TESI DOCTORAL 2021
MUSEUS I TURISME CULTURAL A LES ILLES BALEARS
Lourdes Melis Gomila
TESI DOCTORAL 2021
Programa de Doctorat en Turisme
MUSEUS I TURISME CULTURAL A LES ILLES BALEARS
Lourdes Melis Gomila
Director: Sebastià Serra Busquets.
Directora: Micaela Forteza Oliver.
Tutor: Sebastià Serra Busquets.
Doctora per la Universitat de les Illes Balears
Llista de publicacions derivades de la tesi
Melis Gomila, L. (2020). Els museus de les Illes Balears i el turisme Cultural. A Serra, S., Mayol, G. (coord.) Turisme Cultural: anàlisi, diagnòstic i perspectives de futur, Tom 1, p. 127-148. Mallorca: Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears.
4
«De totes maneres l’aventura dels museus a Mallorca és un desafiament que val la pena afrontar-lo, lluitar per ell, malgrat incomprensions, tossudeses i entrebancs continuats.
Per tant parlar de museus no és parlar de bades encara que ho pareixi. No és defensar en và una causa perduda, a pesar d'aquells que en lloc d'escoltar fan orelles de cònsol, malgrat que aquells que haurien de donar suport i tan sols fan el ronsero»
Guillem Rosselló Bordoy, III Jornades d’Estudis Locals d’Inca, 1996
5
Als meus pares i germà, que són sempre el meu primer pensament
6 Agraïments
En primer lloc, m’agradaria agrair a totes aquelles persones que s’ocupen dels museus de les Illes Balears, i que han contribuït a la realització d’aquesta tesi doctoral. No vull escriure noms perquè en són molts i no me’n vull deixar cap, però sense la seva atenció, les seves visites guiades, les entrevistes, les dades aportades, les seves reflexions i els seus punts de vista, aquest treball no hagués estat el mateix. Afectuosament esper que els resultats obtinguts puguin aportar-vos llum a la vostra feina, així com vosaltres n’heu aportat a la meva.
Per una altra part, he pogut tractar amb persones vinculades a institucions públiques i privades, dedicades tant l’àmbit turístic com al cultural, que han aportat una informació molt útil. Vull fer menció especial a en Gabriel Pons Homar, cap de la Secció de Museus i Belles Arts del Departament de Cultural del Consell de Mallorca, qui m’ha rebut en més d’una ocasió i ha contestat totes les telefonades i correus electrònics que han fet falta. També a Lina Sansano, directora del Museu Etnogràfic d’Eivissa i de l’Arxiu del So i la Imatge del Consell d’Eivissa, qui també m’ha prestat sempre la seva ajuda molt amablement.
Vull fer un agraïment de tot cor als meus directors de tesi. A na Miquela Forteza Oliver perquè, malgrat que incorporar-se a mig camí, ha fet una contribució incalculable arran de les observacions, coneixements i exhaustives i amistoses correccions. Ella i les seves converses telefòniques (tan imposades en temps de COVID-19) han estat la darrera empenta que necessitava per creure que podia enllestir aquest treball. Actual companya de feina, esper poder compartir molts més projectes amb ella. A en Sebastià Serra Busquets vull fer-li un agraïment especial, per l’ajuda, ànims, consells, aportacions, saviesa i saber que ha avocat en aquest treball, però també a la meva carrera professional, la qual vaig iniciar amb ell i l’he continuat compartint al llarg de tots aquests anys. Les estones de despatx, de congressos, d’avió, de dinars i sopars, de recerca, d’organització, de cessions, de presentacions, de reunions, de converses telefòniques i de rialles que hem compartit i compartim, els he considerat sempre un regal de la vida, així que moltes gràcies, amic Sebastià.
He de continuar per les meves amistats, na Tania, n’Àngela, na Sally, na Núria, na Carme, na Victòria, na Ximena, n’Andrea i Elisabeth, perquè em fan sentir afortunada i especial, tan importants com sempre en tot el que faig. També tinc un record especial per tu, Aina.
Vull esmentar quelcom que no és persona, però que em permet ser feliç i dedicar-me a allò que m’agrada. S’Àgora, el centre que em lleva temps i energia però que m’ha obert portes i ofert oportunitats, arribades gràcies a l’esforç, això sí. També a l’equip que hi ha darrera, que m’ha alleugerit la meva feina per poder acabar aquesta tasca.
A en Jaume, per la llum que m’aporta. Ell, na Fresa i na Cleo, són la meva felicitat diària.
7
A la meva família, a tots ells, als qui hi són i als qui no. Al meu padrí Tomeu Gomila, que sense ell saber-ho era la persona que més seguretat en jo mateixa em feia sentir. A les meves valentes i exemplars padrines, per no dubtar mai de jo i deixar-m’ho sempre clar. A les meves ties, cada una d’elles són una part de jo. Als meus cosins, que són germans. Al meu germà petit, però que ha sabut ser el gran quan ha estat necessari, la persona amb qui més moments vitals he compartit. Als meus estimats pares, perquè han sabut com ser-hi i que fer, fos quin fos el moment, i em fan sentir sempre acompanyada, faci el que faci, sigui on sigui. Tots ells fan que sempre, absolutament sempre, visqui el moment que visqui, em senti la persona més afortunada del món.
8
Relació de sigles
ACdPC Agència Catalana del Patrimoni Cultural
AMEIB Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears AETIB Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears ARRAM Organització de joves de l’Esquerra Independentista ATI Aparador de Turisme Intel·ligent
ATB Agència Turística de Balears
ATLAS European Association for Tourism and Leisure Education
BC Bé Cultural
BIC Bé d’Interés Cultural
CAEB Confederació d’Associacions Empresarials de Balears CAIB Govern de les Illes Balears
CERTESS European Cultural Routes Transfering Experiences Saharing Solutions
CETUR Centre d’Estudis i Investigacions Turístiques CER.ES Red Digital de Colecciones de museos de España CIME Consell Insular de Menorca
ECTA Enquesta de Conjuntura Turística d’Andalusia EGATUR Encuesta de Gasto Turístico
EOI Escuela de Organización Industrial
FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional FECOEV Fires, Congressos i Esdeveniments d’Eivissa GENCAT Generalitat de Catalunya
GOB Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa HWVR Hauser & Wirth Virtual Reality
IBANAT Institut Balear de la Natura
IBESTAT Institut d’Estadística de les Illes Balears ICOM Consell Internacional de Museus
ICOMOS Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics IEB Institut d’Estudis Baleàrics
IET Institut d’Estudis Turístics
IMEDEA Institut Mediterrani d’Estudis Avançats INE Institut Nacional d’Estadística
9
ICOMOS Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics IGN Institut Geogràfic Nacional
ITS Impuls de Turisme Sostenible
LPPM Laboratorio Permanente de Público de Museos MACE Museu d’Art Contemporani d’Eivissa
MAEF Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
MICE Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions/Events (Turisme de reunions, convencions, exhibicions i
esdeveniments)
MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya OMT Organització Mundial del Turisme ONU Organització de les Nacions Unides PDPT Pla Dinamitzador de Producte Turístic PNIT Pla Nacional Integral de Turisme RDM Red Digital de Museos
REDMEDA Red de Museos Etnogràficos de Asturias
SETs Segments Estratègics Turístics de les Illes Balears SIQTD Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins TIE Aparador Turístic Intel·ligent
UCO Unidad, Centro y Organismo UNWTO World Tourism Organization UIB Universitat de les Illes Balears
UNESCO Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura
WOW Walking on Words
10
Índex
