Les necessitats i les experiències educatives dels infants en centres d’acollida de menors: una revisió sistemàtica de la literatura

(1)

TREBALL DE FI DE MÀSTER

LES NECESSITATS I LES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES DELS INFANTS EN CENTRES D’ACOLLIDA DE MENORS: UNA REVISIÓ SISTEMÀTICA DE LA LITERATURA

Antònia Andreu Martí

Màster Universitari Intervenció Socioeducativa en Infància, Adolescència i Família

(Especialitat/Itinerari professionalitzador) Centre d’Estudis de Postgrau

Any Acadèmic 2020-21

(2)

2

(3)

3

LES NECESSITATS I LES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES DELS INFANTS EN CENTRES D’ACOLLIDA DE MENORS: UNA REVISIÓ SISTEMÀTICA DE LA LITERATURA

Antònia Andreu Martí

Treball de Fi de Màster

Centre d’Estudis de Postgrau

Universitat de les Illes Balears

Any Acadèmic 2020-21

Paraules clau del treball:

Acolliment residencial, educació, infant, jove

Nom Tutor/Tutora del Treball Maria del Carmen Touza Garma

(4)

4

Índex

1.Introducció ... 6

2.Mètode ... 10

Estratègia de recerca ... 10

Procediment de selecció... 11

3.Resultats ... 13

Anàlisi i síntesi de les dades dels documents seleccionats . 13 Característiques dels estudis ... 13

Resultats dels estudis revisats ... 25

4.Conclusions ... 41

Limitacions ... 45

5.Referències ... 46

(5)

5 Resum

El desenvolupament personal dels infants i joves en situació d’acolliment es veu greument afectat per diferents factors, però quines són les seves necessitats i experiències educatives? L’objectiu d’aquesta investigació era conèixer els resultats de quaranta estudis que van analitzar aquests factors, mitjançant una revisió sistemàtica en tres bases de dades diferents. Els resultats mostren la necessitat d’un suport social constant, provinent tant dels progenitors, com dels docents, personal del centre o dels mateixos companys. A més, indiquen que els canvis constants d’atenció residencial i el nivell educatiu dels progenitors afecta negativament en els àmbits educatius d’aquests infants, proporcionant un futur ple d’incerteses i dubtes constants. Tot i això, seria necessari incorporar nous estudis que permetessin ampliar i especificar més els resultats obtinguts.

Paraules clau: acolliment residencial, educació, infant, jove.

Abstract

The personal development of children and young people in residential care have been greatly affected by different factors, but what are the educational needs and experiences?

The aim of this research was to find out the results of forty studies that had analysed these factors by carrying out a systematic review in three different databases. The results show the need for constant social support, whether from parents, teachers, school staff or companies themselves. In addition, the results indicate that the constant changes in residential care and the parents’ educational level negatively affect the educational environments of these children, providing a future full of uncertainties and constant doubts. For this reason, it would be necessary to incorporate new studies that would allow the results obtained to be expanded and specified further.

Keys words: residential care, education, child, adolescent.

(6)

6 1.Introducció

Tant la infància i com l’adolescència són dos períodes clau en el desenvolupament d’una persona. Les experiències que presenten les persones durant aquestes etapes marcaran el seu futur social, acadèmic i laboral. Es fa evident que els infants i els adolescents que encara no han arribat a la majoria d’edat són una població vulnerable que necessiten una protecció i una cura especial que afavoreixi en plenitud el seu desenvolupament. Així ho estableix la Declaració dels Drets dels Infants (Assemblea General de las Nacions Unides, 1959): “l’infant, a causa de la seva maduresa física i mental, necessita protecció i cures especials, inclús l’adequada protecció legal, tant abans com després del naixement”.

La protecció dels menors i el respecte cap als seus drets es converteixen en uns elements clau en l’actual societat, així ho mostren les diferents normatives internacionals, estatals i locals. Gràcies als diferents acords internacionals s’ha aconseguit reservar els drets dels infants, posant per damunt de tot l’interès superior del menor, el qual tots els països que l’han firmat, l’han de respectar i complir amb la seva legislació i en les mesures en matèria de protecció de menors. Un clar exemple és el document de la Convenció sobre els Drets de l’Infant (Assemblea General de las Nacions Unides, 1989), el qual dona una gran importància a la protecció i al desenvolupament del menor, allunyant-lo d’ambients que puguin generar-li maltractaments, explotació o violència.

A Espanya, l’Estat és qui ha adoptat les mesures de protecció adients per aquests menors. Concretament, a les Illes Balears, la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l’atenció i els drets de la infància i a l’adolescència de les Illes Balears és la que regula les mesures de protecció dels menors. Aquesta estableix que l’interès superior del menor ha de ser el principi més important, vetllant que els menors exerceixin els seus drets. Generalment, es realitzarà la protecció pels poders públics mitjançant la prevenció i detecció primerenca

(7)

7 de circumstàncies que puguin crear situacions de risc al menor. Seran els poders públics els qui hauran de vetllar perquè els progenitors, tutors i cuidadors, desenvolupin adequadament les seves responsabilitats i els hi facilitaran serveis accessibles de prevenció, assessorament i acompanyament en totes les àrees que afecten el desenvolupament dels menors.

Per tant, el Sistema de protecció de la infància espanyol es caracteritza per estar basat en una filosofia de drets, que en cas de no complir-los es poden arribar a prendre mesures judicials (Domínguez i Mohedano, 2014). Aquestes mesures podran ser aplicades en cas que la família del menor no compleixi la seva funció protectora, és a dir, quan el menor estigui en una situació de risc i les seves necessitats bàsiques no estiguin cobertes.

Malauradament, hi ha molts d’infants i joves que viuen en aquests entorns de desprotecció i vulnerabilitat. Per tant, quan es detecta una situació familiar on el menor pot estar en situació de risc, l’administració és l’encarregada d’aplicar les mesures de protecció adients, com són l’acolliment residencial, l’acolliment familiar o l’adopció.

L’acolliment residencial és aquella mesura protectora que permet a l’infant rebre una cura, una protecció i una convivència amb altres menors en un centre de protecció, el temps que és separat de la seva família.

Aquests centres permeten oferir un entorn segur i protector als infants, a més d’assegurar-se que es compleixen totes les condicions necessàries per al desenvolupament integral d’aquests, satisfent, d’aquesta forma, les necessitats biològiques, afectives i socials.

