Aplicació didàctica: Estudi del cos humà a través d'una gota de sang

Fulltekst

(1)Facultat de ciències Memòria del Treball de Fi de Grau. Aplicació didàctica: Estudi del cos humà a través d'una gota de sang Magdalena Ana Flexas Porcel Grau de Biologia Any acadèmic 2014-15. DNI de l’alumne: 43189869D Treball tutelat per Antoni Bennàsar Roig Departament de Fisiologia Vegetal x. S'autoritza la Universitat a incloure el meu treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línea, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació. Paraules clau del treball: Funció de nutrició, sistemes, biologia en context, sang.. 1.

(2) 2.

(3) Tabla de contenido 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................ 5 1.1. CURRÍCULUM ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS .................................................................................................... 5 1.2. LES EDITORIALS .......................................................................................................................................................... 7 1.3. LA CIÈNCIA A ANGLATERRA I EL CURRÍCULUM ESCOLAR ................................................................................. 11 1.4. LA CIÈNCIA ALS ESTATS UNITS I EL CURRÍCULUM ESCOLAR ........................................................................... 12 2. EL SISTEMA HUMÀ I LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ ............................................................................. 15 2.1. SISTEMES I FUNCIONS ............................................................................................................................................. 15 2.2. LES CÈL·LULES I ELS TEIXITS ................................................................................................................................. 16 2.3. COMPOSICIÓ DE LA SANG ....................................................................................................................................... 17 3. FINALITAT DE L’ESTUDI I PROPOSTA DE FEINA .......................................................................... 19 4. UNITAT DIDÀCTICA ............................................................................................................................... 20 5. CONCLUSIONS .......................................................................................................................................... 31 6. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................................... 31 . 3.

(4) Resum . Els estudis de ciències a l’escola provoquen un alt grau de desinterès per part dels alumnes. En front a aquest problema, a molts de països s’han desenvolupat diferents estratègies per a aconseguir estimular l’interès dels alumnes i fer més atractiu el seu estudi. Centrant-‐mos en l’estudi del cos humà, la programació escolar està dissenyada per a estudiar cada un dels sistemes que el constitueixen de forma aïllada. Científicament estudiar parts d’un sistema facilita l’estudi de cada component individualment però, a l’hora d’explicar-‐ho a les aules dificulta la seva visió integrada. Amb aquest treball el nostre objectiu és elaborar una unitat didàctica per a poder facilitar i fer més atractiu l’estudi del cos humà als alumnes. Mitjançant l’estudi del recorregut d’una gota de sang per tot el cos, des de que surt del cor fins a que torna al mateix, es podran observar les connexions que s’estableixen entre el sistema circulatori i la resta dels sistemes del cos. D’aquesta manera es pretén que els alumnes aconsegueixin una visió del cos humà de marera integrada. . Abstract . Nowadays the study of science knowledge at school often causes a high degree of disinterest by students. To improve this problem, many countries developed different strategies to achieve stimulation of the interest from students and make more attractive all this contents. If we focus on the study of the human body, the spanish school program is designed to study each system separately. With the study the different parts which compose one of the human body systems it's an easy way to know about each component in an individually way but there is a lack of studying their integrated and global vision. The aim of this work is to develop a teaching unit to facilitate the study of the human body designated to students. With learning how a drop of blood passes throughout the body, pupils can see connections that the different systems have with the circulatory system. In this way students will get an overview of the human body as a whole integrated system. . 4.

