Facultat de Psicologia
Treball de Fi de Grau
Impacte de la COVID-19 en els hàbits i rutines dels adolescents i el risc de patir problemes
d’ansietat
Mariel Plá Boffi Grau de Psicologia
Any acadèmic 2020-2021
Treball tutelat per Maria Balle Cabot Departament de Psicologia
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball: Ansietat, COVID-19, adolescents, hàbits i rutines
Resum
Durant el darrer any el nostre dia a dia s’ha vist afectat per les diverses mesures i condicions sorgides de la pandèmia de la COVID-19, implicant condicions de distanciament social, aïllament i suspensió de l’activitat educativa, entre altres. Aquests canvis poden suposar un impacte negatiu al benestar físic i psicològic d’adolescents, esdevenint una font d’estrès i de problemes d’ansietat. Per aquest motiu, el següent estudi examinà els canvis viscuts el darrer any, concretament respecte a la modificació d’hàbits i rutines deguts a la COVID-19 i el risc a patir problemes d’ansietat. Per això s’avaluaren 16 estudiants (M=13,25, SD=1,528), amb edats compreses entre 12 i 17 anys (56,3% nines 37,5% nins i 6,3% altre), tots ells estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (E.S.O.) i batxillerat de l’IES Binissalem (Mallorca). La simptomatologia ansiosa es va avaluar a través de l’Escala de Ansiedad Infantil de Spence (SCAS; Spence 1997), i per al canvi d’hàbits i rutines es creà un qüestionari ad hoc de 21 ítems elaborats d’acord amb la informació de diferents articles i estudis que exploren l’impacte de la COVID-19 i el canvi d’hàbits i rutines en adolescents. Una vegada obtinguts i analitzats els resultats, coincidint amb estudis previs, podem destacar una disminució en la pràctica d’exercici físic fora de casa, així com alteracions en la quantitat d’hores de son habituals i en l’horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir, un augment en la quantitat d’hores dedicades a visitar xarxes socials i en fer fotografies i vídeos, disminució tant de la qualitat com de la quantitat de les relacions afectives i un augment en la quantitat d’hores dedicades a fer tasques de classe com a conseqüències de l’impacte de la COVID-19 en els/les adolescents. També s’observà com les dones presentaven una major puntuació en simptomatologia ansiosa. No obstant, no es trobà relació entre la simptomatologia ansiosa i el canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19, així com tampoc entre ambdues variables en relació amb l’edat.
Paraules clau: Ansietat, COVID-19, adolescents, hàbits i rutines
Abstract
During the last year, our day to day life has faced many changes due to the measures and conditions caused by the COVID-19 pandemic, leading to situations of social distancing, isolation and the cease of educational activity, among others. These changes could imply a negative impact on the teenagers' phyisical and psychological well-being, becoming a source of stress and anxiety. For this reason, this research examined the changes lived through this last year, specifically the ones regarding changes in habits and routines derived from COVID- 19 and the risk of suffering from anxiety related issues. Therefore, 16 students were evaluated (M=13,25, SD=1,528), ages ranging from 12 to 17 (56,3% girls 37,5% boys and 6,3% others), all of them high school students (E.S.O and baccalaureate) from IES Binissalem (Mallorca).
The anxious symptomology was evaluated through the Spense Children's Anxiety Scale (SCAS; Spence 1997); and the change in habits and routines was created from an 21 item ad hoc questionnaire elaborated according to the information from different articles and researches exploring the impact of COVID-19 and the change in rutines and hàbits in teenagers. Once the results were gathered and analized, coinciding with previous research, we can highlight a decrease in physical exercise practice outside the house, changes in the amount of sleep hours and their schedule, an increase in the amount of time spent in social networks and the making of photographs and videos, a decrease, both in quantity and quality in afective relationships and an increase in the amount of time dedicated to school work and homework as a consequence of COVID-19 in teenagers. Secondly, there were found higher scores in women for anxious symptomatology. Nonetheless there was no relation found between the anxious symptomology and the change in habits and routines triggered by COVID-19, as both variables in relation to the age of the subjects.
Key words: Anxiety, COVID-19, teenagers, habits and routines
Índex
Introducció...5
Mètode...10
Participants...10
Instruments d’avaluació...10
Procediment...11
Anàlisi estadística...12
Resultats...13
Discussió...20
Conclusió...23
Referències...24
Annex...27
Introducció
Dia 11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la COVID-19 com a pandèmia, a Espanya, tres dies més tard, acompanyada de confinament domiciliari i declaració de l’estat d’alarma que implicà condicions de distanciament social, aïllament al propi domicili, limitacions dràstiques de la llibertat de circulació i suspensió de l’activitat comercial i educativa (Lasa et al., 2020; Sandín, Valiente, García-Escalera y Chorot, 2020).
Entre les poblacions afectades, tant psicològicament com a altres àmbits, nins/es i adolescents es consideren especialment vulnerables a causa de l’alteració de l’entorn al qual viuen i es desenvolupen, el qual està fortament relacionat amb processos interns que afectaran el creixement de la persona. Segons alguns estudis citats a Espada, Orgilés, Piqueras y Morales (2020), la retirada d’hàbits durant una quarantena, com la no assistència a classe, juntament amb la instauració d’altres de no saludables poden derivar en distintes problemàtiques, essent una font d’estrès per a nins/es i adolescents, que, depenent de l’edat, el seu impacte variarà.
Per altra banda, hem de tenir en compte que durant l’adolescència té lloc el procés pel qual es conforma la identitat personal, d’acord amb les interaccions amb els iguals. En aquest procés l’adolescent experimenta una separació del context familiar per a centrar-se principalment al grup d’amics, i, per tant, la privació del contacte durant el confinament i la restricció del mateix durant els mesos posteriors fins al moment, a més del contacte diari amb els familiars, pot crear ambients de tensió o incomoditat que poden afectar a la salut mental dels/les adolescents, incrementant el risc de patir problemes d’ansietat (Tesouro, Palomanes, Bonachera i Martínez, 2013). Recolzant aquestes afirmacions, algunes investigacions han trobat que el confinament viscut el darrer any ha suposat un impacte negatiu al benestar físic i psicològic de nins/es i adolescents, concretament en relació amb la pèrdua o modificació d’hàbits i rutines (Gasca 2020; Commodari i De la Rosa, 2020; Atencio, Bustamante i Vargas, 2020; Göltz et.al, 2020).
Si ens centram en la problemàtica ansiosa, en primer lloc, cal mencionar que els trastorns d’ansietat són alteracions que tenen com a símptoma central una ansietat intensa, desproporcionada, persistent i que afecta distintes àrees de la vida quotidiana de la persona que els pateix, dificultant-la o incapacitant-la per estudiar, treballar i conviure amb la seva família o amics (Cárdenas, Feria, Palacios i de la Peña, 2010). El concepte de simptomatologia subclínica ansiosa fa referència a les alteracions que no s’expressen com a signes i símptomes destacables, però es revelen a partir dels efectes que generen en l’acompliment i funcionalitat general de la persona. Malgrat que la simptomatologia subclínica no acompleixi amb els criteris necessaris per a poder establir un diagnòstic, també es pot evidenciar a partir de proves psicomètriques (Mayorga i Moreta, 2019), i és un bon indicador de risc a desenvolupar trastorns d’ansietat al futur (Orgilés, Méndez, Espada, Carballo i Piqueras, 2012).