Introducció ... 23
Capítol 1. Fonaments de la investigació ... 36
1. Objectius ... 36
2. Metodologia ... 38
3. Estat de la qüestió... 40
Capítol 2. El turisme cultural: una destacada dimensió del patrimoni i dels museus ... 51
1. La complexitat i l’evolució del turisme cultural ... 51
2. Turisme, cultura i patrimoni ... 63
3. L’impacte dels museus en el turisme cultural ... 67
4. Una introducció del turisme cultural a Espanya ... 78
Capítol 3. El turisme cultural a les Illes Balears. Estadístiques, promoció i principals productes ... 97
1. L’activitat turística a les Illes Balears: de la importància de la cultura a la banalització del turisme massiu de sol i platja ... 98
2. Dades sobre el turisme cultural a les Balears. Temptativa analítica 138 3. Estratègies turístiques culturals a les Illes Balears. Els Plans de Turisme i la iniciativa pública (2012-2019) ... 146
4. Importància dels recursos culturals de les Illes Balears ... 157
4.1. El patrimoni històric, el primer recurs a considerar ... 158
4.2. El Patrimoni Mundial de la UNESCO, un recurs turístic de qualitat? ... 174
4.3. Els equipaments culturals ... 179
5. Productes i recursos culturals promocionats en l’àmbit turístic pel sector públic (Govern Balear i consells insulars) ... 182
5.1. Productes de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balear (Govern Balear) ... 185
5.2. L’oferta dels Consells Insulars ... 191
6. La promoció turística a partir de projectes museístics. Casos de les Illes Balears (2000-2020) ... 202
6.1. La proliferació de nous museus a Mallorca ... 204
6.2. Projectes museístic menorquins ... 230
11
6.3. L’impacte de la inscripció de la UNESCO Eivissa, Biodiversitat i Cultura dins el conjunt de Patrimoni de la Humanitat en els projectes
museístics ... 243
6.4. El nou del Museu de Formentera i la seva xarxa museística 256 Capítol 4. Els museus en l’oferta turística cultural de les Balears 259 1. Promoció estatal dels museus balears... 262
2. La promoció museística feta per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (ATEIB) ... 265
3. Mallorca. Els museus en la promoció turística insular i municipal . 270 3.1. La promoció museística feta pel Consell de Mallorca ... 273
3.2. Promoció municipal ... 278
3.2.1. Palma ... 278
3.2.2. El Pla de Mallorca ... 284
3.2.3. La Serra de Tramuntana ... 292
3.2.4. El Llevant ... 299
3.2.5. El Raiguer ... 301
3.2.6. Es Migjorn ... 303
4. El Consell Insular de Menorca ... 304
4.1. La promoció dels ajuntaments menorquins ... 307
5. El Consell Insular d’Eivissa ... 310
5.1. La promoció municipal dels museus eivissencs ... 312
6. Formentera ... 315
Capítol 5. Anàlisi de la situació museística balear a partir de la legislació sobre museus i col·leccions museogràfiques ... 317
1. Legislació de caràcter estatal ... 318
2. Àmbit autonòmic... 326
3. Mallorca ... 333
3.1. Creació de la Xarxa de Museus de Mallorca (2002) ... 333
3.2. Creació de la Comissió Tècnica Insular de Mallorca de Museus i l'aprovació del seu reglament (2005) ... 338
3.3. Reglament 5/2012 de Reconeixement i Registre dels Museus i Col·leccions museogràfiques de Mallorca (2013). Registre i Xarxa Insular de Museus de Mallorca... 340
4. Eivissa ... 344 4.1. Reglament d'organització i funcionament de la Comissió
Tècnica Insular de Museus del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (2004) 345
12
4.2. Registre i Xarxa Insular de Museus d'Eivissa ... 346
5. Formentera. Registre i Xarxa Insular de Museus de Formentera .... 346
6. Menorca ... 347
6.1. Reglament de la Comissió Tècnica Insular de Museus (2006)347 6.2. Registre i Xarxa Insular de Museus de Menorca ... 348
7. Coordinació de les Xarxes Insulars i el Registre General de Museus i Col·leccions Museogràfiques de les Illes Balears ... 348
Capítol 6. Característiques generals dels museus de les Illes Balears ... 351
1. Nombre i característiques dels centres museogràfiques a les Illes Balears segons el Directori de Museus i col·leccions museogràfiques d’Espanya ... 353
2. Informació dels museus aportada pels Consells Insulars. El Directori de Museus i Col·leccions de Mallorca. ... 368
3. Elaboració d’un cens de de museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears ... 376
3.1. Espais i col·leccions no inclosos en el llistat ... 394
4. Característiques generals dels museus de les Illes Balears. Tipologies, localització, titularitat i gestió ... 400
4.1. La localització dels museus. Una possible descentralització territorial de l’oferta turística cultural a les Balears ... 406
4.2. El tipus de titularitat i gestió dels museus balears i la necessitat d’una col·laboració pública-privada ... 410
Capítol 7. Valoració turística del sector museístic. Museus, xarxes i productes turístics a Illes Balears ... 414
1. La variada realitat museística de Mallorca ... 414
1.1. Cases Museus ... 414
1.2. Museus d’Història ... 438
1.3. Museus d’Etnografia ... 447
1.4. Museu d’Art Contemporani ... 457
1.5. Museus Generals ... 473
1.6. Museus Especialitzats ... 493
1.7. Museus d’Arqueologia ... 498
1.8. Museus de Ciències Naturals ... 505
1.9. Museus d’Arts Decoratives ... 508
1.10. Museus de Belles Arts ... 511
2. Els museus de Menorca ... 517
13
2.1. Museus generals ... 517
2.2. Museus Etnografia ... 521
2.3. Museus de Belles Arts ... 521
2.4. Cases Museus ... 522
2.5. Museus de Ciències i Història Natural ... 523
2.6. Museus d’Història ... 525
3. Els museus d’Eivissa ... 527
3.1. Museus Arqueològics ... 527
3.2. Museus d’Art Contemporani ... 529
3.3. Museus d’Etnografia ... 534
3.4. Museus de Belles Arts ... 537
4. Formentera... 538
5. Públic turístic i estacionalitat en els museus balears ... 539
6. Valoració del potencial turístic dels museus de les Illes Balears 554 6.1. Mallorca ... 556
6.2. Menorca ... 560
6.3. Eivissa ... 562
6.4. Formentera... 563
Conclusions ... 563
Bibliografia i fonts documentals ... 581
Webgrafia ... 613
Annexos ... 625
14
Índex de figures
Figura 1. Percentatge del nombre de turistes estrangers segons el seu principal
motiu de viatge. Moviments Turístics en Fronteres, anys 2012-2018 ... 85
Figura 2. Nombre de turistes estrangers segons el seu principal motiu de viatge. Moviments Turístics de Fronteres. Anys 2012-2018 ... 85
Figura 3. Percentatge de turistes estrangers inclosos en l'opció d'oci com a principal motivació del viatge. Anys 2012-2018 ... 87
Figura 4. Percentatge de turistes culturals respecte del total d'entrades. Anys 2012-2017 ... 87
Figura 5. Total de viatges realitzats dins Espanya per residents espanyols amb motivació cultural. Anys 2012-2018 ... 88
Figura 6. Percentatge total dels viatges realitzats dins España per residents espanyols i percentatge dels que realitzen alguna activitat cultural. Anys 2012- 2017 ... 88
Figura 7. Mapa del patrimoni de la Humanitat a Espanya a l'any 2016 ... 90
Figura 8. Mapa dels conjunts històrics d'Espanya a l'any 2015 ... 91
Figura 9. Mapa de monuments i castells d'Espanya a l'any 2015 ... 92
Figura 10. Vista parcial del mapa Naturaleza, Cultura y Ocio amb els elements patrimonials senyalitzats ... 95
Figura 11. Vista del moll de Palma amb la Catedral de Mallorca al fons (1880-1890) ... 107
Figura 12. Interior de la Catedral de Mallorca, 1904 ... 108
Figura 13. Interior de la Llotja de Palma, 1920 aprox. ... 111
Figura 14. Tomba de Ramon Llull a l'església de Sant Francesc, 1920 aprox. ... 112
Figura 15. Passeig del Born del Palma, 1904 ... 113