Seguint les línies de López et al. (2010) els centres residencials es converteixen en recursos de transició per aquells infants o joves que requereixen un temps d’avaluació, de recuperació de les seves famílies o de preparació per a una incorporació a una nova família.

(8)

8 Pel que fa a l’acolliment familiar i l’adopció, tal com estableix l’article 150 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears, són les mesures més preferents, establint-les sempre per damunt de l’acolliment residencial. En cas de no ser possible o convenient per l’interès superior de l’infant o adolescent, s’haurà d’optar per l’acolliment residencial, sent això un factor de risc pel benestar en general de l’infant.

Ja que, com demostren Pichardo et al. (2002) el context que més afavoreix el desenvolupament a un infant és el context familiar, considerat l’entorn més proper i important per a la vida d’una persona que contribueix significativament al seu benestar físic i psicològic.

Així doncs, un dels principals problemes que presenten els infants i joves que han entrat dins el sistema d’acolliment són la limitada educació i els limitats assoliments educatius, provocant resultats negatius en el seu rendiment acadèmic.

L’educació, tal com estableixen Novotný i Kremenková (2016), contribueix a la capacitat general d’una persona per a poder fer front a les adversitats de la vida i, per tant, pot actuar com un mecanisme compensador que proporciona a l’infant un sentit de competència pròpia, és a dir, una oportunitat per experimentar l’èxit, permet compensar les deficiències resultants d’altres discapacitats i actua com un factor de motivació per a l’educació superior.

Per tant, l’educació es converteix en l’element clau més important a desenvolupar durant les etapes d’infància i l’adolescència. Es tracta de cercar la motivació dels alumnes, ja que com indiquen Cabrera i Galán (2003) per aprendre és necessari que l’infant es trobi motivacionalment orientat cap a l’aprenentatge, tenint en compte les seves expectatives, la seva percepció, els seus interessos, metes i actituds.

(9)

9 Tal com indiquen Rodríguez i Madrigal (2016) el principal indicador que marca l’eficàcia i la qualitat educativa és el rendiment acadèmic. Aquest és concep com un problema multifactorial en el qual intervenen diferents variables, com són la pràctica docent, el tipus d’assignatura, l’entorn familiar, el suport institucional, la motivació, etc.

El baix rendiment acadèmic dels infants i joves en general provoca certs graus de deficiència per tal de poder acabar l’educació obligatòria i/o tenir accés a l’educació superior, provocant no només la falta d’adquisició de coneixements, sinó, també, la pèrdua d’habilitats que s’haurien d’estar perfeccionant durant aquesta etapa, com són les habilitats socials i comunicatives.

La formació educativa bàsica ja des dels inicis de la infància esdevé un factor clau per tal d’assegurar un benestar futur pels adolescents. Concretament, pels infants i joves en situació d’acolliment que presenten taxes molt baixes de rendiment acadèmic (Dutta, 2017; Evans et al, 2016), per tant, fer front a la formació bàsica i a la reducció del fracàs escolar primerenc els permetrà tenir accés a una educació superior, així com desenvolupar les eines i les habilitats necessàries per afrontar el seu futur laboral i professional.

Per tant, aquesta revisió sistemàtica pretén explorar els resultats dels estudis que examinen les necessitats i les experiències educatives dels infants i joves en situació d’acolliment.

Els resultats d’aquesta poden contribuir a completar futures investigacions, profunditzant la informació sobre els infants i els joves en situació d’acolliment amb la finalitat d’adoptar mesures que puguin afavorir la intervenció positiva dels menors i reduir els rics als quals s’exposen en aquests tipus de mesura de protecció.

(10)

10 2.Mètode

Amb la finalitat de conèixer els resultats dels estudis que han analitzat les necessitats i les experiències educatives dels infants en acolliment residencial, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la situació educativa dels infants i dels joves que vivien o havien viscut en centres d’acolliment.

Es van seguir els passos marcats per Manchado et al. (2009) i la declaració PRISMA, la qual descriu les directrius per a la publicació de revisions sistemàtiques i metanàlisis d’estudis que avaluen intervencions sanitàries (Urrútia i Bonfill, 2010).

Estratègia de recerca

Per a dur a terme aquesta recerca sistemàtica es van fer servir dues bases de dades diferents: SCOPUS, WEB OF SCIENCE, a més d’utilitzar el metacercador Ebscohost, especificant la recerca a la base de dades APA PSYCINFO, durant els mesos d’abril i maig del 2021. Els termes clau utilitzats varen ser:

(1) Els termes i truncaments utilitzats per accedir a la recerca sobre les experiències i necessitats educatives dels centres d’acolliment residencial van ser: ‘educat*’ i

“residential care”. L’operador booleà per unir aquestes paraules clau va ser ‘and’.

(2) Per tal de poder accedir a la informació relacionada amb els infants i els joves o adolescents es va fer servir els truncaments: ‘child*’ i ‘adolesc*’. L’operador booleà per unir aquestes paraules clau var ser ‘or’.

Altrament, per marcar la unió entre els diferents termes es va utilitzar l’operador ‘and’, així com l’ús de parèntesis, per tal de realitzar la recerca específicament. D’aquesta forma, l’equació final utilitzada va ser:

(Educat* and “residential care”) and (child* or adolesc*).

(11)

11 Procediment de selecció

Criteris d’inclusió

Els criteris utilitzats per a la selecció dels documents a analitzar van ser:

(1) Criteri temporal. Es van escollir els articles publicats entre els anys 2016 i 2020, ja que es volia centrar l’atenció a analitzar l’actualitat sobre el tema que es planteja.

(2) Criteri segons el tipus de text. Es van seleccionar només els articles de revista, per tal d’aconseguir una recerca més acotada.

(3) Criteri temàtic. Els articles seleccionats es van especificar en l’àrea de les ciències socials.

(4) Criteri de l’idioma. L’anglès i l’espanyol van ser els idiomes escollits per seleccionar els articles de l’estudi.

(5) Criteri de contingut. Es van seleccionar aquells articles que parlaven de forma directa o indirecta sobre les experiències i les necessitats educatives dels infants o joves que es trobessin o s’haguessin trobat en acolliment residencial.

Criteris d’exclusió

Els criteris d’exclusió establers van ser:

(1) No complir amb els criteris d’inclusió.

(2) Repetició d’articles en les bases de dades consultades.

(3) Revisió del text complet i que la informació no fos rellevant per a la investigació.

