TESI DOCTORAL
L’EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT IFATIL I JUVEIL A LA CIUTAT DE
PALMA (MALLORCA, 1838 – 1960).
JOANA MARIA PUJADAS MORA
DIRECTORS
DRA. ISABEL MOLL BLANES DR. DIEGO RAMIRO FARIÑAS
Programa de Doctorat en Perspectives metodològiques de la investigació històrica i historicoartística.
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
Universitat de les Illes Balears
Maig, 2009
Fotografia de la portada: Reproducció del Estado Gráfico de las defunciones ocurridas en la ciudad de Palma desde el dia 18 de Marzo hasta el 17 de Septiembre de l’opuscle d’Enric Fajarnés Tur (1888): Epidemia de sarampión en Palma durante el año 1887.
Palma: Imprenta Juan Colomar y Salas. Biblioteca Lluís Alemany.
Fotografia de la contraportada: Reproducció del Plano y vista marítima de la ciudad de Palma en la isla de Mallorca de Llorenç Maria Muntaner (1831). Biblioteca Digital Hispánica. Biblioteca Nacional de España.
Agraïments
Al meu equip invisible
Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, per tu un almud i per jo una barcella…. era sempre l’inici de qualsevol rondalla que en contaven de nina. Així des d’infant vaig entendre que tota història tenia un principi i que acabava quan la padrina deia: I que no ho vulgui creure que ho vagi a veure. Amb aquestes darreres paraules, que ben bé són les primeres d’aquesta tesi, em serveixen per tancar aquest estudi. Un estudi que porta el meu nom però que no hagués estat possible sense l’ajut de tot un seguit de persones i institucions que han fet que avui aquesta tesi doctoral sigui presentada. Això sí, les errades imputeu-me-les a mi, els assoliments són gràcies al seu guiatge!
En primer lloc m’agradaria mencionar a la meva directora de tesi, la Dra. Isabel Moll, qui m’ha ensenyat que era la Història i com s’havia de fer per ser historiadora.
Del primer ensenyament en donaré compte al llarg de les pàgines que segueixen però de com és l’ofici d’historiador he de mencionar que de les primeres coses que en féu entendre és que una bona formació era la base de tota pretensió d’investigador. El seu mestratge continuà amb què tota recerca havia de tenir un problema ben definit i una bona estructura discursiva. Tot plegat ho he intentat, una altra cosa és si ho he aconseguit... Però el que sí he aconseguit és trobar a la meva mare acadèmica qui amb la seva bona manera de fer m’ha ajudat a créixer com a investigadora però sobretot com a persona.
Seguiré amb el codirector de la tesi, Dr. Diego Ramiro Fariñas qui em permeté realitzar part d’aquesta tesi al Departament de Demografia del CSIC i em facilità els mitjans tècnics i humans d’aquell departament. D’ell podria dir moltes coses però ressaltar que em mostrà que tot ha de tenir un punt i final i sobretot les tesis. Gràcies pel seu realisme, sense aquest al dia d’avui no estaria escrivint els agraïments.
Aquella idea de què la formació era primordial se’m materialitzà amb el meu pas pel Centre d’Estudis Demogràfics sota la direcció de la Dra. Anna Cabré a qui sempre agrairé haver-me ensenyat que era la Demografia, l’oportunitat que m’ha ofert en acabar la tesi al centre i poder incorporar-me en un projecte de demografia històrica que comença a donar les seves primeres passes i que per a mi és tot un honor ajudar a què es
“faci gran”.
Palma-Bellaterra-Cambridge-Umea-Michigan-Madrid-Palma-Bellaterra ha estat el meu itinerari ‘geogràfic’ acadèmic. En alguns llocs amb major permanència que en d’altres però que d’alguna manera tots ells han marcat el decurs de l’estudi però sobretot les persones que hi he anat trobant. D’aquestes permeteu-me que n’anomeni algunes.
Començant per Palma des de la Universitat de les Illes Balears no puc deixar de mencionar a Eva Canaleta Safont, amiga i companya acadèmica amb la qual la recerca ha estat el nostre punt d’encontre. A més de viure de molt a prop l’evolució d’aquesta tesi i que en el seu decurs m’ha regalat molts bons consells acadèmics i d’altres no tant acadèmics. Ara et toca tu companya en mostrar-nos la teva tesi! Seguiré pel Dr. Pere Salas Vives, un gran historiador i un gran pollencí per qui la història local té moltes respostes. Al Dr. Miquel Marín per les infinites consultes historiogràfiques que li he fet, és un pou de bibliografia!!, Al Dr. Joan March, l’ànima viva del ‘nostre’ Grup d’Investigació d’Història de la Salut per la seva capacitat d’engrescar i executar les
‘meves dèries acadèmiques’. I a tot el grup en general per la seva bona manera de fer! i en particular al seu director, Dr. Francesc Bujosa Homar.
De Bellaterra, és a dir del Centre d’Estudis Demogràfics, de la primera estada recordar a Soco Sancho com a coordinadora del MTEP, qui em va facilitar el meu primer aterratge fora de casa, als meus companys del MTEP 2002 que amb alguns d’ells estem compartint aquests mateixos moments. De la meva segona estada a l’estiu del 2004 permeteu-me que únicament mencioni als companys del MTEP 2000, Joan Alberich per la seva bona disponibilitat envers del Mapviewer (no et queixis ja hi tens la teva ratlla) i a Jordi Gumà, algú amb qui vaig connectar des del primer dia i que després de 5 anys... forma part del meu equip invisible, però ara no li toca res més en aquesta part!!. Del meu últim aterratge al centre he de mencionar a Miquel Valls Figols per la seva incansable ajuda amb tota la bibliografia, mapes i llegendes vàries i diverses.
Company ara et toca tu aquest camí!!, a Antonio David Cámara per les nostres converses ‘històriques’ i els ànims continus; però també a tots els companys del CED per la seva bona rebuda i per fer-me sentir com a casa!!
Del meu pas per Madrid a totes les ‘nines’ del departament, Bárbara Revuelta, Federica Deiana, Sol Juárez, Renata Hosnedlova i en especial a Begoña Villuendas per la seva immensa ajuda buscant-me referències a la biblioteca del CSIC en aquests darrers mesos d’escriptura a Mallorca, per la immensa capacitat de feina i la seva gran calidesa com a persona.
Del Grup del País Valencià com jo els anomeno referint-me al Dr. Josep Bernabeu de la Universitat d’Alacant per la seva incansable ajuda amb tota la codificació de les causes de defunció, al Dr. Quique Perdiguero de la Universitat Miguel Hernández i al Dr. Josep Lluís Barona de la Universitat de València per la seva predisposició en mostrar-me la Història de la Medicina. Encara que no hi fet cap aturada en les seves terres sempre recordaré aquell primer seminari per mi sobre els determinants del descens de la mortalitat a la Universitat Jaume I de Castelló que alguna de les seves conclusions he intentat plasmar en aquest estudi.
A totes les universitats estrangeres per la seva bona rebuda i per tot el que hi he pogut aprendre, del Cambrigde Group en especial al Dr. Richard Smith, de la Umea University: al Dr. Sören Edvinsson i al Dr. Anders Brandstrom, de la University of Michigan en el ICPSR al Dr. Myron Gutmann i al Dr. George Alter.
També esmentar que gran part d’aquesta tesi i totes les estades a l’estranger han estat gràcies al gaudiment d’una beca predoctoral FPI del Govern de les Illes Balears entre 2002 i 2006. Moltes gràcies a tot el personal de la Conselleria d’Economia i en especial a Bàrbara i Úrsula.
No puc deixar de mencionar a tots els arxivers, bibliotecaris i auxiliars dels diferents centres de documentació allà on he investigat però la llista seria molt llarga.
Per això únicament citaré el nom de les seves institucions: l’Arxiu Municipal de Palma, l’Arxiu Capitular, l’Arxiu Diocesà, l’Arxiu del Regne de Mallorca, l’Arxiu del Consell de Mallorca, el Registre Civil de Palma, la Biblioteca Lluís Alemany i la Biblioteca Fundación Bartolomé March. Sense els seus tresors aquesta tesi no s’hagués pogut portar a terme!