(5) 1. Introducció La millor manera d’aprendre biologia és fer biologia. Per a poder entendre la realitat, els científics necessiten trobar regularitats entre fenòmens. La metodologia científica és l’eina més emprada per tota la comunitat científica. Conèixer les bases d’aquesta metodologia és un aspecte fonamental per a la formació i la construcció de la identitat personal. Actualment la importància de la ciència és reconeguda no tan sols per educadors i científics sinó també per la població general. La ciència és necessària per a la vida diària. Una formació bàsica en ciència aporta un alt bagatge cultural alhora que augmenta la productivitat personal i professional. En l’àmbit nacional i internacional, la falta d'interès per aprendre ciència, com els baixos nivells de destreses científiques dels alumnes, ha estat posada de manifest en diversos informes i estudis (Regalado, 2014). S’ha demostrat que aquest desinterès va augmentant tant amb els anys d’escolarització com de generació en generació. Una causa potencial d'aquest desinterès és la percepció que tenen els estudiants de les assignatures científiques com a matèries “avorrides”. Aquesta actitud provoca una desmotivació en els estudiants i és evident que la motivació és un dels pilars fonamentals, ja que sense motivació no hi ha aprenentatge efectiu. Els alumnes mostren una valoració negativa de la física i la química. Un 70,8% argumenten que és una matèria excessivament difícil, avorrida i poc aplicable a la vida diària. A més s’ha demostrat també que les activitats de laboratori augmenten l’interès dels estudiants en més un 70% (J. M. Solbes, R. Furió, C., 2007). Per la qual cosa aquí es demostra que la ciència aplicada resulta més atractiva que els coneixements explicats de forma teòrica. Una de les primeres tasques d'un docent ha de ser captar l'atenció de l'estudiant (J. L. Solbes, R. García, R.). Les activitats o recursos didàctics emprats en l’actualitat provoquen un gran desinterès per part de l’alumnat a l’hora d’estudiar ciència. A part de la metodologia emprada en l'ensenyament de la Ciència, també hem de tenir en compte la importància que tenen els continguts impartits. Una de les qüestions més debatudes referent a aquest aspecte és la necessitat d'incorporar coneixements de caràcter més social com la coneguda visió CTS (Ciència-‐Tecnologia-‐Societat). Aquests coneixements tenen com a objectiu rompre les antigues barreres de la investigació cientificotècnica. Tracten d’estimular als joves la vocació per l’estudi de les ciències i la tecnologia, alhora que els crea una independència de judici i un sentit de la responsabilitat crítica ("Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura," 2011). Una enquesta realitzada al professorat posa de manifest el poc ús que es dóna a les activitats de caràcter motivador tipus les activitats de laboratori o les CTS. Els docents exposen que no treballen aquests aspectes o no pensen treballar-‐los a causa de la falta de temps i també perquè no apareixen al currículum escolar (J. M. Solbes, R. Furió, C., 2007). Fomentar l'interès en ciència i tecnologia implica fer front a una enorme varietat de paràmetres. Els principals factors que determinen l'èxit o el fracàs generalment els trobam al pla d’estudis i als actuals mètodes d’ensenyament. Reformar l’educació en la ciència i la tecnologia és clau per a fer front a les noves demandes de l’educació. Per tal d'evitar l’estudi d’una manera fragmentada, molts països han elaborat plans d'acció, organitzats per apropar la ciència i convertir-‐la amb una aplicació real. A les primeres etapes d’escolarització s’ha d’estimular la curiositat i l’interès, per construir una relació amb la ciència i la tecnologia. S’ha de prioritzar l’ensenyament de caràcter més pràctic mitjançant noves tècniques. (Forum, 2008). Intentar que els alumnes pugui conèixer més en profunditat el que està passant dins el món de la investigació, més enllà dels llibres de text, despertarà en ells una visió més amplia i un canvi en la seva manera de veure les ciències. La nostra intenció és poder treure les aules al carrer, al dia a dia, i no treballar les ciències com un món aïllat. . . 1.1. Currículum escolar de les Illes Balears . A l’escola, per a aconseguir unificar els objectius, continguts, criteris metodològics i tècniques d’avaluació dels alumnes, durant el seu període d’escolarització, s’elaboren els currículums escolars. Aquests documents donen . 5.