(12)

12 Una vegada descrits els criteris d’elegibilitat, es va realitzar la recerca. Tal com es mostra a la Figura 1, inicialment es van identificar 2841 estudis (1003 SCOPUS, 406 WEB OF SCIENCE i 1432 APA PSYCINFO). Es van excloure 2448 estudis per no complir els criteris segons el tipus de text, és a dir, només es va incloure els articles de revista; segons el tema, es van excloure tots els documents que no fossin de ciències socials i segons el criteri de l’idioma, es van excloure tots els idiomes exceptuant l’anglès i l’espanyol.

Així doncs, van ser 393 estudis (79 SCOPUS, 140 WEB OF SCIENCE i 174 APA PSYCINFO) els revistats segons el criteri de contingut, és a dir, es va revisar que el seu títol, objectiu principal i resum parlessin de forma directa o indirecta sobre les experiències i les necessitats educatives dels infants o joves que es trobessin en situacions de desprotecció. Després d’aquesta revisió, es van seleccionar un total de 63 articles (13 SCOPUS, 26 WEB OF SCIENCE i 24 APA PSYCINFO).

D’entre aquests se’n van trobar 23 de duplicats, concretament, tal com mostra la taula 1, es trobaren cinc documents repetits en les tres bases de dades, mentre que foren tretze els repetits en dues bases de dades.

Taula 1. Documents repetits en les diferents bases de dades

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Scopus

Web of Science Apa Psycinfo

Per tant, van ser escollits 40 documents per analitzar a text complet, d’aquesta forma, el procediment va dur a la inclusió de tots aquests en aquesta revisió.

(13)

13 Figura 1. Arbre de cribratge. Elaboració pròpia.

3.Resultats

Anàlisi i síntesi de les dades dels documents seleccionats

Segons la llista de verificació PRISMA, les dades es va extreure en dues passes (Moher et al. 2009). En primer lloc, tal com mostra la Taula 2 es van extreure els detalls de cada una de les publicacions (nom de l’autor o autors, any de publicació, objectiu principal, metodologia i resultats). En segon lloc, es van extreure la informació dels diferents estudis sobre les experiències i les necessitats educatives dels infants i dels joves en situació d’acolliment.

Característiques dels estudis

Els 40 documents inclosos en la revisió es centraven a analitzar dades i informacions sobre diferents parts del món, concretament es van trobar estudis d’Amèrica del Nord (n=

6, Estats Units i el Canadà), d’Europa (n= 20, Suècia, Regne Unit, Països Baixos, República Xeca, Noruega, Espanya, Grècia i Finlàndia), d’Àsia (n= 8, Israel, Índia,

(14)

14 Cambodja, Xina i el Japó), d’Àfrica (n = 4, Botswana i Sud-àfrica) i d’Oceania (n = 2, Austràlia).

D’altra banda, pel que fa a l’àmbit metodològic, hi havia estudis quantitatius, estudis qualitatius i estudis mixtos, concretament es van analitzar 19 estudis quantitatius, els quals utilitzaven diferents formes de recopilació de dades: qüestionaris (Dutta, 2017;

Fridman-Teutsch i Attar-Schwartz, 2019; García-Molsosa et al., 2019a; Höjer et al., 2018;

John i Das, 2019; Lagerlöf, 2016; Melkman et al., 2016; Novotný i Kremenková, 2016;

Ozawa i Hirata, 2020; Pinchover i Attar-Schwartz, 2018; Rimehaug et al., 2018; Weber et al., 2016; Weng et al., 2018), proves específiques (Maclean et al., 2017; Rimehaug et al., 2018; Urban et al., 2019), recollida de dades en registres específics (Brännström et al., 2020; Kääriälä et al., 2019; Montserrat i Casas, 2017) i escales específiques (Morrison et al., 2018).

Pel que fa als estudis qualitatius, concretament, es va comptar amb 23, els quals utilitzaven diferents mètodes per la recopilació de dades: grups de discussió (Bond, 2020;

Day et al., 2017; Evans et al., 2016; García-Molsosa et al., 2019b; Shang i Fisher, 2019;

Somers et al., 2018), revisió sistemàtica (González i Martín, 2020; Leloux et al., 2016;

Marion i Mann-Feder, 2020; Roche, 2019; Severinsson, 2016; Shang i Fisher, 2019), observacions i històries de vida (Gairal.Casadó et al., 2019; García et al., 2017; García- Molsosa et al., 2019b; McKenna i Ciullo, 2016; Shang i Fisher, 2019; Stark et al., 2018; ) i entrevistes (Diraditsile i Nyadza, 2018; Dutta, 2017; Frimpong-Manso, 2020; Gairal- Casadó et al., 2019; García-Molsosa et al., 2020; Marion i Mann-Feder, 2020; McKenna i Ciullo, 2016; Morales i Pérez, 2020; Rimehaug et al, 2018; Shang i Fisher, 2019; Stark et al., 2017; Tasiopolou et al., 2020).

(15)

15 Taula 2. Estudis inclosos en la revisió

Autors (cita) Objectiu principal Metodologia Resultats

Bond (2020)

Explorar les dificultats dels joves del Sud d’Àfrica quan abandonen el sistema d’acolliment.

Estudi qualitatiu: grups de discussió

Els resultats suggereixen que l’aprenentatge d’experiències contínues i la implementació de polítiques internes poden preparar millor als joves per a l’edat adulta emergent.

Brännström et al. (2020)

Aprofundir en la comprensió dels factors que contribueixen a les disparitats educatives al llarg de la vida dels infants i joves en centres d’acollida residencials a Suècia.

Estudi quantitatiu: dades longitudinals de l’estudi Stockholm Birth Cohort (SBC)

Les diferències entre el rendiment acadèmic i els resultats es situen entorn de 13% i 9% respectivament.

Aquestes diferències són explicades per la distribució dels predictors. El principal factor explicatiu del menor rendiment dels infants va ser la menor capacitat cognitiva mitjana.

Day et al. (2017)

Comprendre millor les experiències escolars dels joves que viuen en un entorn educatiu de tractament residencial en el Mitjà Oest dels Estats Units.

Una vegada realitzada la investigació van sorgir diferents temes clau que il·lustraven les percepcions del clima dels joves durant el tractament residencial, la disciplina estricta, la qual pot afectar l’estat d’ànim i els factors que promouen o dificulten el compromís i la desvinculació de l’escola. A més, aquests temes incloïen qüestions relacionades amb les interaccions del personal i de l’escola, la seva incapacitat per enfrontar-se a problemes, i la falta de correspondència entre les seves necessitats educatives i els serveis que els donen.

