Els espais exteriors com a recurs educatiu:
implementació del projecte d’horticultura a l’educació infantil.
Yamila A. Ruiz Acuña
Grau d’educació infantil
Any acadèmic 2020-2021
DNI de l’alumne: 01876357V
Treball tutelat per Carme Pinya Medina
Departament de Pedagogia aplicada i Psicologia de l’Educació
Paraules clau del treball:
Hort escolar, entorn natural, desenvolupament integral, joc lliure i experimentació
1 La naturaleza benigna provee de manera que en cualquier parte halles algo que aprender.
Leonardo da Vinci (1452-1519)
2 Resum:
En el present treball de fi de grau es poden trobar nocions bàsiques del context de dèficit de natura en l’actualitat i el paper de l’educació com agent equilibrador de desigualtats. El factor principal és el paper de l’hort escolar com a recurs de canvi, a través diferents propostes per dur-ho a terme, adaptant-se a les possibles característiques de diferents centres escolars, a més de diferents propostes complementàries.
Amb aquest projecte no sols es pretén crear un espai més en un centre, sinó canviar la dinàmica d'aprenentatge per a incorporar un projecte nou on la naturalesa consolidi i produeixi coneixements que promoguin el desenvolupament integral per als infants. La idea és canviar la idea que l'aula és l'únic espai on s'adquireixen els coneixements requerits pel currículum, sinó que els espais exteriors també poden oferir experiències didàctiques molt riques.
El meu objectiu és transmetre que la naturalesa és un aspecte primordial en el nostre desenvolupament i que pot tenir una importància decisiva i una gran influència en la manera com aprenen els alumnes. A més ens permeten l'adquisició de moltíssims valors quant a la relació amb els altres, el respecte i l'empatia.
Paraules clau: Hort escolar, entorn natural, desenvolupament integral, joc lliure i experimentació
Abstract:
In the present final degree project, can be found some basic notions of the current context of nature deficit and the role of education as a balancing agent of inequalities. The main factor is the role of the school as a resource for change, through different proposals to carry it out, adapting them to the possible characteristics of different schools, as well as different complementary proposals.
With this project, the aim is not only to create another space in a school, but to change the dynamics of learning to incorporate a new project where nature consolidates and produces knowledge that promotes the integral development of children. The idea is to change the idea that the classroom is the only space where the knowledge required by the curriculum is acquired, but that outdoor spaces can also offer rich learning experiences.
My objective is to transmit that nature is a fundamental aspect in our development and that it can have a decisive importance and a great influence in the way students learn. It also allows us to acquire many values regarding the relationship with others, respect and empathy.
Keywords: School garden, natural environment, integral development, free play and experimentation.
3 Índex
1. Introducció ...4
2. Objectius del treball ...4
3. Revisió de marc teòric. ...5
3.1. L’educació i el respecte a la natura....5
3.1.1. El ritme de vida actual...5
3.1.2. Procés de canvi. ...6
3.2. L’etapa infantil. ...7
3.2.1. L’experimentació i el joc a l’aire lliure ...8
3.2.2. La responsabilitat de l’escola. ... 10
3.3. L’hort com a recurs escolar ... 10
3.3.1. Material natural... 12
3.3.3. El rol docent ... 13
3.3.4. Beneficis que aporta. ... 15
3.3.5. Presència el currículum. ... 16
3.4. Antecedents pedagògics. ... 17
3.5. Educació i natura a Mallorca. ... 18
3.5.1. Projectes. ... 18
3.5.2. Centres. ... 20
3.5.3. Bosc-escoles ... 22
4. Proposta educativa: Creació d’un espai d’horticultura. ... 23
4.1. Procés de planificació. ... 23
4.1.2. Contextualització: ... 24
4.1.3. Altres aspectes a tenir en compte. ... 26
4.2. Procés de creació ... 28
4.3. Propostes complementàries. ... 42
5. Conclusió. ... 49
Referències. ... 51
Annex 1. Material fix a l’hort. ... 53
Annex 2. Calendari de sembres. ... 55
Annex 3. Croquis de les propostes. ... 57
Annex 4: autors de l’Escola Nova ... 60
4 1. Introducció
Actualment la infància esdevé de manera diferent a la qual nosaltres l’hem viscuda. Els meus records de quan era petita es resumeixen majorment a jugar als parcs, pujar els arbres, jugar al pati de la meva casa amb el que fos, mullar-me saltant en els tolls, embrutar-me, jugar amb terra i els insectes que vivien en ella, entre altres coses.
Ara els infants romanen una gran quantitat d’hores al dia dins d'espais tancats, ja sigui a l'escola, en classes extraescolars o a casa, a causa del ritme de vida familiar. Això impossibilita el seu contacte amb el medi natural i la consegüent experimentació amb ell, la qual cosa els arrabassa la possibilitat d'extreure tots els beneficis que aquest els pot aportar.
Un altre factor que dificulta aquesta relació infant-naturalesa és la zona de residència. La massificació de les ciutats on la majoria de famílies viuen, redueix el contacte amb espais verds.
Això, sumat a l'accelerat ritme de vida actual, redueix notòriament la possibilitat d'interacció.
Segons la meva opinió, el centre educatiu pot exercir un paper anivellador, oferint als alumnes recursos educatius naturals per a suplir aquesta manca i donant-les la possibilitat d'aprendre, investigar i experimentar el medi natural, per a així aprofitar tots els beneficis que aquest pot oferir al seu desenvolupament integral.
“Els espais naturals de l'escola són recursos educatius en potència. Entre altres coses són llocs privilegiats de contacte entre el centre educatiu, el territori, el social i el natural.” (Cols, C.
2007)
La tasca d'equilibrar les manques dels infants, és un pes que l'escola porta a coll des de sempre, però a vegades no té els recursos necessaris per a abordar-ho tot. Molts centres manquen d'aquests tant de manera econòmica com formativa, la qual cosa desfavoreix principalment als alumnes.
Per això, aquest projecte abordarà tant la part teòrica com la pràctica, per a oferir eines a centres que desitgin començar amb aquest procés de canvi.
2. Objectius del treball
- Evidenciar, a partir del marc teòric, els diferents beneficis que ofereix el treball de l'horticultura en educació infantil.
- Dissenyar un pla per implementar la presència d'espais d'hort-jardineria dins d'un centre d'educació infantil a partir dels conceptes teòrics apresos.
- Oferir propostes per la creació d’espais exteriors d’hort que serveixin com a recurs educatiu.
5 3. Revisió de marc teòric.
3.1.L’educació i el respecte a la natura.
L’educació respecte al contacte i el respecte per la naturalesa ha anat canviant bastant en els últims anys.
3.1.1. El ritme de vida actual.
Actualment, la nostra cultura està basada en el consumisme i fugacitat de la utilitat de les coses.
Els infants creixen veient com obtenen ràpidament tot el que volen, sense entendre que tot prové de qualque lloc ni la feina que du fer-ho. No entenen que els arbres es talen per a aconseguir paper, com les plantes es tallen per a aconseguir menjar o que els insectes que es maten perquè molesten tenen qualque raó de ser. El fet d'estar totalment allunyats del món natural fa que creixin i passin per la vida pensant en la naturalesa com un simple element més sobre el qual actuar, o un material del qual treure profit.
Els éssers humans ens sentim superiors i rebutgem l'instint que ens convida a relacionar-nos amb la naturalesa. Creiem que podem apoderar-nos i aprofitar-nos dels diferents espais i dels éssers vius que habiten en ells, que podem explotar la naturalesa fins a sacietat, fins que ja no quedi res.
