L’èxit escolar a l’Educació Primària: una proposta d’intervenció per al segon curs a partir de l’acció
tutorial
Àngela Juan Pizà
(Grau d’Educació Primària, 2014, UIB)
Memòria del Treball de Final de Màster
Màster Universitari d'Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família (MISO)
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Juny, 2017
Autor: Àngela Juan Pizà___________________________________________________________________________
30/06/2017
Certificat _______________________________________________________________________________________
Maria Antònia Gomila Grau Tutora del Treball
Acceptat _______________________________________________________________________________________
Lluís Ballester Brage Director del Màster Universitari de MISO
2
Resum:
El fracàs escolar és un fenomen multifactorial que afecta a diferents àmbits i col·lectius, motiu pel qual actualment és un dels temes més investigats en el món de l’educació. L’estudi dels factors explicatius, així com de les mesures que resulten ser eficaces per disminuir i prevenir la problemàtica són fonamentals per poder dissenyar, planificar i dur a terme intervencions exitoses des del context educatiu. És per aquests motius que amb aquest treball es vol contribuir a millorar l’èxit escolar d’un grup de segon d’Educació Primària del CEIP Sa Garriga que presenta un baix rendiment acadèmic i altres factors associats, com un possible cas d’assetjament escolar, la manca de participació familiar i la falta d’habilitats socials, així com d’empatia, autoconcepte i autoestima. La intervenció, consistent en 6 activitats de tutoria, té com a punts de partida un estudi de les necessitats tant del centre com del grup-classe en qüestió i un sociograma.
Paraules clau: Educació Primària, fracàs escolar, prevenció, èxit escolar, orientació educativa i acció tutorial.
Abstract:
School failure is a multifactorial phenomenon that affects different ambits and groups, so it is currently one of the most researched factors in the world of education. The study of explanatory factors and measures that prove to be effective in reducing and preventing this problem are essential to design, plan and implement successful interventions from the educational context. It is for these reasons that with this work I want to contribute to improving the school success of a group of second of Primary Education of the CEIP Sa Garriga that presents a low academic performance and other associated factors, as a possible case of bullying, lack of family involvement and lack of social skills, empathy, self- perspective and self-esteem. The intervention consists of six mentoring activities and has as its starting points a study of the needs of the center and the class group in question and one sociogram.
Key words: Primary education, school failure, prevention, academic success, educational guidance and tutorial action.
3
Índex
1. Justificació... 6
2. Introducció... 8
3. Objectius... 10
4. Metodologia... 11
5. El fracàs escolar a l’Educació Primària... 12
5.1. Conceptualització del fracàs escolar... 12
5.2. La realitat i les dimensions del fracàs escolar... 14
5.3. Els inicis del fracàs escolar... 17
5.4. Incidència i conseqüències del fracàs escolar... 21
5.5. Causes i factors de risc del fracàs escolar... 22
5.6. Mesures preventives del fracàs escolar... 25
6. L’orientació i l’acció tutorial com a eina preventiva del fracàs escolar... 31
6.1. Orientació i acció tutorial... 31
6.2. Funcions de la tutoria a l’Educació Primària... 32
6.3. Concepte, perfil, figura i funcions del tutor a l’Educació Primària... 33
6.4. Importància de l’orientació i l’acció tutorial en el currículum escolar... 36
6.5. Orientació Educativa i Acció Tutorial en la legislació educativa... 37
6.6. Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP)... 39
6.7. El Pla d’Orientació i Acció Tutorial (POAT)... 39
6.7.1. Conceptualització i característiques... 39
6.7.2. Estructura... 40
6.7.3. Àmbits d’intervenció i programació d’activitats... 41
6.7.4. Tècniques que ha de conèixer i utilitzar el tutor: el sociograma... 43
6.8. De la teoria a la pràctica: vincle entre acció tutorial i fracàs escolar... 44
7. Proposta d’activitats d’orientació i acció tutorial... 46
7.1. Justificació, destinataris i context d’aplicació... 46
7.2. Objectius i continguts... 47
7.3. Metodologia... 48
7.4. El CEIP Sa Garriga... . 50
4
7.4.1. Anàlisi de la realitat del centre... 50
7.4.2. Metodologia del centre... 51
7.4.3. Projecte Educatiu de Centre... 51
7.4.4. Anàlisi i valoració de dades i resultats educatius del centre... 53
7.4.5. Pla d’Acció Tutorial... 54
7.4.6. Pla d’Atenció a la Diversitat... 55
7.4.7. Conclusions... 56
7.5. Característiques generals i diagnòstic del grup classe... 57
7.6. Sociograma... 58
7.6.1. Característiques i material... 58
7.6.2. Administració del qüestionari... 59
7.6.3. Correcció i interpretació dels resultats... 60
7.7. Proposta d’activitats... 66
7.7.1. Justificació... 66
7.7.2. Activitats... 68
7.8. Avaluació de la proposta... 75
8. Conclusions... 77
9. Referències bibliogràfiques... 80
10. Annexos... 92
5
Agraïments
S’aprofita aquest espai del Treball de Fi de Màster per agrair la col·laboració de diverses persones que, d’una forma o una altra, han fet possible la seva realització.
En primer lloc, donar les gràcies a l’Equip Directiu del CEIP Sa Garriga, a l’Equip d’Orientació d’Educativa i Psicopedagògica (EOEP) i als docents del primer cicle d’Educació Primària del mateix centre, els quals han dedicat el seu temps, s’han implicat en les meves funcions com a mestra tutora i m’han brindat tots els recursos i tota la documentació possible.
En segon i darrer lloc, agrair la tasca de la tutora Maria Antònia Gomila, consistent en l’acompanyament, orientació i guia així com en l’oferiment de recursos necessaris pel treball.
6
1. JUSTIFICACIÓ
El fracàs escolar és un tema actual, recent i polèmic a molts països de la Unió Europea, però sobretot a Espanya i concretament a la nostra comunitat autònoma, les Illes Balears, segons les dades de la darrera publicació de “Las cifras de la educación en España” sobre el curs 2014-2015 (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte [MEC], 2017). Com a mestra d’Educació Primària que exerceix professionalment en aquest àmbit, tinc present que el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar són una problemàtica important a tenir en compte des de la infància i no només a partir de l’adolescència, període en el qual aquests es fan més evidents. Per aquest motiu, és un tema del meu interès i ha sigut la font d’inspiració per a la realització d’aquest Treball de Fi de Màster (TFM).
A més, tots els aprenentatges i coneixements adquirits al màster d’Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família de la UIB, alguns d’ells relacionats amb els factors de risc i de prevenció del fracàs escolar i les conseqüències que aquest comporta en la infància i l’adolescència han fet que posteriorment, la meva feina al context escolar fos més observadora i es centrés sobretot en investigar les causes i les conseqüències del baix rendiment dels alumnes així com en les possibles actuacions per fomentar l’èxit escolar.
És important destacar també que l’experiència de pràctiques a Projecte Jove m’ha permès desenvolupar el tema del foment de l’èxit escolar a l’Educació Primària a partir de la relació entre el fracàs escolar a l’adolescència i el consum de drogues. A més, al tenir la oportunitat de poder participar en els programes duts a terme per part del departament de prevenció d’aquesta entitat, implantats també a escoles d’Educació Primària, vaig entendre que la intervenció en diferents àmbits, juntament amb el treball del foment d’hàbits saludables i d’habilitats bàsiques per a la vida en aquesta etapa escolar i per part del docent és fonamental per fer que el rendiment acadèmic no disminueixi i s’eviti el posterior consum de drogues.
