1 Facultat d’Economia i Empresa
Memòria del Treball de Fi de Grau
EL CALÇAT A LES BALEARS 1950-2000.
(Un estudi de cas a la localitat d’Inca)
Antònia Bergas Quetglas Grau d’Administració d’Empreses
Any acadèmic 2016-17
DNI de l’alumne: 41585983M
Treball tutelat per Ramón Molina De Dios.
Departament d’Economia Aplicada.
Paraules clau del treball:
Economia mallorquina, indústria del calçat, Inca, Raiguer.
2 RESUM.
El present projecte té com a finalitat analitzar el procés històric de consolidació de la indústria sabatera d’Inca durant els anys de la segona meitat del segle XX període en el qual aquesta localitat fou el centre principal de producció de calçat.
Es pretén investigar com ha anat progressant aquesta indústria i amb la informació de les contribucions industrials entendre com Inca esdevingué el centre de major producció d’aquesta manufactura. A més a més, es podrà realitzar un seguiment dels oficis i de la maquinària que es va anar incorporant per poder atendre la forta demanda i altre que va ser abandonada i substituïda per maquinària més moderna.
També, hi ha dades numèriques de les matèries primeres que es necessiten per dur a terme aquesta producció, així com també, del nombre de persones assegurades i no assegurades, per tal de conèixer amb més profunditat aspectes importants d’aquest sector.
Bona part del material que s’ha consultat, és inèdit. La seva recopilació i publicació ajudarà a aprofundir alguns aspectes importants d’un període clau de la manufactura illenca.
ABSTRACT:
This project has purpose to analyze the process historic of consolidation of the industry shoemaker of Inca during the years of the middle second of the century XX period in which this town was the major production center of footwear.
Is pretend research as has been progressing this industry and with the information of the industrials contributions understand as Inca became the major production center of this manufacture. Moreover, will can made tracking of the professions and of the machinery which has been incorporated for can to attend the strong demand and other which was abandoned and replaced for machinery more modern.
Also, there are numerics data of the raw materials that is needed for carry out this production, as well as, the number of people insured and not insured, for to know with more profundity important aspects of this sector.
In good part of the material that has consulted, is unpublished. Your collection and publication will help to go in depth some important aspects a key period of the island manufacture.
3 ÍNDEX:
1.Fonts i metodologia: pàgina 4.
2.Introducció: pàgina 7.
3.Oficis i maquinària d’alta: pàgina 13.
4.Oficis i maquinària de baixa: pàgina 18.
5.Conclusions: pàgina 22.
6.Annex:
6.1.Despeses any 1968: pàgina 23.
6.2.Matèries primeres any 1968: pàgina 25.
6.3.Dietari setmanal any 1968: pàgina 26.
6.4.Nombre de treballadors assegurats i no assegurats any 1968: pàgina 33.
6.5.Contribucions industrials: pàgina 35.
6.6.Dades gràfics: pàgina 118.
7.Bibliografia: pàgina 122.
4 1.Fonts i metodologia.
Per dur a terme l’elaboració d’aquest treball, s’ha consultat l’Arxiu Històric Municipal d’Inca, d’on s’han pogut extreure les contribucions industrials dels anys 1950-1961, així com també els oficis i la maquinària que es va donar d’alta i de baixa entre els anys 1954-1959 i 1950-1959, respectivament.
També, s’ha visitat el Museu del Calçat i la Pell d’Inca, on s’hi ha pogut consultar el material referent a les matèries primeres, despeses, hores treballades distribuïdes per setmanes, així com també el nombre de treballadors assegurats i no assegurats, tot això referent a l’any 1968.
Per a la realització dels gràfics s’han consulat dades de l’Institut Nacional del Treball, CAIB, l’Arxiu del Regne de Mallorca, la Càmera Oficial de Comerç, Indústria i navegació de Palma de Mallorca, així com també dades de l’Arxiu Històric Municipal d’Inca i el Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
En particular, els principals apartats d’aquest treball són:
Per una banda, les contribucions industrials: aquests documents permeten conèixer a quin ofici o indústria es dedicaven els sabaters i quin tipus de màquinaria utilitzaven per a dur a terme la seva producció.
Per altra banda, es podràn observar les empreses i/o maquinària que es va donar d’alta i de baixa durant aquest període, i fins i tot, per quina quota anual i la data de presentació exacta.
I per acabar, de l’any 1968 es podrà consultar una taula comparativa amb l’evolució mensual de les despeses i un altre de les matèries primeres, així com també, un dietari setmanal on hi consten les hores treballades i el nombre de treballadors assegurats i no assegurats durant el periode esmentat.
Fent referència a les contribucions industrials, per poder conèixer quina és l’evolució de les indústries al llarg dels anys, s’ha de recórrer a documents antics. Entre els anys 1980-1991 aquests documents s’anomenaren “Llicència fiscal d’activitats comercials i industrials” i a partir de l’any 1992 van passar a anomenar-se “Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)”.
Aquest era un impost directe imposat per l’Estat on les quotes eren establertes per les corts espanyoles.L’imposició d’aquest impost es deu a la reforma que es va dur a terme a l’any 1845 de les mans d’Alejandro Mon, la qual va canviar el sistema tributari estatal amb la finalitat d’imposar un sistema centralista i unificat, en el qual es prestava més atenció als imposts directes.1
L’Estat era l’encarregat de dictar la quantitat que s’havia de recaptar i fixava aquestes quantitats en funció de cada municipi, ja que depenia de l’extensió o
1 Informació obtinguda de la página: http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Les_fonts_fiscals
5 la qualitat del tipus d’activitat que s’hi duia a terme, o també per la quantitat i la tipologia de maquinària que s’utilitzava per poder elaborar els seus productes.
L’Impost d’Activitats Econòmiques constava d’una part fixa i una altre part variable, on l’import d’elles s’establia en funció de la professió, art o ofici en el qual es dedicaven les persones que s’hi volen adherir i amb el pagament d’aquest impost quedava registrada tota persona que duia a terme una activitat industrial o de comerç.
Pel que fa a l’estructura de les contribucions industrials, aquestes estàn separades en 5 apartats: ordre, tarifa, secció, classe i epígraf. Aquesta
distribució permet realitzar un seguiment continu i amb més detallat del conjunt de cada indústria i poder veure l’evolució de les mateixes.