D'aquesta manera, evitant i rebutjant tota relació amb la naturalesa, els infants desenvolupen el que l'autora Heike Freire anomena al seu llibre Educar en Verd: “analfabetisme ecològic”. Això suposa per a ells no saber connectar amb la seva part més primària, patint d'una total desconnexió amb el medi natural. Aprenen a tenir-li por, veient tots els riscos que presenta; a veure-la com un simple objecte; a sentir-la com una cosa bruta i fastigosa; a no tenir-li gens de respecte i a preferir la comoditat, seguretat i calor de la llar.
“Quant més ens allunyem, física i emocionalment, de la nostra connexió amb la resta d'éssers i elements que poblen la terra, més dificultats tenim per a relacionar-los amb ells.” (Freire, 2011, p. 17)
D'altra banda l'avanç de les noves tecnologies, entre altres motius, ha contribuït a aquesta repulsió per la naturalesa, oferint experiències simulades sense sortir de casa. Cada vegada a edats més primerenques els infants estan connectats a les tecnologies, la qual cosa els evita el fet d'haver de buscar la manera d'entretenir-se i experimentar amb el món que li envolta, de sortir a l'exterior o relacionar-se amb altres persones. La societat avança buscant la manera de facilitar als infants maneres d'estar en la naturalesa sense sortir de les seves cases i passem per alt el fet que les edats primerenques són les perfectes per a experimentar amb ella.
Aquest ritme de vida que es veu reflectit en els infants provenen de com els adults pretenem que aprenguin ràpidament, que cremin fases de la vida un veloçment per a anar llevant coses
6 del mitjà sense gaudir d'elles. Això es veu reflectit en frases com: quan aprendrà a parlar? Quan caminarà? Quan menjarà només? Quan podrem llevar-li el bolquer? D’entre moltes altres...
Tot això ho fem de manera inconscient, per a posteriorment reflexionar sobre el ràpid que passa el temps i del poc que hem gaudit els primers anys dels nostres infants.
Vivim envoltats d'informació que podem aconseguir en un clic i no pensem que referent a l'educació no podem exigir una velocitat. Volem les coses fetes ràpid i bé i aquestes dues coses a vegades no concorden.
3.1.2. Procés de canvi.
Amb el temps s'han anat realitzant diferents estudis per a avaluar per què cada vegada hi ha infants amb menys estabilitat emocional, més nerviosos, sense paciència i sense interessos. En ells es conclou que el fet d'estar constantment sobreestimulats fa que els infants perdin l'interès i l’autocontrol, ja que estan acostumats a rebre informació de manera molt ràpida, la qual absorbeixen i assimilen sense ser ells els qui la recullen.
Tenim infants que esperen que els entretinguem, quan naturalment la seva curiositat innata i el fet de sorprendre's per les coses que van descobrint dia a dia és el que els ajuda a aprendre. Així continua sentint interès, per continuar revelant tot el que el món és capaç de transmetre'ls. És tasca nostra, com a adults, dosificar la manera que exposem als infants a la informació, oferint un entorn suficientment ric, de manera que siguin ells els qui puguin manejar la realitat per a descobrir al seu ritme.
El nen original és un nen que està acostumat a iniciar el seu procés educatiu des de dins. És curiós, descobridor, capaç de dubtar sense desconcentrar-se, de formular hipòtesi i de comprovar la seva validesa mitjançant l'observació. (L’Ecuyer, 2012, p.57)
En aquesta línia trobem moviments com el de l'Escola Slow, de na Penny Ritscher, que exposa una educació lenta, centrada en el respecte de les necessitats i els ritmes educatius dels infants.
L'autora defensa que si volem una educació de qualitat per als nostres nins i nines, hem de prendre'ns el temps de pensar en ells i com és la seva manera d'aprendre i dedicar-los temps perquè ells raonin, pensin, imaginin i experimentin.
En aquest llibre es reflexiona sobre la idea que si deixéssim que els infants es paressin a viure els moments de la seva vida, a parlar entre ells i amb els adults, a experimentar les coses que passen i els esdeveniments de l'aula o de casa, a tenir temps per a interaccionar i viure experiències i descobrir, no sols prendrien, sinó que també gaudiran del procés.
La quotidianitat, encara que no ho sembli, pot oferir a l'infant diferents possibilitats d'aprenentatge que no ofereixen les classes extraescolars, aprenentatges significatius de la vida que poden alimentar la seva curiositat i li permeten experimentar la satisfacció de realitzar les coses per si mateix. A més, aquests aprenentatges seran competències que no s'obliden al llarg
7 de tota la vida, mentre que la majoria dels coneixements típicament escolars s'obliden ràpidament.
Seguint aquesta metodologia i tornant al tema que ens afecta, si deixéssim que l’infant tingués més accés i experimentés el món natural d'una manera lliure, observant i intervenint en els processos que es desenvolupen normalment en ell, podria adquirir diferents tipus d'aprenentatges, molt més consolidats que el que podem explicar-li a l'aula sense que pugui veure, tocar, olorar, tastar i escoltar per si mateix.
3.2.L’etapa infantil.
L'etapa infantil és un moment de la vida on els nins i nines tenen una gran facilitat per a aprendre. El seu cervell està en una etapa en la qual és mal·leable i les diferents experiències viscudes afecten considerablement en el seu desenvolupament i la manera en la qual enfrontar- se a les situacions de la vida.
Enfocant-nos en el desenvolupament de l'infant, com el conjunt de canvis que es produeixen a conseqüència de la seva evolució biològica, aquests es produeixen de manera global, per la qual cosa les diferents parts (sensorial, psicomotor, cognitiu, afectiu, social i emocional) es donen simultàniament. Els diferents progressos es van veient en l'actuació de l’infant i van apareixent quan aquest està preparat.
L'adquisició de les diferents habilitats a partir de la relació de l'infant amb l'exterior i les persones que l'envolten és el que anomenem aprenentatge.
Les característiques que destaquen en l'etapa infantil són el descobriment, l'enginy i la curiositat. Els infants comencen a ser més independents per a poder explorar el món que els envolta. La seva curta altura els-hi facilita poder observar coses que es troben en terra i aquesta curiositat innata els serveix com a motor per a experimentar i obtenir els coneixements de manera empírica, abstraient-se de tota la resta que els envolta. Ells senten amb tot el cos el que estan fent.
El context del qual l'infant forma part i les vivències que aquest li ofereix, seran els que condicionin posteriorment el seu desenvolupament. Per tant, aquí és on entra en joc el paper d'adult, que és qui pot proveir i animar a l’infant experiències en contacte amb el medi natural o, al contrari, tallar tota connexió amb aquest i desaprofitar un recurs d’obtenció d’aprenentatges.
Cal observar amb el zoom per a veure la força que tenen els infants petits per a entrar en contacte amb el medi natural, els seus impulsos, les seves proeses, les seves contínues temptatives, el seu convenciment que l'aconseguiran, la seva contínua curiositat, etc. (Ritscher, 2012, p. 11)
L'escolarització suposa pels infants un gran canvi, però també una gran oportunitat d'ampliar els seus horitzons relacionals i d'aprendre, exposant-se a diverses situacions. És molt important que en aquest procés es tingui en compte que el ritme de desenvolupament de cada infant és
8 diferent i per això necessiten processos que els hi facin madurar a poc a poc, sense saltar-se passos ni avançar innecessàriament per complir un termini.
Els infants han de disposar de temps per a interactuar amb el món que els envolta, ja que aquest els permetrà observar i analitzar, pensar que fer abans d'actuar i actuar, observar què fan els altres i poder fer marxa enrere sempre que ho necessitin.
3.2.1. L’experimentació i el joc a l’aire lliure
El joc en les seves múltiples formes i variacions ha format part del desenvolupament humà des de sempre universalment. Mentre juguem, se satisfà la necessitat de diversió, relaxació i distracció de les persones; però també compartim i enfortim llaços d'amistat, companyonia i treball en equip. A més, el joc contribueix al desenvolupament de diversos aspectes físics, emocionals, cognitius, verbals i socials.