7
Un cop realitzades les pràctiques i començada la vida laboral en contextos escolars, un cas concret d’un grup d’alumnes de segon de primària em va fer plantejar una sèrie de qüestions: quins són els indicis del fracàs escolar a l’Educació Primària? Quins factors influeixen en el baix rendiment de l’alumnat d’aquesta etapa? Com prevenir i actuar des de l’àmbit de la tutoria per millorar el rendiment escolar dels alumnes per tal d’evitar posteriors fracassos escolars?
Per aquest motiu i juntament amb una informació consultada que refereix un actual augment de la repetició al segon curs d’Educació Primària en comparació al quart i sisè curs, les necessitats de dur a terme actuacions per part meva com a tutora es van fer evidents. Així, aquest treball es troba emmarcat dins l’àmbit de la intervenció amb alumnat del primer cicle d’Educació Primària (concretament 2n curs) que es troben en situació de risc i que són susceptibles de ser víctimes de la cronificació del fracàs escolar en un futur, una situació molt relacionada amb els contextos més propers a l’infant. La intervenció en qüestió és de caire preventiu i es basa en la inclusió de l’alumnat del grup-classe.
Per aquests motius, el tema escollit per aquest treball està relacionat amb el foment de l’èxit escolar des de la tutoria mitjançant determinades activitats, ja que la problemàtica en qüestió, com veurem, tot i ser la gran protagonista a l’Educació Secundària, s’inicia i comença a fer-se evident moltes vegades en etapes anteriors. D’aquesta manera, la finalitat del treball és oferir recursos i eines dirigides a garantir l’èxit escolar equitatiu.
Per tant, després d’un marc teòric sobre la realitat del fracàs escolar i aspectes relacionats amb l’orientació i l’acció tutorial, es realitza un anàlisi del centre, dels seus documents i del grup-classe en concret i d’un sociograma d’aula, el qual permetrà conèixer amb més profunditat les relacions entre els alumnes així com les necessitats del grup, degut que s’ha detectat un baix rendiment acadèmic i unes relacions desfavorables entre alguns companys i companyes. Per això, s’intentaran esbrinar les causes d’aquest baix rendiment i la possible relació d’aquest amb l’experiència social de l’alumnat per poder realitzar una intervenció adequada. D’aquesta manera es podran dissenyar un conjunt d’activitats orientades a disminuir el baix rendiment i a millorar-lo, incidint
8
en les variables que més influeixin en aquest problemàtica: l’entorn familiar, l’entorn acadèmic i les característiques de l’alumnat. Aquesta proposta, a més de garantir l’èxit escolar, ajudarà i aportarà recursos a mestres d’Educació Primària amb l’objectiu que tinguin una nova visió del fracàs escolar i disposin de més eines per realitzar intervencions exitoses des de la tutoria.
2. INTRODUCCIÓ
El fracàs escolar ha sigut des de sempre una problemàtica que preocupa a la societat per tot allò que comporta. Fem referència, per exemple, a l’impacte negatiu que té en les oportunitats laborals dels joves (inserció laboral més dificultosa, llocs de treball inestables i amb salaris mínims), el que implica en aquests un major risc d’exclusió socioeconòmica i menors perspectives de disposar d’un estil de vida saludable; al conseqüent augment de les despeses públiques i socials; a taxes de productivitat més baixes; i a una manca de cohesió social i de creixement econòmic. A més, afloren en els estudiants i en els professionals del món de l’educació sentiments de frustració, de fracàs, el que fa que societat arribi a tenir la sensació que el sistema educatiu del nostre país no aconsegueix cobrir les expectatives esperades en matèria de formació (Sánchez, 2001).
Cal destacar que en els darrers anys la preocupació per aquest fenomen ha anat augmentant al nostre país i sobretot a la nostra comunitat autònoma a causa de múltiples factors. És per això que són nombrosos els autors (Sánchez, 2011;
Rodríguez i Romero, 2015; Pantoja, 2013; García, 2010), investigadors, responsables polítics i professionals del món educatiu que han decidit estudiar els elements que determinen dita problemàtica amb la finalitat d’esbrinar de quina manera es pot reduir, destacant, per una banda, sistemes educatius que combinen equitat i qualitat i obtenen millors resultats (Pascual i Amer, 2013) i per l’altra, la família i l’escola com a factors de risc i de protecció (Collet i Tort, 2011;
Lozano, 2003; Cerezo, Fernández, Núñez, Rodríguez, Rosário i Suárez, 2012).
9
Generalment, l’amoïnament pel baix rendiment o el fracàs escolar augmenta a l’etapa d’Educació Secundària, però de cada vegada més les mirades es dirigeixen cap a l’etapa prèvia: l’Educació Primària. Nombrosos treballs, com per exemple el de Fernández et al. (2010), conclouen que els problemes relacionats amb el rendiment acadèmic tenen el seu origen en l’etapa que va dels 6 als 12 anys, un fet que crea la necessitat de dur a terme en aquest període intervencions exitoses que impliquin als diferents membres de la comunitat educativa (alumnes, mestres i famílies). Segons Jiménez i López-Zafra (2009), la intervenció és necessària ja que està augmentant de forma progressiva a les escoles i els docents la consciència sobre el fet que l’adquisició de coneixements únicament acadèmics no són suficients per aconseguir l’èxit escolar. Les mateixes autores també destaquen l’increment de la coneixença quant a la consideració d’aspectes emocionals a les aules (rendiment dels alumnes, convivència escolar i benestar emocional) per garantir un major èxit acadèmic.
En aquest sentit, un dels instruments o mecanismes que els informes internacionals i nacionals proposen per garantir l’èxit escolar és l’orientació i l’acció tutorial. Aquests són, des de fa anys, uns elements contemplats per la legislació educativa i actualment esdevenen fonamentals per prevenir aquesta problemàtica des del context escolar. Així, és important conèixer els factors que directament es relacionen amb el fracàs escolar, ja que la intervenció des de la tutoria els ha de tenir en compte i partir d’ells. Així, dits factors s’analitzen en aquest treball amb l’objectiu final de dissenyar una proposta d’activitats, adaptades a les necessitats i els interessos de l’alumnat. Aquestes activitats, incloses en el context d’orientació i tutoria, concretament dins d’un Pla d’Orientació i Acció Tutorial (POAT), estan dirigides a un grup de segon d’Educació Primària i tenen la finalitat de garantir l’èxit escolar en els alumnes.
També és important conèixer quin és l’estat de la qüestió, és a dir, esbrinar quina és la realitat actual sobre la prevenció del fracàs escolar des del context de la tutoria. Si l’acció tutorial és útil, segons els autors, per prevenir la problemàtica del baix rendiment escolar, per què les xifres continuen augmentant i cada vegada en edats més primerenques? A quins problemes s’enfronten
10
els/les tutors/es dels grups avui dia? Aquestes són algunes de les qüestions que s’intenten resoldre en aquest treball i que també guien les activitats.
3. OBJECTIUS
En aquest treball es pretén treballar els següents objectius:
Objectiu general:
▪ Dissenyar una proposta d’acció tutorial basada en l’augment de la participació familiar, el treball de l’autoestima i l’autoconcepte, el desenvolupament de les habilitats socials, l’empatia i l’enriquiment de les relacions entre els alumnes i alhora les d’aquests amb el/la mestre/a.