Figura 16. Mapa amb les rutes a Mallorca seguides per Margaret d’Este. Imatge publicada al seu llibre de viatge With a camera in Mallorca ... 115
Figura 17. Miramar, Mallorca, 1920 ... 116
Figura 18. Madò Pilla de Miramar, Mallorca, 1920 ... 117
Figura 19. Ruïnes del Castell del Rei, Pollença, Mallorca, 1884 ... 118
Figura 20. Port de Maó (Menorca), 1900-1915 ... 121
Figura 21. Plaça del Born, Ciutadella (Menorca), 1900-1915 ... 124
Figura 22. . Plaça de la Catedral d'Eivissa a Dalt Vila (Eivissa), 1900-1915 ... 126
Figura 23. Logotip del Foment del Turisme de Mallorca elaborat pel pintor Joan Miró als anys setanta ... 135
Figura 24. Principals atractius culturals de Mallorca destacats en el Pla Integral de Turisme 2012-2015 ... 148
Figura 25. Principals atractius culturals de Menorca destacats en el Pla Integral de Turisme 2012-2015 ... 148
Figura 26. Principals atractius culturals d'Eivissa destacats en el Pla Integral de Turisme 2012-2015 ... 149
Figura 27. Principals atractius culturals d'Eivissa destacats en el Pla Integral de Turisme 2012-2015 ... 150
Figura 28. Categories, línies de productes i la seva respectiva situació establerta pel Pla Integral de Turisme de les Illes Balears 2012-2015 ... 151
Figura 29. Accions concretades pel segment estratègic de cultura per l'Agència D’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), any 2019... 155
Figura 30. A l’esquerra jaciments arqueològics de Mallorca declarats Bé d'Interès Cultural i la dreta les construccions defensives ... 159
15
Figura 31. Ruta talaiòtica Sencelles-Costitx (Mallorca)... 160
Figura 32. A l’esquerra edificis religiosos de Mallorca declarats Bé d'Interès Cultural, a la dreta les construccions etnològiques, nuclis urbans i paratge pintoresc ... 161
Figura 33. Miquel Barceló a la Capella de la Trinitat de la Seu després de la seva intervenció, any 2007 ... 162
Figura 34. Mapa dels Béns d'Interès Cultural i Béns Culturals d'Eivissa ... 163
Figura 35. Fotografia extreta del mapa d'elements patrimonials senyalitzats a l'illa d'Eivissa ... 164
Figura 36. Localització dels jaciments arqueològics de Menorca ... 165
Figura 37. Construccions defensives de Menorca ... 166
Figura 38. Opinions de turistes sobre el pagament obligatori de l'aparcament del Santuari de Lluc ... 169
Figura 39. Galeries de les Illes Balears, any 1995 ... 180
Figura 40. Nombre de sales de teatre a les Illes Balears, any 1995 ... 180
Figura 41. Captura de pantalla on es mostra un exemple de la descripció que s'ofereix del patrimoni cultural ... 186
Figura 42. Esquema dels productes i recursos turístics culturals oferts pel Govern Balear ... 187
Figura 43. Mapa del patrimoni cultural de les Illes Balears ofert a la web illesbalears.travel ... 189
Figura 44. Fulletó Archeosites promocionat a la pàgina web de promoció turística de les Illes Balears ... 190
Figura 45. Captura de la informació que es dóna sobre els llocs d'interès a la pàgina de promoció turística del Consell de Mallorca ... 191
Figura 46. Productes inclosos en l'oferta turística del Consell de Mallorca ... 192
Figura 47. Portada del catàleg de la ruta talaiòtica oferta a la web de promoció turística de Menorca ... 194
Figura 48. Productes culturals promocionats a Menorca ... 195
Figura 49. Esquema de les categories culturals promocionades en la pàgina de turisme d'Eivissa ... 197
Figura 50. Itineraris inclosos dins les «Rutes per Dalt Vila» ... 198
Figura 51. Categories culturals promocionades a Formentera ... 200
Figura 52. Mapa del patrimoni cultural de Formentera ... 201
Figura 53. Fotograma del videoclip de Beyoncé i Jay Z gravat al Louvre ... 204
Figura 54. El President del Govern Balears Jaume Matas, la presidenta del Consell Insular de Mallorca Maria Antònia Munar, la batlessa de Palma Catalina Cirer i Pere Serra, a la inauguració de Es Baluard dia 30 de gener de 2004 ... 206
Figura 55. Taula de visitants als museus de les Illes Balears extreta del Pla Estratègic d’Es Baluard 2018... 208
Figura 56. Inauguració de Can Prunera de Sóller dia 24 d'agost de 2009 ... 211
Figura 57. Infraestructures que formaran part de la futura xarxa del Museu d'Història de la Ciutat de Palma: el Castell de Bellver, les Torres del Temple i el Casal Balaguer ... 213
Figura 58. A dalt, l'espai de Ses Voltes on s'ubica el Museu Marítim de Palma. A baix, el Museu de la Mar del Port de Sóller. Els dos espais formen part de la xarxa del Museu Marítim de Mallorca ... 216
Figura 59. Inauguració Museu de la Mar de Sóller, any 2019 ... 217
Figura 60. Projecte del museu arqueològic del Puig de sa Morisca a Calvià ... 218
Figura 61. Cases de Son Real ... 220
16
Figura 62. Responsables de la Catedral de Mallorca, del Museu d'Art Sacre i de la Càtedra de la Seu a la recepció del Museu d'Art Sacre de Mallorca durant la seva
reobertura l’any 2020 ... 222
Figura 63. Cartell de reobertura del Museu Sacre de Mallorca després de l'estat d'alarma provocat per la COVID-19... 223
Figura 64. A dalt: Casa Museu Blai Bonet i Casa Museu Pare Ginard. Abaix Casa Museu Llorenç Villalonga ... 224
Figura 65. La casa museu de Robert Graves ... 226
Figura 66. Imatge de la reobertura del Museu de Mallorca l'any 2015 ... 227
Figura 67. Logotip crear per impulsar una marca turística entorn del talaiot de s'Illot (Sant Llorenç des Cardassar) ... 228
Figura 68. Interior del centre d'interpretació del talaiot de s'Illot (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca) ... 229
Figura 69. Cartell que informa de la reforma de la museografia del Museu de Menorca des de novembre de 2017 a juliol de 2018 ... 231
Figura 70. Dades de visitants del Museu de Menorca dels anys 2014-2018 ... 232
Figura 71. Interior de ca n'Oliver. Escala imperial ... 233
Figura 72. Cartell de l'exposició instal·lada a Can Saura de Ciutadella ... 234
Figura 73. Una de les sales del centre d'interpretació del Far del Cap de Cavalleria ... 235
Figura 74. Usos de l'Illa del Rei establerts en el Pla d'Usos de 2005 de la Fundació Hospital Illa del Rei... 236
Figura 75. Exterior del centre Hauser & Wirth de l'Illa del Rei creat a partir de HWVR ... 238
Figura 76. Captura de pantalla de l'entrada a l'exposició virtual Beside Itself de Hauser & Wirth a l'Illa del Rei (Menorca) ... 239
Figura 77. Interior de l'exposició virtual Beside Itself de Hauser & Wirth a l'Illa del Rei (Menorca) ... 240
Figura 78. Plànols de l'exposició del centre Thalassa. Patrimoni Marítim de Menorca (Es Castell, Menorca) ... 241
Figura 79. Espai proposat per la col·lecció de l'exposició etnogràfica i el Museu del Calçat al Pati de la Lluna d'Alaior (Menorca) ... 242
Figura 80. Ampliació del baluard de Santa Tecla al MAEF inclosa dins el projecte de reforma del museu (Eivissa) ... 244
Figura 81. Seu del Museu Monogràfic del Puig des Molins a Eivissa ... 245
Figura 82. Cartell de l'exposició feta per commemorar els 50 anys de la creació del MACE d'Eivissa ... 247
Figura 83. Interior del Centre d'Interpretació Madina Yabisa a Eivissa ... 248
Figura 84. Interior del Museu Diocesà d'Eivissa i Formentera (Eivissa) ... 250
Figura 85. Centre d'Interpretació de Sa Capelleta (Eivissa) ... 251
Figura 86. Exgerent de la Fundació Illes Balears durant la rehabilitació de Can Ros a Santa Eulària des Riu (Eivissa) ... 253
Figura 87. Interior de la casa de pagès de Cala d'Hort (Eivissa) ... 254
Figura 88. Edifici Pòsit dels Pescador, futura seu del Museu de la Mar i la Pesca d'Eivissa ... 255
Figura 89. Planta de l'edifici de Sa Sinieta. Futur Museu de Formentera ... 257
