Guillem Cifre de Colonya
Memòria del Treball de Fi de Grau
L’experimentació i l'apropament al medi aquàtic durant els primers anys de vida.
Aina Guasp Giner Grau d’educació infantil
Any acadèmic 2019 - 2020
DNI de l’alumne: 43184010S
Treball tutelat per Jaime Cantallops Ramón
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball:
Educació aquàtica infantil, creixement personal, respecte, autonomia, joc, familiarització amb l’aigua.
Resum
La intenció del treball és donar a conèixer una altra manera de treballar la motricitat en aquesta etapa, a més d’explicar la importància de l’aigua com un espai de creixement personal per als infants. Amb el present treball i amb l’ajuda de diferents autors que parlen de l’educació en aquesta etapa, també es pretén deixar clar que durant aquesta etapa l’essencial no hauria de ser que el nin aprengui a nedar, sinó que obtingui experiències motrius, afectives, de relacions, d’establiment de vincles… que l’ajudaran en el seu desenvolupament i en la confiança en ell mateix.
L’experimentació i l’apropament al medi aquàtic durant els primers anys de vida és un estudi realitzat a la piscina del campus esport de la UIB (Universitat de les Illes Balears). Es crea a partir de la reflexió i de l’observació de les característiques dels infants de 3 a 5 anys. Pretén donar una resposta educativa a les necessitats dels infants i de les seves famílies durant l’activitat aquàtica.
Tot això es reflectirà a partir d’un disseny de model aquàtic i de diferents sessions basades en el respecte cap a l’infant i a les seves necessitats i interessos.
Abstract
The aim of the assignment is to show practitioners another way of practising motor skills for 3 to 5 year olds, in addition to explaining the importance of water in their personal development. In this current assignment and with the help of different authors who speak on education at this age group, I would like to make it clear that during this stage it is not essential that the child learns how to swim, but rather that they get motor, relationship and bonding experiences... that will help them with their development and self-confidence.
Getting familiar and comfortable with water during the first years of life is a study carried out in the swimming pool at the UIB (University of the Balearic Islands) sports campus. It has been created based on the reflection and observations of the characteristics of children from 3 to 5 years old. It intends to give an educational response to the needs of children and their families during the water activity.
All of this will be reflected in the form of a design of an aquatic model and by doing different sessions based on the needs and interests of the children.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ ... 1
2. OBJECTIUS ... 2
2.1. Generals... 3
2.2. Específics... 3
3. METODOLOGIA... 5
4. TEMPORALITZACIÓ... 6
5. MARC TEÒRIC... 8
5.1.Autors específics de l’àmbit aquàtic... 8
5.1.1. Introducció de l’activitat aquàtica... 8
5.1.2. Tipus de programes aquàtics i classificació dels mateixos... 9
5.1.3. Beneficis del medi aquàtic ... 10
5.1.4. Característiques psicomotrius dels infants entre 3 i 5 anys... 13
5.1.5. Continguts que s’aborden en el medi aquàtic... 16
A. Equilibris... 16
A.1. Flotació... 17
A.2. Respiració... 17
B. Desplaçaments... 18
B.1. Propulsió... 19
B.2. Bot... 19
C. Girs... 20
D. Manipulació... 20
D.1. Llançament... 20
D.2. Recepció... 21
5.1.6. Característiques físiques de l’aigua... 22
5.1.7. Material i classificació d’aquests... 23
A. Materials grans... 24
B. Materials petits... 24
5.2. Autors específics de l’educació... 26
5.2.1. L’autonomia... 26
5.2.2. El joc... 27
5.2.3. Paper de l’adult... 29
5.2.4. Adaptació i familiarització... 31
5.2.5. Comunicació amb les famílies/ compartir criança, compartir educació...
33
5.3. Estat de la qüestió... 35
5.3.1. TFG titulat Proposta per a la inclusió de les activitats aquàtiques en l'àmbit escolar... 35 5.3.2. TFG titulat El medi aquàtic en educació infantil 6 mesos-6 anys... 35
5.3.3. TFG titulat Adquisició i evolució de les Habilitats Motrius Aquàtiques... 36 5.3.4. TFG titulat La inclusió de les activitats aquàtiques dins de l'educació física escolar... 36 6. MARC PRÀCTIC... 36
6.1. Anàlisi del context... 37
6.1.2 Millores: punts forts i febles... 38
6.1.2.1 Els aspectes que funcionen millor de la piscina... 39
6.1.2.2. Els aspectes que es poden millorar de la piscina... 40
6.1.3. Resultat qüestionaris... 42
6.2. Disseny de la proposta... 46
6.2.1. Objectius... 46
6.2.1.1. Objectius generals... 46
6.2.1.2. Objectius específics... 47
6.2.2. Metodologia... 47
6.2.2.1. Reunions i entrevistes entre l’equip... 49
6.2.2.2. Reunions i entrevistes amb les famílies... 49
6.2.2.3. Un dia d’entrar i conèixer la piscina amb els pares... 49
6.2.2.4. El darrer dia de mes, permetre que els pares entrin a la piscina a veure com ha evolucionat el seu nin i que puguin jugar junts... 50 6.2.3. Temporalització didàctica... 51
6.2.4. Sessions ... 53
6.3. Avaluació... 54
7. CONCLUSIONES FINALS... 55
7.1. Relació teòrica – pràctica... 55
7.2. Punts positius i negatius... 57
7.3. Proposta de futur... 58
8. REFERÈNCIES... 60
9. ANNEXOS... 63
9.1. ANNEX 1. Continguts que s’aborden en el medi aquàtic a través de fotografies... 63 9.1.1. Equilibri... 63
9.1.1.1. Flotació... 63
9.1.1.2. Respiració... 63
9.1.2. Desplaçament... 64
9.1.2.1. Propulsió... 64
9.1.2.2. Bot... 64
9.1.3.Girs... 65
9.1.4. Manipulació... 65
9.1.4.1. Llançament... 65
9.1.4.2. Recepció... 66
9.1.5. Familiarització... 66
9.2. ANNEX 2. Classificació dels materials aquàtics... 68
9.2.1. Materials grans... 68
9.2.1.1. No inflables... 68
9.2.2. Materials petits... 69
9.2.2.1. Material convencional... 69
9.2.2.2. Material no convencional... 72
9.3. ANNEX 3. Imatge general de la piscina del CampusEsport... 73
9.4. ANNEX 4. Enquesta als monitors... 74
9.5. ANNEX 5. Consentiment per a fer fotografies... 76
9.6. ANNEX 6. Presentació de les sessions... 77
9.6.1. Familiarització... 77
9.6.2. Respiració... 80
9.6.3. Flotació... 83
9.6.4. Desplaçament... 86
9.7. Graella d’avaluació... 90
1 1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
El treball de fi de grau forma part d’un projecte que es realitza el darrer any d'educació infantil, a la Universitat de les illes Balears.
L'elaboració d'aquest document sorgeix de la necessitat d'aportar noves idees i beneficis sobre l'activitat aquàtica dels infants. Per aquesta raó, parlaré de l'elecció del tema de la piscina, d’allò que vull aprendre i ensenyar amb el meu treball i, sobretot, de les raons que em varen motivar a la realització d'aquesta recerca.
A l'hora de triar el tema i iniciar un treball d'investigació, és fonamental partir dels interessos i motivacions, per això he decidit triar el tema de la piscina, ja que és una activitat que m'ha acompanyat durant tota la meva vida.
La meva relació amb el medi aquàtic s'inicia quan jo només tenia un any i segueix fins el dia d'avui. Els meus pares recorden el meu primer any a la piscina com un moment difícil, perquè jo no tenia ganes d'anar a nedar i plorava durant tota la sessió. Va coincidir que, durant el meu primer any, va haver-hi canvis de monitors i això feia que no acabés d'acostumar-me ni a la piscina ni a la persona referent. Tot va canviar quan un monitor nou va començar a ensenyar- me a nedar a través del joc.
