Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
El joc lliure i espontani a través de la pràctica psicomotriu en Educació Infantil
Alicia Marcé Blázquez Grau en Educació Infantil
Any acadèmic 2020-2021
Treball tutelat per Francisco Javier Ponseti Verdaguer Departament de Pedagogia i Didàctiques específiques
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball: Joc infantil, psicomotricitat, Educació Infantil, Currículum.
2 RESUM
El present treball pretén analitzar la importància del joc lliure i espontani en educació infantil com eina educativa i beneficiosa en el desenvolupament integral dels infants. Més
concretament, el joc lliure a les sessions de psicomotricitat, ja que són el moment on l’alumnat experimenta amb el seu propi cos, utilitzant-lo com a eina per explorar el context físic i social, coneixent-se així a si mateix i al món que els envolta.
És per això, que després d’exposar la part més teòrica de la importància del joc i les seves principals característiques, es relacionarà amb la part més vivencial i pràctica en l’observació i posterior anàlisi dels aspectes més destacables dins les sessions de psicomotricitat d’una aula de 4 anys a l’escola CEIP Es Vivero.
Paraules clau: Joc infantil, psicomotricitat, Educació Infantil, Currículum.
ABSTRACT
This project aims to analyze the importance of free and spontaneous play in early childhood education as an educational and beneficial tool in the integral development of children.
Basically, free play in psychomotor sessions, time when students experiment with their own body, using it as a tool to know and explore the physical and social context, thus knowing themselves and the world around them.
Furthermore, after exposing the most theoretical part of the importance of the game and its main characteristics, it will be related to the most experimental and practical part with the observation and subsequent analysis of the most outstanding aspects within the psychomotor sessions in a 4-year-old classroom at the CEIP Es Vivero school.
Key words: Children’s play, psychomotor skills, pre-school education, Curriculum.
3 ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ... 4
1.1 Metodologia ... 4
2. OBJECTIUS DEL TREBALL ... 5
3. MARC TEÒRIC ... 6
3.1 El concepte de joc ... 6
3.2 Teories del joc ... 9
3.3 Tipus i classificació dels jocs ... 14
3.4 Beneficis del joc ... 16
3.5 El concepte de psicomotricitat ... 17
3.6 El currículum d’Educació Infantil en relació al joc i a la psicomotricitat ... 23
4. Marc empíric ... 27
4.1 Anàlisi del context ... 27
4.2 Metodologia utilitzada ... 29
4.3 Temporalització... 30
4.4 Objectius ... 30
4.5 Disseny i desenvolupament de la proposta ... 31
4.6 Avaluacions de la proposta ... 33
5. Conclusions... 34
6. Referències bibliogràfiques ... 37
7. Annexos... 39
4 1. INTRODUCCIÓ
El joc és fonamental en el desenvolupament integral dels infants d’Educació infantil, ja que és l’etapa on l’alumnat experimenta un gran desenvolupament cognitiu, afectiu i maduratiu del seu cos. És per això que dins les aules s’han de potenciar aquestes dimensions dels nins i nines, posant en marxa estratègies de psicomotricitat per afavorir el desenvolupament d’habilitats físiques com la coordinació, l’equilibri, la motricitat gruixuda...
Per tant, serà important que l’espai configurat des de la pràctica psicomotriu sigui pensat perquè els infants puguin viure un itinerari de maduració psicològica per la gestió dels conflictes en les relacions interpersonals i per anar des de l’acció del moviment fins al pensament a través del joc lliure i espontani i la seva representació.
En un espai preparat i pensat perquè es produeixi aquest tipus de joc s’afavoriran els
processos cognitius, l’elaboració de significats, el desenvolupament afectiu i emocional, les relacions entre iguals i les actituds sensibles a partir del joc sensoriomotor i simbòlic.
1.1 Metodologia
La metodologia utilitzada per dur a terme aquest treball està elaborada en dues parts, el marc teòric i el marc empíric.
En el marc teòric, analitzarem el joc lliure i espontani, aprofundint en la teoria d’aquest i veient diferents idees d’autors per tal de fer referència a les definicions més rellevants, les seves característiques del joc lliure i espontani en els infants de 4 anys. A més, es tendrà en compte com s’aborda aquest tipus de joc en el currículum d’Educació Infantil.
Per desenvolupar el marc teòric es realitzarà una recerca d’informació en les bases de dades com poden ser Google acadèmic, revistes científiques, llibres, materials didàctics utilitzant
5
les paraules clau del resum. Amb tota aquesta informació es farà un recull de cites i opinions de diferents autors.
En el desenvolupament del marc empíric es proposaran una sèrie de sessions amb uns objectius concrets i s’utilitzaran diferents elements de recollida d’informació com
l’observació directa i entrevistes per conèixer quin ús es dóna d’aquest joc a les sessions de psicomotricitat.
2. OBJECTIUS DEL TREBALL Objectius generals
• Investigar sobre el joc lliure i espontani i les seves potencialitats de cara al desenvolupament dels infants, així com les seves característiques.
• Analitzar la relació entre currículum infantil, el joc i la psicomotricitat.
• Conèixer i valorar la importància de les sessions de psicomotricitat i com es duu a terme el joc lliure en elles.
Objectius específics
• Identificar estratègies d’intervenció a les sessions de psicomotricitat mitjançant el joc lliure.
• Aprendre mitjançant el joc lliure.
• Afavorir un clima on es produeixin interaccions amb els altres i amb l’espai.
• Veure quins beneficis té el joc lliure dins l’aula d’educació infantil.
6 3. MARC TEÒRIC
3.1 El concepte de joc
El concepte de joc ha anat evolucionant al llarg del temps, però és cert que encara que actualment estigui en ple auge el concepte “d’aprendre jugant”, aquest ja s’utilitzava anys enrere, considerant el joc com una eina important en els aprenentatges dels infants i amb un caràcter universal quant al desenvolupament psicomotor, afectiu i social dels més petits. A més, són molts els autors que consideren el joc com un element essencial en la vida de tot ésser humà, sobretot en la dels infants. Com no hi ha una única manera de definir el joc, a continuació veurem algunes de les definicions més rellevants que es donen sobre ell.
Per començar, des del punt de vista etimològic podem veure que la paraula “joc” ve de dues paraules del llatí: “iocus -i” que fa referència a quelcom graciós o divertit, i “lūdus, –i”, que significa joc, diversió. “Generalment, el joc està associat a la diversió, la recreació física, el plaer i l’alegria.” (Díaz, 2008)
Segons el DIEC, el joc “és l’acció de jugar, és a dir, de passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se.”
Llavors, podem dir que és una activitat lúdica, recreativa i plaent que es practica a qualsevol edat i que “suposa un mitjà essencial d’interacció entre iguals i, sobretot, provoca el
descobriment de noves sensacions, sentiments, emocions i desitjos que estaran presents en molts moments del cicle vital.” (Herranz, 2013)
D’aquesta manera, veiem que és difícil definir el concepte de joc, ja que no existeix una manera única i universal de definir-lo, sinó que les definicions són molt àmplies i contenen significats més complexos al seu interior. És per això que passarem a analitzar aquest concepte enfocat a l’educació infantil i a la importància que té dins aquesta etapa.
7
El joc es considerat un recurs educatiu fonamental, ja que serà fonamental en el desenvolupament de l’aprenentatge dels infants. A més, és la primera activitat que es produeix a la infància que connecta l’espontaneïtat i la creativitat.
A través del joc, els infants expressen les seves idees, es desenvolupen d’acord a qui són i comencen a relacionar-se amb els altres infants, els adults i a conèixer el món que els envolta.
Altres aspectes que sorgeixen a través del joc tenen a veure amb l’exploració i l’aprenentatge on es comuniquen per primera vegada, desenvolupant la seva personalitat, aprenent a resoldre conflictes… Així, ens trobam amb Gómez (2012) i la seva definició: el joc infantil és
indispensable per l’estructuració del jo; permet a l’infant conèixer el món que l’envolta i adaptar-se a ell; i és fonamental perquè el nin aprengui a viure. Per això, ha d’estar present en totes les etapes de la seva vida.