En relació amb els trastorns d’ansietat a Espanya, Orgilés i colꞏlaboradors (2012) realitzaren un estudi amb una mostra de més de 2.500 infants i adolescents d’entre 8 i 17 anys per avaluar simptomatologia ansiosa mitjançant l’instrument SCAS i trobaren que un 26,41%
del total de la mostra obtingué puntuacions altes en simptomatologia per a qualsevol trastorn d’ansietat. També trobaren majors puntuacions en nines que en nins, exceptuant les puntuacions per als símptomes del trastorn obsessiu compulsiu, on no hi hagué diferències en adolescents d’entre 14 i 18 anys. Aquestes dades ens mostren la gravetat de la problemàtica i la importància d’identificar i actuar a sobre d’ella, donat que un de cada quatre adolescents presenta signes i símptomes ansiosos.
Davant aquestes xifres preocupants, trobem que, a més, el confinament agreujà aquesta simptomatologia, i, al llarg d’aquest darrer any, diversos estudis han volgut aprofundir en les conseqüències emocionals i psicològiques del confinament, com es pot veure reflectit a la revisió realitzada per Pedreira (2020), on es destaca l’increment de reaccions d’ansietat, alteracions de la son i de l’alimentació, increment de conductes addictives fora substància i
alteracions de l’humor i baixa tolerància a la frustració com a expressions emocionals totes elles derivades de la crisi de la COVID-19.
No obstant això, avui dia encara no trobem suficient literatura sobre l’impacte psicològic immediat de la COVID-19, i encara amb menor volum trobem els estudis focalitzats en la població infanto-juvenil (Gómez-Becerra, Flujas, Andrés, Sánchez-López i Fernández- Torres, 2020; Lasa et al., 2020; Orgilés, 2020). Per aquest motiu, el present estudi pretén explorar les relacions entre l’impacte de la COVID-19 en adolescents i el risc a patir problemes d’ansietat.
Revisant la literatura publicada fins ara, veiem com diversos estudis obtenen resultats similars. Per exemple, en concordança amb els resultats recopilats per Pedreira (2020), un estudi realitzat per Xie, Xue i Zhou, et.al (2020) (citat a Castillo i Velasco, 2020) a població infanto-juvenil xinesa assenyala que el 18,9% dels estudiants han presentat símptomes d’ansietat, dades superiors a les recollides a altres investigacions prèvies a l’emergència del virus. Un altre estudi realitzat també a Xina de Duan i Zhu (2020) trobà elevats nivells d’ansietat relacionada amb la possibilitat de contagiar a altres familiars, i no tant respecte a patir la malaltia.
Una investigació realitzada amb 978 adolescents italians d’entre 13 i 20 anys trobà que durant el confinament domiciliari la majoria dels entrevistats manifestaren que aquest va influir al seu sentit de seguretat i confiança en si mateixos, així com esdevingué un augment de la tensió, la tristesa, la irritabilitat, problemes per a concentrar-se i per a agafar el son (Commodari i La Rosa, 2020). També trobaren que durant aquest període els/les adolescents passaren més temps mirant la televisió, jugant a videojocs i utilitzant les xarxes socials. Tanmateix, molts participants informaren dedicar almenys una hora al dia a tocar un instrument musical, ballar, fer exercici o dibuixar. Respecte a les diferències quant al gènere, les dones informaren amb
menor percentatge presència de sentiments positius i més sentiments negatius que els homes.
També en relació amb les diferències de gènere, Gómez-Gómez, Gómez-Mir i Valenzuela (2020) (citat a Orgilés, 2020) al seu estudi amb adolescents i adults emergents espanyols i dominicans, trobaren més simptomatologia emocional en dones que en homes.
Aprofundint a les variables que poden haver esdevingut un factor clau en l’aparició o increment de la simptomatologia ansiosa trobem el canvi als hàbits i rutines dels/les adolescents. L’equip de World Vision (citat a Göltz et.al, 2020) va descobrir que la vida diària d’infants i adolescents de 13 països diferents havia canviat significativament degut a la pandèmia per la COVID-19 al tancament d’escoles i instituts. Els entrevistats informaren que el distanciament social, l’aïllament i la soledat els hi havia causat dificultats emocionals.
L’estudi correlacional d’Aparicio-Baquen, Aparicio-Gómez i Hernández-Niño (2021), duit a terme amb 149 joves, dels quals 88 foren nins o adolescents trobà que el confinament domiciliari provocà canvis en la vida dels participants, amb un augment de la interacció familiar, així com un major esgotament, cansament, intranquilꞏlitat, tristesa i avorriment al cas dels adolescents.
Dintre de les àrees importants del dia a dia i la salut física i mental de les persones trobem l’esport i les pràctiques d’exercici. L’estudi descriptiu - transversal de Gasca (2020), amb una mostra de 263 adolescents espanyols d’edats compreses entre 12 i 16 anys trobà un canvi significatiu al grau de satisfacció en relació amb la pràctica d’exercici físic comparant la situació abans i després del confinament produït per la COVID-19, així com una disminució en la quantitat d’hores de dedicació a aquesta.
Un altre pilar fonamental a la vida dels/les adolescents són les relacions interpersonals, relacionat amb els processos de construcció de la identitat personal. A l’estudi de Atencio, Bustamante i Vargas (2020), realitzat amb 50 adolescents mexicans es trobà que els
adolescents informaren d’haver experimentat una pèrdua o ruptura de les seves relacions properes, així com una pèrdua significativa de la son i de la gana.
A més, la situació de confinament domiciliari provocà que infants i adolescents hagueren de passar més temps a casa, i molts d’ells es tornaren més dependents dels mitjans de comunicació. Göltz et.al (2020) trobaren que el 39% dels adolescents de 13 anys triaren la televisió com a mitjà de comunicació més usat durant la pandèmia, i la meitat dels participants de l’estudi informà d’utilitzar els mitjans de comunicació quan es sentien trists. Recolzant aquestes dades, investigadors de diversos països trobaren un augment en l’ús d’Internet en adolescents en comparació amb el que tenien abans de la pandèmia (veure Orgilés, 2020 per a una revisió).
A l’estudi de Medina, Andrade i Ramos (2020), amb 444 infants i adolescents mexicans, es trobà que durant el confinament, en relació amb el temps lliure, el 88,1% dels entrevistats manifestà tenir més d’una hora lliure al dia, i les activitats que realitzaren amb més freqüència foren aquelles que involucraven la utilització de mitjans digitals, com escoltar música (91%), veure la televisió, vídeos, xarxes socials, sèries, etc. (90%), o d’altres com dormir (89%), mantenir conversacions (80%), llegir (75%), realitzar exercici (74%), cuinar (74%), cuidar l’alimentació (73%), cantar (70%), dibuixar (69%) i ballar (64%).