En les taules adjuntades a l’annex es poden veure les contribucions industrials de 1950-1961, amb les seves corresponents tarifes, les quals cada una d’elles comprèn:
-Tarifa 1: fa referència a les diferents activitats comercials que es duien a terme en aquest sector, com puguin ser, calçat fi, calçat major i menor, curtits major, entre d’altres.
-Tarifa 3: grava el sector de la indústria pròpiament dita, on s’inclouen els tallers del calçat i les diferents tipologies de maquinària que utilitzaven per poder elaborar la seva producció.
-Tarifa 4: en aquesta tarifa hi consten els treballs manuals, com per exemple, el sabater que feia el calçat a mida i el taller dels espardenyers. Tot i que la
maquinària s’utilitzava per elaborar gran part de la producció, aquestes persones realitzaven un treball important en quant als petits detalls.
La distinció d’aquestes tarifes permet que sigui més visual analitzar la indústria d’un determinat sector en concret i poder fer comparacions entre les mateixes.
En relació a les dades que consten a l’apartat de les contribucions industrials incloses a l’annex, el que es pot extreure es que solien ser els mateixos contribuents els qui any rere any adquirien maquinària nova per poder satisfer les necessitats dels seus clients i poder atendre les seves demandes, i
d’aquesta els empresaris podien ampliar el seu negoci.
Per facilitar la comprensió d’aquestes contribucions, s’han realitzat dues distincions, per anys i per maquinària. La primera separació consta de les professions o indústries, mentre que a la segona s’hi poden observar la tipologia de maquinària utilitzada.
A part de l’anàlisi anterior, també hi consten dades sobre els oficis i/o maquinària que es va donar d’alta entre els anys 1954-1960 i els oficis i/o
6 maquinària que es va donar de baixa durant el període 1950-1961. En detall es poden observar la quota del Tresor anual que es va haver d’ingressar per tal de poder donar d’alta la maquinària, així com també la data de presentació de la baixa i la cuota anual de les mateixes.
Finalment, a l’apartat de l’annexe s’hi podràn trobar les taules amb totes les dades anuals de les contribucions inudstrials, així com també diversa
información referent a l’any 1968, com pugui ser: les despeses dels diferents departaments, les matèries primeres mensuals, un dietari setmanal i el nombre de treballadors assegurats i no assegurats.
7 2.Introducció.
La segona meitat del segle XX es caracteritza per la forta industrialització del sector del calçat a les Balears, i una de les principals zones de més producció fou la zona del Raiguer de Mallorca, més concretament el municipi d’Inca.
Per aquest motiu, el present treball té com a finalitat analitzar el procés històric de la indústria del calçat inquer i veure quins són els factors que han fet que aquest sector hagi anat evolucionant al llarg d’aquests anys. D’aquesta manera es podrà tenir una idea més àmplia del fet que ha suposat aquesta expansió, ja que cap a l’any 1900 aquest municipi d’Inca es va convertir amb Ciutat, degut principalment al seu fort creixement industrial, així com també agrícola i comercial.
En aquest període, la ciutat d’Inca va anar augmentant progressivament la seva població, arribant als 27.712 habitants cap a l’any 1986 i a partir d’aquest any, aquest municipi va patir una disminució important que va perdurar cap als anys 1990, envoltant els 21.000 habitants.
El següent gràfic mostra l’evolució dels habitants a Inca:
Gràfic 1
Font: Per a 1950-1996: Direcció General d’Economia, Població a la CAIB 1950-1996, Govern Balear (Palma 1997). Per a 1998, Direcció General d’Economia, Base de dades municipal 2000. Illes Balears, Govern de les Illes Balears (Palma 2000).
Habitants que en bona mesura es dedicàven a activitats transformadores i manufactureres. El gràfic següent mostra el percentatge de persones inqueres que es dedicaven al sector de la indústria:
12.247
13.816
16.708
20.747
27.712
20.432 21.129 21.103
0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000
1950 1960 1970 1981 1986 1991 1996 1998
Nº habitants 1950-1998.
8 Gràfic 2
Font: pàg 433. Institut Nacional del Treball. Cens de Població de 1981 i Departament
d’Economia de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears. Citat en el document elaborat pel sindicat de Comissions Obreres, Dossier sobre les ajudes comunitàries a la comarca del Raiguer (Palma, 1994).
Comparant les dues gràfiques anteriors, es pot observar que a l’any 1981, la població inquera comptava amb 20.747 habitants, dels quals un 66% treballava a la industria del calçat. Mentre que cap a l’any 1991, la població era similar a la de fa una década (20.432 habitants, però el percentatge de gent que
treballava a aquest sector va disminuir, ja que ara només n’hi treballava un 49%.
Aquesta tradició manufacturera ja ve d’enfora. Al segle XVIII, Inca ja comptava amb una vintena d’empreses, la qual cosa va permetre començar la seva trajectòria independent del gremi ubicat a Palma i poder col·locar-se com a segona potència productora de l’illa. Al llarg dels anys 60 i 80, gràcies al procés d’industrialització i a l’arribada del ferrocarril, van potenciar encara més aquest sector i l’existència de tallers especialitzats on la fabricació del calçat encara va ser més notable.
Un dels principals factors que va permetre tot aquest creixement, va ser la gran quantitat d’empreses familiars que fabricant productes de qualitat i recorrent païssos de tot el món per donar a conèixer els seus productes, vàren
aconseguir que les marques es consolidassin i fossin reconegudes arreu del món.
66%
49%
% treball indústria Inca.
1981 1991
9 Un exemple d’aquest creixement, són les empreses que més producció
dugueren a terme cap a l’any 1970.
L’empresa puntera als anys 70 fou la indústria que es trobava en mans de Llorenç Fluxà Figuerola, la qual produïa 2.022.000 sabates, seguida de l’empresa de José Albadalejo en 1.878.000 i el tercer lloc l’ocupava Calzados Melis, M i Cia amb 1.479.000 sabates. Les altres indústries envolten la
producció d’un milió.
Es pot destacar que els germans Fluxà, en aquest periode ja treballaven independentment un de l’altre, fet que va afectar de manera significativa a la produció. En particular, Llorenç Fluxà produïa 2.022.000 sabates, mentre que el seu germà Antoni tan sols en produïa 672.000 (el primer tenia l’empresa
Camper, mentre que el seu germà Antoni tenia l’empresa Lottusse).
En el gràfic que ve a continuación és poden veure l’evolució de les dades esmentades anteriorment:
Gràfic 3:
Font: Pàg 410 i 411. Reordenació personal a partir de les dades de l’ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA, “Sindicats”, B-907.
