Com desenvolupar el màrqueting amb l’aprenentatge basat en projectes a FP

TREBALL DE FI DE MÀSTER

COM DESENVOLUPAR EL MÀRQUETING AMB L'APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES A FP

Sergio López García

Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Tecnologia de Serveis) Centre d’Estudis de Postgrau

Any Acadèmic 2020-21

COM DESENVOLUPAR EL MÀRQUETING AMB L'APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES A FP Sergio López García

Treball de Fi de Màster

Centre d’Estudis de Postgrau

Universitat de les Illes Balears

Any Acadèmic 2020-21

Paraules clau del treball:

Aprenentatge basat en projectes, metodologia activa, pensament crític, treball en equip, motivació.

Nom Tutor/Tutora del Treball Dra. Carme Pinya Medina

Agraïments

En primer lloc agrair a la meva família la seva comprensió, així com haver respectat la meva decisió i les meves prioritats els darrers mesos, en el que tot el relacionat amb jo voltava amb relació a aquest Treball Final de Màster i la investigació i recerca pertinent sobre l’aprenentatge basat en projectes, la seva aplicació en Formació Professional i la transferència del projecte a la vida real.

També mostrar la meva gratitud per la tasca de revisió, contribució, supervisió i orientació, així com assoliment de dubtes i els ànims per poder realitzar aquesta investigació amb èxit a la Dra. Carme Pinya Medina, la meva tutora d’aquest treball, gràcies, ha estat un plaer.

Per concloure, gràcies a tots per l’oportunitat de poder dissenyar i desenvolupar aquesta primera proposta educativa.

Resum

L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa que permet a l’alumnat adquirir coneixements i competències claus del segle XXI, mitjançant la creació i el desenvolupament d’un projecte real.

L’objectiu d’aquesta metodologia és augmentar la motivació i el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, atorgant-li un paper de líder durant el procés. Per la seva banda, el professorat actuarà en tot moment com a guia i motivador del procés.

Igual que la societat, l’alumnat d'avui dia també ha evolucionat, de manera que no necessita una infinitat d'informació en la seva memòria, sinó que el que realment es valorarà i el farà ser totalment competent, serà la capacitat de resoldre problemes, de desenvolupar projectes, de ser creatiu, d’innovar, de ser capaç de prendre decisions i de treballar en equip entre altres.

Aquest treball defineix la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes, d'on sorgeix, quins són els seus màxims exponents i com s’utilitza. També representa un estudi qualitatiu sobre el marc teòric de la metodologia, basat en evidències bibliogràfiques així com una aplicació pràctica amb l’objectiu final de poder fer una transferència a la vida real, concretament al món del màrqueting.

Quant a la proposta didàctica, volem aplicar aquesta metodologia activa al nostre treball per tal de rompre amb el tradicional. Hem considerat que la Formació Professional és el canal més adequat per poder posar en pràctica aquesta metodologia, ja que són uns estudis tècnics i orientats a la vida professional i el nostre objectiu és poder oferir l’oportunitat d’aplicar una transferència dels projectes a la vida real.

Per poder desenvolupar tota la proposta educativa, l’hem dividida en cinc fases i aquestes a la mateixa vegada en diferents missions dissenyades amb la intenció de desenvolupar objectius concrets i necessaris per accedir als següents nivells d’ensenyament-aprenentatge.

Als darrers anys, de cada vegada són més centres els que estan aplicant aquesta metodologia, donant més oportunitats a l’alumnat. Per la nostra banda,

volem fer servir aquesta proposta per donar més visibilitat a la metodologia dins de la Formació Professional.

Abstract

Project-based learning is an active methodology that allows students to acquire skills & key knowledge of the 21st Century, by creating and developing real projects.

The target of this methodology is to increase motivation and learning process for students, by giving them an active leading role during the process. In this process teachers will act not only as a guide, but also as a motivator.

Like society, today’s students have also evolved, so that they don’t need an excess of information in their memory. A competitive and resolutive student will be the one that has the ability to resolve problems, develop projects, be creative, innovate and to be able to make decisions and to work as a team.

This role defines the methodology of project-based learning, its origin, its maximum exponents are and how these are used. It also represents a qualitative study on the theorical framework of the methodology, based on bibliographic evidence, as well as a practical application with the final goal of being able to make a transfer in real life, specifically in the world of marketing.

As for the didactic proposal, we want to apply this active methodology and break with the traditional working methodology. We believe that vocational training is the most appropriate channel to be able to implement this methodology, since these are technical and oriented studies in the professional life and our goal is to be able to offer the opportunity to apply and transfer of the projects into the real life.

In order to develop the entire educational proposal, we have divided it into five phases and these at the same time in different missions designed with the intention of developing concrete targets to access the next levels of teaching- learning.

In recent years, more and more schools are applying this methodology, giving more opportunities to students. We want to use this proposal to give more visibility to the methodology within Vocational Training.

Keywords

Project-based learning, active methodology, critical thinking, teamwork, motivation.

Índex

1. Introducció ... 11

1.1. Justificació ...12

1.2. Objectius ...13

2. Marc teòric ... 15

2.1. Metodologia del treball per projectes ...15

2.2. Característiques i beneficis de la metodologia ...16

2.3. Com es desenvolupa a l’aula? ...21

2.4. Rol docent ...22

2.5. Rol de l’alumnat ...25

2.6. El treball per projectes a Formació Professional ...28

2.7. El treball per projectes a màrqueting ...29

3. Proposta didàctica ... 30

3.1. Introducció ...30

3.2. Currículum tractat ...31

3.2.1. Objectius ...32

3.2.2. Continguts ...33

3.2.3. Competències ...34

3.3. Metodologia...34

3.4. Seqüenciació del procés d’ensenyament-aprenentatge ...35

3.5. Avaluació ...43

4. Conclusions... 46

5. Referències bibliogràfiques ... 47

6. Annexos ... 52

Figura 1. (Fotografia d’un grup de treball cooperatiu alumnat de formació professional aplicant la metodologia A).

Digues-me i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc.

Benjamin Franklin

M'ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre;

ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Confucio

1. Introducció

L’alumnat d'avui dia no necessitarà una infinitat d'informació en la seva memòria, sinó que el que realment es valorarà i el farà ser competent, serà la capacitat de resoldre problemes, de ser creatiu, d’innovar, de ser capaç de prendre decisions i de treballar en equip entre altres.

Tal vegada podem dir que treballar per projectes està de moda, però no és realment així, ja que tant William Heard Kilpatrick (1871-1965), com a precursor de la metodologia com també María Montessori (1870-1952), ja apostaven per un mètode educatiu caracteritzat per l'observació per part del professorat i donar èmfasi en l'activitat dirigida per part de l’alumnat. Aquesta observació té l’objectiu d'adaptar l'entorn d'ensenyament-aprenentatge de l’alumnat al seu nivell de desenvolupament, tant individual com grupal. El propòsit bàsic d'aquest mètode és alliberar el potencial del grup-classe.

Aquests autors i molts altres, defensen que l’educació i la formació han de potenciar la curiositat i la creativitat de l’alumnat, s’han de fer preguntes i qüestionar-se constant-ment el procés d’ensenyament-aprenentatge. Arreu d’això surt la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes, comença amb una pregunta d’investigació o amb la formulació d’un problema. L’objectiu de la metodologia és augmentar la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat, atorgant-li un paper de líder del procés d’aprenentatge-ensenyament.