El simple fet de jugar, és un motor d’aprenentatge i, amb el temps, s'ha convertit en una eina estretament relacionada amb l'ensenyament i l'aprenentatge a l'aula, ja que suposa l'eix principal de la construcció de coneixement de l’infant. La utilització del joc com una estratègia didàctica permet als infants construir el seu propi coneixement a través de l'exploració, la recerca i l’experimentació, processos que els permetran aconseguir un aprenentatge significatiu.
Jugar a l’aire lliure pot afavorir aquest desenvolupament natural, amb l'interès com a motor d’aprenentatge. Si confiem més en les competències dels infants, i els hi donem suport a la seva activitat autònoma, veurem com són capaços de moltes més coses de les que creiem. A més, la possibilitat de sortir a l'exterior per a poder jugar pot proporcionar els infants un munt d'experiències que no podrien tenir a un espai interior.
Amb el pas del temps, han anat sortint diverses teories quant a aquesta activitat, on podem trobar autors com en Karl Groos (1902), que proposa que el joc que es desenvolupa durant la infantesa constitueix una forma d'exercici preparatori de les funcions i capacitats que el nin o nina ha de posseir en la seva vida adulta. Aquest argument es pot constatar en la manera que els infants aprenen a gestionar diferents situacions, a respectar les regles establertes i a fer ús del pensament crític, la resolució de problemes i d’habilitats intel·lectuals i/o físiques que els hi seran útils en un futur.
Seguint aquesta teoria, el fet de jugar en espais exteriors i en contacte amb la naturalesa pot proporcionar als infants experiències d'aprenentatge molt riques per a la seva vida adulta, que a més no podrien trobar en els contextos usuals de la vida urbana.A més, aquests aprenentatges i valors no es queden aquí, sinó que es porten al seu dia a dia i es poden transmetre en el context familiar.
“Els coneixements i pràctiques adquirits en els horts escolars es transfereixen a les llars dels infants.” (FAO, 2006, p. 12)
Per altra banda, es podria dir que el moment de joc és per evadir-se del món que t’envolta, per estar present en el moment i en les accions que es van realitzant. Després d’estar diverses hores a l'aula, els infants necessiten buidar-se i sortir a respirar aire fresc. L’espai exterior és un entorn
9 on els infants poden moure's lliurement, triar i desenvolupar-se d'una forma natural en relació amb els seus interessos i motivacions.
La llibertat motriu ofereix als infants un alleujament emocional de tota la tensió i les frustracions que poden haver acumulat durant el dia. L’exterior pot esdevenir un bon recurs per alliberar energia contesa, però si els infants passessin més temps a aquest espai, no tindrien aquesta necessitat de desfogar-se i podrien centrar-se més a experimentar el que els hi envolta.
Un altre punt important és que el joc també té un caràcter relacional. En Vigotsky (1966), que ho va analitzar des del punt de vista social, presentant el joc com un fenomen que sorgeix en resposta a la necessitat que té l'ésser humà d’inter-relacionar-se. És a dir, a més de ser un element d’alliberació i plaer, també és una estratègia per comprendre diferents situacions del seu entorn.
Aquesta teoria també s’aplica a la interacció amb els espais naturals, ja que els infants podrien experimentar, a més d’amb els seus iguals o els adults, amb els diferents éssers vius que es troba en els espais exteriors naturals, com insectes, animals o plantes, observar-los i identificar les seves diferents característiques. Quant a les diferents plantes, també es pot veure com aquestes van canviant amb el pas del temps. Potser podran veure si surt qualque fruit d’elles i menjar- se’ls o veure si qualque insecte els aprofita.
Un dels factors fonamentals del joc a la primera infància són els relacionats amb els sentits. És a través d’ells com els infants connecten amb l'ambient i la manera en què exerciten la ment.
Necessiten experimentar les coses directament, veure amb els seus propis ulls i tocar amb les seves pròpies mans, satisfer la seva curiositat, fer-se preguntes i buscar respostes i dotar-se d’instruments per investigar.
D'aquesta manera es van creant les habilitats de recerca i recerca, com poden ser la creació d'hipòtesi, l'observació, l'esbrinament, la formulació de preguntes, la cerca alternatives o l'anticipació de conseqüències sobre materials que no tenen normalment al seu abast. A poc a poc, la ment va classificant i creant criteris cada vegada més precisos del que descobreixen a través dels sentits i amb el temps comentarà a crear una concepció de totes les qualitats de la natura, la qual cosa li permetrà crear uns esquemes mentals a partir dels quals establir habilitats de raonament lògic. Així és com els infants aprenen de l'entorn.
“Aquestes qualitats de la ment, van més enllà de la simple percepció de les coses presents, es posen en relació entre si en la construcció mental.” (Montessori, 1949, p.168)
Oferir als alumnes l'exploració de l'entorn nou que suposa un espai exterior natural, els ofereix la possibilitat de treballar la descoberta, de conèixer, relacionar-se i actuar sobre nous entorns i enriquir-se a partir de totes les seves possibilitats.
Com diu na Catherine L’Ecuyer al seu llibre Educar en el asombro (2012, p.94): “La natura és la primera escola per a que els infants aprenguin de les lleis naturals del nostre entorn”. Estar a fora els serveix per ser més conscients dels factors meteorològics, de les estacions de l'any i les característiques de l'ambient en cadascuna d'elles. Podrien apreciar les diferències en la llum, les ombres i com aquests són afectats pel pas de les hores, el moviment dels núvols, els tipus de pluja, la producció de fenòmens lumínics, com els arcs de Sant Martí o el seu reflex en els
10 tolls. Inclús, podrien descobrir les diferents textures del sòl i de la terra, o veure quins tipus de materials podem trobar en la naturalesa, les seves diferents textures i com poden utilitzar-se en els seus propis projectes.
En conclusió, a l’espai exterior l’infant aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès, a provar, a experimentar, a superar les dificultats. Aprèn a apreciar els estímuls atentament amb tots els seus sentits.
3.2.2. La responsabilitat de l’escola.
L'escola cada vegada porta més pes damunt, ja que en molts dels casos tot el pes de l'educació de l’alumne recau en ella. Per molt que no vulguem, no existeix un mètode pedagògic per excel·lència a utilitzar. No hi ha una resposta correcta per a la qualitat educativa. El millor que pot fer un centre educatiu és buscar una pedagogia el més oberta i activa possible, per a acompanyar als infants en el seu procés de desenvolupament en la mesura que sigui possible.
Actualment, pareix que vivim en una societat que valora en excés la velocitat i el consumisme.
Els infants acudeixen als col·legis sobreestimulats però insatisfets, semblant haver nascut per a acaparar. Per això les escoles han d'evitar l'aprenentatge precipitat, les presses i l'estrès que semblen dominar les nostres vides, per a així evitar un aprenentatge superficial. Aquesta ha de proporcionar el que falta, no el que ja existeix.
En aquest sentit, substituir la pantalla per un jardí, prioritzar el camí abans que la meta, avaluar els petits detalls per sobre de l'assoliment, en definitiva, apostar per la qualitat de l'activitat abans que la quantitat... Això és necessari en l'àmbit escolar familiar.
Per a buscar la qualitat, un centre únicament pot estar constantment en procés de millora buscant diferents propostes per a millorar la seva manera d'exercir l'educació i utilitzant com a criteri d'avaluació la satisfacció reflectida en tots els components de la comunitat educativa.
3.3.L’hort com a recurs escolar
L'hort escolar és un espai dins del centre en el qual els nins i nines poden manipular de manera directa diferents elements naturals i experimentar amb ells. Aquest els ofereix un contacte amb la naturalesa dins del nostre context tan urbanitzat i els permet explorar totes les possibilitats que els ofereix, com la plantació de plantes i hortalisses, a més del posterior desenvolupament d'aquestes, l'observació d'insectes, l'experimentació manual amb elements que no es troben dia de dia, entre altres.