And the last but not the least (ja ho se Dra. Moll, aquesta és la seva marca!!) agrair i dedicar aquesta tesi al meu equip invisible, la meva família. Invisible perquè ben segur que ells no seran reconeguts per la tasca acadèmica però sense ells aquesta tesi no hagués estat possible. No sols pel suport moral sinó per les hores dedicades a la seva construcció. Sense ells no soc ningú!!. De la meva família en particular a la meva mare pels milions de papers de burocràcia que li ha tocat entendre, presentar, enviar, etc...
Algú se n’havia d’encarregar amb les meves constants anades i tornades. Al meu pare per totes les hores d’arxiu que va fer en el buidatge de les fonts demogràfiques, un historiador en potència!!. A la meva Memé, la meva padrina de les rondalles .... per la
seva línia directa amb aquell d’allà dalt!. A la tia Paca, pels millors entrepans, quartos,...
i totes les exquisideses culinàries que és capaç d’imaginar per alimentar el meu estómac!. A Jordi, sí Jordi Gumà el company del MTEP 2000, el meu Peter (i ja no explico més!!) amb qui a més de caminar plegats per la Demografia també passegem per la vida. Ànim!, ara et toca a tu!!
Per tot plegat, gràcies i mil vegades gràcies!!
PD: Segurament em deixo algú, no m’ho tingueu en compte!!, en el meu arxiu mental hi sou tots presents però ara mateix ...
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Bellaterra – Sabadell, maig de 2009
Índex
I. Marc general de la recerca. ... 23
1. Introducció... 25
2. Definició del problema. ... 32
2.1 La mortalitat en la infància com a indicador de qualitat de vida... 35
2.2 La dicotomia entre la millora de la nutrició i les mesures de Salut Pública en el descens de la mortalitat en la infància. ... 40
3. Marc teòric... 48
II. Font i mètodes ... 71
1. Fonts. ... 74
1.1 Fonts documentals ... 75
1.1.1 Llibres sacramentals ... 77
1.1.2 Llibres d’enterraments... 85
1.1.3 Registre Civil... 95
1.1.4 Libro de exposiciones... 104
1.1.5 Censos i Moviment Natural de la Població ... 111
1.1.6 Les actes instiucionals: Plenari municipal – Junta Municipal de Sanitat i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca. ... 118
2.1 Fonts bibliogràfiques ... 123
2.1.1 Discursos, premsa i conferències de divulgació mèdica ... 124
2.1.2 Les topografies mèdiques i d’altres memòries sanitàries ... 131
2. Mètodes. ... 137
2.1 Les òptiques demogràfiques. ... 142
2.1.1 La construcció de les sèries demogràfiques ... 144
2.1.1.1 La sèrie de naixements ... 144
2.1.1.2 Les sèries de defuncions ... 147
2.1.1.3 Les sèries d’events vitals de la Inclusa... 154
2.1.1.4 La classificació de les expressions de diagnòstic de les causes de defunció ... 158
2.2 Mesurar la mortalitat ... 164
2.2.1 La mortalitat infantil... 165
2.2.2 La mortalitat juvenil ... 170
2.2.3 L’estructura de la mortalitat per causes de defunció ... 171
2.2.4 La Inclusa a través del survival analysis o l’event history analysis... 171
2.2.5 Altres indicadors... 175
2.3 El tractament de la documentació qualitativa... 177
2.4 Problemes metodològics... 182
2.4.1 L’Almudaina, seu episcopal ... 182
2.4.2 Subregistrament de les defuncions en el primer dia de vida i el concepte de ‘nascut viu’ i nascut mort’ ... 188
2.4.3 Les institucions i la deslocalització d’events vitals ... 196
III. L’evolució del model demogràfic: El comportament de la mortalitat infantil i
juvenil a la ciutat de Palma, 1840 - 1960 ... 201
1. Les Illes Balears en nombres demogràfics: creixement i dinàmica de la població als segles XIX i XX. ... 203
1.1 El creixement de la població. ... 205
1.2 El procés urbanitzador i la creació de nous municipis. ... 222
1.3 El comportament demogràfic. ... 230
1.3.1 La natalitat. ... 231
1.3.2 La mortalitat. ... 234
1.3.3L’esperança de vida. ... 243
1.3.4 El context demogràfic de les Illes Balears vist pels propis contemporanis (acaballes del segle XIX). ... 249
2. L’estructura per edats de la mortalitat infantil i juvenil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 257
2.1 La quantificació de la mortalitat a la infància a través de dues fonts de registre diferents: registre sacramental de defuncions i registre d’inhumacions... 266
2.2 La posició de les Illes Balears en el context espanyol en relació a la mortalitat infantil i juvenil. ... 271
2.3 L’estructura de la mortalitat infantil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960... 276
2.3.1 La mortalitat neonatal i postneonatal... 283
2.3.1.1 La mortalitat perinatal a la ciutat de Palma, 1840 - 1960... 287
2.3.1.2 La mortalitat neonatal... 296
2.3.1.3 La mortalitat postneonatal per mesos desagregats i el mètode de Bourgeois-Pichat com a una aproximació al patró de lactància de la ciutat de Palma, 1840 - 1960... 300
2.3.2 La lluita contra la mortalitat infantil: El discurs mèdic envers la lactància materna i les campanyes puericultores a la ciutat de Palma al tombant del segle XIX... 304
2.4 L’estructura de la mortalitat juvenil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 317
2.4.1 La mortalitat juvenil primerenca. ... 318
2.4.2 La mortalitat juvenil tardana a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 328
2.4.3 Les necessitats higièniques de la ciutat de Palma a través de la quantificació demogràfica al tombant del segle XIX al XX. ... 334
2.4.3.1 L’abastament, la canalització de l’aigua i el clavegueram, unes de les necessitats higièniques de la ciutat de Palma al tombant del segle XIX al XX. ... 341
2.4.3.2 L’enderrocament de les murades, una vella necessitat higiènica de la ciutat de Palma al tombant del segle XIX al XX. ... 346
2.5 La mortalitat infantil i juvenil de la ciutat de Palma comparada amb l’Espanya peninsular, 1840 -1960. ... 350
3. Sexe, estacionalitat i estructura per causes de defunció a la infància de la ciutat de Palma, 1840 - 1960... 363
3.1 El sexe en la mortalitat de la infància a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 363
3.1.1 La raó de masculinitat al naixement a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.. 367
3.1.2 La mortinatalitat i la mortalitat infantil per sexes a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 368
3.1.3 La mortalitat juvenil per sexes a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 372
3.2 L’estructura de la mortalitat en la infància per causes de defunció... 382
3.2.1 El patró epidemiològic segons l’edat a la defunció en la infància per causes
... 388
3.2.2 Les malalties infeccioses en la infància... 393
3.2.2.1 Les malalties infeccioses de transmissió aèria en la infància... 397
3.2.2.2 Les malalties infeccioses transmeses per aigua i aliments en la infància ... 419
3.2.2.3 Les malalties infeccioses transmeses per altres vies en la infància .. 430
4. El urban penalty a la infància de la ciutat de Palma, 1840 - 1960... 434
4.1 La mortalitat de la ciutat de Palma, una mortalitat artificiosa per l’efecte institucional de la Inclusa, 1840 – 1960. ... 437
4.2 Una primera aproximació a la mortalitat institucional, la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 446
4.3 Surviving as a foundling in the island of Mallorca, Palma Foundling Hospital, 1840 – 1960. ... 456
4.3.1 Institutional dynamics of the Palma foundling hospital. ... 462
4.3.2 Characterization of the institutionalised population... 465
4.3.3 The condition of being a foundling in terms of survival. ... 479
4.3.4 Evaluating the child-care system of the foundling hospital. ... 490
IV. Conclusions ... 507
V. Fonts i bibliografía... 520
Índex de Diagrames
Diagrama 1: Estructura de la base de dades documental... 180 Diagrama 2: Tipus de documents de la base de dades documental... 181 Diagram 3: The foundling’s pathway... 463 Índex de Gràfics
Gràfic 1: Percentatge de notació desagregada entre el primer i el segon mes en l’edat a la defunció en els llibres d’enterrament de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 151 Gràfic 2: Percentatge de notació desagregada entre el primer i tercer any en l’edat a la defunció en els llibres d’enterrament de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 152 Gràfic 3: Percentatge de defuncions sense adreça coneguda entre el naixement i l’edat complerta de 9 anys per fonts a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals... 153 Gràfic 4: Coincidència dels Libros de Exposiciones amb els llibres d’enterraments i el Registre Civil (1854 – 1960). ... 158 Gràfic 5: Percentatges de defuncions ‘sense causa’ sobre el total de defuncions en la infància a la ciutat de Palma, 1836 – 1881. Mitjanes mòbils quinquennals... 163 Gràfic 6: Matriu de dispersió per les defuncions en el primer mes de vida en diferents trams d’edat i pels nascuts vius a partir del Moviment Natural de la Població, 1879 – 1882 i 1920 – 1960. Relació lineal ... 192 Gràfic 7:Matriu de dispersió per les defuncions en el primer mes de vida en diferents trams d’edat i pels nascuts vius a partir del Moviment Natural de la Població, 1879 – 1882 i 1920 – 1960. Relació curvilínia... 194 Gràfic 8: Estimació i ajustaments dels ‘nascuts morts’, ‘morts al néixer’ i ‘morts en les primeres vint-i-quatre hores’ a partir del model 3... 195 Gràfic 9: Estimació i ajustaments de les defuncions en les primeres vint-i-quatre hores a partir del model 3. Valors anuals... 196 Gràfic 10: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per a Mallorca, Menorca i Eivissa diferenciant la capital i la resta d’illa, 1860 – 1960. ... 210 Gràfic 11: Taxes brutes de natalitat i mortalitat (‰) per a Mallorca, Pitiüses i Menorca, 1880 – 1940. Mitjanes mòbils triennals. ... 233 Gràfic 12: Taxes brutes de natalitat i mortalitat (‰) per a la ciutat de Palma, 1880 – 1960. Mitjanes mòbils triennals... 234 Gràfic 13: Percentatge de defuncions per sexes i edats de febre groga entre setembre i novembre de 1870, Palma. ... 238