Objectius específics:
▪ Analitzar quins són els factors influents del fracàs escolar a l’Educació Primària.
▪ Investigar les estratègies i els mecanismes que han demostrat ser eficaços en la prevenció del fracàs escolar i estudiar l’eficàcia de l’acció tutorial.
▪ Conèixer el fracàs escolar al nostre país i concretament a les Illes Balears (conceptualització, indicadors, factors, incidència, inicis, conseqüències i possible prevenció) així com l’orientació i l’acció tutorial (concepte, importància en el currículum i en el fracàs escolar, legislació, funcions, figura i perfil de tutor...).
▪ Estudiar quins són els nivells de fracàs escolar a l’Educació Primària en la darrera dècada i en quins cursos la taxa de repetició és més elevada.
▪ Conèixer què és el Pla d’Orientació i Acció Tutorial (POAT) i com es relaciona la tutoria amb la prevenció del fracàs escolar, analitzant les propostes que s’han plantejat des de la literatura.
▪ Fer una proposta d’activitats que puguin dur-se a terme en un context de tutoria amb el grup amb l’objectiu de treballar amb alguns elements
11
determinants com els esmentats en l’anterior punt en el context específic del CEIP Sa Garriga, de Sant Lluís (Menorca).
▪ Analitzar i estudiar un grup de segon d’Educació Primària i realitzar un sociograma que ens permeti conèixer amb detall quin és el clima d’aula actual.
▪ Estudiar com la participació familiar, l’autoconcepte i l’autoestima, les habilitats socials, l’empatia, el clima d’aula i les relacions entre els alumnes i amb el mestre influeixen en el seu rendiment.
▪ Analitzar críticament determinats documents del centre en qüestió per tal de veure quines són les mancances i/o elements millorables i de quina manera es poden introduir les propostes d’aquest treball.
4. METODOLOGIA
La realització de la primera part del treball es basa en una revisió bibliogràfica (investigacions, publicacions i articles) amb la finalitat de crear un sòlid marc teòric sobre el fracàs escolar i la funció tutorial i d’orientació que justifiqui la part pràctica del treball. A més, també s’analitzen dades i s’elaboren taules i gràfics.
En la segona part, es fa un diagnòstic i un estudi de les necessitats del centre i del grup per tal d’ajustar les propostes a la realitat del curs analitzat. Així, en primer lloc, es realitza una observació i una anàlisi del centre i dels documents més rellevants i de diferents aspectes d’un grup de segon de primària d’un centre concret. La justificació de la selecció del grup és perquè, segons la darrera edició
“Las cifras de la educación en España” referents al curs 2014-2015 (MEC, 2017), és el darrer curs dels tres cicles d’Educació Primària que presenta una taxa més elevada de repetició. En segon lloc, s’elabora un sociograma d’aula per obtenir més informació sobre les relacions entre els alumnes i com aquestes poden influir en el rendiment escolar. La comparació dels resultats amb les afirmacions del marc teòric i l’estudi i l’anàlisi d’aquests elements tenen l’objectiu d’adequar les activitats al màxim i tenir més garanties d’èxit en la recuperació del fracàs escolar des de la tutoria.
12
La tercera i darrera part consisteix en un disseny d’activitats per dur a terme des de la tutoria. Aquestes activitats estan dirigides a fomentar relacions saludables entre iguals i els alumnes amb els mestres (creant així un clima més favorable d’aula), i a treballar les habilitats socials, l’empatia, l’autoconcepte i l’autoestima i, a més, s’hi inclourà la família per augmentar la participació familiar.
5. EL FRACÀS ESCOLAR A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 5.1. Conceptualització del fracàs escolar
Com ja hem dit, el fenomen del fracàs escolar es un problema que actualment en el panorama educatiu del nostre país desperta preocupació i és objecte habitual de debat públic (Pascual, 2006). És per això que la rellevància d’aquest tema ha beneficiat el sorgiment d’abundants estudis i anàlisis durant els darrers temps, tot i que la complexitat del fenomen fa que existeixi una discussió a l’hora d’arribar a una definició comuna i clara perquè depèn de l’enfocament des del qual es considera, sobretot pels diferents significats i tot allò que comporta (Fernández et al., 2010).
Per exemple, Rodríguez (1986) considera el fracàs escolar quan es dona una situació en la qual l’individu no aconsegueix els assoliments esperats segons les seves capacitats, un fet que influeix en altres aspectes de la seva vida. De forma similar, Tapia (2002) afirma que, tenint en compte el nostre Sistema Educatiu actual, si un subjecte rendeix per sota de les seves possibilitats (és a dir, suspèn) fracassa.
En aquest sentit, aquests autors, juntament amb Roca (2010) esmenten que generalment es considera que un alumne fracassa quan no ha acabat els estudis de l’ensenyament obligatori, una versió que podria dur-se a debat ja que en aquest cas no es diferencia aquells alumnes que han intentat superar els estudis dels que ni tan sols ho han intentat. D’aquesta manera, dita definició no entén d’individualització i no té en compte els ritmes d’ensenyament ni les necessitats de l’alumnat, d’aquí que es consideri important arribar a una definició que aculli
13
a tots els alumnes. D’aquesta manera, Fernández, et al. (2010) elaboren i proposen una definició més inclusiva de fracàs escolar: “Optaremos por una concepción amplia del fracaso que incluya simplemente toda forma de no consecución de los objetivos escolares proclamados por la sociedad y que pueden estimarse como mínimos razonables en función del mercado de trabajo, a saber, un título regular postobligatorio” (p.90).
Per altra banda, Calero, Choi & Waisgrais (2010) fan referència al fracàs en funció de les competències mesurades per PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes de l’OCDE), afirmant que aquell alumne que es trobi en un nivell inferior a 2 és considerat un fracàs escolar.
Per aquests motius, Martínez (2011) afirma que no existeix un terme específic que defineixi el fenomen del fracàs escolar i que per això en l’actualitat s’utilitza per referir-se a diferents situacions. No obstant, Pascual i Amer (2013) recullen les diferents perspectives i arriben a la conclusió que la conceptualització del fracàs escolar gira en torn de quatre eixos:
▪ L’alumne, que és considerat un fracàs escolar quan aconsegueix un nivell mínim de coneixements i habilitats.
▪ L’escola, quan no fomenta un clima on l’aprenentatge es pugui donar adequadament.
▪ El sistema educatiu, funcionament del qual pot determinar o no el fracàs escolar.
▪ La societat (característiques familiars desfavorables), que pot influir en l’èxit o el fracàs.
D’aquesta manera, som conscients que el fenomen del fracàs escolar no fa referència exclusivament a l’alumnat, com diuen algunes definicions anteriorment estudiades, sinó que està influït per diferents elements.
Deixant de banda les definicions i seguint el treball de Rué (2003), és important diferenciar el terme “fracàs escolar” del d’”abandonament escolar”, ja que són dos conceptes que sovint creen confusió en la societat. Segons
14
Fernández et al. (2010) es considera abandonament la situació d’un alumne que deixa d’estar matriculat a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), el batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o no arriba a estar-hi, per no haver aconseguit els títols postobligatoris. D’igual forma que el terme “fracàs escolar”, es tracta d’una definició que tracta d’igual manera alumnes en situacions diferents: per exemple un alumne que ha acabat l’ESO i no s’ha matriculat a un estudi superior i un altre que sí ho ha fet i no l’ha acabat.