Diraditsile i Nyadza. (2018)

Investigar les experiències viscudes pels infants que abandonen els centres d’acollida institucionals de Botsuana. Explorar els reptes als quals s’enfronten els infants després de deixar la cura institucional i identificar els serveis que els poden oferir per preparar.-los per la vida en una societat en general.

Estudi qualitatiu: entrevistes

Els resultats confirmen que l’atenció institucional té efectes positius i negatius en els infants que abandonen el sistema d’acollida, proporcionant a aquests oportunitats educatives, familiars i fortes habilitats d’interrelació. A més, durant l’estància els infants sovint no reben el suport i els recursos necessaris per part dels cuidadors, fet que dificulta la seva transició a la societat.

Aquests infants s’enfronten a grans problemes que van des de la gestió financera fins a l’atur, la discriminació per part de la societat i la pobresa.

(16)

16 Taula 2 continuació. Estudis inclosos en la revisió

Dutta (2017)

Conèixer l’experiència d’integració social d’un centenar d’al·lotes joves de la Índia que havien abandonat l’acolliment residencial en els darrers quatre anys.

Estudi quantitatiu:

qüestionari i qualitatiu:

entrevistes

A prop del 50% de les al·lotes podien seguir la seva educació superior i tenien estalvi. El suport social i l’organitzatiu només va estar disponible per un terç de totes les al·lotes entrevistades. La qualificació educativa d’aquestes, l’edat de deixar l’atenció, la preparació per a la reinserció social, la disponibilitat de suport i l’autoestima foren alguns dels predictors de la experiència després de deixar l’atenció residencial.

Evans et al. (2016)

Estudiar els resultats d’un grup de joves amb experiència als centre de cura a Gales (Regne Unit), en relació amb l’acceptabilitat de les intervencions educatives desenvolupades.

Els participants van considerar que les intervencions que aborden les competències socials i emocionals tenen un clar component relacional, considerant que aquestes no eliminen les barreres estructurals que impedeixen el rendiment acadèmic. Entre aquestes hi ha la falta de recursos i de temps, així com les habilitats dels educadors.

Es fa necessari involucrar als infants i joves en el desenvolupament d’intervencions destinades a fer front als resultats educatius.

Fridman-Teutsch i Attar-Schwartz (2019)

Examinar la contribució de suport de la mare i el pare al compromís dels joves amb l’escola i l’aprenentatge entre una mostra a gran escala de joves en entorns d’atenció residencial a Israel. A més, també s’estudia el paper moderador de l’estat civil dels pares.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els resultats mostren que el suport tant del pare com de la mare estaven vinculats positivament amb el compromís dels joves amb l’escola i el seu aprenentatge.

Tot i això, el vincle va mostrar ser insignificant entre els fills adolescents de pares divorciats. Així, s’estableix la importància de fortificar les relacions entre pares i joves en aquests tipus de centres.

Frimpong-Manso (2020)

Oferir una perspectiva alternativa mostrant històries positives de persones que han abandonat l’assistència d’acolliment a Ghana (Àfrica). En concret, l’estudi explora els factors que promouen la transició exitosa a l’edat adulta.

Després de realitzar l’anàlisi temàtic foren quatre els temes claus sorgits: xarxes de suport social, capacitats personals, preparació per a l’edat adulta i les relacions positives. Aquests són els factors que faciliten la transició exitosa dels joves quan assoleixen l’edat adulta emergent.

(17)

Frimpong-Manso i Gyimah (2019)

Explorar els reptes als quals s’enfronten els infants reunificats amb la seva família des d’un orfenat a Ghana (Àfrica).

L’estudi va trobar que els reptes entre els infants inclouen problemes educatius, males condicions de vida i aïllament social dins les seves comunitats. A més de les dificultats econòmiques a les que s’enfronten aquests infants a causa de la falta de suport, la preparació limitada pels infants i les seves famílies per a la reunificació i la limitada participació dels infants en les decisions d’aquest fet.

Gairal-Casadó et al. (2019)

Dissenyar, implementar i avaluar un taller científic a un grup d’adolescents que viuen en centres d’acollida residencials a Espanya mitjançant l’acció educativa d’èxit anomenada Extended Learning Time en un programa extraescolar.

Estudi qualitatiu:

observacions i entrevistes semiestructurades.

Aquests tallers van mostrar una millora en el coneixement dels continguts, en les aspiracions educatives i en les vocacions científiques dels adolescents en règim d’acollida. D’aquesta forma, es van modificar les percepcions dels participants sobre les seves expectatives acadèmiques i professionals, transformant la seva visió del futur.

García et al. (2017)

Examinar l’impacte positiu de la implementació d’una intervenció particular (Trobaments literaris dialogístics) en una institució d’atenció residencial d’Espanya per a superar les desigualtats d’aquests infants.

Estudi qualitatiu:

observacions i històries de vida

Les reflexions finals dels infants mostraren que la lectura d’obres literàries clàssiques influeix profundament en els seus sentiments i en les seves autoconcepcions. A més de crear un nou i emocionant significat a les seves vides.

García-Molsosa et al. (2019a)

Analitzar les avaluacions realitzades pels principals agents implicats en la situació escolar dels joves en atenció residencial a Espanya i proposar un model explicatiu del seu nivell de satisfacció escolar basat en les variables relacionades amb el benestar subjectiu dels joves.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

L’anàlisi suggereix que hi ha un acord entre les parts interessades de què les relacions socials són elements clau pel benestar subjectiu dels joves i que aquestes influeixen en la seva satisfacció escolar. Aquesta anàlisi permet als professionals i als responsables polítics fer intervencions més apropiades.

(18)

García-Molsosa et al. (2019b)

Explorar el paper de la tutoria dins la complexa xarxa d’institucions i parts interessades que participen en l’escolarització dels infants en règim d’acollida.

Estudi qualitatiu:

observacions sistemàtiques, debats i grups de discussió

L’estudi descobreix que els mentors tenen un paper complementari per l’assoliment acadèmic dels infants en l’atenció residencial. Proporcionant relacions de suport, cura, confiables i estables, els programes de tutoria poder donar una oportunitat pel benestar i la resiliència dels infants en atenció residencial, així com promoure el seu capital social.

García-Molsosa et al. (2020)

Profunditzar en la comprensió de les experiències escolars individuals de tres infants en acolliment residencial a Espanya.