(6) als docents els arquetipus que han de seguir per a saber com i quan ensenyar, i què, com i quan avaluar. Mitjançant la construcció curricular cada institució plasma la seva concepció d'educació. D'aquesta manera, el currículum permet la previsió de les coses que es faran per poder aconseguir el model d'individu que es pretén generar a través de la implementació del mateix. •. •. Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008 s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Dins aquest decret es donen les pautes per a organitzar els diferents cursos de l’educació infantil, primària i secundaria. Els principis fonamentals que tracta aquest decret són la importància de l’educació com a mitjà per a què la persona pugui construir la seva identitat personal, la configuració de la comprensió de la realitat integrant totes les seves dimensions i el desenvolupament al màxim de les seves capacitats en una societat de canvi continu (Decret 67/2008). Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària de les Illes Balears. Els alumnes han de cursar les ciències naturals com a assignatura troncal. Dins l’educació primària s’adquireixen els instruments necessaris per a assolir l’autonomia i la responsabilitat de la pròpia formació: per adquirir l’esperit crític, la participació i el compromís individual i col·∙lectiu amb l’entorn (Decret 32/2014). . L’educació primària està dividida en tres cicles; cada un dels cicles consta de dos cursos. Les ciències naturals a l’educació primària es divideixen en set blocs generals, que van ampliant el seu contingut a cada cicle. Al bloc tres apareixen tots els conceptes relacionats amb la salut i el desenvolupament personal. Dins aquest bloc trobam el coneixement del cos humà entre d’altres. Els alumnes han de reconèixer el paper de la ciència i dels coneixements científics per tal d’introduir-‐se i familiaritzar-‐se amb l’ús dels mètodes propis de la ciència. Al primer cicle, dins aquest bloc, els alumnes han d’identificar les principals parts i característiques del cos humà i conèixer la respiració com a funció vital. Al segon cicle els alumnes ja han de conèixer la morfologia externa del cos humà i els seus canvis en les diferents etapes de la vida. Finalment al tercer cicle els continguts que han d’assolir sobre el cos humà, es centren en la identificació del funcionament i de les característiques anatòmiques i fisiològiques: òrgans, aparells i sistemes i la descripció de les funcions vitals del cos humà com és la funció de nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor), la funció de reproducció (Aparell reproductor) i la funció de relació (Òrgans dels sentits, sistema nerviós) (Currículum educació primària). Pel que fa a la primària, un pic acabat aquest cicle, els alumnes ja seran capaços de conèixer i identificar el paper que juga la nutrició dins el cos. Gràcies a aquest sistema d’ampliació de conceptes, a cada nivell respectivament, l’alumne va assolint de manera gradual i progressiva les diferents idees i ampliant el seu coneixement. Aquest és un bon sistema d’ensenyament que facilita en gran mesura l’aprenentatge de l’alumne. A més es crea una base sòlida del constructivisme. L’alumne estructura el seu coneixement del món a través d’un patró únic, connectant cada fet nou, experiència o coneixement en una estructura que creix de manera subjectiva i el condueix a establir relacions racionals i significatives amb el món (Abbott & Terence, 1999). . •. Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Aquest decret fixa els principis generals, els objectius i els principis pedagògics, entre d’altres aspectes, que presenta el títol de graduat en educació secundaria obligatòria. Als tres primers cursos de l’educació secundaria apareixen les ciències de la naturalesa com a assignatura obligatòria. A tercer, les ciències de la naturalesa s’organitzen en biologia i geologia per una banda i física i química per l’altra. Aquesta matèria es programa de manera coordinada mantenint el caràcter unitari. A partir del quart curs els alumnes podran optar per cursar o no la matèria de biologia i geologia, ja que aquesta adopta un paper optatiu. Els objectius que s’han de assolir es troben estipulats per la Unió Europea(Decret 73/2008). . Fent referència al currículum escolar d’educació secundària, l’objectiu que prescriu la llei orgànica d’educació és concebre el coneixement científic d’una manera integradora i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos àmbits del coneixement i de l’experiència. Al primer curs els alumnes estudien els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat, com també centren el seu coneixement en l’estudi de la Terra a l’Univers. Al bloc quatre apareix una petita menció a les funcions vitals de l’organisme; nutrició . 6.