Gràfic 14: Percentatge de defuncions per estat civil i sexes de febre groga entre setembre i novembre de 1870, Palma... 239 Gràfic 15: Defuncions en la infància en relació a les defuncions totals (%) a la ciutat de Palma, ... 260 Gràfic 16: Mortalitat en la infància (10q0, ‰) a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 261 Gràfic 17: Creixement percentual per decennis de la mortalitat en la infància a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 262 Gràfic 18: Probabilitat de morir per edats simples i per generació de naixement, Palma, 1840 – 1960. ... 264 Gràfic 19: Supervivència per generació de naixement, Palma, 1840 – 1960... 265 Gràfic 20: Variació percentual del nombre de defuncions per edats simples entre els llibres d’enterraments del cementiri municipal i els llibres de defuncions parroquials a la ciutat de Palma, 1836 – 1901. Escales diferents. ... 269 Gràfic 21: Mortalitat infantil a la ciutat de Palma, 1840 - 1960. Mitjanes mòbils quinquennals... 277 Gràfic 22: Mortalitat infantil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960 per cada un dels models d’estimació de les defuncions en les primeres 24 hores i per fonts. Mitjanes mòbils quinquennals... 279 Gràfic 23: Diferència percentual entre el quocient de mortalitat infantil ‘legal’ i l’estimat a partir del model ‘General 4’. Valors anuals... 280 Gràfic 24: Mortalitat posteneonatal i neonatal a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 283 Gràfic 25: Mortalitat neonatal a la ciutat de Palma, 1840 – 1960 per cada un dels models d’estimació de les defuncions en les primeres 24 hores a partir dels llibres sacramentals i el Registre Civil. Mitjanes mòbils quinquennals... 285 Gràfic 26: Moviment relatiu de la mortalitat neonatal i postneonatal a la ciutat de Palma, 1836 – 1955. Valors per vintennis. Mateixa escala d’eixos, llargària diferent. ... 286 Gràfic 27: Mortalitat perinatal a la ciutat de Palma, 1878 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals... 291 Gràfic 28: Mortalitat perinatal, en les primeres 24 hores i en la primera setmana de vida a la ciutat de Palma, 1878 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals... 293
Gràfic 29: Distribució percentual de les criaturas abortivas a partir de nascuts morts, morts al néixer i morts en les primeres 24 hores amb les seves corresponents línies de tendència. Valors anuals. ... 294 Gràfic 30: Mortinatalitat a la ciutat de Palma i a la província de les Illes Balears, 1878 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 295 Gràfic 31: Mortalitat neonatal per setmanes i en les primeres 24 hores per model d’estimació a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 298 Gràfic 32: Mortalitat postneonatal per mes de defunció a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 301 Gràfic 33: Anàlisi biomètric de la mortalitat infantil a la ciutat de Palma, 1840 – 1959.
... 303 Gràfic 34: Mortalitat juvenil primerenca (4q1) a la ciutat de Palma per fonts, 1840 – 1960. ... 318 Gràfic 35: Creixement percentual per decennis de la mortalitat juvenil primerenca a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 320 Gràfic 36: Mortalitat infantil (q0) i juvenil primerenca (4q1) a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 321 Gràfic 37: Raó estructural de la mortalitat infantil i juvenil primerenca a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 322 Gràfic 38: Moviment relatiu de la mortalitat infantil i juvenil a la ciutat de Palma, 1836 – 1955. Valors per vintennis... 323 Gràfic 39: Mortalitat juvenil primerenca per edats simples a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 325 Gràfic 40: Moviment relatiu de la probabilitat de morir entre el naixement i el primer i de la del primer al segon aniversari a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Valors per vintennis. ... 326 Gràfic 41: Moviment relatiu de la probabilitat de morir entre 1 (q1) i 2 anys (q2) d’edat, entre 2 (q2) i 3 (q3) anys d’edat i entre 3 (q3) i 4 anys (q4) d’edat a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Valors per vintennis. Escales diferents... 327 Gràfic 42: Mortalitat juvenil tardana (5q5) a la ciutat de Palma per fonts, 1840 – 1960.
... 330 Gràfic 43: Creixement percentual per decennis de la mortalitat juvenil tardana a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Escala positiva i negativa diferent de l’eix y. ... 331
Gràfic 44: Mortalitat juvenil primerenca (4q1) i tardana (5q5) a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals – Moviment relatiu de la probabilitat de morir entre la mortalitat juvenil primerenca (4q1) i tardana (5q5) (escales diferents). ... 332 Gràfic 45: Mortalitat juvenil tardana per edats simples a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 333 Gràfic 46: Mortalitat infantil (q0) a diferents localitzacions peninsulars, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 353 Gràfic 47: Variació percentual de la mortalitat infantil entre les localitzacions peninsulars i la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 355 Gràfic 48: Mortalitat juvenil (4q1) a diferents localitzacions peninsulars, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 358 Gràfic 49: Variació percentual de la mortalitat juvenil entre les localitzacions peninsular i la ciutat de Palma, 1840 – 1960... 359 Gràfic 50: Mortalitat infantil (q0) i juvenil (4q1) a diferents localitzacions peninsulars, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. Escales diferents. ... 360 Gràfic 51: Raó entre sexes al naixement a la ciutat de Palma, 1836 – 1960. Valors anuals. ... 367 Gràfic 52: Raó entre sexes en la mortinatalitat a la ciutat de Palma, 1836 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 369 Gràfic 53: Mortalitat infantil diferenciada per sexes a la ciutat de Palma,1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 370 Gràfic 54: L’accentuació de la raó de masculinitat en la mortalitat infantil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 371 Gràfic 55: Mortalitat infantil diferenciada per sexes a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 373 Gràfic 56: La raó de masculinitat en la mortalitat juvenil a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 375 Gràfic 57:Evolució del patró estacional de la mortalitat en la infància a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. ... 380 Gràfic 58: Evolució del patró estacional de la mortalitat en la infància per grups d’edat a la ciutat de Palma, 1840 – 1960... 381 Gràfic 59: Evolució del patró estacional de la mortalitat en la infància per grups d’edat a la ciutat de Palma, 1840 – 1960... 382
Gràfic 60: Mortalitat en la infància per tipus de causa de mort a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 383 Gràfic 61: Mortalitat en la infància per causes infeccioses i no infeccioses a partir de la correcció de les partides de defunció que no reporten la causa de mort en els llibres sacramentals a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 387 Gràfic 62: Percentatge de causes infeccioses i no infeccioses recuperades a partir dels llibres d’enterraments en la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 388 Gràfic 63: Mortalitat infantil per tipus de causa de mort a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 389 Gràfic 64:Mortalitat neonatal i postneonatal a partir dels llibres sacramentals i registre civil per tipus de causa de mort a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. (Escala eix ‘y’ diferent)... 390 Gràfic 65: Mortalitat juvenil primerenca per tipus de causa de mort a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 391 Gràfic 66: Mortalitat infantil per tipus de causa de mort a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 392 Gràfic 67: Percentatge de causes infeccioses per via de transmissió recuperades a partir dels llibres d’enterraments en la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 397 Gràfic 68: Mortalitat en la infància per verola a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Valors anuals. ... 398 Gràfic 69: Mortalitat infantil i juvenil per verola a la ciutat de Palma, 1840 - 1960. .. 402 Gràfic 70: Mortalitat en la infància per xarampió a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Valors anuals. ... 403 Gràfic 71: Mortalitat infantil i juvenil per xarampió a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Valors anuals. Escales diferents. ... 407 Gràfic 72: Mortalitat per diftèria en la infància a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Mitjanes mòbils quinquennals. ... 408 Gràfic 73: Mortalitat en la infància per tuberculosi a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.