Jo vaig seguir fent natació i ara soc jo la que faig classes a nins petits. No consider que un infant hagi d'adaptar-se a aquest medi d'una manera tan brusca. És per això que vull fer aquest TFG, per prendre consciència de diferents aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'introduir el nin en una activitat i també per demostrar que, a través del joc, la familiarització, l’ajuda dels familiars i l'empatia envers l'infant, podrem aconseguir que el nin assoleixi els objectius plantejats.
He trobat adient posar aquest títol al treball, ja que el que pretenc és veure com els infants, a través de l'experimentació i l'apropament a l'aigua, es relacionen amb mi i amb els seus iguals.
L'aigua representa un lloc idoni per poder experimentar amb la gravetat, la qual cosa no es pot fer en altres espais. A més, permet que l'infant experimenti amb la seva activitat motriu, aprengui i es diverteixi. El fil conductor d'aquest aprenentatge ha de ser el joc.
Vaig tenir la sort de poder començar la feina a la piscina de la Universitat al mateix moment que vaig iniciar la carrera d'educació infantil; d'això ja fa 4 anys. Gràcies a la compaginació de les dues coses, he pogut aprendre molt i aplicar diferents idees i mètodes envers els infants i el seu desenvolupament.
2 La meva visió cap als infants i cap a les sessions ha canviat molt. Vaig començar enfocant-me en el que m'havien ensenyat, en les tècniques i mètodes que havia de seguir a fi de que el nen aprengués a nedar el més ràpid possible. A mesura que anava estudiant a la universitat, vaig prendre consciència d'altres aspectes que s'han de tenir en compte amb els nins i vaig començar a observar la meva pràctica i la de les companyes.
Un dels meus descobriments va ser comprendre que els infants són més autònoms del que ens imaginem i, si els deixem fer i actuar, van avançant. Tampoc no hem de pretendre avançar processos pels quals no estan preparats.
Actualment tenc clar de quina manera m’agrada fer feina, quines coses no s'haurien de permetre amb els nins i els estudis o coneixements que haurien de tenir els professors de natació.
Vaig decidir centrar el meu TFG en la piscina i els infants de 3 a 5 anys, ja que actualment hi ha poca informació sobre el seu desenvolupament, els seus interessos... i per tant, podria dir que sorgeix de la necessitat de prendre consciència dels diferents aspectes que envolten la piscina, com serien els infants, les famílies, els monitors i els directors. És important que tots sapiguem quina feina estem fent i què en pretenem, per tal que el resultat sigui favorable.
Pens que podrà ser enriquidor, dins la piscina, relacionar la part educativa amb la part psicomotriu, ja que si unim les dues parts, podem aconseguir millors resultats d'una manera satisfactòria per a l'infant.
Un curs de natació és una bona introducció i una bona base per al món de la piscina i dels nins, però no és suficient per donar unes classes de qualitat. Entenent "qualitat" com introduir l'aigua tenint en compte determinats aspectes pedagògics. La vida, les famílies i l'educació evolucionen i, per tant, també han d'evolucionar les pràctiques motores; no ens podem quedar únicament amb les idees i els mètodes d'anys enrere.
2.OBJECTIUS
A través de les tècniques d'observació i registre, puc anar millorant la meva tasca educativa, per tal que els nins puguin realitzar un apropament a l'aigua amb confiança, tranquil·litat i felicitat. A partir d'aquí, l'infant podrà anar adquirint els altres aprenentatges.
Els objectius són un dels ítems més rellevants, ja que és imprescindible tenir clar el que volem aconseguir amb aquesta investigació. Aquests objectius són:
3 2.1.Generals
- Conèixer la motricitat a l'activitat aquàtica amb infants de 3 a 5 anys.
- Plantejar canvis i millores en el disseny de propostes educatives, basats en les necessitats dels infants de les seves famílies.
- Investigar pràctiques innovadores que puguin ser aplicables a l'activitat aquàtica.
- Analitzar la pràctica aquàtica a la piscina de la UIB.
- Reflexionar sobre la tasca educativa i la meva experiència dins l’activitat aquàtica.
2.2.Específics
- Saber estratègies i/o intervencions relacionades amb l’etapa de 3 a 5 anys.
- Descobrir diferents formes de treballar la motricitat corporal amb els nins/es.
- Buscar les diferents opinions dels monitors, per tal de reflexionar sobre la nostra feina, les nostres idees i opinions.
- Crear un document útil que pugui servir per millorar l'activitat aquàtica amb aquesta franja d'edat.
- Dissenyar una proposta d'activitat aquàtica, a partir de la meva experiència i formació, a més de la dels altres monitors.
- Donar visibilitat a un nou mètode d'activitat motriu dins l'aigua 3. METODOLOGÍA
La metodologia fa referència a com s'ha dut a terme l'estudi, és a dir, les estratègies i procediments seguits per extreure el contingut de l'estudi.
En aquest treball he realitzat una recerca teòrica de diferents aspectes. Primer, per tenir més informació sobre l'activitat aquàtica en les diferents etapes dels infants, he cercat material que parlés sobre el seu desenvolupament aquàtic, i també, el seu desenvolupament psicomotriu.
Després, he fet una recerca sobre autors que parlen d'aspectes relacionats amb l'educació i el seguiment de la vida dels infants, i en conseqüència, autors que enfoquen l'aprenentatge dels nins cap al respecte a la seva autonomia, a les necessitats, els seus ritmes i interessos. A més d'aquests dos aspectes imprescindibles per poder fer el meu treball i entendre millor la relació entre aquests dos, també he fet una investigació sobre els diferents tipus de material que hi ha a la piscina.
4 Seguidament, he fet una anàlisi del context utilitzant diferents eines, com l'observació participant, és a dir, observar les meves actuacions i la dels infants mentre realitz les sessions.
He fet entrevistes i enquestes a altres monitors per, a més d'observar les seves actituds, saber quines són les seves idees envers els infants i envers la seva feina. Amb aquestes, pretenc conèixer les opinions dels monitors, per tal de saber si el meu projecte de millora podria ser viable en aquesta piscina.
La proposta de millora pretén donar resposta a inquietuds que m'han sorgit durant els meus anys a la piscina. Crec que algunes d'aquestes aportacions poden ser utòpiques, però així i tot, consider que s'han de tenir en compte per poder millorar el nostre servei cap als infants.
Aquests són aspectes relacionats amb l'espai, els canvis de recursos humans, la metodologia a l'hora de fer les tasques...
Després de proposar punts de millora al Campus, faig una proposta de sessions amb el grup d'infants de 3 a 5 anys. He de fer aquesta proposta després dels punts de millora, ja que les sessions es crearan a partir dels diferents articles, autors i treballs que xerren sobre l'educació, és a dir, són sessions pensades amb un canvi de visió dels educadors, els coordinadors i de les famílies.
Finalment tota investigació qualitativa ha de tenir una recollida de dades i una continuïtat de recerca. El seu interès radica en descriure els fets a través de l'observació i la comprensió del context global en el qual es produeixen.
Les estratègies utilitzades per fer una recerca d'informació ha estat a través de la biblioteca de la UIB digital. Allà he trobat articles acadèmics i treballs de fi de grau. A més, també he pogut trobar llibres, escrits en anys diversos i enfocats en diferents metodologies, a la biblioteca física de l'edifici Guillem Cifre.
5 4. Temporalització
A continuació exposaré les següents fases per les quals he passat fins arribar al resultat final:
PASSES DESCRIPCIÓ
1.Pluja d’idees. Un cop triat el tutor de pràctiques, vaig començar a pensar amb aquells temes que m’interessaven i que considerava que serien més enriquidors d’investigar i de treballar per a la meva professió.
2. Primera tutoria.
A la meva primera tutoria vaig arribar amb moltes idees sobre la piscina amb infants de 0 a 6 anys.
La franja d’edat era molt ampla, i després de parlar sobre diverses opcions, vaig decidir centrar-me amb un nou estil d’ensenyament a l’àmbit aquàtic amb infants de 3 a 5 anys.
3. Primera entrega.
A la primera entrega, hi havia d'haver la portada, les paraules claus, l'índex i el resum del treball.