Kilpatrickcitat a Alzina, P. (2016) entén per projecte:

Una activitat prèviament determinada amb una finalitat real que orienta els procediments: és una activitat intencional, un pla de treball que engloba coneixements i habilitats necessaris per a la vida, inclou coneixements procedents de diferents disciplines científiques si són necessàries i les interrelaciona.

La societat va evolucionant, pel que l’educació ha de fer el propi i adaptar-se al moment i a la situació actual, sent el més volàtil i adaptable possible. Dit d’altra forma, l’aprenentatge és un procés que acompanyarà tant a professorat com a l’alumnat durant tota la seva vida i el coneixement és un bé perible, el que

significa que hem d’aprendre i desenvolupar la nostra saviesa constantment per tal d’estar adaptats a la societat en tot moment.

Hi ha evidències que determinen que la motivació de l‘alumnat a l’escola estan donades per un alt nivell d’activitat, però que l’alumnat que tingui dificultats pot trobar la feina menys interessant com indiquen alguns autors (Postholm, 2015).

Per això és recomanable utilitzar i aplicar una metodologia activa que sigui molt més engrescadora que la metodologia tradicional, ja que així, tot el grup-classe aconseguirà beneficiar-se i seguir el fil del projecte.

L’aprenentatge basat en projectes representa un enfocament nou a l’ensenyament i l’aprenentatge dins l’aula. Aquesta metodologia té l’objectiu d’involucrar l’alumnat i fer-los protagonistes del seu aprenentatge. Aquesta metodologia augmenta la capacitat de treballar en grup, potencia l’educació emocional i les habilitats socials i permet que l’alumnat adquireixi les competències del s. XXI mitjançant situacions reals.

1.1. Justificació

Els motius d’enfocar aquest treball de fi de màster envers l’aprenentatge basat en projectes i no a un altre tema, surt de la relació i de la necessitat de la seva aplicació amb la formació professional i amb la posterior dedicació professional de l’alumnat.

En el meu cas, sempre he estat un alumne amb facilitats, però amb poca motivació a causa de la metodologia aplicada a classe, fonamentalment per aquest motiu, considero que la metodologia juga un paper molt important.

Aquesta poca motivació, derivada en una fèrria sensació d’avorriment i posterior frustració, m’ha acompanyat pràcticament durant tota la meva vida com alumne. Tant a primària com a secundària sempre he rebut una metodologia clàssica sense cap motivació i sense cap estímul que no sigui fer deures i llegir el llibre de text, sense donar, pràcticament en cap moment, importància a les motivacions de l’alumnat.

Aquesta frustració va agafar el seu punt més àlgid a la finalització de la secundària, quan vaig rebre el feedback final de la tutora, recomanant-me encaridament deixar d’estudiar i aprendre un ofici, sense donar gens d’importància a les meves inquietuds o als meus interessos, amb un missatge final que mai oblidaré, “possiblement és un dels alumnes amb més capacitats de la classe, però ets molt vago i mai seràs capaç de treure’t un grau universitari, així que millor que no facis batxillerat”.

Afortunadament, malgrat el comentari i les recomanacions de la tutora de secundària, vaig continuar amb la meva formació i vaig fer inicialment batxillerat en ciències socials, per continuar amb un grau superior d’administració i finances i així poder estudiar posteriorment un grau universitari de màrqueting i recerca de mercats, podent així, arribar avui fins aquí, al màster del professorat en l’especialitat de tecnologia del servei.

Per què he contat tot això? Perquè crec fonamental que el professorat actuï com a motivador i com a guia durant la vida acadèmica de l’alumnat i la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes és una eina fonamental per tal d’aconseguir aquests objectius. Per part de l'alumat, ha de tenir un paper primordial durant el procés d’ensenyament-aprenentatge, sent la part principal del projecte, deixant de banda així el procés o metodologia tradicional. A aquesta metodologia l’alumnat no està limitat a l'escolta activa sinó que participa activament al seu propi procediment d’ensenyament-aprenentatge.

En resum, l’objectiu de tot aquest estudi, és poder aplicar tots els punts forts i punts febles que jo he trobat a faltar durant la meva vida acadèmica com alumne, des de primària fins a la universitat i aplicar els aprenentatges assolits des de la meva experiència i la de, segurament, molt més joves.

1.2. Objectius

L’objectiu general d’aquest treball de fi de màster és aconseguir dissenyar una proposta didàctica centrada en l’aprenentatge basat en projectes dins del context del màrqueting, per aplicar-ho i actualitzar-ho durant la meva vida docent.

Dins d’aquest objectiu general hi ha uns objectius més específics, aquests són:

 Definir i emmarcar el marc teòric de l’aprenentatge basat en projectes així com els seus fonaments.

 Realitzar una proposta didàctica amb aplicació a formació professional, concretament al camp de màrqueting.

2. Marc teòric

2.1. Metodologia del treball per projectes

La metodologia emprada té com a objectiu desenvolupar competències específiques com: integració de la teoria amb la pràctica; anàlisi de situació;

activació de coneixements previs; reflexió i anàlisi com un mitjà per a conèixer i comprendre la realitat; establiment de metes d'aprenentatge; desenvolupament d'automotivació i el pensament crític; participació en la construcció de coneixements a partir de l'intercanvi d'idees; cognició social i individual;

potenciar les habilitats cognitives, entre altres.

D’acord amb José Altuve (2010 p.5), “el pensament crític vol analitzar, avaluar i comprendre l’estructura i consciència dels raonaments tant de l’alumnat com del professorat a les aules”.

En el cas d’Àngel R. Villarini (2003 p.2), defineix que:

El pensament crític suposa un nivell més elevat o comprensiu de reflexió; és un acte de reflexió o autoconsciència: És el pensament que es torna sobre si mateix per a examinar-se en la seva coherència, fonamentació o substantivitat, origen contextual i interessos i valors als quals serveix.

Dit això, l’objectiu serà potenciar el pensament crític a l’aula tant per part de l’alumnat com per part del professorat, per així poder transformar el seu model de vida sent més conseqüent i analític amb els seus pensaments, el que proporcionarà una vida molt millor, sent l’educació serà la garantia d’aquest procés.

Aquesta apreciació és sostinguda per l'autor Peter A. Facione, (2007 p.21) qui en la seva Declaració de consens dels experts en l'Associació Filosòfica Americana expressa:

El pensador crític ideal és una persona que és habitualment inquisitiva;

ben informada; que confia en la raó; de ment oberta; flexible; justa quan es tracta d'avaluar; honesta quan confronta els seus biaixos personals;

prudent en emetre judicis; disposada a reconsiderar i si és necessari a retractar-se; clara respecte als problemes o les situacions que requereixen l'emissió d'un judici; ordenada quan s'enfronta a situacions complexes; diligent en la cerca d'informació rellevant; raonable en la selecció de criteris; enfocat a preguntar, indagar, investigar; persistent en la cerca de resultats tan precisos com les circumstàncies i el problema o la situació ho permetin. Així doncs, educar bons pensadors crítics significa treballar darrere d'aquest ideal. És una combinació entre desenvolupar habilitats de pensament crític i nodrir aquelles disposicions que consistentment produeixen introspeccions útils i que són la base d'una societat racional i democràtica.

Segons José Pozuelos (2007 p.14) La pedagogia per projectes (P.P.)

És concebuda des de la innovació com a alternativa per a transformar pràctiques educatives; no obstant això, és important tenir en compte que no és recent; sorgeix com una proposta alternativa a la reproducció memorística de continguts definits, restant importància al nivell d'enteniment o interès dels nens.