D’altra banda, el joc és una necessitat pels infants. Aquest sorgeix de forma instintiva dels propis infants i respon a una motivació intrínseca. El joc és plaent, intrínsecament motivat, natural i espontani. Com exposa Gónzalez (1987) és una activitat plaent amb un fi en si mateix, és a dir, la finalitat del joc és la diversió.
Fent referència al joc com a necessitat, Linaza (2013) afirma que el joc és una necessitat en reconèixer la forma específica amb la qual els nins aborden la realitat, sigui física, social o intel·lectual. Però, en la mesura en què es necessària per assolir la nostra condició humana, es converteix també en un dret.
D’aquesta manera, trobam la visió de joc com a dret “contemplat a l’article 31 de la
Convenció dels Drets del nin de 1989, que alhora és el tractat internacional més important en relació amb el reconeixement de drets de la infància.” (Mallol, 2019, pg. 42)
Si relacionam el concepte de joc amb la psicologia de l’educació, trobam que és la principal estratègia metodològica a Educació Infantil, ja que els infants aprenen a través de la diversió
8
a priori, és a dir, ells no pensen a aprendre sinó en passar-ho bé, suposa un plaer per ells. A més afavoreix un clima en el qual predomina la imaginació, la creativitat, la imitació i on es produeixen situacions comunicatives amb nou vocabulari.
Així, el joc constitueix un mode d’expressió essencial en l’etapa d’infantil i és una activitat indispensable pel desenvolupament de les capacitats motores, mentals i socials, així com un mode de plaer i entreteniment.
A més, si analitzam els efectes del joc en el desenvolupament, aquest exerceix influencia en dues àrees:
• Aprenentatge i simulació cognitiva: Cal destacar, que aquesta relació entre nivell de joc i desenvolupament cognitiu no vol dir que el joc sigui la causa del
desenvolupament, simplement que ajuda a aquest i està molt relacionat. Així doncs, els infants que s’impliquen en alts nivells de joc (jocs complexos), puntuen més alt en mesures de desenvolupament cognitiu i els infants que obtenen valoracions més altes en joc dramàtic obtenen puntuacions més elevades quant a creativitat.
• Desenvolupament social: El tipus de joc dels infants serà clau per saber quina és la relació amb els seus companys i quin és el perfil dins el joc, ja que ells es relacionen jugant i podem detectar si seran més prosocials dins la classe (hàbils socialment), si se’n van dels conflictes, si els eviten, si fan un joc més individual, etc.
Aquesta perspectiva en permetrà observar un joc més social en què els infants es mostren socialment més actius, positius i cooperatius en les interaccions del joc, o un joc
sociodràmatic, que es correlaciona amb les habilitats de presa de perspectiva i empatia.
9 3.2 Teories del joc
A continuació, ens centrarem a analitzar algunes de les teories més importants que alguns autors han aportat sobre el joc al llarg del temps.
• Teoria fisiològica de Herber Spencer i Friedrich Schiller (1855)
Les persones tenen una quantitat d’energia a disposició del seu organisme. Les espècies inferiors consumeixen tota la seva energia en tasques d’importància vital, però a mesura que ascendim a l’escala animal, l’energia que no és de vital importància queda reservada per activitats supèrflues com el joc. És a dir, aquests autors basen la seva teoria en la idea que jugam per esgotar l’energia diària que queda després d’haver dut a terme totes les necessitats bàsiques.
• Teoria de la relaxació de Moritz Lázarus (1983)
Aquest autor defensa una teoria contrària a l’anterior, ja que considera el joc com una activitat alliberadora de problemes, inquietuds i cansament. El joc és un moment per
descansar i recuperar l’energia que hem gastat a través d’activitats de la vida diària en les que necessitam un nivell molt alt de concentració. En definitiva, serveix per alliberar-nos i
escapar de la rutina.
• Teoria del preexercici de Karl Groos (1989)
Groos considera que la millor manera que tenen els infants per desenvolupar les seves
habilitats es través de la imitació dels adults, per tant, el joc és una bona eina per practicar les habilitats que necessitaran per la futura vida adulta.
“Allà on l’individu s’adapta, es desenvolupa, es consolida i desplega les seves necessitats impulsives d’activitats, por propi instint intern i sense cap fi exterior, ens trobam davant les manifestacions del joc.” (Rodríguez, 2008, pg. 10)
10
• Teoria de la recapitulació de G. Stanley Hall (1904)
Per Hall, quan els infants juguen el que fan és tornar a viure activitats de les generacions passades. Així, hi ha un paral·lelisme entre el joc al llarg dels grans períodes de l’evolució de l’ésser humà, de manera cíclica, ja que es van produint les mateixes característiques del joc.
• La psicoanàlisi i el joc de Sigmund Freud (1898)
La interpretació del joc de Freud va variant al llarg dels seus escrits, en un principi, vincula el joc amb el plaer i l’expressió dels instints. Després, ho relaciona com la catarsi, el joc regit pel desig de ser adult mitjançant de la pràctica de voler ser adult. Finalment ho associa a l’instint de mort, com jocs que tenen al darrere una necessitat de controlar la pertorbació que tenen els infants per esdeveniments traumàtics pels quals han passat, aconseguint superar-los a través de la repetició en l’activitat lúdica.
• Teoria de la derivació per ficció d’Édouard Clapadère (1932)
Aquest autor defineix el joc com una actitud diferent de la persona davant la realitat, és a dir, el nin crea el “com si”; juga per crear una situació fictícia que no es donarà a la vida real.
En definitiva, la teoria d’aquest autor defèn que el joc té una finalitat fictícia i que aquest es caracteritza per la seva funció simbòlica.
• L’essència infantil de Buytendik (1935)
Aquest autor explica el joc relacionat amb el factor de l’edat dins la infància, és a dir, l’infant juga simplement perquè és un infant i aquesta activitat lúdica satisfà la necessitat
d’autonomia i ajuda a descobrir el seu propi “jo”.
Per Buytendik, la dinàmica infantil es redueix en 4 trets fonamentals que duen l’infant a jugar: l’ambigüitat dels moviments, el desig de moviment, la inestabilitat a causa d’un ambient desconegut i la timidesa o ambivalència cap als objectes (atracció o por).
11
A través del joc, i de la importància de les joguines en aquest, aquestes necessitats queden assolides o regulades.
• El joc creador de la cultura de Huizinga (1938)
Aquest autor pensa que el joc és previ a la cultura, és a dir, que el desenvolupament de la civilització i de la cultura posseeix cert caràcter lúdic.
En definitiva, el joc és inherent en els infants, ningú els ensenya a jugar i és previ en la socialització i es produeix en totes les cultures
• Teoria de la interpretació del joc per l’estructura del pensament de Piaget (1945)
Per Piaget, les diverses formes que adopta el joc al llarg del desenvolupament infantil són conseqüència directa de les transformacions que sofreixen les estructures intel·lectuals. El joc contribueix a l’establiment de noves estructures mentals.
Perquè el joc es doni primer s’ha de donar una maduració cognitiva a l’infant, és a dir, adquireix aquests coneixements si està preparat i ha superat i domina unes estructures maduratives.
Cal destacar que Piaget va dividir el desenvolupament intel·lectual en quatre estadis, que són:
- Estadi sensoriomotor (de 0 a 2 anys): en aquesta etapa predominen els jocs motors i de construcció, ja que els infants tenen la necessitat d’acció automàtica. Aquesta etapa és molt important perquè l’infant comença a aprendre jugant, de manera que els moviments espontanis adquireixen un caràcter lúdic i és un joc centrat en si mateix i repetitiu. A més, coincideix amb el moment de l’inici del desplaçament que implica una curiositat d’exploració com a principal estímul, a més de l’inici del llenguatge que està molt lligat a l’activitat lúdica.
