Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Factors que influeixen en la violència de gènere en les relacions afectives entre els adolescents.
Patricia Ruiz Puig Grau d’Educació Social
Any acadèmic 2020-21
Treball tutelat per Antonio Casero Martínez
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball: violència de gènere, adolescents, factors, relacions afectives.
2 INDEX
1. Descripció i Justificació ... 4
2. Metodologia ... 6
3. Resultats ... 7
4. Conclusions ... 17
5. Bibliografia ... 19
3 RESUM
La manera en la qual ens relacionem els éssers humans és canviant i evoluciona conjuntament amb el temps i amb la societat, encara que hi ha aspectes d’aquesta que no canvien, com per exemple l’exercici de la violència en contra de les dones per part dels homes. En aquesta recerca bibliogràfica es pretén entendre i conèixer quins són aquells factors que influeixen en la violència de gènere que es produeix en les relacions afectives entre els adolescents. De la mateixa manera que existeixen factors generalitzats que afecten a la perpetuació dels rols de gènere i de la violència de gènere en els grups d’adults, també es troben altres factors específics que poden influir en els adolescents.
The way in which we relate to human beings is changing and get to be in conjunction with time and society, although there are aspects of it that do not change, such as the exercise of violence against women by men. This bibliographic research aims to understand and know what are those factors that influence gender violence that occurs in affective relationships between adolescents. In the same way that there are widespread factors that affect the perpetuation of gender roles and gender violence in groups of adults, there are also other specific factors that can influence adolescents.
Paraules claus: violència de gènere, adolescents, factors, relacions afectives.
Keywords: gender violence, adolescents, factors, affective relationships.
4 1. Descripció i Justificació
Els canvis que es produeixen en la nostra societat, de cada vegada són més ràpids, produeixen modificacions en les nostres maneres d’interactuar amb els altres i en la relació social, així com, alteren també les relacions afectives entre els adolescents. Un d’aquests canvis que es mencionen és l’anticipació de l’edat en la qual els i les adolescents inicien les relacions afectives de parella (Barroso, 2017).
Segons l’estudi “Relaciones Afectivas y Sexualidad en la adolescencia” realitzat per La liga Española de la Educación en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en el 2013, una quarta part dels adolescents participants en l’estudi havien tingut la seva primera relació afectiva als 12 anys, el 16,4% als 13 anys, un 16,6% als 14 anys i el 10% als 15. En canvi, per desgràcia, el que no ha canviat, és l’existència de les diferents formes de violència contra la dona, i, malauradament tampoc la incidència de la violència de gènere en les relacions de parella (Barroso, 2017).
Rivera et al. (2006) indiquen en les seves investigacions que les dones són víctimes de violència per part de la parella des d’etapes molt primerenques de la seva vida, és a dir, des de les relacions de festeig durant l’adolescència (Lucariello y Fajardo, 2011).
Segons Wolfe i Wekerle (1998), citat a Millaruelo (2018), la violència de gènere en les parelles adolescents, és majoritàriament verbal i amb algun episodi de maltractament físic, fet que es pot incrementar en el context recreatiu, d’oci o pel consum de drogues. Això, suposa un gran problema de caràcter social, en el que la majoria d’adolescents normalitzen les conductes violentes en la parella, com per exemple les agressions.
Per altra banda, Kanin (1957), citat a Millaruelo (2018), va ser el primer autor que va advertir sobre l’existència de conductes violentes en les relacions de parella dels i les joves, on a través del seu estudi, va indicar que el 30% de les dones joves havien sofert agressions sexuals per part de les seves parelles.
5 Aquest tipus de comportaments dins les relacions de parella en adolescents vénen donats de la cultura i la criança que se’ls ha proporcionat. La societat en què vivim encara educa als nins i nines perquè aprenguin el paper que han d’ocupar depenent del gènere al que pertanyen. Per tant, s’educa moltes vegades en que existeix un paper diferent per a homes i un altre per a dones, en lloc d’establir ambdós papers de manera semblant i on l’equitat en valor, la importància i les funcions sigui inqüestionable (Barroso, 2017).
Una investigació realitzada el 2010, y actualitzada el 2013, pel Ministeri d’Igualtat i la Universitat Complutense de Madrid, “Igualdad y Prevención de la Violencia de Género en la Adolescencia”, destaca que existeix una relació entre els adolescents que reconeixien tenir conductes violentes en contra de les seves parelles mantenien idees masclistes i basades en la desigualtat entre homes i dones. Pel que es posa de manifest que les creences masclistes influeixen i alhora són causa de l’emissió de maltractament cap a les dones en una relació de parella. Així com, es considera que els adults responsables de la criança i l’educació dels i les joves estaven transmetent idees basades en la desigualtat. El que també ens du a evidenciar que no és que avui dia els i les joves siguin més masclistes que abans, sinó que els i les adolescents construeixen les seves idees i pensaments a partir del que pensen i que transmeten els adults (Barroso, 2017).
És evident, per tant, que la família és el primer context de socialització, pel que fa a que el seu paper en la formació de valors sigui clau. Aquest paper ha d’aconseguir que es superi la violència de gènere i en la necessitat de desenvolupar tasques d’educació conjunta, és imprescindible formar als i les adolescents en models no sexistes en les relacions interpersonals i la formació en valors com la igualtat, la tolerància i el respecte (de la Osa et.al., 2013).
Per altra banda, en el medi social, es deu formar en l’anàlisi crítica dels models de relacions interpersonals que ofereixen els mitjans de comunicació, sent aquests també un agent socialitzador (de la Osa et.al., 2013).