Aquesta eina d’aprenentatge prové del concepte agricultura ecològica que, segons el programa educatiu Agenda 21 escolar (2006, p.10) es defineix com “una pràctica agrícola que no preveu l’ús de productes químics de síntesi”, és a dir, que es respecta la puresa de la natura sense incorporar agents creats per l’home que intervinguin en el seu desenvolupament. S’explica
11 també que aquests productes es poden evitar substituint-los per l'autorització de compost orgànic, el respecte dels cicles naturals de les plantes i els sistemes de rotació de cultius.
Aquesta proposta és ideal per dur a terme en un centre escolar, amb infants petits, ja que s’evita el perill dels agents químics, substituint-los per estratègies per aprofitar el rendiment de la terra.
Així s’aprofiten tots els beneficis que aquest projecte pot aportar sense danyar l’entorn.
D'altra banda, encara que sembli que primordialment es treballa l'horticultura, aquest també proveeix de diferents aprenentatges de manera indirecta.
“A través de les activitats d'hort es pretenen abordar continguts no sols procedimentals o actitudinals, sinó també aquells procedents de diferents àrees del coneixement” (Kaufman, 1995, p. 1)
Com sabem en educació infantil es treballa de manera global, és a dir, que amb una mateixa activitat es poden treballar diferents àmbits del desenvolupament de l'infant. Per tant, alhora que treballem l'horticultura també es desenvolupen diferents objectius curriculars i transversals.
Per altra banda, l’espai d’hort normalment funciona com un lloc separat de l'aula, que es considera la principal font de coneixements, però autors com Kaufman (1995) insisteixen que aquest ha de funcionar amb relació als aprenentatges de l'aula i ser un eix que els determini el treballat en ella gràcies a ser una font d’anàlisis, investigació i aprenentatge autònom. L'autor considera les vivències ocorregudes en aquest espai com una iniciació a les ciències, on els infants s'exposen a diferents fenòmens científics oferts per la naturalesa i les ànsies per descobrir els perquès dels processos són el motor d'aprenentatge.
Per tant, no sols es consoliden en l'hort els aprenentatges conferits a l'aula en dur-los a la pràctica en un espai molt ric en estímuls, sinó que es posen en pràctica el concepte aules de naturalesa o aules a l'aire lliure, concedint-los als espais exteriors el títol d'aula, ja que proveeixen als alumnes de diferents experiències d'aprenentatge que no es podrien donar dins d'una convencional.
Quant a l'educació es refereix, els coneixements sobre la naturalesa normalment es deixaven per a una educació més avançada i es plantejaven temes més enfocats de manera científica.
Actualment, es comença a abordar més àmpliament en educació infantil d'una manera més empírica, començant a fomentar des d'una edat primerenca, per a així afavorir actituds dels infants cap a la naturalesa i assentar les bases per als futurs aprenentatge.
Però si una cosa ha d’estar clara és que el simple fet de crear un espai, no significa que els objectius es vagin a complir automàticament. Com sabem, el context el que determina l'aprenentatge dels infants, per la qual cosa aquest ha d'estar preparat amb molta cura i parant esment a tots els detalls possibles, a més de ser presentat de manera atractiva.
Si presentem un entorn ric en estímuls, ens assegurarem que els infants tindran a l’abast les possibilitats d’adquirir aprenentatges significatius, però sense l’actitud de descoberta de l’infant, l’espai poc pot fer.
Els horts escolars no poden per si sols augmentar el nivell de salut dels infants o substituir els esmorzars escolars, però poden contribuir a això. Abans de res han de ser
12 un instrument educatiu orientat no sols als infants, sinó també a les seves famílies, la comunitat i la pròpia escola. (FAO, 2010, p. 4)
Per aquest motiu hem d'intentar que l’infant se senti a gust en espai i que ho consideri seu per a poder explorar lliure i autònomament.
Aquí és on resideix la importància que l'alumne estigui implicat en el projecte d'hort, a més de la seva utilització quotidiana. Quan els infants formen part del procés de creació és quan aquests adquireix un sentiment de pertinència al lloc. Aquest sentiment és el motor de la seguretat a actuar en aquest context i del desenvolupament de l'autonomia.
3.3.1. Material natural
La majoria de joguines convencionals ofereixen poques possibilitats de joc per als infants, ja que la majoria estan creades per un ús concret, sense deixar molt de lloc a la imaginació. A més, aquest material sol estar fet de plàstic o altres derivats del petroli, la qual cosa resulta poc sostenible, car i pobre quant a les experiències d'experimentació que promou.
Aquestes joguines, promocionades com a productes per a estimular als nins i nines a través de sons, llums o moviments, finalment l'única cosa que aconsegueixen és que l'infant sigui un mer espectador de la seva actuació i a més es pugui sentir sobreestimulat, la qual cosa li pot provocar un estat de nerviosisme.
En Educació Infantil el treball d'hort es fa una manera més holística, per la qual cosa els infants comencen simplement manipulant i experimentant amb el material. Posteriorment la seva curiositat els va plantejant diferents projectes en els quals s'embarquen gràcies als recursos oferts en aquest espai.
Els objectes de la naturalesa són tots molt diferents i posseeixen atributs sensorials molt variats, com les textures, el gust o els sons que produeixen quan s’actua sobre ells. Els colors d'aquests materials no són artificials, per la qual cosa els hi veu més apagats. Aquest factor, encara que no el sembli, és positiu perquè el que produeix una relaxació visual, la qual cosa comporta un estat de calma.
A diferència de les joguines convencionals aquests no tenen cap fi concreta en el joc, sinó que obliguen els infants a imaginar, el que estimula la seva creativitat. Gràcies a les seves diferents formes, grandàries i qualitats, promouen moltíssimes possibilitats, per tant, poden ser tot el que l’infant vulgui, i això pot canviar dia a dia segons la imaginació de cadascun.
Un altre dels beneficis d'utilitzar material natural és que es troben al nostre abast i no precisen una despesa econòmica. En utilitzar materials com a pals, pedres, fulles, fang, aigua, llavors o sorra, els ensenyem als infants que no és necessari comprar productes fabricats per a entretenir- nos sinó que podem crear a partir del no-res. D'altra banda aquests elements en provenir de la terra són biodegradables i no produeix contaminació en finalitzar el seu ús.
13 3.3.2. Relació amb éssers vius.
De cara la biodiversitat la urbanització de l'espai ha contribuït a l'expulsió de moltes espècies del territori habitat pels humans, per no trobar un hàbitat que s'ajusti a les seves necessitats.
Ja fins i tot en el medi natural que és visitat pels humans s'ha dut a terme la destrucció de molts hàbitats a través de la desforestació, l'ús de pesticides i altres accions que impacten en el seu ecosistema, com per exemple la construcció de berenadors, zones d’acampada o cabanyes per a llogar a turistes.
La reducció de l'espai per a aquestes espècies ha contribuït a la seva reducció i una fallada en l'equilibri ecològic de moltes zones. Si afavorim la biodiversitat, potenciem el desenvolupament d'espècies autòctones i fomentem l'existència de depredadors naturals per a diferents plagues.
Considero que aprendre relacionar-se amb les altres espècies que habiten el nostre entorn és un aprenentatge fonamental per als infants d'infantil, ja que aprendre a cohabitar, sentir empatia per la resta d'éssers vius i a responsabilitzar-se pel mitjà que habiten. A més, poder observar la naturalesa d'altres espècies li pot aportar als alumnes molts aprenentatges de tipus biològic.
3.3.3. El rol docent
Per a seguir aquesta metodologia, hi ha unes certes coses que hem de tenir en compte quant al nostre paper com a docents.
