4. Anàlisi de la representació fonemàtica en els dictats
4.1. Anàlisi de la representació fonemàtica de les vocals
Les vocals del català de Mallorca, com ja he explicat abans, són vuit i totes són sonores. Començarem aquesta anàlisi centrant-nos en les seves representacions gràfiques.
4.1.1. El fonema /a/
/a/: vocal oberta, central que es troba només en posició tònica.
La representació del fonema /a/ no hauria de tenir en principi problema ja que aquest fonema únicament es pot representar mitjançant la grafia a.
Les paraules dictades que tenen aquest fonema són: Xavi, xampany, xocolata, banya, l‟aranya i guitarra. Encara que les dificultats en la representació del fonema /a/ no han estat importants, com es pot veure a la taula següent, sí que cal destacar les errades en el mot guitarra. La vocal tònica d‟aquesta paraula ha estat representada mitjançant la grafia e per un total de 12 infants, set dels quals tenen de L1 la llengua catalana. Segons Galí, aquesta errada no podria ser
33
classificada ni tan sols com a errada d‟ortografia natural ja que a Mallorca es pronuncia dialectalment [gitɛrə] (DCVB).
La resta d‟errades són poc significatives, un total de 9 errades repartides entre les paraules xampany, xocolata i l‟aranya. A més, és molt probable que aquestes errades no siguin de tipus ortogràfic, sinó que es podrien classificar dins l‟etapa d‟aprenentatge de la lectoescriptura anterior que expliquen Ferreiro i Teberosky, la sil·làbico-alfabètica.
34
/e/: vocal mitjana anterior que només es troba en posició tònica.
La representació del fonema [e] tampoc no hauria de tenir, en principi, cap problema. Aquest fonema únicament es pot representar mitjançant la grafia e.
Les paraules dictades que tenen aquest fonema són: pinzell, ferrer, figuera i botiguera. Els problemes en la representació d‟aquest fonema no són gens significatius.
Així i tot, sí que m‟agradaria comentar els casos “pincll” i “botigra”.
Aquests són exemples d‟omissió de la vocal. El que tenen de singular és que són bastant freqüents, sobretot amb el fonema /ə/, com veurem més endavant.
35
Encara que no ho he trobat a cap referència bibliogràfica, pens que aquestes omissions es deuen a una mala praxis docent basada en el fet de dir que el so de la grafia c és /se/ i no /s/ (i de vegades, també /k/). El mateix en relació a la grafia g, dir que el seu so és /ge/ i no /g/(i, de vegades, /ʒ/) ”. El problema és que els alumnes, quan per casualitat es troben una d‟aquestes consonants seguida d‟una /e/ o d‟una /ə/, poden pensar que la grafia c o g ja representa aquesta vocal també i, per tant, l‟ometen.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
36
botiger 2 1 0 0
botigeras 1 0 0 0
botiguiera 0 0 1 0 x
botiga 0 0 1 0
catirere 0 0 1 0
figuera 0 0 1 0
botiguere 0 0 0 3
votiguere 0 0 0 1
boticera 1 0 0 0
botideja 0 0 0 1
botiguerra 0 0 0 1
4.1.3. El fonema /ɛ/
/ɛ/: vocal mitjana-oberta, anterior i que només es troba en posició tònica.
La representació del fonema /ɛ/ tampoc no hauria de tenir, en principi, cap problema. Aquest fonema únicament es pot representar mitjançant la grafia e.
Les paraules dictades que tenen aquest fonema són: guerres, Raquel i Miquel. Els problemes en la representació d‟aquest fonema no són gens significatius, igual que passa amb l‟altre fonema que es representa amb aquesta mateixa lletra, la e.
El que sí crida l‟atenció és que en tots els casos d‟errada, s‟ha optat per representar aquest so per mitjà de la grafia a. Pot ser aquesta casualitat té alguna relació amb l‟obertura en A que explica Burguet (1980; 50) per als casos en posició àtona. Podria ser que els infants haguessin generalitzat aquesta tendència a usar la grafia a per a tots els sons que no sonin purament /e/, fins i tot, els tònics.
37
D‟altra banda, en el cas de mical també podria ser una solució l‟ús de la a per tal que la grafia c conservàs el seu valor com a /k/, sabent que si escrivient una e en aquest cas, la grafia c sonaria /s/.