Valors anuals. ... 414 Gràfic 74: Mortalitat en la infància per grip a la ciutat de Palma, 1900 – 1960. Valors anuals. ... 418 Gràfic 75: Mortalitat en la infància per grip a la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 420
Gràfic 76: Pes percentual dels diagnòstics agrupats sota títol de ‘diarrea i enteritis’ en la infància de la ciutat de Palma, 1836 - 1900... 421 Gràfic 77: Concordança per causa de defunció de diarrea entre els llibres d’enterraments i els llibres sacramentals en la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 422 Gràfic 78: Concordança per causa de defunció de disenteria i febre tifoide entre els llibres d’enterraments i els llibres sacramentals a la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 424 Gràfic 79: Estacionalitat a la defunció per ‘diarrea i enteritis’ en la infància de la ciutat de Palma, 1840 - 1960 ... 425 Gràfic 80: Estacionalitat a la defunció per febre tifoide i disenteria en la infància a ciutat de Palma, ... 426 Gràfic 81: Mortalitat infantil i juvenil per dentició a la ciutat de Palma, 1840 – 1960.431 Gràfic 82: Concordança per causa de defunció de dentició entre els llibres d’enterraments i els llibres sacramentals a la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 432 Gràfic 83: Concordança per causa de defunció de dentició entre els llibres d’enterraments i els llibres sacramentals a la infància de la ciutat de Palma, 1836 – 1881. ... 433 Gràfic 84: Percentatge de defuncions institucionals per grups d’edat sobre el total de defuncions de cada un d’aquests en la ciutat de Palma, 1882 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals... 439 Gràfic 85: Comparativa de la mortalitat infantil a la ciutat de Palma amb i sense l’efecte institucional de la Inclusa, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 440 Gràfic 86: Variació percentual de la mortalitat infantil a la ciutat de Palma amb i sense l’efecte institucional de la Inclusa, 1840 – 1960. ... 441 Gràfic 87: Comparativa de la mortalitat neonatal a la ciutat de Palma amb i sense l’efecte institucional de la Inclusa, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 443 Gràfic 88: Comparativa de la mortalitat postneonatal a la ciutat de Palma amb i sense l’efecte institucional de la Inclusa, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils quinquennals. ... 444 Gràfic 89: Mortalitat dels expòsits (6q0) i abandons en la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals. ... 448 Gràfic 90: Mortalitat infantil dels expòsits (q0) de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals... 451 Gràfic 91: Mortalitat neonatal i postneonatal dels expòsits de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals... 452
Gràfic 92: Mortalitat per setmanes en el primer mes de vida dels expòsits de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals. ... 453 Gràfic 93: Mortalitat juvenil primerenca de la ciutat de Palma i dels expòsits de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals... 454 Gràfic 94: Mortalitat juvenil primerenca per edats simples dels expòsits de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1840 – 1960. Mitjanes mòbils decennals. ... 455 Figure 95 : Percentage of the number of abandonments in relation with the number of births in the city of Palma, 1840 – 1960... 460 Figure 96: Number of deaths at the Palma Foundling Hospital according to place of occurrence, 1840 – 1960. Five year average. ... 461 Figure 97: Annual intake in the Palma Foundling Hospital, 1840 – 1960. ... 466 Figure 98: Percentage of admissions in the first week of the foundling’s life at the Palma Foundling Hospital, 1840 – 1960. ... 471 Figure 99: Sex ratio on entry into the Palma Foundling Hospital, 1840 – 1920. Five year average... 473 Figure 100: Sex ratio on admission into Palma Foundling Hospital according to origin, 1840 – 1920. Five year average... 474 Figure 101: Seasonality on admission into Palma Foundling Hospital, 1840 – 1960.
Fiver year average. ... 476 Figure 102: Seasonality on entry into the Palma Foundling Hospital according to origin, 1840 – 1960. ... 477 Figure 103: Correlation between the seasonal coefficients of the births in the city of Palma and admissions into the Foundling Hospital through the wheel and through a rural origin, 1840 – 1881. ... 478 Figure 104: Kaplan-Meier estimate for the Palma Foundling Hospital, 1840 – 1960. 480 Figure 105: Kaplan-Meier estimate according to sex for the Palma Foundling Hospital, 1836 – 1862. ... 482 Figure 106: Kaplan-Meier estimate according to origin for the Palma Foundling Hospital, 1836 – 1862... 483 Figure 107: Kaplan-Meier estimate according to season of admission for the Palma Foundling Hospital, 1836 – 1862. ... 485 Figure 108: Territorial distribution of external breastfeeding for the Palma Foundling Hospital,... 496
Figure 109: Waiting time for the external breastfeeding according to entry cohort into
the the Palma Foundling Hospital, 1850 – 1880 ... 499
Índex d’Il·lustracions Il·lustració 1: Esquema de les categories historiogràfiques utilitzades com a marc teòric. ... 48
Il·lustració 2: Simplificació dels determinants de salut proposat per Frenk et al. (1991) ... 64
Il·lustració 3: La interrelació de les teories transicionals en matèria de salut... 65
Il·lustració 4: Xarxa de parròquies mares a la ciutat de Palma al segle XIX... 78
Il·lustració 5: Estructura de les partides de baptisme i defunció al segle XIX. ... 80
Il·lustració 6: Evolució de les partides d’enterraments del cementiri municipal de Palma (segle XIX)... 89
Il·lustració 7: Estats parroquials de baptismes i defuncions establerts per la Reial Ordre de l’1 de desembre de 1837 (Model 1ri 7è). ... 96
Il·lustració 8: Model teòric i les seves variacions en el pathway de l’expòsit. ... 107
Il·lustració 9: Partida d’un Libro de Exposiciones de la Inclusa de la Ciutat de Palma (1893). Arxiu del Consell de Mallorca... 108
Il·lustració 10: Estat parroquial de defuncions remesos per part de l’Ajuntament de Palma al Govern de la Província establert per la Reial Ordre de l’1 de desembre de 1837 (Model 8è). ... 115
Il·lustració 11: Acta de la sessió ordinària de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de la ciutat de Palma, 1831. Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia. ... 122
Il·lustració 12: Portada del discurs inaugural de l’any acadèmic de 1905 de la Reial Academia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca... 126
Il·lustració 13: Portada del discurs inaugural de l’any acadèmic de 1897 del Col·legi Mèdicofarmaceutic de Palma. ... 128
Il·lustració 14: Integració de mètodes en la recerca documental, triangulació metodològica. ... 140
Il·lustració 15: Les òptiques de l’anàlisi demogràfica. ... 143
Il·lustració 16: Exemple de taula de recollida dels naixements de la ciutat de Palma (1836 – 1960). ... 145
Il·lustració 17: Fitxa de recollida dels baptismes administrats a la parròquia de
l’Almudaina, Palma (1836 – 1881). Microsoft Access. ... 146
Il·lustració 18: Fitxa de recollida de les defuncions de la ciutat de Palma (1836 – 1962). Microsoft Access ... 148
Il·lustració 19: Fitxa de recollida bàsica dels events de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1836 – 1960. ... 155