(7) (autòtrofa i heteròtrofa), relació i reproducció. Al segon curs el tema central és l’energia, les diverses formes i la transferència. Dins aquest nivell també hi ha unes petites pinzellades de les funcions vitals del ésser humà com l’obtenció i ús de la matèria i energia pels esser vius: nutrició autòtrofa i heteròtrofa. No és fins al tercer curs on apareix l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà, on es proposa una visió integradora del ésser humà amb el seu entorn. A aquest nivell els alumnes han d’aprofundir a la funció de nutrició; Anatomia i fisiologia dels aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor. Finalment els alumnes que cursen l’assignatura de biologia i geologia al quart curs s’introdueixen dins la història de la terra, la tectònica de plaques, la teoria de l’evolució, l’herència biològica i els ecosistemes (Currículum educació secundària). Com hem mencionat anteriorment el currículum d’educació secundaria insisteix en la necessitat de què els alumnes han de concebre el coneixement com un saber integrat. A més s’ha de conèixer el funcionament del propi cos humà i la funció de nutrició amb tots els òrgans implicats. Si analitzam objectius i requisits del currículum amb el temari que s’espera que l’alumne assoleixi, no s’ajusten al model de saber integrat que esperen. Com hem pogut observar la programació escolar descrita no presenta una continuïtat de coneixement entre els diferents nivells, com ho fan al currículum de primària. Els alumnes a cada curs escolar aprenen temes i conceptes nous que no segueixen gaire una continuïtat o nexe d’unió amb el curs anterior. Aquest fet pot provocar l’alumne dificultats i desinterès a l’hora de estudiar ciència. . •. Decret 82/2008, de 25 de juliol, estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Aquest decret, entre altres aspectes té com a objectiu desenvolupar diferents modalitats, en vies diferents que permeti a l’alumne especialitzar-‐se d’acord amb les seves perspectives i interessos de formació, per a la seva incorporació a estudis posteriors o per a la inserció al món laboral. S’ofereixen diferents modalitats amb matèries comunes i matèries optatives. Una de les modalitats d’aquest nivell ofereix una matèria optativa que tracta els temes esmentats, aquesta assignatura s’anomena anatomia aplicada(Decret 82/2008). . 1.2. Les editorials . $. . !"#. Segons el currículum de l’assignatura aquesta matèria està formada per coneixements d’anatomia descriptiva, fisiologia, biomecànica i patologia. Es presenten una sèrie de temes distribuïts en diferents blocs en els quals s’estudien els diferents sistemes i aparells, incloent-‐hi la seva funció (Currículum escolar batxillerat). Dins aquesta matèria podem observar també que els diferents temes o blocs es presenten de manera aïllada i sense una continuïtat. Per tant amb la programació curricular de les Illes Balears, en relació a l’estudi del cos humà, hem de descartar la falta de connexió de tots els blocs per a poder aconseguir una visió global sobre la funció de nutrició. Com s’ha mencionat anteriorment l’estudi d’aquests blocs de manera fragmentada dificulta l’estudi i l’aprenentatge. . §. A secundària . $. !"#. %&'(')&*+&+,-'(')&*. %.#/+01+ .23""!4+5678+9:;. %.#/+01+.23""!4+5678+9:;. %.#/+01+.23""!4+5678+9:;. %&'(')&*+&+,-'(')&*. Com a estudi de recerca, per a conèixer les eines tradicionals emprades pels docents per a transmetre la informació als alumnes hem investigat el contingut dels llibres de text de les diferents editorials. Les editorials són les $ encarregades d’adaptar les competències o requisits dictaminats pel real decret per a facilitar la compressió i l’estudi de l’alumnat. Amb aquesta recerca hem pogut observar que les diferents editorials s’ajusten als requisits estipulats pel currículum escolar (Angeles, Angel, Eva, & Gema, 2015; !"# Biologia i Geologia 3 ESO, 2002; Edebé, 2014). !!!"#$#%#"&'(. %&'(')&*+&+,-'(')&*. )*+,&*#-.$#./0.102340/#-0. !"#$". LA_BIOYGEO_3ESO_B1_CAT_9647.indd 1. 15/02/11 13:50. Fent referencia al tema que volem estudiar dins la secundària a l’únic nivell on es parla de la funció de nutrició, és a tercer. A més hem pogut observar la falta de connexió amb els diferents sistemes del cos humà. Els temes es troben explicats com a sistemes aïllats i no presenten una visió de conjunt. Figura 1. Portada llibre Biologia i geologia ed. Edebé (2014). . 7.