En aquest període “el joc consisteix en la repetició funcional d’accions
sensoriomotores que “perden” la seva finalitat i es reiteren pel plaer que proporcionen a l’infant.” (Delval i Kohen, 2010)
12
- Estadi preoperacional (de 2 a 6 anys): en aquesta etapa els jocs són
fonamentalment simbòlics i de construcció. Es caracteritza per l´ús simbòlic dels objectes, és a dir, l’infant representa altres objectes no presents o imita escenes reals senceres en lloc d’objectes aïllats.
- Estadi operacional concret (de 6 a 12 anys). Destaca el joc reglat, on comencen amb jocs de regles simples que van unides a l’acció i de
construcció. Aquest joc sorgeix quan l’infant ja ha superat la inestabilitat i l’egocentrisme propis d’etapes prèvies. Així, aquest joc està regit per regles externes a ell que regulen el joc en grup. Aquestes regles són necessàries per evitar conflictes i assolir la satisfacció de la major part dels membres del grup, produint-se així l’acceptació i la cooperació.
- Estadi operacional formal (de 12 o més anys): Destaquen jocs de taula, jocs de rol i tot joc que impliqui fer deduccions.
• Teoria sociocultural del joc de Lev Vygotski i Elkonin (1966, 1980)
Per Vigotsky el joc no és l’activitat predominant de la infància, donat que el nin dedica una major proporció del seu temps a resoldre situacions reals més que situacions fictícies. Però sí que considera que l’activitat lúdica constitueix el motor de desenvolupament en la mesura en què crea contínuament zones de desenvolupament pròxim, les quals es refereixen a la
distància que trobam entre el que l’infant és capaç d’aprendre i el que realment aprèn.
Vygotski (2008) exposa que el joc conté en si mateix una sèrie de conductes que representen diverses tendències evolutives i que per això és una font important de desenvolupament.
La teoria d’aquests autors es mouen primer dins la part social, ja que el joc es dóna en una zona de desenvolupament pròxim, constituint així el motor de l’aprenentatge, perquè després es produeixi la interiorització i la maduració. Al mateix temps considera el joc com una acció espontània dels infants amb un gran valor socialitzador amb els companys i els adults.
13
Si enfocam aquesta teoria sociocultural de Vygotski des d’una perspectiva psicològica, trobam que el joc és un factor bàsic en el desenvolupament infantil, ja que no reflecteix només el desenvolupament cognitiu, sinó que el potencia. El joc està dins la zona de desenvolupament pròxim, és una part social i va per davant del desenvolupament.
A través del joc l’infant va adquirint motivació, capacitats i actituds necessàries per a la seva participació social, a més desenvolupa funcions psicològiques superiors com el llenguatge, ja que es produeixen interaccions lingüístiques constantment en el joc, de manera que serà quan aquest més es desenvolupi.
En definitiva, el joc implicarà que el desenvolupament cognitiu dels infants i permetrà que arribin al seu màxim potencial, ja que es treballen molts de coneixements en el moment del joc.
• Teoria sobre la influència del medi extern en el joc de Sutton-Smith i Roberts (1981)
En aquesta teoria els autors plantegen que existeix una relació entre el tipus de valors propis de la cultura de cada infant i el tipus de joc que la mateixa promou.
Per tant, es dóna especial importància a la relació i les interaccions que es produeixen entre el medi en el qual viuen els infants i on desenvolupa el tipus de joc que aquests realitzen. És a dir, els factors culturals ens determinen, ja que mitjançant el joc es transmeten una sèrie de normes i valors fonamentals per viure en una determinada cultura i societat.
• El joc com a forma natural de desenvolupament humà de Wallon (1941)
L’activitat pròpia del nin és el joc, que representa la forma natural d’adaptar-se al medi. Per tant, per aquest autor, el joc és una manera d’adaptar-se a la societat en la qual viu. A més, classifica els jocs per ordre evolutiu de la següent manera:
- Jocs funcionals. Saber perquè serveixen els objectes, tocar-los produir sorolls, etc.
- Jocs de ficció i joc simbòlic (2-3 anys).
14
- Jocs d’adquisició. Adquireixen conceptes a través d’imatges, contes, cançons…
- Jocs de fabricació que es produeixen quan ja tenen la capacitat per fer-lo motriument (construcció, modificació d’objectes, etc.)
• Teoria del joc com exploració de J. Bruner
En aquesta teoria destaca la idea de l’aprenentatge per descobriment on el joc és una part important de l’exploració de l’infant, és a dir, el joc en si mateix és motiu d’exploració “en conseqüència el joc és un excel·lent mitjà d’exploració que per si mateix que proporciona estímuls.” (Bruner, 1984, pg. 1)
A més, és una activitat que neix d’un mateix i no pels altres, que proporciona plaer i que es desenvoluparà en funció d’un ambient tranquil, ampli, sense distraccions i atractiu.
3.3 Tipus i classificació dels jocs
Per poder valorar el paper que correspon al joc en l’educació infantil, és important distingir els diferents tipus de jocs. La classificació realitzada es basa en les característiques principals depenent del tipus de joc.
• Joc d’experimentació i activitats exploratòries
És el joc de descoberta on l’infant extreu informació sobre com són les coses i elabora teories sobre com és l’entorn que l’envolta. A més, afavoreix la curiositat i contribueix a
desenvolupar la capacitat d’observació, d’atenció i de concentració.
• Joc motor/psicomotor
S’estableix a partir de la relació de l’infant amb l’entorn i es manifesta a través de l’acció.
Afavoreix l’acció de l’infant sobre l’entorn i el desenvolupament de patrons d’habilitats motores.
Aquest tipus de joc, a més, permet la relació amb els altres, la comunicació i l’autoconeixement, acompanyant el procés de simbolització.
15
Inclou moviments motors amplis com córrer, saltar, caure… Els alumnes d’educació infantil dediquen més temps a aquest tipus de joc més que a qualsevol altre, ja que el moviment és vital en aquesta etapa.
En conclusió, el joc locomotor representa la font més gran d’activitat en el nin. És important conèixer quines activitats físiques exerceixen els més grans i més beneficiosos efectes i com varien en funció del sexe i edat.
• Joc simbòlic
El joc simbòlic sorgeix quan el nin és capaç de codificar en símbols objectes i accions de la realitat. El nin transforma els objectes per simbolitzar altres que no estan presents o desenvolupar accions que encara no estan al seu abast. És a dir, els nins donen vida a objectes inanimats. Per exemple: fer que una pepa cuini, que un animal està corrent… Així mateix, el joc simbòlic es caracteritza per crear i representar situacions, individualment o en companyia,
“com si” fossin reals. “No és una tasca productiva sinó transformadora, és recrear el món, reconstruir i interpretar la realitat, donar-li un significat personal). (Abad i Ruiz de Velasco, 2011, pg. 31)
Aquest tipus de joc ens permetrà observar la capacitat que tenen els infants per posar-se en el lloc de l’altre, deixar de ser ells per uns instants i posar-se en el paper d’una altra persona.
Això fa que els infants adquireixin rols que observen dels adults i ho representin com a part del joc lúdic.
Aquest joc apareix cap als 2 anys i mig, fins als 7 anys, quan l’infant ja ha adquirit una capacitat de representació i és capaç de representar accions i regles bàsiques imaginàries.
Si ho miram des d’una perspectiva afectiva, López Cassá (2012), exposa que el joc simbòlic aporta noves formes d'expressió de l'afecte i contribueix al desenvolupament de la
consciència emocional pròpia i aliena. Aquest context és el més idoni perquè el nin expressi els seus sentiments, emocions, necessitats i inquietuds que guarda al seu món interior. Ajuda
16
a accedir a sentiments reprimits i a afrontar moltes de les ansietats i pors de la vida quotidiana.
• Joc cooperatiu
Requereix la presència de l’altre per dur-se a terme, afavorint així el fet d’aprendre a coordinar-se, cercar estratègies de resolució de conflictes, coneixement de l’altre i la seva visió del món i l’acceptació de la diversitat.
