaginaria. Aquesta bolla es passa al del costat dient pim. A poc a poc hem d’introduir altres elements. Per exemple, per canviar de sentit deim sha, per botar a una persona tiruri, per botar- ne dues titiruri, per passar-la a la persona de davant shiba i també la podem amollar enmig del rotllo dient la deix i algú haurà de dir l’agaf.
MINI-JOCS: sense desplaçament
Carrera de cavalls: Els infants asseguts o drets comencen a pegar cops damunt de les seves cames simulant el renou d’un cavall. Durant aquesta carrera es troben diferents obstacles:
corbes a la dreta i a l’esquerra, ponts que han de botar, arbres que han d’acotar-se i terrenys on cal anar molt molt a poc a poc. Hem d’incorporar tots els moviments de manera gradual.
29 Oposat: El docent va dient dreta, esquerra, dalt, baix, bot, etc. Els infants han de fer el contrari del que el docent diu, per exemple si el docent diu dreta ells han de fer una passa cap a l’esquerra. Tots aquests elements s’han d’incorporar progressivament.
Pedra, tisores, paper: Jugam a pedra, tisores, paper amb el nostre company de devora, sense desplaçar-nos del lloc. Tots els infants juguen a tres punts.
Mirall: Ens aixecam i ens situam davant el nostre company més proper. Primer un comença fent moviment i l’altre ha d’imitar el que fa, com si fos un mirall. Després es canvien els rols.
L’únic directiu és que no poden moure’s del lloc.
Aire, taula i cadira: El docent va dient aire, taula o cadira i els infants han de realitzar les següents accions. Si diu aire han d’aixecar els braços i tocar a l’aire, si diu taula han d’abaixar els braços i tocar la taula i si diu cadira han d’asseure’s a la cadira. Per augmentar la dificultat del joc es pot augmentar la rapidesa.
*Amb desplaçament vol dir que es mouen per dins l’aula, és a dir, el joc requereix que els infants es desplacin del seu lloc. Sense desplaçament, vol dir que ho poden fer del seu lloc, bé assegut o drets.
MINI-JOCS: sense moviment ESPAI: dins l’aula
Justificació: Així com amb el conjunt anterior de jocs, amb aquest també es treballa: La identificació i valoració dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació del resultat. La diferència d’aquest bloc amb els d’abans és que ja no es treballa amb habilitats físiques bàsiques, sinó que són jocs en els quals es potencia l’expressió oral i altres habilitats lingüístiques com saber escoltar.
Endevinalles: El docent va fent endevinalles i els infants han d’intentar esbrinar de què es tracta. Es poden fer endevinalles sobre una temàtica concreta que s’estigui treballant a l’aula, com per exemple animals vertebrats i invertebrats. A més, els mateixos infants es poden inventar les endevinalles per tal que els seus companys esbrinin que estan pensant.
Qui és qui: Es posen tots els infants drets i una persona pensa amb un d’ells. Van fent preguntes tipus: té els cabells marrons? I segons si la persona contesta si o no, s’asseuran els que tenen els cabells marrons o els que no tenen els cabells marrons. Fins que aconsegueixin esbrinar qui és la persona amb la qual estava pensant.