Per començar, vaig decidir posar més paraules claus al treball, ja que com encara no tenia clar cada un dels apartats, preferia complementar-ho i millorar-ho més tard.
Per altra banda, el resum no el vaig fer amb anglès, ja que això ho deixava per més endavant, quan tengués clar com seria.
4. Xerrada amb la coordinadora de la piscina.
Per tal d'obtenir documentació sobre la piscina, els seus objectius, el context, els monitors... era necessari posar-me en contacte amb la meva coordinadora.
Va ser difícil que ens poguéssim reunir ja que, pels meus horaris i els seus, teníem poc temps per xerrar, i per això vaig decidir enviar-li un missatge on explicava tot el que necessitava.
5. Segona Per a la segona part del treball havia d’escriure la introducció del projecte, els objectius, la metodologia i la
6 entrega. temporalització.
Vaig trobar complicat relacionar la part de la piscina amb la part educativa i proposar un projecte de millora. Per poder finalitzar aquesta part vaig requerir de diferents tutories amb el meu tutor. Però aquest em va ajudar a organitzar les idees i enfocar el treball.
6. Tercera entrega.
La tercera entrega consistia en cercar autors i informació sobre el meu treball, així com també TFG, TFM I tesis que tractessin temes de la piscina. Per a poder fer aquesta part, vaig necessitar moltes setmanes.
Primer vaig començar a llegir llibres de la biblioteca i a fer un resum de cada un d’ells, però després em vaig adonar que havia de centrar-me i decidir exactament què volia trobar dels llibres i dels autors.
A partir d’aquí, vaig iniciar-me en la recerca de llibres específics i diferents articles.
7. Entrega de qüestionaris.
Per poder iniciar la quarta entrega, on s’ha de dur a terme la part pràctica del meu treball, vaig fer un qüestionari i el vaig entregar a tots els monitors, els practicants del TAFAD i a la coordinadora.
Els hi vaig deixar una setmana per poder fer-ho tranquil·lament, amb la condició que contestessin sincerament.
8. Demanda fotogràfica a uns infants.
Per al meu treball, volia tenir fotografies d’infants en edats compromeses entre els 3 i els 5. No em varen permetre fer fotografies durant les meves sessions i per això vaig haver de començar a pensar amb infants meus i amb les famílies que cregués que em podrien ajudar.
Finalment em vaig decidir a demanar-li a una mare i als seus fills, i aquests varen accedir.
9. Quarta Per a la quarta entrega vaig haver d’observar la piscina i reflexionar sobre aquells aspectes positius i aquells millorables.
7 entrega. Vaig adjuntar les respostes dels qüestionaris fets als meus companys, però no vaig enganxar imatges dels infants, ja que
encara no havia pogut acordar la sessió amb els pares.
10.Sessió fotogràfica.
Em vaig reunir amb uns pares i els seus fills per tal de poder fer les fotografies que acompanyessin al treball. També va venir un amic meu que és fotògraf, per tal de fer unes fotografies guapes per poder adjuntar amb el meu projecte i també poder entregar-les a la família.
Els nins varen estar molt receptius i amb ganes de fer els diferents exercicis i activitats.
11. Cóm fer la bibliografia?
Per a la quinta entrega vaig haver d’investigar com s’utilitzava el Mendeley, ja que no l’havia fet servir mai. Una amiga m’hi va introduir i, també algunes fonts les vaig poder utilitzar amb aquest programa, i d’altres vaig haver de cercar a internet.
12. Triar les imatges.
Després que en Ramon, el fotògraf, em passes les fotografies dels infants, vaig haver de fer una tria per saber quines necessitaria i quines altres no eren necessàries.
Vaig decidir agafar aquelles que podien ajudar a entre millor determinats conceptes.
13. Ajuntar tots els documents.
Un cop ja tenia totes les entregues escrites, vaig ajuntar tots els documents per tal d’aconseguir un únic Word on poder fer les modificacions de lletres, mida, separació... corresponent.
14. Enviar el document per a revisió.
Quan ja vaig tenir tota la informació recopilada i organitzada, vaig enviar el document sencer al meu tutor, per tal de poder rebre un feedback abans de l’entrega final.
Taula 1. Temporalització del meu treball (Elaboració pròpia).
5.MARC TEÒRIC:
A continuació exposaré el meu treball de recerca, dividint-lo en dos grans grups: els autors que estan relacionats amb l’aigua i els que són educatius.
5.1. Autors específics de l’àmbit aquàtic 5.1.1. Introducció de l’activitat aquàtica
Nedar fa referència a una persona o un animal que es trasllada per l’aigua, sense tocar el sòl ni altre suport, i que per aconseguir-ho requereix tots els moviments necessaris del cos (Real Academia Española, 2019).
L’aprenentatge de la natació, a diferència de les espècies aquàtiques, no és intrínsec a la persona. No ens hem desenvolupat al llarg de la història per a tenir estratègies d’adaptació a aquest medi, i per això ens hem d’adaptar. Encara així, (Moreno i Melchor, 1998, p. 14) “La posició bípeda de la persona ha marcat la diferència amb la resta dels animals, perquè la seva actitud postural i el natural equilibri del seu cos li ha permès realitzar moviments en terra i en aigua.”
La natació és un dels esports més complets que existeixen i es pot practicar durant tot l’any.
Aporta beneficis globals com la força, la flexibilitat i la resistència i és una activitat bona per practicar a qualsevol edat. Per això es pot dir que és un espai ideal on l’individu pot desenvolupar les seves capacitats.
Diferents enquestes demostren que està augmentant l’interès dels adults envers de la natació.
A USA podem observar la diferència entre 105 milions de persones que practiquen aquest esport, comparat amb 20 milions que juguen al tennis. (Moreno i Melchor, 1998). La societat actual ha posat l’activitat aquàtica en un lloc privilegiat, augmentat la demanda i l’oferta relacionades amb aquesta.
“En l'actualitat, s'entén per activitats aquàtiques a aquelles modalitats o activitats físiques que es realitzen de manera no obligatòria i amb finalitats i formes molt diverses en l'aigua, sent aquest element totalment necessari i principal” (Moreno i Gutiérrez, 1998 en la revista digital d’educació física d’Herrero, l’any 2010, p.31).
A través de la natació, els infants poden adquirir experiències motrius que no poden ser possibles en el medi terrestre i no es poden fer amb la mateixa seguretat. Els moviments que s’utilitzen per nedar són globals i hi intervenen gran part dels músculs corporals, però sent aquests suaus i sense ser perjudicials per al cos.
9 Introduir progressivament els infants dins el medi aquàtic ajudarà a la seva familiarització i a la pèrdua de por. Com més tard iniciem la natació amb els nins/es, més desconfiança tindran a l’aigua. Per això és important no allunyar-lo d’aquest medi en edats tan petites, per tal de no despertar fòbies que poden dificultar el seu posterior aprenentatge.
Com a monitors de natació hem de proporcionar als infants situacions motrius que l’ajudin a conèixer-se, comprendre el seu entorn i dominar el seu cos.
5.1.2. Tipus de programes aquàtics i classificació dels mateixos
Les activitats realitzades dins l’aigua han de tenir uns objectius clars, amb una intenció educativa. Per això, si volem aconseguir pràctiques beneficioses per als nins, hem de planificar les sessions d’una manera clara, coherent i efectiva. Això es relaciona amb el que diu (Herrero, 2010) quan exposa que el medi aquàtic és un entorn d’aprenentatge que es pot convertir en un espai educatiu.
(Caragol 1990; Lloret 1994; Moreno i Gutiérrez, 1998) classifiquen els programes aquàtics en:
- Model educatiu: El medi aquàtic és el medi idoni per al desenvolupament integral de les persones. Cada etapa de desenvolupament, té unes característiques i uns objectius determinats. El que es cerca és tenir un domini de les tècniques corporals i de condicionament de l’esquema corporal. L’activitat aquàtica anirà en paral·lel al desenvolupament motor dels infants, adults i adolescents.