Figura 90. Interior del Centre Cultural del Far de la Mola (Formentera) ... 258
Figura 91. Mapa de les ciutats Patrimoni de la Humanitat inclòs en el catàleg dedicat a aquestes ... 264
Figura 92. Fulletó de cultura de l'illa de Mallorca de la pàgina web de l’AETIB .. 269
Figura 93. Diferents recursos informatius aportats per les oficines d'informació turística de Palma (Mallorca)... 272
17
Figura 94. Guia dels Museus, col·leccions i centres d'interpretació de Mallorca elaborada pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca l’any 2008 ... 273 Figura 93. Explicació del mapa de rutes per Mallorca oferta a la pàgina de
promoció turística mallorcainfo.net ... 277 Figura 94. Informació inclosa en el mapa turístic «Palma per a tothom» amb les rutes per la part alta i baixa de la ciutat i els museus que hi estan inclosos ... 283 Figura 95. Ruta dels museus del Pla de Mallorca marcada en blau ... 285 Figura 98. Portada de la guia del Pla de Mallorca «Terres Daurades» ... 286 Figura 99. Mapa dels molins de Mallorca inclosos dins la Ruta de Molins de
l'Euroregió ... 289 Figura 100. Cartell de la ruta turística per Montuïri, amb el Museu Arqueològic de Son Fornés ... 291 Figura 101. Logotip de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial... 293 Figura 102. Logotip del East Mallorca Cup ... 300 Figura 101. Captura de les rutes Experience Alcúdia de les audioguies que es poden descarregar de la pàgina de promoció turística del municipi ... 302 Figura 104. Part de l'explicació de la col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora del catàleg de la ruta museística de Menorca ... 305 Figura 105. Informació no actualitzada del Museu Municipal de Ciutadella en el fulletó de Menorca Reserva de la Biosfera ... 307 Figura 106. Visites recomanades per l'Ajuntament des Castell de Menorca... 309 Figura 107. Dades dels museus inclosa dins la proposta «Rutes per Dalt Vila» ... 311 Figura 108. Mapa turístic amb els museus de la ciutat d'Eivissa senyalitzats ofert per l’Ajuntament d’Eivissa ... 313 Figura 109. Ruta 4 per Santa Eulàlia oferta en la pàgina web de promoció turística de l'Ajuntament de Santa Eulàlia i en la qual s'inclouen dos centres museístics de la localitat ... 315 Figura 110. Cartell del programa «La tardor als museus» organitzat per la Secció de Museus del Consell Insular de Mallorca ... 337 Figura 111. Percentatge per categoria dels museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears segons el Directori Estatal de Museus i Col·leccions d’Espanya ... 366 Figura 112. Percentatge dels tipus de titularitat dels museus i col·leccions de les Illes Balears segons les dades aportades pel Director de Museus i Col·leccions Museogràfiques d’Espanya... 367 Figura 113. Percentatge dels tipus de gestió presents en els museus de les Illes Balears segons les dades aportades pel Directori de Museus i Col·leccions
Museogràfiques d’Espanya... 368 Figura 114. Exposició temporal d'una aula republicana feta a Sant Llorenç des Cardassar a partir de la col·lecció del Museu i l'Arxiu de l'Educació d'Inca el mes de desembre de 2016 ... 396 Figura 115. Sala del Museu d'Arts Decoratives ubicat a Son Pax (Mallorca), tancat l'any 2019 ... 397 Figura 116. Exposició en el Centre Artesanal d'Es Mercadal (Menorca)... 399 Figura 117. Tipologies dels espais museístics de les Illes Balears segons el cens de museus elaborat ... 403 Figura 118. Localització dels museus per categoria en les diferents comarques de Mallorca. Elaboració pròpia ... 407 Figura 119. Distribució dels museus per categories arreu de l'illa de Menorca.
Elaboració pròpia ... 409
18
Figura 120. Distribució territorials dels museus d'Eivissa per categories.
Elaboració pròpia ... 410
Figura 121. Tipus de titularitat pública i privada dels centres museístics de les Illes Balears ... 411
Figura 122. Tipus de gestió dels centres museístics de les Illes Balears ... 412
Figura 123. Passeig de la Riba. Una de les aturades de la «ruta alcoveriana» de Palma oferta dins el Mapa Literari d'Espais Escrits. Xarxa de Patrimoni Literari Català ... 415
Figura 124. A l'esquerra, mapa de les rutes de la proposta Walking On Word de la Fundació Mallorca Literària, i a la dreta el piló amb el codi QR per escanejar la informació disponible ... 417
Figura 125. Interior de la Casa museu de Robert Graves Ca n'Alluny, a Deià (Mallorca) ... 419
Figura 126. Temàtiques presents en la tipologia de casa museu a Mallorca ... 420
Figura 127. Museu de Sor Maria Rafela de les Germanes Missioneres del convent del Sagrat Cor de Jesús de Campos (Mallorca) ... 422
Figura 128. Proposta conjunta de Spiritual Mallorca ... 424
Figura 129. Tomba de Ramon Llull a l'interior de l'església de Sant Francesc (Mallorca), any 1920 aprox. ... 425
Figura 130. Interior del museu i centre d'estudis del pare Serra a Petra (Mallorca) ... 427
Figura 131. Imatge amb la que es ven l’entrada a Granja d’Esporles en una web de venta d’experiències turístiques a Mallorca ... 429
Figura 132. Interior del museu de l'Arxiduc a Son Marroig, situat entre Vallemossa i Deià (Mallorca) ... 431
Figura 133. Logotip de Festival Internacional de Música de Deià ... 432
Figura 134. Galeria de pintures de Can Balaguer a Palma (Mallorca) ... 433
Figura 135. Interior d'Es Calderers a Sant Joan (Mallorca) ... 434
Figura 136. Interior de Can Cardaix Fundació Aina Maria Lliteras a Artà (Mallorca) ... 436
Figura 137. Una de les figures de la Casa Museu de la Rondaia de Pere Pujol ArtArtà, a Artà (Mallorca) ... 437
Figura 138. Una de les sales del Museu d'Història de la Ciutat del Castell de Bellver a Palma (Mallorca) ... 440
Figura 139. Sala dels uniformes del Museu Militar del Castell de Sant Carles a Palma (Mallorca) ... 441
Figura 140. Material emprat en la nova sala de prehistòria del Museu d'Història de Manacor (Mallorca) ... 443
Figura 141. Sala romana del Museu d'Història de Manacor (Mallorca) ... 444
Figura 142. Museu de la llata del Castell de Capdepera (Mallorca) ... 448
Figura 143. Col·lecció museogràfica de la bodega Romanyà a Santa Maria ... 449
Figura 144. Ruta del vi del Pla de Mallorca ... 450
Figura 145. Instal·lacions de l'exposició etnogràfic de l'ecomuseu de l'Agroturisme de Son Lladó a Campos (Mallorca)... 451
Figura 146. Codi QR utilitzat per oferir informació de l’exposició de l’ecomuseu de Son Lladó a Campos (Mallorca) ... 451
Figura 147. Sala expositiva de les teules pintades a Can Xoroi, Fornalutx (Mallorca) ... 453
Figura 148. Interior de la Fundació de Cosme Bauçà després de la reforma. Felanitx (Mallorca) ... 456
Figura 149. Interior del museu municipal de Pollença ... 468
19
Figura 150. Espai Sókrates del Museu sa Bassa Blanca Fundació Yannick i Ben Jakober ... 470 Figura 151. Jardí d'escultures del Museu sa Bassa Blanca de la Fundació Jannick i Ben Jakober d'Alcúdia (Mallorca) ... 471 Figura 152. Una de les sales del Museu i Fons Artístic de Porreres (Mallorca) .... 472 Figura 153. Sala de la secció natural del Museu Regional d'Artà (Mallorca) ... 476 Figura 154. Piano que s'exposa a la cel·la 2, avui dia retirat per ordre judicial ... 479 Figura 155. Cel·la 4 de Chopin i George Sand a la Cartoixa de Valldemossa
(Mallorca) ... 480 Figura 156. Targeta Welcome Mallorcard, que inclou la visita a la Cartoixa i el Palau del Rei Sanç, els banys àrabs de Palma, el museu d’Arts Decoratives de Mallorca i els Jardins d’Alfàbia ... 481 Figura 157. Font: pàgina web de la Cartoixa de Valldemossa.