L'aprenentatge basat en projectes té els mateixos avantatges que l'aprenentatge basat en problemes (Valero, 2007). L’aprenentatge basat en projectes en els ensenyaments tècnics. En particular:

- És una metodologia molt més motivadora per l’alumnat, per aquest motiu, redueix els nivells d'abandonament i augmenta el rendiment acadèmic.

- Facilita el desenvolupament d’algunes habilitats transversals primordials, com és el cas de la capacitat per aprendre de manera autònoma, per treballar en grup, per comunicar-se de forma efectiva, etc.

2.2. Característiques i beneficis de la metodologia

El treball per projectes provoca que l’alumnat participi i interactuï de manera activa en classe, sent ells els que duguen a terme els projectes, és a dir, la part

fonamental de la metodologia. Aquesta alta participació d'acord amb Francesco Tonucci (1993) es deu al fet que

L'educació té almenys dos problemes grans que han perseguit a l'escola: un d'aquests té a veure amb la separació de la teoria i la pràctica, on prima la transmissió de coneixements basats en supòsits.

Es parteix del fet de creure que els nens no saben res i que arriben a les institucions per a aprendre el que el mestre els ha d'ensenyar, atès que és el docent qui té la teoria i ha d'impartir-la a qui no la té. L'altre són les propostes desarticulades en els currículums, desproveïdes de plantejaments reals als contextos escolars generant desequilibris i pràctiques sense significat.

Aquesta metodologia parteix dels coneixements que ja posseeix l’alumnat, per limitat que sigui i els motiva a què ells siguin els protagonistes del seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, el professorat haurà de proposar projectes reals a l’alumnat amb els quals probablement es poden trobar en el seu dia a dia, tant personal com professional.

L’aprenentatge Basat en Projectes consisteix a proposar a l’alumnat un projecte de recerca o desenvolupament amb uns objectius concrets que han d'aconseguir pel seu compte i amb el paper del professorat com a guia i/o motivador. El mateix alumnat ha d'organitzar-se, obtenir la informació, organitzar-la i elaborar-la per a respondre a la pregunta proposada, per a solucionar el problema plantejat o el projecte en si mateix.

Aquest aprenentatge permet que l’alumnat posi en pràctica els seus coneixements de manera autònoma i s'involucrin en el seu propi aprenentatge, construint-lo de manera activa. Aquesta manera de treballar a l'aula potencia competències com aprendre a aprendre, els anima a participar i, el més important, aconsegueix un aprenentatge significatiu.

Els principals avantatges que té el treball per projectes respecte al model tradicional són:

 Aquesta metodologia fomenta la faceta autodidacta de l’alumnat (Pérez de Albéniz, Fonseca i Lucas, 2021 p.7). En fer el projecte adquireixen

els conceptes a través d'una recerca organitzada, que els permet aprendre millor els conceptes, de forma més divertida i sobretot afavoreix que l’alumnat s'interessi pel tema en qüestió.

 Potencia el treball en equip (Balcells, 2014 p.1). El fet de treballar amb grups de treball cooperatiu potencia que cada alumne del grup aporti la seva visió depenent del que millor se li doni, de forma que es fomenten les qualitats de cadascun.

 Utilitza les noves tecnologies (Alzina, 2016 p.1). Els projectes inclouen cerques d'informació en línia i elaboració de documents mitjançant l'ús de programes informàtics, aplicacions i diferents eines i instruments tecnològics. Gràcies a això els alumnes exerciten la competència digital i milloren el seu maneig de les TIC.

 Exercita destreses socials (García-Valcárcel i Basilotta, 2017 p.114).

Fomenta la participació, la relació amb altres alumnes, la capacitat de formar i debatre opinions, l'expressió oral o l'esperit crític.

 Serveix de preparació per a la vida (Alzina, 2016 p.1). Els projectes afronten situacions quotidianes i problemes reals, per la qual cosa preparen a l'alumne per a solucionar de manera autònoma els reptes que li sorgeixin en qualsevol àmbit.

 Aferma millor els coneixements (Botella i Ramos, 2019 p.3), quan els estudiants es responsabilitzen del seu propi aprenentatge, els continguts es comprenen i es recorden millor. A més, no sols els memoritza sinó que els relaciona, assimila i posa en pràctica.

 Permet el treball multidisciplinari (García-Valcárcel i Basilotta, 2017), amb els projectes poden exercitar-se diverses competències i treballar- se diverses assignatures al mateix temps. A més, es milloren capacitats com la resolució de problemes i l'organització de tasques entre altres.

Edgar Dale, amb la seva Piràmide d’aprenentatge (Dale 1963), va establir una jerarquització sobre les activitats més òptimes per retenir la informació. Dins

d’aquestes, sumava un percentatge per tal de mesurar la taxa de retenció de coneixements i aprenentatge amb cadascuna de les activitats.

Aquesta escala és totalment ascendent, al primer lloc trobem llegir amb un 10%, el que significa que mitjançant aquesta tècnica l’alumnat únicament aconseguirà retenir un 10% dels continguts, coneixements i/o competències. A les següents activitats el percentatge s’intensifica fins a arribar a la darrera activitat que seria simular experiències reals, amb el que l’alumnat retindria un 90% del contingut, coneixements i/o competències.

Amb aquesta informació, volem evidenciar la importància que té aquesta metodologia de l’aprenentatge basat en projectes, ja que l’alumnat mitjançant aprendre fent o Learning by Doing de John Dewey (1938), aconseguirà retenir el percentatge més gran d’informació.

A la següent il·lustració podem observar les diferents activitats amb els seus percentatges i els seus aprenentatges després de deu dies.

Figura 2. (Elaboració pròpia)

Una altra classificació interessant és la Taxonomia de Bloom (1956) un llenguatge per entendre l’aprenentatge. És una classificació d’objectius d’aprenentatge que va des de les habilitats d’ordre inferior fins a les d’ordre

superior. La identificació d’aquests nivells i el seu ordre ajuden a dissenyar activitats per aconseguir uns aprenentatges significatius i competencials.

No es considera una teoria d’aprenentatge, sinó una classificació dels dominis d’aprenentatge. Està formada per tres aspectes fonamentals:

 Cognitiu

 Psicomotor

 Afectiu

Bloom la va segmentar amb sis categories, podem veure aquesta informació a l’esquerra. Posteriorment va ser revisada per Anderson i David R. Krathwohl (Anderson i Krathwohl 2001), podem veure aquesta informació a la dreta, afegint verbs en lloc de noms, amb l’objectiu de fer una exposició dels components molt més clara perquè puguin ser considerats i utilitzats fàcilment.

1. Avaluació – Crear 2. Síntesi – Avaluar 3. Anàlisi – Analitzar 4. Aplicació – Aplicar

5. Comprensió – Comprendre 6. Coneixement – Recordar

Figura 3. (Diagrama 1.1, Wilson, Leslie O. 2001)

Amb aquestes classificacions, el professorat tindrà una visió molt més àmplia de quina aplicació hauria de fer en tot moment amb el seu alumnat, tenint en compte que en funció del tipus d’alumnat i del moment haurà d’utilitzar una o una altra.

2.3. Com es desenvolupa a l’aula?

A aquesta metodologia activa, el docent serà capaç de crear un ambient de confiança i respecte a l'aula. Dins d’aquesta, l’alumnat se sentirà amb la llibertat d'expressar tot el que consideri rellevant, de qüestionar-se qualsevol informació que sigui aportada pels membres del grup o pel mateix tutor i d’aconseguir la resolució del problema i/o projecte. En l’ABP, l'error i el projecte es converteix en una oportunitat més per a aprendre (Hugo, 2001).