- Model utilitari: Aquest model pretén oferir als joves i als adults una millora del domini del cos i de les condicions físiques. Hi ha finalitats estratègiques, nutritives, de supervivència…
- Model recreatiu: L’aigua es converteix en la font de plaer, diversió, experiències…
Amb aquest, l’aigua es pot convertir en un medi únicament recreatiu o en un medi per aconseguir altres objectius.
- Model de salut i higiene: Gràcies a les característiques físiques de l’aigua, les persones utilitzen aquest medi per a objectius preventius o terapèutics. És a dir, com a benefici per a millorar situacions específiques de l’organisme, i en conseqüència, com a benefici pel seu organisme.
10 - Model manteniment - entrenament: Són utilitzats per obtenir una satisfacció personal.
A través d’aquest cerquen mantenir o millorar les condicions físiques. Alguns dels programes aquàtics són: Entrenament de la força, de la flexibilitat, en circuit...
- Model Terapèutic: Gràcies a les propietats de l’aigua com la temperatura, la composició i la pressió hidrostàtica, l’aigua es considerada com un medi per a la curació. Els programes aquàtics en l’àmbit terapèutic estan destinats a persones amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials….
- Model Esportiu: La competició és una de les sortides que pot tenir el medi aquàtic (natació, natació sincronitzada, waterpolo…). Per poder arribar a aquest nivell s’han d’haver superat la formació bàsica sobre el desenvolupament motriu dins l’aigua.
Aquestes models no funcionen sols. Una persona pot necessitar o voler desenvolupar diferents nivells alhora, ja que aquests es complementen.
5.1.3. Beneficis del medi aquàtic:
Un dels motius de la realització del meu estudi sobre el medi aquàtic, són els beneficis que poden obtenir les persones que realitzen aquesta pràctica. Aquests beneficis afecten a diferents àmbits, com el cognitiu, el social, l’afectiu, l’emocional, el psicomotor… Tots aquests ens permetran ajudar a l’infant o a la persona perquè pugui aconseguir un desenvolupament integral.
Segons (Muñoz, 2004) alguns dels beneficis que poden obtenir les persones en aquesta pràctica són:
- Millorar les seves capacitats físiques, com la força, la velocitat, la resistència, l'elasticitat i la flexibilitat., a més de treballar qualitats motrius com la coordinació, l’equilibri i l’agilitat.
- Afavorir el desenvolupament motor dels alumnes a través d’un treball harmònic i aconseguint polir determinats elements de l’organisme com la construcció corporal, la mobilitat dels ossos i de les articulacions, entre d’altres.
- Desenvolupar funcions intel·lectuals com la memòria, la decisió, la comprensió i l’anàlisi, a més de capacitats psicomotrius com el ritme, la percepció espacial i temporal...
(Muñoz, 2004) Aquest medi també mostra uns avantatges envers el terrestre i que consider interessant d’exposar:
11 - Produeix una sensació de benestar i de relaxació.
- Millora la circulació perifèrica gràcies al fet que la natació activa el sistema circulatori i això ens fa sentir millor.
- Ajuda a cremar calories i, en conseqüència, a disminuir el pes corporal.
- Necessita grans grups musculars, a causa de la resistència que ofereix l’aigua davant qualsevol moviment. Això ajuda a tenir una tonificació muscular adequada, sense sobrecarregar una zona en concret.
- Manté els nivells de mobilitat de les articulacions.
- Millora les funcions cardiorespiratòries. Ajudar a controlar la respiració i a tenir un millor domini pulmonar.
- Disminueix o elimina els dolors de l’esquena.
A més d’aquests beneficis exposats, en referència al desenvolupament integral que podem desenvolupar durant les nostres etapes de vida, també aporta beneficis específics als infants.
Aquesta pràctica dota al nin d’experiències motrius que l’ajuden a créixer i per això s’ha de desenvolupar d’una manera paral·lela al creixement del nin/a i estar present de forma continuada (De Castillo, 2001 en el descobriment del medi aquàtic de 0 a 6 anys, escrit per Moreno, Abellán i López, 2003). No hem de tenir en compte la quantitat d’aprenentatges ni d’intentar avançar la seva maduració ni el seu creixement, sinó que l’hem de veure com una oportunitat de desenvolupar unes habilitats motrius aquàtiques que poden complementar i ajudar a les terrestres.
(Gutiérrez i Díaz, 2001) varen investigar si les activitats aquàtiques milloren els aspectes intel·lectuals, socials i motrius dels infants que realitzen aquesta pràctica. A partir d’aquesta investigació, trobaren que realitzar activitats aquàtiques en les primeres setmanes de vida, ajudava a millorar aspectes dels nadons en l'àmbit motor i cognitiu. En tant a l’àmbit social, observaren que els nadons tenen una participació activa en les activitats i una menor dependència cap a la figura del pare o de la mare, a més, també observaren una major predisposició a les activitats a les quals els pares participen.
12
Figura 1. Avantatges de la natació a través del joc (Adaptat de Rodriguez, 2011).
Com a monitors no podem obviar la importància del joc per a la vida dels infants i el seu desenvolupament. A través d’aquests, els infants aprenen a nedar d’una manera lúdica i vivencial, i serà així com aconseguiran aprendre.
Segons (Rodriguez, 2011) la piscina, vista des del punt de vista lúdic, aporta els següents beneficis:
- A través del joc, l’infant pren consciència del seu cos i del món que l’envolta. A més, l’ajuda a controlar l’angoixa de separació dels pares i aconsegueix enfortir la seva personalitat.
- Estimula els seus sentits.
- Afavoreix la socialització amb els iguals i, en conseqüència, inicia els jocs compartits i aprèn a compartir.
- Desenvolupa la motricitat i la intel·ligència.
- L’aigua li permet una major autonomia i independència, descobrint-hi els seus límits.
- Reforça el sistema immunitari.
- S’afavoreix la integració de combinacions com: a dalt- a baix, dreta -esquera…
- Té la possibilitat d’explorar amb espais, materials i sensacions diferents de la vida terrestre.
- Apareix la conquesta de la profunditat i l’altura.
Els monitors no ens hauríem de preocupar del domini de la tècnica dels infants, sinó que totes les seves necessitats puguin estar cobertes i així poder ajudar l’infant a evolucionar dins l’aigua.
Nedar Joc
Part de la vida
APRENENTATGE
13 5.1.4. Característiques psicomotrius dels infants entre 3 i 5 anys.
“No tots els nens mostren en el seu aprenentatge una tendència sempre ascendent. I tots travessen fases en les quals semblen “dormir-se sobre els llorers” i en les quals no fan cap progrés manifest”.(Diem, Bresges i Hellmich, 1978 p.49.) L’infant està en constant evolució i necessita temps per poder assimilar les habilitats adquirides i per incorporar els aprenentatges al seu repertori d’experiències i coneixements. Durant les sessions, els infants aprenen coses noves, però no totes elles són assimilades, i arriben a oblidar-se’n. És per això que hem de repetir els exercicis o permetre que jugui amb el material, ja que és a partir de la repetició que ho acabarà assimilant.
Erbaught (1980) amb l’estudi realitzat a 57 nins de 2 a 6 anys, amb l’escala de natació d’Erbaugh (ESS), va confirmar que hi ha un canvi de conductes entre la franja dels 3 als 5 anys. Amb 3 anys comença a predominar les cames, però els braços encara no tenen molta força, fins que arriben al final del període on aconsegueixen una total independència i es pot iniciar l’estil de crol. (Moreno i Gutiérrez, 1987).
Als nins/es de 3 a 6 anys no se’ls han d’ensenyar els diferents estils de natació, sinó que han d’aprendre les habilitats motrius bàsiques. No tots els infants acabaran al model competitiu que hem explicat anteriorment, i per això és important veure aquesta etapa com un moment on ajudar els infants a crear hàbits per a les seves activitats futures.
En el medi aquàtic, el desenvolupament motor dels infants passa per diferents etapes.