La corba ascendent que es detecta desde 1950, es trenca amb la crisi dels anys setanta. La crisi de 1973-1974 va afectar de manera negativa a
determinades empreses i com a conseqüència d’aquesta crisi, les empreses vàren haver d’acomiadar a treballadors o inclús alguna d’elles no va poder aguantar i va haver de tancar.
El gràfic que ve a continuació mostra el nombre de treballadors que les empreses vàren haver d’acomiadar amb motiu d’aquesta crisi:
2.022.000
1.878.000
1.479.000
1.200.000
1.062.0001.023.0001.002.0001.000.000
672.000 642.000
0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000
Majors empreses productores 1970.
10 Gràfics 4 i 5
Font: Elaboració personal a partir de les dades de l’ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA,
“Sindicats” B-362.
Font: Elaboració personal a partir de les dades de l’ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA,
“Sindicats” B-362.
Arrel d’aquesta crisi, la situació es va complicar i va donar lloc a protestes per part dels treballadors. En particular, la resolució dictada per la Direcció General del Treball el setembre de l’any 1977, establia que les vacances durarien 4 setmanes i la gent que exercia funcions militars tendria dret a dues
recompenses extraordinàries.També fixava que en base el principi de que a igual treball, rendiment i qualitat, tant dones com homes havien de percebre la mateixa quantitat salarial i les empreses ho haurien de complir.2
Per la setmana posterior a la del 31 de març de l’any 1978, es va convocar una vaga en el sector del calçat. El motiu d’aquesta vaga, vàren ésser les
negociacions del conveni col·lectiu. En concret, els treballadors reclamaven que es dugués a terme un mostreig a nivell nacional, fent distinció entre les
2 Diari “ABC” del diumenge 4 de setembre de 1977.
35
16 20
17
Expedient crisis 1973.
Gabriel Martorell Doux. Inca Exportadora S.L.
Antonio Sampol. Sebastián Morro Planas.
15
19 12 16
Expedient crisis 1974.
Calzados Sampol Melis S.A.
Inca Exportadora S.L.
Miguel Gelabert Bisellach.
Antonio Payeras Llompart.
11 petites, mitjanes i grans empreses per determinar un càlcul general referent als augments dels seus salaris, ja que hi havia discrepàncies entre la FICE
(Federació d’Indústries del Calçat Espanyol) i els representants d’aquests treballadors.3
De les empreses de calçat mallorquines, situades als nuclis de Palma, Llucmajor i Inca, el percentatge d’empreses que van seguir aquesta vaga va ser notable. En concret, a Palma s’hi varen adherir totes les empreses, a Llucmajor un 50% d’elles i a Inca un 85% aproximadament.4
Durants els anys que transcórren des dels 1970 fins als 1990, el sector del calçat havia suportar les èpoques més delicades degut principalment a crisis que vàren afectar notablement a aquest sector i va poder tornar-se a posar al capdavant en aquest àmbit industrial, fet que es pot constatar amb xifres que ho posen de manifesten com puguin ser les dades de les exportacions
mencionades en el següent apartat.
Pel que fa a les exportacions, la següent taula mostra les empreses que vàren exportar major quantitat durant els inicis dels anys 90 (Quantitats en pessetes corrents).
Taula 1
Font: Elaboració personal a partir de la base de dades ICEX-IMPI, Càmera Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca.
3 Diari “ABC” del divendres 31 de març de 1978.
4 Diari “La Vanguardia-España” del divendres 14 d’abril de 1978.
12 Gràfic 6
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la taula anterior.
Interpretant el gràfic anterior, l’empresa que va tenir unes exportacions més significatives i amb notable diferència sobre les altres empreses, va ser l’empresa Lottusse, l’import del qual va ser de 2.373.150.000 pessetes corrents, seguida de l’empresa Camper amb 889.190.000 pessetes corrents.
Pel que fa a l’actualitat, al municipi d’Inca s’hi poden trobar les antigues
fàbriques convertides avui en dia en tendes obertes al públic, i tant és així, que en aquesta localitat es pot parlar d’una Ruta del Calçat, on s’hi poden visitar les tendes de prestigioses marques com Camper, Lottusse, Ballco, George’s, Farrutx. Així com també el Monument dels sabaters (ubicat a la plaça de la Quartera) i el Museu del Calçat i de la Pell.
També, cal fer menció especial al Museu del Calçat i de la Pell, que va ser inaugurat com a tal el mes de juny de l’any 2010.
En aquest Museu s’hi pot trobar màquines que s’uilitzaven per la producció d’aquest calçat durant la primera meitat del segle XX i altres temes que tenen relació amb la industria del calçat i de la pell. Tot això han estat donacions que permeten ampliar la col·lecció que ofereix el museu i que els visitants tenen el gust de visitar-les.
889.190.000
2.373.150.000
620.610.000
256.850.000
102.110.000
603.950.000
306.470.000 304.380.000
0 500.000.000 1.000.000.000 1.500.000.000 2.000.000.000 2.500.000.000
Total exportacions principals empreses
1990-1994.
13 3.Oficis i maquinària d’alta.
En aquest apartat es pretén estudiar com s’han anat incorporant
progressivament nova maquinària i com han aparegut nous oficis, degut a la gran demanda de calçat que hi ha hagut durant els anys 1950 i 1960, fet que ha provocat haver de ser eficient per poder atendre a aquesta demanda, i per tant s’ha hagut d’invertir en la compra de maquinària.
El terme “ofici” es refereix al càrrec que ocupa una persona en el seu lloc de feina i en especial, en el cas dels sabaters i durant l’època que s’està estudiant, els individus no tenien una formació prèvia sinó que anaven aprenent així com elaboraven el calçat.
Els oficis que es van donar d’alta per primera vegada i les noves incorporacions de maquinària durant el 4t trimestre de l’any 1950 i 1960 vàren ser:
Taula 2
Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual
Bartolomé Ramis
Beltrán. Calzados mayor.
G.
Luque,157. 1156 Morro Bisquerra S.L.
T. calzado 11-25
operarios. 484
Pedro Miguel Miralles
Colom. Zapatero a medida. Ob. Llompart. 176
Domingo Casals
Riutort. Máq. Blake coser 1 hilo. Ob. Llompart. 612
Domingo Casals
Riutort. Máq. empalmillar. Ob. Llompart. 584
Domingo Casals
Riutort. Máq. clavar tacones. Ob. Llompart. 332 Antonio Martín.
1 màq. coser Blake a motor.