www.cartoixavalldemossa.com. Consulta 13/12/2020, 9:40 h ... 481 Figura 158. Pinacoteca dels pintors de la Serra de Tramuntana del museu
municipal de Valldemossa a la Cartoixa (Mallorca) ... 483 Figura 159. Logotip de l'Associació del Festival Chopin de Valldemossa ... 484 Figura 160. Museu d'Art Contemporani i del Dimoni de Can Planes a Sa Pobla (Mallorca) ... 486 Figura 161. Sala del Museu de Sant Antoni i el Dimoni de Can Planes a Sa Pobla (Mallorca) ... 487 Figura 162. Interior del Centre d'Interpretació de Son Real a Santa Margalida (Mallorca) ... 488 Figura 163. Interior del Museu del Casal de Cultura de Sóller (Mallorca) ... 490 Figura 164. Sala d'exposició del Rafa Nadal Museum Experience a Manacor
(Mallorca) ... 495 Figura 165. Interior de l'Aula de gramàtica de Ramon Llull, al Santuari de Cura (Mallorca) ... 497 Figura 166. Interior de la Institució de la Fundació Pública Mossèn Alcover de Manacor (Mallorca) ... 498 Figura 167. Museu Arqueològic de Deià (Mallorca) ... 500 Figura 168. Interior del Museu Arqueològic de Son Fornés a Montuïri (Mallorca) ... 502 Figura 169. Logotip del projecte ArqueoMallorca ... 504 Figura 170. La primera sala del Museu del Vidre a la Fàbrica de Vidre Gordiola Algaida (Mallorca) ... 510 Figura 171. Interior del museu parroquial de l'església de Sant Julià de Campos (Mallorca) ... 512 Figura 172. Museu de la parròquia de Sant Jaume d'Alcúdia (Mallorca) ... 513 Figura 173. Cartell d'uns dels concerts d'orgue que s'ofereixen els dies de mercat (dimecres i dissabtes) a la parròquia de Santanyí durant els mesos d'estiu de
manera gratuïta ... 515 Figura 174. Sala de medicina i cirurgia de l'Hospital Naval i Militar de l'Illa del Rei del Port de Maó (Menorca) ... 521 Figura 175. Espai Bisbe Vila de la Catedral de Menorca a Ciutadella ... 522 Figura 176. Interior de Ca n'Oliver a Maó (Menorca) ... 523 Figura 177. Museu de Ciències Naturals a Binissuès, a la carretera de Maó a
Ciutadella (Menorca) ... 524 Figura 178. Demostració de tasques agrícoles d'antany a la finca de Binissuès (Menorca) ... 525 Figura 179. Sala de l’almirall Miranda del Museu Històric Militar de Menorca ubicat al poble d’Es Castell (Menorca) ... 526
20
Figura 180. Interior del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) ... 531 Figura 181. Interior del Museu Puget d'Eivissa ... 532 Figura 182. Espai de la cuina en el Museu Etnogràfic d'Eivissa de Can Ros ... 535 Figura 183. Exposició etnogràfica a Ses Païsses de Cala d'Hort a Eivissa, seu del Museu Etnogràfic d'Eivissa ... 536 Figura 184. Museu d'etnografia de Formentera a Sant Francesc ... 539 Figura 185. Tendència de les nacionalitats predominants entre els visitants dels museus de les Illes Balears ... 546 Figura 186. Tendència de les nacionalitats estrangers predominants entre els turistes que visiten els museus de les Illes Balears ... 547 Figura 187. Comparació de les diferents tendències d'estacionalitat dels museus 548
21
Índex de taules
Taula 1. Dades de visitants dels deu monuments més visitats a Espanya l'any 2018 ... 93 Taula 2. Itinerari de talaiots des Migjorn Gran i Ferreries (Menorca) elaborat per Francisco Camps, 1891... 130 Taula 3. Total de turistes que viatgen per oci a les Illes Balears. Anys 2012-2018 ... 138 Taula 4. Percentatge dels turistes nacionals que viatgen per oci i percentatge dels turistes nacionals que viatgen per motivació cultural a les Illes Balears. Anys 2012- 2017 ... 139 Taula 5. Turistes internacionals que realitzen activitats culturals a les Illes
Balears. Anys 2012-2017 ... 140 Taula 6. Comparativa entre les característiques generals del turista cultural i del turista de les Illes Balears ... 145 Taula 7. Monuments i llocs patrimonials de les Illes Balears més destacats a partir de les opinions dels usuaris de Tripadvisor (2017-2019) ... 168 Taula 8. Rànquing de monuments i béns patrimonials de les Balears més
assenyalats a Twitter (2017-2018) ... 173 Taula 9. Equipaments culturals de les Illes Balears a l'any 2002 ... 181 Taula 10. Espais i centres que apareixen en la secció de «museus» oferta en la pàgina web de Turespaña ... 263 Taula 11. Museus que apareixen a la pàgina de promoció turística de l’AETIB ... 266 Taula 12. Espais museístics i elements patrimonials inclosos dins l’apartat
«museus i monuments» de la pàgina de promoció turística del Consell de Mallorca ... 275 Taula 13. Museus esmentats en relació als pobles de la mancomunitat del Pla de Mallorca ... 287 Taula 14. Taula amb les activitats que s'ofereixen al Pla de Mallorca i que inclouen visites als museus ... 288 Taula 15. Centres museístics promocionats pel Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial (selecció pròpia feta a partir del llistat ofert a la seva pàgina web) ... 294 Taula 16. Dates de les reunions celebrades per la Comissió Tècnica Insular de Museus de Mallorca des de l’any 2011-2020 ... 339 Taula 17. Museus i col·leccions de Mallorca reconeguts per legalment pel Consell de Mallorca fins l’any 2020 ... 343 Taula 18. Evolució del nombre de museus i col·leccions museogràfiques a les Illes Balears segons les dades de l’Estadística de Museus i Col·leccions d’Espanya ... 355 Taula 19. Centres inclosos en el Directori de Museus i Col·leccions museogràfiques d'Espanya ... 357 Taula 20. Nombre de museus i col·leccions corresponents per a cada tipologia museística segons el Directori de Museus i Col·leccions museogràfiques d'Espanya ... 365 Taula 21. Titularitat dels centres museístics de Balears segons el Directori de Museus i Col·leccions Museogràfiques d'Espanya ... 367 Taula 22. Museus i col·leccions que apareixen en el fulletó informatiu ofert pel Consell de Mallorca ... 372 Taula 23. Espais museístics inclosos en el Directori de Museus i Col·leccions
Museogràfiques del Consell de Mallorca ... 374 Taula 24. Cens d’elaboració pròpia dels espais museístics de les Illes Balears ... 383
22
Taula 25. Tipologies dels museus de les Illes Balears per illes ... 401 Taula 26. Rànquing de les tipologies predominants a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ... 404 Taula 27. Nombre de centres per Illes segons el seu tipus de titularitat i gestió .. 413 Taula 28. Algunes de les activitats que organitza la Fundació Miró Mallorca de Palma ... 463 Taula 29. Museus que inclouen les rutes dissenyades per ArqueoMallorca ... 505 Taula 30. Percentatges que representa el públic turista en els museus en alguns museus de les Illes Balears ... 545 Taula 31. Xifres de visitants dels museus de les Illes Balears (2014-2019) ... 549 Taula 32. Rànquing valoratiu de la potencialitat turística dels museus de Mallorca.