(8) Com a exemple, els continguts del llibre de Biologia i Geologia de 3 d’educació secundària de l’editorial edebé (Edebé, 2014) es troben agrupats en dos blocs: La vida: funcions vitals i salut i La Terra: el medi ambient i els recursos del planeta. Centrant el tema, el primer bloc s’inicia amb l’estudi de la cèl·∙lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius i també els diferents nivells d’organització dels organismes pluricel·∙lulars. Dins el primer bloc, a la unitat 2 és on es parla de la funció de nutrició. Al següent índex de continguts veiem els apartats que tracta el llibre, desglossant la unitat 2: • Unitat 1: La cèl·∙lula i els organismes pluricel·∙lulars • Unitat 2: La nutrició 1. El sistema digestiu a. Òrgans i parts del sistema digestius b. La digestió c. La salut del sistema digestiu 2. El sistema respiratori a. Òrgans i parts del sistema respiratori b. La respiració c. La salut del sistema respiratori 3. El sistema circulatori a. Òrgans i parts del sistema circulatori b. Moviment del cor c. La circulació de la sang d. La salut del sistema circulatori 4. El sistema excretor a. Òrgans i parts del sistema excretor b. La formació d’orina c. La salut del sistema excretor • Unitat 3: L'alimentació • Unitat 4: La relació: sentits i sistema nerviós • Unitat 5: La relació: aparell locomotor i sistema endocrí • Unitat 6: Reproducció i sexualitat • Unitat 7: La salut de l'ésser humà • Unitat 8: El medi ambient. Impactes i riscos • Unitat 9: Els recursos del planeta A la unitat 2 es parla de conceptes relacionats amb òrgans, sistemes i aparells (digestiu, respiratori, circulatori i excretor). Tots aquests sistemes i aparells es presenten de forma independent. En cap moment sorgeix cap menció a la relació que existeix entre cada un d’aquests sistemes ni explicació del seu paper en la funció de nutrició. Per tant el que transmet aquesta unitat als alumnes és que cada un d’aquests sistemes realitza la seva funció sense cap tipus de relació ni comunicació amb els altres sistemes del cos humà. A més a la circulació de la sang, dins l’apartat del sistema circulatori, es donen unes pinzellades sobre el recorregut que realitza la sang, és a dir, la circulació major i la circulació menor. En cap moment es dóna a conèixer la interacció d’aquesta circulació amb la resta d’òrgans i aparells. Cap al final de la unitat es presenten qüestions generals relacionades amb la salut de l’ésser humà, des de conceptes com salut i malaltia fins a qüestions com la prevenció de les malalties infeccioses, les drogodependències i els accidents. A la taula 2 observam un exemple d’un dels sistemes que trobam al llibre. Com es pot apreciar, es centren en l’estudi del sistema en concret. En cap moment fan cap menció de la seva funció en relació amb el sistema circulatori ni amb la resta de sistemes (Taula 1). . 8.

(9) Taula 1. Sistema excretor llibre Biologia i Geologia 3 ESO(Edebé, 2014). S’observa l’explicació del sistema, la estructura i la funció com a component aïllat del cos humà. En Cap moment es fa menció del paper que juga en relació a altres sistemes ni amb la funció de nutrició. . . . . 9.

(10) Al final de la unitat podem veure un esquema de síntesis que reforça el nostre problema. Es mostren tots els òrgans i aparells explicats a la unitat de manera aïllada. Apareix cap connexió entre cap dels aparells. (Figura 2) . Figura 2 Esquema de síntesis de la funció de nutrició del llibre biologia i geologia(Edebé, 2014). Al final del tema apareix un esquema on podem trobar cada un dels sistemes explicats durant la unitat i les seves estructures. Tampoc apareix la funció que realitzen ni la relació amb altres sistemes ni amb la funció de nutrició. . •. A Batxillerat . Als estudis de batxillerat com s’ha explicat anteriorment, el currículum no requereix de manera obligatòria l’estudi del cos humà. Hem de recalcar els darrers anys en alguns centres d’educació s’ha implantat una nova assignatura anomenada anatomia aplicada en la qual podem trobar diferent apartats explicatius de cada un dels sistemes del nostre cos. Com hem vist tornam a trobar una assignatura no presenta continuïtat ni connexió entre sistemes. Amb tot això insistim amb la necessitat d’elaborar una unitat didàctica de connexió entre tots aquests conceptes. Consideram que facilitaria a l’alumne la comprensió i l’aprenentatge. En aquest darrer cas, fins a la data, no s’han trobat editorials que editin un llibre de text. Per la qual cosa seria de gran utilitat elaborar aquesta aplicació didàctica per a suplementar la informació subministrada pel docent. . 10.