A l’estudi realitzat per Göltz et.al (2020) amb 4.322 infants i adolescents de 42 països del món d’edats compreses entre 9 i 13 anys també trobaren, mitjançant un qüestionari compost per preguntes obertes i tancades, que 6 de cada 10 (59%) rebien educació en línia. La majoria d’ells informà d’estar avorrits, enyorar els seus amics, sentiments d’estrès, ansietat, preocupació i frustració. Alguns d’ells informaren barallar-se més amb els/les germans/es, i un de cada cinc infants (20%) informà que estava “molt preocupat”, i sis de cada deu infants informà estar preocupats de patir la malaltia.
Donat que el confinament i el postconfinament són un fenomen recent i no comptem amb un nombre elevat d’investigacions que aprofundeixin a sobre de les conseqüències psicològiques que han esdevingut en els i les joves, el present estudi pretenia, per una part, estudiar el canvi d’hàbits i rutines un any després del confinament, i, per una altra, explorar les relacions entre l’impacte de la COVID-19 en adolescents i el risc a patir problemes d’ansietat. A més, ens plantejàrem explorar si hi havia relació entre les variables avaluades i l’edat, i si hi havia diferències en funció del sexe. A raó del caràcter recent que presenta la situació, el treball no proposa hipòtesis sinó que planteja estudiar les relacions un cop esdevinguts els resultats.
Mètode Participants
La mostra del present estudi ha estat composta per 16 adolescents amb edats compreses entre 12 i 17 anys (M= 13,25, SD=1,528) (56,3% nines 37,5% nins i 6,3% altre) tots ells/es estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (E.S.O.) i batxillerat de l’IES Binissalem (Mallorca) que accediren a participat en l’estudi de manera voluntària. L’estudi va ser aprovat pel Comitè d’Ètica de la Recerca de la Universitat de les Illes Balears. Tots els/les participants i els seus pares/mares/tutors/es proporcionaren consentiment per escrit.
Instruments d’avaluació
Escala de Ansiedad Infantil de Spence (SCAS; Spence 1997): formada per 38 ítems que avaluen símptomes d’ansietat freqüents en nins/es i adolescents. Consta de 6 subescales: Atacs de pànic/agorafòbia, Ansietat de separació, Fòbia social, Pors, Obsessions/Compulsions i
Ansietat generalitzada. Es respon en una escala de 4 punts, des de 0 (mai) a 3 (sempre).
S’utilitzarà la versió traduïda a l’espanyol del SCAS (Godoy, Gavino, Carrillo, Cobos y Quinero, 2011), que presenta una consistència interna (alfa de Cronbach) de 0,92 de la puntuació total (Carrillo, Godoy, Gavino, Nogueira, Quinero i Casado, 2012).
Per a l’anàlisi de les puntuacions de l’SCAS s’eliminaren els ítems 11 (“Som popular entre els/les altres alꞏlots/alꞏlotes de la meva edat), 17 (“Som bo/bona fent esport”), 26 (“Som una bona persona”), 31 (“Em sent feliç”), 38 (“M’agrada com som”), i 43 (“Estic orgullós de la meva feina a l’escola”) corresponents a l’escala de Desitjabilitat social. Les puntuacions els calcularen amb la suma dels 38 ítems restants, valorant cada resposta amb una puntuació de 0-3 (0=Mai i 3= sempre).
Per a dur a terme el treball es creà un qüestionari ad hoc de 21 ítems elaborats d’acord amb la informació de diferents articles i estudis que exploren l’impacte de la COVID-19 i el canvi de rutines i hàbits en adolescents. Per a cadascun dels ítems els participants hauran d’indicar si ha disminuït o ha augmentat (1 punt) o no ha canviat (0 punts) en relació amb la situació abans del confinament.
Procediment
Per a la realització de l’estudi es contactà, en primer lloc, amb l’orientadora del centre.
Després d’una reunió conjunta amb l’equip directiu s’acordà enviar un missatge mitjançant la plataforma “GestIB” als pares/mares/tutors/es dels/les alumnes del centre IES Binissalem explicant en què consistia el projecte i si tenien interès a què els seus fills/es participessin.
Aquells/es adolescents que els pares/mares/tutors/es varen accedir a participar en la present investigació firmaren un consentiment informat proporcionat pel professorat.
Un cop entregat el consentiment informat al centre i aplegat per les cap d’estudi se’ls va facilitar a través del correu electrònic acadèmic un enllaç de “Google Formulars” amb els dos autoinformes compilats conjuntament. A l’enllaç també hi eren presents instruccions breus a sobre com contestar els qüestionaris i un correu electrònic perquè els participants poguessin resoldre dubtes. Les respostes dels participants foren anònimes i la realització del mateix es podia dur a terme des de casa.
Anàlisi estadística
En primer lloc, responent a l’objectiu de l’estudi s’examinà a través del coeficient de correlació Rho de Spearman l’existència de relació entre la simptomatologia ansiosa i el canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19.
També es comprovà si les variables “simptomatologia ansiosa” i “canvi d’hàbits i rutines provocades per la COVID-19” es relacionaven amb l’edat o el sexe dels 16 participants, utilitzant el coeficient de correlació Rho de Spearman i la prova U de Mann – Whitney respectivament. Mitjançant el primer estadístic s’examinà si tant per a la simptomatologia ansiosa com per al canvi d’hàbits i rutines existia correlació amb l’edat, i amb el segon si tant per a la simptomatologia ansiosa com per al canvi d’hàbits i rutines hi havia diferències entre homes i dones. També s’utilitzà l’estadístic Khi-Quadrat per a explorar les relacions entre el canvi/no canvi en els distints hàbits i rutines i el sexe dels participants. Les anàlisis estadístiques es realitzaren amb el paquet estadístic IBM SPSS Stadistics versió 27 per a Windows.
Resultats
Les dades sociodemogràfiques dels participants es presenten a la Taula 1.
Respecte al canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19, en relació amb els hàbits d’alimentació, es trobà que 10 dels participants (62,5%) informà que la quantitat de menjar que consumeix habitualment en comparació amb el que consumia abans de la pandèmia no havia canviat, 4 participants (25%) informaren que havia disminuït i 2 (12,5%) que havia augmentat.
Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 6 d’ells de sexe masculí i 4 de sexe femení. Els que indicaren que havia disminuït foren 3 participants de sexe femení i un de sexe identificat com a altre. Les que afirmaren que havia augmentat foren 2 participants de sexe femení. No s’ha trobat relació entre el canvi/no canvi en la quantitat de menjar consumida i el sexe dels participants (χ2=6,519, p=0,038).
Quant a la qualitat del menjar, 9 participants (56,3%) informaren que no havia canviat, mentre 6 d’ells (37,5%) digueren que havia millorat i 1 (6,2%) que havia empitjorat. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat 3 foren de sexe masculí, 5 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Dels que indicaren havia millorat 3 foren de sexe femení i 3 de sexe masculí. Únicament 1 participant de sexe femení afirmà que havia empitjorat. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la qualitat del menjar consumit i el sexe dels participants (χ2=0,875, p=0,646).
Per a la quantitat d’hores dedicades a cuinar, 9 participants (56,3%) indicaren que no havia canviat, 4 (25%) que havia disminuït i 3 (18,8%) havia augmentat. Dels/les participants que informaren que no havia canviat trobem 3 participants de sexe masculí i 6 de sexe femení.