Abans de res, hem de recordar que cada persona és un món i té les seves pròpies maneres de treballar. Si bé és cert que no tots els educadors treballem de la mateixa manera ni seguim els mateixos patrons, ni seguim unes certes indicacions a l'hora de treballar amb l’infant en aquest ambient, afavorirem un aprenentatge més complet.
El rol del mestre/a en les activitats d’hort és, en primer lloc, ser una figura de confiança i donar suport als infants en el desenvolupament de les activitats. El principal és acompanyar els infants en el seu procés de joc, sense intervenir i observant les seves tendències per poder treure profit d’elles en futures ocasions. El principal que s'ha de propiciar, és un ambient accessible, de seguretat i confiança, on tothom pugui desenvolupar el seu potencial.
“Juguen (treballen) en un projecte completament seu, amb els seus temps i en un espai dels adults no freqüenten.” (Ritscher, 2012, p. 15)
Un aspecte molt important a tenir en compte és que deixar llibertat als infants per experimentar amb el material espontàniament no és negar l'acompanyament ni deixar fer perquè si, sinó que es tracta d'acompanyar respectant les necessitats de cada alumne.
En segon lloc, l'educador té una gran feina de cara a la preparació prèvia abans de l'activitat.
Tal com ens explica na Gloria Togneti (2012), l’educador, a més, ha de renunciar al paper de protagonista, ha de definir el material, el moment i els objectius, els instruments de documentació i el seu nivell de participació o mediació.
14 És el docent qui té el rol de provocar les situacions apropiades, perquè els infants es plantegin preguntes. És la seva labor planificar una programació del material, els instruments, el tipus de plantes o elements naturals que es facilitaran, però aquesta programació no pot ser rígida quant a preveure l'aprenentatge que desenvoluparà, ja que la manera en què l’infant interactua amb els elements de l'hort és el que definirà el veritable aprenentatge. Com mestres, hem de conèixer als nostres alumnes i dissenyar els escenaris adequats, tenint en compte els temps de cada nen/a, de manera que coneixent el seu procés d'experimentació, els presentarem possibilitats diferents.
En tercer lloc trobem l'observació i documentació com un aspecte imprescindible. Aquest procediment és molt important a l'escola infantil, ja que serveix per a percebre i reconèixer el procés de desenvolupament dels infants en el seu aprenentatge i també per a poder compartir- ho amb les famílies.
A més, és una eina d'avaluació continuada, ja que registrar tots els avenços dels infants ajuda a tenir un seguiment i també a preparar els futurs projectes. Tal com diu en Quinto Borghi (2010):
el desenvolupament no és lineal, sinó arrítmic i asíncron, fet de progressions i regressions. Per això és important conèixer la manera com ajudar cada infant a aconseguir les seves pròpies metes.
Totes aquestes dades promouen una definició d'objectius ferm i ajuden a programar les futures experiències que s'oferiran.
Amb tot i això, hem de tenir molt de compte amb el plantejament d'objectius, per a no caure en una total planificació de les experiències educatives. Si hi ha alguna cosa que té educar en la naturalesa és la possibilitat d'explorar en llibertat i aprendre amb ritme propi. Oferir temps i experiències riques perquè els infants actuïn lliurement sense que aquest temps es perdi.
Els adults han de provocar, sense revelar, sense donar les coses fetes. En aquest àmbit d'aprenentatge és primordial centrar-se en el camí i el procés que utilitzen els infants per a aprendre que en el resultat final ni en el compliment d'objectius.
En últim lloc, ens centrarem en les intervencions que es poden donar entre l'adult i l’infant. El fet de deixar que els infants actuïn lliurement, no significa que no puguem ser aquí per a ells quan ens sol·liciten.
Les principals interaccions que es poden donar en aquest entorn es donen quan l'infant sol·licita ajuda. És fonamental que els alumnes sàpiguen que estarem disposats a ajudar-los, secundar- los i acompanyar-los sempre que ens necessitin. Això reforçarà la seva confiança per actuar i la seva autoestima. Hem de ser presents en els processos en què ells no aconsegueixen comprendre del tot, oferint informació si es necessita, però sobretot oferint la nostra presència com a suport.
15 3.3.4. Beneficis que aporta.
El fet que els infants treballin en l'hort escolar, a més d'aportar-los gran quantitat de coneixements, també pot presenta altres beneficis molt diversos a nivell integral, ja que es relacionen amb gran part dels aspectes del desenvolupament, tant físics, com psíquics i socials.
Beneficis físics.
En primer lloc, jugar en un ambient natural afavoreix el desenvolupament de diferents destreses motrius. Per una part, trobem grans desafiaments en la motricitat gruixuda en realitzar moviments més bruscs com en escalar un arbre, saltar, córrer, rodar, gatejar en un terreny nou, que ofereix canvis de rasant i desnivells.
Per l’altra, també s’estimula la motricitat fina, amb la manipulació dels materials que requereixen un nivell de precisió, potser també en ficar una llavor amb cura en terra o en interactuar amb d’insectes.
En segon lloc, també es pot treballar l’equilibri, en passar per qualque tronc caigut o botant entre pedres. Aquests exercicis serveixen per treballar el to muscular.
En tercer lloc, en dur a terme les activitats anteriors durant el joc, es treballa la coordinació, que pot ser ull-mà o peu-mà. A més, això serveix per treballar la lateralitat i l’esquema corporal.
Per últim, el joc motor a espais exteriors, per tal del moviment de l’infant, ajuda a la prevenció de l’obesitat infantil i de malalties associades com la diabetis o la hipertensió, les quals estan cada vegada més presents en la població infantil gràcies a la mala alimentació i el sedentarisme.
Beneficis psicològics
Pel que fa a la part psicològica, la lliure circulació dels infants propícia el desenvolupament de la seva autonomia, així com la presa de decisions i el fet assumir les seves pròpies responsabilitats. Que pugui manipular i explorar amb total llibertat és fonamental, això els permetrà arribar a nous coneixements, conduïts per la seva curiositat. Crear i desembolicar-se amb total llibertat, també fonamenta la seva creativitat, trobant diferents usos pels materials.
Per altra banda, la iniciativa a l'hora de prendre les seves pròpies decisions, la satisfacció personal i la sorpresa en observar l'evolució del treball realitzat reforcen l’autoestima i l’autoconcepte de l’infant.
A més a més, s’ha de remarcar l’afavoriment de la calma i la relaxació a l’hora de treballar, afavorides pel ritme lent que defineix els processos naturals, com descriu na Catherine L’Ecuyer (2012): “sorprendre's pacientment mirant com s'arrossega un caragol, observant com una flor creix, com una gota de pluja rellisca pel cos d'un centpeus pelut, veient aparèixer un brot, regant les plantes...”
16 Aquest aspecte promou el treball de la paciència i la importància del treball continu per a aconseguir objectius i això els ajuda a trobar-se amb ells mateixos i a descobrir que és una activitat que s'ha de dur a terme amb quietud, actitud que després es veu reflectida també a l’aula, acompanyada amb un augment dels períodes de concentració.
Beneficis socials.
Quant a la part social, a l’hort es treballa molt la convivència, tant amb els altres companys, respectant els seus assoliments, com de cara als altres éssers vius que habiten a l’entorn natural.
Els infants treballen d’aquesta manera el respecte dels altres i potser també la resolució dels possibles conflictes que hi poden sorgir. A més a més, per tal de no córrer perill, els infants han de comprendre i assumir una sèrie de límits i normes.
Altres aspectes beneficiosos per a la vida dels infants que pot aportar el treball d'hort és fomentar una alimentació saludable, cosa que lamentablement no està molt present a la societat actual. Cada vegada hi ha més infants que no volen menjar fruites i verdures, ja que estan acostumats a una alimentació basada en aliments processats.
És important que els alumnes, des de molt petits, coneguin la base d'una dieta saludable i equilibrada i el fet de conèixer la procedència dels aliments pot ser una bona manera perquè mostrin interès per conèixer altres de nous i més sans.