Els resultats mostren una preocupació emocional i un retràs educatiu en els tres infants de l’estudi. Tot i això, cada un dels casos presentava diferències segons les seves característiques individuals, les aspiracions i estratègies acadèmiques, les relacions amb els companys i docents, la complexa estructura del centre residencial i el sentit de pertinència al centre.

González i Martín (2020)

Analitzar els recursos que s’activen des de l’acolliment residencial per a treballar amb els joves en situació d’acollida a l’illa de Tenerife (Espanya).

Estudi qualitatiu: revisió documents.

Els principals resultats assenyalen que els recursos especialitzats del propi sistema de protecció són els més activats, encara que també apareixen amb una elevada freqüència recursos de l’entorn normalitzat.

Höjer et al. (2018)

Descriure i debatre com es reconeixen i s’aborden les qüestions relacionades amb l’escolarització i el rendiment educatiu en els expedients dels serveis socials dels infants i joves acollits fora de la llar familiar de la ciutat de Göteborg (Suècia).

Estudi quantitatiu:

qüestionari

El nivell de reconeixement de l’escolarització educació era baix, i que era més freqüent quan l’infant o el joves tenia problemes de comportament i va ser col·locat a l’atenció residencial. En les cohorts dels anys 1987 i 1992 es va prestar una major atenció a l’educació i a l’escolarització, així com una major participació dels infants, joves i famílies.

John i Das (2019)

Examinar l’impacte del model en un projecte de tres anys en el qual participaren cinquanta-tres infants i joves i els seus cuidadors en llars infantils d’autoritat local en el Regne Unit.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

El model demostra millores significatives en les mesures conductuals i afectives després de la seva aplicació.

D’aquesta forma, el model d’atenció infantil professional demostra que pot oferir resultats positius pels joves prèviament maltractats en les llars d’infants.

(19)

Kääriälä et al. (2019)

Explorar les trajectòries educatives i laborals dels infants en centres d’acollida i comparar les seves trajectòries longitudinalment amb altres infants que no viuen en centres d’acollida, utilitzen dades completes de cohorts de naixement d’infants a Finlàndia l’any 1987.

Estudi quantitatiu: dades del Registre Nacional de Salut i Benestar, de les estadístiques de Finlàndia i dels centres de Registre de la població de Finlàndia.

Els infants en acollida tenien menys probabilitats d’entrar en trajectòries caracteritzades per l’educació i l’entorn laboral i més probabilitats d’entrar en trajectòries que implicaven la paternitat primerenca o llargs períodes de rebre prestacions socials i atur.

L’entrada a aquestes trajectòries desfavorides es va associar principalment, amb l’internament durant l’adolescència, l’atenció residencial i l’abandonament de l’atenció.

Lagerlöf (2016)

Examinar el grau en que els entorns dels joves en acollida i en les residències els proporcionen recursos rellevants per a la seva escolarització (Suècia).

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Es demostra que els joves en llars, especialment l’atenció residencial, no tenen els recursos suficients relacionats amb l’escola central.

Leloux et al. (2016)

Recopilar i comparar les característiques, la família, la història de la cura i cultura social dels infants en edat escolar ingressats en les diferents modalitats de cura, estudi publicat als Països Baixos.

Estudi qualitatiu:

revisió sistemàtica

Després de revisar els 36 articles inclosos es mostra que generalment els infants presenten problemes de desenvolupament i de comportament. Encara que, la gravetat dels problemes i les característiques dels infants en les diferents modalitats de cura mostren ser diferents pel que fa als problemes de salut, de comportament, emocionals o físics.

Maclean et al. (2017)

Examinar la influència de l’estabilitat de la col·locació, la reunificació, el tipus de cura, el temps de cura i l’edat d’entrada a un centre d’acollida en els resultats educatius (lectura) dels infants nascuts a Austràlia Occidental entre 1990 i 2010.

Estudi quantitatiu: proves de lectura d’Avaluació d’Alfabetització i Numeració (WALNA) o Programa Nacional d’Avaluació:

Alfabetització i Numeració (NAPLAN)

Segons l’experiència de la cura rebuda per cada infants els resultats educatius d’aquests van variar. Els infants col·locats en l’atenció residencial van ser més propensos a tenir puntuacions baixes en lectura, així mateix, el grup d’infants que havien estat sotmesos a canvis durant l’estudi també tenien puntuacions baixes. L’edat d’ingrés al centre, les característiques de l’infant, de la família i del barri també van ser associades a menors puntuacions de la lectura.

(20)

Marion i Mann-Feder (2020)

Entendre el desenvolupament dels processos de col·laboració en relació amb els factors multidimensionals que subjuguen a l’assoliment educatiu dels joves en atenció residencial.

Estudi qualitatiu: entrevistes i revisió documents

Es proporciona una comprensió de com els diversos actors defineixen els problemes i com aconsegueixen fer-lo visibles per tal d’augmentar el compromís amb ells. També s’identifiquen múltiples controvèrsies que bloquegen o permeten un enfocament col·laboratiu per a generar solucions en relació amb aquests temes. A més, aquests resultats ajuden a aclarir allò que s’ha de fer per aconseguir l’èxit acadèmic i educatiu dels joves en règim d’acollida.

Melkman et al. (2016)

Desenvolupar i provar un model per a preveure les expectatives acadèmiques dels adolescents israelites col·locats en centres d’acollida.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els resultats marcaren que el nivell d’educació dels pares estava indirectament relacionat amb les expectatives dels joves. Els nivells més alts de suport del professorat i del personal també contribueixen a unes expectatives acadèmiques més altes. Tot i això, el suport del personal estava relacionat directament. Cal destacar la importància d’un enfocament integrador en els esforços per promoure les expectatives educatives entre els adolescents en centres residencials.

McKenna i Ciullo (2016)

Investigar les pràctiques de lectura típiques proporcionades als estudiants amb trastorns emocionals i de conducta en un entorn de tractament residencial i diürn en el nord-est dels Estats Units.

Estudi qualitatiu:

observacions i entrevistes

L’ensenyament de la comprensió lectora i el temps dedicat a la lectura s’observen en poca freqüència. La pràctica de la fluïdesa i les activitats de fonologia no es varen observar. Es destaca la necessitat de realitzar més estudi sobre el tema investigat, per tal de difondre entre els professionals educatius quines són les millors tècniques per treballar amb la lectura.