... 558 Taula 33. Rànquing valoratiu de la potencialitat turística dels museus menorquins.
Elaboració pròpia ... 561 Taula 34. Rànquing valoratiu de la potencialitat turística dels museus d'Eivissa.
Elaboració pròpia ... 562
23 Introducció
Aquest estudi se centra en la valoració dels museus de les Illes Balears amb relació al turisme cultural. Per fer-ho, s’ha fet una aproximació a les propostes de promoció turística entorn dels recursos culturals, i de forma més exhaustiva dels museus, per tal d’oferir una idea de quin paper té, ara per ara, aquest model turístic en cada una de les illes. S’ha revisat la situació del sector museístic de les Balears per constatar la seva potencialitat turística i determinar quines són les possibilitats que ofereix al respecte. Allò que es vol aportar és una valoració general, no exhaustiva de cada museus, però si una visió dels principals aspectes que poden determinar que els centres museístics es converteixen en equipaments culturals rellevants dins l’oferta turística.
El bessó d’aquesta tesi fou un projecte promogut per l’Institut d’Estudis Baleàrics l’any 2009. L’objectiu d’aquest fou elaborar un catàleg raonat dels museus i col·leccions existents a les Illes Balears. Allò que semblava una qüestió evident, sense massa complicacions a l’hora d’afrontar-lo, ha resultat ser un tema d’estudi que ha deixat omplir deu anys de treball, tot i que de manera interrompuda, per raons alienes als museus. Sigui com sigui, les conclusions que es pogueren obtenir d’aquell primer catàleg es deixaren reposar per comprovar com respiraven, o per veure si simplement deixaven de fer-ho. No fou així. De cada vegada el batec del treball realitzat agafava més força, fins al punt de diversificar l’àmbit d’estudi i complementar-lo amb un altre que també ha resultat laboriós: el turisme. Així va ser com hom s’endinsà en un nou tema nou, i a la vegada es va conjugar amb aquell iniciat anys enrere i centrat en els museus.
Alguns pensaran que només es veu allò que es vol, però a mesura que avançava la feina, l’àmbit balear decidia donar més rellevància a la qüestió que ocupava les hores de recerca. Els centres museístics eren de sobte un element d’anàlisi, de reflexió i, fins i tot, de revalorització. Curiosament, sovint aquesta nova consideració anava acompanyada d’un concepte que es presentava a vegades com la panacea de tot: el turisme cultural. En els primers moments, més llargs que curts, més lents que ràpids, les propostes presentades no tenien un rerefons seriós perquè la veritat és que, malgrat que ningú no ho digués en veu alta, la majoria no creia possible que la cultura tingués mai un pes dins el turisme. Aquell que la defensava en veu alta com a una opció qualitativa de model turístic a les Balears era sospitós d’idealista i somiador.
Les dues parts implicades, la cultura i el turisme, no facilitaven la situació. Ambdues semblava que es donaven l’esquena, no es valoraven mútuament, no s’estimaven necessàries entre elles, i molt menys de manera conjunta. Parlar de turisme a casa de la cultura i viceversa, era motiu de ganyotes amagades davall d’una rialla i mirada compassives: «Guaita-la, a aquesta joveneta -semblava que pensaven- encara no sap com funciona el món». Era veritat, no ho sabia, però no tenia por d’indagar-ho i descobrir-ho.
Les actituds compassives no han fet sinó provocar l’impuls de seguir amb l’objectiu marcat.
24
De manera suggestiva, l’avanç en el camí ha anat acompanyat de canvis que han fet que tot tingués un sentit de cada vegada més clar, que fos una melodia més compassada, més fàcil de reconèixer i de tocar. Va arribar un dia en què la compassió es convertí en dubte, després en reflexió i, finalment, en credibilitat. I aquest no és l’últim pas, encara hi ha més per descobrir fins a arribar a la realitat. Mentrestant, a continuació segueix el resultat d’una convicció que amb el temps ha esdevingut una tesi doctoral.
Per concloure amb aquesta obertura i donar pas al contingut de la tesi, no es pot deixar d’esmentar una de les circumstàncies que han marcat no només aquest treball, sinó la resta del món a escala mundial. Dia 14 de març de 2020 el Govern espanyol declarava l’estat d’alarma al país a causa de la pandèmia provocada per un virus nou pel qual no es té encara cura: la COVID-19. A partir d’aquest moment, tota la societat espanyola fou obligada a restar dins les seves cases durant tres mesos. El comerç no essencial va cessar, els centres educatius de tots els nivells van ser tancats, la majoria d’activitats s’aturaren o es feren telemàticament des de casa. Les institucions i equipaments culturals també es veren obligats a tancar, entre ells els museus.
Sens dubte, un dels sectors que ha patit i pateix més les conseqüències d’aquest fet és el turístic. Fronteres tancades, la gent obligada a restar a casa en països d’arreu del món, vols suspesos, hotels i atraccions turístiques tancats. Allò que pareixia impossible va succeir en un període de temps molt breu, mai pensat. Foren dies d’incertesa, de desconeixement de quin seria el desenvolupament de la pandèmia i, en conseqüència, hi hagué una presa de mesures amb una certa acceleració i, a vegades, sense la concreció necessària per posar-les a la pràctica homogènicament. Res ni ningú va poder evitar l’efecte de tot el que suposava tot plegat. Tothom es va haver d’adaptar a una nova rutina diària, a una nova manera de fer i d’afrontar la vida. També els que redactàvem un tesi en la seva fase final. També els responsables dels museus, els quals es veren obligats a tancar, a cercar maneres d’estar presents malgrat que les seves sales estiguessin buides de visitants. Les xarxes socials, les webs i altres recursos electrònics foren els grans aliats per intentar no caure en l’oblit i seguir participant en el dia a dia de les persones.
Alguns obtingueren molt bons resultats, d’altres ni tan sols ho intentaren.
Després de quasi un any d’aquest fet, en el moment d’entregar aquesta tesi, a la majoria dels països europeus ja s’ha posat la primera vacuna contra la COVID-19, però ningú és encara capaç de preveure quan i com serà el final d’aquest episodi històric de la humanitat. Des del passat mes de juny els museus espanyols han anat obrint les portes i adaptant-se a la nova situació (vegeu annex 1). Els avions van tornar a portar turistes a les Balears més o manco per les mateixes dates. Però el panorama no ha estat com sempre, és impossible que ho sigui. Està a l’aire saber quins seran els museus que podran suportar la situació de crisi actual, o quins hauran de tancar. Tampoc se sap com serà el turisme postcovid. Actualment ja es fan estudis, comprovacions, proves, congressos i projectes per tractar aquests temes, per intentar definir estratègies que aportin noves pràctiques resolutives.
25
Pel que fa a la present tesi, durant la seva revisió final s’ha intentat actualitzar el màxim possible les dades respecte als museus de les Illes Balears, sobretot per identificar els que van obrir després de l’estat d’alarma, i aquells que encara no ho han pogut fer. Per conèixer les vertaderes conseqüències, s’haurà d’esperar un període més llarg, segurament d’anys. En aquest sentit, volem ser optimistes i remetre al lema que la societat espanyola va utilitzar durant els mesos de confinament obligatori: tot anirà bé.