Per als que indicaren havia disminuït, 3 foren de sexe femení i 1 de sexe masculí. Per als que indicaren que havia augmentat trobem 2 participants de sexe masculí i 1 de sexe identificat
com a altre. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no en la quantitat d’hores dedicades a cuinar i el sexe dels participants (χ2=1,778, p=0,411).
En relació amb l’exercici físic a casa, 8 participants (50%) indicaren que no havia canviat, mentre que 7 (43,8%) informaren que havia augmentat i 1 (6,2%) que havia disminuït.
Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 3 participants de sexe masculí i 5 de sexe femení. Per als que indicaren havia augmentat hi hagué 3 participants de sexe femení, 3 de sexe masculí i 1 de sexe identificat com a altre. Únicament 1 participant de sexe femení indicà que havia disminuït. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no en la quantitat d’hores dedicades practicar esport físic a casa i el sexe dels participants (χ2=1,111, p=0,574).
Respecte a la quantitat d’hores dedicades a fer un esport fora de casa, 7 participants (43,8%) indicaren que havia disminuït, 6 (37,5%) que no havia canviat i 3 (18,8%) que havia augmentat. Dintre dels/les que informaren que havia disminuït trobem 4 de sexe masculí, 2 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat hi ha 5 de sexe femení i 1 de sexe masculí. Per als que indicaren que havia augmentat es troben 1 participant de sexe masculí i 3 de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el
canvi/no en la quantitat d’hores dedicades practicar un esport fora de casa i el sexe dels participants (χ2=2,963, p=0,227).
Taula 1
Dades sociodemogràfiques de la mostra
N % Edat M Edat SD
Dones 9 56,3 13,33 1,658
Homes 6 37,5 13,33 1,506
Altre 1 6,3 12
Total 16 100 13,25 1,528
Pel que fa a l’esport a l’aire lliure, 8 participants (50%) indicaren que no havia canviat, 5 (31,3%) que havia augmentat i 3 (18,8%) que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 4 de sexe femení, 3 de sexe masculí i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 2 de sexe femení i 3 de sexe masculí. Per als que indicaren que havia disminuït es troben 3 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no en la quantitat d’hores dedicades practicar un esport a l’aire lliure i el sexe dels participants (χ2=1,111, p=0,574).
En relació amb les hores de son habituals, 8 participants (50%) informà que havien disminuït, 7 (43,8%) que no havien canviat i 1 (6,2%) que havien augmentat. Dintre dels/les que informaren que havien disminuït trobem 1 participant de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat trobem 3 de sexe femení i 4 de sexe masculí. Únicament 1 participant de sexe masculí indicà que havia augmentat. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en les hores de son habituals i el sexe dels participants (χ2=2,445, p=0,293).
Envers l’horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir 10 participants (62,5%) indicaren que havia canviat, dels quals 2 foren de sexe masculí, 7 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en l’horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir i el sexe dels participants (χ2=3,675, p=0,159).
Quant a les hores dedicades a visitar xarxes socials, 9 participants (60%) indicaren que havien augmentat, 4 (25%) que havien disminuït i 3 (15%) que no havien canviat. Dintre dels/les que informaren que havia augmentat trobem 2 participants de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat hi ha 3 de sexe masculí i 1 de sexe femení. Per als que indicaren que havien disminuït es troba 1 participant de sexe masculí i 2 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre
el canvi/no canvi en les hores dedicades a visitar xarxes socials i el sexe dels participants (χ2=3,259, p=0,196).
Pel que fa a la quantitat d’hores dedicades a mirar sèries i/o pelꞏlícules 9 participants (56,3%) indicaren que no havien canviat, 4 (25%) que havien augmentat i 3 (18,8%) que havien disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 2 de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havia augmentat hi trobem 2 de sexe masculí i 2 de sexe femení. Per als que indicaren que havien disminuït es troba 2 participants de sexe masculí i 1 participant de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en les hores dedicades a mirar sèries i/o pelꞏlícules i el sexe dels participants (χ2=2,455, p=0,293).
Respecte a la quantitat d’hores dedicades a cercar continguts per internet, 12 participants (75%) indicaren que no havia canviat, 3 (18,75%) que havia augmentat i 1 (6,25%) indicà que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 5 de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 1 de sexe masculí i 2 de sexe femení. Únicament 1 participant de sexe femení afirmà que havia disminuït. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en les hores dedicades a cercar continguts per internet i el sexe dels participants (χ2=0,889, p=0,641).
En relació amb la quantitat d’hores dedicades a jugar a videojocs, 10 participants (62,5%) indicaren que no havia canviat, 3 (18,8%) que havia augmentat i 3 (18,8%) que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 4 participants de sexe masculí i 6 de sexe femení. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 1 de sexe masculí, 1 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havien disminuït es troba 1 participant de sexe masculí i 2 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha
relació entre el canvi/no canvi en les hores dedicades a jugar a videojocs i el sexe dels participants (χ2=1,778 p=0,411).
Pel que fa a les relacions interpersonals, 6 participants (37,5%) indicaren que les hores dedicades a estar amb els/les amics/amigues havia disminuït, mentre que 5 (31,3%) indicà que havien augmentat i 5 (31,3%) informà que no havien canviat. Dintre dels/les que informaren que havien disminuït trobem 2 participants de sexe masculí i 4 de sexe femení. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 2 de sexe masculí, 2 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat es troba 2 participant de sexe masculí i 3 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en les hores dedicades a estar amb els/les amics/amigues i el sexe dels participants (χ2=0,485, p=0,785).
Respecte a la qualitat d’aquestes relacions, 8 participants (50%) informaren que havia empitjorat, 6 (37,5%) que no havia canviat i 2 (12,5%) que havia millorat. Dintre dels/les que informaren que havien empitjorat trobem 1 de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat hi ha 3 de sexe masculí i 3 de sexe femení. Per als que indicaren que havia millorat es troben 2 participant de sexe masculí.
S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la qualitat de les relacions interpersonals el sexe dels participants (χ2=1,067, p=0,587).
En relació amb el consum de substàncies 15 participants (93,75%) indicaren que no havia canviat, mentre que 1 (6,25%) informà que havia augmentat. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 6 de sexe masculí i 8 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 1 de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en el consum de substàncies i el sexe dels participants (χ2=0,830, p=0,660).
Pel que fa a la quantitat d’hores dedicades a fer tasques de classe i estudiar a casa 9 participants (56,3%) indicaren que havia augmentat, mentre que 4 (25%) informà que no havia canviat i 3 (18,8%) informaren que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que havia augmentat trobem 5 participants de sexe masculí, 3 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat hi ha 1 de sexe masculí i 3 de sexe femení.
Per als que indicaren que havien disminuït es troben 3 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la quantitat d’hores dedicades a fer tasques de classe i estudiar i el sexe dels participants (χ2=0,889, p=0,641).