• Joc de construccions
Aquest tipus de joc és fonamental pel desenvolupament integral de l’infant en l’etapa d’educació infantil, ja que permet a l’infant desenvolupar les habilitats motores fines, la coordinació oculo-manual. A més, fomenta la imaginació i la creativitat i potencia la capacitat d’atenció i concentració.
• Joc reglat
Joc on predominen les normes. Aquest tipus de joc sorgeix quan el nin ja ha superat la inestabilitat i l’egocentrisme d’etapes prèvies. Aquestes regles seran necessàries per evitar conflictes i per l’acceptació i la cooperació.
• Joc sociodramàtic/joc amb objecte social
Durant aquests tipus de joc els nins mostren més interaccions verbals, per tant, aquest tipus de joc està relacionat amb el llenguatge.
A mesura que es van produint aquests jocs de rols, van practicant el llenguatge i la part comunicativa, que és molt més rica en vocabulari i frases, ja que no implica només
verbalitzar sinó que també implica conèixer les normes de comunicació i de relacions socials.
Així, és un joc social perquè implica compartir i posar-se al lloc de l’altre.
3.4 Beneficis del joc
17
Com hem vist anteriorment el joc està vinculat al desenvolupament integral dels infants:
psicomotriu, intel·lectual, afectiu, social i té tota una sèrie de beneficis al darrere, de manera que el joc permet a l’infant:
- Estructurar el “jo”.
- Conèixer el món que els envolta i adaptar-s’hi.
- Enriquir la imaginació.
- Desenvolupar l’observació, l’atenció, la concentració i la memòria.
A més, segons Moreano (2016) els beneficis del joc pel desenvolupament dels infants són els següents:
- Reuneix aspectes significatius per enfortir les habilitats cognitives i socials:
pensament, sentiment i actuació.
- És el mitjà d’expressió més encertat que tenen els infants per arribar a comunicar els seus sentiments, pensaments o situacions per les quals estan passant.
- El joc és la base per consolidar les relacions socials.
- Proporciona als infants habilitats que els permeten explorar noves realitats, estar en alerta, desenvolupar la sensibilitat davant les percepcions, destreses en la resolució de problemes, enforteix habilitats de presa de decisions i reacció.
3.5 El concepte de psicomotricitat
La paraula psicomotricitat està composta per dues arrels “psico” amb relació a la part psíquica, a la ment i “motricitat”, que evoca la part motora i el moviment. Per tant, aquest concepte relaciona els processos de la ment amb el que passa a través del cos i del moviment.
D’acord amb aquesta primera definició, és una disciplina que considera a la persona com un conjunt en sí mateixa en la que intervenen diferents factors i tenint en compte que es
considera el desenvolupament global de la persona des de el que és psíquic fins al moviment.
18
Tal com defineix la Federació d’Associacions de Psicomotricistes de l’estat espanyol:
(…) una disciplina que, basant-se en una concepció integral de l’ésser humà, s’ocupa de la interacció que s’estableix entre el coneixement, l’emoció, el cos i el moviment i de la seva importància pel desenvolupament de la persona, així com de la seva capacitat per expressar-se i relacionar-se amb el context social.”
Per tant, l’eix sobre el qual es desenvolupa la nostra identitat és el nostre cos i la seva capacitat per desplaçar-se, la interacció amb el que ens envolta, els moviments, la connexió del cos amb el món, les persones i els objectes.
Són molts els autors que han estudiat i definit la pràctica psicomotriu, però per la realització d’aquest treball ens centrarem en el concepte de psicomotricitat vivenciada d’Aucouturier i en la seva implicació a l’ aula d’educació Infantil.
Aquest model fomentat en Aucouturier és un model d’intervenció basat en l’expressivitat psicomotora dels infants que incideix sobre les estructures motrius, cognitives i afectives, afavorint la maduració, i per tant, l’evolució de l’infant. Es tracta d’un plantejament educatiu que respecta la identitat de l’infant i li permet expressar-la en condicions materials i
relacionals (espai, temps, material, sistema d’actitud de l’adult).
En definitiva, és una perspectiva que prioritza la maduració integral dels infants a través del moviment i les sensacions, afavorint així el desenvolupament dels infants amb els processos de creixement i de desenvolupament de la seva identitat gràcies al joc espontani, el
moviment, l’acció i la representació com a manera de conèixer el món que els envolta.
Per dur a terme aquesta pràctica psicomotriu dins l’aula es requereix d’un projecte educatiu en què es teguin en compte les necessitats dels infants i es doni importància al plaer del moviment, de l’expressió, de l’acció, de la creació i de la comunicació.
A l’escola es duu a terme en sessions setmanals d’una hora i mitja en el que s’empra un espai determinat, la sala de psicomotricitat, amb un material específic i amb la figura del
psicomotricista. Aquestes sessions possibilitaran un espai on els infants desenvolupin unes
19
habilitats psicomotrius amb el propi cos i amb una bona autoestima per després respectar als altres tal com són, amb empatia i salut interna.
És important que a les sessions es deixi a cada infant expressar-se, fent referència a què cada persona mostra i manifesta la seva forma de ser, estar, sentir i pensar a través de la pràctica psicomotriu. Així i segons les idees d’Arnaiz, Radabám i Vives (2008) es pot contemplar l’expressivitat motriu en els primers anys des de tres dimensions:
- Neuromotricitat. Observant les possibilitats motrius de cada infant (moviment, postura, to, equilibri, coordinació, etc.)
- Afectivo-relacional. Observant les vivències de cada infant amb relació a l’espai, els materials i les relacions amb els altres i amb si mateix.
- Cognitiu. Veient com organitza, estructura, elabora i representa les vivències.
Dins la pràctica psicomotriu i seguint les idees de Sancho (2000) trobam aspectes importants a destacar com:
- El desenvolupament és global. És important entendre que ens desenvolupam de manera global, així com s’exposa al mètode d’Aucouturier, en la que parla de 3 estructures: somàtica (corporal), afectiva (emoció) i cognitiva (intel·lectual) que es treballen de manera global a les sessions.
- Història afectiva profunda. Es treballa l’afectivitat de manera profunda.
- Desitjos dels infants (expressats a través de la comunicació) que han de recollir-se i treballar-se.
Aquesta cita d’Aucouturier (1985) reflecteix l’esmentat anteriorment:
“Si, en efecte; quan parl de la globalitat de l’infant, estic parlant de respectar la seva
sensoriomotricitat, sensorialitat, emocionalitat, sexualitat, tot alhora; estic parlant de respectar la unitat de l’ús de motricitat, afectivitat i els processos cognitius: parl de respectar el temps de l’infant, la seva manera absolutament original de ser i estar al món, de viure-ho, de descobrir-lo, de conèixer-lo tot alhora. La pràctica psicomotriu s’ha d’articular plenament sobre la comprensió de l’infant, la de la seva expressivitat psicomotriu.”
20
Cal destacar que Aucouturier (2004) basa aquest mètode a comprendre i donar sentit al material, a les accions i l’expressivitat corporals dels infants amb relació al seu
desenvolupament i en considerar el moviment com quelcom propi del desenvolupament dels infants. A més, a nivell general, es produeixen unes característiques concretes als distints moments de la sessió:
- Ritual d’entrada. Moment d’acollida on es reconeix a cada un d’ells. A més, serà el moment per recordar les normes i dialogar de forma breu sobre el que volen jugar.
- Espai, temps i material per l’expressivitat motriu. Moment on juguen de manera espontània, elegint, inventant i creant les seves pròpies accions. En general, l’espai està dividit en dues zones: un per les activitats del tipus sensoriomotor amb material i estructures fixes (espatlleres, plataformes per saltar, matalassos grans, etc.) i un espai que ofereix materials (teles, cordes, capses, etc.) per les activitats del tipus
representatives o simbòliques.
