1. Introducció
1.3. Metodologia i estructura
El CLIL és una metodologia a on s’ensenya una llengua estrangera i presenta un enfocament doble a on es té en compte tant el contingut com el llenguatge. Això, pot ser, dugui a confusions perquè no només vol dir que s’ensenyarà anglès a l’assignatura de ciències naturals, sinó que també aprendrem, per exemple, el regne animal. Per aquest motiu, la metodologia seguida per dur a terme aquest treball es basarà en diferents recerques bibliogràfiques per poder explicar els següents aspectes: que és el CLIL i quina és la seva funció, quines característiques i objectius presenta, quin tipus de formació i material necessiten els i les docents per poder-lo dur a terme i com ho podem aplicar a l’aula. Finalment, es plantejaran diferents propostes didàctiques que es podrien posar en pràctica a les aules segons el cicle.
7 2. Ensenyament i aprenentatge de l’anglès com a L2 mitjançant CLIL
2.1. Què és CLIL?
La càrrega de feina del professorat augmenta segons passa el temps. Això és degut al fet que les exigències acadèmiques també s’han vist incrementades a causa d’una major preparació i formació per part de la societat actual. No és equiparable la societat de fa cinquanta anys amb la d’ara perquè tot ha evolucionat cap a una millora o una degradació. Per tant, la figura dels i les docents suposa tractar molts d’àmbits amb humanitat i professionalitat constantment i que exigeixen cada vegada més temps de preparació, dedicació i reflexió per aconseguir la màxima eficiència (Pastor Morate, 2010).
Per aquest motiu, l’exigència del bilingüisme o plurilingüisme es veu incrementat i per altra banda, metodologies com la del CLIL són incloses en els projectes educatius dels centres escolars. Coyle (2007) ens comenta que la metodologia CLIL va ser adoptada per la Xarxa Europea d’Administradors, Investigadors i Professionals (EUROCLIC) a meitat dels anys noranta, on s’incloïa l’ús d’una llengua estrangera a qualsevol assignatura que no fos de llengües, però que tant contingut com llenguatge eren igual d’importants.
Per tant, què és CLIL?
Coyle, Hood & Marsh (2010) expliquen que la primera definició es va establir el 1994 per descriure que el CLIL és una metodologia que ha de servir per reinventar-se i dissenyar un procediment que ha de ser adequat per cada una de les escoles a on el procés d’ensenyament-aprenentatge es realitza amb una llengua estrangera, també coneguda com a L2 o L3. A més, el o la docent que empra la metodologia CLIL ha de tenir en compte que el llenguatge i el contingut tenen la mateixa importància durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
D’altra banda, sorgeixen altres autors que proposen definicions similars:
CLIL is a lifelong concept that embraces all sectors of education from primary to adults, from a few hours per week to intensive modules lasting several months (...) In short, CLIL is flexible and dynamic, where topics and subjects are integrated in mutually beneficial way so as to provide value-added educational outcomes for the widest possible range of learners (Wolff, 2009, p. 3).
D’aquesta manera, Wolff (2009) ens explica que el CLIL no és una metodologia que
únicament s’hagi d’aplicar a un cert curs, època o període, sinó que és una metodologia que s’ha de treballar al llarg de l’educació de cada un dels infants perquè aquesta sigui útil. A més, ens alerta d’un possible desavantatge, ja que el CLIL no suposa cap garantia d’efectivitat a l’hora d’ensenyar i aprendre.
Finalment, Pastor Morate (2017) defineix el CLIL com: “An approach to bilingual education in which both curriculum content such as Science or Geography and English are taught together” (Graddol, 2006, p.2, citat per Pastor Morate 2017).
Així doncs, s’observa que les diferents definicions que ens proposen tenen un objectiu en comú que és ensenyar una llengua L2 o L3 a la vegada que s’ensenya uns continguts.
D’aquesta manera, els nostres alumnes seran competents pel que fa al bilingüisme.
2.2. Objectius del CLIL
La metodologia CLIL té com a objectiu l’assoliment dels continguts d’una matèria i la llengua amb el qual s’imparteix l’assignatura, tenint en compte també altres habilitats (Barahona Mora & De la Torre Guerra, 2019). No obstant això, Coyle et. al (2010) proposen una sèrie de raons pel qual s’ha de fer servir la metodologia CLIL (Annex 1). De les raons esmentades a l’annex 1 cal destacar algunes com:
1. La millora dels perfils escolars, una raó de pes a causa de l’exigència per poder ingressar segons a quins estudis o qualsevol lloc de treball.