Il·lustració 20: Fitxa de recollida completa dels events de la Inclusa de la ciutat de Palma, 1836 – 1960. ... 156
Il·lustració 21: Els components de la mortalitat fetal i de la mortalitat infantil... 258
Il·lustració 22: Els components de la mortalitat juvenil... 259
Il·lustració 23: La construcció de pous negres i cisternes. ... 345
Il·lustració 24: Cartell de divulgació sanitària per la lluita contra la febre tifoide a la ciutat de Palma (1923). Associació per la Cultura de Mallorca. ... 427
Índex de Mapes Mapa 1: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per municipis de l’illa de Mallorca, 1860 – 1960... 213
Mapa 2: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per municipis de l’illa d’Eivissa, 1860 – 1960. ... 218
Mapa 3: Taxes anuals de creixement (%) demogràfic per municipis de l’illa de Menorca, 1860 – 1960. ... 222
Mapa 4: Municipis per sobre i per sota dels 5.000 habitants a l’illa de Mallorca, 1860 – 1960. ... 225
Mapa 5: Esperances de vida al néixer per regions històriques d’Espanya, 1860 – 1960. Nivells de mesura en anys diferents. ... 245
Mapa 6: Esperances de vida al néixer per províncies espanyoles, 1900 – 1930. Nivells de mesura en anys diferents... 246
Mapa 7: Esperances de vida al néixer per capitals de província a Espanya, 1900 – 1930. Nivells de mesura en anys diferents. ... 247
Mapa 8: Taxa de mortalitat infantil per regions històriques d’Espanya a mitjans del segle XIX... 273
Mapa 9: Taxa de mortalitat infantil per a les províncies espanyoles, 1901 – 1955. Nivells de mesura diferents. ... 274
Índex de Taules
Taula 1: Les fases del canvi poblacional en els estudis de Thompson (1929) i Landry (1934). ... 51 Taula 2: Classificació de les fonts utilitzades segons la seva difusió... 75 Taula 3: Distribució de les vicaries in capite a la ciutat de Palma (segle XIX)... 78 Taula 4: Cronologia per parròquies mares del llibres sacramentals de defuncions de la ciutat de Palma, 1836 –1881. ... 84 Taula 5: Cronologia del registre d’enterraments del cementiri rural municipal de la ciutat de Palma (segle XIX) ... 91 Taula 6: Cronologia per parròquies mares del llibres d’enterraments del cementiri municipal de la ciutat de Palma, 1836 –1881... 91 Taula 7: Seccions per la confecció de l'empadronament de defuncions ocorregudes entre l'1 d'agost i el 15 de desembre de 1865 ... 94 Taula 8: Estats numèrics de baptismes a la ciutat de Palma a partir de la Reial Ordre de l’1 de desembre de 1837, 1836 – 1870... 97 Taula 9: Organització parroquial dels Estats numèrics de baptismes a la ciutat de Palma a partir de la Reial Ordre de l’1 de desembre de 1837, 1838 – 1870 ... 98 Taula 10: Organització per vicaries in capite dels Estats numèrics de baptismes a la ciutat de Palma a partir de la Reial Ordre de l’1 de desembre de 1837, 1836 – 1870.... 99 Taula 11: Comparació entre fonts de registre d’esdeveniments vitals. ... 110 Taula 12: Variable edat en els censos de població d’època estadística, 1857 - 190 .... 113 Taula 13: Avortaments per viabilitat a la ciutat de Palma en el Moviment Natural de la Població, 1878 - 1960... 117 Taula 14: Taula de recollida dels naixements de la ciutat de Palma (1900– 1960).
Microsoft Excel. ... 147 Taula 15: Coincidència alta en el creuament entre les partides dels llibres
d’enterraments i dels llibres sacramentals de la ciutat de Palma (1836 – 1881) i dels primers amb el Registre Civil (1882 – 1901). ... 149 Taula 16: Coincidència intermèdia en el creuament entre les partides dels llibres
d’enterraments i dels llibres sacramentals de la ciutat de Palma (1836 – 1881) i dels primers amb el Registre Civil (1882 – 1901). ... 149
Taula 17: No coincidència en el creuament entre les partides dels llibres d’enterraments i dels llibres sacramentals de la ciutat de Palma (1836 – 1881) i dels primers amb el
Registre Civil (1882 – 1901). ... 150
Taula 18: Estructura de l’anàlisi de supervivència de la inclusa de la ciutat de Palma 173 Taula 19: Percentatges de naixements atribuïbles a la parròquia de l'Almudaina (1836 - 1881)... 183
Taula 20: Correlació entre el nombre de baptismes de la parròquia de l’Almudaina, 1836 – 1881. ... 185
Taula 21: Avortaments per viabilitat de la ciutat de Palma en el Moviment Natural de la Població, 1878 – 1960 ... 190
Taula 22: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) d’alguns regions històriques – províncies espanyoles, 1797 – 1960. ... 205
Taula 23: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per a les Illes Balears, 1860 – 1960 ... 210
Taula 24: Percentatge de població de la ciutat de Palma segons la seva ubicació d’intramurs o d’extramurs, 1846 – 1853. ... 215
Taula 25: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per la població de la ciutat de Palma segons la seva ubicació d’intramurs o d’extramurs, 1840 – 1900... 215
Taula 26: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per les Illes Pitiuses segons capital , 1790 – 1900. ... 217
Taula 27: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per a les Illes Pitiüses, 1900 – 1960. ... 218
Taula 28: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) pels municipis de l’illa de Menorca, 1782 – 1840. ... 219
Taula 29: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per a l’illa de Menorca, 1860 – 1900. ... 220
Taula 30: Taxes anuals de creixement demogràfic (%) per a l’illa de Menorca, 1900 – 1960. ... 221
Taula 31: Taxes anuals de creixement (%) demogràfic per la població de la ciutat de Maó segons la seva ubicació d’intramurs o d’extramurs, 1840 – 1900. ... 221
Taula 32: Població urbana de l’illa de Mallorca, 1860 - 1960 ... 224
Taula 33: Població urbana de l’illa d’Eivissa, 1790 - 1897... 226
Taula 34: Població urbana de l’illa d’Eivissa, 1900 - 1960... 226
Taula 35: Població urbana de l’illa de Menorca, 1860 - 1960 ... 227 Taula 36: Població activa per sector econòmics a les Illes Balears... 228 Taula 37: Segregació de municipis a l’illa de Mallorca durant el segle XIX i XX... 229 Taula 38: Taxes de letalitat (%) de febre groga per mesos i per hospitals provisionals de Palma, 1870. ... 240 Taula 39: Taxes de mortalitat estandarditzades (‰) per a la ciutat de Palma i per a Balears rural, 1900 – 1930... 243 Taula 40: Variació percentual de l’esperança de vida al néixer a la província de les Illes Balears i a la ciutat de Palma, 1860 – 1960... 248 Taula 41: Esperança de vida per món urbà (ciutat de Palma) i món rural (província menys capital) en la província de les Illes Balears, 1900 – 1930... 249 Taula 42: Composició desagregada de les sèries demogràfiques. Espanya, segle XIX i
XX... 351 Taula 43: Creixement de la mortalitat infantil (%) per períodes decennals (1840 – 1960)
... 357 Taula 44: Creixement de la mortalitat juvenil (%) per períodes decennals (1840 – 1960)
... 362 Taula 45: ANOVA d’un factor per a la mortalitat infantil per sexes a la ciutat de Palma, 1836 – 1960. ... 371 Taula 46: ANOVA d’un factor per a la mortalitat infantil per sexes a la ciutat de Palma, 1836 – 1960 ... 374 Taula 47: Regressió logística per a l’epidèmia de còlera de 1865 a la infància de la ciutat de Palma ... 430 Table 48: Geographic place of origin of foundlings in the city of Palma, 1840 – 1960.