Per tant, el present treball té com a objectiu analitzar i conèixer quins són els factors que influeixen en la violència de gènere en les relacions entre els adolescents.
6 2. Metodologia
Aquest punt centra l’atenció en la metodologia i els processos que s’han dut a terme i que s’han realitzat per poder executar el present treball, especificant les diferents etapes per les quals ha passat el treball per tal d’aconseguir el resultat desitjat. Aquesta metodologia es basa en una recerca bibliogràfica, es tracta d’una metodologia qualitativa.
La metodologia es divideix en diferents fases. En primer lloc, es planifica la investigació, un cop ja s’ha fet l’elecció del tema, de manera que s’estructura el temps i els recursos necessaris per a començar a realitzar la recerca. Aquests recursos es tracten de bases multidisciplinàries, a les quals s’hi accedeix des de la biblioteca de la UIB digital.
Seguidament, es posa en marxa la fase de la realització de la investigació, on es realitza una recerca i una anàlisis documental en profunditat. És en aquesta fase on s’utilitzen les eines de recerca anomenades anteriorment, en la que es consulten les diferents bases multidisciplinàries com Dialnet, ÍnDICEs-CSIC, ScienceDirect-Sciverse i Scopus. Aquesta es realitza utilitzant una equació de recerca que conté les següents paraules claus: adolescents, violència de gènere, factors i relacions afectives.
Un cop s’ha introduït l’equació es fa una primera triada de documents. Aquests documents es trien mitjançant la lectura dels seus resums, ja que ens indiquen, a part del títol, si aquests són adients i adequats a la temàtica elegida. Per tant, tots aquells documents que a través del seu resum donin resposta als objectius plantejats en la present investigació són seleccionats.
Seguidament es fa una anàlisis exhaustiu de cada un d’aquests documents per tal de corroborar que responen a la informació que es necessita, i procedir a extreure i redactar la informació al present treball en els apartats d’introducció i justificació, resultats i conclusions. D’aquesta manera es pretén obtenir la informació més significativa i vàlida que doni resposta als objectius marcats i establerts.
7 3. Resultats
Per a plasmar de manera idònia els resultats de la present investigació, aquest apartat es dividirà en dos grans blocs. Per una part els factors socials i de context i els factors individuals. Ambdós blocs se subdividiran en factors més específics. Aquests blocs pertanyen als diferents factors que influeixen en la violència de gènere entre adolescents en les seves relacions afectives.
Encara que existeixen factors de risc que produeixen la violència de gènere en la parella entre els adolescents, cal destacar que, aquests factors no són la causa directa de la violència, però moltes vegades influeixen perquè aquesta es manifesti i es troben molt presents en la nostra societat (López, 2020).
Factors socials o de context.
Moltes cultures tenen creences, normes i institucions socials que legitimen i, que per tant, perpetuen la violència contra les dones. Els mateixos actes que serien castigats si es dirigissin a un veí o a un conegut no es qüestionen quan els homes els dirigeixen en contra les dones, especialment dins la família. Avui en dia vivim en una societat patriarcal, on l’home té un paper molt superior al de la dona, on aquest es sent amb poder sobre ella, la seva conducta, la seva posició laboral, els rols, etc. (Heise, Ellsberg i Gottemoeller, 2002).
Per tant, un dels factors de rics més rellevants són els factors socials, que són aquelles normes que es donen per fet, com el control dels homes sobre la conducta de les dones, acceptant la violència com a via de resolució de conflictes, amb uns rols de gènere rígids (López, 2020).
- Comunitat.
En primer lloc, existeixen els factors coneguts com a comunitaris, com per exemple la pobresa, l’estatus socioeconòmic baix, l’atur... Cal destacar que quan es parla de factors comunitaris, no únicament es fa referència a la part social, sinó que també parlem de la família, on la dona es veu reprimida pels mecanismes socioculturals, els quals es perpetuen a través dels rols de gènere des de la infància, creant uns valors i unes idees masclistes. Aquests mecanismes són apresos a través de l’observació del nostre entorn. (López, 2020).
8 Els factors socioculturals com a facilitadors de la victimització de les dones. Les creences sobre els rols sexistes o tradicionals sobre l’home i la dona estan relacionats, en el cas dels homes, amb la tendència a exercir la violència, i en el cas de les dones, a disculpar o assumir els comportaments i actituds dels agressors (Yanes i González, 2000).
Els maltractadors solen estar afectats per nombrosos biaixos que es troben relacionats, per una part, amb les creences equivocades sobre els rols sexuals i la inferioritat de la dona, i per altra banda, amb idees distorsionades sobre la legitimació de la violència com a forma de resoldre els conflictes (Echeburía et. al, 2009)
La nostra societat de cada cop accepta de manera més fàcil la utilització de la violència com a una forma més per a poder aconseguir els nostres propòsits. Els maltractadors i les víctimes de violència durant el festeig neutralitzen aquests comportaments per i, de la mateixa manera, perpetuant-los, ja que eviten definir-se a si mateixos com a víctimes o abusadors. Aquesta neutralització pot venir del vincle entre una historia de violència (familiar, personal o dels pares) i la perpetuació de la violència en la relació de festeig. Aquest fet propicia una major tolerància, en general, a acceptar la violència en les relacions interpersonals i, especialment, en les relacions de parella. La normalització de la violència com a estratègia per a solucionar conflictes és fàcilment constatable i pot arribar a acceptar-se per part dels dos membres de la parella (Smith, Winokur i Palenski, 2005).
- Mitjans de comunicació i videojocs.