(11) 1.3. La ciència a Anglaterra i el currículum escolar A Anglaterra el pla d'estudis nacional assegura que l'aprenentatge és progressiu i mesurable. El paper del control de la qualitat en el manteniment de les normes i el desenvolupament del currículum i l'avaluació assegura que durant aquests anys és important el desenvolupament d’habilitats i talents per aconseguir un aprenentatge permanent. També s’estableixen els requisits legals del pla d'estudis nacional a Anglaterra, que ofereix informació per ajudar als docents a implementar el pla d'estudis nacional a les seves escoles. També es fitxen les normes per a l'aprenentatge dels nens des de l'edat de 3 fins als 14 anys. El currículum nacional i els criteris d’avaluació es troben gestionats per entitats governamentals com són l’Autoritat de Currículums i Qualificacions (Qualifications and Curriculum Authority, QCA). Aquesta entitat es compromet a construir un marc educacional adaptant la formació a les necessitats canviants de la societat ("Qualifications and Curriculum Authority "). Segons aquest currículum els alumnes amb els intervals d’edat 11-‐14 cursen el Key stage 3, equivalent a primer, segon i tercer d’educació secundaria. Dins aquest nivell es cursen les ciències com a matèria bàsica. Un dels objectius específics a destacar del pla nacional és poder proveir a l’alumne de tots els coneixements científics necessaris per a comprendre l’ús i les implicacions de la ciència actual per a poder aplicar-‐la al futur. Amb les ciències els alumnes han de ser capaços de descriure processos associant diferents aspectes científics; coneixements matemàtics, científics i tecnològics. Dins l’assignatura de biologia els alumnes han de començar a conèixer les connexions entre coneixements i prendre consciència d'algunes de les grans idees que sustenten el coneixement i la comprensió científica. Exemples d'aquestes grans idees són els vincles entre l'estructura i la funció dels organismes vius, el model de partícules com la clau per a la comprensió de les propietats i les interaccions de la matèria en totes les seves formes, així com els recursos i mitjans de transferència d'energia com a determinants clau de totes aquestes interaccions. Els alumnes han d'entendre que la ciència es tracta de treballar amb objectivitat. El mètode d’estudi de les ciències per part del sistema anglès mostra una visió global dels coneixements. També hem pogut observar com els diferents camps de les ciències es relacionen per a facilitar la comprensió dels diferents processos científics que es duen a terme. Aquesta metodologia facilita en gran mesura l’aprenentatge i aporta eines de gran utilitat per a poder aplicar tots aquests coneixements a la vida quotidiana (Goverment England, 2014). § Projecte Salters-‐Nuffield Advanced biology. L’1 de setembre del 2000 el centre curricular de la Universitat de York i el centre de projectes curriculars de Nuffield van proposar un nou curs de biologia de nivell avançat per a estudiants de 16 a 19 anys corresponent al nivell d’angles Advanced level anomenat Salters-‐Nuffield Advanced biology (SNAB)(York, 2006). L’objectiu d’aquest projecte és elaborar un curs actualitzat que cridi l’atenció als estudiants per a poder aprofitar al màxim els avenços actuals en biologia i didàctica. Aquest curs pretén ser un curs coherent que desperti les inquietuds als estudiants i al professorat mostrant una imatge del que la biologia actual utilitza en la investigació i a la vida diària. Es basa en els desenvolupaments contemporanis i d'avantguarda en ciències biològiques que s'estableixen en el context de la vida real. Cobreix la biologia a través de la combinació dels conceptes clau que sustenten la biologia d'avui amb l'oportunitat d'adquirir els coneixements més amplis que els biòlegs ara necessiten. Promou l'èxit a través de la participació i la motivació dels estudiants que atenen a una àmplia varietat d'estils d'aprenentatge. Facilita la planificació i l'ensenyament donant als docents una col·∙leccide recursos per a donar suport a l’enfocament contextual("Nuffield Foundation," 2015; Reiss, 2006). El principi bàsic d’aquest sistema d’ensenyament sorgeix de la biologia en context. La biologia en context té com a objectiu ensenyar ciència des d’una perspectiva diferent. Estudiam un tema amb tots els seus components de manera conjunta i no de manera aïllada. Per exemple, com podem veure al projecte, Salters-‐ Nuffield Advanced biology, un dels temés que tracten és l’exercici físic. S’expliquen tots aquells components que participen en el moviment des dels ossos, músculs, metabolisme energètic, freqüència cardíaca, sistema nerviós, sistema respiratori, fins a la regulació de la temperatura corporal. D’aquesta manera un pic finalitzat el tema l’alumne aconsegueix una visió global i és capaç d’integrar tots els sistemes que participen en l’exercici físic. Aquest mètode facilita en gran mesura l’aprenentatge (Bennàssar, 2014; York, 2006). . 11.