38
micei 1 0 0 0
miguel 0 4 0 0
mique 0 1 0 0
migquel 0 1 0 0
miques 0 0 0 1
maiquel 0 0 0 1
miguel 0 0 0 1
mique 0 1 0 0
4.1.4. El fonema /i/
/i/: vocal tancada i anterior que trobam tant en posició tònica com en posició àtona
La representació del fonema /i/ tampoc no hauria de tenir, en principi, cap problema. Aquest fonema únicament es pot representar mitjançant la grafia i.
Hi ha moltes paraules en el dictat en què apareix aquest fonema. Com que no hi ha errades significatives, només presentaré aquí els casos de la paraula Miquel i esquirols.
Com podem observar, només hi ha dues errades en la representació d‟aquest so. A la primera, la forma maiquel, hi ha una addició de la grafia a.
Sembla evident que és el resultat de la influència del nom Michael, que es pronuncia [maikel]. El que és estrany és que l‟infant que ha fet aquesta addició no és un infant estranger, la seva llengua materna és la catalana. Així i tot, podria ser que tingués contacte amb algú amb aquest nom. Si no, és molt difícil explicar aquesta addició.
A la segona, la forma escls, hi trobam un exemple clar d‟escriptura sil·làbica o sil·làbico-alfabètica (segons Ferreiro i Teberosky), ja que hi trobam representats només alguns fonemes de la paraula.
39
Així doncs, les poques errades en la representació del fonema /i/ no estan lligades al fonema en sí, sinó a altres aspectes contextuals.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
/o/: vocal mitjana tancada, posterior que trobam tant en posició tònica com àtona.
El fonema /o/ el podem trobar tant en posició tònica, corre, com en posició àtona, xocolata. Tant en una com en l‟altra posició, la seva representació
40
és inequívoca, mitjançant la lletra o. En alguns dialectes aquest fonema, en posició àtona, es neutralitza en /u/. En aquests casos, els alumnes, seguint el principi grafofònic, representen el fonema tal amb la grafia u, ja que el pronuncien /u/.
En el cas que ens ocupa, ni la persona que va fer el dictat va neutralitzar les o àtones en /u/, ni els infants ho solen fer perquè viuen en una zona de la illa en què aquest fenomen no és habitual. Així doncs, no tendrem en compte aquest factor per fer l‟anàlisi.
Si observam la taula, veurem que les errades en la representació d‟aquest fonema no són importants ni en posició tònica ni en posició àtona. La majoria d‟aquestes errades, a més, han estat comeses per infants del primer curs de
41
/ɔ/: vocal mitjana oberta, posterior que només trobam en posició tònica.
Aquest fonema sempre es representa mitjançant la grafia o, per tant, és inequívoc. Com podem veure a la taula següent, no crea dificultats en els alumnes de cap edat. Els únics casos d‟errada es deuen a omissions causades perquè l‟infant no està en fase alfabètica.
42 d‟un infant que té problemes per representar aquesta vocal, que sol representar mitjançant la grafia a. Pens que aquesta confusió es deu al grau d‟obertura del so /ɔ/, que és molt similar al del fonema /a/.
43
4.1.7. El fonema /u/.
/u/: vocal tancada posterior que trobam tant en posició tònica com àtona.
La representació d‟aquest fonema no és tampoc ambigua. Com veiem a la taula, només hi a dos casos d‟error, que no crec que siguin gens significatius.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
44
4.1.8. El fonema /ə/
/ə/: vocal mitjana central que trobam tant en posició tònica com àtona.
Aquest fonema sí que representa greus dificultats ortogràfiques pel que fa a la seva representació gràfica. El principal problema és que tant en posició tònica com en posició àtona es pot representar amb la grafia e i amb la grafia a.
El fet que es faci amb una o altra grafia és per convencions i regles etimològiques, morfològiques, etc.
La taula d‟anàlisi completa d‟aquest fonema ocupa 627 fileres. En aquest document, però, he reduït la taula, posant només algunes de les realitzacions dels infants a tall d‟exemple. Per poder veure si hi ha evolució o no en el nombre d‟errades amb el pas dels anys, les he marcades separadament a cada un dels grups.
45
46
47
48
49
Veient només el nombre total d‟errades, és evident que aquestes van disminuint al llarg dels anys. Això és senyal que, encara que aquest fonema sigui dels més difícils de representar gràficament, els infants sembla que van entenent a poc a poc quan han d‟usar un símbol i quan han d‟usar l‟altre.