Quant a la quantitat d’hores dedicades a crear música o tocar un instrument, 11 participants (68,75%) informaren que no havia canviat 4 (25%) digué que havia augmentat i 1 participant (6,25%) informà que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 3 de sexe masculí i 8 de sexe femení. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 2 de sexe masculí, 1 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicà que havien disminuït es troba 1 participant de sexe masculí. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la quantitat d’hores dedicades a crear música o tocar un instrument i el sexe dels participants (χ2=4,881, p=0,087).
Pel que fa a les hores dedicades a llegir, 6 participants (37,5%) informaren que no havien canviat, 5 (31,3%) digueren que havien augmentat 5 (31,3%) que havien disminuït.
Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 3 de sexe masculí i 3 de sexe femení. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 1 de sexe masculí, 3 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havien disminuït es troba 2 participants de sexe masculí i 3 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la quantitat d’hores dedicades a llegir i el sexe dels participants (χ2=1,067, p=0,587).
Respecte a la quantitat d’hores dedicades a escriure 9 dels participants (56,3%) indicaren que no havia canviat, mentre que 4 (25%) informaren que havia augmentat i 3 (18,8%) informaren que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat es troben 4 de sexe masculí, 4 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 2 de sexe masculí i 2 de sexe femení. Per als que indicaren que havien disminuït es troben 3 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en les hores dedicades a escriure i el sexe dels participants (χ2=1,552, p=0,460).
Per a la quantitat d’hores dedicades a fer fotografies o vídeos, 8 participants (50%) informaren que havia augmentat, 7 (43,75%) que no havia canviat i 1 (6,25%) que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que havia augmentat trobem 1 de sexe masculí, 6 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre. Per als que indicaren que no havia canviat hi ha 5 de sexe masculí i 2 de sexe femení. Per als que indicaren que havien disminuït es troba 1 participant de sexe femení. No s’ha trobat relació entre el canvi/no canvi en la quantitat d’hores dedicades a fer fotografies o vídeos i el sexe dels participants (χ2=6,293, p=0,043).
Per a la quantitat d’hores dedicades a dibuixar, 8 participants (50%) informaren que no havia canviat, 5 (31,3%) que havia augmentat i 3 (18,8%) que havia disminuït. Dintre dels/les que informaren que no havia canviat trobem 3 de sexe masculí i 5 de sexe femení. Per als que indicaren que havia augmentat hi ha 2 de sexe masculí, 2 de sexe femení i 1 de sexe identificat com a altre Per als que indicaren que havien disminuït es troba 1 participant de sexe masculí i 2 participants de sexe femení. S’ha trobat que hi ha relació entre el canvi/no canvi en la quantitat d’hores dedicades a dibuixar i el sexe dels participants (χ2=1,111, p=0,574).
Taula 2
Matriu de Correlacions de Spearman
A la Taula 2 trobem la matriu de correlacions del coeficient de correlació Rho de Spearman entre les puntuacions del qüestionari SCAS, les puntuacions del qüestionari de canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19 i l’edat dels participants. No s’ha trobat relació entre la simptomatologia ansiosa i el canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19 (rs=- 0,258, p=0,334). L’edat dels participants tampoc ha correlacionat amb la simptomatologia ansiosa (rs=-0,392, p=0,134) ni amb el canvi d’hàbits i rutines (rs=-0,47, p=0,863).
A partir de l’estadístic U de Mann – Whitney s’han observat diferències en la simptomatologia ansiosa en funció del sexe (U= 6,00 p=,013), mostrant una major puntuació per a les dones. En canvi no s’ha trobat correlació amb el canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19 (U=18,00, p=0,285). Per a analitzar els resultats d’aquesta variable s’ha eliminat l’observació corresponent a “altre” donat que no presenta una n significativa (n=1).
Discussió
Els objectius principals del treball eren estudiar el canvi de rutines i hàbits provocats per la COVID-19 i analitzar la relació entre aquest canvi d’hàbits i rutines i la simptomatologia
Edat Simptomatologia ansiosa
Canvi d’hàbits i rutines
Edat
Simptomatologia ansiosa -0,392
Canvi d`hàbits i rutines -0,47 0,258
ansiosa en adolescents. També es pretenia explorar la relació d’ambdues variables amb el sexe i l’edat dels participants.
Si ens centrem en les variables que composen el canvi d’hàbits i rutines, els resultats concorden amb els estudis que proposen que els/les adolescents han experimentat una pèrdua o ruptura de les seves relacions properes (Atencio, Bustamante i Vargas, 2020) donat que s’ha trobat que un 50% dels participants manifestà que la qualitat d’aquestes relacions havia empitjorat, així com un 37,5% indicà que les hores dedicades a estar amb els/les amics/amigues havia disminuït. També coincideix amb els estudis de l’equip de World Vision (citat Göltz et.al, 2020), on els entrevistats informaren de haver patit un distanciament social.
Per altra banda, en relació amb la pràctica d’exercici físic, els resultats segueixen la línia de les investigacions de Gasca (2020) que trobà una disminució en la quantitat d’hores que hi dedicaven, donat que un 43,8% dels participants indicà que la quantitat d’hores dedicades a la pràctica d’esport fora de casa havia disminuït.
Quant a l’horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir, un 62,5% dels participants indicà que havia canviat, dades que concorden amb els resultats de la revisió realitzada per Pedreira (2020), on trobà que els/les adolescents patiren alteracions de la son, i amb l’estudi de Commodari i La Rosa (2020), on proposen que durant aquest període els participants indicaren patir problemes per agafar la son. També trobem al nostre estudi que un 50% dels participants indicaren una disminució en la quantitat d’hores de son habituals, dades que concorden amb els resultats d’Atencio, Bustamante i Vargas (2020), que trobà que els/les adolescents havien experimentat una pèrdua significativa de la son.
Respecte a la quantitat d’hores dedicades a visitar xarxes socials, un 60% dels participants indicà que havia augmentat. Aquestes dades segueixen la línia dels estudis de Commodari i La Rosa (2020) que trobà que els/les adolescents passaren més temps utilitzant
les xarxes socials, i amb l’estudi de Medina, Andrade i Ramos (2020) que trobà que un 90%
dels/les adolescents s’involucrà en la utilització de les xarxes socials, donat que, segons la seva investigació, els mitjans digitals es convertiren en els principals agents de socialització dels/les adolescents durant la pandèmia de la COVID-19. En concordança, un 50% dels participants informà que la quantitat d’hores dedicades a fer fotografies o vídeos havia augmentat.
Pel que fa a les hores dedicades a fer tasques de classe i estudiar, un 56,3% dels participants indicà que havia augmentat, dades que concorden amb l’estudi de Aparicio- Baquen, Aparicio-Gómez i Hernández-Niño (2021), on els/les participants informaren d’haver viscut canvis als seus hàbits acadèmics.
Els resultats segueixen la línia dels estudis que plantejaven puntuacions més altes en simptomatologia ansiosa en dones que en homes (Orgilés i colꞏlaboradors, 2012). No obstant, no s’ha trobat una relació significativa entre simptomatologia ansiosa i canvi d’hàbits i rutines provocat per la COVID-19. Tampoc s’ha trobat relació significativa entre ambdues variables i l’edat dels/les participants.