Una bona manera perquè mostrin interès per conèixer nous aliments, o almenys saber d'on procedeixen, és involucrar-los en el procés, que participin activament en tot moment. En un hort-jardí per exemple, els infants veurien de primera mà els resultats obtinguts a l'hora de sembrar.
En darrer lloc, el treball d’hort pot esdevenir una iniciació en el reciclatge, amb l'aprofitament de material usat i de residus orgànics (pells de fruites i verdures): els infants poden observar la transformació de matèria orgànica en compost.
3.3.5. Presència el currículum.
El currículum d'educació infantil (decret 67/2008) és el document on es recullen els diferents objectius i competències que s'han d'assolir en l'etapa infantil, a més de diferents orientacions metodològiques i criteris d'avaluació en la pràctica educativa durant les diferents etapes de la infància.
Si bé és veritat que el currículum d'educació infantil suggereix una aproximació dels alumnes al seu entorn natural, el treball d'hort no té presència escrita en aquest. No obstant això, dur-ho
17 a terme fomenta el treball de les àrees de coneixement, alguns dels objectius i principis metodològics que en ell se n’exposen.
Àrees del currículum:
- Coneixement de l’entorn: és la principal àrea treballada al treball d’hort, ja que suposa un apropament de l’infant al seu entorn natural i els components que formen part d’ell, a partir de processos d’observació, experimentació i anàlisi.
- Coneixement de si mateix i autonomia personal: implica conèixer les pròpies possibilitats i límits per a actuar amb autonomia, autoconfiança i seguretat, autoregulant el propi aprenentatge
- Llenguatges: comunicació i representació: es treballa el llenguatge com a vehicle per a exposar i entendre l'experiència viscuda, per expressar dubtes o inseguretats, per comunicar-se amb els companys i el docent, a més de com a mitjà per a resoldre problemes.
Pel que respecta als objectius del currículum, el treball d'hort pot promoure el compliment de tots ells, partint dels diferents enfocaments que se li pot donar, ja que amb aquesta mena de recurs l’infant com protagonista pot aconseguir a crear tota mena de coneixements a un ambient de seguretat i respecte.
Quant al respecte a la diversitat, el currículum d’educació infantil (decret 67/2008) exposa el següent: “Els centres han d’elaborar les propostes pedagògiques per a aquesta etapa des de la consideració de l’atenció a la diversitat i d’accés de tot l’alumnat a l’educació comuna.”
Aquesta metodologia s'ajusta perfectament a aquesta premissa, ja que és una pràctica educativa que respecta i s'adapta a les característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu dels nins i nines. En ser ells els qui s'autoregulen, fixen els seus ritmes personals.
Treballar d'aquesta manera, a través de l'experimentació i descobriment en un context lliure, suposa una visió del currículum obert i flexible. Com a docents, suposa no centrar-se en objectius tancats, sinó a parar esment al procés, a interessar-se per la solució de problemes, trobar motius ocults, elaborar mètodes personals o compartits per a aconseguir les propostes individuals. Suposa centrar-se en acompanyar els alumnes en el camí que emprenen i no a arribar aviat a la meta.
3.4.Antecedents pedagògics.
Si busquem antecedents en la història de la pedagogia, podem trobar moltes figures que ja s'encaminen a la filosofia que pretenem transmetre. Entre ells, podem trobar:
18 Waldorf:
Aquesta pedagogia està centrada en l'infant i els seus ritmes d'aprenentatge a través de treballs manipulatius. Aquest model, respecte al tipus tradicional, suposa un canvi en el currículum per a fer-lo més obert, flexible i adaptat al mateix alumne.
En Rudolf Steiner, impulsor d'aquesta metodologia, sostenia que és l'infant qui havia de construir els seus propis coneixements al llarg del procés educatiu i a través de la col·laboració amb la resta dels alumnes. Per a ell, els conceptes s'anaven adquirint alhora que els alumnes aconseguien la maduració necessària per a assumir-los.
El paper de l'educador en aquest procés era observar als seus alumnes en tot moment, per a anar introduint els coneixements de manera indirecta quan fos necessari. Això de duia a terme a partir del joc com a motor principal per a l'aprenentatge i la potencialitat de les capacitats de cada infant a través de les àrees de coneixement.
L’escola nova:
Aquest moviment va sorgir amb la finalitat d'abordar una renovació en l'educació. No va ser un moviment uniforme amb un sistema pedagògic concret, sinó que és format per diferents assajos sorgits en la mateixa època de diferents autors, que pretenia modificar l'ensenyament tradicional i situar a l'infant en el centre del procés educatiu.
En aquest cas el professor passava a ser un transmissor de coneixements a ser guia de l'infant en el seu propi procés d'aprenentatge. Per a això es planteja deixar llibertat per a propi joc i experimentació què és el motor del desenvolupament i aprenentatge.
Algun dels aspectes que abasten és que l'educació de servir per a la vida, que ha de girar entorn dels interessos de l'alumne, que aquest ha de tenir un paper actiu en el seu aprenentatge de manera lliure i autònoma i la imatge d'escola com a comunitat.
Els principals autors d’aquest moviment que es plantegen com antecedents pedagògics estan presentats a l’annex 4.
3.5.Educació i natura a Mallorca.
3.5.1. Projectes.
En la nostra comunitat, igual que en moltes altres, han anat sorgint diferents programes o projectes dedicats a la introducció de la naturalesa en el programa educatiu. Per això s'ha unit oferint diferents recursos perquè els centres poden incorporant aquest factor en la seva metodologia i així oferiran els infants una gran riquesa en aprenentatges.
D’entre ells, he recollit els següents:
19 De la terra al currículum
El projecte "De la terra al currículum", sorgit al curs 2013-2014, ha estat desenvolupat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de les Illes Balears i pretén reconnectar la naturalesa amb l'educació infantil a les nostres illes.
El seu propòsit és l'elaboració d'un projecte curricular integral, basat en els principis de l'ecologia, el treball real de l'hort i la cuina ecològic a l'escola, amb la participació de tota la comunitat educativa. Aquesta proposta es va poder dur a terme i els alumnes implicats van poder treballar des d'un enfocament multidisciplinari, constructivista, holístic i sistemàtic el contacte amb el medi natural.
Tal va ser la repercussió del projecte, que va acabar sent seleccionat per al premi d'educació pel desenvolupament sostenible de la UNESCO l’any 2015.
Això va causar un gran impacte en el món educatiu i va animar a altres 13 centres educatius a afegir-se i posar en practica aquesta proposta pel curs 2015-16, ajustant-la sempre a les característiques individuals de cada centre, dels seus alumnes i a les seves possibilitats i recursos propis.
El projecte va acabar formant part de la línia formativa de la Conselleria d'educació de les Illes Balears, el que suposa un gran recurs per tots els centres que vulguin iniciar el canvi cap a una metodologia més ecològica.
Infants de Tramuntana
Aquest projecte està format per professionals de les àrees de pedagogia educació i arts per a crear un concepte multidisciplinari d'una experiència d'educació alternativa. Es tracta d'una proposta de grups de joc, activitats extraescolars i tallers dirigits a infants entre dos i sis anys, realitzats en el bosc de Son Tries, Esporles.
La idea és la creació d’un espai lúdic on s’ofereixen activitats per a grups reduïts d’infants, amb cap altre material que no els ofereixi el bosc. La proposta es planteja com un recurs contra la situació social actual, perquè els infants tinguin un cert contacte amb la naturalesa en un espai segur i vigilats per personal titulat.
El projecte està basat en els eixos de la pedagogia activa, el respecte per la infància i el joc com a motor d'aprenentatge. També s'intenten inculcar valors com el respecte per la naturalesa i dels altres éssers vius, el respecte per les emocions i relacions basades en la confiança, la comunicació i el treball en equip.