Comença amb moviments reflexos i desorganitzats fins a arribar a tenir una motricitat adaptable, controlada i prou organitzada. Serà a partir d’aquí, quan als 5 o 6 anys, podrà adquirir tècniques natatòries (Ruiz, 1987 en el llibre de Moreno i Gutiérrez, 1987). A partir d’aquesta activitat psicomotriu, els infants desenvolupen tres àrees: la corporal, la mental i l’emocional.
Una vegada que els moviments reflexos (dels 0 als 3 anys) desapareixen i es tornen moviments voluntaris, (Álvarez i Moreno, 2003) :
- Augmenten les distàncies nedant, i ho fa d’una manera més organitzada i lúdica.
- Milloren la propulsió amb l’ajuda dels braços.
- Aguanten més temps flotant a l’aigua.
- Adquireixen nocions d’espai, de temps….
- Coneixen les diferents parts del seu cos.
14 Els aprenentatges dels infants i el seu desenvolupament motor ocorre de forma seqüencia, és a dir, son progressius i per això, assolir una habilitat, ajudarà a que en sorgeixi una altra.
Primer s’acumulen aquelles funciones més simples i després les més complexes. La direcció d’aquest desenvolupament va des del cap, després el tronc i les parts que el segueixen. Per aconseguir-ho, el sistema nerviós ha de coordinar-se amb cada una de les àrees del desenvolupament i així aconseguir una evolució ordenada de les habilitats.
Edat Característiques
3 anys - Disminueix la globalitat en el gest.
- Realitza canvis de velocitat, la qual cosa li dóna soltesa i fluïdesa a la seva marxa.
- Puja les escales sense la necessitat de l’adult.
- Mou objectes de manera individual o en grup, aconseguint arrossegar objectes cada pic més pesats.
- Inicia els bots horitzontals amb els peus junts, sense impuls.
- Comença a coordinar el moviment de córrer amb el de donar a la pilota.
4 anys - Major control sobre la motricitat general, la qual cosa li permet desplaçar-se hàbilment, frenant i esquivant objectes quan ho requereix.
- Realitza balanceig i grimpa amb facilitat.
- Mou, arrossega i transporta els companys de manera individual o en grup.
- Comença a coordinar el bot amb ajuda de la carrera.
- Inicia el control de la marxa i del pedaleig a la pilota.
5 anys - Domini total del seu cos i dels seus moviments, la qual cosa fa que aquests siguin més eficients.
- Augmenta la seva velocitat i perfecciona la seva tècnica de canviar de velocitats i de direcció.
- Grimpa i es balanceja a diferents altures i amb seguretat.
- Perfecciona l’arrossegament i el transport individual i en grup.
- Coordina el bot, aconseguint rebotar amb suficient control.
Taula 2. Classificació de les diferents característiques motrius dels nins en edats compreses entre 3 i 5 anys (Recuperat de Rada i González, 1983).
15 A continuació exposaré els resultats d’una investigació de Moreno, M.J. i Zomeño Á.,T.
(2003) realitzada a un total de 155 alumnes, en edats entre 3 i 5 anys. Utilitzaren una “Fitxa de control de l’evolució Motriu Aquàtica” de (Moreno i Gutierrez, 1998) per conèixer el moment d’adquisició de la motricitat aquàtica en les diferents edats.
Familiarització amb el medi 3 anys 4 anys 5 anys
Baixa per l'escaleta a l'aigua sense cap problema.
No plora davant l'aigua.
Entra a l'aigua des d'assegut en la vora.
Té por en llançar-se a l'aigua.
*
*
* -
*
*
* -
*
*
*
*
Equilibris 3 anys 4 anys 5 anys
Es desplaça aferrat a la vora.
Introdueix la cara dins de l'aigua.
Se submergeix per complet agafat al sobreeixidor en apnea inspiratòria.
Recull una anella del fons en piscina poc profunda.
Realitza una espiració sota l'aigua.
Manté la flotació dorsal amb ajuda.
Manté la flotació ventral amb ajuda.
*
* - - - - -
*
* - - - - -
*
*
* -
*
*
*
Desplaçaments 3 anys 4 anys 5 anys
És capaç de desplaçar-se amb suro a les mans.
És capaç de desplaçar-se en piscina profunda sense l'ajuda de material.
Amb impuls en la paret es llisca estesa supina.
Amb impuls en la paret es llisca estesa prona.
* - - -
* - - -
*
*
* -
Girs 3 anys 4 anys 5 anys
Recull objectes en piscina profunda amb ajuda del material.
Recull objectes en piscina profunda sense l'ajuda de material.
* -
* -
*
*
Manipulacions 3 anys 4 anys 5 anys
És capaç de recollir objectes de diferents grandàries i portar-los a la vora.
* * *
16 No té problemes per a desplaçar-se amb objectes a les
mans.
* * *
Taula 3. Adquisició de la motricitat aquàtica dels 3 als 5 anys (Moreno i Gutierrez, 1998) .
5.1.5. Continguts que s'aborden en el medi aquàtic
En el mon aquàtic, igual que en el terrestre, hem de desenvolupar una gran quantitat de destreses o habilitats per poder desplaçar-nos.
Seguint amb el que diuen (Langendorfer i Bruya, 1995; Murcia i Gutierrez 1998 i Díaz, 2016 al document sobre l’adquisició de les habilitats motrius aquàtiques en nins de 3 a 11 anys de Bekendam i Diaz, (2016) les habilitats motrius aquàtiques com la propulsió, la respiració i la flotació no depenen dels objectius o dels processos d’ensenyament, sinó del desenvolupament motor dels alumnes segons la seva edat. És per això, que l’adquisició de les habilitats aquàtiques és principalment una funció individual de l’aprenentatge actiu.
Hem de deixar que els alumnes puguin seguir la seva evolució biològica, la qual cosa li permetrà anar adquirint aprenentatges quan n’estigui preparat.
A continuació exposaré i classificaré l’evolució dels patrons motors i de les habilitats aquàtiques, explicades al llibre de (Gutiérrez i Moreno, 1998), però abans faré un esquema per a visualitzar-les totes.
Figura 2. Les habilitats aquàtiques (elaboració pròpia)
A. Equilibris
“La posició d'equilibri en el mitjà aquàtic està determinada per la posició relativa del centre de gravetat i del centre de flotació.” (Moreno i Álvarez, s.d.).
17 Per poder mantenir la posició s’han de realitzar moviments propulsius amb els braços i les cames, però com que l’aigua és un medi d’ingravitació, el cos humà pot arribar a flotar en la seva major part, mantenint una posició on es compensi la força i el pes de la flotació.
A continuació, exposaré una taula amb les principals diferències entre el medi terrestre i el medi aquàtic:
Medi terrestre Medi aquàtic
Suports plantars S’eliminen els suports plantars
Posició vertical Posició horitzontal
Visió horitzontal Visió vertical
Taula 4. Diferències entre el medi terrestre i l’aquàtic envers a l’equilibri (Adaptat de Moreno i Rodríguez, s.d.)
A l’annex 1 trobareu una imatge que reflecteix l’equilibri.
A.1. Flotació: És l’habilitat que controla el cos dins l’aigua. Per a que el cos pugui flotar quan es troba en posició estàtica, la persona es veu sotmesa a dues forces: el pes i l’embranzida. Per a que el cos pugui flotar, la força de l’embranzida ha de ser superior a la del pes. El fet d’estar submergit dins un element líquid, fa que aparegui el principi de Arquimedes.
Aquesta habilitat implica la immersió del cap dins l’aigua, i això és un dels principals problemes de la familiarització. Per això, és convenient començar per la flotació vertical, passant per la flotació dorsal i seguir amb la flotació ventral. (Moreno i Gutiérrez,1998).
Hem de tenir en compte que els factors com els ossos, el múscul, la respiració, l’estat de relaxació i la densitat de l’aigua, influiran a la flotació (Moreno Murcia, Zomeño Álvarez).
