L’itinerari esdevé un element motivador del procés d’ensenyament-aprenentatge (Fuertes, 2016), però cal, d’una banda, valorar de manera acurada la complexitat del fenomen històric o la biografia dels personatges a treballar per a definir de manera coherent i assequible els objectius i continguts de l’itinerari (García, 1997) i tenir en compte què, a qui, perquè i com es vol transmetre la informació (Crespo, 2012) i, d’altra banda, evitar concebre’l com una experiència aïllada (Fuertes, 2016). Per aquest motiu, és important incloure tres tipus d’activitats en el disseny de la proposta: 1. Activitats inicials: tenen com a objectiu identificar els coneixements previs dels alumnes i despertar la seva curiositat envers el tema; 2. Activitats durant l’itinerari: han de fomentar la investigació autònoma i l’anàlisi reflexives dels participants; 3. Activitats finals: han de permetre obrir un espai de debat per posar en comú les observacions i aprenentatges adquirits (Ruíz, 1997).
El disseny de l’itinerari didàctic ha d’incloure material didàctic adaptat als alumnes i les seves característiques (Ruíz, 1997) i un sistema d’avaluació contínua que permeti valorar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema a treballar, el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats obtinguts respecte al funcionament de l’itinerari com a proposta didàctica i respecte als aprenentatges i competències adquirides pels alumnes (López, 2013).
A més, Martínez & García (2008) destaquen la importància que l’avaluació sigui conjunta, entre alumnes i docents.
5. Conclusions
Tal com s’ha especificat en la justificació de l’ús de l’itinerari com a proposta didàctica (vegeu punt 4.2), treballar a través de l’experiència directa amb l’entorn i el patrimoni local afavoreix
que l’alumne estableixi o enforteixi el seu vincle amb el municipi o entorn proper i esdevé una proposta essencial per a la didàctica de les ciències socials i per a donar a conèixer i treballar fets històrics i personatges concrets, tal com es recull en el Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears. En aquest sentit, es pot afirmar que el patrimoni és un concepte molt present al currículum i que ha anat prenent força com a eina didàctica durant els darrers anys, ja que permet afavorir el desenvolupament del pensament històric entre els alumnes, facilitant que els infants puguin entendre els fets històrics a través del patrimoni i, alhora, desenvolupin una sensibilitat estètica i una consciència de preservació i conservació.
Per altra banda, a més de treballar la biografia i obra dels personatges a través del patrimoni local, també s’inclouen altres recursos i tècniques de les ciències socials en el material didàctic desenvolupat expressament per a la implementació de les activitats, com és ara l’ús i interpretació d’un mapa del poble de Pollença, l’elaboració d’un arbre genalògic de les famílies de Guillem Cifre de Colonya i Clara Hammerl, l’ús i reflexió a partir de fonts històriques com són les fotografies del fotógraf contemporani i conegut de Cifre de Colonya i Hammerl, Guillem Bestard.
Amb tot, he procurat estructurar una proposta didàctica per a que treballi els objectius i continguts, tant curriculars com específics, a partir del treball per competències. Així doncs, tant les activitats inicials com les activitats que conformen l’itinerari i les activitats finals, s’organitzen i s’estructuren per a fomentar l’adquisició de les competències curriculars. La consciència i expressions culturals es treballa a partir del contacte directe dels infants amb l’entorn del municipi i el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor s’estructura a partir de la formulació d’activitats que promouen el pensament crític i el sentit de la responsabilitat. El treball cooperatiu fomenta l’aprenentatge a partir d’experiències vitals, la presa de decisions de forma democràtica, la construcció aprenentatges entre iguals, la implicació i responsabilització dels alumnes envers el procés d’ensenyament-aprenentatge, fomentant el treball de les competències socials i cíviques i la competència d’aprendre a aprendre. La competència digital es treballa a partir de l’ús d’eines de geolocalització per a seguir l’itinerari, la lectura de codis Qr i la recerca guiada d’informació a la xarxa per a resoldre reptes i enigmes. Així mateix, la creació i interpretació de mapes i gràfics afavoreix el desenvolupament de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
través de la pràctica oral i escrita garanteix el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.
Una de les finalitats màximes del disseny de la proposta didàctica a través d’un itinerari era treballar la biografia i obra de Clara Hammerl i Guillem Cifre de Colonya: 1. aplicant molts dels principis pedagògics institucionistes que Cifre de Colonya ja va introduir en el dia a dia de l’Escola de Colonya; 2. fent especial esment a la invisibilització històrica que ha sofert la figura de Clara Hammerl. Per aquest motiu, es dóna un pes important al tema durant el desenvolupament de tota la proposta didàctica. Així, s’introdueix a partir dels reptes proposats al Genially de l’activitat inicial “Descobrim a Guillem i Clara” i es treballa d’una manera explícita en l’activitat “Una dona de paraula”, en la qual els alumnes inicien una investigació sobre què coneix i què sap la població en general sobre la figura de Clara Hammerl, per a després reflexionar sobre la informació obtinguda en l’activitat “Memòria històrica” i plantejar una proposta per a donar a conèixer la vida i obra de Clara Hammerl i Guillem Cifre en l’activitat “Us ho explicam”.
Així doncs, la proposta didàctica que es recull en l’annex 7.1 d’aquest treball s’estructura a través d’un itinerari didàctic pel poble de Pollença, juntament amb un conjunt d’activitats inicials i finals i tot un recull de material didàctic pels alumnes i pels docents que el complementen, per tal de treballar continguts de caràcter històric a través d’aptituds i actituds de valoració i respecte cap a l’entorn més immediat de l’alumne. El disseny de totes les activitats prioritza el paper actiu de l’alumne, la cooperació i l’aprenentatge entre iguals en el procés d’ensenyament-aprenentatge i emprant eines TIC molt properes als alumnes, com tauletes, telèfons mòbils i ordinadors, es pretén aconseguir l’autonomia necessària dels infants per moure’s pel poble de Pollença visitant indrets relacionats amb la vida i obra dels personatges i treballar a partir de l’experiència directa i el contacte amb l’entorn i realitat de l’alumne.