Heise, Ellsberg i Cottemoeller (2006), citat a López (2020), parlen de la influència que tenen els mitjans de comunicació sobre els i les joves i de la manera en què contribueixen a la idea d’un amor romàntic idealitzat.
En l’estudi de Santisteban, Alvarado i Recio (2007), s’indica que el temps que s’utilitza en mirar la televisió suposa una gran influència respecte al comportament agressiu que es manifesta tant en infants com en adolescents i adults, i també la té l’altra forma d’entreteniment per als joves, que són els videojocs. Es troben correlacions positives entre les puntuacions d’agressió física, verbal, ira i hostilitat i les variables temps mirant la televisió i jugant a videojocs, així com correlacions negatives entre les puntuacions d’agressió física, verbal, ira i hostilitat i fer els deures i llegir.
9 Així ho corrobora l’estudi que realitza Santisteban (2011) amb infants i joves dels centres escolars de la Comunitat de Madrid on els resultats indiquen que existeix una correlació positiva entre les puntuacions en agressivitat i les variables de temps mirant la televisió i jugant amb videojocs, on la correlació més alta és relativa als videojocs. Per tant les puntuacions en agressió són més altes en aquells que veuen programes de TV i juguen amb videojocs amb continguts violents.
La investigació realitzada per Bartholow i Britt (2005) i Bushmann i Huesmann (2006) han demostrat que l’exposició a videojocs violents causa augments en l’agressió. Per tant, l’exposició repetida a la violència que es troba en els videojocs augmenta el comportament agressiu a través de canvis en els factors cognitius i de personalitat associats amb la dessensibilització.
- Consum d’alcohol i altres tipus de substàncies i conductes de risc.
La pertinència a grups d’iguals on aquests exerceixen o han exercit la violència és un dels factors contextuals que s’ha posat de manifest en els darrers anys, per tant és necessari tenir-ho en compta per a poder explicar la violència en les relacions afectives entre els i les adolescents (Sebastián, 2012).
Altres causes de la violència de gènere en joves i adolescents està relacionada amb el consum de substàncies en l’oci, l’afectació negativa de les noves tecnologies, la falta de comunicació familiar, així com el rol patern com a influència en el comportament agressiu, la pressió de grup o el context que afecta en la presa de decisions. També cal destacar la interpretació incorrecta entre la relació de gelosia i d’amor (Millaruelo, 2018).
Per altra banda, en l’estudi dut a terme per Rivera (2006), es reconeix que les adolescents que fumen un o més cigarrets al dia tenen una major probabilitat de ser víctimes de violència de gènere durant el festeig en comparació a les no fumadores. Així com un altre variable de conducta de risc que s’acompanya de violència durant aquesta etapa és la intoxicació aguda per l’abús d’alcohol. De la mateixa manera, es troba una vinculació positiva entre les estudiants que ja havien iniciat relacions sexuals i la violència de les relacions de festeig, és a dir es considera que les relacions primerenques en adolescents constitueixen una variable relacionada
10 amb la violència en aquesta etapa, on el 39,1% de les adolescents que ja havien tingut relacions sexuals eren receptores de violència per part de la seva parella.
Un dels senyals d’alarma en l’agressor és el consum abusiu d’alcohol i drogues, així com és un senyal d’alarma a l’hora de ser víctima. Per tant, l’abús d’alcohol i de drogues pot ser una de les pseudocauses de la violència en les relacions afectives entre els joves, ja que constitueix un factor de risc important no s’ha de considerar com un factor causal, ja que existeixen moltes persones que agredeixen sense haver consumit, i altres que consumint no han exercit mai la violència. (González-Ortega et.al., 2008; González, Muñoz i Graña, 2003).
- Les TIC.
Un altre factor molt important a destacar són les noves tecnologies. Aquestes ens permeten estar en contacte i connectats a altres persones durant les vint-i-quatre hores del dia. Això es pot convertir en un problema pels joves en les relacions fins a convertir-se en una forma de maltractament i de control, aquest és conegut avui en dia com a “violència de gènere digital”.
La violència de gènere digital es tracta d’una manifestació discriminada, magnificada per l’ús de les noves tecnologies que impedeix que es gaudeixi dels drets i les llibertats de les dones en relació amb els homes, i on es vulneren els drets bàsics quant a telecomunicacions. Aquest fet pot dur a l’aïllament social de la dona a diferents nivells, tant laboral, com professional, social i personal (López, 2020).
En els estudis més recents sobre joventut es manifesta un increment de la violència de gènere produïda a través de les xarxes socials, internet i les TIC. Aquests coincideixen en el fet que s’està normalitzant i ocultant la freqüència del comportament d’assetjament que es troba en les xarxes socials i, molts cops no es percep per les dones com un acte de violència associat al gènere. La confiança en la parella i la creença de què es mantindrà la confidencialitat sobre les dades personals que li dóna, suposen una nova forma de vulnerabilitat que, encara que pot afectar a ambdues persones que conformen la parella, es sol utilitzar fonamentalment contra les dones (Prensky, 2001).
Quan es produeix la ruptura sentimental de la parella, els agressors utilitzen aquesta informació privada o imatges personals com a forma de control, domini o per amenaçar a la parella (Prensky, 2001).
11 Per altra banda, cal destacar que en els treballs que s’han analitzat el fenomen de la violència de gènere a través de les TIC en les relacions de joves i adolescents amb mostra espanyola, la majoria han exposat com a conclusió que les joves solen ser les víctimes, mentre que els joves solen ser els agressors (Tarriño i García-Carpintero, 2014).