- Moment per la història, el conte o el relat. Moment per relaxar-se després del
moviment i que serveix de transició entre el moment de l’expressivitat motriu i el de la representació grafico-plàstica.
- Lloc i temps facilitador de la distanciació, de la descentració i/o de l’expressivitat plàstica, gràfica o lingüística. Temps per la realització d’un dibuix, modelatge amb plastilina o construccions amb fustes amb l’objectiu d’activar el seu pensament i creativitat. A més, es pot parlar del que han experimentat a la sessió i de com s’han sentit.
- Ritual de sortida. Es preparen per deixar la sala, utilitzant un ritual concret de sortida o de recollida del material (depenent de l’edat dels infants).
21
Aquests temps són importants, ja que seran els moments que on es requerirà de la presència de l’adult com a responsable del joc, la resta del temps els infants tendran plena llibertat d’acció.
Respecte al temps per cada etapa, es recomana que les sessions durin una hora i mitja. El major temps es dedica a l’expressivitat motriu (40-45 min). El temps de rituals d’entrada i sortida suposen uns 10-15 min cada un, i el conte i la representació altres 15-20 min. Encara que aquests temps són flexibles i amb possibilitats d’adaptar-los a cada grup d’infants i a les seves necessitats en cada moment.
D’altra banda, la importància que es dóna al cos i al moviment com a mitjans per
desenvolupar la personalitat i els aprenentatges dels infants des de la pràctica vivenciada de la psicomotricitat està basada en la no directivitat i en la importància de l’activitat espontània i creativa que sorgeix del de l’infant. És per això, que consideren el joc com una de les millors maneres per expressar-se i amb el que gaudeixen i aprenen alhora.
Com exposa Aguilà (2014), la psicomotricitat és en tot moment una activitat motriu
espontània, on l’infant per si sol és lliure de triar amb què jugar, on anar, amb qui i quan ell vol. D’aquesta manera és on veiem a l’infant expressar-se totalment en la seva globalitat.
D’aquesta forma, en aquest treball es vol mostrar la rellevància del joc des d’aquest tipus de pràctica on la major part del temps de les sessions estan dedicades a les activitats espontànies i a la lliure circulació dels infants per l’espai. Així, Ruiz de Velasco i Abad (2011) entenen el joc com:
- Mitjà d’expressió, experimentació i creativitat natural de l’infant, en el que mostra sentiments, emocions, problemes, desitjos i equilibra tensions, angoixes i pors.
- Activitat lliure i espontània, considerant que qualsevol activitat amb estructura, que limiti o que no sigui espontània no seria joc.
- Proporciona plaer i es pot desenvolupar i finalitzar de moltes formes.
22
- Mode de desenvolupar la imaginació, la creativitat, la personalitat, la socialització, a més d’estimular el desenvolupament de les representacions mentals i les funcions cognitives i psicològiques.
No hem d’oblidar la gran importància que té la figura del psicomotricista en aquestes
sessions. De manera que aquest haurà de tenir unes competències per trobar la seva forma de fer la seva intervenció sense envair l’espai dels infants i integrant unes actituds que permetin fer un acompanyament respectuós cap als infants. Les funcions a realitzar són:
- Observar, escoltar, acollir i ajustar-se a l’expressivitat dels infants per reconèixer les seves accions i emocions de manera empàtica, ja que, com diu Aucouturier (1985):
“L’actitud d’escolta suposa la capacitat de rebre l’infant, d’acceptar el que és, el que produeix, sent i perceben les seves harmonies emocionals, com l’expressió d’una experiència única, i sobretot, de no deixar-se envair: aquesta manera de ser a prop i enfora del que viu l’altre és l’empatia tònica, que només permet respondre de manera justa a l’infant.”
- Acceptar als infants tal com són, amb les seves capacitats i dificultats, comprenent la seva història.
- Garantir la seguretat en un ambient segur i acollidor, amb unes normes amb sentit i flexibles depenent de les necessitats.
- Saber com i quan formar part del joc de l’infant com una figura simbòlica (company simbòlic) i quan mantenir-se amb el seu paper de psicomotricista.
- Tenir unes actituds específiques front l’agressivitat reduint aquesta cap a situacions simbòliques.
En definitiva, el psicomotricista s’ha de conèixer molt a si mateix per desenvolupar la
capacitat d’escolta activa també cap als infants. En aquest context, l’expressivitat psicomotriu de l’infant es troba amb la disposició actitudinal del psicomotrista, i per altra banda, amb el saber fer d’aquest. Per tant, serà fonamental l’escolta que prové de l’emocionalitat, pròpia i
23
dels altres. Haurà d’estar preparat per observar, reflexionar i comprendre les necessitats afectives i emocionals dels alumnes per saber actuar en conseqüència.
3.6 El currículum d’Educació Infantil en relació al joc i a la psicomotricitat A continuació, es farà un breu anàlisi de la importància que es dóna al joc en la legislació educativa, ja que com hem vist fins ara, el joc és un recurs educatiu més i serà fonamental pel desenvolupament integral de l’individu, sobretot en els primers anys de vida, per tant, haurem de considerar-lo com una oportunitat on es produeixen múltiples ocasions d’aprenentatge. Per això, sorgeix la necessitat d’utilitzar aquesta font d’aprenentatge per a la feina diària del docent dins l’aula.
Per començar, destacarem algun fragment del Decret 71/2008, de 27 de juny, en el que es parla del joc, on apareix reflectit que:
“En aquesta etapa, el joc és sinònim de creixement. L’activitat lúdica forma part de la cultura pròpia dels infants, té un fort caràcter motivant i ofereix possibilitats d’establir relacions significatives. És fonamental per al seu creixement físic, afectiu, intel·lectual i social. Cal, per tant, proporcionar als infants una oferta variada i planificada d’oportunitats, materials adaptats als diferents moments maduratius i espais de joc (heurístic, reglat, simbòlic, de taula…), així com de models i materials d’informació, representació i experimentació.” (p. 2)
Aquí podem observar com s’enfoca el joc com una activitat privilegiada que integra l’acció amb emocions i afavoreix el desenvolupament social i la comprensió progressiva dels punts de vist dels altres.
A més, als objectius generals del currículum apareix “Incrementar progressivament la
consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.” Per tant, veiem que uns dels objectius claus a l’etapa d’Educació Infantil és que els infants creïn aquesta imatge de si mateixos a través del joc.
D’altra banda, al primer cicle d’educació infantil (0-3) trobam que un dels blocs s’anomena Joc i moviment, per la qual cosa observam que des d’edats tempranes, el joc serà una eina
24
fonamental, sobretot el gust per aquest “com a base de l’activitat quotidiana i com a mitjans de plaer i de relació amb els altres.” (p. 12)
D’igual manera, es contempla la importància del joc al segon cicle i al mateix bloc de joc i moviment on es centra en la “Simulació de rols diferenciats i d’estats d’ànim diversos en situacions de joc. Iniciativa en l’acció i en els nous aprenentatges, mantenint una actitud de superació de les dificultats.” (pg. 15)
Un altre aspecte que consider important en aquesta etapa és el joc simbòlic. D’aquesta forma, es contempla en l’àrea de llenguatges: comunicació i representació com:
“El llenguatge corporal té a veure amb l’ús del cos amb una intenció comunicativa i
representativa. Les primeres intencions comunicatives es donen a través del gest, la mirada, el plor i la rialla... Resulta molt interessant la consideració del joc simbòlic i de l’expressió dramàtica com a manera de manifestar la pròpia afectivitat i de donar compte del coneixement del món.” (pg. 25)
D’aquesta manera, també serà important relacionar el llenguatge corporal amb el joc simbòlic, ja que serà primordial la participació en “la representació espontània de
personatges, fets i situacions en jocs simbòlics, individuals i compartits, a través d’activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i altres jocs d’expressió corporal” (pg. 34)
Un altre aspecte fonamental que es veu reflectit en el decret67/2008, de 6 de juny, té a veure amb el rol docent. “En aquest procés, la implicació del professorat esdevé una condició bàsica que ha de comptar amb el suport de l’Administració i de la resta de la comunitat educativa.” (pg. 4)
Així doncs, analitzarem el paper de l’educador en el joc infantil. Aquest estarà molt
relacionat amb l’observació com a principal mitjà de coneixement del nin en aquesta etapa. A més, l’educador sempre ha d’estar present (més a prop o més lluny) i procurant que la seva actitud no interfereixi en el procés del nin, adoptant una postura el més natural possible.