Tot i ser conceptes diferents, el fracàs i l’abandonament escolar estan íntimament relacionats. Segons Rué (2003), en moltes ocasions l’abandonament és una conseqüència del fracàs. Per aquest motiu, s’evidencia la necessitat de conèixer mesures eficaces per prevenir el fracàs escolar.
5.2. La realitat i les dimensions del fracàs escolar
A Espanya, el fracàs escolar és un dels aspectes que més preocupa en referència a la qüestió educativa. Potser aquesta situació actual de creixent alarma social pel baix rendiment escolar dels alumnes estigui condicionada per les noves exigències dels països avançats, consistents en formar individus que puguin adaptar-se als grans canvis i a les noves exigències de l’actual societat de la informació i del coneixement. D’aquesta manera, la qüestió educativa esdevé fonamental per als individus, sobretot si pensem en les noves condicions i qüestions laborals i econòmiques, caracteritzades per una major competitivitat i demanda d’habilitats. Així, seguint a Flecha, Gómez i Puigvert (com es va citar a Flecha, Padrós i Puigdellívol, 2003), en la nostra societat el que determina l’èxit o el fracàs de les persones o de les organitzacions és la capacitat de seleccionar la informació més rellevant en cada moment i de processar-la per aplicar-la adequadament en cada situació.
Pel que fa a la realitat, segons Fernández et al. (2010) les xifres de l’any 2006 estaven per sobre de la mitjana europea i dels països de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). A més, observant la taula que es presenta a continuació, les proves del “Programme for International Student Assessment” (PISA) o “Programa internacional per a l'avaluació
15
d'estudiants” del mateix any mostraven que la proporció d’alumnes en situació de risc de fracàs escolar al nostre país era elevada en comparació amb altres països europeus:
Taula 1. Proporció de població amb puntuació inferior al nivell 2 a la prova de ciències de PISA-2006
País % País %
Finlàndia 4,1 (563,3) Bèlgica 17,0 (510,4)
Països Baixos 13,0 (524,9) Dinamarca 18,4 (495,9)
Hongria 15,0 (503,9) Espanya 19,6 (488,4)
Alemanya 15,4 (515,6) República Eslovaca 20,2 (488,4)
Irlanda 15,5 (508,3) Letònia 20,3 (489,5)
República Txeca 15,5 (512,9) França 21,2 (495,2)
Àustria 16,3 (526,9) Luxemburg 22,1 (486,3)
Suècia 16,4 (503,3) Itàlia 24,0 (473,4)
Regne Unit 16,7 (514,8) Portugal 24,5 (474,3)
Polònia 17,0 (497,8) Grècia 25,3 (475,4)
Analitzant més xifres, segons les “Estadístiques dels ensenyaments no universitaris 2009” (com es va citar a Fernández et al., 2010) l’any 2009 el percentatge de joves que no tenien el títol postobligatori ni rebien una formació per aconseguir-lo, era d’un 31%, és a dir, el doble que la mitjana dels països europeus. A més, cal destacar que el percentatge de joves que no es trobaven escolaritzats en l’ensenyament corresponent a la seva edat evidencia que l’abandonament escolar es dóna dos anys abans del previst. No obstant, cal destacar que comparant les edicions de “Las cifras de la educación en España”
Font: Elaboració pròpia a partir de Calero, Choi & Waisgrais, 2010.
Microdades de PISA-2006.
16
(MEC, 2012; MEC 2017), i concretament repassant l’anuari estadístic elaborat per la “Subdirección de Estadística y Estudios del Ministerio”, es pot veure una lleugera disminució del fracàs i l’abandonament escolar. Mentre que al curs 2006-2007 el 28,4% dels estudiants abandonaren l’ESO sense obtenir el títol i la taxa d’alumnes de 15 anys que van arribar al quart curs d’aquesta etapa fou només d’un 57,4%, al curs 2013-2014 la taxa bruta de població que va acabar l’ESO amb el títol de Graduat és de 76,8% (és a dir, un 23,2% i un 5,3% inferior) i, tal i com es pot veure al gràfic següent, la taxa d’alumnes de 15 anys que van arribar al darrer curs fou de 63,9%, és a dir, un 6,5% superior.
Font: elaboració pròpia i adaptació a partir de “Las cifras de la educación en España” (MEC, 2017).
En la mateixa publicació de l’anuari estadístic també es fa referència a les taxes de repetició durant el mateix curs, tant d’Educació Primària com d’ESO.
Com es pot observar a la gràfica, a la primera etapa el percentatge d’alumnes que repeteix al final de cada cicle és inferior a 4%, mentre que a la segona etapa oscil·la entre 12,3% i el 9,5%.
93,7 %
89,5 %
85,3 %
71,7 %
63,9 %
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
%
Gràfic 1. Taxes d'idoneïtat en les edats obligatòries. Curs 2014-2015
17
Font: elaboració pròpia i adaptació a partir de “Las cifras de la educación en España” (MEC, 2017).
No obstant, tot i que els percentatges siguin elevats a l’Educació Secundària,
hem de destacar que l’etapa anterior, és a dir, l’Educació Primària té molt a veure amb les xifres anteriorment citades, encara que aquest període no sigui considerat com el principal factor desencadenant del fracàs escolar a l’Educació Secundària. El fet de no centrar l’atenció en l’etapa de Primària potser és a causa de la consideració que les taxes de fracàs són baixes en aquesta etapa en comparació a les de l’etapa de Secundària.
5.3. Els inicis del fracàs escolar
En el punt anterior s’ha fet referència a les xifres del fracàs escolar a l’Educació Primària. En aquest context i tenint en compte les dades sobre les taxes de repetició en aquesta etapa, Fernández et al. (2010) afirmen que tot i que l’etapa de Primària queda en un segon pla ja que les taxes de fracàs són més baixes i es relaciona el fracàs escolar directament amb l’ESO, aquesta problemàtica comença a l’Educació Primària. A més, segons les dades de l’informe “Fracaso y abandono escolar en España”, del mateix autor, la repetició
3,8 %
3,1 % 3,2 %
12,3 %
10,7 % 11 %
9,5 %
0 2 4 6 8 10 12 14
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
%
Gràfic 2. Percentatge d'alumnat que repeteix curs. Curs 2014-2015
18
de curs s’inicia a l’Educació Primària, ja que el 5,5% dels alumnes de 8 anys i el 10% dels de 10 anys no es troben als cursos que els corresponen per edat.
Els percentatges, tot i no ser rellevants i significatius si els comparem amb els de l’ESO, no es poden deixar de banda ja que ambdues etapes educatives estan relacionades, una precedeix l’altra i es troben englobades dins de l’educació obligatòria al nostre país. A més, Fernández et al. (2010) declaren que en aquesta etapa comencen a manifestar-se els primers indicadors del fracàs, com ara la repetició i el retràs. D’aquesta manera, podem arribar a la conclusió que existeixen més probabilitats que els alumnes que duen un retràs a l’Educació Primària el duguin, i més notori, a la Secundària. Així, ho afirmen els mateixos autors, exposant que el fracàs escolar ve precedit d’altres problemes anteriors (Fernández et al., 2010).