D’acord amb López Melero i Parages López (2012), "L'enfocament cooperatiu converteix l'aula en un espai de diàleg, reflexió i discussió entre els grups heterogenis d'alumnes i alumnes, de manera que acarant diferents punts de vista, poden analitzar i valorar les diverses solucions possibles".

L’aprenentatge cooperatiu està compost per diferents fases (Pujolàs i Lago, 2009 p.39, p.77 i p.125):

1. Aconseguir la cohesió de grup, a aquesta fase, el més important és aconseguir que l’alumnat agafi consciència de grup i que es transformi en una petita comunitat d’aprenentatge.

2. El treball en equip com a recurs per l’ensenyament, a aquesta fase es pretén que l’alumnat, treballant de forma cooperativa, obtingui un millor aprenentatge, mitjançant l’ajuda comú d’uns i altres.

3. El treball en equip com a contingut per ensenyar, consisteix en l’ensenyament de forma clara i sistemàtica per potenciar el treball en equip.

2.4. Rol docent

El docent començarà creant tant dins com fora de l’aula, un ambient d'aprenentatge modificant els espais, donant accés a la informació, modelant, guiant i motivant durant el procés d'aprenentatge.

El docent no haurà d’explicar prèviament el temari, els alumnes adquireixen i apliquen coneixements mentre solucionen problemes que se'ls van presentant durant el desenvolupament d'un projecte emprenedor connectat amb el món real.

S’haurà de triar un projecte motivador. El tema i l'enfocament són importants perquè l’alumnat s'involucri, a major interès sobre el tema a tractar, major motivació tindrà l’alumnat amb el projecte i major aprenentatge obtindran.

El docent ha d’aconseguir equilibri entre autonomia i control. L’alumnat ha de desembolicar-se per si mateix en la cerca d'informació, però és important que aquesta sigui efectiva i controlada. Per això, el paper de docent com a guia i/o motivador és molt important.

S’ha de plantejar un treball ben estructurat. És important que existeixi un ordre clar en el desenvolupament del projecte que guiï el treball de l’alumnat i faciliti que la seva realització sigui efectiva. S’ha de tenir clar que aquesta metodologia ajudarà a l’alumnat en la seva futura vida professional, amb qual, com més real i més organitzada sigui, molt més productiu i profitós serà l’aprenentatge.

La metodologia activa de l’ABP presenta un canvi i una millora important que afecta els objectius d'aprenentatge, als rols exercits pels membres implicats i l'organització i utilització de l'aula o espai fora de l’aula on aquest procés es desenvolupa. Mitjançant equips de treball cooperatiu i amb la utilització de projectes centrats en el context de la professió en la qual s'està formant l'alumnat (Sola, 2005), el docent ja no té com a únic o principal objectiu estimular l'adquisició de continguts de la seva disciplina, sinó promoure el desenvolupament d'habilitats com la cooperació, la creativitat, el pensament crític i complex, la comunicació, el lideratge, la presa de decisions i el treball

multidisciplinari (Font, 2004; Institut Tecnològic D'Estudis Superiors De Monterey, 2003; Morals i Landa, 2004).

Aquesta metodologia activa presenta un nou escenari educatiu, el pes específic dels papers professorat-alumnat s'inverteixen, actuant el docent com a guia i adquirint l'alumnat tota la importància del projecte. L'alumnat es converteix en el protagonista del procés educatiu i d’aprenentatge, passant a ser el constructor del seu propi aprenentatge. Per la seva part, el docent guiarà i motivarà als alumnes al fet que construeixin el seu propi coneixement i adquireixin competències que els permetin afrontar amb èxit tant el projecte en qüestió com situacions futures en la seva vida personal i professional.

Les funcions que ha de realitzar un tutor dependran bàsicament de dos factors, d'una banda, l'experiència del grup en el treball ABP i per un altre, de la fase d’ABP en la qual s'estigui treballant. Lògicament, quan el grup de treball sigui novençà o es trobi en les primeres sessions de l‘ABP, la funció del tutor serà més de guia o orientador que quan aquest grup ja estigui habituat a treballar amb aquesta metodologia (Iglesias, 2002; Institut Tecnològic D'Estudis Superiors De Monterey, 2003). Progressivament, el tutor exercirà una labor menys directiva i deixarà que sigui l'alumne qui adopti un rol més actiu al desenvolupament del seu projecte.

El segon factor que determinarà les funcions del tutor serà la fase de la dinàmica de l’ABP que s'estigui desenvolupant. A aquest punt, s’ha de tenir en compte que, a cada moment, el tutor haurà de ser capaç de realitzar accions concretes que possibilitin finalment que els seus alumnes aconsegueixin els objectius desitjats amb l’ensenyament-aprenentatge.

Segons Francisca González i Eduvigis Carrillo (2008, p.94-95) és possible identificar fins a sis tipus d'acció com a docent d’ABP:

 El tutor directiu, diu als alumnes què és el que han de fer i com ho han de fer.

 El tutor que comparteix i intercanvia idees i experiències amb l’alumnat i negocia les estratègies a seguir en les tutories amb ells.

 El tutor informador, transmet a l’alumnat la seva informació de manera directa com a única font de coneixement.

 El tutor que ajuda a la interacció entre els membres del grup i fomenta el seu interès relacionant el debat amb els seus coneixements previs.

 El tutor confrontador, es centra en l'observació dels errors del seu alumnat i avalua les seves actuacions prejutjant-les.

 El tutor desafiador, promou el pensament crític entre el seu alumnat així com l'avaluació de les idees.

Com podem observar, la metodologia ABP no és autoritària respecte a la figura del docent, ja que també li atorga autonomia per a actuar conforme a les necessitats del grup i a la seva filosofia d'ensenyament. Situació totalment lògica si tenim en compte que la seva actuació s’ha d’adaptar a cada projecte i a cada grup-classe. És a dir, de totes les accions docents anomenades, qualsevol seria correcta per a aquesta metodologia, ja que com que no existeix una figura ideal preconcebuda del docent, ell mateix elegirà la que més capacitat d’adaptació tingui a cada moment.

Per aquest motiu, podem afirmar la importància del professor en aquesta metodologia. El seu paper no està restringit a un conjunt de normes tancades que ha de complir amb rigor, sinó que és el docent, segons les necessitats del grup-classe, qui ha de decidir a què prestar més atenció dins de totes les accions que pot exercir (des d’observar fins a imposar, passant per qüestionar, proposar, incitar, recalcar, informar, i un llarg etcètera).

Per això, es concep al docent d’ABP com un “guia i a més com un aportador d’input guiat, el qual, es reduirà diàriament i augmentaran les oportunitats perquè l’estudiant treballi pel seu compte i el professor serveixi de supervisor”

(Hernández Reinoso, 1999-2000 p.151).

Amb tota aquesta informació detallada, podem afirmar que la metodologia ABP no es pot aplicar únicament a l’àmbit científic, sinó que és perfectament útil i aplicable al desenvolupament d’un projecte de màrqueting, ja que aquesta metodologia es recolza en la figura del docent com aportador, guia i motivador de les necessitats de l’alumnat.