2. Aconseguir confiança en un mateix gràcies a les diferents situacions que es proposen durant l’aprenentatge.
3. Augment de la motivació de l’alumne, especialment en aquells que sentin que no els hi agraden les classes tradicionals de llengua.
Per altra banda, aquestes raons proposades no són els únics objectius que es vol aconseguir fent servir aquesta metodologia. Mehisto (2012) proposa altres objectius que s’han d’aconseguir al llarg del temps:
1. Segons l’edat, ser competents en la L1 en les diferents habilitats de la lingüística:
escriure, llegir, xerrar i escoltar.
2. Segons l’edat, tenir un coneixement avançat en la L2 en les diferents habilitats de la lingüística: escriure, llegir, xerrar i escoltar.
9 3. Nivells d’assoliment acadèmics adequats segons l’edat en les assignatures que no siguin
de llengua com: Matemàtiques i Ciències.
4. Tenir les habilitats socials i cognitives necessàries per tenir èxit en una societat que es troba en constant canvi.
Així doncs, l’objectiu principal és el domini simultani dels continguts d’una matèria i de la llengua que es fa servir per ensenyar els continguts (Barahona Mora & De la Torre Guerra, 2019).
És clar que aquests objectius no s’aconseguiran només fent servir metodologies com la del CLIL. S’ha de tenir en compte com i de quina manera s’aplica la metodologia, quina és la formació i les competències dels docents i quin material s’empra. D’aquesta manera, podrem portar a l’aula una ensenyança de qualitat.
2.3. Característiques
Tota metodologia presenta les seves pròpies característiques. El CLIL no és diferent en aquest aspecte: Coyle et. al (2010) presenten dos grans principis metodològics del CLIL que són el tríptic del llenguatge (Annex 2) i l’estructura de les 4C’s (comunicació, contingut, cognició i cultura).
Pel que fa al tríptic del llenguatge Llinares, Morton & Whittaker (2013) tradueixen els aspectes de Coyle com a: la llengua com a forma de interacció a l’aula, la llengua com llenguatge específic de les diferents assignatures i la llengua com a desenvolupament dels recursos expressius dels alumnes. Així doncs, la interacció a l’aula posseeix una gran importància a les classes on es vol aplicar el CLIL deixant a un costat el model d’ensenyança tradicional i conservador que tant avorreix als alumnes durant l’aprenentatge d’una llengua estrangera. No obstant això, Llinares et. al (2013) es preocupen pel que han de fer els professors per promoure la interacció dins l’aula. Per aquest motiu, proposen la següent taula:
Objectiu • Quin és el contingut específic o tema en aquesta interacció?
• Quin és l’objectiu del professor i els alumnes sobre el tema?
Enfocament • Com xerren el professor i els alumnes sobre el tema?
Acció • Quines accions utilitza el professor per donar suport als alumnes en l’expressió dels seus significats?
• Quins patrons d’interacció apareixen en el llenguatge de l’aula?
És important que el docent conegui el vocabulari necessari del contingut que s’està treballant. Així doncs, Llinares et. al (2013) esmenta que gràcies a aquest domini, el docent podrà utilitzar formes dialogants d’interacció a l’aula. Aquests diàlegs es fan servir per veure si els alumnes comprenen el que s’està xerrant en aquell moment i per donar oportunitats de participar i practicar les seves habilitats orals.
Per altra banda, és important conèixer com s’utilitzarà la llengua que es vol ensenyar per facilitar als alumnes l’adquisició de coneixements en les diferents assignatures. És a dir, tot allò que s’ensenya de manera repetitiva al llarg de l’Educació Primària i Secundària: tipus de text, gramàtica i vocabulari. No obstant això, fent ús del CLIL, aquest ensenyament s’ha de dur a terme de manera transversal en totes les assignatures i no exclusivament en les assignatures de llengua.
Per acabar amb el tríptic del llenguatge, cal conèixer quin ús farà l’estudiant per expressar distintes funcions. Doncs, Llinares et. al (2013) ens diu que hi ha tres funcions fonamentals: ideacional, interpersonal i textual. La primera funció està lligada a com descrivim el coneixement i l’experiència. La segona està relacionada amb l’ús que feim de la llengua per comunicar-nos en el moment d’establir relacions socials. La darrera fa referència a l’organització de la informació en un text perquè sigui lògic i raonable.