Analitzant les xifres, ja s’ha comentat que el fracàs a l’Educació Primària no arriba al 4%, però és important no obviar aquest percentatge i analitzar quina ha sigut la tendència de repetició (recordem que aquesta és un indici de fracàs) per cursos en la darrera dècada, amb l’objectiu de poder elaborar una proposta d’activitats que s’adapti a l’edat i les necessitats de l’alumnat.
En primer lloc, destaquem que als 12 anys ens trobem amb percentatges del 15% corresponents a alumnes que no finalitzen l’etapa i acumulen, com hem dit anteriorment, un retràs (Fernández et al., 2010).
Segons la taula que es presenta a continuació, basada en dades de l’”Estadística de las enseñanzas no universitarias 2009” (com es va citar a Fernández et al., 2010), al curs 2006-2007 les xifres s’incrementaren segons s’anava augmentant de cicle. En aquestes dates, la taxa total de repetició al primer cicle (1r i 2n curs) era de 2,3%, la del segon (3r i 4t curs) de 2,5% i la del tercer (5è i 6è curs) 3,5%. Aquest increment i sobretot el percentatge del 3,5% al darrer cicle ens dóna la informació necessària per entendre que a mesura que es passa de curs les xifres augmenten de cada vegada més i la diferència és
19
més gran, una diferència que, com hem dit abans, s’accentua a l’Educació Secundària.
Taula 2. Taxes de repetició a l’Educació Primària per cicle i sexe 2006-2007. En percentatge
PRIMER CICLE SEGON CICLE TERCER CICLE
Total 2,3 2,5 3,5
Homes 1,9 2,1 4,4
Dones 2,6 2,8 2,7
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Fernández et al., 2010.
Unes altres dades que cal analitzar, tenint en compte un dels objectius d’aquest treball, són les de la darrera publicació de “Las cifras de la educación en España” (MEC, 2017) sobre el curs 2014-2015. Amb la gràfica que es podrà veure més endavant podem fer un doble anàlisi: comparar les xifres de les Illes Balears amb la resta de comunitats espanyoles i analitzar quina és la darrera tendència en temes de repetició per cicles.
Taula 3. Percentatges (%) de repetició per comunitats i cicles
Segon curs Quart curs Sisè curs
TOTAL 3,8 3,1 3,2
Andalusia 5,5 4,1 4,3
Aragó 6,5 5,4 5,0
Astúries 4,1 2,8 3,5
Balears 5,9 5,2 4,7
Canàries 0,0 0,0 0,0
Cantàbria 4,2 3,6 3,6
Castella i Lleó 5,6 4,7 5,7
Castella-La Manxa 6,2 4,9 5,3
20
Catalunya 1,5 1,1 0,9
Comunitat Valenciana 0,0 0,0 0,0
Extremadura 5,2 4,6 4,4
Galícia 4,0 3,9 3,7
La Rioja 3,4 3,1 3,8
Madrid 4,6 3,9 4,5
Múrcia 5,3 5,5 6,8
Navarra 4,4 2,9 2,6
País Basc 4,4 3,1 2,8
Ceuta 6,8 5,4 6,2
Melilla 5,4 5,0 6,9
Font: elaboració pròpia i adaptació a partir de “Las cifras de la educación en España”, (MEC, 2017).
En primer lloc, podem veure que les Illes Balears són una de les comunitats autònomes on els percentatges de repetició a l’Educació Primària són més alts (entre 4,7% i 5,9%). Aquestes dades no ens sorprenen, ja que ja al curs 2009- 2010 les Balears ja eren, juntament amb sis comunitats més (Andalusia, Canàries, Castella La Manxa, Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla), la comunitat amb una baixa taxa de graduació a l’ESO, uns percentatges inferiors a la mitjana (entre 48% i 66,3%) i als d’altres comunitats com Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra i el País Basc, les quals arriben o superen el 80% (Roca, 2010). En segon lloc, es poden observar els percentatges d’alumnat repetidor (destacats en negreta). Concretament ens centrarem en les xifres totals. Al segon curs la taxa és de 5,9, al quart de 5,2 i al sisè 4,7. La conclusió, per tant, és que la tendència, contràriament a l’anterior, és en descens, és a dir, es mostren unes taxes més altes als primers cursos, concretament al segon, que als darrers. Aquesta diferència entre ambdues tendències es podria explicar amb
21
una hipòtesi: amb els anys s’han vist augmentades les xifres de fracàs escolar a secundària i s’han intentat detectar abans els indicis del fracàs escolar per part dels àmbits familiars i educatius, el que podria haver fet que no es permetés passar al curs següent a alumnes amb dificultats, amb l’objectiu que aquests no anessin seguint els cursos superiors amb majors retards.
Així, totes aquestes dades confirmen que a l’Educació Primària ja podem trobar indicis de fracàs escolar, de manera que les mirades no s’haurien de centrar només en l’etapa d’ESO. D’igual forma, les xifres evidencien que és necessària la conscienciació sobre els negatius efectes de la problemàtica en qüestió.
5.4. Incidència i conseqüències del fracàs escolar
En aquest punt del treball, es fa referència als efectes que té el fracàs escolar, ja que un dels motius que impulsa l’estudi d’aquest fenomen és la incidència que té en diferents col·lectius, sobretot quan els alumnes es troben a l’ESO o han sortit del sistema pels motius que siguin. A continuació s’expliquen les conseqüències per a cadascun d’aquests col·lectius: efectes relacionals, laborals, pels mestres i per les famílies així com per la societat en general.
En primer lloc, quant a aspectes de relació, estudis de Montero (com es va citar a Lozano, A., 2003), Wentzel i Asher i Wentwel i Caldwel (com es va citar a Cava i Musitu, 2001) demostren que els alumnes amb baix rendiment acadèmic, absentisme escolar o fracàs escolar són els més rebutjats pel grup-classe, el que contribueix a problemes d’autoestima i autoconcepte. A més, els alumnes que són objecte de rebuig o exclusió perceben el context escolar de manera més negativa que altres alumnes i són considerats més negativament per part dels docents (Wentzel i Asher, 1995; Wentzel i Caldwell, 1997, citat a Cava i Musitu, 2001), conseqüències que agreugen la problemàtica del baix rendiment escolar i el fracàs.
En segon lloc, quant a aspectes laborals, Calero et al. (2010) cataloguen de greus les conseqüències d’aquesta problemàtica, ja que la inserció laboral es
22
presenta més dificultosa pels individus que no es graduen a l’ESO. A més, coincidint amb la xarxa acadèmica Network of Experts in Social Sciences of Education and Training [NESSE] (2011), destaquen que això els fa tenir llocs de treballs poc estables, amb salaris més baixos i amb més inconvenients per trobar una feina. No obstant, també provoca despeses socials i econòmiques, ja que implica una baixa cohesió i una inferior productivitat així com cobrament d’impostos (NESSE, 2011). Per tant, tot això provoca que els estudiants presentin un major risc d’exclusió econòmica i social (Calero et al., 2010). A més, Sánchez (2001), afirma que el primer efecte negatiu del fracàs en l’alumnat és que aquest es convenci que la cultura i tot allò relacionat amb els aprenentatges escolars no són per ells.
En tercer lloc, els mestres i professors afirmen no estar preparats per treballar amb un determinat perfil d’alumnat: inadaptats i greument despenjats acadèmicament. Això provoca un sentiment de fracàs per part dels professors i que es sentin desconcertats, incòmodes, desmotivats i deprimits (Sánchez, 2001).