Per totes aquestes raons podem ara concloure que el rol del docent en l’ABP és extremadament important per al bon desenvolupament dels projectes, alhora que gaudeix d'una gran autonomia i llibertat d'eleccions didàctiques. Són molts els autors que destaquen aquest paper i recorden que el professor pot fer molt més que observar en l’ABP. Sola Ayape (2006) considera que la pràctica docent en l’ABP “acaba descobrint al bon o mal mestre, i també al bon o mal alumne”, així com que “no es pot concebre una activitat d’Aprenentatge Basat Projecte sense el protagonisme actiu del professor”, arribant a afirmar que

“l'aprenentatge basat en problemes/projectes reforça encara més la presència del docent” (p. 43). D’altra banda, Arpí Miró, et al. (2012) destaca que “els grups d’Aprenentatge basat en Projectes, depenen en gran manera de les habilitats dels professors per a fomentar la participació de l'estudiant, el treball en equip i el pensament d'ordre superior” (p. 15).

2.5. Rol de l’alumnat

Dins de l’aprenentatge Basat en Projectes, l'alumat tindrà un paper primordial, sent la part principal del projecte, i radicalment diferent del que té dins del procés tradicional d'ensenyament-aprenentatge.

A aquesta metodologia l’alumnat no està limitat a l'escolta activa sinó que participa activament en els processos cognitius de rang superior. A causa d’això, l'esforç que li suposarà a l’alumnat deixar de ser un element passiu i passar a ser un element actiu li atorgarà importants conseqüències acadèmiques, personals i professionals, com una major autonomia, autoestima i responsabilitat.

D’altra banda, amb les metodologies tradicionals l’alumnat actua com a element passiu. S’enfronta a situacions on el seu únic objectiu és absorbir la màxima informació que puguin per a posteriorment reproduir-la i replicar-la a una prova final avaluada de forma quantitativa. En canvi, el seu rol a l’Aprenentatge Basat en Projectes consisteix a utilitzar els seus propis coneixements i la informació donada “per a identificar el que han d'aprendre” (Atienza, 2008, p.13) i aplicar-los per a resoldre problemes reals d'una manera responsable i

autònoma. Sense cap dubte, la situació d’aprenentatge-ensenyament, és molt més òptima amb l’ABP que amb una metodologia tradicional.

L’alumnat aprèn a treballar de forma independent, assumint les responsabilitats oportunes que exigeixi el projecte en qüestió. L'oportunitat de prendre decisions de forma cooperativa ajuda a augmentar el compromís educatiu de l’alumnat.

(Larmer i Mergendeller, 2011, p.3)

A causa de la participació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge- ensenyament, amb aquesta metodologia “l'alumnat aprèn a mesura que investiga les solucions als problemes que s'han formulat” (Rodríguez-Sandoval i Corts-Rodríguez 2010, p.145). Això serà un avantatge competitiu en favor de l’alumnat durant la seva vida, tant personal com professional, ja que estan aplicant, vivint situacions i donant solució a projectes als quals s’hauran d’enfrontar en el futur.

A l’Aprenentatge Basat en Projectes, el treball en equip o treball cooperatiu, no vol dir que cada integrant, de forma individual, s’ha d’encarregar d'una tasca o un punt sobre el qual es converteix en expert per a després unir cadascuna de les parts i obtenir el treball final. Realment, és tot el contrari, amb aquesta metodologia se cerca la construcció de coneixement, l'adquisició de competències i habilitats socials i la consecució d'objectius i metes en comú.

El treball cooperatiu cercarà la unió de tot l’equip, aportant i compartint cadascú les seves idees i les seves habilitats per optimitzar el procés al màxim, D’aquesta forma es potenciaran les fortaleses de l’equip i es supliran les debilitats, creant sinergies entre els seus integrants.

En aquest sentit la introducció de l’ABP a les aules és apropiada per a tota la diversitat de l’alumnat. Tots/es troben el seu espai dins d'aquesta metodologia que els permet marcar el seu propi ritme d'aprenentatge i fer ús de les seves fortaleses per a compensar les seves febleses, tant les individuals com les de l’equip.

A aquesta imatge, podem apreciar les diferències entre el que seria la integració i la inclusió.

Mitjançant el següent quadre, mostrem les diferències fonamentals entre el rol del professorat i l’alumnat a l’aula de secundària.

Professorat Alumnat

Donar un paper protagonista a l'alumnat en la creació del seu projecte i amb el desenvolupament del seu procés d’aprenentatge.

Ser conscient dels assoliments que aconsegueixen els seus alumnes.

Exercir de guia, tutor, facilitador de l'aprenentatge de l’alumnat.

El seu paper principal és oferir a l’alumnat diverses oportunitats d'aprenentatge.

Ajudar a l’alumnat a potenciar el seu pensament crític, a orientar les seves reflexions i ajudar-los a formular-se qüestions importants.

Realitzar sessions de tutoria amb l’alumnat.

Adquirir la responsabilitat davant l'aprenentatge.

Desenvolupar el projecte amb diferents equips de treball cooperatiu gestionant els possibles conflictes que puguin presentar-se.

Mostrar una actitud receptiva i afable cap a l'intercanvi d'idees amb la resta de l’equip.

Compartir informació i aprendre dels altres.

Tenir autonomia en l'aprenentatge i saber demanar ajuda i orientació quan sigui necessari.

Crear les estratègies necessàries per planificar, controlar i avaluar els passos que duu a terme en la creació del seu projecte i amb el desenvolupament del seu procés d’aprenentatge.

Elaboració pròpia a partir dels autors mencionats als punts 2.4 i 2.5

2.6. El treball per projectes a Formació Professional

La formació professional és l'àmbit ideal per desenvolupar el treball per projectes, ja que amb aquesta metodologia l'alumnat podrà posar en pràctica el seu aprenentatge.

El paper actiu dels alumnes és fonamental, així com la importància de potenciar la seva capacitat per a resoldre problemes, d'adaptar-se i enfrontar-se als reptes del futur. També és fonamental la motivació de l'alumnat, el treball en equip i la diferència entre aprendre alguna cosa que t'ensenyen i aprendre-ho per un mateix després d'un important treball, és a dir, aprendre fent. Tenint en compte la definició de TodoFP la formació professional s'entén com “els estudis professionals més pròxims a la realitat del mercat de treball donant resposta a la necessitat de personal qualificat especialitzat en els diferents sectors professionals per a respondre a l'actual demanda d'ocupació”.

Amb aquesta definició podem afirmar que es tracta d’una metodologia centrada en la recerca i la reflexió per part dels alumnes per, mitjançant l'aprenentatge, arribar a una solució o projecte plantejat inicialment. Dit això, podem afirmar que l'aprenentatge basat en projectes, és una metodologia que s'ajusta a les seves necessitats a la perfecció.

Hi ha diferents sectors que pensen que les metodologies docents actives, com és el cas de l'aprenentatge basat en projectes, poden ser adequades per a alumnat madur amb un cert grau d'autonomia, però que en canvi no són adequades, per l’alumnat que es troba als primers cursos d'universitat ni a l’ensenyament secundari. Defensen que l’essencial és evidenciar els coneixements que l’alumnat ja té, connectar amb les seves experiències prèvies i evidenciar el què ja saben per a què sigui punt de partida per desenvolupar els seus projectes.

Això no obstant, és un error molt comú, no és necessari separar i donar la base per una banda i temps després el projecte per un altre, el més òptim és que el grup-classe tingui l’oportunitat d’aprendre fent. De fet, l’aprenentatge basat en projectes, potencia la idea que el coneixement s’ha d’administrar a mesura que és necessari, és a dir, a mesura que es desenvolupa el projecte.