A l’annex 1, trobareu una imatge de la flotació aquàtica
A.2. Respiració: “És l’habilitat per la qual l'ésser humà pot subsistir en el medi terrestre i en el medi aquàtic”. (Moreno i Gutiérrez,1998, p.51)
Al medi aquàtic l’alumne ha de reeducar la seva respiració, ja que és diferent del medi terrestre.
Aquesta habilitat és una de les més important, ja que d’aquesta depenen els altres aprenentatges, i està molt relacionada amb la immersió, ja que per aprendre a respirar has d’haver adquirit anteriorment la fase de la immersió.
18 A continuació, exposaré una taula amb les principals diferencies entre el medi terrestre i el medi aquàtic (Gutierrez i Moreno, 1998, p.51)
Medi terrestre Medi Aquàtic
Respiració dominada per el nas Respiració dominada per la boca
Acte reflex, involuntari Acte voluntari
Inspiració (agafar aire) reflexa Inspiració (agafar aire) automàtica Expiració (expulsar aire) passiva Expiració (expulsar aire) activa
Taula 5. Diferències entre el medi terrestre i l’aquàtic envers a la respiració (Adaptat de Moreno i Gutierrez, 1998)
A L’annex 1, trobareu 2 imatges on es pot visualitzar la respiració del nin de diferents maneres.
B. Desplaçaments
“Els desplaçaments es poden considerar com tota una progressió d'un punt a un altre de l'espai, utilitzant com a mitjà el moviment corporal total o parcial.” (Pilar Juárez Martínez, 2010).
El desplaçament es produeix quan recorrem una distància mínima significativa principalment amb els braços i quedant les cames com a equilibradores del cos i del moviment.
Figura 3. Els 5 períodes en el desplaçament dels infants (Adaptat de Moreno i Gutierrez, 1998).
Cinqu è mes
• Control postural en la part superior del tronc i es seu amb ajuda Sépti
m mes
• Domina la postura del tronc i es pot seure sense ajuda Nové
i desè mes
• Realitza esforços per desplaçar-se arrossegant-se sobre el ventre
Onzè mes
• Pot mantenir-se dempeus amb ajuda Onzé
i catorz è mes
• El nin ha adquirit control postural i coordinació de la marxa
19 Dins el medi aquàtic, per poder lliscar, serà necessari primer aprendre a tenir una posició estàtic que li permeti tenir una bona posició dins l’aigua i posteriorment poder abordar la flotació dinàmica.
A l’annex 1, veureu una imatge d’un infant de 5 anys desplaçant-se amb ajuda de material.
B.1. Propulsió: “La propulsió és la força que impulsa a l'ésser humà cap endavant, darrere, a dalt o a baix provocada per l’acció dels braços i de les cames.” (Moreno i Gutiérrez, 1998, p.
53).
L’adquisició de les diferents habilitats motrius d’una manera progressiva dóna lloc que es puguin anar coordinant i combinant les diferents habilitats, i això té com a resultat l'anomenada “coordinació motriu”. Aquesta coordinació serà imprescindible dins el medi aquàtic i el terrestre. Hi ha dos tipus de coordinació (Moreno i Gutiérrez, 1998):
- Coordinació general: on s’observen els moviments més generals els nins/es i que l’ajudaran en diferents situacions aquàtiques
- Coordinació específica: Mostra el desenvolupament més específic i concret. Són elements més perfeccionats com l’estil de crol o el viratge de crol.
A l’annex 1, visualitzareu a un nin de 7 anys realitzant un impuls aquàtic des de la paret.
B.2. Bot: Els bots i les caigudes són les formes més importants d’introduir-se a la piscina.
És l’habilitat en la qual prenem impuls, d’aturats o en moviment, amb una o dues cames per a enlairar el cos i posteriorment caure.(Moreno i Rodríguez, s.d.) Aquesta habilitat és tant terrestre com aquàtica i la diferència d’ambdues és el lloc on caus.
Les variacions dels bots, vendran determinats per l’edat dels infants, la seva familiarització, el material, el moviment del propi cos…
20 Figura 4. L’evolució dels bots (Adaptat de Moreno i Gutiérrez, 1998, p.55).
A l’annex 1 veureu una imatge de dos nins (un de 5 anys i un altre de 7) fent un bot coordinat.
C. Girs: Són les rotacions que es fan amb desplaçament o sense ell, que té com eix central el cos humà (Pilar Juárez Martínez, 2010).
Aquesta rotació fa que el nin canviï de posició o d’orientació. Per poder aconseguir aquest canvi requerim principalment els membres superiors i del tronc.
Primer, aquests girs es produiran a l’eix longitudinal, i després a l’eix transversal on podran fer tombarelles (Nicolás De Castro, s.d.).
A l’annex 1 hi ha dues fotografies. Una s’ha realitzat a un infant fent la croqueta i l’altra una tombarella enlaire.
D. Manipulació: “Consisteix a mantenir una relació d’interacció entre l’individu i algun objecte, per explorar-lo i/o explotar-lo en totes les seves possibilitats” (Moreno i Gutiérrez, 1998). Serà el nin qui a través de les seves acciones, dominarà l’objecte i l’utilitzarà per al seu propi benefici.
A l’annex 1 hi ha una fotografia dels dos nins construint una torre.
D.1. Llançaments: És una conducta motora que integra un conjunt d’accions coordinades com objecte- ull o ull –ma. Es pot considerar com el resultat d’unir el camp de visió de la motricitat dels membres superiors. (Pilar Juárez Martínez, 2010).
18 mesos
• Començen a superar obstacles petits
2 anys i mig
• Inicien bots en diferents altures
• Boten fins a 30 cm. amb un pei i després l'altre
3 anys • Fan bots amb impuls dels dos peus junts 3 anys
i mig
• Inicien el bot amb el peu que ells prefereixen
5 anys • Els bots formen part del seu dia a dia
21 Els primers llançaments són moviments rígids de dalt cap a baix que es van perfeccionant a mesura que el nin va descobrint el resultat. (Moreno i Gutiérrez, 1998):
Figura 5. L’evolució dels llançament (Adaptat de Moreno i Gutiérrez, 1998).
En l’aprenentatge dels llançament hem de considerar que podem utilitzar el propi cos, com les mans, els peus el cap... o un instrument com la “tabla”, la raqueta...
A l’annex 1 visualitzareu el nin petit llançant una pilota.
D.2. Recepció: “És l’acció de rebre un objecte” (Moreno i Gutiérrez, 1998). A la recepció, hi haurà una sèrie de situacions que la convertiran en una de les habilitats més difícils de gestionar. Això és a causa de la mida de l’objecte, la trajectòria o la velocitat, que influiran en la dificultat de rebre-ho.
Figura 6. L’evolució en els infants envers la recepció ( Adaptat de Moreno i Gutiérrez, 1998).
6 mesos
• El nin, assegut, pot llançar objectes sense direcció
12 mesos
• L'infant pot orientar el seu llançament sense precisió, utilizant únicament la força dels braços
2 anys
• Hi ha precisió en quant a la distància i la intensitat del llançament
Abans 2 anys
• El nin/a no pot rebre objectes en moviment, per la dificultat de comprensió de la relació entre l’espai i el temps.
3 anys
• Tenen rigidesa en els braços, i no flexionen els colzes.
4 anys
• Encara tenen rigidesa en els colzes, però ja tenen actitud per a rebre l’objecte.
5 anys
• L’infant manté les mans obertes i els braços relaxats
22 A l’annex 1 trobareu una imatge del nin petit on la monitora li tira la pilota enlaire i ell l’ha d’agafar abans de què caigui a terra
A més d’aquestes habilitats, (Moreno i Rodríguez (s.d.)) També fan referència a la familiarització com una habilitat bàsica dins el medi aquàtic.
Els objectius que es persegueixen son:
- Desenvolupar i assegurar la seguretat de l’infant en aquest nou medi i la seva correcta aproximació.
- Domini del seu propi cos.
- Afavorir la comunicació del nin amb la piscina, l’adult, els seus iguals... i, en definitiva, amb el seu nou entorn.
A l’annex 1 hi ha una imatge d’un exercici que es pot realitzar per fer la familiarització.