Camps d’aprenentatge
El projecte camps d'aprenentatge està compost per diferents centres d'educatius de les Illes Balears que depèn de la gestió de la direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació, Universitat i revolta
20 L'objectiu d'aquest projecte és oferir als alumnes dels centres balears la possibilitat de desenvolupar els aspectes a treballar del currículum d'educació infantil a partir de l'observació, experimentació i treball en el medi natural que ens ofereix el propi patrimoni.
En ells s'ofereix una gran varietat d'activitats, tallers i itineraris educatius guiats en relació amb el descobriment del nostre entorn natural i cultural fent un gran recalcament en l'educació ambiental el respecte per la naturalesa.
Amb tot això es pretén la conservació del nostre patrimoni, el respecte per la naturalesa que ens envolta i la qual no podríem sobreviure i de tots els que cohabiten en ella. Es tracta d'inculcar als infants que el medi natural ens ofereix diferents coneixements, eines i valors que podem descobrir junts i que es poden adaptar al nostre entorn personal.
D’entre els centres que s’han sumat a la iniciativa a les nostres illes, podem trobar:
- Mallorca: Orient, Son ferriol, Es palmer i Binifaldó.
- Menorca: Es pinaret, Far de cavalleria.
- Eivissa: Sa cala.
- Formentera: Sant Francesc Xavier.
3.5.2. Centres.
A la nostra Illa hi ha moltes escoles infantils que dediquen temps a l’educació en la naturalesa, i l’han inclòs al seu projecte de centre.
D’entre tots els centres que s’han sumat a aquest canvi, he fet una petita selecció de centres als quals han anat companyes meves o que m’han recomanat pares d’infants que conec. La idea de ressaltar aquests centres no significa que siguin els únics que innovin en aquest sentit, sinó perquè són clars exemples d’espais exteriors molt rics en aprenentatges i els volia reflectir al treball.
L’Escola activa
Aquest centre, ubicat al Pont d’Inca, busca en l'acompanyament respectuós en el desenvolupament integral dels infants, per això, l'alumnat pot triar entre les opcions de les quals disposa les que més l’interessen per a dedicar el seu temps.
Un dels punts forts del projecte és el desenvolupament en l'entorn natural. El centre disposa d'un gran espai exterior amb gespa, on els infants poden jugar lliurement amb les plantes, el material natural i reciclatge que hi ha al seu abast i, fins i tot, interactuar amb animals com a cavalls. També se'ls ofereixen propostes concretes com a tallers en l'hort o la cura de gallines.
21 CEIP Rosa dels vents
En aquesta escola infantil, trobada a la Colònia de Sant Pere, es recalca la importància del joc lliure i voluntari dels infants per a aprendre i els interessos propis com a motor d'aprenentatge.
En el seu projecte de centre es recalca que els aprenentatges es desenvolupen tant en ambients interiors com exteriors.
Se li ha donat molta importància a la disposició de l'espai exterior, per a donar lloc al joc no estructurat, el semi estructurat i estructurat.
El pati disposa d'una zona de sorra, una esplanada, un rocòdrom, un espai de motricitat, d'equilibris, una zona d'experimentació sonora, d'experimentació amb aigua, de construccions i un solar al costat del bosc. A les estructures que es poden trobar, es pot apreciar que els materials són principalment de fusta i cordes. A més, compten amb un hort escolar i gallines perquè els infants puguin cuidar d'ells.
Quant a l'interior respecta, també podem trobar molt de material natural, tant en el mobiliari, com en els materials manipulables, d'experimentació o per a interactuar amb ells en els diferents espais.
Nauescola
Aquesta escola, situada a Palma, se centra molt en els ritmes i les necessitats dels alumnes i els permet una autonomia completa quant a les activitats que desitgin realitzar.
Entre les seves ofertes trobem tallers molt variats on es treballen els diferents tipus d'intel·ligències a través del sensorial.
L'espai exterior del centre disposa d'una gran esplanada d'asfalt, que disposa de diferents plantes en el seu interior, mobiliari de joc fet de fusta i de material reciclat i un sorral. També podem trobar un gran hort embolicat per terra i herba, amb plantes que els infants poden cuidar
Escola Sa Llavor
L'escola infantil Sa Llavor és un centre situat a Binissalem i la seva metodologia gira entorn del contacte i la connexió amb el mitjà, a través de l'exploració i experimentació en espais naturals que es troben al seu voltant.
Es considera que la natura és imprescindible per al desenvolupament global dels infants, ja que a través del contacte amb ella s'aconsegueix connectar i integrar les diferents àrees de coneixement existents en el pla d'estudis. Pretenen oferir llibertat els infants per a pensar, sentir i viure experiències perquè, d'aquesta manera, és promoure el seu desenvolupament integral.
També es pretén conrear la sensibilitat dels alumnes a través del contacte amb altres éssers vius com són les plantes i animals, creant així un sentit de responsabilitat envers ells i amb el medi ambient.
22 Una de les seves premisses principals és l'agricultura tradicional com a mitjà per a restablir el terreny que els envolta, que ha estat devastat per la sobreexplotació animal i la mà de l'home.
Projecte del qual formen part tota la comunitat educativa.
CEIP Ses Marjades
Aquest centre, situat en Soller, ha estat creat per famílies i professionals de la zona, que tenien com a objectiu una educació basada en el contacte a interacció amb la naturalesa.
Per a això, es fan servir d'una metodologia activa i innovadora, basada en el contacte amb la natura i els valors del respecte a la vida en totes les seves formes.
El centre està envoltat de Patrimoni Natural de les illes balears com són la serra de Tramuntana, la mar i les cases de pedra confrontants la qual cosa atorga un entorn privilegiat del qual poden extreure molts recursos.
Aquesta escola pretén ser la primera escola ecològica pública de la nostra comunitat autònoma, a més d'un referent per a tota la comunitat educativa, brindant als infants la possibilitat d'explorar lliurement l’entorn que els envolta, sentint-se respectats, acceptats i estimats.
3.5.3. Bosc-escoles
Una bosc-escola que és un tipus de centre educatiu basat en l'aprenentatge lliure en un entorn natural i a partir del material que aquest ens ofereix. Aquesta és una metodologia molt innovadora que s'adapta als criteris establerts pel currículum però a partir de la seva pròpia metodologia.
A Mallorca he pogut trobar les següents propostes:
A lloure.
Es tracta d’una bosc-escola ubicada en Esporles, que es defineix a si mateix com un espai d'aprenentatge en el bosc on Segueixen conceptes com la pedagogia activa i verda.
Els aprenentatges en aquests tipus de centres s'obtenen a partir del joc lliure i la curiositat dels infants. El bosc els propicia oportunitats infinites d'aprenentatge, on cada infant pot seguir impulsos al seu propi ritme.
Es procura generar, a través del contacte amb la naturalesa, un sentiment de pertinença cap a ella, a més d'oferir la possibilitat de treure profit de tots els beneficis que aquesta ens pot aportar.
Un dels seus pilars fonamentals és l'acompanyament respectuós per tal d'oferir una figura de mestre no directiu. Se'ls hi dóna una base de llibertat i confiança perquè es desenvolupin en l'espai a partir d'una sèrie de normes i límits establerts per a evitar córrer perill.
23 Ses Milanes.
La bosquescuela Ses Milanes és una iniciativa creada per famílies i docents de Bunyola l'any 2014, l'objectiu de les quals és la criança dels infants en la naturalesa.
La iniciativa està dirigida a infants d'entre dos i sis anys i està autogestionat per la comunitat educativa.
Els alumnes que acudeixen passen els matins en el bosc i en l'hort comunitari de Bunyola, acompanyats per professionals en educació i psicologia. Les activitats realitzades estan basades en joc lliure, la relació amb la naturalesa seguint els impulsos d'actuació i experimentar dels infants. Es pretén que després de l'acció amb el mitjà els alumnes autogestionin els seus coneixements i el seu procés d'aprenentatge.