M Médico,
20. 612
Antonia Ramis Oliver. T. calzado 10 operarios. Corona, 67. 388 Altas
Magdalena Albertí
Seguí. Máq. desvirar cantos. C. Sotelo, 66. 248 4t trimestre
Magdalena Albertí
Seguí. Máq. coser Blake. C. Sotelo, 66. 612 1950 y
1960.
Miguel Llabrés
Pujadas. Máq. desvirar cantos. S. Abdón, 9. 248 Gabriel Buadas Garau. Máq. desvirar cantos. A. Fluxá, 68. 248 Gabriel Buadas Garau.
T. calzado menos de 10
operarios. A. Fluxá, 68. 388 Jaime Garriga Ramis. Máq. coser Blake. Torrete. 612 Jaime Garriga Ramis. Máq. desvirar cantos. Torrete. 248 Antonia Gual Ferragut. Curtidos menor. R.Llull, 43. 936
Barme Llompart
Llabrés. Res. máq. cortar suela. Artá s/n. 682
14 Les noves adquisicions de maquinària durant l’any 1954 vàren ser:
Taula 3
1954 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual.
4t trimestre.
Lorenzo Payeras
Tortella. 1 máq. puntear. S. Rusiñol. 612 4t
trimestre.
Lorenzo Payeras
Tortella. 1 máq. cortar suela. S. Rusiñol. 682 4t
trimestre.
Lorenzo Payeras Tortella.
1 máq. montar
puntas. S. Rusiñol. 416
4t trimestre.
Lorenzo Payeras
Tortella. 1 máq. desvirar. S. Rusiñol. 248 4t
trimestre.
Miguel Beltrán
Payeras. 1 máq. cortar suela.
S. Rusiñol,
11. 682
4t trimestre.
Miguel Beltrán
Payeras. 1 máq. puntear.
S. Rusiñol,
11. 612
4t trimestre.
Miguel Beltrán
Payeras. 1 máq. coser cercos.
S. Rusiñol,
11. 584
4t trimestre.
Miguel Beltrán
Payeras. 1 máq. desvirar.
S. Rusiñol,
11. 248
4t trimestre.
Calzados Gelabert
S.L. 2 máq. desvirar. A. Maura. 496
4t trimestre.
Calzados Gelabert S.L.
2 máq. montar
traseras. A. Maura. 832
4t trimestre.
Calzados Gelabert
S.L. 1 máq. Blake. A. Maura. 612
4t trimestre.
Calzados Gelabert
S.L. 1 máq. cortar suela. A. Maura. 682 4t
trimestre.
Calzados Gelabert
S.L. 1 máq. puntear. A. Maura. 612
4t trimestre.
Calzados Gelabert S.L.
1 máq. clavar
tacones. A. Maura. 332
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Jaime Llobera Ferrer. T. calzado 10 operarios. Valella, 68. 388
Maria Abrinas Coll. T. alpargatero. Rey, 6. 176
Antonia Ramis
Llompart. Calzados a medida. R. Cajal, 58. 176
Francisco Pons
Vallespir. Curtidos mayor. G. Luque, 17. 2368 Guillermo Mateu Capó. Calzados menor. M. Durán, 12. 384
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
15 Taula 4
1955 Nombe y apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual.
1er trimestre.
Antonio Martorell Genestra.
T. calzado a mano 10 operarios.
Calvo Sotelo,
55. 388
1er trimestre.
Sebastián Morro Planas.
Taller calzado 10 opearios.
García
Morato, 6. 388 1er
trimestre.
Calzados Beltrán
S.L. 2 máq. cortar anexa. Escorial. 1364 1er
trimestre.
Calzados Beltrán
S.L. 2 máq. desvirar. Escorial. 496
1er trimestre.
Calzados Beltrán
S.L. 1 máq. Blake. Escorial. 612
1er trimestre.
Calzados Beltrán
S.L. 1 máq. puntear Escorial. 612
1er trimestre.
Calzados Beltrán
S.L. 2 máq. montar puntas. Escorial. 832 Abril-
Mayo.
Miguel Beltrán
Pieras. 1 máq. Blake montar.
Sta. Rusiñol,
13. 612
Abril- Mayo.
Lorenzo Ferrá Ramón.
Fcª. calzado 10
operarios. A. Fluxá, 95. 452 Abril-
Mayo.
Bartolomé Tortella Ferrer.
Taller calzado 10
operarios. Luna. 388
Abril- Mayo.
Bartolomé Tortella
Ferrer. 1 máq. desvirar. 248
Abril-
Mayo. Gabriel Coll Mir. 1 máq. desvirar. Lluch. 248 Abril-
Mayo. Miguel P. Aloy. T. calzado 10 operarios. Lluch, 77. 388 Abril-
Mayo. Antonio Alorda Pons. Taller calzado a mano. Escorca. 288 Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Taula 5
1956
Nombre y
apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual.
Enero.
Andrés Fiol Truyol.
Tall. Calzado h. 10 operarios.
S.
Bartolomé,
21. 388
Febrero.
Bmé. Munar Nicolau.
1 máq. troquelar
tacones a mano. Pozo, s/n. 341 Marzo.
Juan Llabrés Amengual.
Tall. Calzado 5 operarios.
R. y Cajal,
24. 388
Juliol.
Juan Saurina Figuerola.
T. calzado 10
operarios. Jover, 16. 388 4t
trimestre.
Juan Morro Estrany.
T. calzado 10
operarios. Lluch, 41. 388 4t
trimestre. Juan Isern Vidal.
T. calzado 10 operarios.
Ctª Lluh,
53. 388
16 Agosto. Enero-
Juan Ramón
Cánovas. Maytª curtidos.
M. Durán,
12. Dif 2368.
Actas
Enero- Agosto.
Juan Sanz
Ferragut. Maytª curtidos. R. Llull, 9. Dif 2368.
inspecc ión.
Enero- Agosto.
Antº Llompart
Llabrés. Maytª curtidos. Paraiso, 20. 2368 Agosto. Enero-
Antº Sampol
Llompart. Maytª curtidos. Raf. Albertí. 2368 Agosto. Enero-
Bmé. Garcías
Truyol. Maytª curtidos.
Stº
Domingo, 7. Dif 2368.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Taula 6
195 7
Nombre y
apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual.
Andrés Fiol Truyol. Máq. desvirar cantos.