Finalment, les xarxes socials el dia d’avui s’utilitzen com un nou vehicle per a exercir la violència tradicional, convertint-se en violència digital. En aquests casos, el rerefons és el mateix; intimidar, assetjar, amenaçar i cohibir a la víctima, però amb les característiques de l’amplitud d’audiència i l’anonimat (Tarriño i García-Carpintero, 2014).
Aquestes víctimes “digitals” sofriran els mateixos efectes negatius sobre la seva salut psicofísica que les víctimes de la violència tradicionals: baixa autoestima, pobres resultats acadèmics, depressió, desajustaments emocionals, trastorns alimentaris, malalties cròniques i en alguns casos, comportament violents i suïcidis (Tarriño i García-Carpintero, 2014).
Factors individuals.
Diversos estudis reconeixen que la violència en les relacions durant l’etapa de l’adolescència es vincula amb factors individuals, entre ells s’hi troben la depressió, la baixa autoestima i certes conductes de risc com per exemple el consum d’alcohol, l’inici primerenc de les relacions sexuals i el baix rendiment escolar (Rivera, 2006). A continuació es detallen aquells factors individuals que influeixen en la violència de gènere entre els adolescents.
- El sexe.
Quant als factors individuals, segons Casas (2012), més específicament el sexe, quasi no es troben estudis en la diferenciació dels factors de risc en funció del sexe, i els que si que ho fan no expliciten els motius d’aquestes diferències entre els factors. Encara que nombrosos autors han posat de manifest que les causes de l’exercici de la violència en la parella de joves poden ser distintes per a dones i homes.
Uns exemples d’aquest fet es troba en l’estudi de Foo y Margolin (1995), que estableixen que les variables predictores expliquen el 41% de la variància de l’agressió de l’home cap a la dona, mentre que només expliquen el 16% de l’agressió de la dona cap a l’home.
12 La pregunta final de la investigació de Harned (2002) examina si els factors de risc per la victimització de la violència en el festeig varia segons el gènere. Els resultats indiquen que hi ha similituds i diferències en els tipus de factors de risc que s’associen amb la victimització de la violència en aquesta etapa entre dones homes.
A més, moltes variables bidireccionals de l’agressió es determinen com a factors de risc per les dones i pels homes de la mateixa manera. Però en contrast, es troben altres factors de risc que varien segons el gènere, com per exemple l’abús d’alcohol o l’agressió psicològica que s’associa amb la victimitzacio¡ó física entre els homes però no en les dones. Així mateix, s’ha advertit que els factors de risc de victimització també diferien entre sexes, que els factors de risc predeien millor el sofrir abusos físics i psicològics en homes que en dones (Harned, 2002;
Garzón et al., 2017)
Les variables de risc són més capaces de predir la victimització psicològica i física per part de les parelles entre els homes que entre les dones. Per als homes, es tracta d’un 73% de la variància en la predicció de la victimització psicològica i el 55% de la variància en la predicció de la victimització física. En canvi, els resultats per a les dones van ser d’un 43% i un 47%
respectivament. Aquests resultats suggereixen que altres tipus de factors de risc, com la victimització prèvia, poden ser particularment important a considerar per a les dones. En canvi, aquests resultats reflecteixen la possibilitat que la victimització de la violència en el festeig sigui menys predicible, i tal vegada més aleatòria, per a les dones (Harned, 2002).
Encara que molts estudis únicament s’han centrat a identificar els factors de risc per a la victimització de la violència durant el festeig entre les dones, algunes investigacions anteriors indiquen que poden existir diferents patrons de risc per a dones i per a homes. Per tant, existeix la necessitat d’estudiar per separat els factors de risc per a les dones i per als homes, però també ens adverteixen que possiblement el sofrir violència en la parella és més predictible en la població de les dones (Harned, 2002).
Seguint amb la variable del sexe, cal destacar que González, Muñoz y Graña (2003), arriben a la conclusió que el fet de ser home augmenta el risc d’exercir la violència cap a la parella. Així com, en la investigació de Santisteban (2011), s’identifica que existeix una diferència significativa en el sexe, on els homes obtenen una puntuació més alta en agressivitat, específicament en agressió física.
13 González-Ortega et. al (2008) i Straus (2004) indiquen que els homes tendeixen a ser més violents que les dones en les relacions de parella. Encara que, aquestes diferències tendeixen a reduir-se en les parelles més joves, on en realitat, existeixen més dones agressores en l’adolescència i en la joventut que en l’edat adulta. Coincidint d’aquesta manera amb l’estudi de Schewe (2001) qui considera que es precisament la dona un factor de risc d’exercir la violència cap a la seva parella (Casas, 2012).
Muñoz-Rivas et. al (2007), posen en defensa que les joves són més violentes psicològicament que els joves en el que es refereix a conductes que es relacionen amb la gelosia, el control, la humiliació, etc. Per exemple, estar gelós d’altres persones es tracta d’un comportament habitual entre els joves, especialment en les dones amb un 72,3% en comparació amb els homes que és d’un 63,7%. Així mateix, el 45% de les dones i el 38,5% dels homes admeten haver amenaçat si l’altre membre de la parella no complia amb els seus desitjos.
Les situacions de violència que existeixen o que es produeixen en les relacions de parella dels adolescents poden ser bidireccionals, sigui en la postura de control o de defensa enfront a l’altre.
En la majoria de les relacions durant l’adolescència es pot observar aquest fenomen de direccionalitat quan es parla de violència, ara bé, aquest tendeix a desaparèixer durant l’etapa adulta. En moltes ocasions, aquesta direccionalitat és fruit de la idealització de les primeres relacions amoroses entre els adolescents, de les creences errònies i dels falsos mites. Cal destacar que, els estudis demostren que els homes tendeixen a exercir violència física i sexual, i en contraposició, les dones més violència psicològica. Ara bé, quan es parla de l’índex de violència, cal esmentar que les dones pateixen més violència enfront dels homes, que no pas a la inversa (Gómez, et al., 2015; Ureña, et al., 2015; Santiesteban, 2011).