Montserrat i Casas (2017)

Conèixer la situació escolar dels infants que es troben en diferents tipus d’acolliment fora de la seva llar: residencial, parentesc o no parentesc (Catalunya, Espanya).

Estudi quantitatiu: full de seguiment individual per cada alumne

La població d’acolliment fora de la seva llar està amb una clara desavantatge i desigualtat d’oportunitats en comparació amb la població en general, destacant les seves vides educatives i els resultats; sent els més desafavorits la població d’atenció residencial.

(21)

Morales i Pérez (2020)

Explorar la comprensió que tenen els docents dels seus alumnes en atenció residencial, així com les principals qüestions que recorden de les seves experiències de treball amb aquesta població (Espanya).

Els resultats mostren com els docents tenien coneixements i control sobre l’aspecte acadèmic dels infants en l’atenció residencial. Tot i això, els docents es trobaren en grans dificultats per abordar les necessitats emocionals i conductuals d’aquests infants. Aquest fet estava relacionat amb la falta de suport estructural, creant una barrera a l’educació dels infants que reben aquest tipus d’atenció.

Morrison et al. (2018)

Presentar els resultats d’un estudi desenvolupat a Mulberry Bush School (MBS), una escola especial residencial d’Anglaterra que ofereix un enfocament integrat d’educació i atenció a infants d’entre 5 i 13 anys.

Estudi quantitatiu: escala dels nivells del Currículum Nacional

Després de la seva estància en la MBS els infants van mostrar millores significatives en la seva situació socioeconòmica i en el seu desenvolupament emocional, conductual i acadèmic.

Novotný i Kremenková (2016)

Avaluar la relació entre la resiliència i el rendiment acadèmic en joves de la República Checa en situació de risc.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els resultats van mostrar una clara relació entre la resiliència i el rendiment acadèmic dels joves. El rendiment dels joves que viuen en un entorn familiar es va associar amb l’atenció psicològica que reben dels seus cuidadors. Els joves que viuen en un internat es van relacionar amb els factors de la resiliència individual i sentit de domini. Mentre que els joves que viuen en situació d’acolliment es van associar els factors com:

educació, atenció psicològica i física proporcionada pels cuidadors, i la duració de la estància a la residència.

(22)

Ozawa i Hirata (2020)

Examinar quins són els factors de risc que duen als joves dels centres d’acollida a Japó a abandonar l’escola secundària.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

El risc de l’abandonament escolar pels joves admesos en l’edat de l’escola secundària era significativament major que pels joves admesos abans d’aquesta edat. Els joves en centres d’acollida tenien un major risc de no adaptar- se a aquesta etapa educativa, i els joves que rebien atenció a curt termini demostraven majors dificultats.

D’aquesta forma, s’il·lustra la importància del tractament psicològic i el suport educatiu d’aquests joves amb la finalitat de millorar els resultats socials i professionals.

Pinchover i Attar-Schwartz (2018)

Explorar quin suport social reben els joves d’Israel en entorns educatius d’atenció residencial per part de la seva família nuclear i ampliada, els seus companys i el personal del centre, així com el seu nivell general de percepció de suficiència de la xarxa social.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els adolescents procedents de famílies separades/

divorciades i els nascuts en determinats països diferents d’Israel corren el rics de tenir una menor suficiències de la xarxa social. Tots els joves qualificaren a la mare com la major font de suport. Tot i això, l’ordre dels nivells de suport de les altres fonts canviava segons les característiques dels joves.

Rimehaug et al. (2018)

Estudiar els problemes d’aprenentatge diagnosticats i no diagnosticats entre els adolescents en atenció residencial i la seva associació amb el rendiment acadèmic, les EP i el funcionament social (Noruega).

Estudi qualitatiu i quantitatiu: entrevista de diagnòstic psiquiàtric CAPA, qüestionaris sobre el rendiment acadèmic per part del professorat i prova CI de l’adolescent.

El baix rendiment acadèmic es va veure influenciat pel baix CI, el baix rendiment específic, els problemes d’aprenentatge diagnosticats, els problemes socials i els trastorns per substàncies.

Roche (2019)

Explorar els articles disponibles sobre les experiències dels infants en entorns d’atenció residencial en estats nació econòmicament desfavorits, estudi publicat a Austràlia.

Estudi qualitatiu: revisió sistemàtica

L’estudi mostra que els models d’entorns d’atenció residencial són diversos. Els infants expressen punts de vista positius cap aquests entorns, tot i així, el repte és mantenir les relacions amb la família, així com afrontar les limitacions de la seva capacitat d’acció en la vida diària.

(23)

Severinsson (2016)

Explorar com la documentació, els plans d’atenció i els plans educatius individualitzats perfilen les perspectives educatives dels alumnes en atenció residencial a Suècia.

Estudi qualitatiu: anàlisi documental

La documentació rebel·la poques expectatives de que aquests adolescents puguin convertir-se en aprenents d’èxit i quasi totes les assignatures han rebut un currículum reduït.

Shang i Fisher (2019)

Examinar les experiències de transició dels infants que creixen un algun tipus de cura especial, així com, conèixer si aquests tipus d’entorn afavoreix obtenir millors resultats del desenvolupament infantil a Xina.

Estudi qualitatiu: anàlisi documental, entrevistes, grups de discussió i observacions.

Els resultats obtinguts mostren que l’entorn familiar és més apropiat pel benestar dels joves a mesura s’acosten a l’edat adulta. Els participants criats en règim d’acollida informal pareixen rebre el mateix tracta que als dels fills biològics d’aquestes famílies en comparació amb aquells que han estat institucionalitzats, els quals eren més sensibles, presentant dèficits en l’orientació sobre la seva educació i el seu futur.

Somers et al. (2018)

Comprendre les percepcions de les adolescents del Mitjà Oest (Estats Units) implicades pels tribunals a tractaments residencials sobre el clima escolar i els factors que afecten al seu estat d’ànim a l’escola.

Quatre temes principals van sorgir en els grups de discussió, entre els quals cal destacar les relacions i interaccions amb els companys, les interaccions amb el personal i els docents, i les seves percepcions sobre aquestes interaccions, les demandes de l’entorn d’aprenentatge i la sensibilitat a ser tocats.

Stark et al. (2017)

Recopilar dades de referència sobre el nombre d’infants que viuen en institucions d’atenció residencial a Cambodja. Com a objectiu secundari es vol conèixer les característiques d’aquests infants (sexe, edat, duració de la seva estància, educació i salut).