És interessant prestar atenció al fet que les paraules de relació, les més freqüents en tots els escrits (determinants, conjuncions, preposicions...), són també aquelles que els infants aprenen a escriure ortogràficament més aviat, encara que siguin buides de significat. A part de la freqüència en què aquestes paraules apareixen als escrits, també deu influir el fet que són més breus.
Una excepció al que acab de dir és la paraula Al, que sembla a 4t de primària la majoria escriuen com El. El problema en aquest cas no és que ambdues formes existeixen i poden funcionar perfectament davant un substantiu (al bosc/el bosc). No és que els infants no sapiguen com s‟escriu, el problema és que no coneixen la diferència semàntica que hi ha entre les dues formes. Per aquest motiu, l‟error no és degut als coneixements ortogràfics dels nins, sinó als seus coneixements sintàctics.
També cal destacar el cas de la paraula beu, que molts de nins han escrit amb la forma bou. Aquest cas, encara que és una errada, no podria ser una
Evolució en la representació del fonema /ə/
50
errada d‟ortografia natural, tal i com explica Galí. I és que, de fet, a Mallorca hi ha la variant fonètica boure . Aquesta variant, explica Coromines (volum I, 787), s‟ha de mirar com a resultat de la pronúncia bəurə que fou comuna a l‟Edat Mitjana i en la qual el timbre de la ə es combinava amb l‟acció labialitzant del fonema precedent i el següent.
4.2. Anàlisi de la representació fonemàtica de les consonants 4.2.1. El fonema /p/
Aquest fonema només es pot representar mitjançant la grafia p, per tant, no hauria de provocar greus errors en els aprenents d‟ortografia catalana. Hi ha un cas en què també es pot representar amb la grafia b, quan el fonema es troba a final de mot (tub), però com aquest cas no n‟hi ha cap al dictat.
Així i tot, com podem veure a la taula, hi ha alguns errors. Aquests estan relacionats bàsicament amb l‟arxifonema oclusiu labial /b/ - /p/. Es tracta de quatre casos en què els infants han substituït la grafia p per la grafia b, que és l‟arxifonema de la grafia adequada.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
51
52 patint un procés de desfonolització, tot quedant absorbit pel fonema /b/. Així doncs, com en castellà, es produeixen moltes errades per la confusió entre les grafies b i v que passen a representar un sol so, /b/.
D‟altra banda, cal comentar que en aquest cas només hi ha un error relacionat amb l‟arxifonema de /b/, *palla perbanya.
Finalment, també vull fer referència als errors que l‟equip CNRS- HESO classifica com a errors referits al traç dels signes gràfics. Pens que és per similitud entre els signes gràfics d i b que hi ha errades de substitució del signe b pel signe d (daña, daxa).
53
54 d‟aquest fonema: blames i plames pel mot flames i viguere per figuera.
Pens que plames i blames es poden explicar pel context en què es troba el fonema, a principi de mot i seguit d‟una consonant líquida. Aquest context sol ser més freqüent amb el fonema /p/ o /b/ que amb /f/ i pens que això pot haver duit els infants a la confusió.
D‟altra banda, m‟agradaria comentar el cas de viguere per figuera. La substitució de la grafia f per la grafia v no és la primera vegada que la veig. Crec que aquest error es basa en el fet que ambdós fonemes tenen un punt d‟articulació molt proper, mentre que un és sonor i l‟altre sord. Això provoca confusió en alguns infants.
A més, cal recordar que en llengües com l‟alemany i el neerlandès, la grafia v representa, juntament amb la grafia f, el fonema /f/ (Volkswagen és pronuncia amb f inicial, no amb v). Això no justifica els errors dels aprenents de
55
català, però pot ajudar a entendre que un infant que té contacte amb l‟alfabet alemany es pugui equivocar. En tot cas, l‟infant que ha comès aquesta errada no és alemany, té com L1 la llengua catalana.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
56
fogaron 1 0 0 0
4.2.4. El fonema /v/
Teòricament, el fonema /v/ no hauria de causar problemes als aprenents de català. Però com he anat comentant fins ara, s‟està desfonolitzant progressivament, per la qual cosa va perdent els seus trets i va quedant assimilat al fonema /b/.
Per aquest motiu hi ha un alt percentatge d‟errades en la representació d‟aquest fonema, que molts infants han confós amb la grafia b.
Un altre error que trobam a la paraula memelle (vermelle) hauria de ser classificat segons l‟equip CNRS-HESO com a error amb dominant fònica per confusió. Aquests errors són errors produïts a causa d‟una mala pronúncia.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
57
58 trobat representat per la grafia d (llegnd per gegant), i c (canguem per tenguem).