25
La presència de l’adult en el joc és molt important. Els infants tenen la necessitat de contacte amb l’adult, i això no es satisfà només participant amb ell en el joc, sinó estant a prop d’ell mentre juga per tal de proporcionar seguretat.
A més, serà molt important la preparació de l’espai de joc, en què l’infant tengui un fàcil accés i estigui adaptat a les necessitats de cada infant. A més, els materials proporcionats han de tenir un objectiu clar al darrere. Així, es treballa el desig d’explorar amb aquestes ocasions favorables per captar l’atenció dels més petits.
D’altra banda, quan es tracta d’un joc individual, aquest implicarà posar al seu abast el
material necessari i conversar amb ell sobre les distintes possibilitats que el joc ofereix. Si pel contrari es tracta d’un joc grupal, haurem de tenir en compte que poden sorgir petits
conflictes i serà imprescindible la mediació per part del docent.
Un aspecte fonamental en el joc és l’escolta atenta de les seves experiències lúdiques, ja que reforça i incentiva el joc del nin a la vegada que li proporciona seguretat. Alhora, hem d’estimular i respectar els interessos i eleccions lliures dels infants.
Quant al fet de proporcionar condicions òptimes pel joc ens referim a:
• Espais adequadament distribuïts i organitzats, creant un ambient on el joc sigui el denominador comú.
• Espai segur i interessant.
• Adaptats a les característiques i edats del nin.
• Els tipus de joc pot renovar-se, no és necessari que siguin permanents (racons). Anar canviant perquè sigui novetat.
• L’espai ha de possibilitar la realització de jocs motors, d’expressió corporal…
• Ús dels diferents espais del centre, tant interior com exterior. En aquest últim el joc enèrgic apareix amb major freqüència.
• Elegir amb cura el material de joc. Educador com a mediador entre el nin i el material.
26
• Ús de material més estructurat al principi almenys estructurat.
Finalment amb relació al joc, i com hem esmentat abans, serà imprescindible la selecció del material de joc. Així, els materials han de ser: versàtils, funcionals i adaptables a les
necessitats dels infants, com objectes que permetin desenvolupar la seva imaginació;
realistes, amb detalls que reflecteixin el seu món; que desenvolupin potencialitats físiques (gronxadors, les cordes…); materials que ampliïn la perspectiva de coneixement del món (vidres de colors, lupes…); joguines amb finalitat de dramatització i adopció de rols (titelles, pepes…).
A continuació, passarem a analitzar com es contempla la psicomotricitat en el currículum d’educació Infantil, Decret 71/2008, de 27 de juny. La paraula psicomotricitat no apareix en cap moment, però és cert que encara que no tengui uns objectius concrets, s’anomenen aspectes relacionats amb el moviment a educació infantil que podem relacionar amb els objectius que es pretenen aconseguir en les sessions de psicomotricitat.
Així doncs, als objectius generals trobam:
“Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes de les seves funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i d’expressió, coordinant i controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada.” (pg. 10)
Dins el bloc de joc i moviment del primer cicle trobam que en les situacions habituals i
quotidianes es treballen “nocions bàsiques d’orientació en l’espai i coordinació de moviments a través dels desplaçaments.” (pg. 13)
Al segon cicle, en canvi, ja es centra més en el control postural: el cos i el moviment.
“Progressiu control del to, de l’equilibri i de la respiració i adaptació del to i de la postura a les característiques de l’objecte, de l’altre, de l’acció i de la situació.” (pg. 15)
Després d’aquest anàlisi quant a la importància que es dóna al joc i a la psicomotricitat en el Currículum d’Educació Infantil, podem concloure amb el fet que el concepte de joc es te molt
27
present en aquesta etapa i es veu com una eina educativa. En canvi, el concepte de psicomotricitat no s’exposa com a tal, apareixen petites pinzellades en les àrees de joc i moviment. Així, podem veure com joc i moviment s’interrelacionen constantment, ja que, com exposa Garvey (1985), “la classe de joc que reflecteix clarament l’animació i vitalitat és la basada en el moviment.” (pg. 45)
4. Marc empíric
Proposta d’intervenció en una aula d’educació Infantil
Per dur a la pràctica tot l’analitzat sobre la sensoriomotricitat i el joc lliure i espontani al llarg de tot el document, he tengut l’oportunitat fer la proposta d’intervenció i de dirigir 2 sessions de psicomotricitat a l’escola on he realitzat les pràctiques (3-6 anys) per tal de fer una
observació i així poder extreure conclusions a partir del que he vist i de la teoria.
4.1 Anàlisi del context
Per realitzar aquesta intervenció, en centram en l’escola CEIP Es Vivero. Es tracta d’un centre públic d’educació infantil i primària d’una línia, situar a la perifèria de la ciutat de palma, concretament, a la barriada que li dóna nom.
L’aula en la qual he realitzat les pràctiques i en la que he pogut realitzar les intervencions de les sessions de psicomotricitat ha estat l’aula de 4 anys en la qual el grup-classe està format per 15 infants, 7 nins i 8 nines nascuts l’any 2016.
El dia a dia dins l’aula parteix d’una perspectiva constructivista, activista i globalitzadora;
així com dels propis interessos i del joc didàctic com a font d’aprenentatge. De manera que hi ha moments molt marcats com poden ser el temps per les rutines generals, temps per fer fitxetes al llarg de la setmana, plàstica, psicomotricitat, anglès... D’altra banda, també es tenen molt presents els moments del joc, ja que es dóna molta importància al fet d’aprendre
28 jugant.
Aquest any, amb les mesures per la Covid-19, han hagut d’adaptar els jocs didàctics que trobam dins l’aula de manera que els han assignat un color. Així, cada setmana, per parelles, elegeixen un color diferent per anar rotant i poder jugar amb totes les joguines i materials, però respectant que aquella setmana només els infants que tenguin el colors verd poden agafar els jocs o joguines a les quals s’ha assignat aquell color.
Quant a joc lliure i espontani, he pogut observar com aquest es dóna en situacions d’aula i sobretot a l’hora del pati.
Quant a les sessions de psicomotricitat, pel que vaig poder observar des de l’inici de les meves pràctiques i el que he anat xerrant amb el mestre de psicomotricitat, aquestes sessions estan enfocades com una estratègia metodològica ajustada a desenvolupar les capacitats socials, físiques, emocionals, afectives i cognitives de l’alumnat a través del cos i treballant des de la globalitat. En definitiva, es té una concepció unitària de la persona i per això es realitza una pràctica psicomotriu vivenciada a Educació Infantil, per tal que els infants puguin desenvolupar l’expressivitat motriu (manera en què els infants es mouen, es comporten i es relacionen amb els altres, els objectes i amb l’espai).
A més, he pogut observar que serà important partit dels interessos i motivacions dels infants perquè les sessions s’adaptin a les seves necessitats i gaudeixin d’una activitat lúdica
espontània, però deixant clars els límits i les normes que s’han de complir a les sessions de psicomotricitat. D’aquesta manera, l’infant va construint-se a si mateix alhora que
interacciona amb els seus companys i el material.
A més, com s’exposa a la concreció curricular del centre (2020), l’ambient de psicomotricitat
29
ofereix un entorn en què es parteix dels interessos, motivacions i necessitats dels infants per l’activitat lúdica i no directiva. Es dóna especial importància perquè serà on l’infant vagi construint-se a si mateix. Per tant, a través del joc i del plaer de l’activitat lliure i espontània, els nins assoliran els reptes propis del seu moment evolutiu, aprenen jugant.