S. Bartolomé,
21. 248
Antonio Alorda
Pons. Máq. desvirar cantos. Escorca. 248
Antonio Alorda
Pons. Máq. Blake a pedal. Escorca. 153
Juan Morro Estrañy. Máq. desvirar cantos. Lluch, 41. 248 Catalina Coll Gual. Máq. desvirar cantos. C. i Llobera, 31. 248 Catalina Coll Gual.
T. calzado 10
operarios. C. i Llobera, 31. 388 Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Taula 7
Nombre y
apellidos. Profesión. Domicilio.
Cuota tesoro anual.
4t
Antonio Llobera
Beltrán. Máq. desvirar cantos.
Pl.G.
Sanjurjo, 37. 248 trimestre
Antonio Llobera Beltrán.
T. calzado 10 operarios.
Pl.G.
Sanjurjo, 37. 388 1958 Luis Escat Reus.
T. calzado 10
operarios. Lluch, 82. 388
y Luis Escat Reus. Máq. desvirar cantos. Lluch, 82. 248 enero-
septiembre
Juan Cifuentes González.
Máq. cortar suela
mecánica. V. Enseñat, 6. 1364 1959
Jaime Servera Amengual.
T. calzado 10
operarios. G. Luque, 46. 388
Miguel Llabrés Pujadas.
T. calzado 10 operarios.
San. Abdón,
9. 388
Juan Seguí Pizá.
T. calzado 10 operarios.
V. Enseñat,
s/n. 388
Miguel Pocoví Serra.
T. calzado 10
operarios. Fuente Vieja. 388
17
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional
Per una banda, realitzant una interpretació en relació als oficis, es pot analitzar que la quota del tresor anual en el cas del taller de calçat estava en funció del nombre de treballadors que hi feien feina. Concretament, si el taller de calçat estava format per menys de 10 operaris, la quota anual que es pagava a l’Estat era de 388 pessetes. Mentre que si aquest mateix taller incrementava el
nombre de treballadors per sobre dels 11 i fins arribar als 25 operaris, la quota arribava a les 484 pessetes.
Per altre banda, el preu de compra de les diferents maquinàries durant tots aquests anys va ser constant.
En el següent gràfic es pot observar la tipologia de maquinària que va ser més comprada durant aquest període:
Gràfic 7: Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l’Arxiu Històric Municipal d’Inca.
0 100 200 300 400 500 600 700
Máq.
puntear.
Máq. Blake. Máq.
montar puntas.
Máq. clavar tacons.
Màq.
desvirar cantos.
612 612
416
332
248
Precio maquinaria.
18 4. Oficis i maquinària de baixa.
Els oficis que es van donar de baixa durant els mesos de juny i novembre de l’any 1950 vàren ser:
Taula 8
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant els mesos de juny, setembre i novembre de l’any 1952 vàren ser:
Taula 9
1952 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Junio. Esteban Zcuko Ivanoff. Taller mecánico
calzado. 25/06/1952.
Septiembre. Manuel Martínez
Verger. 1 màq. coser a 2 hilos. 20/09/1952. 153
Septiembre. Manuel Martínez
Verger. 1 máq. desvirar cantos. 20/09/1952. 62
Septiembre. Miguel Janer Llompart. Curtidos menor. 20/09/1952. 289 Septiembre. Gabriel Pizá Homar. 1 máq. cortar suela. 20/09/1952. 170,5 Septiembre. Gabriel Pizá Homar. 2 máq.montar puntas. 20/09/1952. 208 Septiembre. Gabriel Pizá Homar. 2 máq. puntear. 20/09/1952. 306 Septiembre. Gabriel Pizá Homar. 2 máq. montar puntas. 20/09/1952. 62 Septiembre. Gabriel Pizá Homar. 2 máq. puntear. 20/09/1952. 146 Septiembre. Indústria Calçat SLT. 1 máq. desvirar cantos. 20/09/1952. 146 Septiembre. Indústria Calçat SLT. 1 máq. empalmillar. 20/09/1952.
Septiembre. Indústria Calçat SLT. T.calzado 50 operarios. 20/09/1952.
Noviembre. Rafael Tomás Beltrán. Zapatero a medida. G.Luque,
70. 29/11/1952.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
1950 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación.
Junio. Pablo Maura Llinás. Zapatero a medida. Poniente. 27/06/1950.
Noviembre Jose Mª Marcos Culiañes. Zapatero a medida. 09/11/1950.
19 Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant els
mesos d’octubre i desembre de l’any 1952 vàren ser:
Taula 10
1953 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación.
Octubre. Jaime Coll Beltrán. T. calzado 12 operarios. A. Oliver. 27/10/1953.
Octubre. Jaime Coll Beltrán. 1 máq. desvirar cantos. Mercancías. 27/10/1953.
Diciembre. Gabriel Seguí Beltrán 1 máq. pespuntear suelas. G. Luque. 15/12/1953.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Les baixes de maquinària durant el mes de novembre de l’any 1954 vàren ser:
Taula 11
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Les baixes de maquinària durant els mesos d’agost i setembre de l’any 1955 vàren ser:
Taula 12
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es vàren donar de baixa durant els mesos de març i setembre de l’any 1956 vàren ser:
Taula 13
1954 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación.
Noviembre Bartolomé Bisellach Martorell. 1 máq. puntear. V.Enseñat, 6. 01/01/1954.
Noviembre Bartolomé Bisellach Martorell. Máq.desvirar canto V.Enseñat, 6. 01/01/1954.
1955 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Agosto. Sebastián Morro Plana. Máq. puntear 2 hilos. 26/08/1955. 612 Septiembre. Francisco Aguiló Poma. Calzado por menor. J.Seguí,9. 30/09/1952. 384
1956 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Marzo. Esteban Zcuko Ivanoff. Taller mecánico calzado. 25/06/1952.
Septiembre. Manuel Martínez Verger. 1 màq. coser a 2 hilos. 20/09/1952. 153 Septiembre. Manuel Martínez Verger. 1 máq. desvirar cantos. 20/09/1952. 62
20
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant els mesos d’octubre i desembre de l’any 1957 vàren ser:
Taula 14
1957 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Mayo. Francisc Forteza Truyol Fcª calzado. G. Luque. 24/05/1957. 484 Junio. Juan Seguí Escarrer. T. calzado 10 operarios Agua. 27/06/1957. 388 Septiembre. Miguel Fiol Gual. Máq. pespuntear. R. Albertí. 16/09/1957. 612
Diciembre. Manuel Martínez
Verger. Fcªcalzado 50operarios G. Luque. 31/12/1957.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant els mesos de juny i d’octubre de l’any 1958 vàren ser:
Taula 15
1958 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Junio. Antonio Beltrán Ramón Curtidos mayor. Sotelo, 43. 18/06/1958. 2.368 Octubre. Antonio Ramis Coll. Máq. cortar suelas. Domingo,9. 02/10/1958.