La grafia d representa l‟arxifonema del fonema /t/, és segurament aquí on hi ha el nucli de la confusió entre aquestes dues grafies. D‟altra banda, la grafia c representa el fonema /k/, que juntament amb /p/ i /t/ són les consonants oclusives sordes. Aquesta similitud també pot ser la clau de la substitució de la grafia p per la grafia c.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
59
60
trons 2 0 2 2
troncos 0 0 1 0
toc 1 0 0 0
troms 0 0 0 1
truns 0 0 0 1
tromcs 0 0 0 1
4.2.6. El fonema /k/
El fonema /k/ sol provocar dificultats en la seva representació gràfica per als aprenents a escriure. El motiu d‟aquesta dificultat és que segons la vocal que el segueix, s‟ha d‟usar una lletra o una altra.
Per escriure /ka/, /ko/, /kɔ/ i /ku/ s‟usa la grafia c. En canvi, per escriure /ke/, /kɛ/, /ki/, s‟usa el dígraf qu, en què la u és “muda”. La representació gràfica de /kə/ és complexa perquè depèn de la grafia que haguem usat per representar la vocal neutra (A o E): si hem usat a, haurem d‟escriure la grafia c; en canvi, si hem usat e, haurem d‟escriure la grafia qu.
Finalment, a l‟hora d‟escriure /kw/+vocal s‟ha d‟usar la grafia q (quaranta).
Si observam la taula següent, hi veurem que els infants tenen tendència a representar /k/ amb la grafia c, sobretot en els nivells més baixos d‟ensenyament. En canvi, sembla que una vegada arribats a quart de primària, n‟hi ha pocs que segueixin usant únicament aquesta grafia.
Criden l‟atenció els casos en què davant les vocals /a/, /o/, /ɔ/, /u/
l‟infant ha optat pel dígraf qu. Aquests casos serien el resultat d‟una generalització. També crida l‟atenció l‟ús de la grafia k per representar aquest so.
Les paraules que hi ha a la taula són només una mostra de les què es varen dictar, no són totes perquè la taula seria molt llarga.
61
62
63
Sigui com sigui, si miram l‟evolució de la representació del fonema /k/, veurem que el nombre d‟errades disminueix ràpidament així com els infants van avançant cursos educatius.
4.2.7. El fonema /g/
La representació d‟aquest fonema és molt similar a la del fonema /k/ en tant que davant les vocals /a/, /o/, /ɔ/, /u/ s‟usa la grafia g. Davant de /e/, /ɛ/, /i/ s‟usa el dígraf gu. I davant la vocal neutra /ə/, la grafia que haguem d‟usar dependrà de la grafia que haguem usat per representar la pròpia vocal: si
Primer Segon Tercer Quart
Evolució de la representació del fonema /k/
64
hem usat la grafia a, haurem d‟escriure la grafia g; si hem usat la grafia e, haurem d‟escriure el dígraf gu.
La diferència que hi ha entre la representació d‟aquest fonema i la del fonema [k] és que sí que és correcta la representació gràfica g+e/i (al contrari que la representació gràfica q+e/i, que no és correcta en cap cas). Aquesta g+e/i, però, no representa el fonema /g/, sinó el fonema /ʒ/. Així i tot, com que els aprenents sí que veuen i sí que han d‟escriure en algunes ocasions aquest grup de consonants, és encara més difícil per a ells distingir en quina ocasió és correcte escriure un grup o l‟altre (gue o ge, gui o gi).
En els resultats dels dictats, com podem veure a la taula, també en aquest cas s‟han produït errors del tipus el dígraf gu+a ò o. També hi ha dos casos de representació del fonema /g/ per mitjà de la grafia c (croga), que és la que sol representar el fonema /k/. Aquest cas podria ser entès com una confusió entre els arxifonemes oclusius velars.
65
66
67
4.2.8. El fonema /ʒ/
Aquest fonema resulta també de difícil representació perquè segons el context en què està situat, s‟ha de representar amb una grafia o amb una altra.
Quan precedeix les vocals /a/, /o/, /u/, /ɔ/, i, les ocasions en què /ə/ es representa per mitjà de la grafia a, s‟ha d‟escriure la grafia j. En canvi, quan el fonema /ʒ/ precedeix les vocals /e/, /i/, i, les ocasions en què /ə/ es representa mitjançant la grafia e, s‟ha d‟escriure la grafia g (per regla general, perquè hi ha algunes excepcions).