- L’edat.
Tal com es pot observar a la taula 1, existeixen més homes denunciats per violència de gènere que dones, en cada una de les categories d’edat diferent. Pel que respecta a l’edat, es pot observar una major incidència en les edats compreses entre 20 i 24 anys respecte als homes. En contraposició, la franja d’edat de la taula que resulta ser la de major incidència respecte als homes, és la de menor incidència pel que fa a les dones, sent així un total de 60 denúncies el 2019. En canvi, en el cas de les dones, predomina la franja d’edat de menors de divuit anys.
14
Taula 1.
Persones denunciades per violència domestica segons sexe y edat.
ANY 2018 ANY 2019
Homes Dones Homes Dones
Menors de 18 anys 300 125 313 132
Entre 18 i 19 anys 229 66 213 60
Entre 20 i 24 anys 464 112 60 118
Font: Instituto Nacional de Estadística (2020).
Tal com exposa Santisteban (2011; Instituto Nacional de Estadística, 2020), existeixen diferències estadísticament significatives en relació amb l’edat. Els resultats exposen que els adolescents tenen valors més alts pel que respecte a les agressions que els preadolescents.
Si es compara l’edat amb el tipus de violència més freqüent que s’exerceix, es pot observar que tant la violència física com la sexual, obtenen uns índex baixos respecte als joves d’entre 12 i 15 anys. Aquesta tendeix a augmentar, a mesura que el menor torna gran, és així que en les relacions de parella durant l’etapa universitària es pot observar que gairebé un 20% d’aquestes presenten comportaments violents entre les parelles (Muñoz-Rivas, Graña, O’Leary i González, 2007)
- Història de vida.
Existeixen altres factors individuals com per exemple ser testimoni o víctima de violència de gènere en la família d’origen, la interiorització dels valors i rols tradicionals, on se segueix el patró de la superioritat de l’home i la inferioritat de la dona. Cal destacar que, poden existir casos individuals en els quals la dona ha viscut una experiència de maltractament des de la infància de manera directa o sent testimoni, fet que du a la interiorització dels valors i els rols masclistes, propiciant la creació de la creença de la superioritat masculina sobre la femenina (López, 2020).
Diversos autors coincideixen en el fet que les experiències prèvies de victimització dintre o fora de la família s’han de considerar factors de riscs importants. És a dir, pertànyer una família on s’ha produït o es produeix la violència contra la dona o ser víctima directa de qualsevol mena de maltractament constitueix el factor de risc més tradicionalment assumit en aquest àmbit.
Encara que també indica que no tots els nins o nines que han viscut aquesta situació
15 desenvolupen en el futur aquesta conducta, per la qual cosa determina que s’hauria de parlar de factors de protecció o de què en realitat no existeix una relació tan directa (Matud, et al., 2003;
Sebastián, 2012). Així com haver estat víctima d’abús sexual en la infància també suposen un factor de risc a l’hora d’exercir violència contra la parella en l’adolescència (Foshee, et al., 2004; Gorman-Smith et al., 2001)
Cal tenir en consideració, que els infants aprenen i interioritzen els comportaments a través dels models adults que tenen al seu voltant, és així, que en moltes ocasions es parla del cercle viciós de la violència, ja que, aquests infants tendiran a un futur a repetir els patrons comportaments viscuts en el si de la família. És així com Cano, et al. (1998; Sebastián, et al., 2012) exposen que si no es treballa amb els agressors a escala psicològica, aquests tenen més probabilitat de reincidir novament en la conducta violenta i per tant, es tornarà a repetir els patrons comportamentals violents. Algunes vegades, els agressors tendeixen a interioritzar que són capaços d’obtenir el control enfront de la seva parella, així com la seguretat i la realització dels seus desitjos
- Característiques personals o trastorns.
Tal com exposen González-Ortega, et al. (2008), no existeix un perfil homogeni pel que respecte als agressors, ara bé, existeixen tot un conjunt de trets o característiques que és presenten en més freqüència quan es parla d’agressors, aquestes poden ser: la impulsivitat, l’absència d’empatia, la baixa autoestima, l’abús d’alcohol i drogues, actituds positives cap a la violència i un estil de comportament violent, haver estat testimoni de violència anteriorment, transgredir de forma constant les normes i els límits, tendeixen a ser desafiants i tenir un estil educatiu agressiu, entre d’altres.
Altres factors individuals que es troben són la depressió i l’ansietat, el trastorn de personalitat, l’agressivitat, l’hostilitat i la còlera, la menor tendència a la culpa i a la vergonya, el desig de domini i del control de la parella, la baixa autoestima, la dependència emocional, l’analfabetisme emocional, així com la falta de control i de gestió emocional, el baix sentit de l’autoeficàcia, tenir una actitud justificadora de l’abús o l’acceptació d’aquest, i en darrer lloc les actituds i creences tradicionals en els rols de gènere. Alguns agressors presenten alteracions psicopatològiques, trastorns límits de personalitat i el trastorn antisocial (Casas, 2012; Haynie et al., 2013; Schnurr i Lohman, 2013; Runio-Garay, et al., 2015).