Estudi qualitatiu:

observacions i entrevistes

Es calcula que hi ha 48.775 infants que viuen en institucions d’atenció residencial a Cambodja (Àsia). La gran majoria dels infants tenen un pare viu i estan en edat escolar. Quasi 1 de cada 100 infants viu en un centre d’acollida, fer que planteja la salut, la protecció i el desenvolupament nacional dels infants.

Tatsiopoulou et al. (2020)

Proporcionar una comprensió de les experiències passades i presents dels individus que havien viscut en una institució de cura d’infants durant la seva infància i/o adolescència i contribuir a l’estudi de l’impacte a llarg termini de la cura institucional en la vida adulta a Grècia.

La comparació sistemàtica de les cohorts trobades va rebel·lar que la vida independent era desafiant, encara que les pràctiques institucionals milloren, les necessitats socials i emocionals d’aquests infants i les seves famílies es tornen cada vegada més complexes.

(24)

Urban et al. (2019)

Identificar els factors que poden millorar els resultats a llarg termini dels joves després d’abandonar els centres residencials. Donant importància als factors de protecció, inclosos una gran varietat de fortaleses dels joves amb els resultats conductuals i emocionals d’aquests (Estats Units).

Estudi quantitatiu: prova CANS

Es va trobar una relació positiva entre el nombre total de fortaleses en donar l’alta residencial i els resultats conductuals i emocionals als 6 mesos després de l’alta als joves. A més, el principal canvi en el nombre de fortaleses dels joves després d‘abandonar els centres residencials es va associar amb un augment o una disminució de les necessitats conductuals i emocionals d’aquests joves en el temps.

Weber et al. (2016)

Examinar les associacions entre el suport escolar, l’afecció escolar, la participació escolar i els nivells actuals de símptomes depressius d’un conjunt de nines que vivien en acolliment residencial del sud-est de la ciutat de Michigan (Estats Units).

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els resultats obtinguts destaquen que no hi va haver associació entre el nombre d’escoles, l’afecció escolar, la participació i el suport social. El suport dels companys d’aula i el de les persones de l’escola en general foren predictors significatius, però el suport del docent no ho va ser. A més, l’afecció i la participació a l’escola no es relacionaren amb els símptomes de depressió dels estudiants.

Weng et al. (2018)

Analitzar els antecedents demogràfics, les característiques personals i els problemes de conducta dels alumnes interns a un centre d’acollida a Macau (Xina), juntament amb un grup control d’alumnes d’una escola ordinària. A més de conèixer els factors de protecció relacions amb la transició positiva dels joves d’alt risc.

Estudi quantitatiu:

qüestionari

Els resultats indiquen que els joves presents als centres tenien antecedents familiars problemàtics i mostraren altes taxes de problemes de comportament en diferències al grup control. Tot i això, els estudiants dels centres residencials van mostrar més compromís escolar i autoocupació. A més, aquests després d’abandonar el centre, aquests joves participen en menys delictes violents i mantenen l’alt compromís entre l’autoocupació i l’escola.

(25)

25 Resultats dels estudis revisats

A partir de la síntesi temàtica (veure Taula 3), es van identificar dos temes principals:

1. El rendiment acadèmic dels infants i joves que estaven en el sistema d’atenció residencial en el moment de l’estudi, entrellaçant la informació obtinguda pel que fa al suport social que necessiten, el nivell educatiu dels seus progenitors i el canvi constant d’atenció residencial.

2. Les experiències i les necessitats que han sofert aquests infants i joves una vegada abandonat el sistema d’atenció residencial.

(26)

26 Taula 3. Classificació segons la temàtica de l’estudi

Rendiment acadèmic

Suport social (progenitors, docents,

cuidadors i personal del centre, i

companys)

Nivell educatiu

dels progenitors

Canvi constant d’atenció residencial

Experiències i necessitats després de

l’abandonament d’atenció residencial

Bond (2020) Brännström et al. (2020)

Day et al. (2017) Diraditsile i Nyadza (2018)

Dutta (2017) Evans et al. (2016)

Fridman-Teutsch i Attar-Schwartz (2019)

Frimpong-Manso (2020) Frimpong-Manso i Gyimah (2019)

Gairal-Casadó et al. (2019) García et al. (2017) García-Molsosa et al. (2019a) García-Molsosa et al. (2019b) García-Molsosa et al. (2020)

González i Martín (2020) Höjer et al. (2018)

John i Das (2019) Kääriälä et al. (2019)

Lagerlöf, H. (2016) Leloux et al. (2016) Maclean et al. (2017) Marion i Mann-Feder (2020)

(27)

27 Taula 3 continuació. Classificació segons la temàtica de l’estudi

Rendiment acadèmic

Suport social (progenitors, docents,

cuidadors i personal del centre, i

companys)

Nivell educatiu

dels progenitors

Canvi constant d’atenció residencial

Experiències i necessitats després de

l’abandonament d’atenció residencial

Melkman et al. (2016) McKenna i Ciullo (2016) Montserrat i Casas (2018)

Morales i Pérez (2020) Morrison et al. (2018) Novotný i Kremenková (2016)

Ozawa i Hirata (2020) Pinchover i Attar-Schwartz (2018)

Rimehaug et al. (2018) Roche (2019) Severinsson (2016) Shang i Fisher (2019)

Somers et al. (2018) Stark et al. (2017) Tatsiopoulou et al. (2020)

Urban et al. (2019) Weber et al. (2016) Weng et al. (2018)

(28)

28 1. El rendiment acadèmic dels infants i joves que estaven en el sistema d’atenció

residencial en el moment de l’estudi.

El 85% dels estudis analitzats, directe o indirectament, van destacar la importància del rendiment acadèmic en els infants i en els joves durant el seu període dins el sistema d’atenció residencial. Diversos estudis evidenciaren que les taxes d’ingrés a l’educació secundària eren molt baixes. L’estudi d’Evans et al. (2016), el qual tenia com a objectiu estudiar els resultats d’un grup de joves amb experiència residencial a Gal·les (Regne Unit), informava que només el 2% dels joves ingressen a l’educació secundària, així mateix, Dutta (2017) demostrava que el 38% del conjunt de la seva mostra (n= 100) no havia acabat l’escola secundària. Les dades de l’estudi de Diraditsile i Nyadza (2018) evidenciaren que només un 5% havia aconseguit un nivell d’educació terciària. A més, d’entre els joves de 15 i 25 anys sud-africans el 53% no tenia una educació superior adient (Bond, 2020).