Quant a les limitacions de l’estudi, en primer lloc cal mencionar que la mida de la mostra (n=16) fou menor a l’esperada, disminuint d’aquesta forma la fiabilitat dels resultats.
Per altra banda, la realització d’una única avaluació de dades després de la situació de confinament ha impossibilitat la comparació amb els nivells de simptomatologia ansiosa basals. Del contrari, la comparació dels resultats durant les distintes fases podria haver ofert informació rellevant per a l’estudi. Per últim, els qüestionaris s’han basat en mesures autoinformades, i d’aquesta forma, no s’ha pogut determinar la possible influència de biaixos de desitjabilitat social als resultats.
Conclusions
Davant els resultats de l’estudi, coincidint amb estudis previs, podem destacar una disminució en la pràctica d’exercici físic fora de casa, així com alteracions en la quantitat d’hores de son habituals i en l’horari d’aixecar-se i anar-se’n a dormir, un augment en la quantitat d’hores dedicades a visitar xarxes socials i en fer fotografies i vídeos, disminució tant de la qualitat com de la quantitat de les relacions afectives i un augment en la quantitat d’hores dedicades a fer tasques de classe com a conseqüències de l’impacte de la COVID-19 en els/les adolescents. També podem concloure que no hi ha relació entre la simptomatologia ansiosa i el canvi d’hàbits i rutines provocats per la COVID-19 en adolescents. No obstant si que trobem relació entre les puntuacions de simptomatologia ansiosa i el sexe, essent major per a les dones.
Per a futures investigacions seria d’interès aprofundir en la vessant emocional de les conseqüències de la COVID-19, explorant d’aquesta manera estratègies de regulació emocional utilitzades o reaccions emocionals sorgides durant el període de confinament i postconfinament.
En conclusió, el fenomen de la COVID-19 es de caràcter recent i encara hi ha diversos àmbits als quals ha suposat un impacte en la salut mental de les persones i per aquest motiu és de gran importància investigar i conèixer les seves conseqüències psicològiques.
Referències bibliogràfiques
Aláez, M. Martínez-Arias, R. Rodriguez-Sutil, C. (2000). Prevalencia de trastornos
psicológicos en niños y adolescentes, su relación con la edad y el género. Psicothema, 12(4), 525-532.
Aparicio-Baquen, L. Aparicio-Gómez, C. Hernández-Niño, J. (2021). Calidad de vida en niños, adolescentes y jóvenes durante el confinamiento obligatorio familiar en Bogotá por COVID-19. Revista Internacional de Pedagogía e Innovación Educativa, 1(2), 11-28.
Atencio, A. Bustamante, R. Vargas, O. (2020). Afectación del confinamiento social en la salud mental de los adolescentes. (Trabajo de fin de Grado). Universidad Cooperativa de Colombia, Colombia
Cárdenas, E. Feria, M. Palacios, L. De la Peña, F. (2010). Guía Clínica para los Trastornos de Ansiedad en Niños y Adolescentes. México: Secretaría de Salud, Instituto Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente Muñiz.
Carrillo, F. Godoy, A. Gavino, A. Nogueira, R. Quintero, C. Casado, Y. (2012). “Escala de ansiedad infantil de Spence” (Spence Children’s Anxiety Scale, SCAS): Fiabilidad y validez de la versión española. Psicologia Conductual, 20(3), 529-545.
Castillo, R. Velasco,M. (2020). Salud mental infanto-juvenil y pandèmia de Covid-19 en España: cuestiones y retos. Revista de Psiquiatria Infanto-juvenil, 37(2), 30-44 Commodari, E. De la Rosa, V. (2020). Adolescents in Quarantine During COVID-19
Pandemic in Italy: Perceived Health Risk, Beliefs, Psychological Experiences and Expectations for the Future. Frontiers in Psychology, 11, 2480.
Espada, J. Orgilés, M. Piqueras, J. Morales, A. (2020). Las Buenas Prácticas en la Atención Psicológica Infanto-juvenil ante el COVID-19. Clínica y Salud, 31(2), 109-113.
Gasca, R. (2020). Ejercicio físico en el confinamiento: patrones de práctica y motivación en adolescentes (Trabajo de fin de Màster). Universidad de Zaragoza, España.
Gómez-Becerra, I. Flujas, J. Andrés, M. Sánchez-López, P. Fernández-Torres, M. (2020).
Evolución del estado psicológico y el miedo en la infancia y adolescencia durante el confinamiento por la COVID-19. Revista de Psicología Clínica con Niños y
Adolescentes, 7(3), 11-18.
Götz, M. Mendel, C. Lemish, D. Jennings, N. Hains, R. Abdul, F. Alper, M. Asgari, H.
Babayaro, H. Blaya, C. Borzekowski, D. Cadavid, S. Camerini, A. Carmona, B.
Carter, C. Chale, M. Düssel, M. Duhalde, A, Herrera, S. Huang, K. Hudders, L.
Hussein, Y. Ishikawa, H. Jaggi, R. Johnson, C. Klempin, A. Kotler, J. Kotwal, C.
Lealand, G. Lim, S. Lundtofte, T. Maruri, M. Mascheroni, G. Mendel, M. Messenger- Davis, M. Mulongo, J. Natasia, D. Natasia, S. Ortner, C. Panganiban, G.
Pembecioglu, N. Pestaj, M. Ruggiero, A. Ruiz, U. Stanczak, I. Steemers, J. Taher, F.
Téllez, S. Tholley, M. Yakuscheva, E. Zi Han Yee, A. (2020). Children, COVID-19 and the media. A Study on the Challenges Children are Facing in the 2020
Coronavirus Crisis. Televizion, 33 (2020/E), 4-9
Lasa, N. Gómez, J. Hidalgo, M. Gorostiaga, A. Espada, J. Padilla, J. Santed, M. (2020). Las consecuencias psicológicas de la COVID-19 y el confinamiento.
Mayorga, M. Moreta, R. (2019). Síntomas clínicos, subclínicos y necesidades de atención psicológica en estudiantes universitarios con bajo rendimiento. Revista Educación, 43(2), 452-467.
Medina, R. Andrade, A. Ramos, I. (2020). La recreación en adolescentes mexicanos durante el confinamiento por COVID-19. Lecturas: Educación Física y Deportes, 25(271), 22-34.
Orgilés, M. Méndez, X. Espada, J. Carballo, J. Piqueras, J. (2012). Síntomas de trastornos de ansiedad en niños y adolescentes: diferencias en función de la edad y el sexo en una muestra comunitaria. Revista de Psiquiatría y Salud Mental, 5(2), 115-120.
Orgilés, M. (2020). Presentación del monográfico: Impacto psicológico de la COVID-19 en ninos y adolescentes. . Revista de Psicología Clínica con Niños y Adolescentes, 7(3), 1-2.
Pedreira, J. (2020). Salud Mental y Covid-19 en Infancia y Adolescencia: Visión desde la Psicopatología y la Salud Pública. Revista Española de Salud Pública, 94(16), 17.
Sandín, B. Valiente, R. García-Escalera, J. Chorot, P. (2020). Impacto psicológico de la pandemia de COVID-19: Efectos negativos y positivos en población española Asociados al periodo de confinamiento nacional. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 25(1), 1-22.
da Silveira, A. Siepmann, K. (2020). Salud mental de niños/adolescentes en tiempos de distanciamiento social por el COVID-19. Revista Cubana de Enfermería, 36.