En quart i darrer lloc, el mateix autor afirma que els pares i la societat també pateixen els efectes del fenomen, ja que aquests dos grups el que demanen són:
continguts i disciplina i aprenentatge i formació, respectivament. No obstant, la problemàtica ha provocat que l’opinió pública es basi en que el sistema educatiu del nostre país no aconsegueix que l’alumnat posseeixi el que la societat i els pares demanen per ells. Així, tornem a fer referència als efectes econòmics i socials que incita el fracàs escolar i que es comentaven al començament d’aquest punt.
5.5 . Causes i factors de risc del fracàs escolar
Després d’analitzar quina és la situació actual del fracàs escolar a Espanya i a les Illes Balears i els efectes negatius que comporta aquesta problemàtica, és convenient identificar quines són les seves causes així com els factors que determinen que un alumne presenti un elevat risc de fracàs escolar.
23
La tasca de determinar els factors explicatius del fracàs escolar és recurrent a causa de les xifres anteriorment analitzades i alhora complexa degut que aquest és un problema multifactorial. Així, segons Lozano (2003) els estudis que intenten explicar el fracàs escolar parteixen de l’anàlisi dels factors que més influeixen i condicionen el rendiment acadèmic dels alumnes en l’àmbit escolar.
Pel que fa a l’estat de la qüestió, els resultats de les investigacions realitzades sobre el tema posen de manifest la influència de nombrosos factors explicatius que incideixen de manera significativa en el rendiment escolar dels estudiants. Generalment, segons Lozano (2003) els diferents treballs (com el de Collet i Tort, 2011) que intenten explicar el fracàs escolar coincideixen i parteixen de tres elements que directament intervenen en l’educació: pares (determinant familiar), escola (determinant acadèmic) i alumnes (determinant personal).
L’entorn familiar és una variable indiscutible i considerada per multitud d’autors, com per exemple Schiefelbaum i Simmons (com es va citar a Adell, 2002) o Fernández et al. (2010), com l’element que té més importància i pes en el rendiment escolar dels alumnes. Aquesta és una variable multifactorial dintre de la qual existeixen altres grans factors que poden conduir al fracàs escolar. En aquest context existeix un consens a l’hora d’atribuir a la família un gran poder d’influència en el progrés i el desenvolupament educatiu dels menors, degut que és l’entorn més proper a aquests (Collet i Tort, 2011; Lozano, 2003; Suárez et al., 2011). Existeixen determinades variables específiques que influeixen en la problemàtica del fracàs (Fernández et al., 2010): el nivell sociocultural dels pares és un factor fonamental per determinar el rendiment escolar ja que la professió, el nivell d’estudis i la situació laboral són elements molt determinants que cal tenir en compte; també, les expectatives familiars que es tenen sobre la utilitat de la formació i de la cultura en un futur determinen la participació i la implicació parental a l’escola, dos fets que influeixen directament en el rendiment dels fills;
a més, les famílies desestructurades i problemàtiques així com el trencament de les famílies d’origen són factors molt importants ja que impliquen situacions de divorci, de formació de famílies reconstituïdes o monoparentals i de la fi del
24
model tradicional familiar, uns canvis que sens dubte afecten al desenvolupament i el rendiment dels fills a l’escola.
L’entorn acadèmic també és un factor determinant, on, en primer lloc, les característiques del professorat juguen un paper molt important, ja que les relacions mestre-alumne tenen un paper fonamental en els resultats escolars. En segon lloc, el clima del centre i de l’aula (Calero et al., 2010), ja que segons Buote (com es va citar a Lozano, 2003) existeixen investigacions que mostren relacions entre el rendiment i les relacions entre els iguals. Segons l’estudi de Lozano (2003), el factor “relacions socials a l’aula”, juntament amb “relacions d’amistat”
i “relacions amb pares i adults” és un dels que més explica el fracàs escolar i prediu significativament el rendiment acadèmic, dintre de l’anàlisi de la dimensió
“entorn acadèmic”. Calero et al. (2010) fan referència a aquest factor de risc, afirmant que a millor clima d’un determinat context educatiu, major serà el risc de fracàs escolar de l’alumnat d’aquell centre. En aquest punt cal destacar el treball de González (2006) sobre la influència de la organització escolar en el fracàs; segons l’autora el clima i l’ambient d’aprenentatge és un dels aspectes que influeixen de manera significativa en els escolars. Coincidint amb Croninger
& Lee (2001) i Cottorell i Erwin (com es va citar a Cava i Musitu, 2001), comenten que les relacions que els alumnes tenen amb companys i mestres influeixen en el seu interès i la seva motivació per l’escola.
Les característiques i els recursos dels propis estudiants són uns factors intrínsecs que, de nou, condicionen poderosament els resultats escolars. En aquest treball ens interessa destacar dins d’aquesta variable les habilitats socials (dependents de les relacions entre iguals abans comentades). Podem dir que les relacions entre els companys influeixen en la socialització dels infants i joves així com en l’adquisició de competències, dos factors que poden influir en l’aprenentatge, tant de forma positiva com negativa. A més, segons Jadue (2002) la manca d’habilitats socials és un dels factors de risc del baix rendiment i del fracàs escolar. A més, afegeix que les dificultats en les habilitats socials afecten l’aprenentatge a l’escola, el que produeix baix rendiment i risc de fracàs escolar.
25
Finalment i seguint a Fernández et al. (2011), comentar que generalment es solen atribuir al fracàs escolar els factors intrínsecs dels alumnes, però de cada vegada es fa més referència a l’existència de causes extrínseques que també el condicionen, com ara les dues anteriorment anomenades: el context en el qual es desenvolupa l’estudiant i la família.
5.6. Mesures preventives del fracàs escolar
Arribats a aquest punt, és necessari fer referència a aquells elements que poden actuar com a agents preventius del fracàs i a aquelles mesures que funcionen en l’assoliment de l’èxit escolar.
Com que el context familiar afecta directament en el rendiment dels fills, la problemàtica del fracàs escolar ha sigut estudiada des de diferents enfocaments i perspectives metodològiques, tot arribant a un consens sobre la necessitat d’influir en les famílies per prevenir el baix rendiment acadèmic. Recordant que la família és un agent de vital importància en el procés educatiu dels alumnes i en el rendiment acadèmic d’aquests (Collet i Tort, 2011; Lozano, 2003; Suárez et al., 2011) destaquem les afirmacions de Mir, Batle i Hernández, (2009): “Per adaptar-se a les noves necessitats de la societat, l’escola ha d’obrir les portes i comptar amb la participació i l’ajuda de les famílies per esdevenir una comunitat d’aprenentatge i una forma de suport social a les pràctiques educatives familiars”
(p.45). Per tant, esdevé fonamental intervenir i treballar amb i des de les famílies per a millorar el benestar integral dels fills i evitar, per exemple, casos de fracàs escolar. A més, recordant que, parlant de les causes, una de les variables familiars que influeix negativament en el desenvolupament acadèmics dels infants és l’escassa participació de les famílies en la comunitat educativa, cal destacar que els treballs revisats indiquen que entre les principals reformes del sistema educatiu ens trobem amb proposicions orientades a fomentar els vincles entre l’escola i la família i les comunitats, unes mesures que s’orienten a la millora del rendiment dels alumnes (Pascual i Amer, 2013). A més, l’augment de la implicació familiar implica alhora una millora de la relació dels mateixos alumnes amb l’escola. Per tot això, segons Arostegui, Beloki i Darretxe (2013) existeixen
26
evidències científiques que demostren la importància de la participació de la família i altres membres de la comunitat com a estratègia d’èxit en les escoles, motiu pel qual multitud d’autors afirmen que la relació entre les famílies i l’escola és essencial atès el seu impacte en l’èxit acadèmic dels alumnes i per resultar ser un factor clau d’èxit. Aquest impacte es pot veure en el fet que l’assistència i la supervisió contínua adequada de les tasques, la bona comunicació entre pares i fills, la participació d’aquests en les decisions familiars i el fet de proporcionar el suport adequat condueix a unes millors possibilitats d’un infant de continuar després de l’etapa obligatòria, al desenvolupament per part d’aquest d’estratègies, a una major autogestió del temps, a una millor capacitat de concentració i en un augment de la confiança en sí mateix i en les seves pròpies capacitats (Orte et al., 2015).