Explicats aquests motius, l'Aprenentatge Basat en Projectes és una estratègia ideal per a l'organització de l'ensenyament en nivells secundaris, on la falta de motivació de l'alumnat o les seves diferències de nivell semblen ser problemes veritablement importants (Valero, 2007). L’aprenentatge basat en projectes en els ensenyaments tècnics.

2.7. El treball per projectes a màrqueting

Amb el treball per projectes a màrqueting volem fer una proposta amb l’objectiu que la idea tingui transferència a la vida real i professional. Per poder començar amb això el professorat, començarà fent projectes d’aula per poder desenvolupar amb èxit l’objectiu de posar en pràctica l’aprenentatge per projectes.

Serà necessari fer aquest pas previ, ja que probablement no tot el grup-classe tindrà el mateix nivell, ni amb la metodologia, ni amb les competències pròpies de la mateixa, ni possiblement tampoc amb la matèria de màrqueting, per el que el millor serà començar de forma gradual.

L’escenari ideal inicial serà crear petits projectes d’ensenyament-aprenentatge als diferents equips de treball cooperatiu, per tal d’anar motivant al grup-classe amb el projecte i amb la metodologia.

Cada equip de treball cooperatiu haurà de prendre les decisions pertinents sobre el tema del seu projecte, així com la temporalització, els objectius i les idees claus entre d’altres.

3. Proposta didàctica

El treball per projectes és una metodologia activa que ens servirà al camp de màrqueting i a qualsevol altre camp per poder desenvolupar un projecte que posteriorment es podrà materialitzar durant l'etapa professional. L'objectiu és mitjançant aquesta metodologia, rompre amb el tradicional per tal d'afavorir la motivació, l'autoconeixement, les habilitats socials i els intercanvis d'idees entre d'altres. Aquestes competències transversals ajudaran a l'alumnat a posar en pràctica el seu projecte i a donar-li llum amb garanties, ja que poder desenvolupar el projecte prèviament, donarà molta més viabilitat.

Amb aquest treball donarem llum a la creació, disseny i difusió d'un projecte o producte imaginari que en tot moment es pot transformar en un projecte real.

L’avaluació de l’alumnat serà formativa i continuada tant per les proves i activitats individuals com en grups de treball cooperatiu. L’avaluació tindrà com a objectiu fonamental l’aprenentatge i l'ensenyament de l’alumnat, per poder potenciar i avaluar l’actitud i la motivació del grup-classe.

3.1. Introducció

Amb aquesta proposta educativa volem oferir als alumnes una visió diferent del que implica treballar amb la metodologia ABP a formació professional al camp del màrqueting. Treballarem de manera col·laborativa i dinàmica, usant una metodologia nova per part de l’alumnat, pot ser que hi hagi part de l’alumnat que ja hagi fet feina amb ella. L’objectiu fonamental és que aprenguin i s'enriqueixin. A través de la creació del seu propi projecte analitzarem diferents situacions reals que es trobaran durant la seva vida futura tant personal com professional. Aquesta metodologia fomenta la participació i repta a l’alumnat a què es converteixi en el protagonista principal del procés d'ensenyament- aprenentatge a través de la recerca, cerca, creació, anàlisi i negociació. El paper del professor és el d'orientador, motivador i/o guia del procés d’aprenentatge-ensenyament.

3.2. Currículum tractat

El mòdul professional de Màrqueting Turístic s'imparteix en el primer curs del Tècnic Superior Gestió d'Allotjaments Turístics.

La finalitat del mòdul és l'adquisició de competències bàsiques i inicials en l'àmbit professional turístic de temes d'introducció i aplicació de conceptes i criteris específics del màrqueting. Dins d’aquest, es desenvolupen temes relacionats amb els models bàsics de màrqueting i les tècniques més emprades en turisme des d’una visió científica i també mostrant-los en la seva aplicació pràctica i real.

Les activitats professionals que adquirirà l’alumnat associades a aquesta funció s’apliquen en:

Plans de màrqueting.

Tasques de comercialització i comunicació dels productes amb l’objectiu d’augmentar els visitants, les reserves i les vendes.

La formació del mòdul 0173 Màrqueting Turístic contribueix a assolir els objectius generals c), e) i j) del cicle formatiu i les competències b), c) i g) del títol.

Les línies d’actuació en el procés d’ensenyament i aprenentatge que permeten aconseguir els objectius del mòdul versaran sobre:

- Descripció, varietats, característiques de la terminologia pròpia de màrqueting i la diferenciació de conceptes

- La descripció, apilament de documentació necessària, aplicació de fases entre altres per elaborar un fullet.

- Fases i pautes necessàries per a elaborar un pla de màrqueting, així com la seva presentació.

- Aplicació de les noves fórmules de màrqueting adaptades a les tendències més actuals.

El mòdul 0173 Màrqueting Turístic que, segons el Reial decret 1686/2007, de 14 de desembre, pel qual s'estableix el títol de Tècnic Superior en Gestió

d'Allotjaments Turístics i es fixen els seus ensenyaments mínims, forma part del títol esmenat i aquest s’identifica pels següents elements:

 Denominació: Gestió d'Allotjaments Turístics.

 Nivell: Formació Professional de Grau Superior.

 Durada: 2.000 hores.

 Família Professional: Hostaleria i Turisme.

 Referent europeu: CINE – 5b (Classificació Internacional Normalitzada de l'Educació).

Aquest títol està referenciat en el currículum del ministeri que s’estableix per l’Ordre EDU/2254/2009, de 3 de juliol, per la qual es disposa el currículum del cicle formatiu de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior en Gestió d'Allotjaments Turístics.

El mòdul professional s’imparteix al primer curs del grau i té un total de 150h repartides en 5 hores setmanals. Les seves Unitats de Treball per tal d’assolir i desenvolupar competències estan dividides de la següent forma:

1. Caracterització del màrqueting turístic

2. Interpretació del procés de decisió en el consumidor 3. Interpretació de la segmentació de mercats turístics

4. Identificació del màrqueting-mix i els seus elements: producte i preu 5. Identificació del màrqueting-mix i els seus elements: distribució i

comunicació

6. Anàlisi de les Noves Tecnologies aplicades al màrqueting turístic 7. Caracterització del pla de màrqueting

8. Caracterització dels criteris del consumidorisme

3.2.1. Objectius

Dins del Capítol III del Real Decret 1686/2007, a l’article 9 trobem els Objectius Generals que s’assoleixen amb aquest mòdul:

c) Analitzar el sector turístic identificant els tipus d'establiments, destinacions turístiques i tendències de la demanda per a detectar oportunitats de negoci.

e) Avaluar estratègies comercials reconeixent les diferents tècniques de màrqueting per a comercialitzar els productes i serveis de l'establiment turístic.

j) Relacionar la qualitat del servei prestat amb els estàndards establerts aplicant les tècniques d'atenció al client per a supervisar aquesta atenció.

3.2.2. Continguts

D’acord amb la informació obtinguda a TodoFP, el mòdul 0173 Màrqueting Turístic està dividit pels següents continguts:

 Caracterització del màrqueting turístic.

 Interpretació del procés de decisió en el consumidor

 Interpretació de la segmentació de mercats turístics.

 Identificació del màrqueting-mix i els seus elements.

 Anàlisis de les noves tecnologies aplicades al màrqueting turístic.

 Caracterització del pla de màrqueting.

 Caracterització dels criteris de consumidorisme.