En relació amb l’estructura de les 4C’s (Annex 3), Coyle et. al (2010) integra els conceptes de comunicació, contingut, cognició i cultura en un mateix bloc. La comunicació fa referència al fet que a la vegada que es milloren les habilitats orals de la llengua emprada també s’aprenen uns continguts nous. Els continguts són els coneixements. I finalment, la cognició és
Taula 1. Model per la planificació de la interacció a l’aula CLIL.
(Llinares, Morton & Whittaker 2013)
11 el procés que permet aprendre i processar tot l’input. Gràcies a aquest conjunt es pot aconseguir que la metodologia CLIL sigui efectiva, segons Coyle et. al (2010), a partir de:
- Una progressió conjunta dels coneixements, les habilitats i una comprensió del contingut que s’ensenya.
- Una implicació lligada amb el processament cognitiu.
- La interacció en un context comunicatiu.
- Una millora en les habilitats orals de la llengua que s’empra.
Així doncs, el CLIL pretén amb aquestes característiques que els alumnes aprenguin a utilitzar el llenguatge adequadament, mentre que la llengua que s’empra és utilitzada per aprendre amb eficàcia els continguts que es convertiran en coneixements. I per tant, podran processar tot l’input rebut i comunicar-ho d’altres formes per millorar les seves habilitats orals.
D’aquesta manera, cream una roda que potencia el procés d’ensenyament aprenentatge.
3. Estat actual de la qüestió: resultats i realitats
Doncs, la metodologia CLIL consisteix en ensenyar una llengua estrangera en altres assignatures tenint en compte el llenguatge i els continguts. Però, es pot ensenyar anglès en totes les assignatures? La resposta a aquesta pregunta és que tenim la sort que a Espanya es pot triar les assignatures que es volen ensenyar en anglès com comenta Mallorquín (2017). No obstant això, hem de pensar bé quins blocs o assignatures s’ensenyarà amb la llengua estrangera perquè com argumenta Frigols a l’entrevista de Megías (2012) no té sentit ensenyar Història d’Espanya en anglès, però si fos Història d’Europa hauríem de dedicar-li alguns temes en anglès.
Per altra banda, segons l’estudi realitzat per Del Puerto & Lacabex (2013), els alumnes que han estat treballant amb la metodologia CLIL han obtingut major puntuació en comparació amb els alumnes que treballaven amb una metodologia més conservadora. No obstant això, aquesta superioritat només es veu reflectida pel que respecta a la fluïdesa i a l’obtenció de nou vocabulari. Malgrat aquesta millora, no es veu reflectit un major desenvolupament pel que fa a la pronunciació i als continguts.
D’aquesta manera, Custodio Espinar (2019) ens presenta el següent decàleg per l’ensenyança del bilingüisme:
1. Exigència d’una formació inicial lingüística i metodològica en CLIL.
2. Defensar una habilitació lingüística i metodològica per garantir uns coneixements mínims.
3. Participar en activitats d’actualització professional, és a dir, formació constant.
4. Col·laborar i treballar en equip.
5. Desenvolupar les relacions interpersonals amb els alumnes, famílies, equip directiu, amics...
6. Investigar com es pot millorar l’autoconeixement, analitzar si es necessari formar-se encara més i ser autocrític.
7. Planificar la docència perquè la programació docent és un factor clau per la qualitat dels processos d’ensenyança i aprenentatge.
8. Observar als alumnes i altres companys, per avaluar les seves competències a partir de les teves pròpies eines i reflexionar posteriorment.
13
9. Comunicar i compartir els èxits i les dificultats amb l’entorn social que ens envolta.
10. Reconèixer la teva tasca com a docent CLIL.
En aquest decàleg es resumeix, de forma general, les necessitats que ha de tenir un o una docent per portar a l’aula la metodologia CLIL eficientment. A més, és necessari lligar aquest decàleg amb un terme, el qual es desenvoluparà més endavant, que San Román (2017) defineix com “Mestre CLIL”, és a dir, un únic o única mestra que reuneixi les característiques de professora especialista i de tutora.
3.1. Aplicació del CLIL a l’aula
L’adequada implementació del CLIL a l’aula és definida per uns ideals que segons Coyle et. al (2010) són els següents:
o Disponibilitat del professor.
o Formació.
o Temps.
o Com s’integra els continguts i el llenguatge.
o Connexió amb activitats extra curriculars.
o Avaluació.