... 468 Table 49: Concentration of deaths at the age of 0 and 1 day of life according to origin at the Palma Foundling Hospital, 1840 – 1930. ... 472 Table 50: Cox regression stratified by means of admission for Palma Foundling
Hospital, 1836 -1939 (p<0.005) ... 486 Table 51: Proportional hazards analysis of rural infants (to one month) for the Palma Foundling Hospital, 1836 – 1917, (p<0,05). ... 488 Table 52: Returning pattern according to age, Palma Foundling Hospital, 1850 – 1880.
... 501
Table 53: Proportional hazards analysis of childhood (to six years) breastfeeding for the Palma Foundling Hospital, 1836 – 1962, (p<0,05). ... 504
I. Marc general de la recerca.
1. Introducció.
El Demographic Yearbook 20061 de Nacions Unides publicat l’any 2008 estimava que en el període 2005-2010 les regions del món amb major mortalitat infantil serien Serra Lleona (Àfrica) i Afganistan (Àsia); la primera amb una taxa del 160,3 defuncions de menors d’1 any d’edat per cada mil nascuts vius i la segona amb 157. Es tracta de xifres que corresponen a l’Espanya de les primeres dècades del segle XX
(Dopico, 1985 – 1986)i que a l’actualitat es troben en torn al 4,2‰. És una diferència que suposa una reducció de més del 90%, que es produeix al llarg de 150 anys i que es pot considerar com a producte de les anomenades Transició Demogràfica, Epidemiològica i Sanitària. La manca d’homogenització de les xifres entre els diferents països mostren diferents ritmes de transició amb diferents determinants de descens la qual cosa no significa que els països africans o asiàtics mencionats hagin de seguir l’evolució demogràfica europea com llargament s’ha criticat a la formulació clàssica de la Transició Demogràfica. Els alts nivells de la mortalitat infantil a l’Espanya del segle
XIX i principis del segle XX feren que s’encunyés l’expressió ‘el problema de la infancia’ (Barona Vilar, 2007) que suposà la mobilització social i institucional en pro de la supervivència dels infants. Amb un parangó ansincrònic cal entendre que un dels vuit objectius de desenvolupament del mil·lenni presentats en l’últim Human Devolpment Report 2007/2008 és la reducció d’aquesta mortalitat junt a d’altres com l’eradicació de la pobresa i de la fam, millorar la salut materna o promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona. Un mateix ‘problema’ amb dues situacions històriques diferents.
La mortalitat en la infància en clau històrica és un tema que en els darrers 30 anys ha tingut un espai considerable en la recerca demogràfica, però seria reduccionista sinó tinguéssim en compte les valuoses aportacions des de la història de la població, la història social, la història de la medicina o fins i tot la història de la pedagogia. Tot un grapat de tendències historiogràfiques que han anat definint-se i reformulant-se i que la
‘Història Contemporània’ ha sabut integrar, de vegades en major o menor èxit, en la seva disciplina. Una història que l’entenem com “[...] una conjunción de procesos múltiples que identifican modos de comportamiento social, prácticas de acción política, formas de organización económica” (Moll Blanes, 2002 b: 42) que recull l’essència de
1 La versió electrònica es troba disponible a:
http://unstats.un.org/unsd/Demographic/ Products/dyb/dyb2006.htm. [Consulta: 15 d’abril de 2009]
l’Escola dels Annals i no com una successió d’esdeveniments en un període concret que recorda al positivisme de Ranke. Una conceptualització que he rebut de la mà de la Dra.
Isabel Moll en les seves classes de llicenciatura de l’assignatura de ‘Tendències Historiogràfiques Actuals’ i en els seus cursos de doctorat: ‘Història social i qualitat de vida’ (2001 – 2002) i ‘Noves perspectives i nous problemes en el marc de la Història Contemporània’ (2002 – 2003) i que m’ajudaren a entendre que la història no era monolítica sinó que la confluència de processos era el perquè de tot plegat.
A més, els principals processos que configuren l’època contemporània poden ser estudiats a partir de l’origen i el desenvolupament de l’Estat de Dret o Estat Liberal, la formació i l’evolució del procés d’industrialització i l’expansió i universalització de la cultura europea. L’Estat és un “[...] conjunto de organizaciones que, por un lado, pone en marcha estrategias que inciden directamente sobre la sociedad y, por otro, influye sobre la creación de culturas políticas, la formación de grupos y su acción pública.”
(Moll Blanes, 2002 b: 49). La institucionalització d’aquest nou model d’estat s’observa per un reforçament de l’Administració pública a partir de la racionalització de la seva estructura que es transmeté en la preocupació per saber la composició de la població o les fonts de producció de riquesa, la qual cosa implicà la creació de tot un aparell estadístic per quantificar-los.
L’afany racionalitzador de l’Estat Liberal ha proporcionat per a l’estudi de la població un ventall de fonts que permeten resseguir l’estructura i dinàmica de la població, que en el cas espanyol es remunta a mitjans del segle XIX quan es consolidà la pràctica de l’estadística iniciada per a la confecció del cens de 1857 amb la creació de la Comisión de Estadística General del Reino pel Reial Decret de 3 de novembre de 1856.
Una època que venia precedida d’un període anomenat preestadístic en què la vocació del recompte poblacional en les seves diferents facetes tenia finalitats molt diverses – religioses, fiscals, militars– exceptuant els censos d’Aranda (1768), de Floridablanca (1787) i de Godoy (1797) per la seva finalitat demogràfica. No obstant això, la finalitat de recompte proporciona la validesa de la seva utilització per a finalitats d’estudis de població en el passat encara que el seu propòsit últim no fos el purament demogràfic. La disposició de fonts estadístiques i preestadístiques que conformen una part important de la informació per a l’estudi de la història de la població, com per exemple els registres d’events demogràfics o els censos i padrons, fan que per a la seva explotació sigui necessari l’aplicació de les tècniques de l’anàlisi demogràfic convertint-se així la història de la població en demografia històrica.
L’interès envers els estudis de la població se’m despertà com fruit de la meva participació en qualitat d’alumna col·laboradora en el darrer any de la llicenciatura d’història (2001) de la mà de la Dra. Isabel Moll en el projecte Mortalidad infantil y condiciones de vida en Baleares (1876 – 1936) on vaig descobrir tot un grapat de fonts històriques sobre el comportament demogràfic. Les possibilitats que des de la meva inexperiència en investigació se’n mostraren en aquell projecte i seguint el consell experimentat de la meva tutora feren que acudís al Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona per poder començar a adquirir els coneixements tècnics en matèria demogràfica, necessaris per a iniciar qualsevol treball en aquesta línea.
El juny de 2002 vaig iniciar el postgrau en ‘Mètodes i Tècniques per a l’Estudi de la Població’ (MTEP) de l’esmentat centre. Una de les primeres assignatures fou la d’Anàlisi Demogràfica impartida per la Dra. Anna Cabré, qui ens féu entendre que la població era “[...] una mena d’hotel, l’ocupació del qual variava segons la freqüència de les entrades i l’estada mitjana dels seus residents; el manteniment dels nivells d’ocupació depenia de tots dos factors, no solament de les entrades.” (Cabré Pla, 1999:
16). I de forma sintètica aquesta realitat podia ser representada amb un instrument d’anàlisi anomenat piràmide de població, la qual no sols era una “fotografia fixa” de la població sinó que l’estructura per edats d’una població explicava ‘la història’ d’aquella població. Recordo una piràmide de població d’Espanya a 1960 on s’hi podien explicar demogràficament els efectes de la Guerra Civil, la pandèmia de grip, etc. Per tant, la confluència de processos històrics que m’havien ensenyat per a abordar la història era representable en un histograma propi de la demografia.
