LES PRECIPITACIONS

La pluja que cau sobre l’illa de Mallorca s’ha d’interpretar d’acord amb els trets principals del clima que s’hi dóna. Aquest és el clima mediterràni, que és el propi de les àrees situades a la conca d’aquest mar encara que també és present a altres llocs del món com Califòrnia, Xile, Sud-Àfrica o, fins i tot, Austràlia (Figura 5.1).

Figura 5.1. Localització geogràfica del clima mediterràni. Font:

madrimasd.org

Els trets més destacats que presenta són:

- Un estiu sec, amb els registres pluviomètrics més baixos de l’any.

- Precipitacions a la tardor, intenses o molt intenses que solen ocasionar inundacions. Solen ser de curta durada i també apareixen a la primavera.

- Temperatures temperades, en poques ocasions per davall de 0 graus malgrat els estius siguin calorosos, superant de vegades els 35 graus. Poden presentar-se casos d’episodis de fred intens i també el contrari, invasions d’aire africà que originen onades de calor.

- Irregularitat pluviométrica. Les variacions interanuals són prou destacades i habituals. A un any amb registres elevats en poden seguir varis de sequera. Aquesta irregularitat també es pot produir amb les temperatures.

Aquestes característiques s’originen a partir d’uns factors, que bàsicament són de dos tipus:

- Factors geogràfics. Dins aquest conjunt trobam els següents:

a) La localització de Mallorca a l’occident de la massa continental europea fa que el clima sigui més suau per la influència de les corrents marines calentes. Al mateix temps, provoca més precipitacions a causa de la circulació general de l’Oest.

Aquesta situació geogràfica ajudà a l’aparició del concepte de peculiaritat mediterrània defensat per Jansà l’any 1961 (Jansà, 1997). Aquest concepte es basa en l’aillament de la regió mediterrània occidental dins una mar tancada i envoltada de muntanyes amb l’illa de Mallorca situada al bell mig d’aquest espai (Figura 5.2 i Figura 5.3)

b) La influència marítima. La mar suposa un efecte temperador que suavitza les temperatures. A l’hivern caldeja l’ambient ja que cedeix part de la calor acumulada mentre que a l’estiu, per mor que s’encalenteix més lentament, absorveix part de la calor terrestre i atempera la temperatura. Aquesta influència marina suposa també una major humitat a l’illa.

c) La importància del relleu. El relleu pot servir com a barrera produint pluges orogràfiques. La serra de Tramuntana i les serres de Llevant són factors influents en la precitació de forma destacada (Sumner et al, 1995).

Figura 5.2 Situació de Balears dins el cosmos mediterràni. Font:

Jansà (1997).

Figura 5.3 La Mediterrània Occidental i la seva orografía. Font:

Romero et al (1999).

- Factors atmosfèrics. Les variacions estacionals en la circulació Oest-Est donen lloc a gran part de les diferències de temperatura o de precipitacions. Les pertorbacions polars durant l’estiu es situen a latituds altes de forma que Mallorca queda sotmesa a la influència d’ anticiclons subtropicals oceànics, que determinen un

absència gairebé total de pluges. A la tardor succeeix a la inversa, es retiren els anticiclons i domina la circulació de l’Oest amb el front polar, el que suposa la presència d’un temps inestable i plujós. De fet, a la tardor és quan més pluges es registren mentre que a l’hivern apareixen anticiclons continentals que provoquen un temps fred però sec.

Les precipitacions mitjanes anuals totals són, en general, escasses i la mitjana anual de l’illa és de 630 mm (Laita, 1995), tot i que als indrets més humits es registren fins a 1400 mm a l’any. Si es tenen en compte les temperatures, el balanç hídric anual és deficitari a la major part del territori per les temperatures relativament elevades a les estacions de transició i molt elevades a l’estiu.

Es remarca una gradació Nord-Sud pel que fa a les quantitats mitjanes de precipitació anuals i en menor sentit Est-Oest. Aquesta gradació va de més a menys des del sector nordoccidental, on es troba la serra de Tramuntana, amb els relleus més importants de l'illa i que arreplega fins a 1400 mm/any a la seva part central, fins el litoral meridional, Cala Figuera, Cap de ses Salines, Cap Enderrocat, on plou de l'ordre de 300 mm/any de mitjana.

La variabilitat pluviomètrica és prou destacada. Es troben variacions dins un mateix any, amb dies de pluja que poden suposar un gran percentatge del total mensual i, fins i tot, anual. També és important la variabilitat interanual, amb anys de grans quantitats seguits per importants períodes de sequera.

Un factor a destacar és la torrencialitat de les precipitacions. Les precipitacions màximes en 24 hores assolides a les Illes Balears i més concretament a Mallorca poden arribar a totals de magnitud inusitada. A tall d’exemple podem parlar dels 400 mm que caigueren a Santanyi dia 4 d’octubre de 1957 (Rosselló Verger, 1964) o els 363

mm en només 16 hores que precipitaren sobre Estellencs el 25 de setembre de 1971 (Jansà, 1972).

Aquestes quantitats de pluja no són un fet aïllat del territori illenc ja que és un fet habitual del litoral mediterrani espanyol (Martin Vide, 1987, Martin Vide i Llasat, 2000).

Diferents treballs dins els estudis geogràfics de Mallorca han analitzat aquest tipus de precipitacions i destaquen la importància del relleu, la convergència de l’embat al centre de l’illa i la latitud com a factors de distribució dels probables aiguats superiors als 100 mm en 24 hores (Grimalt, 1989c; Sumner et al, 1993; Grimalt et al, 2001).

La tardor és l’estació que concentra la majoria de jornades amb precipitacions torrencials, amb un màxim l’octubre seguit pel novembre. Els mesos de setembre i desembre també presenten alts valors de dies plujosos mentre que els mínims apareixen als mesos de l’estiu (Grimalt et al, 2006).