5.1.6. Característiques físiques de l’aigua:
A continuació faré referència a les bases físiques de l’aigua elaborades per (M.H.
Duffield(1985), al llibre: Guia de les activitats aquàtiques de Guerrero Luque, R):
- Flotació: “L’acció i l’efecte de flotar.” (Real Academia Española). Això permet l’alleugeriment de pes, ajudant a l’equilibri de l’efecte gravitatori. A partir de la flotació, podem treballar amb els nins/es la respiració, la relaxació, diferents posicions i moviments...
- Pressió hidrostàtica: Es proporcional a la profunditat i la densitat. Quan hi ha més profunditat, també hi ha més pressió. Si sumem la pressió lateral amb la flotació, explicada anteriorment, es crea una sensació d’alleujament del pes.
- Tensió superficial: Es crea una resistència al moviment quan el cos està parcialment o completament submergit dins l’aigua. Això ajudarà a treballar la força muscular.
- Viscositat i turbulències: “la primera estarà en relació a la fricció d'un flux i la seva resistència, i la segona ho estarà en funció del moviment d'un cos aerodinàmic” (M.H.
Duffield, 1985). Les dues s’utilitzen per treballar la resistència de moviment, és a dir, per augmentar la dificultat dels exercicis i així haver d’esforçar-se més.
23 L’aigua es dotze vegades més viscosa que l’aire, i per això hi ha una major resistència de moviment, amb la necessitat d’esforçar-se més que en el medi terrestre. (Gracia López Contreras, 2006)
- Calor: La temperatura de l’aigua ens ajudarà a facilitar la relaxació, augmentar la vasodilatació, la circulació per tot el cos i l’amplitud de moviment.
A més de les bases físiques de l’aigua explicades anteriorment, m’agradaria citar dues més per (Gracia López Contreras, 2006):
- El pes com una força que actua sobre el cos submergit. És la relació que s’estableix entre la massa corporal i la força de la gravetat. El cos manté una direcció vertical, amb sentit descendent, però aquesta descendència es veu compensada i reduïda amb la força de la flotació.
- La densitat com una propietat física de l’aigua. Estableix relació entre la massa del cos i el seu volum.
5.1.7. Material i classificació d’aquests.
Com s’expressa en el llibre de Bases metodològiques per a l’aprenentatge de les activitats aquàtiques de Moreno i Gutierrez (s.d.), la utilització de material a l’ensenyament de l’activitat aquàtica és un tema que ha generat diverses opinions al llarg de la historia.
(Wynmann, 1513) recomanava la utilització de materials auxiliars, com els cinturons de suro, per ajudar a l’ensenyament de la natació. Posteriorment (De Bernadi, 1797) afirmava que el material no ajudava a l’ensenyament d’aquesta pràctica.
Actualment aquest tema segueix generant controvèrsia en el col·lectiu científic, amb arguments a favor i en contra.
Com asseguren Diem i Cols (1974, p.85) al llibre de Moreno i Gutiérrez (1998) “...el valor pedagògic dels instruments auxiliars per a la natació és il·limitat. Fan possible, sens dubte l'adquisició d'importants moviments i experiències que són d'altres jalons necessaris en el camí cap a la familiarització i fiançament en el mitjà aquàtic.” Hem de tenir clar quan utilitzar el material i de quina manera, ja que si únicament utilitzem un únic material i de la mateixa manera podem fer que l’aprenentatge del nin s’obstaculitzi i no pugui seguir avançant.
Encara que existeix una gran varietat de materials, hem de saber triar aquell tipus de joguines o elements que puguin fer possible el joc.
24 A continuació dividiré el material en dos grups: materials grans i materials petits.
A. Els materials grans (Juan Antonio Moreno i Melchor,1998) són atractius i motivadors per la seva forma, els seus mides i els colors.
Seguint amb els mateixos autors, Els materials grans es poden classificar en dos tipus:
- Materials inflables com els neumàtics inflables, animals inflables, matalassos inflables...
- Materials no inflables com barques, trampolins, paraigües, pilotes de goma escumeja, matalassos... (Annex 2)
A més d’aquests dos, també poden haver-hi materials de creació pròpia, com els trampolins, la taula de “body board”
Les característiques d’aquests materials grans segons (Moreno i Medrano , s.d.) són:
- La seva resistència al clor de les piscines.
- Fabricació amb materials específics per a l’aigua (P.V.C.) - Fàcil maneig i emmagatzematge.
- La possibilitat d’inflar-los i desinflar-los amb un aparell de fàcil utilització.
- Colors i formes que criden l’atenció.
Els seus desavantatges, seguint el criteri de (Moreno i Medrado (s.d.) son:
- Tenen un cost molt elevat.
- El seu gran volum requereixen d’un espai ampli.
- S’ha de tenir en compte el temps de muntar i desmuntar.
- Es necessita personal especialitzat amb aquest tipus d’utensilis per poder dur-hi un control.
Per a la seguretat dels infants i de les persones que assisteixen a les instal·lacions aquàtiques, els materials grans han d’estar ubicats en un lloc ampli i amb una gran profunditat, per tal de garantir la seguretat dels qui l’utilitzen.
El material es diferenciarà segons l’edat dels qui hi juguen, ja que la seva utilització i maneig serà diferent.
B. Els materials petits estan classificats en diferents tipus (Moreno i Gutiérrez, 1998):
25 El convencional és aquell material (taula i “pull boy”) que ha estat creat per ser utilitzat dins aquest àmbit. Inclús hi ha material convencional al qual se li pot donar un ús no convencional.
Per exemple un “pull boy” pensat per posar en mig de les cames i posar-lo al cap (Annex 2).
(Silvia Gutiérrez Hellin, 2010) divideix aquest material en:
- Propis de l’aprenentatge: on trobem tots aquells materials d’ajuda parcial (taules, xurros...) i els d’ajuda total (cinturons, maniguets…).
- Propis de competició: On utilitzen el material durant els entrenaments per a preparar- se per a les seves competicions (aletes, pales, “pull boys”..).
- Propis del medi aquàtic: Són aquells materials específics per a la diversió (pilotes, neumàtics, matalassos…).
El material no convencional és aquell que específicament no està pensant per utilitzar dins aquestes sessions, però com a professionals, si són ben seleccionats, poden tenir un efecte positiu. Un exemple és que quan s’estan relaxant, els hi podem contar un conte o utilitzar un cèrcol per a botar o una pistola d’aigua (Annex 2).
Aquest material té un avantatge i és que s'aconsegueix amb facilitat i amb nul o poc cost econòmic.
Material específicament lúdic. Està construït específicament per divertir-se. Serien els balons gegants, els globus, la cinta de “slalom”…
Material imaginatiu: Aquell material no tradicional al qual afegim la part lúdica, com les culleres, les llaunes amb forma de regadora...
(Moreno i Medrano (s.d.) classifiquen el material petit segons les seves característiques:
- Mida: els que es poden agafar amb les mans (tassons, pilotes…)
- Pes i densitat: aquells que s’enfonsen i els que floten (els cèrcols i els animals de juguetes de plàstic)
- Textura: poden ser suaus, espessos, llisos, amb formes determinades...
Tots els materials utilitzats per a l’activitat aquàtica han de ser resistents a l’aigua i a la seva manipulació.
Hem de tenir una ubicació per guardar-los que no impedeixi el pas o la realització d’altres activitats, a més de fixar-nos que no puguin ser perjudicials o perillosos per als nins.
26 El més important és que aquest sigui polivalent i es pugui treure profit amb totes les seves possibilitats d’aplicació, a més que ajudi a la competència motriu dels infants. (Moreno y Melchor, 1998).
5.2.Autors específics de l’educació 5.2.1. L’autonomia
L’autonomia és la llibertat que té un individu per governar les seves lleis, i la capacitat de fer- ho sense minvar la llibertat de les altres persones (Diccionari Laurousse, extret del llibre Lóczy, escoltar els infants...de Judit Falk, 2008). A més d’aquesta descripció “l’autonomia també és la capacitat per un individu d’assumir la plena responsabilitat dels seus actes.”