6. Bibliografia
Benejam, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 36, 7-12.
Bosch, E. & Ferrer, V. A. (2013). Clara Hammerl y su papel en una experiencia educativa renovadora. Revista venezolana de estudios de la mujer, 45, 185-199.
Colom, A. (1983). Notes sobre els inicis de la pedagogia obrerista d’esquerres a Mallorca.
Educació i Cultura, 3, 159-167.
Colom, A. (1991). Guillem Cifre de Colonya i la Institució Lliure d’Ensenyança. Assaig d’història de l’educació a la Mallorca Contemporània. Universitat de les Illes Balears.
Colom, A. (1994). La Institución Libre de Enseñanza en Mallorca. A B. Delgado, Historia de la Educación en España y América. La Educación en la España contemporánea (1789-1975) (pp. 470-476. Fundación Santa María: Ediciones Morata.
Colom, A. & Díaz, F. J. (1997). Educación y sociedad en la Mallorca contemporánea. Caixa d’Estalvis de Colonya-Pollença.
Colom, A. & Janer, G. (1977). Guillem Cifre de Colonya i “la Institución Libre de Enseñanza”. Lluc, 676, 3-9.
Crespo, J. M. (2012). Un itinerario didáctico para la interpretación de los elementos físicos de los paisajes de la Sierra de Guadarrama. Didáctica Geográfica, 13, 15-34.
Decret 32/2014. (18, Juliol de 2014). Bulletí Oficial de les Illes Balears, BOIB no. 97.
Hernández, E. (1985). Krause y su ideal masónico: hacia la educación de la humanidad.
Història de l’Educació, 4, 73-96.
Jiménez-Landi, A. (1996). Periodo de expansión influyente. En a. Jiménez-Landi, La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente (pp. vol, 4). Editorial Computense S.A.
López, C.T. (2013). La enseñanza del patrimonio a partir del entorno próximo a los centros educativos. Análisis documental. Clío, 39.
Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. Butlletí Oficial de l'Estat, 295.
Manzanero, D. (2015). Mesa redonda: El legado de Giner de los Ríos (Filosofía, Derecho y Ciencia). XII Jornadas Internacionales de Hispanismo Filosófico. Laberintos del Liberalismo, Murcia.
Marquès, A., Rotger A. & Salas, P. (2008). Guillem Cifre de Colonya: Un sant que no anava a missa [Vídeo]. Youtube. www.youtube.com/watch?v=p5LHIe6sY8M
MNStudios. (2017). Clara Hammerl. El valor de la paraula [Vídeo]. Youtube.
www.youtube.com/watch?v=K16QR5lAD3M&t=231s
Molina, V. (1999). Institución Libre de Enseñanza. Espai de llibertat: revista d'esquerres per a la formació, la reflexió i l'agitació politica, 16, 27-30.
Nieto, C. (2015). Mesa redonda: El legado de Giner de los Ríos (Filosofía, Derecho y Ciencia). XII Jornadas Internacionales de Hispanismo Filosófico. Laberintos del Liberalismo, Murcia.
Otero, E. M. (1994). Manuel Bartolomé Cossío: pensamiento pedagógico y acción educativa.
Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación y Ciencia
Palou, P. (2013). La infuència del krausoinstitucionisme a Mallorca: les experiències institucionistes d’Alexandre Rosselló i Guillem Cifre de Colonya. Educació i Cultura, 24, 133-146.
Payo, J. P. (2017). Krause y Sanz del Río: principales influencias en el humanismo de Francisco Giner de los Ríos. Ápeiron: estudios de filosofía, 7.
Pinilla, R. (2015). Mesa redonda: El legado de Giner de los Ríos (Filosofía, Derecho y Ciencia). XII Jornadas Internacionales de Hispanismo Filosófico. Laberintos del Liberalismo, Murcia.
Pons, P. A. (2013). Clara Hammerl, la gran dona al costat del gran home. El temps.
Prellezo, J. M. (1994). Francisco Giner de los Ríos. A B. Delgado, Historia de la Educación en España y América. La Educación en la España contemporánea (1789-1975), 3, (pp.
362-371). Fundación Santa María: Ediciones Morata.
Prellezo, J. M. (1994). La Institución Libre de Eseñanza en Madrid (1876-1936). A B.
Delgado, Historia de la Educación en España y América. La Educación en la España contemporánea (1789-1975), 3, (pp. 438-456). Fundación Santa María: Ediciones Morata.
Prieto, L. & García, T. (productors). (2017). Clara Hammerl, el valor de la paraula. Palma.
Ruíz, M. (1997). El patrimonio histórico como recurso didáctico. Orientaciones metodológicas para profesores que imparten asignaturas de cultura andaluza y patrimonio.
Gabinete Pedagógico Bellas Artes. Granada.
Salas, P. (1999). Guillem Cifre de Colonya, 1852-1902: Un sant que no anava a missa. El Gall Editor.
Salas, P. (2016). Clara Hammerl, una dona de Paraula. El Gall Editor.
Ureña, E. (1994). Krause y Sanz del Río. A B. Delgado, Historia de la Educación en España y América. La Educación en la España contemporánea (1789- 1975), 3, (pp. 355-362).
Fundación Santa María: Ediciones Morata.
7. Annexes
7.1. Proposta didàctica