Tesouro, M. Palomanes, M. Bonachera, F. Martínez, L. (2013). Estudio sobre el desarrollo de la identidad en la adolescencia. Tendencias Pedagógicas, 21, 211-224.
UNICEF Argentina. (abril de 2020). Encuesta de Percepción y Actitudes de la Población. El impacto de la pandemia COVID-19 en las familias con niñas, ninos y adolescentes.
Annexes
Has de marcar com de sovint (amb quina freqüència) et passa cadascuna d’aquestes coses. No hi ha respostes bones ni dolentes. No t’aturis massa temps a cada frase i marca la casella que digui millor com et trobes GENERALMENT:
Mai A
vegades
Sovint Sempre
1. Pas pena per les coses. A B C D
2. Em fa por la fosca. A B C D
3. Quan tenc un problema tenc una sensació estranya a l’estómac.
A B C D
4. Tenc por. A B C D
5. Tendria por de quedar totsol a ca meva. A B C D
6. Quan he de fer un examen estic espantat. A B C D
7. Me fa por fer servir un excusat o bany públic. A B C D 8. Em preocupa el fet de ser enfora dels meus pares. A B C D
9. Tenc por de fer dois davant la gent. A B C D
10. Pas pena de fer les coses malament a l’escola. A B C D 11. Som popular entre els/les altres al·lots/al·lotes de la
meva edat.
A B C D
12. Pas pena de que li passi qualque cosa dolenta a algú de la meva família.
A B C D
13. De sobte sent com si no pogués respirar quan no hi ha cap raó perquè això passi.
A B C D
14. He d’anar comprovant que he fet les coses bé (que he apagat el llum o que la porta està ben tancada).
A B C D
15. Em fa por haver de quedar dormint totsol. A B C D
16. Tenc problemes per anar a escola els dematins perquè em sent nerviós o espantat.
A B C D
17. Som bo/bona fent esport. A B C D
18. Em fan por els cans. A B C D
19. No em puc treure del cap pensaments dolents o estúpids.
A B C D
20. Quan tenc un problema el cor em batega molt aviat. A B C D
21. De sobte començ a tremolar o m’estremesc quan no hi ha cap raó per això.
A B C D
22. Pas pena de que em passi qualque cosa dolenta. A B C D
23. Em fa por anar al metge o al dentista. A B C D
24. Quan tenc un problema, tremol. A B C D
25. Em fa por estar a llocs alts o dins un ascensor. A B C D
26. Som una bona persona. A B C D
27. He de tenir pensaments especials (pensar en nombres o paraules) per evitar que passin coses dolentes.
A B C D
28. Tenc por si he de viatjar amb cotxe, autobús o tren. A B C D 29. Em preocupa el que l’altra gent pensa de mi. A B C D 30. Em fa por estar a llocs amb molta de gent (com centres
comercials, cinemes, autobusos, al pati quan hi ha molta gent...).
A B C D
31. Em sent feliç. A B C D
32. De sobte tenc por sense que hi hagi cap motiu. A B C D
33. Em fan por els insectes o les aranyes. A B C D
34. De sobte em sent marejat o a punt de desmaiar-me quan no hi ha cap raó perquè això passi.
A B C D
35. Tenc por si he de parlar davant la classe. A B C D
36. De sobte el cor em comença a batejar molt aviat sense cap motiu.
A B C D
37. Em preocupa espantar-me de sobte quan no hi ha res de què tenir por.
A B C D
38. M’agrada com som. A B C D
39. Em fa por ser a petits llocs tancats, com túnels o cambres petites.
A B C D
40. He de fer algunes coses una vegada i una altra (com rentar-me les mans, fer net o posar les coses en un ordre determinat).
A B C D
41. Em posen nerviós pensaments o imatges dolentes o estúpides que em vénen al cap.
A B C D
42. He de fer coses d’una forma determinada per evitar que passin coses dolentes.
A B C D
43. Estic orgullós de la meva feina a l’escola. A B C D 44. Tendria por si hagués de ser fora de casa durant el
vespre.
A B C D
Durant el darrer any els nostres hàbits i rutines s’han vist afectats per les diverses mesures i condicions sorgides de la pandèmia de la COVID-19. Indica devora cada afirmació si aquest aspecte ha disminuït (0), no ha canviat (1) o ha augmentat (2) en relació a la situació ABANS del confinament.
Ha disminuït
No ha canviat
Ha augmentat Alimentació
1. La QUANTITAT DE MENJAR que consumesc
habitualment, en comparació amb la que consumia abans de la pandèmia per la COVID-19...1,4
0 1 2
2. La QUALITAT DEL MENJAR (aliments més saludables) que consumesc habitualment, en comparació amb la que consumia abans de la pandèmia per la COVID-19...1
0 1 2
3. La quantitat d’hores que dedic a CUINAR habitualment, en comparació amb la que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19...1,9
0 1 2
Activitat física
4. La quantitat d’hores que dedic a fer EXERCICI FÍSIC A CASA habitualment, en comparació amb la que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19...1, 2, 3
0 1 2
5. La quantitat d’hores que dedic a fer un ESPORT FORA DE CASA (esport en equip, de competició, etc.) habitualment, en comparació amb la que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19...3
0 1 2
6. La quantitat d’hores que dedic a fer un ESPORT A L’AIRE LLIURE (senderisme, passejar, etc.) habitualment, en comparació amb la que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19...9
0 1 2
Hàbits de son
7. La quantitat d’hores que DORM habitualment, en comparació amb les que dormia abans de la pandèmia per la COVID-19...1, 2, 4
0 1 2
8. L’HORARI al qual m’aixec/me’n vaig a dormir
habitualment, en comparació amb el que tenia abans de la pandèmia per la COVID-19...1, 2, 8
1 No ha canviat
2 Ha canviat
Xarxes socials i altres dispositius electrònics 9. La quantitat d’hores que dedic a VISITAR XARXES
SOCIALS (WhatsApp, Instagram, TikTok, Facebook, etc.) habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 2, 5, 7, 8
0 1 2
disminuït canviat augmentat 10. La quantitat d’hores que dedic a MIRAR SÈRIES I
PEL·LÍCULES (TV, Netflix, HBO, etc.) habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 1, 2, 5, 7, 8
0 1 2
11. La quantitat d’hores que dedic a CERCAR CONTINGUTS PER INTERNET (pàgines webs, blogs, etc.) habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 2, 7, 8
0 1 2
12. La quantitat d’hores que dedic a JUGAR A VIDEOJOCS habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 2, 5, 6, 7, 8
Relacions interpersonals
13. La quantitat d’hores que dedic a ESTAR AMB ELS/LES AMICS/AMIGUES habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 1, 6,
0 1 2
14. La relació que tenc amb els meus amics/amigues, en comparació amb la relació que tenia abans de la pandèmia per la COVID-19... 1, 6,
0 Ha empitjorat
1 No ha canviat
2 Ha millorat
Consum de substàncies
15. El meu consum de substàncies (tabac, alcohol, cànnabis) habitual, en comparació amb el que tenia abans de la pandèmia per la COVID-19...1, 2, 4
0 1 2
Estudi
16. La quantitat d’hores que dedic a FER TASQUES DE CLASSE I ESTUDIAR A CASA habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 6
0 1 2
Altres activitats
17. La quantitat d’hores que dedic CREAR MÚSICA O TOCAR UN INSTRUMENT habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID- 19... 9
0 1 2
18. La quantitat d’hores que dedic a LLEGIR habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 9
0 1 2
19. La quantitat d’hores que dedic a ESCRIURE habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 9
0 1 2
21. La quantitat d’hores que dedic a DIBUIXAR habitualment, en comparació amb les que dedicava abans de la pandèmia per la COVID-19... 9
0 1 2
1Els ítems s’han basat en els resultats de les entrevistes realitzades per l’estudi de Lasa et al., 2020, extretes de l’article Lasa, N. Gómez, J. Hidalgo, M. Gorostiaga, A. Espada, J. Padilla, J. Santed, M.