Entrant en matèria, el present treball és un estudi de l’àmbit museístic de les Illes Balears, amb relació amb un altre: el turisme cultural. Arran d’una primera aproximació feta amb la confecció d’un cens dels museus balears, es va fer patent la possibilitat d’assumir un treball més profund a partir del qual analitzar en més detall l’àmbit museístic, el qual no havia estat abordat de manera general. Es constatà també, la necessitat de fer una aproximació més detallada, no només respecte al nombre de centres que existeixen, sinó efectuar una revisió dels documents legals que regulen aquest sector i la situació que d’aquesta se’n deriva. Per una altra part, s’han concretat les categories de museus, quines són les que predominen així com la seva ubicació i distribució arreu del territori balear.
Però no es pot definir com un treball estrictament museològic perquè aquest àmbit es vol comprovar des d’una perspectiva molta concreta, la turística. L’anàlisi del sector museístic no ha servit només per sistematitzar- lo sinó també per comprovar la difusió que es fa d’ell en l’oferta turística promocionada per les institucions públiques, concretament el Govern Balear, els Consells Insulars i els ajuntaments. L’objectiu general final és comprovar si aquests equipaments culturals tenen potencial suficient per ajudar a la formació d’un model turístic cultural sostenible que funcioni per relaxar la pressió que el turisme de masses causa a les Illes Balears.
Allò que en un primer moment semblava un treball sistemàtic, una vegada iniciada la feina es va comprovar que no era de cap manera així. El primer entrebanc a superar ha estat la manca d’un llistat o registre de museus oficial, degut sobretot a un retard molt considerable en l’aprovació d’una normativa a partir de la qual els museus puguin adaptar-se a les mesures que estableix la Llei 4/2003, de 26 de març, de Museus de les Illes Balears. Fins a l’any 2019 aquesta llei no va tenir un document normatiu, per això el reconeixement legal dels museus balears ha estat molt difícil, per no dir impossible. En conseqüència, i estrictament parlant, només eren reconeguts com a museus els de titularitat estatal (el Museu de Mallorca, el de Menorca i l’Arqueològic d’Eivissa i Formentera, amb les seves respectives seccions, el Museu Etnogràfic de Muro a Mallorca i el Monogràfic del Puig dels Molins a Eivissa). La resta, no podia acollir-se a les indicacions de la llei perquè no hi ha havia una normativa establerta. A Mallorca es va voler resoldre aquesta situació a partir de l’aprovació d’un reglament propi, concretament el Reglament 5/2012 de Reconeixement i Registre dels Museus i Col·leccions museogràfiques de Mallorca. Aquest document és l’eina necessària perquè els centres museístics puguin ser reconeguts com a museu o com a col·lecció museogràfica. Malgrat tot, cal advertir que aquesta mesura no representa una solució fàcil per a la sistematització de l’àmbit museístic
26
perquè les exigències establertes per aquest document són de difícil compliment per a la majoria de museus de l’illa.
El resultat de tot plegat ha dificultat enormement l’elaboració d’un llistat dels museus i col·leccions de les Illes Balears, bàsicament perquè fer- ho aplicant les premisses legals el resultat és una breu enumeració de centres que, des del nostre punt de vista, no reflecteix la realitat museística balear.
Per aquest motiu, abans de començar a profunditzar en l’estudi s’han establert una sèrie de criteris a partir dels quals s’ha elaborat un cens de museus i col·leccions museogràfiques. Per definir aquests criteris ha estat necessària una primera aproximació a l’àmbit d’estudi per determinar unes condicions realistes a partir de les quals elaborar un catàleg propi de museus de les Illes Balears. Cal dir que malgrat que l’any 2019 es va produir l’aprovació del tan esperat reglament, aquest no ha suposat cap canvi significatiu en el reconeixement legal dels centres, els quals continuen sense poder adaptar-se a totes les mesures establertes.
A partir de la definició d’un nombre concret de centres, s’ha pogut efectuar una anàlisi general de la situació museística balear, en la qual s’han tractat diferents aspectes. Un d’ells és la constatació de les categories presents a les Illes, seguint els criteris establerts per la UNESCO a l’hora de diferenciar els diferents tipus de museus, les quals són també utilitzades en les estadístiques sobre l’àmbit museístic elaborades pel Ministeri de Cultura del Govern espanyol.
Per una altra part, s’ha concretat la localització de cada centre per conèixer la distribució territorial dels museus en l’àmbit general i per cada illa, a més de diferenciar-los també per categories i per comarques. A partir d’aquestes dades és possible obtenir un coneixement més concret que permeti aportar solucions a les possibles problemàtiques detectades així com noves propostes que afavoreixin l’oferta museística existent.
Una altra informació que s’ha intentat obtenir són les xifres de visitants dels museus, però tal com es veurà, no sempre ha estat possible perquè no tots els centres realitzen un control de les visites que reben, i si ho fan no es sol seguir un sistema reflexionat i exhaustiu.
D’altra banda, l’anàlisi dels museus ha estat assolida des d’un punt de vista diferent que introdueix l’altre tema essencial de la tesi: el turisme cultural. La unió d’aquests dos temes es va plantejar des d’un primer moment per una sèrie de motius. El primer fou, bàsicament, que no hi havia cap estudi realitzat al respecte. Com ja s’ha dit, l’àmbit museístic quasi no havia estat tractat de manera general a les Illes Balears. Semblava com si els museus haguessin passat desapercebuts tant pel sector cultural com pel turístic. A més, la idea d’impulsar nous models per produir un canvi significatiu en el turisme de sol i platja imperant a les Illes, és una idea que ha agafat de cada vegada més força. La necessitat d’apostar per un tipus de desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient i en tot el seu entorn, ha posat en primera línia de debat l’adequació i valorització del patrimoni cultural de les Illes com un recurs capaç de proporcionar un turisme diferent basant en un creixement més regular i controlat, manco agressiu i amb unes
27
conseqüències positives no només pels residents illencs sinó també pels milers de visitants que arriben cada any. A poc a poc, les institucions públiques encarregades de la gestió turística han fixat el seu punt de mira en models alternatius, no només en els plans integrals de turisme elaborats, sinó que han començat a posar en pràctica accions encaminades a aconseguir una diversificació de l’oferta amb l’objectiu d’acabar amb problemes que s’arrosseguen des de fa anys, com la pèrdua de qualitat del turisme i de les visites rebudes, la concentració d’aquestes en un breu període de quatre mesos i la sobreexplotació d’un entorn natural molt difícil de recuperar, sense esmentar les conseqüències socials que tot això ha proporcionat (precarietat laboral, increment dels preus en la compra i lloguer de l’habitatge i floriment de moviments social en contra del turisme, entre d’altres).
D’aquesta manera, han sorgit a les Balears accions en les quals conflueixen turisme i cultura, com quelcom excepcional, ja que fins aleshores, aquests tipus de relacions no eren freqüents. Malgrat tot, cal dir que actualment encara no s’ha arribat a un nivell de maduresa que permeti afirmar que el model turístic cultural està consolidat a les Illes. Així i tot, s’han posat en marxa línies d’actuació que han permès establir confluències entre els museus i el món turístic, les quals han estat tractades en aquest treball per comprovar quin tipus de relació s’estableix actualment entre aquests dos sectors a partir de la seva promoció, quins aspectes d’aquesta poden millorar-se i les possibilitats que presenten els museus.
Per tractar el tema, primerament s’ha introduït el model de turisme cultural a escala general, i s’ha intentat concretar quina és la seva incidència a les Illes Balears, a partir de l’anàlisi dels documents referits a la gestió turística elaborats per l’administració pública. Per una altra banda, s’ha avaluat la promoció turística duta a terme pels organismes de diferents nivells (Estat, comunitat i ajuntaments) per comprovar fins a quin punt s’involucra als museus en la promoció turística. Sobretot s’han revisat les propostes fetes en les pàgines de promoció turística en línia que permeten al turista obtenir una idea d’allò que podrà trobar-se abans d’arribar al seu destí. Endemés, el treball presenta els principals projectes museístics nascuts, entre d’altres motius, per convertir-se en un recurs turístic.