D’altra banda, els continguts i els objectius propis de la metodologia ABP a tenir en compte seran:

 Fomentar l’aprenentatge i la cercar de solucions pel desenvolupament òptim del projecte

 Potenciar la capacitat d’analitzar, discriminar i seleccionar les eines i els recursos més útils pel desenvolupament del projecte

 Tractar la informació de forma adequada per obtenir els major beneficis possibles

 Potenciar l’autoconeixement del grup-classe

 Analitzar les característiques i necessitats de cada equip de treball

 Desenvolupar la motivació i el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, atorgant-li un paper de líder durant el procés.

 Potenciar la capacitat del treball en equip, així com la presa de decisions i la resolució de conflictes

3.2.3. Competències

Article 5 del Real Decret, competències professionals, personals i socials.

Les competències professionals, personals i socials d'aquest títol són les que es relacionen a continuació:

b) Detectar oportunitats de negoci i nous mercats, i aplicar mètodes innovadors, analitzant les alternatives d'inversió i finançament lligades a ells.

c) Analitzar el mercat i comercialitzar el producte basi propi de l'allotjament, així com els serveis i productes complementaris, gestionant les reserves amb criteris d'eficiència empresarial.

g) Supervisar la correcta atenció al client, el servei postvenda i la gestió de queixes i reclamacions, per a aconseguir la seva satisfacció.

3.3. Metodologia

Per explicar la metodologia que emprarem, partim dels principis bàsics de l’ABP:

- Treball cooperatiu

- Construcció compartida del coneixement - Aprenentatge autònom i significatiu.

- L'alumne com a protagonista del procés d'aprenentatge.

- Comunicació; reflexió; debat; diàleg

La idea és utilitzar una metodologia activa, basada en la recerca i el descobriment per part dels estudiants. No obstant això, es complirà amb el paper de guia i motivador del procés d’aprenentatge ensenyament per part del docent, qui plantejarà els reptes principals per anar desenvolupant el projecte.

Es partirà dels coneixements previs que tingui l’alumnat i s’avançarà de forma progressiva, amb l’objectiu de què els nous continguts que es plantegin durant el curs, s’assoleixin amb base sòlida, aprendre fent.

La intenció és que siguin l’alumnat el que dirigeixin el seu procés d’aprenentatge i assoliment, mentre que el docent procurarà que el treball cooperatiu en petit o gran grup i el treball individual sigui variat per tal d’afavorir l’aprenentatge de tot el grup-classe.

Es realitzaran classes teòriques explicant conceptes bàsics i classes a l’aula d’informàtica fent ús de les TIC, l’objectiu és aprendre fent, de tal forma que no es faran classes magistrals.

Aquesta metodologia serà activa i pretén ser totalment engrescadora per tal de tenir a tot el grup-classe motivat i involucrat en el procés d’ensenyament- aprenentatge de tot l’alumnat, i també serà constructiva; activa i potenciarà la participació de tot l’alumnat, transformant-se en el principal protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.

L’alumnat serà coneixedor en tot moment dels objectius que haurà d’assolir a la proposta didàctica, potenciant així el seu grau d’assoliment i assimilació.

Els continguts plantejats amb la metodologia ABP són eminentment pràctics, ja que l’objectiu fonamental és que l’alumnat els utilitzi a la seva següent etapa, la vida professional.

3.4. Seqüenciació del procés d’ensenyament- aprenentatge

Després de l’anàlisi dels fonaments teòrics sobre la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes, observem com en efecte és una metodologia

perfectament ajustable i aplicable a la formació professional. Aquesta metodologia requereix esforç i atenció constant per desenvolupar experiències reals i aplicacions pràctiques que de vegades poden no resultar eficients i que dependrà del grup-classe, és a dir, un mateix projecte pot ser òptim a un grup i no tant amb un altre. Per això és bàsic seguir una avaluació formativa amb retroalimentació i feedback constant, i també una comunicació fluida entre l’alumnat i el/la docent.

Amb aquesta faceta docent, s’ha elaborat la següent proposta didàctica per tal d’actuar com a guia d’acció docent a la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta guia està estructurada en cinc nivells, els quals s’organitzen des d’un nivell base de sentiment de representació amb la metodologia, seguit d’un nivell d’iniciació, passant per un nivell de desenvolupament, per continuar amb un nivell de consolidació, reforç i ampliació per finalment tancar amb un nivell de transferència a la vida real i professional.

Aquesta guia està estructurada en diferents nivells com ja hem comentat, estructurats amb diferents missions dissenyades amb l’objectiu de desenvolupar objectius concrets i necessaris per accedir als següents nivells.

Proposarem activitats de cinc tipus amb diferents sessions:

1. Sentiment de representació amb la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes

Aquesta fase fa menció als docents que vulguin aplicar i introduir al seu grup- classe aquesta metodologia. Serà necessari que hagin fet una reflexió sobre la pròpia pràctica i una recerca sobre la metodologia ABP, així posteriorment tindran més facilitat a l’hora de respondre i de sentir-se representats amb el rol del docent vist al punt 2.4 d’aquesta investigació. Si la resposta és afirmativa en tots dos casos, significa que està capacitat i que s’han establert fonaments suficients per poder posar en pràctica aquesta metodologia durant la seva vida com a docent.

Pel que respecta a l’alumnat, també haurà de tenir unes competències i a l’Aprenentatge Basat en Projectes consisteix a utilitzar els seus propis coneixements i la informació donada “per a identificar el que han d'aprendre”.

Dins d’aquesta metodologia el rol de l’alumnat amb relació al treball en equip o treball cooperatiu, no significa que cada integrant, de forma individual, s’encarregarà d'una tasca o un punt sobre el qual es converteix en expert per a després unir cadascuna de les parts i obtenir el treball final. Realment, és tot el contrari, amb aquesta metodologia se cerca la construcció de coneixement, l'adquisició de competències i habilitats socials i la consecució d'objectius i metes en comú.

2. D’iniciació

El primer pas que ha de tenir vigent tant l’alumnat com el professorat, dins i fora de l’aula, és conèixer tots els elements que hi intervenen a aquesta metodologia.

Les primeres setmanes o si és necessari, el primer mes de la primera avaluació, l’objectiu serà crear un bon clima d’aula i incidir en la cohesió de l’equip. Encara que també es treballin continguts, la prioritat en aquest període inicial, és el benestar de l’alumnat; i per aquest motiu es duran a terme al centre propostes encaminades a la gestió emocional dels diferents grups- classe, centrades a potenciar el sentiment de pertinença i el vincle amb el centre i amb el professorat.

Primera missió. Conèixer a l’alumnat. Per tal de potenciar la cohesió de grup/equip i el sentiment de pertinença.

En els estudis realitzats sobre cohesió s'ha trobat que la cohesió proporciona un major aprenentatge, una major satisfacció amb el joc, amb el projecte i amb els companys, major productivitat, millor comunicació, més sentiments de seguretat, major adherència al joc i al projecte, etc. (ex., Carron i Dennis, 2001). D'aquesta manera, mitjançant la cohesió de l’equip, s'aconseguirà tant una millora de les seves relacions interpersonals com un major benestar en el

projecte. Es registra una relació positiva entre la cohesió i el clima motivacional d'implicació a la tasca i una relació negativa entre la cohesió i el clima motivacional d'implicació a l'ego.

A aquesta missió, cal saber allò que agrada als integrants de l’equip i perquè, com es relacionen amb els companys, que esperen del mòdul i establir un canal de comunicació bidireccional per a que el projecte sigui efectiu.