(2020). Las consecuencias psicológicas de la COVID-19 y el confinamiento.
2Els ítems s’han basat en els resultats del qüestionari creat per l’estudi de Sandín, Valiente, García- Escalera y Chorot, (2020), extret de l’article Sandín, B. Valiente, R. García-Escalera, J. Chorot, P. (2020).
Impacto psicológico de la pandemia de COVID-19: Efectos negativos y positivos en población española Asociados al periodo de confinamiento nacional. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 25(1), 1-22.
3Els ítems s’han basat en els resultats de l’estudi de Gasca (2020), extret de l’article Gasca, R. (2020).
Ejercicio físico en el confinamiento: patrones de pràctica y motivación en adolescentes (Trabajo de fin de Màster). Universidad de Zaragoza, España.
4Els ítems s’han basat en els resultats de l’estudi de Atencio, Bustamante i Vargas (2020), extrets de l’article Atencio, A. Bustamante, R. Vargas, O. (2020). Afectación del confinamiento social en la salud mental de los adolescentes. (Trabajo de fin de Grado). Universidad Cooperativa de Colombia, Colombia.
5Els ítems s’han basat en els resultats de l’estudi de Götz et.al, 2020, extrets de l’article de Götz, M.
Mendel, C. Lemish, D. Jennings, N. Hains, R. Abdul, F. Alper, M. Asgari, H. Babayaro, H. Blaya, C.
Borzekowski, D. Cadavid, S. Camerini, A. Carmona, B. Carter, C. Chale, M. Düssel, M. Duhalde, A, Herrera, S. Huang, K. Hudders, L. Hussein, Y. Ishikawa, H. Jaggi, R. Johnson, C. Klempin, A. Kotler, J.
Kotwal, C. Lealand, G. Lim, S. Lundtofte, T. Maruri, M. Mascheroni, G. Mendel, M. Messenger-Davis, M. Mulongo, J. Natasia, D. Natasia, S. Ortner, C. Panganiban, G. Pembecioglu, N. Pestaj, M. Ruggiero, A. Ruiz, U. Stanczak, I. Steemers, J. Taher, F. Téllez, S. Tholley, M. Yakuscheva, E. Zi Han Yee, A.
(2020). Children, COVID-19 and the media. A Study on the Challenges Children are Facing in the 2020 Coronavirus Crisis. Televizion, 33 (2020/E), 4-9
6Els ítems s’han basat en els resultats de l’estudi de UNICEF, extrets de l’article UNICEF Argentina.
(abril de 2020). Encuesta de Percepción y Actitudes de la Población. El impacto de la pandèmia COVID- 19 en las familias con niñas, ninos y adolescentes.
7Els ítems s’han basat en els resultats del monogràfic de Orgilés (2020), extrets de l’article Orgilés, M.
(2020). Presentación del monográfico: Impacto psicológico de la COVID-19 en ninos y adolescentes. . Revista de Psicología Clínica con Niños y Adolescentes, 7(3), 1-2.
social por el COVID-19. Revista Cubana de Enfermería, 36.
9Els ítems s’han basat en els resultats de l’estudi de Medina, Andrade i Ramos (2020), extrets de l’article Medina, R. Andrade, A. Ramos, I. (2020). La recreación en adolescentes mexicanos durante el
confinamiento por COVID-19. Lecturas: Educación Física y Deportes, 25(271), 22-34.
1
www.uib.cat
CONSENTIMENT INFORMAT
Títol de l’estudi: Impacte de la COVID-19 i el risc de patir problemes d'ansietat en adolescents Treball de Fi de Grau
Dades del/de la participant:
Nom del menor ……….,...Edat:…..……….
Jo, ...………..………(En la meva condició de mare).
Jo, ...……….……….………(En la meva condició de pare).
Jo, ...………..…….(representant/tutor legal).
Responsables: Maria Balle Cabot (maria.balle-cabot@uib.es), tutora del Treball de Fi de Grau, objecte del present estudi.
Persona que durà a terme l’estudi: Mariel Plá Boffi, estudiant del grau de Psicologia a la UIB.
Contacte: mariel.pla1@estudiant.uib.cat
Objectiu de l'estudi
El present estudi consisteix en analitzar si existeix relació entre la situació de pandèmia provocada per la COVID-19, concretament el canvi d'hàbits i rutines durant el confinament i el post-confinament i la simptomatologia subclínica ansiosa en adolescents Així mateix, interessa comprovar si els adolescents presenten diferències en les variables estudiades en funció del seu grup d'edat (primer grup de 12 a 14 anys i segon grup de 15 a 17 anys) i funció del sexe. La participació a l’estudi implica emplenar, a través de la plataforma "Moodle", dos auto-informes recollits amb un "formulari de google", envers el canvi d'hàbits i rutines per la COVID-19 i els símptomes d'ansietat freqüents en infants i adolescents, amb una durada aproximada de 60 minuts. Les respostes dels qüestionaris seran pseudonimitzades; per tal de relacionar els dos auto-informes, cada participant es vincularà amb un codi o pseudònim. Sempre que les mesures de seguretat del Covid-19 permetin l’accés al centre, l'investigador, de manera presencial, explicarà breument en què consisteix l'estudi. Així mateix durant aquesta sessió, en l'horari de tutories, els participants aprofitaran per respondre els autoinformes i resoldre els dubtes. En cas contrari, l'explicació i agraïment es faran mitjançant un document escrit publicat al "Moodle".
Riscs i beneficis del projecte: No es preveuen riscos associats a la participació al projecte, ni en l’àmbit físic ni en el psicològic. No hi haurà compensació econòmica ni en forma de crèdits.
Enregistraments i ús de testimonis: No hi haurà cap enregistrament, ni en format àudio/vídeo/imatge, ni es preveu la utilització de testimonis
COMPRENC QUE: La participació del meu fill/a, tutelat, representat/a és voluntària al principi i durant tota la durada de l'estudi, de manera que puc es pot retirar en qualsevol moment i sense haver de donar explicacions. A més, som conscient que es garanteix la confidencialitat les dades obtingudes, en aquests