Aquestes investigacions evidenciaven que els infants i els joves en situació d’acolliment generalment obtenen un baix nivell educatiu, demostrant una mancança en les habilitats i les competències que els permeten adquirir un futur millor. Seguint les idees de diferents autors (Garcia-Molsosa et al., 2019a; Morales i Pérez, 2020; Roche, 2019; Severinsson, 2016) es sap l’existència d’un clar vincle entre el baix nivell d’assoliment educatiu i el risc d’exclusió social, per tant, l’educació es converteix amb l’element clau per tal d’afavorir el benestar present i futur dels infants en les seves vides de la llar, a més, ajuda a afrontar les diverses barreres i circumstàncies per les quals passa aquesta població. Durant molts anys, els investigadors ha defensat que els problemes familiars i emocionals de l’infant han de ser tractats abans que les dificultats escolars, més recentment, s’ha establert un canvi de mirada, l’educació s’ha vist com a una

(29)

29 oportunitat per a superar les dificultats i les experiències traumàtiques d’aquests infants, convertint, d’aquesta forma, l’escola en la principal institució per abastir aquests problemes (Montserrat i Casas, 2018).

No obstant, altres estudis (Bond, 2020; Gairal-Casadó et al., 2019; García et al, 2017;

Morrison et al., 2018) destacaven l’existència de millores significatives en el rendiment dels infants i joves, aconseguint, progressivament, gràcies als tallers desenvolupats i a les vivències contínues en l’aprenentatge, superar les barreres, tot i les circumstàncies viscudes.

Com s’ha pogut observar, diferents investigacions constataven que es van realitzar canvis positius en l’educació dels infants i dels joves en situació d’acolliment residencial.

Tot i això, encara queda molt per fer per tal d’assegurar que cada infant i jove tingui la possibilitat d’aconseguir un futur millor d’acord amb la seva realitat (Höjer et al., 2018).

Es tracta d’establir un equilibri equitatiu entre la seguretat de l’estudiant, la seva salut mental i el seu benestar educatiu, entrellaçant el suport social que reben, el nivell educatiu i les aspiracions dels progenitors, així com, el canvi constant d’atenció que reben aquests infants. L’objectiu final és aconseguir una millora de l’assoliment acadèmic, reduint l’expulsió i l’absència escolar d’aquest grup de població (Melkman et al., 2016; Somers et al., 2018).

A continuació, es presenten les subcategories que s’han trobat interessants mencionar, ja que així com mostrava l’estudi de Melkman et al. (2016) el suport social, les expectatives dels pares i l’assoliment acadèmic estan moderadament associats a les expectatives acadèmiques dels infants i joves en situació d’acolliment.

(30)

30 1.1.Suport social

El suport social és reconegut com un factor important que promou la resiliència i la capacitat d’afrontament dels adolescents, especialment, pels infants i joves en situació de vulnerabilitat (Pinchover i Attar-Schwartz, 2018).

Els estudis analitzats, com ara el de Weber et al. (2016) van mostrar que els infants i joves presents en el sistema d’acolliment residencial milloren els seus resultats acadèmics, la seva satisfacció escolar, el seu compromís i la seva autoeficàcia quan existeix la combinació del suport de pares i germans, de mestres i companys, i del personal de les institucions.

Weng et al. (2018) marquen que els infants en acolliment institucional desenvolupen un fort afecte entre els companys, creant un major compromís escolar entre ells, els docents i els treballadors socials. A més, l’estudi de Frimpong-Manso (2020), el qual tenia com a objectiu mostrar històries positives de persones que han abandonat l’acolliment, demostra que aquelles que havien rebut suport social, podien fer front de forma més positiva als nous reptes i a la transició cap a la vida adulta.

Tanmateix, altres investigacions evidencien resultats contraris, per exemple en l’estudi desenvolupat per Dutta (2017) dos terços de les nines entrevistades van manifestar que no tenien ningú amb qui compartir els seus problemes, fet que va provocar la realització de grans esforços per tal de connectar-se amb els seus companys. A més, a altres estudis, altres joves van evidenciar la falta del sentit de l’amor i de la pertinència, afectant el seu futur (Diraditsile i Nyadza, 2018).

D’altra banda, cal destacar que aquest suport social també estava marcat pel tipus d’atenció que rebien els infants i els joves, ja que en alguns casos d’acolliment institucional, els infants tenien un contacte limitat amb altres persones de la comunitat, donant poques oportunitats per participar en activitats socials, a causa d’un entorn de vida

(31)

31 tancat i una gran distància de les zones urbanes (Shang i Fisher, 2019). En canvi, en l’acolliment familiar, tal com anomenen aquests mateixos autors, els pares donaren molta més atenció a l’educació, desenvolupant bons hàbits d’estudi i destacant l’obtenció de bons resultats per tenir millors expectatives de futur.

Es mostra que el suport social durant el període d’acolliment dels infants i joves resulta ser primordial per afavorir el rendiment acadèmic, així com la seva satisfacció i motivació per fer front al benestar futur. Tot i això, el conjunt d’estudis analitzats mostren evidències contradictòries, per aquest motiu a continuació es descriuen les experiències i les conseqüències segons els diferents tipus de suport: pares, docents, cuidadors i personal del centre i relació amb els companys.

1.1.1.Suport dels pares

El suport constant per part dels pares ha demostrat ser important en els estudis examinats. Tal com anomenen Stark et al. (2017) qualsevol infant té el dret de poder créixer en un entorn familiar amorós i protector, per tant, independentment de què l’infant estigui dins el sistema d’acolliment, aquest tindrà dret a rebre un suport familiar. Així ho verifiquen els estudis realitzats per Dutta (2017) i Weng et al. (2018) els quals establien que més de la meitat dels participants del seu estudi podien passar temps amb les seves famílies, ja que, els infants i joves podien reunir-se amb aquestes els caps de setmanes i els dies festius. A més, aquest afecte creat amb els pares va provocar un augment en el rendiment acadèmic dels infants i joves, així com, la seva motivació per continuar en els estudis superiors.

Els autors Pinchover i Attar-Schwartz (2018), els quals van explorar quin suport social rebien els joves d’Israel en entorns educatius d’atenció residencial, demostraren que una de les fonts de suport més importants entre els adolescents eren les figures parentals, establint la mare com a la font major. Així mateix, Fridman-Teutsch i Attar-Schwartz