A més, com passava en el cas anterior, les grafies g+a, o, u també són correctes en algunes ocasions (en representació de /ga/, /gə/, /go, /gɔ/ i/gu/.
En canvi, les grafies j+e, j+i no solen ser correctes, però pot ser que els infants les hagin vistes en excepcions, com els noms Jesús o Jeroni, que tal vegada coneixen.
Així doncs, la confusió entre les grafies g i j podria ser entesa. També ho podria ser la confusió entre aquestes i la grafia x o el dígraf ix, ja que aquests representen el fonema /ʃ/, que és l‟arxifonema de /ʒ/. De fet, a la taula següent es pot observar algun cas d‟aquesta confusió.
CURS 1r 2n 3r 4t ERRADES
68
69
70 42%
58%
Percentatge d'errades en el fonema [ʒ]
Errors [ʒ] per altres Errors [ʒ] per LL
geguant 0 1 0 0
jagant 0 1 0 0
gengant 0 1 0 0
llegnd 0 1 0 0 x
gegan 0 0 3 0
llagant 0 0 1 0 x
lligant 0 0 1 0 x
geguant 0 0 1 0
jegant 0 0 1 0
gagant 0 0 0 1
guegant 0 0 0 1 x
elegant 0 1 0 0
El problema real més important, tal i com podem veure a la taula de resultats, és la confusió de les grafies j i g amb el dígraf ll. Aquesta confusió només es pot explicar pel recent ieisme detectat en el fonema /ʎ/, que pot ser degut a una pronúncia relaxada o bé causat per la dificultat que aquest so representa ja que no és present en el sistema fonètic castellà.
Les errades que aquest ieisme provoca són tan altes que superen en nombre fins i tot a tota la resta d‟errades juntes, vegem-ho en el gràfic següent.
Les errades que cometen els infants lligades a aquest fonema van, lògicament, disminuint al llarg del temps i així com ells passen els cursos
71
escolars. De totes maneres, encara a 4t de primària es segueix registrant un nombre alt en aquest tipus d‟errors.
4.2.9. El fonema /ʃ/
Aquest fonema es pot representar gràficament amb una grafia, x, i amb un dígraf, ix (aquest només quan es troba darrere una vocal). Sembla que ha de ser fàcil, però no ho és.
El fonema /ʃ/ és dels fonemes amb més diversitat en els seus errors. Tal i com podem observar a la taula, els infants han substituït la grafia correcta per dotze grafies diferents: h, c, ch, j, sh, ll, cx, hc, ig, is, i, finalment, ij. Cal destacar la possible africació del fonema en /tʃ/, assimilant-lo al fonema castellà.
D‟aquesta manera, per influència castellana, també alguns infants optarien pel dígraf ch en la representació del nostre fonema, o alguna de les seves variants (h, sh, hc). També és important parar atenció al fet que aquest dígraf és més usat pels nins de 4t que pels de primer, la qual cosa donaria suport a aquesta hipòtesi (la influència de l‟escriptura castellana) ja que a Educació
Evolució de les errades en la representació del fonema /ʒ/
72
partir d‟aquest curs que es comença a introduir l‟escriptura en castellà i, per tant, les seves grafies pròpies.
Un altre aspecte d‟aquests resultats és que només es pot observar l‟africació del fonema català (i per tant, l‟error en la seva grafització) a principi de mot. A la paraula vaixell no s‟hi observa cap errada relacionada amb el tema que estic explicant. Al contrari, en aquest mot la grafia x ha estat substituïda en els casos d‟error per la grafia s o la g.
73
74
75
vaixei 0 1 2 2
4.2.10. El fonema /m/
Aquest fonema no provoca problemes importants perquè només es pot representar mitjançant una grafia, la m, encara que és cert que segons en quin context es trobi pot ser /ɲ/, /ɳ/ o /n/. En aquest dictat, però, no hi havia cap exemple d‟aquests. Així doncs, he triat les paraules més representatives per veure com ho fan els infants per representar el fonema /m/
Així i tot, és fàcil observar a la taula de resultats que aquest fonema resulta molt més evident a principi de paraula, posició en què pràcticament no
Així i tot, és fàcil observar a la taula de resultats que aquest fonema resulta molt més evident a principi de paraula, posició en què pràcticament no