16 Rivera (2006) exposa en la seva investigació que s’identifica una vinculació positiva entre la violència durant el festeig i la depressió. D’aquesta manera, s’observa que, a mesura que incrementa la depressió, augmenta la força de relació. De fet, la depressió pot ser el tret psicològic relacionat de manera més freqüent amb la violència interpersonal. En el present estudi s’identifica un vincle entre la depressió i ser víctima de violència de gènere durant el festeig.
Les alteracions psicològiques poden ser molt variables, però d’una manera o altra es troben presents en tots els casos. Els agressors solen presentar amb freqüència falta de control sobre la ira, dificultats en l’expressió d’emocions, distorsions cognitives, dèficits d’habilitats de comunicació i de solució de problemes i baixa autoestima, i també, encara que en menor mesura, quadres clínics ben definits, com per exemple l’alcoholisme, trastorns de personalitat i gelosies delirants (Echeburía et. al, 2009).
Pel que respecta als marcs teòrics que envolten aquestes estructures comportamentals es poden dividir en dos tipus d’enfocament. Per un costat trobem la teoria de la frustració-agressió, presentada per l’autor Dollar, el qual exposen que la causa o punt d’inflació del comportament agressiu recau únicament amb el mateix individu. Per l’altre costat, la teoria de l’aprenentatge social de Bandura, argumenta que l’individu, al llarg de tota la seva vida, adquireix tot un conjunt d’aprenentatges que el fan actuar d’una determinada forma i que per tant, els comportaments són adquirits a través dels aprenentatges (Estévez i Jiménez, 2017).
Per últim, la identitat sexual dels adolescents resulta ser un factor determinant pel que fa al seu adequat desenvolupament. La majoria dels adolescents que pertanyen al col·lectiu LGTBI+
tenen un major risc de patir algun tipus de violència durant les seves relacions de parella. A més, si es compara les experiències pel que fa a la victimització i a la perpetració en les cites, aquests adolescents tenen més vivències i experiències en aquest camp, en comparació amb els altres adolescents heterosexuals. És a dir, existeix una major probabilitat de què un adolescent LGTBI+ experimenti en algun moment de la seva vida, alguna situació relacionada amb la violència i l’abús (Dank, et al., 2014; Garzón et al. 2017).
17 4. Conclusions
A manera de conclusió, cal destacar, que la violència en contra de les dones menors d’edat, en les relacions afectives, és un fenomen difícil d’evidenciar i de què surti a la llum per a l’opinió pública. Així com, ha estat difícil mostrar la gran incidència d’aquest fenomen. En els darrers anys no s’ha considerat que aquest tipus de violència també es pot donar en menors de 18 anys, per tant, ha començat a ser una preocupació més intensa per als i les professionals que treballen amb l’adolescència i amb el funcionament afectiu dins les relacions de parella. És a aquesta etapa on s’estableixen les primeres relacions afectives i en moltes ocasions s’estableixen des del control i l’abús (Barroso, 2017).
Una de les limitacions principals que ha presentat el següent treball és que la majoria de documentació i articles de naturalesa científica no contemplen la violència de gènere en l’etapa de l’adolescència i la preadolescència sinó que aquesta està relacionada durant l’etapa adulta.
Per aquest motiu, les investigacions apunten a la violència de gènere durant l’adultesa i per tant, aquest fet, ha dificultat l’anàlisi dels factors de risc, pel que així respecte als adolescents.
Cal tenir en consideració que la violència de gènere és un fenomen que afecta greument a tota la societat en general i que avui dia, encara queda molta tasca per realitzar tant en l’àmbit social com polític. És important dotar als infants i adolescents de tot un conjunt d’eines i estratègies necessàries per a eliminar les concepcions errònies sobre les masculinitats hegemòniques, les quals perpetuen els rols de gènere i les diferències entre sexes impulsant així la violència de gènere, generació darrera generació.
La violència de gènere s’emmarca dins uns àmbits estructurals i normatius i que per tant, aquesta s’ha de treballar des d’aquestes institucions, ja que són la base fonamental per a la construcció d’una societat basada en la igualtat de gènere i amb la no-violència. Ja no es tracta de prevenir, sinó d’intervenir en el moment necessari, ja que per exemple, si els agressors són penats per via judicial, aquest fet no canviarà el seu pensament ni el seu comportament i per tant, tornaran a reincidir novament. És per aquest motiu, que es parla d’una intervenció directa, basada en els models feministes i igualitaris.
18 D’aquesta manera si s’intervé en les edats primerenques, es produeix la ruptura definitiva dels rols de gènere i del cercle de la violència i que per tant, aquests infants, construiran unes noves masculinitats. Així com constituirà en què aquests infants quan siguin adults i es converteixin en els primers agents socialitzadors dels seus fills siguin capaços d’educar-los des de la igualtat de gènere i el respecte.
Quan parlem d’institucions també recau un gran pes a l’hora de canviar aquesta problemàtica en els mitjans de comunicació, ja que com bé s’ha plasmat en el present treball constitueixen un factor de risc a l’hora de què els joves exerceixen violència de gènere en les seves primeres relacions.
El més destacable d’aquesta recerca bibliogràfica quant als factors que influeixen en la violència de gènere en les relacions entre els i les adolescents és la variable de sexe. Es pot observar com els resultats no són concloents, encara que amb el que si s’està d’acord és que quan es contemplen les tipologies d’abús, ser home sí que apareix com a factor de risc per a l’exercici de la violència i l’abús sexual. A més, tal com s’ha demostrat anteriorment, les dones tenen una major probabilitat de viure alguna experiència de violència durant alguna de les etapes de la seva vida, ara bé, durant l’adolescència i la preadolescència, la violència que es genera és, en moltes ocasions, bidireccional, fent partícip tant als homes com a les dones, encara que, a diferents nivells.