Segona missió. Conèixer la feina i el rol del professorat. El professorat donarà pas a la metodologia creant tant dins com fora de l’aula, un ambient d'aprenentatge modificant els espais, donant accés a la informació, modelant, guiant i motivant durant el procés d'aprenentatge. És important que l’alumnat entengui que el professorat no haurà d’explicar prèviament el temari, sinó que l’alumnat adquirirà i aplicarà coneixements mentre desenvolupa el seu projecte.

L’objectiu per part del professorat és aconseguir l’equilibri entre l’autonomia i el control. Per la seva part, l’alumnat haurà de desembolicar-se per si mateix en la cerca d'informació. En resum, el paper del docent serà fer de guia i/o motivador.

Tercera missió. Conèixer la gamificació per potenciar el sentiment de pertinença a l’equip i fomentar la cohesió de grup.

Farem jocs i utilitzarem la gamificació per incorporar dinàmiques i mecàniques de treball cooperatiu, i també inspiració per posteriorment desenvolupar els diferents projectes. L’objectiu d’aquesta missió és crear sinergies entre la gamificació i l’aprenentatge basat en projectes per potenciar el treball cooperatiu, el sentiment de pertinença i la cohesió de l’equip i del grup-classe.

Quarta missió. Conèixer la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes. El professorat donarà a conèixer als equips la nova metodologia i també els punts claus, com per exemple que l’alumnat tomarà el protagonisme del procés d’ensenyament-aprenentatge; que un dels objectius és aprendre a aprendre i que aquesta metodologia activa potencia l’autoestima, la col·laboració i les habilitats socials entre altres.

3. De desenvolupament

Aquest nivell està compost per l’observació i la posada en pràctica, creant així un tàndem equilibrat per dur a terme el desenvolupament de les missions per aconseguir el projecte.

A aquesta fase es comença amb el projecte de creació d’empresa, en el qual se simula el treball en una empresa amb l’objectiu de donar suport a l’àmbit de màrqueting al centre i a les escoles que hi estan adscrites. Això permet a l’alumnat conèixer casos reals, sent un primer contacte amb l’exercici professional abans de començar el període de pràctiques; alhora els facilita posar en funcionament tot un seguit de competències professionals que els possibiliten acostar-se al món laboral des de la funcionalitat dels aprenentatges.

L’alumnat tindrà l’oportunitat d’elegir quin tipus de projecte li agradaria desenvolupar, l’objectiu és potenciar les habilitats d’emprenedoria de l’alumnat amb l’ABP creant durant el seu període acadèmic un projecte que pugui cobrar vida una vegada acabat els seus estudis, és a dir, que tingui transferència a la vida real.

Per tal de potenciar la innovació i la creativitat, cada equip de treball cooperatiu tindrà l’oportunitat de poder crear el projecte que més li motivi, sempre relacionat amb el màrqueting, però tenint en compte totes les opcions i les variacions que poden aplicar. Aquestes diferències principals poden anar des d’aplicar màrqueting en línia o donar un servei de màrqueting tradicional entre d’altres.

Un cas ideal podria ser crear una agència de màrqueting turístic o un departament de màrqueting per una cadena hotelera, ja que així podria tenir una transferència a la vida real totalment pràctica i sempre relacionada amb el mòdul de màrqueting turístic. Això no obstant, el professorat, donarà l’oportunitat de què cada equip seleccioni el seu projecte, actuant aquest com a guia, motivador i facilitador.

Els equips que no vulguin fer una transferència del seu projecte a la vida real, podran seguir amb el desenvolupament i donant suport tant amb l’àmbit del

màrqueting del centre com de les empreses adscrites al mateix, per tal de formar part d’un projecte real ja desenvolupat. Aquest projecte és de continuació anual, ja que cada curs escolar, existeix la possibilitat que hi hagi equips de treball cooperatiu que no vulguin utilitzar el seu projecte per donar-li transferència a la vida real.

Dins de cada equip, cada integrant tindrà el seu rol, aquest serà diferent del de la resta, amb l’objectiu de fer equips equilibrats i de donar suport a totes les possibles situacions que puguin sorgir.

Primera missió. Equip observador. Una vegada que cada equip ha comprès el marc teòric de la metodologia, caldrà que comprenguin els detalls i les particularitats dels elements que la representen. Cada equip haurà de comprendre els projectes explicats pel professorat i la seva experiència, amb l’objectiu fonamental de poder fer una transferència dels coneixements apresos sobre el seu futur projecte.

Segona missió. Equip de treball cooperatiu. L’alumnat ja ha tingut una fase inicial de sentiment i pertinença d’equip. A aquesta fase els equips ja han optimitzat els seus esforços i han creat sinergies per començar a desenvolupar el seu projecte. Cada equip té clara la idea del seu projecte, un projecte amb objectius assolibles i mesurable en el temps, per tal d’una vegada desenvolupat, poder fer una transferència del mateix a la vida real.

Tercera missió. Conèixer els recursos i les eines disponibles pel desenvolupament del projecte. Per tal d’optimitzar el projecte, els equips podran utilitzar les TIC en forma més efectiva per a executar les tasques de recerca, l'escriptura d'informes i presentacions sobre el seu projecte.

Aprofitarem que les TIC ja no es fan servir únicament com una eina d'interès per a l'aprenentatge individual, sinó que es fa servir com un suport per a l'aprenentatge grupal i la creació conjunta de coneixement. Qualcunes de les eines que els equips podran fer servir seran Makebadges (és una eina senzilla d'utilitzar i que et permet crear a mesura insígnies, avatars i capçaleres), Trello (és una aplicació basada en el mètode Kanban i serveix per a gestionar tasques permetent organitzar el treball en grup de manera senzilla), Wix (és una plataforma per a la construcció de pàgines Web en llenguatge de

programació HTML5). A part d’aquestes eines, si els equips coneixen altres, les podran fer servir sense cap inconvenient.

4. De consolidació, reforç i ampliació

Aquesta fase representarà l’aplicació dels elements i el coneixement al projecte, i també la presentació per part de cada equip de treball cooperatiu a la resta del grup-classe.

A aquesta fase, el docent haurà de propiciar i facilitar la comunicació entre els diferents equips amb l’objectiu de què tant l’equip que presenta el projecte com els equips que reben la informació aprendran dels processos d’aprenentatges de la resta. L’alumnat per la seva part presentarà el projecte amb vistes de què té l’oportunitat de fer del mateix una transferència a la vida real, també rebrà l’avaluació tant del docent com de la resta del grup-classe com a constructiva en tot moment, potenciant així l’aprenentatge de tot el grup, inclòs el professorat.

Primera missió. Analitzar altres projectes. El professorat facilitarà altres projectes als diferents equips amb l’objectiu de què aquests puguin servir al grup-classe com a inspiració. Mitjançant l’anàlisi d’altres projectes, els diferents equips podran tenir més i diferents visions que aplicar als seus projectes.

Segona missió. Aplicar els elements i el coneixement al mateix projecte.

Cada equip aplicarà tot el coneixement adquirit i tots els elements descoberts en la consolidació del seu projecte. S’ha de tenir en compte que aquests elements i coneixements estaran alineats amb el currículum i amb les competències del mòdul. El docent continuarà amb el seu paper de guia, motivador i facilitador, d’altra banda, mai facilitarà als equips de treball elements o eines que en les que ell no cregui o no tingui plena confiança.

Tercera missió. Analitzar les eines, els elements i els coneixements. Els equips faran un treball d’autoavaluació i de coavaluació demanant-se i analitzant i les eines, els elements i els coneixements a aplicar als projectes, són les més adequades. L’objectiu serà tenir un històric amb els relats de cada