La conjugació entre història de la població i demografia històrica per T. H.
Hollingsworth (1969) ha estat entesa com la dicotomia entre Historical Demography i Demographic History a partir de la distinció entre l’ús o no de tècniques demogràfiques (Vann, 1979). Aquesta vessant quantitativa suposà “[...] a motor force in the development and transformation of social history, as well as one of the main vectors for the introduction of quantitative methods. It was a pioneering discipline, consistent with the ambition of the Annales school to write the history of ‘ordinary people’.”
(Rosenthal, 1997: 216) en la seva vessant més purament descriptiva (Willigan i Lynch, 1982). Els mètodes quantitatius han proporcionat a la història social la valoració numèrica de les condicions de vida de la població a partir de l’ús de la mortalitat i sobretot envers la història de la salut de la població com una aplicació particular de la
història de la medicina. Aquesta pel seu costat ha desenvolupat un apropament estadístic a través l’epidemiologia.
Totes les tendències historiogràfiques esmentades han ajudat a configurar aquest estudi. Encara que el procés ha anat acompanyat d’algunes constatacions prèvies que han estat fonamentals per la gestació de l’estudi. La primera d’aquestes correspon a l’existència de tota una sèrie d’estudis anteriors que qualifiquen la transició de la mortalitat a les Illes Balears d’avançada en relació, sobretot, a les províncies interiors d’Espanya (Arbelo: 1962; Bujosa et al, 2000; Cabré, 1998; Garcia i Gil, 2007; Gómez Redondo, 1992; Muñoz Pradas: 2005 a; Nadal, 1984; Nicolau Nos: 1991; Pascua:
1934). Era aquesta una transició avançada? pel fet de què cronològicament la transició a les Illes Balears inicià el procés que després fou seguit per la resta de províncies. O fou precoç en relació a la seva singularitat en comparació a la resta de transicions desenvolupades per la resta de províncies. Eren la singularitat o l’avançament conseqüències d’una mala praxis registral? La segona s’hauria d’entendre a partir de la voluntat d’establir la caracterització del model de transició demogràfica urbana envers la mortalitat i fonamentalment com es podia descriure el urban penalty. I la tercera i última com un intent d’explicar la direcció de les causes del descens de la mortalitat a partir de la valoració del discurs mèdic en la creació d’un estat d’opinió qualificat i hegemònic.
La qualificació d’avançada o precoç de la Transició Demogràfica balear, i particularment de la seva capital, la ciutat de Palma, per part d’estudis de caire general crea la necessitat de fixar la cronologia del procés local per tal de proporcionar un element clau en l’explicació de la regionalització del fenomen. L’aproximació local permet la utilització de fonts primàries que possibiliten la caracterització particular del procés a més de l’observació directe de les pràctiques registrals per poder determinar l’existència o no d’una mala praxis. La varietat de fonts locals faculten la validació de la seva informació a partir de fonts amb les mateixes finalitats però amb orígens diferents.
D’aquí la importància que es confereix en el present estudi als registres d’inhumacions del cementiris municipals com a font complementària o substitutòria dels registres comunament utilitzats per a l’estudi de la mortalitat, sobretot del registre sacramental de defuncions.
La transició de la mortalitat en la infància com a objecte d’estudi partint de la reconstrucció de sèries demogràfiques locals en la historiografia espanyola ha rebut una major atenció en les localitzacions rurals que urbanes com mostren tres tesis recents: La
primera d’aquestes fou presenta a 1997 per part d’Alberto Sanz Gimeno denominada La transición de la mortalidad infantil y juvenil en el Madrid rural. Siglos XIX y XX , de Diego Ramiro Fariñas: La evolución de la mortalidad en la infancia en la España Interior, 1785 – 1960 (1998) i la tercera per part de Elena Robles González: La transición de la mortalidad infantil y juvenil en las comarcas meridionales valencianas, 1838 – 1960 defensada a 2002. A més de tota una sèrie d’articles en revistes com el Boletín de la Asociación de Demografía Histórica després Revista de Demografía Histórica, d’altres de tall antropològic o d’història de la medicina. Totes aquestes recerques tenen en comú la reconstrucció de les sèries a partir dels registres sacramentals de baptismes i defuncions o del Registre Civil de naixements i defuncions.
En canvi, la mortalitat urbana ha estat habitualment estimada a partir del Moviment Natural de la Població a causa de l’estructura territorial de la pròpia font que diferencia capital de província i província. Alguns exemples d’aquesta aproximació, sense ànim d’exhaustivitat, són les següents publicacions: La mortalidad infantil en España de Marcelino Pascua (1934)2, La Mortalidad de la infancia en España : 1901- 1950 d’Antonio Arbelo (1962)3, Desarrollo económico y social y mortalidad infantil.
Diferencias regionales (1860-1950) de Fausto Dopico (1985 – 1986)4, La mortalidad infantil española en el siglo XX de Rosa Gómez Redondo (1992)5 , In search of the urban penalty: exploring urban and rural mortality in Spain during the demographic transition de David Reher (2001).6 Aquests estudis assimilen amb món urbà, les capitals de província i amb el rural, la província menys la capital. D’aquesta manera, aquesta font permet reconstruir els nivells de mortalitat per a tot l’estat i pel que fa a la reconstrucció de les sèries de mortalitat de manera continuada a partir de 1900.
Per contra, l’estudi presentat planteja la reconstrucció de la sèries de mortalitat en la infància d’un centre urbà – la ciutat de Palma– des d’una aproximació local per tal de poder tenir major nombre de variables explicatives del procés de transició. Així, es compte amb l’estacionalitat de la defunció, el sexe i la causa de mort. Variables que el Moviment Natural de la Població recull però que no identifica amb el període d’edat de la infància. Amb les mateixes característiques estructurals del present estudi cal citar la
2 Publicat a Madrid pel Departamento de Estadísticas Sanitarias/ Dirección General de Sanidad.
3 Publicat per l’Instituto Balmes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
4 Correspon a un dels articles de la revista Dynamis, volum 5 – 6, p. 381-396.
5 Fou editat a Madrid pel Centro de Investigaciones Sociológicas.
6 Fou publicat a la revista International Journal of Population Geography, volum 7, número 2, p. 105- 127.
tesi doctoral de Sagrario Anaut Bravo (1997) titulada Mortalidad y política sanitaria y urbana en Pamplona: La mortalitdad infantil y juvenil y sus causas (1880 – 1935). Tot i que el seu abast cronològic és menor que l’utilitzat en el present estudi (1840 – 1960) o en les tesis apuntades amb anterioritat a més de tenir en comú un dels punts de referència temporal, la Reial Ordre d’1 de desembre de 1837 per l’obligatorietat de la recollida de les causa de defunció en les partides sacramentals. No obstant això, com a conseqüència de la suavització de les corbes de mortalitat les sèries de mortalitat en la infància de la ciutat de Palma seran presentades a partir de 1840.
La reconstrucció de les sèries locals de mortalitat ha permès observar la influència de la institució benèfica per excel·lència d’acollida de la població abandonada en la infància exclusivament de localització urbana que donava cobertura a la resta de l’illa de Mallorca, la Real Casa de Expósitos o comunament coneguda com la Inclusa, en els nivells de mortalitat de la ciutat. D’aquesta manera, s’ha procedit a identificar i a explicar el urban penalty com a conseqüència de l’existència de la institució a la ciutat. Alhora, la institució concebuda com una subpoblació ha permès la configuració d’una aproximació pròpia de la demografia diferencial.
L’explicació de la penalització urbana, tot i partir de la quantificació en termes de mortalitat en la infància per entendre de manera completa el seu significat, s’ha d’entendre com a conseqüència de la industrialització i urbanització. Són conseqüències que s’han pautat a través del discurs mèdic de denúncia dels problemes higiènics que ajudaren a construir un estat d’opinió que posteriorment transcendiria en l’aplicació de mesures de Salut Pública per part de l’Administració local. El requeriment mèdic no únicament es limità a la reforma ambiental sinó també a combatre les pràctiques populars envers la cura dels infants sobretot en termes de nutrició (a tall d’exemple:
Rodríguez Ocaña, 1996).