Relacionat amb la idea anterior, les bones relacions entre pares i fills condueixen també a una major motivació dels alumnes, a un major interès en l’aprenentatge i a un major comportament a l’escola així com a una major acceptació per part dels docents. Així, estudis, treballs i investigacions com les de Suárez et al. (2012), Collet i Tort (2011), Lozano (2003) i Fernández et al.
(2010) demostren que aquest fet disminueix l’absentisme i promou el rendiment acadèmic positiu i l’assistència escolar. A més, existeixen estratègies basades en l’evidència per millorar l’enfortiment de la relació alumne-escola, tant per part dels alumnes com per part dels familiars gràcies a la implicació dels educadors i els individus relacionats amb en el món educatiu. En el primer cas, parlar de la participació activa dels estudiants en la seva pròpia educació, l’augment de les seves oportunitats per a millorar la seva implicació escolar, el desenvolupament de l’aprenentatge col·laborador i la seva participació en diferents programes per a millorar el seu rendiment. En el segon cas, destacar el foment de les expectatives dels pares i els familiars dels seus fills sobre el rendiment escolar i la finalització dels estudis, l’augment d’oportunitats per a incrementar la seva participació a l’escola i la comunitat i la seva participació en diferents programes per a millorar els resultats dels seus fills (Blum, 2005). Per acabar, és necessari que juntament amb la parentalitat i la responsabilitat dels pares per l’aprenentatge dels seus fills s’afavoreixin aquestes relacions entre la llar i
27
l’escola. Amb aquests processos obtindrem beneficis pels tres col·lectius directament implicats en el procés d’aprenentatge dels alumnes: l’alumnat (des de la primera infància, passant per l’Educació Primària i fins a l’Educació Secundària), la família i el centre escolar.
Quant al l’entorn acadèmic, Jadue (2002) conclou que les relacions socials i interpersonals beneficioses són un element important per l’estada de l’alumnat al centre. Coincidint amb Washington Office of the State Superintendent of Public Instruction (2003), González (2006) es centra, sobretot, en la relació entre professor-alumne, afirmant que les interaccions positives dels alumnes amb els mestres tenen una importància fonamental per un rendiment acadèmic òptim, unes interaccions que, segons Romeroy (2010), depenen de les habilitats docents. D’aquesta manera, es pot incidir en el context acadèmic i en les característiques personals dels alumnes i dels membres de la comunitat educativa. Així, fomentar un clima escolar positiu té un paper significatiu en la consecució, per part de l’alumnat, d’uns millors resultats escolars (Fullana, 1996). Per altra banda, l’autora destaca que les relacions favorables entre professors i alumnes i el clima positiu de l’aula incideixen beneficiosament en el rendiment dels alumnes, ja que es creen, segons Molina i García (1984) les condicions adequades per l’aprenentatge. Elliot, Gresham i Heffer, Gimeno Sacristán, Mantzicopoulos et al. i Michelson et al. (com es va citar a Fullana, 1996) afirmen que ser socialment competents i empàtics, tenir un comportament social adequat i gaudir de popularitat es relaciona positivament amb el rendiment acadèmic. Croninger & Lee (2001), a més d’aquest tipus de relacions, també afegeixen la importància de les interaccions amb altres adults de l’escola (com ara mestres de suport o orientadors) o amb iguals que puguin acompanyar-los i aconsellar-los. Des d’aquest context no només s’incideix en les relacions alumne-professor i en les relacions entre iguals, sinó que el foment d’aquestes relacions impulsa el desenvolupament de la identificació de les pròpies emocions i de les alienes (empatia) i, com a conseqüència, de les habilitats socials dels estudiants, unes variables que, com s’ha comentat, també influeixen en el rendiment acadèmic. No obstant, Fullana (1996) afirma que la intervenció escolar
28
preventiva s’ha de dur a terme abans que la problemàtica s’hagi presentat, el que evidencia que el coneixement i l’observació dels factors de risc a l’Educació Primària són fonamentals per dissenyar intervencions educatives susceptibles de ser dutes a terme des del context escolar per part de docents. Per acabar, cal destacar una afirmació de Pérez (2007) que afavoreix que els docents i altres persones que formen part de la comunitat educativa es preocupin per la relació entre les interaccions socials i el rendiment acadèmic per tal de reduir el fracàs escolar: “la escuela deviene un elemento neutro, que desconoce el juego de relaciones sociales y su incidencia en los procesos de enseñanza/aprendizaje”
(p.7).
Algunes d’aquestes últimes propostes comentades coincideixen amb les mesures que la OCDE suggereix per combatre el fracàs escolar (Pascual i Amer, 2013):
▪ Instaurar programes de preparació de cabdills per les escoles amb baix rendiment així com bons al·licients per retenir aquests líders als centres.
▪ Impulsar relacions positives entre alumnes i mestres.
▪ Fomentar una orientació adequada i identificar les dificultats en l’aprenentatge.
▪ Conservar els professors de qualitat.
▪ Millorar la comunicació escola-família i comunitat.
▪ Assegurar estratègies d’aprenentatge eficaç.
A més, tenint en compte que l’equitat i la inclusió són elements dels sistemes educatius que determinen l’èxit escolar, és important destacar les mesures que els mateixos autors recullen de la proposta de la OCDE (2011a) per combatre el fracàs escolar des del propi sistema:
▪ Suprimir la repetició de curs i fomentar estratègies alternatives com per exemple prevenir la repetició treballant durant el curs les mancances o reduir la repetició en assignatures concretes.
▪ Crear escoles comprensives.
▪ Postergar l’elecció d’itineraris a l’educació secundària superior.
29
▪ Promoure sistemes d’elecció que no fomentin la segregació.
▪ Invertir adequadament en escoles infantils que s’adaptin a contextos socioeconòmics adversos.
▪ Augmentar la inclusió de l’educació vocacional a l’educació secundària superior per evitar l’abandonament escolar.
Destacar també la gran importància que té el treball cooperatiu en xarxa, el qual esdevé un factor de protecció molt important a nivell escolar en la prevenció del fracàs (García, 2010 i Rodríguez i Romero, 2015). D’aquí que sigui fonamental que totes aquelles activitats, actuacions i intervencions comptin amb l’activa participació de tots els membres de la comunitat educativa (famílies, mestres i alumnat), amb la finalitat de garantir l’èxit escolar.