(Falk, 2008, p.11)
Seguint el que exposa la (doctora Myrtha Chokler, s.d.), l’autonomia suposa que l’infant:
- Té capacitat per actuar per iniciativa pròpia, sense la necessitat de fer únicament el que diu l’adult o els seus companys.
- Posseeix una maduració biològica, funcional, emocional i cognitiva per a les activitats que s’ha proposat.
- Realitza preguntes freqüentment, mostrant una actitud de qüestionament i sorpresa davant els descobriments.
- Pot anticipar o predir algunes de les seves accions, en funció de les experiències acumulades a través de les seves vivències.
Un dels principals objectius dels adults ha de ser la d’afavorir i facilitar als nins/es la progressiva adquisició de l’autonomia, arribant a aconseguir que puguin fer i decidir per ells mateixos, però això no ho aconseguirem si no canviem la visió d’infant.
Hem de ser conscients que l’autonomia comença des del naixement i que el seu camí és un procés llarg que passa per diferents etapes i ritmes individuals. Cada nova adquisició precedeix de l’anterior, i per tant fins que no la tenim consolidada, no poden adquirir coneixements futurs (Falk, 2008). Hem de creure amb un infant capaç i competent des del seu naixement, i així podrem ser capaços de respectar la seva activitat, donar-li llibertat de moviment i de decisió (Fabrés, 2007). Quan respectem cada un dels estadis , contribuïm als fonaments de l’autonomia adulta.
27 L’infant, a mesura que va desenvolupant la seva capacitat d’actuar, va establint les bases per a la seva futura autonomia, i l’adult serà el que l'acompanyarà en aquest creixement, oferint-li recursos i creant un clima de seguretat. (Salas i Solozabal, 2003)
(Falk, 2008) ens explica que les actituds dels adults envers l’evolució dels infants, sovint ha anat encaminada a intentar aconseguir aprenentatges precoços, pels quals els nins petits encara no estan preparats. Sobreestima’m els infants amb els aspectes psicomotrius, sensorials, intel·lectuals, verbals… per tal d’aconseguir que ho desenvolupin al més aviat possible.
El problema de sobreestimular l’infant, de forçar-lo, d’incitar-lo o de seduir-lo per a que realitzi accions per les quals encara no està preparat, obliga que l’infant hagi d’utilitzar patrons, esquemes, accions… pels quals encara no està preparat, i això li pot despertar sentiments d’incompetència o ineptitud que el poden afectar a la seva autoestima. (Dra.
Myrtha Chokler,)
El que hauríem de voler aconseguir les persones que estem en contacte amb nins/es és formar a infants autònoms, que puguin fer accions sense l’ajuda dels adults i experimentin un sentiment de satisfacció per haver-ho aconseguit.
Respectant-los aconseguirem que l’autonomia es converteixi en una font de plaer i satisfacció.
5.2.2. El joc
El joc és una activitat universal, que ha estat present al llarg de la història i ha anat evolucionant segons el valor atribuït al joc o al context sociocultural en què es desenvolupava.
“El joc és l’activitat fonamental de l’infant, que es dóna de forma innata, lliure i plaent, en un espai i un temps determinats, i que afavoreix el desenvolupament de les seves capacitats motrius, cognitives, afectives i socials (Peñalver, p. 7).”
Els nins/es són empesos per una força interior, que els anima a experimentar amb el seu cos i amb tot el que els envolta (Falk, 2008). Això els converteix ser éssers actius, que satisfan el seu desig d’experimentació, de moviment i d'acció (Tardos (2010).
Mentre juguen, no pensen que aquest joc serà útil per a la seva vida futura, sinó que juguen per diversió. Això els permet anar experimentat i aprenent sobre qualitats dels materials, dels objectes, de la piscina… que els possibiliten el coneixement i l’obertura del món.
28 A l’etapa d’educació infantil, el joc ha de ser el motor principal de les nostres sessions, ja que a través d’ell, ajudem al fet que els infants es relacionen i interactuïn entre ells i resolguin les seves tensions internes.
Les característiques del joc infantil són (Peñalver, p. 7) :
- Lliure i voluntari. L’infant tria el seu lloc, depenent de la seva preferència.
- És autotèlic. Té una finalitat per si mateixa, es a dir, es juga pel plaer i la satisfacció de fer-ho.
- Universal i innat. Esta present a totes les èpoques i cultures.
- És font de satisfacció, ja que comporta diversió i entreteniment.
- Implica activitat física o psíquica.
- Té un caràcter incert, ja que es desenvolupa d’una manera creativa, modificant-lo segons els interessos.
- Es desenvolupa en una realitat fictícia, convertint-se en allò que desitgen.
- Encara que es juga al llarg de tota la vida, és una activitat inherent a la infància.
- Permet a l’infant afirmar-se. A través del joc donen resposta a conflictes interns.
- Afavoreix la relació amb els altres i l’entorn.
- Potencia el desenvolupament integral (motor, cognitiu, afectiu i social).
- Té una funció compensadora de desigualtats a més de ser integrador i rehabilitador, ja que mentre els infants juguen, desapareixen les diferències.
- A través de l’observació del monitor, aquest pot descobrir a quina etapa evolutiva es troba l’infant.
- La joguina és un recurs lúdic, però no es indispensable per al joc.
Les condicions que s’han de tenir en compte per tal de desenvolupar el joc (Tardos, 2010, p.13) són:
- Seguretat i tranquil·litat: l’infant ha de sentir-se segur amb l’espai i el monitor per tal de poder jugar plenament amb alegria.
- Possibilitat de moure’s lliurement. Per tal de poder experimentar, manipular i tenir un espai de lliure moviment, és necessari tenir un lloc ampli. L’infant ha de poder jugar, igual que ha de tenir un espai on poder relaxar-se.
- Molt de temps: Per tal que l’infant pugui gaudir del joc i aprendre a través d’aquest, és important que tenguin temps.
29 - Jocs i joguines: hem de tenir diferents jocs, objectes, materials... per poder estimular
al màxim i enriquir l’activitat de l’infant.
En aquesta etapa, el que ha de ser important és aconseguir un aprenentatge significatiu, on l’infant sigui el vertader protagonista dels seus aprenentatges i nosaltres l’anem guiant i ajudant.
A nivell educatiu, les accions aniran dirigides a la formació del nin, potenciant al màxim el seu desenvolupament psicomotriu. Serà a partir del joc, que el nin/a tendrà una actitud receptiva que li permetrà l’adquisició de nous aprenentatges.(Guerrero, s.d.)
Com ja he mencionat anteriorment, el joc afavoreix el desenvolupament de quatre àrees: el desenvolupament cognitiu, el social, l’afectiu -emocional i el motor.
Per aconseguir el joc motor a través d’un model pedagògic, és essencial (Gómez, López i Galzacorta, s.d.)
- Joc lliure: El monitor observa activament el comportament de l’infant, mentre aquest juga i resol els seus dubtes.
- Joc espontani: L’infant juga a través d’una forma interior que fa que el nin es pugui expressar, treient tot el que té dedins.
- Joc de descobriment: L’infant ha de poder explorar per ell mateix i nosaltres, com a mestres, l’hem de respectar.
- Joc creatiu: El joc i l’experimentació du a l’infant a descobrir noves coses.
- Joc integrat i integrador de les realitats: cada un dels infants, depenent de les seves necessitats, possibilitats o limitacions, desenvoluparà el seu joc.
- Joc amb els altres. El joc és compartir amb els altres i això fa que sigui un poderós mitja de socialització. A través d’aquest, els infants aprenen a respectar i tolerar els altres, i en conseqüència a respectar les normes.
5.2.3. Paper de l’adult
Seguint (el que expressa Malaguzzi, del que explicaren Medley i Crook) “Només el verb aprendre pot tenir en compte el subjecte (l’infant que aprèn), i aquest subjecte es declara, explícitament, actiu.”
L’alumne és el factor fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge i per això el monitor ha d’encaminar tots els seus esforços a cobrir les necessitats educatives dels seus