El procés de denúncia mèdica anà acompanyat de l’ús de càlculs demogràfics i epidemiològics, una pràctica que a les acaballes del segle XIX s’anà incorporant paulatinament al discurs de la classe mèdica mallorquina, que serví de justificació de l’estat sanitari de la població (Pujadas Mora, 2008). Un estat que fou presentat com a deplorable i que com a tal s’hi entenia la intervenció dels metges o dels higienistes en general. D’aquesta manera, s’identificaren les malalties de major incidència i prevalença, quasi sempre en termes de mortalitat donada la pràctica inexistència de registres de morbilitat, que gràcies a la medicina de laboratori s’anaven identificant la seva etiologia. I d’aquí, la importància que es conferí als problemes higiènics en relació
a les malalties infectocontagioses sobretot de transmissió hídrica que s’observà en la denúncia de l’estat de les canalitzacions i del clavegueram. Malgrat això, no es deixaren de banda a d’altres problemes com l’amuntegament o la presència de les murades (Escartín Bisbal, 2001). Tota aquesta acció social de la medicina es veié associada amb un procés de medicalització de la infància sobretot en relació a les pràctiques de nutrició a través de la configuració de la Puericultura a més de la creació i enfortiment de la Pediatria (Rodríguez Ocaña, 1998).
Per tant, la denúncia mèdica configura la base dels determinants del descens de la mortalitat identificats en la dicotomia de millores en la nutrició o en la intervenció mèdica, la qual en el present estudi s’assimila a la Salut Pública. Així, el paper de la classe mèdica en la lluita contra la mortalitat s’observaria a partir de les següents pautes:
1) Un ús d’instruments estadístics de tall demogràfic i epidemiològic.
2) Presentació de l’estat de salut i/o sanitari.
3) Inferència de les causes ambientals o de conducta.
4) Propostes d’esmenes, tant privades com públiques.
Aquest estudi no pretén atorgar un paper central a la classe mèdica sinó que proposa l’avaluació de la seva actuació en el terreny de la construcció de l’ideari popular sanitari a més de la seva influència en l’administració pública com a última responsable del sanejament de les poblacions. Un paper que compartiren amb altres professionals però la seva configuració com a classe professional hegemònica gràcies a tot un reconeixement legal per part de l’estat demostren la seva centralitat en la configuració dels determinants del descens de la mortalitat des d’una dimensió sanitària.
La integració de la mesura de l’event de la defunció en la infància a la ciutat de Palma entre 1840 i 1960 amb el discurs mèdic envers la millora de l’estat de salut de la classe mèdica mallorquina que es constituí al voltant de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma i del Col·legi Mèdico-farmacèutic configuren la base de desenvolupament de la present tesi doctoral. La quantificació i la qualificació que provoquen ambdós tipus de materials permeten delimitar el procés de Transició Demogràfica, Epidemiològica i Sanitària a la ciutat de Palma com explicarem seguidament amb la seva definició com a problema d’estudi a partir de la consideració de les sèries de mortalitat com a objectivació del fet demogràfic i epidemiològic usat com a instrument de crítica de la situació sanitària per part dels agents sanitaris.
2. Definició del problema.
“Infant mortality rates became what grain price statistics were for historians and economists: general but sufficiently sensitive measures of the health and wealth of a nation.” (Van der Veen, 2001: 14).
Roger Schofield i David Reher (1991) en el primer capítol del llibre The decline of mortality in Europe – capítol amb el mateix títol del llibre- presentaren la transició de la mortalitat a partir de la caracterització en grans períodes segons el tipus de prevalença etiològica. D’aquesta manera:
“Pre-decline patterns typical of most Ancien Régime societies were characterized by high overall levels, punctuated by periodic bouts with epidemics caused by infectious diseases (plague, smallpox, typhus, etc.). During the eighteenth century, and chiefly thanks to ever more efficient government intervention, the incidence of crisis mortality diminished drastically in most of Europe. It was the
‘stabilisation of mortality’ as Michael Flinn called it, and was essential to the subsequent spurt in European growth rates. With the reduction of epidemics, endemic infectious diseases became relatively more important and gains in life expectancy slowed considerably. It was not until the latter part of nineteenth century that mortality once again declined sharply in most areas of Europe. Child mortality and, somewhat later, infant mortality were responsible for much of this decline, thought gains in life affected all age groups. Mortality improvement was due mostly to the decline in diseases began after World War II, spread throughout the world, and seems inextricably, though not exclusively, linked to the discovery and use of sulpha drugs and antibiotics.” (p. 1).
Aquesta cita resumiria el marc general que ajuda a mostrar les convergències i/o les divergències cronològiques, estructurals o de patró epidemiològic amb estudis de casos més delimitats geogràficament. Així, Espanya, dins el marc europeu, suposa la referència per a l’estudi de la mortalitat infantil i juvenil de la ciutat de Palma com a capital de província dins l’estructura administrativa de l’estat, estructura configurada a partir de l’establiment de l’Estat Liberal. Es tracta d’un procés que es veié acompanyat del creixement de la població com a conseqüència de la Transició Demogràfica, el deteriorament de les condicions de l’hàbitat urbà per la industrialització i la forta urbanització, l’aparició d’un nou cicle de malalties de comportament epidèmic - sobretot el còlera i la febre groga -, la creixent participació en les decisions públiques de sectors socials que fins llavors no havien tingut cap paper fonamental, l’existència d’una consciència higienista d’àmbit europeu i la modificació de la composició de les élites governamentals (Moll Blanes, 2000: 221 - 223).
El model espanyol de transició demogràfica ha estat presentat com un model tardà en comparació al d’altres països europeus com Suècia, Anglaterra o França i que Chesnais (1992) en la seva classificació del tipus de transició el situà dins el grup denominat Southern Europe referint-se també a Portugal, Itàlia, Grècia on també inclogué al Japó. La tipologia general es caracteritza per:
“Crude mortality rate in the south of Europe differ relatively little from those of the west and centre, either in starting dates or persistently downward trends. But fertility declined more slowly over a long period, the length of which increased in proportion to more general delays in development” (p. 240).
Com a característica especial d’Espanya o com a anomalia, en paraules de l’autor, i comú al Portugal de Salazar (1889 – 1970) esmenta “[...] an interruption in its natality decline lasting over 30 years, as if the process had been put to sleep under Franco” (p.
240).7
Alhora, no totes les províncies espanyoles presentaren els mateixos ritmes de descens de la mortalitat i fecunditat. Pel que fa a la mortalitat a grans trets s’han establerts dos models de transició, un qualificat d’avançat que encabia a les províncies costaneres i les illenques i un de més endarrerit per a les de l’interior peninsular (Arbelo Curbelo, 1962; Bujosa et al, 2000; Cabré, 1998; Gómez Redondo, 1992; Muñoz Pradas, 2005; Nicolau Nos, 1991; Pascua, 1934). A més, aquesta configuració de diferents ritmes de transició explica el també diferent comportament de la mortalitat en la infància donat el seu paper dinamitzador del procés de canvi demogràfic. Cal afegir que indicadors de qualitat de benestar que encabeixen no únicament variables purament demogràfiques han dibuixat aquesta mateixa diferenciació (Domínguez Martín, 2000).
L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar el procés de transició de la mortalitat infantil i juvenil de la ciutat de Palma per aprofundir en el coneixement del model qualificat d’avançat en el període que va entre 1840 i 1960. D’aquesta manera, es pretén establir les característiques que defineix el model a partir de:
- La fixació de la cronologia d’inici i fi de la transició de mortalitat en la infància.
- El patró estructural i epidemiològic que defineix l’esmentat procés.
- Les causes del descens de la mortalitat.
- La caracterització del model de transició urbana a partir de la influència d’una institució benèfica dirigida exclusivament a l’atenció de la infància, les anomenades
7 Cal tenir present que aquesta caracterització proposada per Chenais es refereix a un model general que es correspon amb la delimitació geogràfica dels estats sense tenir en compte les variacions regionals.