El temps i la disponibilitat del docent estan molt relacionats, ja que també es troben implicats quant de temps es dediquen a treballar cooperativament, i per altra banda quant de temps s’establirà en el currículum per fer ús de la metodologia. Per tant ambdós factors afectaran a la qualitat de la planificació i la implementació a l’aula. Per altra banda, la integració dels continguts i el llenguatge és un aspecte que afecta a com s’ensenyaran dins el currículum, per aquesta raó és important saber la manera amb la qual estaran integrats per poder prendre unes decisions o altres. A més a més, és important vincular el que es fa a classe amb activitats extra curriculars, ja que és necessari que els infants continuïn potenciant la llengua que es treballa dins l’aula per millorar les seves habilitats orals. D’altra banda, cal fer una avaluació, tant a l’alumnat com al docent, per poder veure els aspectes que es poden millorar alhora d’implementar aquest tipus de metodologia.
Taula 2. Decàleg del docent CLIL.
(Adaptada de Custodio Espinar 2019: p.29)
Doncs, amb aquests ideals ja es pot plantejar com serà el procés d’ensenyança aprenentatge a través de CLIL. Els autors més destacats d’aquesta metodologia (Do Coyle, David Marsh i Philip Hood) van establir cinc fases per seguir aquest procediment.
Fase 1 • Estableix que és per tu CLIL, seguint els criteris esmentats anteriorment, i comparteix el teu pensament amb els docents i l’equip directiu.
• Determina quins objectius es volen aconseguir fent ús d’aquesta metodologia i també quins són els resultats d’aprenentatge que s’esperen aconseguir a tota l’escola o a l’aula.
Fase 2 • Has de tenir present l’estructura de les 4C’s (contingut, comunicació, cognició i cultura).
• Crea un esquema on es vegi reflectit com es treballaran les 4C’s.
Fase 3 • Fes servir esquemes per definir les tasques que s’han de dur a terme.
• Identifica les estratègies que siguin útils per donar el suport necessari als infants.
• Assegura’t de què els objectius i els resultats d’aprenentatge estan establerts de manera clara, que siguin possibles d’aconseguir i que tenguin una seqüència lògica perquè es puguin assolir de manera progressiva.
• Prepara i crea materials que siguin adequats amb les estratègies que es faran servir.
Utilitza una rúbrica per avaluar els materials i les tasques.
Fase 4 • Col·labora i coopera amb altres docents: observa i analitza com ho fan ells per comparar diferents formes de dur a terme el CLIL.
• Avalua fent ús d’una rúbrica però alhora d’avaluar fixa’t més en com ha estat el procés d’aprenentatge i no tant en el resultat.
• Verifica que la seqüència de les tasques establertes funcionen.
Fase 5 • Estableix com avaluaries la feina que has fet sobre la implementació del CLIL a l’aula.
• Revisa l’estructura de les 4C’s que has plantejat i realitza una autoavaluació per millorar-la.
• Fes que els teus alumnes estiguin involucrats per reestructurar els objectius establerts, els esquemes plantejats i posteriorment estableix uns altres objectius.
• Finalment, fes públic els teus resultats.
Taula 3. Fases a tenir en compte per integrar CLIL a l’aula.
(Adaptada de Wolff, (2009): p.26 extreta de Coyle et. al (2010): p.49-68)
15 Per acabar, Barahona & De la Torre (2019) coincideixen amb la fase 5 que proposa Coyle dient que és necessari l’autoavaluació per part de docents i alumnes per poder valorar la pràctica. Així doncs, es poden actualitzar certes coses per millorar. No obstant, els continguts d’àrea no lingüística no han de tenir prioritat per damunt dels resultats lingüístics i el procés de millora de la competència lingüística s’ha d’avaluar de manera positiva sense penalitzar la fluïdesa en la llengua estrangera (Mäsch, 1993; citat a Barahona & De la Torre, 2019).
3.2. Importància de la formació docent i del material CLIL
La formació inicial dels i les docents és insuficient per reaccionar de manera correcta als models educatius bilingües o trilingües que van sorgint al llarg del temps. A més, la formació respecte a com aplicar la metodologia CLIL és molt important perquè tenir un bon nivell de la llengua L2 o L3 dels infants no és cap garantia d’una ensenyança bilingüe o trilingüe de qualitat (Custodio Espinar, 2019). Per altra banda, Custodio Espinar (2019) ens presenta la paradoxa del docent CLIL (Annex 4) a on amb una escassa formació deficient i una posterior formació voluntària s’habilita a qualsevol docent a ensenyar llengües.