Així doncs, la tesi s’ha estructurat entorn de dos àmbits d’estudi:
primerament el turisme cultural, i després els sector museístic balear, els quals han estat valorats de manera individual, però sobretot des de les relacions que s’estableixen entre ells. El treball final consta de set capítols al llarg dels quals es desenvolupen les diferents anàlisis elaborades.
El capítol 1 està dedicat als fonaments de la investigació, on es descriu en què consisteix el treball, quines parts té i quin tema es treballa en cada una d’elles, així com també es concreten els objectius que es volen aconseguir.
Per una altra part, s’explica la metodologia emprada per dur a terme la investigació i quin procés s’ha seguit a partir d’aquesta. Es fa també una revisió de les fonts bibliogràfiques i documentals consultades, així com de l’estat de la qüestió, a partir de la qual es presenten els treballs i publicacions consultats per extreure una informació vàlida pel treball.
28
El capítol 2 marca l’inici dels continguts obtinguts en la investigació.
En ell s’ofereix una visió general i teòrica sobre el turisme cultural, la qual s’ha estimat necessària, ja que com es veurà quan es tracti l’estat de la qüestió, aquest tema ha estat treballat a les Balears per pocs autors. Per aquest motiu s’ha considerat necessari oferir una perspectiva genèrica en la qual es tractin els principals temes i conceptes relacionats amb aquest model turístic. Establir un marc, sobretot a en l’àmbit europeu, a partir del qual conèixer els principals estudis i definicions que s’han elaborat, ha deixat definir un punt de partida per a tot el treball, que deixa veure també des d’on es parteix en el cas de les Illes Balears. A més, s’han tractat les relaciones que s’estableixen en aquest model, en el qual es veuen implicats dos sectors de naturalesa molt diferent, com són el turisme i la cultura. La relació d’ambdós és molt més complexa del què pugui semblar perquè implica diversos elements difícils de concretar de manera individual, per això es fa encara més complicat definir allò que s’entén per turisme cultural. Alhora, això provoca que l’estudi d’aquest model turístic es pugui plantejar des de molts de punt de vista diferents, tants com pugui tenir el concepte d’oci i de cultura. Què és la cultura? Quines activitats es poden incloure dins l’oci? Com es diferencien d’aquelles que són culturals? Afrontar l’estudi del turisme cultural en un determinat indret no és una tasca senzilla, , ja que les variants que hi estan implicades no permeten establir una metodologia d’estudi tancada. En alguns casos, sobretot des de l’àmbit turístic, s’ha intentat arribar a conclusions a partir de dades quantitatives, però el tractament d’aquestes no sempre és uniforme i això pot donar lloc a confusions. A més, no tots els valors i elements involucrats en el turisme cultural es poden mesurar a partir de xifres, per això cal introduir anàlisis fetes a partir de valors qualitatius, estimats amb uns criteris específics que ajudin a obtenir conclusions més enllà de les quantitatives. Tenir una idea general de tots aquests aspectes implícits en el turisme cultural ofereix una base teòrica de coneixement a partir de la qual valorar la situació que es presenta a les Illes Balears.
En aquest mateix capítol, es parla del turisme cultural a escala nacional i s’intenta, a través dels estudis consultats, enumerar una sèrie de característiques generals que contextualitzin aquelles que han estat marcades per a la comunitat balear. Per una altra part, s’han pogut concloure paral·lelismes i eixos transversals per entendre millor el desenvolupament d’aquest model a les Illes. S’han introduït alguns documents de gestió turística elaborats per l’administració pública, com els Plans Nacionals de Turisme, que marquen les línies d’actuació en aquest àmbit, les quals són acabades de definir posteriorment en cada una de les comunitats autònomes.
Allò que es defensa en aquests documents és generalment la necessitat d’apostar per un model de turisme sostenible i la renovació d’aquells destins turístics consolidats però alhora desgastats. En aquest sentit, els recursos patrimonials i culturals reben un paper significatiu. Per aquest motiu s’ha fet referència concreta al patrimoni espanyol, assenyalant les tipologies més comunes i destacades, així com la seva distribució territorial i alguns dels recursos a través del qual és ofert.
29
El tercer capítol està dedicat al turisme cultural a les Illes Balears, i en ell es pretén aportar quin és l’estat actual d’aquests model. Per començar, s’ofereix una evolució històrica del sorgiment del turisme a les Balears, començant per l’etapa preturística, la qual ha estat definida a partir de la bibliografia existent però també arran de l’anàlisi de fonts primàries, concretament dels relats que escriuen alguns viatgers que visiten les Illes entre els segles XVIII i XIX. A partir dels seus testimonis s’han definit quines eren les rutes més recorregudes per conèixer el territori, i quins elements patrimonials i enclavaments són els més visitats. La literatura de viatge ha estat ben estudiada a les Balears sobretot entorn de personatges rellevants que arriben a les Illes atrets pel seu paisatge i per ser un territori encara inexplorat. Allò que no s’havia concretat fins ara però, eren precisament els itineraris que els preturistes (quasi sempre gent de categoria social elevada, artistes, càrrecs polítics i nobles), realitzen, i quins són els béns culturals que més els criden l’atenció. Precisament aquesta ha estat la tasca que s’ha dut a terme i que ha permès establir una sèrie de rutes a Mallorca, dividides en dos blocs: aquelles que es troben dins la ciutat de Palma, i les que es fan fora d’aquest municipi. Pel que fa a Menorca i Eivissa, els testimonis han deixat concretar un itinerari principal a cada illa, mentre que a Formentera no se n’ha pogut definir cap a causa dela manca de testimonis de l’època tractada.
Durant els recorreguts, se citen els edificis i llocs inclosos, i es plasma la visió que els viatgers deixaren de tots ells, així com algunes consideracions generals que s’han pogut establir a partir dels seus relats. D’aquesta manera, s’han marcat una sèrie de característiques generals d’aquest preturisme, el qual es pot considerar, des d’una perspectiva actual, de caràcter cultural.
Per una altra part, s’ha explicat quina fou l’evolució del turisme a partir d’aquesta etapa preturística, amb fets tant fonamentals com el sorgiment del Foment del Turisme, primer a Mallorca i després a Eivissa i Menorca, i la introducció del model de masses, el qual predomina avui dia. Sobretot s’ha fet referència a les conseqüències del turisme de masses i al desplaçament de la cultural i transformació d’aquesta en la promoció turística efectuada sobretot a partir dels anys seixanta, fins a arribar a una visió general de l’actualitat amb el sorgiment de moviments socials en contra d’aquesta activitat.
A partir de dades estadístiques s’han elaborat una sèrie de gràfics que deixen constatar quin volum de visites reben les Balears amb l’oci com a principal motivació però a partir d’aquestes, com es podrà comprovar, no ha estat possible abocar molta llum sobre quina part d’aquestes visites contemplen entre les seves motivacions la cultura. Per això s’ha hagut d’enfocar l’estudi des d’un altre punt de vista, a partir de l’anàlisi del tipus de turista que reben les illes i la seva comparació amb les característiques general que defineixen un prototip de turista cultural, gràcies a les dades aportades per l’Observatori Turístic de l’AETIB.
L’anàlisi quantitativa, doncs, s’ha acompanyat d’una revisió qualitativa d’altres eines posades al servei del desenvolupament turístic, com els Plans Integrals de Turisme i les directrius que en ells es marquen.
D’aquesta manera s’ha avaluat el paper que es dóna als recursos culturals i quines mesures es prenen per posicionar el patrimoni cultural com a producte