4.2 Metodologia utilitzada
Per dur a terme la recollida d’informació de les sessions de psicomotricitat cal destacar que els instruments utilitzats són l’observació directa amb l’ajuda d’una guia per l’observació dels paràmetres psicomotrius basada en les propostes d’Arnaiz i Bollarin (2000) (Annex 1) i una entrevista a la tutora d’aula sobre el joc lliure i espontani (Annex 2).
Respecte als blocs o punts en els que ens centrarem per la realització d’una observació més en profunditat, són, principalment els que recullen tot el relacionat amb el moviment, punt 1:
el subjecte i el moviment, el punt 3 per fer les observacions de la segona sessió, ja que es centra en el subjecte en relació als objectes, sobretot en com els utilitza, es a dir, si fa un ús comú d’aquests, ús creatiu (important en la part simbòlica)... Finalment, donam especial importància al punt 5, el subjecte en relació a l’altre (la seva actitud, la relació en el joc i en relació a l’adult).
Amb aquesta guia per l’observació podrem obtenir informacions clau dels infants i conèixer- los en profunditat, a més de poder veure els seus punts febles en el desenvolupament
psicomotor i en les relacions amb el seu entorn i amb els altres, el que alhora ens indicarà possibles pautes d’intervenció.
Cal tenir en compte que l’observació ha estat participant, ja que han estat 3 mesos dins l’aula i arribam a conèixer molt els infants i les seves característiques, a més de conèixer les seves formes de fer i d’estar en els diferents espais.
30 4.3 Temporalització
Com he esmentat anteriorment, la proposta consta de la preparació i intervenció en dues sessions de psicomotricitat en una aula de 4 anys. Així, les propostes com a tal es varen dur a terme passat un mes i mig després de la meva arribada a l’escola, ja que en un primer
moment em volia centrar en conèixer els infants i que ells em coneguessin a mi, a més d’assistir, observar i participar en les anteriors sessions de psicomotricitat. Passat aquest temps, les sessions que he preparat s’han dut a terme els següents dies: la primera va ser el 5 de maig i la segona el 19 de maig.
Cada sessió té una durada d’una hora aproximadament, en la qual es deixen uns 40-45 min pel moment del joc i la resta per fer els rituals d’entrada i de sortida.
Així doncs, la temporalització de les activitats s’organitza de la següent manera:
- Sessió 1. Dedicam 10-15 min per l’explicació, recollida de dades que ens havia deixat el drac màgic a la seva carta i recordar les normes de la sala de psicomotricitat. La resta del temps es deixa per la construcció cooperativa del vaixell pirata, el joc lliure, a la tornada a la calma amb la relaxació i al ritual de sortida (darrers 5-10 min).
- Sessió 2. Dedicam 10-15 min per realitzar el ritual d’entrada, reconeixement del material distribuït per la sala (en aquesta ocasió les capses), realització d’hipòtesis amb el que podríem fer amb elles. La resta del temps es dedica al joc lliure amb les capses de cartró, amb els materials que tenen al seu abast (teles) i a les zones per on es vulguin moure (espatlleres). Darrers 10 min per la tornada a la calma amb la relaxació dins les capses.
4.4 Objectius
Quant als objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta proposta educativa centrada en la psicomotricitat vivenciada a partir del joc lliure i espontani trobam:
- Facilitar als infants la presa de consciència del propi cos.
31
- Afavorir el fet d’establir relacions amb un mateix, amb els altres i amb el món que l’envolta.
- Deixar temps pel joc lliure i espontani que sorgeix dels infants.
- Crear les sessions en funció de les motivacions dels infants.
- Donar especial importància al moment de la tornada a la calma.
4.5 Disseny i desenvolupament de la proposta
La proposta consta de la preparació de dues sessions de psicomotricitat en què he volgut enfocar aquestes a un espai on els infants puguin expressar el seu “jo” més profund, ja que pens que és el moment on poden ser ells sense prejudicis, estan en plena acció i això ens servirà per poder observar molts aspectes que potser dins l’aula no queden tan clars.
Cal destacar que en ambdues sessions es segueix l’estructura de la pràctica psicomotriu vivenciada, i per tant, es respecten els temps de: ritual d’entrada, expressivitat motriu amb moments per les activitats simbòliques, temps per la descentració i el ritual de sortida.
Sessió 1. Visita d’en Paff, el drac màgic
• Objectiu específic: construir cooperativament un espai on es produeixin interaccions
entre els infants i on hi hagi oportunitats per produir-se moments de joc lliure.
• Desenvolupament de la sessió
Aquesta idea de proposta va ser pensada des de la motivació i interessos dels infants, ja que dies abans vàrem contar la història d’en Paff el drac màgic i aquesta va provocar molt interès en els infants a més d’emocionar-los amb la trama de la història.
Així doncs, aprofitant aquesta oportunitat, vaig pensar que seria una bona idea començar la sessió de psicomotricitat des d’aquest punt de motivació i intriga, per la qual cosa, la sessió
32
va iniciar amb l’arribada d’una carta secreta, afavorint així l’atenció i la curiositat dels infants.
En la primera part, els infants haurien de cercar una pista per tota la sala de psicomotricitat on s’indicaria la següent passa.
A la carta, en Paff contava als infants la seva situació i demanava ajuda als infants amb la construcció d’un vaixell pirata per poder tornar als fons del mar i així poder jugar amb el seu amic.
D’aquesta manera, els infants, de manera cooperativa, es varen posar en marxa i tots junts varen tenir construït un vaixell pirata amb tots els coixins de la sala de psicomotricitat.
Després d’això, es va donar temps lliure per l’activitat lúdica, ja fos amb els coixins i el vaixell pirata o amb la resta d’espais de la sala de psicomotricitat (espatlleres, matalassos, teles pel joc simbòlic...).
Sessió 2. És una capsa de cartró? (Annex 4)
• Objectiu específic: afavorir la imaginació, la fantasia i el joc simbòlic a través d’un
material tan senzill com les capses de cartró.
• Desenvolupament de la sessió
En aquesta ocasió, l’espai es troba prèviament preparat amb moltes capses de cartró de diferents mesures i alçades quan els infants entren a la sala de psicomotricitat. Una vegada recordades les normes que s’han de complir a la sala de psicomotricitat, es deixa el temps de l’expressivitat motriu per experimentar amb aquest material tan simple però alhora tan interessant i amb un món de possibilitats al darrere.
33
Aquest concepte de material reciclat em va parèixer interessant i vaig decidir portar-lo a la sessió de psicomotricitat, ja que permet als infants exercitar la seva imaginació i creativitat, i el més important, proporciona un moment de joc lliure i espontani, ja que en cap moment es va dir el que havien de fer.
El més interessant d’aquesta proposta va ser que per a ells, les capses en cap moment varen ser simples capses de cartró, aquestes capses es convertiren en avions, cotxes, cases, castells, torres, vaixells pirates, llits...
4.6 Avaluacions de la proposta
Per tal d’avaluar aquesta proposta, hi ha dues parts fonamentals a avaluar. En primer lloc, com han anat les sessions, tenint en compte els objectius proposats per cada una i,
seguidament, una autoavaluació de les meves intervencions per tal de reflexionar i veure que es podria millorar.
Pel que fa a la proposta com a tal, en ambdues sessions es treballa des dels interessos dels infants, per tant, ha estat fonamental primer conèixer-los i saber les seves principals
motivacions per després desenvolupar la meva proposta. M’agradaria destacar el fet que en les dues sessions s’han assolit els objectius proposats, i que, a més a més, s’ha afavorit el joc lliure i espontani donant un lloc i un temps suficient, segons l’edat i les seves necessitats.