Octubre. Antonio Ramis Coll Máq. desvirar. Domingo,9. 02/10/1958.
Octubre. Antonio Ramis Coll. T.calzado 10 operarios. Domingo,9. 02/10/1958.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant els mesos de maig, agost i novembre de l’any 1959 vàren ser:
Taula 16
1959 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Mayo. Isabel Pardo España. Zapatero a medida. Fortuna, 6. 05/05/1959. 176 Agosto. Sebastián Llompart
Garcia. Zapatero a medida. Angel. 25/08/1959. 176 Noviembre. Domingo Casals Ricart. 2 màq. coser escarpín. O.Llompart. 13/11/1959.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
21 Els oficis que es van donar de baixa i les baixes de maquinària durant el mes d’agost de l’any 1960 vàren ser:
Taula 17
1960 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Agosto. Luis Seat Reus. 1 máq. desvirar. Rey. 22/08/1960. 248 Agosto. Luis Seat Reus. T.calzado 10 operarios. Rey. 22/08/1960. 388 Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció
matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Els oficis que es vàren donar de baixa durant els mesos d’abril, juny i setembre de l’any 1961 vàren ser:
Taula 18
1961 Nombre y apellidos. Profesión. Domicilio. Presentación. Cuota anual.
Abril. José Alomar Seguí. Curtidos a medida. Sotelo, 47. 10/04/1961. 936 Junio. Jaime Morro Amer. Zapatero a medida. Monges. 23/06/1961. 88 Septiembre. Juan Seguí Pizá. T. calzado. V. Enseñat. 30/09/1961. 248 Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l'Arxiu Històric Municipal d'Inca Secció
matrículas industriales 1949-1961 y 1846 provisional-1846 A provisional.
Analitzant les taules anteriors, es pot observar que al llarg d’aquests anys, diferents tipus de maquinària va ser donada de baixa, per la qual cosa es pot interpretar que aquesta maquinària havia quedat obsoleta i havia de ser substitüida per maquinària més moderna, per poder adaptar-se als canvis que soportava el mercat. Però, a part de les baixes de la maquinària un fet a destacar són les baixes dels sabaters a mida.
Amb les dades anteriors, veiem que el nombre de baixes d’aquests treballadors és notable, fet que pot conduir a pensar que el treball manual estava sent substituït per la incorporació de les noves tecnologies.
22 5.Conclusions.
Al llarg d’aquest treball, s’ha pogut analitzar en detall, la llarga trajectòria de la indústria del calçat a Inca, en concret durant els anys 1950-1970, anys dels quals hem pogut obtenir informació.
De manera tradicional, el calçat s’elaborava en tallers artesanals, on el municipi de referència era Inca degut a l’elevat volum de producció que s’hi elaborava.
Com a conseqüència de la incorporació de la maquinària durant el període del segle XX, aquests tallers tradicionals es van haver de convertir en petites empreses artesanals, la qual cosa va provocar un augment notable de les exportacions del calçat, i entre les principals empreses exportadores cal destacar les empreses de la família Fluxà (Camper i Lotttusse).
De les contribucions industrials es pot destacar que, any rere any solien ser els mateixos empresaris els qui compraven maquinària nova per poder ampliar i avançar en els seus processos productius. D’aquesta manera les empreses podien ser més eficients en la seva producció, i podien atendre la creixent demanda, tant nacional com internacional.
Aquest fet també concideix amb el nombre de màquinària que es va donar d’alta, ja que aquestes altes quedaven registrades en una secció independent de les contribucions industrials i d’aquesta manera es podia realitzar un
seguiment per separat.
Realitzant un anàlisi comparatiu de les empreses que es vàren donar d’alta i de baixa, es pot apreciar que el nombre d’altes és notablement superior als de baixes. Per aquest motiu esmentat, es pot entendre que el sector del calçat durant aquests anys estava en auge, ja que va ser capaç d’afrontar les diferents crisis que hi ha haver al sector i va poder seguir produïnt les seves manufactures per poder atendre les seves peticions de calçat.
23 6.Annex.
6.1.Despeses any 1968.
Taula 19: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Fent referència al quadre comparatiu plantejat, es pot observar que les partides de més despeses són: el departament de fabricació, vendes, negociació efectes, patronatge i salaris i assegurances. Aquesta darrera categoria, destaca notablement sobre les anteriors, pel fet de que si destina una gran quantitat de doblers per cobrir-la, fet que demostra que durant aquest any hi havia un nombre elevat de treballadors fent feina a aquestes fàbriques.
24 Gràfic 8: Elaboració pròpia a partir de les dades de la taula anterior.
0,00 500.000,00 1.000.000,00 1.500.000,00 2.000.000,00 2.500.000,00 3.000.000,00 3.500.000,00 4.000.000,00 4.500.000,00
531.405,01 438.627,66 147.457,12
108.857,60
4.187.097,32
Categories de major despeses.
25 6.2.Matèries primeres any 1968.
Aquesta taula mostra les matèries primeres que s’han anat adquirint cada mes de l’any 1968 i les xifres exactes que s’han hagut de destinar a cada una d’elles.
Taula 20: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Les matèries primeres més utilitzades per les empreses inqueres de calçat són les següents:
Gràfic 9: Font: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
La matèria primera fonamental per l’elaboració d’aquesta manufactura és la pell, per la qual es destinen més de 2 milions de pessetes i seguidament, es necessita folre per cobrir la pell adquirida, per la qual es destinen 473.405,01 milions.
Al llarg de l’any 1968, els mesos en que hi ha hagut més adquisició de matèries primeres han estat els mesos de juny (amb 654.287,90 pessetes), maig (amb 636.933,37 pessetes i el mes de març (amb 580.712,30 pessetes).
2.014.828,57
473.405,01
373.699,54 349.083,00
282.469,75 214.656,59
152.119 0,00
500.000,00 1.000.000,00 1.500.000,00 2.000.000,00 2.500.000,00
Taller piel. Taller forro. Aparado. Colocar suelas.
Goma. Envase. Montaje.
Principals matèries primeres.