D’aquesta manera, es distingeix tres perfils docents segons el tipus de formació que necessita cada un (Salaberri, 2010; citat a Custodio Espinar, 2019):
• El perfil del professor d’idiomes necessita formació en l’àmbit de competència lingüística i amb les estratègies utilitzades per promoure l’aprenentatge. Així, es podrà establir un context comunicatiu ideal on la llengua s’utilitza per aprendre.
• El perfil del professor de continguts necessita encara més formació en l’àmbit de competència lingüística i a més, formació de com utilitzar la llengua per ensenyar els continguts que s’imparteixen a través del CLIL.
• Finalment, el perfil del professor generalista (qui ensenya només el castellà o només el català) necessita una formació general, és a dir, les formacions que necessiten els altres dos perfils: formació en competència lingüística, estratègies i sabre utilitzar com a llengua vehicular per ensenyar els diferents continguts.
Pel que fa al material CLIL és recomanable que cada docent creï els seus propis materials i no agafar-los dels llibres, però perquè siguin útils i eficaços s’han de tenir en compte diferents aspectes segons (Mehisto, 2012 & Mehisto, Coyle & Frigols 2008; citat a Barahona
& De la Torre, 2019). L’enfocament ha de ser múltiple (fent incidència al contingut i al
llenguatge) per afavorir l’ensenyança transversal entre les diferents assignatures i així tota assignatura estarà involucrada dins la metodologia CLIL. A més, s’ha de crear un lligam entre l’aprenentatge i les experiències reals dels nins per promoure l’aprenentatge significatiu.
Altrament, és favorable que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estiguin presents perquè promouen la participació activa, augmenta la motivació dels alumnes i permet la recerca de recursos per ampliar la informació en cas que sigui necessari.
D’aquesta manera, Mehisto (2012) ens proposa el següent decàleg perquè el material CLIL creat sigui de qualitat:
1. Fes visible les intencions i el procés d’aprenentatge pels estudiants.
a. El feedback sobre el procés d’aprenentatge és recomanable, ja que els hi ajuda a millorar la cognició i a arribar als objectius proposats pel docent.
2. Fomenta l’ús del llenguatge acadèmic en algunes de les activitats.
a. Si les tasques proposades pel docent exigeixen un nivell cognitiu baix els alumnes, es trobaran amb la dificultat d’adquirir els continguts i les habilitats lingüístiques necessàries per tenir èxit durant el procés acadèmic.
3. Afavoreix l’autonomia i la millora de les habilitats d’aprenentatge de l’alumne.
a. La potenciació de la metacognició facilitarà als alumnes a resoldre tasques que desafiaran la seva intel·ligència.
4. Inclou avaluacions formatives, autoavaluacions, avaluacions entre iguals, etc.
a. Si la tasca no està vinculada amb una posterior avaluació, no es considera que sigui una eina d’aprenentatge, ja que si no hi ha una avaluació no es poden millorar aquelles coses que manquen.
5. Promou la creació d’un ambient d’aprenentatge agradable.
a. Si l’ambient afavoreix a l’aprenentatge els alumnes estaran més disposats a aprendre i a participar. En el cas contrari, es trobaran en una situació on les seves capacitats es veure reduïdes.
6. Potencia l’aprenentatge cooperatiu.
a. Segons l’estudi realitzat per (Johnson & Johnson, 2002; citat a Mehisto, 2012) l’aprenentatge cooperatiu té un major impacte que un aprenentatge individual.
A més, l’aprenentatge cooperatiu fa que l’autoestima es vegi reforçada.
7. Cerca maneres d’incorporar un llenguatge autèntic i un ús autèntic del llenguatge.
a. Normalment, els docents tendeixen a crear el seu propi registre pel que fa al
17 llenguatge i l’ús i l’ensenyament d’aquest es veu limitat. Per tant, amb les tasques CLIL és necessari crear tasques que potenciïn la pràctica d’altres
17 llenguatge i l’ús i l’ensenyament d’aquest es veu limitat. Per tant, amb les tasques CLIL és necessari crear tasques que potenciïn la pràctica d’altres