Finalment, un dels fets més importants és entendre que els factors de risc que influeixen en l’exercici de la violència cap a la parella durant l’adolescència no es tracten d’elements aïllats, sinó que la interrelació d’aquests poden ocasionar actituds i comportaments violents cap a la parella. Sears, et al. (2007) varen exposar que la coincidència de factors de risc en adolescents com per exemple actituds permissives cap a la violència, haver-la observat en la família, juntament amb la percepció de l’ús de diferents tipus de violències per part dels iguals poden actuar com a elements que legitimen l’ús d’aquesta (Sebastián, 2012).
19 5. Bibliografia
Barroso, O. M. (2017). Violencia de género entre adolescentes; evidencias y reflexiones. En la calle: revista sobre situacions de riesgo social (37), 7-10. https://bit.ly/3l93dfH
Bartholow, B. i Britt, E. (2005). Correlates and Consequences of Exposure to Video Game Violence: Hostile Personality, Empathy, and Aggressive Behavior. Personality and Social Psychology Bulletin, 31(11), 1573-86.
https://www.researchgate.net/publication/7557317_Correlates_and_Consequences_of_Exposure_to_Video_Gam e_Violence_Hostile_Personality_Empathy_and_Aggressive_Behavior
Bushmann, B. i Huesmann, R. (2006). Short-term and Long-term Effects of Violent Media
Cano, A., Avery-Leaf, S., Cascardy, M. i O´Leary, (1998). Dating violence in two high school samples: Discriminating
variables. Journal of Primary Prevention, 18, 431-446.
https://www.researchgate.net/publication/226458948_Dating_Violence_in_Two_High_School_Samples_Discri minating_Variables
Casas, M.M. (2012). La prevención de la violencia en la pareja entre adolescentes a través del taller: la máscara del amor.
[Tesis doctoral, Universidad de Valencia]. https://bit.ly/3mAoGiE
Dank, M., Lachman, P., Zweig, J. M., i Yahner, J. (2014). Dating Violence Experiences of Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Youth. Journal of Youth and Adolescence, 43(5), 846–857.
https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:4drWgf7buboJ:https://www.urban.org/sites/default/file s/publication/23946/412892-Dating-Violence-Experiences-of-Lesbian-Gay-Bisexual-and-Transgender-
Youth.PDF+&cd=3&hl=ca&ct=clnk&gl=es
De la Osa, Z., Andrés, G., y Pascual, I., (2013). Creencias adolescentes sobre la violencia de genero. Sexismo en las relaciones entre adolescentes. European Journal of Investigation in Health Psychology and Education, 3(3), 265- 275. https://bit.ly/3ey8Cf8
Echeburúa, E., Amor, P.J. i de Corral, P. (2009). Hombres violentos contra la pareja: trastornos mentales y perfiles tipológicos. Pensamiento Psicológico, 6(13), 27-36. Pontífica Universitat Javeriana.
https://www.redalyc.org/pdf/801/80112469003.pdf
Estévez, E. y Jiménez, T.I. (2017). Violencia en adolescentes y regulación emocional. International Journal of Developmental and Educational Psychology, (1)2. https://bit.ly/3bAapP4
Foo, L. i Margolin, G. (1995). Una investigación multivariante de la agresión en el noviazgo. Revista de violencia familiar (10), 351-377. https://link.springer.com/article/10.1007/BF02110711#citeas
Foshee, V.A., Benefield, T., Ennett, S.T., Bauman., i Suchindran, C.M. (2004). Longitudinal Predictors of Serious Physical and Sexual Dating Violence Victimization during Adolescence. Preventive Medicine, 39, 1007-16.
https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0886260506290201
Garzón, R., Barrios, M. E., y Oviedo, M. (2017). Violencia en las relaciones erótico afectivas entre adolescentes. Revista Tesis Psicológica, 12(2), 100-115. https://bit.ly/3t95LNR
Gómez, M. P., Oliva, A., i Gómez, Á. (2015). Violencia en relaciones de pareja de jóvenes y adolescentes. Revista
Latinoamericana de Psicología, 46(3), 148–159.
https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:iXkoXI7O4f0J:https://www.redalyc.org/pdf/805/80533 065002.pdf+&cd=1&hl=ca&ct=clnk&gl=es
20
González, M.P., Muñoz, M. i Graña, J.L. (2003). Violencia en las relaciones de pareja en adolescentes y jóvenes: una
revisión. Psicopatología Clínica Legal y Forense, 3(3), 23-39.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=981068
González-Ortega, I., Echeburúa, E. i de Corral, P. (2008). Variables significativas en las relaciones violentas en parejas
jóvenes: una revisión. Psicología Conductual, 16(2), 207-225.
https://www.uv.mx/cendhiu/files/2012/09/Variablespsic.manoella.pdf
Gorman-Smith, D., Tolan, P.H., Sheidow, A.J., i Henry. D.B. (2001). Partner Violence and Street Violence among Urban Adolescents: Do the Same Family Factors Relate? Journal of Research on Adolescence, 11, 95-273.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/1532-7795.00013
Harned, M. (2002). A Multivariate analysis of Risk Markers for Dating Violence Victimization. Joournal of Interpersonal
Violence 17(11), 1179-1197.
https://www.researchgate.net/publication/238432391_A_Multivariate_Analysis_of_Risk_Markers_for_Dating_
Violence_Victimization
Heise, L., Ellsberg, M. i Gottmoeller, M. (2002). A global overview of gender-based violence. International Journal of Gynecology and Obstetrics, 78(1), 5-14. Washington, DC, USA. file:///C:/Users/usuario/Downloads/S0020- 7292(02)00038-3.pdf
Instituto Nacional de Estadística (2020). Estadística de Violencia Doméstica y Violencia de Género.