26 Es pot apreciar, que per l’elaboració del calçat no es necessita gran varietat de matèries primeres, però les que s’utilitzen és necesiten en quantitats molt significatives.
6.3.Dietari setmanal any 1968.
Aquest apartat conté les despeses explicades en detall de cada setmana i es podrá veure una evolució de les mateixes:
Enero 1968:
Semana 1-7:
Semana 8-14:
Semana 15-21:
Semana 22-28:
Semana 29-31:
Semanal oficial:
20.048,4
5 23.445,55 23.780,45 22.751,70 10.824,30 Semanal aparte: 5.947,15 6.666,80 6.873,10 6.970,20 2.667,95
Horas extras: 2.918,75 5.413,95 4.152,15 6.172,25 2.019,20 Trabajos fuera: 1.293 2.373 1.983 1.530 930 Corte a destajo: 1.535,10 2.081,40 1.188,60 1.820,60 1.238,40
Aparado: 3.414 4.515 5.308,35 6.613 3.070 Primas 1ª
quinzena enero: 0,00 0,00 1.770,50 0,00 0,00 Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 10.451,15 0,00
Primes 2ª
quinzena gener: 0,00 0,00 0,00 0,00 2.549,05
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00 35.434,10
Total:
35.156,4
5 44.495,70 45.056,15 56.308,90 58.733,00 Taula 21: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Febrero 1968:
Semana 1-4:
Semana 5-11:
Semana 12-18:
Semana 19-25:
Semana 26-29:
Semanal oficial:
10.824,3
5 25.873,55 25.843,80 25.842,95 16.602,35 Semanal aparte: 2.667,95 5.483,05 5.110,95 6.605,15 3.048,35
Horas extras: 2.019,20 4.422,50 4.472,35 4.645,75 1.501,35 Trabajos fuera: 930,00 1.971 1.498,50 1.924,75 4.595,10 Corte a destajo: 1.238,40 2.142,90 2.256,20 2.259,35 873,00
Aparado: 3.070 8.264 7.666 8.686 4.452
Primas 2ª quinzena
enero: 2.549,05 0,00 0,00 0,00 0,00
Primas cortadores: 0,00 101,30 0,00 0,00 0,00 Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 10.451,15 0,00
27 Primas 1ª quinzena
febrero: 0,00 0,00 0,00 3.139,15 0,00
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00 35.434,10
Total:
23.298,9
5 48.258,30 46.847,80 63.554,25 66.506,25 Taula 22: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Taula 23: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Abril 1968:
Semana 1-7:
Semana 8-14:
Semana 15-21:
Semana 22-28:
Dias 29- 30:
Semanal oficial:
23.343,2
5 19.496 24.062,50 28.423,80
9.256,2 5 Semanal aparte: 4.782,80 3.955,20 4.999,55 5.857,35
1.759,7 5 Horas extras: 6.633,65 3.264,60 5.073,05 5.315,20
1.793,6 5 Trabajos fuera: 558,75 360 1.710 957,50 0,00 Corte a destajo: 2.520,40 1.484,40 1.581 2.569,40
1.034,8 0
Aparado: 2.623 2.796 5.706 2.799
2.065,8 0 Marzo 1968:
Semana 1-3:
Semana 4-10:
Semana 11-17:
Semana 18-24:
Semana 25-31:
Semanal oficial: 8.301,20 25.295,25 24.850,30 24.162,15 23.496,40 Semanal aparte: 1.524,20 4.286,25 4.730,25 5.745,95 6.834,80
Horas extras: 2.297,60 5.694,70 5.561,25 5.210,40 7.965,35 Trabajos fuera: 436,50 2.083,50 1.658,50 1.915,50 1.289,50 Corte a destajo: 750,70 2.367,85 2.484,80 1.447,20 877,35
Aparado: 2.228 4.838 5.705 3.936 7.998
Primas 2ª quinzena
febrero: 0,00 2.884,25 0,00 0,00 0,00
Primas 1ª quinzena
marzo: 0,00 0,00 0,00 2.917,55 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 0,00 10.451,15
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00 35.934,10
Total:
15.538,2
0 47.449,80 44.990,10 45.334,75 94.846,65
28 Primas 2ª quinzena
marzo: 2.763,20 0,00 0,00 0,00 0,00
Primas 1ª quinzena
abril: 0,00 0,00 1.782,15 0,00 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 10.451,15 0,00 Primas 2ª quinzena
abril: 0,00 0,00 0,00 0,00
2.463,3 0
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00
35.934, 10 Total:
43.225,0
5 31.356,20 44.914,25 56.373,40
54.307, 65 Taula 24: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Mayo 1968:
Semana 1-5:
Semana 6-12:
Semana 13-19:
Semana 20-26:
Semana 27-31:
Semanal oficial:
13.884,4
5 28.382,80 28.264,70 23.776,80 23.725,65 Semanal aparte: 2.639,60 3.016,35 3.490,05 4.529,15 4.468,90
Horas extras: 2.690 5.565,55 6.572,10 5.693 5.839,20 Trabajos fuera: 0,00 302 75,00 132,00 724,20 Corte a destajo: 1.238 3.364,95 2.332,15 5.947,35 2.630,15
Aparado: 3.098,70 7.552,50 7.451,50 6.828 9.580 Primas cortadores: 0,00 931,10 0,00 0,00 0,00
Primas 1ª
quinzena mayo: 0,00 0,00 1.044,60 0,00 0,00 Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 9.551,15 0,00
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00 35.934,10
Total:
23.550,7
5 49.115,25 49.230,10 56.457,45 82.902,20 Taula 25: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Junio 1968:
Días 1 y 2.
Semana 3-9:
Semana 10-16:
Semana 17-23:
Semana 24-30:
Semanal oficial:
4.745,1 5
28.068,3
0 21.515,15 27.106,05 29.849,95 Semanal aparte: 893,75 5.439,25 7.486 7.060,60 7.622,40
Horas extras:
1.167,8
5 7.163,75 5.966,80 7.713,05 6.307,90 Trabajos fuera: 144,8 578,50 390,25 154,00 166,00 Corte a destajo: 526,00 2.173,30 2.288,35 2.251,65 8.786,70
Aparado: 1.916 10.518 10.078,50 15.827 11.593,50
29 Primas 2ª quinzena
mayo: 0,00 1.488,50 0,00 0,00 0,00
Primas 1ª quinzena
junio: 0,00 0,00 0,00 2.016,80 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 0,00 10.151,15
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 0,00 35.934,10
Total:
9.393,5 5
55.429,6
0 47.725,05 62.129,15 110.411,70 Taula 26: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Julio 1968:
Seman a 1-7:
Seman a 8-14:
Semana 15-17:
Vacaciones 13 julio-6 agosto.