Cal fer referència també als recursos que l'administració educativa posa a disposició dels centres i/o que desenvolupa el mateix centre per a la detecció, intervenció i prevenció del fracàs escolar. Pel que fa a les actuacions que duu a terme la Conselleria d’Educació i Universitat, estan encaminades a garantir l’èxit escolar, intentant donar solucions a les problemàtiques associades al fracàs acadèmic i que s’han comentat al llarg del punt anterior. Quant a les famílies i a les dificultats socioeconòmiques que aquestes presenten, la Conselleria ofereix per aquest any, per exemple, ajudes de menjador i per la reutilització de llibres així com beques i subvencions. Referent al context escolar, podem trobar la plataforma de formació i innovació educativa, la qual permet compartir les bones pràctiques docents que es duen a terme a les escoles, és a dir, aquelles que aposten per la millora de la convivència i l’aprenentatge així com la millora de l’escola inclusiva. Fent referència a dificultats d’aprenentatge, també s’ofereixen cursos, per exemple, que brinden eines per a la intervenció educativa inclusiva, organitzats pel Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD), un servei que proposa mesures per atendre a tot tipus d’alumnat. Per últim, destacar els recursos que ofereix la institució relacionats amb la convivència amb l’objectiu de fomentar l’èxit escolar: mediació i Pràctiques Restauratives, assetjament, ús de tecnologies, interculturalitat, igualtat i dona, diversitat sexual, formació, bones pràctiques i cooperació institucional (Govern de les Illes Balears, 2017).
30
Finalment, és fonamental parlar de l’acció tutorial com a un element molt important per aconseguir l’èxit escolar. Molts països europeus consideren que l’orientació educativa és una de les mesures clau per prevenir i intervenir en problemes d’abandonament escolar, fracàs i baix rendiment, motiu pel qual s’ha atorgat als centres la principal responsabilitat sobre la implantació de l’orientació acadèmica, dirigida a alumnes de Secundària i, en menor mesura, d’Educació Primària (Eurydice, 2014). Segons Sánchez (2011) l’orientació és un element bàsic d’un procés educatiu de qualitat, ja que permet brindar ajuda a l’alumnat (personal, escolar, professional...) i ajustar el currículum a les necessitats del centre. A més, també aporta qualitat i millora a la convivència escolar, a l’orientació escolar i professional, al procés d’ensenyament-aprenentatge, a l’atenció a la diversitat i al desenvolupament d’una educació integral (Rodríguez i Romero, 2015). Tant Sánchez com aquests autors comenten que la funció tutorial també ajuda a prevenir dificultats d’aprenentatge, ja que pot ajudar a donar resposta a molts dels problemes de rendiment que afecten al nostre sistema educatiu. Per això, l’orientació educativa és essencial en el nostre sistema, motiu pel qual és una funció intrínseca a la funció docent i s’inclou en l’activitat educativa de forma integrada, planificada, transversal i incorporada dins de les diferents àrees curriculars. No obstant, és important incloure la família com a part responsable en la funció tutorial (Giner i Puigardeu, 2008), per la importància que hem investigat que té en diferents aspectes educatius dels fills.
Per tots aquests motius i pel fet que el tutor té la possibilitat d’influir positivament, com veurem més endavant, en diferents factors de risc anteriorment esmentats amb la finalitat d’assolir l’èxit escolar i prevenir el fracàs escolar, en aquest treball es pretén fomentar l’èxit escolar a partir d’una proposta d’acció tutorial. Destacar que en els punts següents del treball s’ampliarà informació referent, entre altres, a la importància de l’orientació i l’acció tutorial en el currículum d’Educació Primària, a les funcions de la tutoria a l’Educació Primària així com al concepte, el perfil, la figura i les funcions del tutor d’aquesta etapa.
31
6. L’ORIENTACIÓ I L’ACCIÓ TUTORIAL COM A EINA PREVENTIVA DEL FRACÀS ESCOLAR
6.1. Orientació i acció tutorial
Per apropar-nos als conceptes d’orientació i tutoria, Sánchez (2010), fa referència a les bases teòriques des de les quals parteixen ambdós termes.
Parlant d’orientació, segons aquesta mateixa autora, forma part de l’educació per diferents motius: l’educació implica una orientació per a la vida, ja que totes aquelles circumstàncies que influeixen en un subjecte i en les seves característiques personals determinen les opcions i la presa de decisions en diferents àmbits de la vida, l’assessorament sobre les quals i el foment de l’autonomia social i personal per obtenir més èxit en aquest procés és competència de l’orientació; també cal destacar que l’orientació fomenta que els individus siguin capaços de dur a terme positius processos d’aprenentatge.
Quant al terme “tutoria” aquest és més ampli que el de tutor (aquest s’estudiarà més endavant): “una actividad inherente a la función del profesor, que se realiza individual y colectivamente con los alumnos de un grupo de clase, con el fin de facilitar la integración personal y los procesos de aprendizaje” (p.29).
D’aquesta manera, l’acció tutorial comprèn totes aquelles activitats que es duen a terme per part del tutor amb el seu grup d’alumnes i amb la resta d’agents educatius que incideixen sobre ells (equip educatiu, pares, etc.). Per acabar d’entendre el concepte d’acció tutorial, la “Consejería de Educación de la Junta de Andalucía” [CEJA] (1995) explica alguns elements imprescindibles que han de completar la definició de tutoria, com per exemple:
▪ És un procés continu que es desenvolupa de forma activa i dinàmica que dona eines a l’alumnat perquè aquest elabori la seva pròpia visió del món i dels altres.
▪ Està planificat i suposa un procés d’aprenentatge.
▪ Requereix la col·laboració dels agents educatius implicats (famílies, alumnes i centre).
32
▪ Les activitats tutorials s’han de basar en el currículum i s’han de dur a terme de forma transversal i per part de diferents docents.
▪ S’ha de basar en activitats que fomentin el coneixement i la posada en marxa d’estratègies i tècniques per part de l’alumnat amb l’objectiu que aquest dugui a terme l’auto-orientació.
Destacar que tot i que la funció tutorial es troba implícita a l’acció docent i això potencia la figura i les obligacions tutelars del mestre/tutor (MEC, 1989), Rodríguez i Romero (2015) insisteixen en què s’ha d’entendre com un seguit d’intervencions i activitats grupals i planificades que fan partícips a tots els membres de la comunitat educativa (famílies, mestres i alumnat).
6.2. Funcions de la tutoria a l’Educació Primària
En aquest punt, és important assenyalar quines són les competències de l’acció tutorial. Encara que des de la Llei General d’Educació de l’any 1970 s’ha anat definint la figura del tutor així com les seves funcions, és important adaptar- ho a la canviant realitat social, amb l’objectiu que la tutoria esdevingui útil en el procés d’ensenyament-aprenentatge als centres escolars.
Per començar, és important destacar que les funcions de tutoria i orientació es duen a terme en totes les etapes educatives, a causa dels beneficis que tenen i que es detallen a continuació. A l’Educació Primària, es continua el procés iniciat a l’Educació Infantil i s’amplia prevenint dificultats d’aprenentatge i amb el desenvolupament d’aprenentatges bàsics per etapes posteriors.
Pantoja (2013) comenta que la tutoria no ha de ser un procés que tingui la finalitat única de posar solució als problemes que es puguin presentar, sinó que ha d’anar més enllà i s’ha de centrar en la formació integral dels alumnes, ha d’atendre a la diversitat, ha de fomentar actuacions col·laboradores, ha d’esdevenir un acte preventiu i adaptat als diferents contextos i canvis, així com usar els recursos disponibles, d’entre els quals destaquen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