https://www.ine.es/prensa/evdvg_2019.pdf
López, E. (2020). Violencia de Género en adolescentes. Universidad de Almería. España. https://bit.ly/2PVu1or
Lucariello, E. y Fajardo, M.I. (2011). Prevención de la violencia de genero en los adolescentes. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 5(1). https://bit.ly/3qB1FMU
Matud, M.P., Marrero, R.J., Carballeira, M., Pérez, M.L., Correa, M.L., Aguilera, B. i Pérez, T. (2003). Transmisión intergeneracional de la violencia doméstica. Psicología Conductual, 11, 25-40.
https://www.researchgate.net/publication/260785450_Transmision_intergeneracional_de_la_violencia_domestic a
Millaruelo, C. (2018). La percepción de los jóvenes y adolescentes sobre la violencia de género. Comunidades sostenibles:
dilemes y retos desde el Trabajo social, 1, (2427-2430). https://bit.ly/30yY9YF
Muñoz-Rivas, M. J., Graña, J. L. O’Leary, D. i Gónzalez, M. P. (2007). Physucal and psychological aggression in dating relationship in Spanish university students. Psicothema 19(1), 102-107. Universitat Autònoma de Madrid.
O’Leary, K.D., i Slep, A.M. (2003). A dyadic longitudinal model of adolescent dating aggression. Journal of Clinical Child and Adolescent Psychology, 32, 27-314. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12881021/
on Aggression in Children and Adults. Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine, 160(4), 348-52.
https://www.researchgate.net/publication/7195499_Short-term_and_Long- term_Effects_of_Violent_Media_on_Aggression_in_Children_and_Adults
Prensky, M. (2001). Digital natives, digital immigrants. On the Horizon, 9(5).
https://www.marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%
20Part1.pdf
21
Rivera, L., Allen, B., Rodríguez-Ortega, G., Chávez-Alaya, R. i Lazcano-Ponce, E. (2006). Violencia durante el noviazgo, depresión y conductas de riesgo en estudiantes femeninas (12-24 años). Salud Pública de México, 48(2), 288-296.
https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=10604809
Rubio-Garay, F., Carrasco, M.A., Amor, P.J. y López-González, A. (2015). Factores Asociados a la violencia en el noviazgo entre adolescentes: una revisión crítica. Anuario de Psicología Jurídica, 25(1), 47-56.
https://doi.org/10.1016/j.apj.2015.01.001
Santisteban, C. (2011). Factors psicosocials rellevants en la violència de preadolescents i adolescents escolaritzats. Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, 13(1-2). Universidad Complutende de Madrid. Madrid.
https://bit.ly/3mvEzH8
Santisteban, C., Alvarado, J.M. i Recio, P. (2007). Evaluation of a Spanish version of the Buss and Perry aggression questionnaire: Some personal and situational factors related to the aggression scores of young subjects. Personality and Individual Differences, 42(1453–1465). Universitat Complutende de Madrid. Madrid.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0191886906004272
Schunrr, M.P., i Lohman, B.J. (2013). The impact of collective efficacy on risks for adolescents’ perpetration of dating
violence. Journal of Youth and Adolescence, 42, 35-518.
https://www.researchgate.net/publication/235382658_The_Impact_of_Collective_Efficacy_on_Risks_for_Adole scents'_Perpetration_of_Dating_Violence
Schwartz, M., O’Leary, S.G. i Kendziora, K.T. (1997). Dating aggression among high school students. Violence and Victims, 12, 295-305. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9591350/
Sebastián, J., Ortiz, B., Gil, M., Gutiérrez del Arroyo, M., Hernáiz, A. i Hernández, J. (2012). La violencia en las relaciones de pareja de los jóvenes. ¿Hacia dónde caminamos?. Clínica contemporánea, 1(2), 71-83.
https://doi.org/10.5093/cc2010v1n2a1
Smith, A., Winokur, K. i Palenski, J. (2005). What Is Dating Violence?. Journal of Ethnicity in Criminal Justice, 3(1-2), 1-20. https://www.researchgate.net/publication/254362414_What_Is_Dating_Violence
Straus, M.A. (2004). Prevalence of violence against dating partners by male and female university students worldwide.
Violence Against Women, 10, 790-811.
https://www.researchgate.net/publication/237420366_Prevalence_of_Violence_Against_Dating_Partners_by_M ale_and_Female_University_Students_Worldwide
Tarriño, L. y García-Carpintero, M.A. (2014). Adolescentes y violencia de genero en las redes sociales. Universidad de Sevilla. https://bit.ly/3veJNuK
Ureña, J., Romera, E., Casas, J., Viejo, C., i Ortega, R. (2015). Psichometrics properties of Psychological Dating Violence Questionnaire: A study with young couples. International Journal of Clinical and Health Psychology, 15, 52–60.
http://doi.org/http://dx.doi.org/10.1016/j.. ijchp.2014.07.002
Wekerle, C., i Wolfe, D.A. (1998). The role of child maltreatment and attachment style in adolescent relationship violence.
Development and Psychopathology, 10, 86-571.
https://www.researchgate.net/publication/13543546_The_role_of_child_maltreatment_and_attachment_style_in _adolescent_relationship_violence
Yanes, J.M. i González, R. (2002). Correlatos cognitivos asopciados a la experiencia de violencia interparental. Psicothema, 12(1), 41-48. Universitat de La Laguna. http://www.psicothema.com/pdf/251.pdf