Trabajo vacaciones 19-
25/7.
Semanal oficial:
30.408 ,45
28.587, 55
14.400,
30 66.637,40 0,00
Semanal aparte:
7.149, 80
8.241,1 0
4.201,5
5 11.152,75 26.773,85
Horas extras:
7.734, 30
7.488,9
5 2.292 0,00 1.187,80
Trabajos
fuera: 522,73 0,00 92,00 0,00 0,00
Corte a destajo:
1.799, 10
1.237,5
5 491,80 0,00 3.971
Aparado:
10.656 ,50
5.329,7
5 0,00 0,00 10.444
Primas 2ª quinzena
junio:
2.692,
75 0,00 0,00 0,00 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00
9.211,6
5 0,00 0,00
Primas 1ª
quinzena julio: 0,00 0,00
3.553,6
0 0,00 0,00
Mensualidade
s: 0,00 0,00
35.934,
10 0,00 0,00
Total:
60.963 ,63
50.884, 90
70.177,
00 77.790,15 42.376,65
Taula 27: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Agosto 1968:
Semana 7- 11:
Semana 12-18:
Semana 19-25:
Semana 26-31:
Semanal oficial: 19.381 27.441,15 28.027,55 29.045,90 Semanal aparte: 4.901,55 8.955,60 9.407,35 9.609,50
Horas extras: 2.295,95 6.413,20 7.366,75 7.165,45
30
Trabajos fuera: 0,00 0,00 248,00 110,00
Corte a destajo: 0,00 908,40 2.060,35 1.792,10
Aparado: 14.411 3.645,50 11.796 11.730
Trabajo en vacac. días
2,3,5 y 6. 15.371,60 0,00 0,00 0,00
Primas 2ª quinzena julio: 0,00 622,00 0,00 0,00 Primas 1º quinzena
agosto: 0,00 0,00 2.439 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 9.811,65
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 35.934,10
Total: 56.361 47.985,85 61.345 105.198,70 Taula 28: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Octubre 1968:
Semana 30/9 a 6/10:
Semana 7-13:
Semana 14-20:
Semana 21-27:
Semana 28/10 a 3/11:
Semanal
oficial: 25.247,50
29.177,4
0 32.502,80 35.214,45 28.747,85 Semanal
aparte: 11.359,05 8.496,80 9.305,30 8.127,70 6.561,60 Horas extras: 9.327,65 8.511,10 9.592,60 8.156,30 5.112,95
Trabajos
fuera: 430,00 208,00 45,50 0,00 0,00
Corte a
destajo: 0,00 646,50 835,25 775,40 725,75
Aparado: 18.928 20.124 21.390 20.743 10.071 Primas: 5.846,90 0,00 0,00 10.172,85 0,00 Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 11.527,65 0,00
Atrasos 7%
(2 sem): 0,00 0,00 0,00 4.363 0,00
Mensualidad
es: 0,00 0,00 0,00 0,00 37.526,80
Seguros
Sepbre: 0,00 0,00 0,00 0,00 53.065
Total: 71.139,10
67.163,8
0 73.671,45 99.080,35 141.810,95 Taula 29: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Noviembre 1968:
Semana 4- 10:
Semana 11-17:
Semana 18-24:
Semana 25/11 a 1/12:
Semanal oficial: 35.969,50 28.999,50 28.747,90 30.340,65 Semanal aparte: 8.280,15 7.073,70 10.366,45 9.740,05
Horas extras: 8.873,10 5.408,90 7.145,30 8.482,75
31
Trabajos fuera: 0,00 0,00 0,00 0,00
Corte a destajo: 1.367,10 927,70 554,85 795,55
Aparado: 16.236 12.280 5.629 11.924
Primas 2º quinzena
obre: 15.847 0,00 0,00 0,00
Primas 1ª quinzena
nbre: 0,00 0,00 7.175,25 0,00
Plus familiar: 0,00 0,00 0,00 11.927,65
Mensualidades: 0,00 0,00 0,00 37.526,80
Total: 86.572,85 54.689,80 59.618,75 110.737,45 Taula 30: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Taula 31: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
Diciembre 1968:
Seman a 2-8:
Seman a 9-15:
Semana 16-22:
Días 23, 24 y 26.
Días 27, 28, 30 y 31 (4 días vacaciones).
Semanal oficial:
32.514, 25
33.239, 65
33.003,2 5
14.738,3
0 21.967,60
Semanal aparte:
10.570, 30
12.679, 55
11.681,2
0 5.444,30 5.016,95
Horas extras:
7.268,7 0
6.216,6
5 7.144,10 1.781,70 0,00 Trabajos
fuera: 147,25 21,00 0,00 0,00 0,00
Corte a
destajo: 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Aparado: 5.669
7.721,7
5 6.908 0,00 0,00
Primas 2ª quin. Nbre:
9.346,6
0 0,00 0 0,00 0,00
Primas 1ª
quinz. Dbre: 0,00 0,00 8.611,55 0,00 0,00 Plus familiar: 0,00 0,00 0,00
11.927,6
5 0,00
Horas
trabajo: 3.950,30
Mensualidad
es: 0,00 0,00 0,00 0,00 37.526,80
Total:
65.516, 10
59.878, 60
67.348,1 0
33.891,9
5 68.461,65
32 Gràfic 10: Font: Elaboració pròpia a partir de la informació no catalogada del Museu del Calçat i la Pell d’Inca.
En el present gràfic es té constància dels diners que es van haver de destinar per cobrir les hores extres que els treballadors vàren dur a terme entre els mesos de gener a juny de l’any 1968.
D’aquest gràfic es pot extreure que hi va haver un fort increment d’hores extres entre el mesos de febrer (17.061,15) a març (26.729,30), ja que es va haver de fer front a una majors pagaments i aquest augment podria ser provocat per què aquest mesos eren un dels de major poducció, i per poder cobrir les necessitats del mercat es vàren haver d’ampliar el nombre d’hores de treball.
A l’abril hi va haver una baixada, però en els pròxims mesos aquestes hores varen augmentar fins arribar a més de 28 mil.
20.676,30
17.061,15
26.729,30
22.080,15
26.359,85
28.319,35
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 25.000,00 30.000,00
gener febrer març abril maig juny