(12) 1.4. La ciència als Estats Units i el currículum escolar . A grans trets el sistema educatiu als Estats Units està compost per 12 anys o “graus”. Del primer grau fins al sisè els alumnes cursen la primària, el setè fins al novè es troben a la secundària i del desè fins al grau dotze, cursen l’equivalent al sistema espanyol anomenat batxillerat. Un pic acabat el k-‐12 poden seguir els seus estudis postobligatoris professionals i universitaris. L’Associació Americana per a l’avanç de la ciència (AAAS) és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu aconseguir que tots els estudiants assoleixin una formació científica sòlida, és a dir, aconseguir bons coneixements en ciències, matemàtiques i tecnologia. Mitjançant una sèrie d’objectius, entre d’altres millorar la comunicació entre els científics i la població general, aquesta associació cerca avançar en ciència. Aquesta associació el 1985 va presentar un projecte anomenat Project 2061 creat per un grup de científics amb la finalitat de què els estudiants americans fossin capaços de saber fer ciència en acabar els seus estudis obligatoris. Amb aquest projecte es va elaborar un pla d’estudis en el qual es proporcionava als educadors objectius de referència amb els quals facilitar a l’estudiant la compressió dels diferents aspectes de la ciència. El Projecte 2061 està basat en un conjunt d’objectius que tenen com a finalitat abastir a tots els alumnes d’una formació bàsica en ciència i que els prepari per viure una vida productiva i interessant. Elaboraren canvis profunds en tot el sistema educatiu americà des de preescolar fins a batxillerat per a convertir els Estats Units en una nació de ciutadans amb formació científica. Per assolir aquests objectis es necessari aconseguir la reforma sistemàtica a l'educació, és a dir, tenir una comprensió clara del que constitueix la formació científica ("Advancing Science Serving Socienty (AAAS)," 2015). Aquest projecte s'ha organitzat en tres fases: •. •. •. La Fase I estableix una base conceptual per a la reforma mitjançant la definició del coneixement, les destreses i les actituds que tots els estudiants han d'adquirir com a conseqüència de la seva experiència escolar, des del nivell Preescolar fins al batxillerat. La Fase II té com a objectiu reformar la programació escolar amb l’ajuda d'educadors i científics. Produir diversos models curriculars que puguin utilitzar les institucions educatives a mesura que duen a terme la reforma de l'ensenyament en Ciència, Matemàtiques i Tecnologia. La Fase III intenta col·∙laborar amb societats científiques, organitzacions i institucions educatives i altres grups involucrats en la reforma de l'educació. . Aquest projecte consta d’una col·∙lecció d’atles (Science, 2007), dos volums, composts per mapes conceptuals que ajuden als estudiants a facilitar la comprensió de les idees i habilitats que condueixen a l’alfabetització en la ciència, les matemàtiques i la tecnologia per a desenvolupar els seus coneixements fins al darrer grau (k-‐12). Aquests mapes s’han elaborat a partir dels objectius d'aprenentatge que es presenten en els punts de referència del Projecte 2061 d'Ensenyament de les Ciències. Cada mapa va acompanyat de comentaris a la pàgina anterior. El comentari proporciona una discussió general sobre el tema del mapa, del contingut del mapa i els seus principals fils, i l'enfocament d'aprenentatge en cada un dels cursos de l’educació escolar. El comentari també inclou notes assenyalant aspectes del mapa que pugui ser d'interès per als lectors i els resums de la investigació cognitiva rellevant, elaborat a partir d’investigacions científiques. A la figura 3 podem observar un exemple d’un mapa d’aquest Atles, concretament el mapa de les funcions bàsiques del cos humà. L’objectiu d’aquest mapa és complir els requisits essencials per a conèixer com realitza el esser humà l’obtenció d’aliments i d’energia i a més com es produeix la coordinació interna entre tots els sistemes. El mapa s’organitza en quatre nivells en funció del curs acadèmic. Els graus inferiors centren el seu coneixement en les necessitats bàsiques del cos humà i els diferents òrgans corporals interns. Al següent esglaó els alumnes ja han de ser capaços d’enumerar un gran nombre d’òrgans. Al nivell 6-‐8, els alumnes han de conèixer el procés pel qual els aliments es transformen i obtenim energia a més del paper que juguen els diferents sistemes; digestiu, respiratori, circulatori, per a aconseguir energia. Bàsicament són transformacions energètiques. Dins aquest nivell trobam tots els aspectes relacionats amb . 12.

No results found