Una de les principals característiques de l’avaluació en les sessions de psicomotricitat és establir uns paràmetres d’observació per tal de veure l’evolució dels infants i del grup com a conjunt. Alhora aquests paràmetres estaran relacionats amb els objectius, l’edat dels infants...
d’aquesta manera es podran desenvolupar propostes de millora per següents ocasions.
A més d’aquesta observació a les sessions de psicomotricitat, serà fonamental tenir en compte relacionar les nostres observacions amb el que succeeix dins l’aula, és a dir, com es
relacionen, la seva autonomia, el diàleg, la comunicació, en quin punt d’aprenentatge es
34
troben... Això es deu al fet que la pràctica psicomotriu requereix d’un projecte educatiu que es basa en la concepció de l’infant des d’una visió global, és a dir, on es reconeixen les seves necessitats i les característiques individuals de cadascun des d’una perspectiva on es tenguin en compte totes les àrees d’aprenentatge i diferents maneres d’aprendre.
D’altra banda, és molt important en la nostra feina l’autoavaluació i el fet de tenir una visió crítica cap a nosaltres mateixos, per tal d’anar aprenent i millorant dia a dia. En aquestes sessions m’he adonat compte que és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos i reflexionar dia a dia sobre les nostres intervencions a l’aula, i concretament, la importància de la nostra figura com a guia en les sessions de psicomotricitat, ja que hem d’estar allà,
disponibles per ells i intentant fer de mediadors en els possibles conflictes que sorgeixen en cada sessió, a més de tenir en compte que està molt relacionant l’estat anímic dels infants i com es trobaran en les diferents sessions. Per tant, el paper del psicomotricista és fonamental per contribuir adequadament les bases dels aprenentatges i de la personalitat dels infants, construint així un desenvolupament integral.
5. Conclusions
Observar els infants durant una sessió de psicomotricitat on juguen lliurement ens dóna una gran quantitat d’informació sobre la seva forma de ser, les seves angoixes, amb qui es relaciona... ens permet conèixer-los en profunditat. “El joc es caracteritza també com una activitat de plaer, ja que consisteix en moviments lliures, sense direcció fixa ni obstacles.”
(Montero i Alvarado, 2001)
L’experiència realitzada a l’escola del CEIP Es Vivero va ser molt motivadora. Va participar tot el grup d’alumnes de l’aula de 4 anys. Això es deu al fet que compartim aquest moment de psicomotricitat com un moment molt especial i únic de la setmana, i per tant, els infants es troben motivats, creatius, imaginatius, expressius i capaços.
35
En general, a les sessions de psicomotricitat no hi ha hagut cap infant al qual li hagi costat iniciar-se en el joc, excepte en alguna ocasió que a l’hora de tombar la murada una de les nines de classe es quedava esperant que els altres infants la tombessin. Aquest fet em va parèixer curiós, ja que és una nina un poc tímida dins l’aula, però que en general mai té problemes per relacionar-se amb els altres. Després d’aquest moment, ella s’inicia en el joc sense cap problema.
En el moment de joc lliure, he pogut observar detingudament com es produeixen molts de jocs diferents en aquest grup-classe, com poden ser: de construcció, joc simplement motor en què corren, salten per les espatlleres, es persegueixen, etc., joc simbòlic i jocs de lluita.
A més, les agrupacions d’infants també varien molt quan a joc més individual, per parelles, en petits o en gran grup, encara que, en petits grups o per parelles, sempre solen ajuntar-se els mateixos per afinitat a l’hora de jugar.
Analitzant l’activitat sensoriomotora, em vaig centrar a observar tot el que duu la sessió al darrere quant a l’interès dels infants quan estan centrats en aquest moment en què predomina tant el moviment i l’acció.
Un altre moment molt important en les sessions és el moment de la tornada a la calma. En les dues sessions que he pogut dirigir, aquest moment ha estat relacionat amb la sessió. Per exemple, en la del drac màgic, ens vàrem tombar perquè un company ens fes un massatge mentre de fons sonava la cançó instrumental de Paff, el drac màgic. A la segona sessió, la relaxació es va produir cadascun ficat a una capsa de cartró. En acabar la relaxació, molts dels infants no volien sortir de la capsa, ja que es varen quedar en un estat de relaxació com mai havia vist abans.
Un aspecte que m’ha paregut molt important i del qual hem xerrat al marc teòric és el del paper de l’adult. En aquest cas, al poder dirigir les sessions he pogut veure en primera persona com ha de ser el meu rol en aquests moments on els infants estan tan centrats en el
36
seu moment lúdic. Per tant, el meu rol ha estat principalment d’observadora i d’intervenir en algun petit conflicte que es va produir. A més de fer alguna qüestió als infants quant a les seves construccions amb els coixins per saber que estaven creant, sempre d’una forma respectuosa i esperant al moment oportú per demanar, sense interferir en el seu joc. En definitiva, hi ha una preparació prèvia al darrere amb uns objectius clars, però es dedica més temps a l’observació que a dirigir la sessió, la qual cosa no vol dir que no estem present en aquest moment, simplement que la nostra figura es mostri disponible en les diferents necessitats dels infants i en reconèixer les seves produccions i accions.
A mode d’anàlisi de totes les sessions en les quals he pogut participar, a més de les que he dirigit, puc afirmar que aquest moment de pràctica vivenciada fa feliços als infants i esperen que arribi el dia de psico amb moltes ganes. La qual cosa em fa tornar a pensar, que els infants aprenen jugant i que a més, gaudeixen en el procés, només fa falta veure les seves cares al llarg de la sessió.
Així, veient els resultats obtinguts podem afirmar que la majoria dels alumnes tenen
confiança en si mateixos a l’hora d’expressar-se i una bona autoestima, el que ens demostra que tenen una identitat pròpia i respecte cap a l’espai i cap als seus companys.
Respecte a l’elaboració d’aquest treball m’ha portat una sèrie de reflexions sobre la importància de la psicomotricitat en general, i de la importància del joc lliure en aquestes sessions i en l’àmbit educatiu en general.
El joc és l’activitat principal en la vida dels infants; a través del joc desenvolupa les seves habilitats motrius, sensorials, cognitives, socials, afectives, emocionals, comunicatives i lingüístiques. Tot el que s’aprèn a través del joc s’aprèn de manera més ràpida i eficaç.
Per aquest motiu s’accentua la importància de l’activitat lúdica a l’entorn escolar.
El desenvolupament psicomotor possibilita als infants l’elaboració de la seva pròpia imatge, comprendre el món i establir relacions amb els altres.
37
Una frase que reflecteix i conclouria aquest treball és “jugam per educar i educam jugant”. I és que és així, ja que el joc constitueix un eix metodològic sobre el qual s’estableix la
intervenció educativa i respon a la necessitat vital de jugar que tenen els infants, essent aquest una eina molt valuosa per desenvolupar la imaginació i la creativitat.
6. Referències bibliogràfiques
- Abad, J., & Ruiz de Velasco, A. (2011). : Barcelona: Graó. El juego simbólico.
- Abad, J., & Ruiz de Velasco, A. (2011). El juego simbólico.
- Aguilà, S. (2014). Guía Bàsica de psicomotricitat. Psicomotricitat: què, com, on i per què? Recuperat de: https://guiabasicadepsicomotricitat.webnode.es/x/conceptes-/
- Arnaiz, P., & Bollarin, M. J. (2000). Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices. Revista Entre Líneas, 8, 6-9.
- Arnaiz, P., Rabadán M., Vives, I. (2008). La psicomotricidad en la escuela: Una practica preventiva i educativa. Málafa: Aljibe.
- Aucouturier, B. (1985). Especificidad y originalidad de la práctica psicomotriz. Actas del I Congreso Latinoamericano de Psicomotricidad, 10-22.
- Bruner, J. (1984). Juego, pensamiento y lenguaje. JS Bruner (Comp. de JL Linaza).
Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza, 1-8.
- CEIP Es Vivero, (2020). Concrecció curricular. Palma de Mallorca. 1- 18.
- Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària, i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.
- Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s' estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears.