4. Proposta educativa: Creació d’un espai d’horticultura.
Per a dur a terme un projecte d'hort, el centre haurà de tenir en compte diferents aspectes i seguir diferents indicacions explicades a continuació.
Si bé és cert que no tots els centres són iguals i cap compta amb els mateixos recursos econòmics, espacials o humans, es plantegen diferents propostes perquè es puguin adaptar a les diferents situacions de possibles centres.
És possible que per dur a terme el projecte es necessiti l’organització d’un curs formatiu per al personal docent del centre que estigui interessat en les activitats d'horticultura, perquè puguin ensenyar als nins i nines coneguin la manera correcta de fer les coses i tenint els coneixements bàsics necessaris.
4.1.Procés de planificació.
Com sabem, abans de dur a terme una proposta de millora de centre, es duen a terme diverses reunions amb el personal i l'equip directiu. A les anomenades coordinacions de cicle, el personal docent pot coordinar-se per les activitats que concerten el cicle, la preparació d'aquestes i les propostes de millora a realitzar. En una d’aquestes es pot proposar el projecte d’incorporació de l’hort i espais exteriors com a recurs educatiu.
El primer que es podria abordar a aquesta reunió seria plantejar els motius pels quals no s'ha pogut dur a terme abans aquest projecte o per què no ha funcionat si fos el cas. Possiblement entre les raons trobem la falta de formació del personal, la falta d'organització, la falta de personal que es faci responsable d'aquest espai o la falta de recursos. Obrir aquest tema abans de començar és crucial per a saber amb què barreres partim i trobar solucions per a poder posar- ho en marxa.
24 A partir d’aquest moment, es pot fer una pluja d’idees per a saber les idees prèvies de les quals parteixen els/els docents, si coneixen les tècniques necessàries o els procediments a seguir, quines són les seves expectatives sobre aquest tema i valorar si fa falta l'ajuda d'un professional del sector com a recurs formatiu. També s'avaluaran els recursos dels quals es disposa per a la realització d'aquest espai, tant materials com espacials i personals.
També s’ha de tenir en compte que un gran recurs amb el qual compta el centre a l'hora de posar en marxa un projecte d'aquesta envergadura són les famílies dels infants. Aquestes formen part de la comunitat educativa, són una peça fonamental del funcionament escolar i poden ser de gran ajuda, quant a coneixements, mà d'obra i continuació de la metodologia des de casa.
Per això, abans de decidir res es celebrarà una reunió amb l'AMPA, que ens servirà com a nexe connector amb els interessos de famílies dels alumnes. A la reunió se’ls plantejarà la proposta, passant per tots els beneficis que ofereix un recurs com aquest al centre i el rerefons que té al desenvolupament dels infants, i se’ls demanarà ajuda quant al procés creatiu i organitzatiu.
Finalment, també s'ha de considerar que el centre forma part d'un conjunt més gran, el barri.
Això s'ha de tenir en compte, ja que és possible que diferents persones comerços locals puguin oferir-nos la seva ajuda quant a experiència, ens facilitin o ajudin a trobar material aprofitable o ens tiri una mà a l'hora del muntatge.
Quan es decideix posar en marxa el projecte, és important fundar un grup de persones de cada curs d'infantil que formessin una comissió encarregada do tot el relacionat amb l'hort. Aquests docents seran els responsables de plantejar les necessitats sorgides, fer suggeriments de cara a aquest, i de gestionar-ho amb els altres docents de cara a les reunions de claustre. També podrien encarregar-se de la cura d'aquest espai o de crear una organització on tots col·laborin.
Un aspecte important per plantejar en qualcuna d’aquestes reunions és la necessitat de la cura de l'hort durant l'estiu, quan el centre no està obert i decidir qui es farà càrrec d'aquest.
4.1.2. Contextualització:
Abans de començar un projecte d'aquesta envergadura s'han d'analitzar alguns factors que poden condicionar el procés.
Característiques de l'entorn (socioculturals i econòmiques) i de l'alumnat
Abans de començar un projecte d'aquesta envergadura s'ha de fer una anàlisi de les característiques de l'entorn i de l'alumnat al qual aniria dirigit el projecte en si.
El motiu és que hem de saber com adaptar aquest projecte al context del qual disposem, és a dir, en el cas de l'entorn saber: Quina classe de recursos podem aconseguir en ell, si hi ha possibilitat que les persones del barri col·laborin amb el centre, si les famílies es mostraran col·laboratives o més aviat evitatives. També és necessari aquesta anàlisi per a saber si hi ha possibilitat d'aconseguir els recursos econòmics necessaris per a dur a terme el projecte.
25 D'altra banda, s'estudiarà si en la zona en la qual es troba el centre hi ha espais naturals o parcs amb naturalesa o si es tracta d'un entorn molt urbanitzat, per a saber d'on partim.
De cara a l'alumnat és interessant saber des d'on parteixen els infants que tenim i quines són les seves necessitats en general per a saber si podrem cobrir-les durant el projecte o estudiar com podem fer-lo.
Molta d'aquesta informació es pot trobar en el PEC, però gran part d'ella s'ha de recaptar del personal docent, que aquesta en contacte diari amb els infants.
Característiques del centre.
El primer serà avaluar l'espai que disposem per a saber el punt de partida. Per a això, es necessitarà un croquis del centre, on s'assenyalaran els diferents espais dels quals disposa, com per exemple:
- Zones amb gespa o herba - Zones d'hort (si hi havia)
- Zones amb jardins o petits boscos - Patis exteriors
- Patis interiors - Terrasses o terrats - Zona per a vianants - Plantes interiors
- Zones viàries i de pàrquing
- Zona per a les deixalles i els residus - Punts d’aigua
A partir d'aquest punt procedirem amb l'anàlisi, a partir de les següents preguntes:
- Com és el sòl del qual disposem? És de terra o d'asfalt? Com és la seva extensió?
- Si l’espai disposa de plantes, quines són les condicions en les quals estan? De quins exemplars disposem? Es pot aprofitar aquest espai?
- Si hi ha arbres i el sòl és d'asfalt, aquesta aquest correctament delimitat per a deixar lloc a la planta?
- Quins espais hi ha disponibles per plantejar una zona d’hort?
- Hi ha zona d’emmagatzematge de material?
- Hi ha un punt d’accés d’aigua a prop?
- Altera la creació d'hort a l'espai de joc?
- Hi ha possibles inconvenients com plagues de la zona?
Després d'analitzar aquestes preguntes, podrem desenvolupar un diagnòstic de l'espai del qual disposar el centre i del potencial en els seus espais exteriors, per a intentar treure-li el màxim partit i descobrir que és el que ens dificulta avançar. També, si fos el cas, ens permetrà analitzar els motius d'algun projecte previ fallit.
26 D'altra banda, podem analitzar el tipus de plantes a les quals solem recórrer i la disposició d'aquestes. Per exemple es recorre molt plantes artificials, plantes que s’adapten al clima local o no...
En segon lloc, després d'examinar l'espai disponible, es plantejarà el projecte. Aquest es pot dissenyar al paper primerament. Si fes falta un gran canvi espacial, la direcció del centre s'encarregarà de posar-se en contacte amb l'ajuntament per a sol·licitar els recursos necessaris per a iniciar les labors de preparació de l'espai, com podrien ser: la retirada d'un espai d'asfalt o disposar de maquinàries per a poder remoure la terra.
4.1.3. Altres aspectes a tenir en compte.
Per a posar en marxa el projecte, després de tot el procés analític i organitzatiu, primer hem de proveir-nos el material necessari (annex 1). A més de tenir en compte els diferents aspectes climatològics i d'ubicació que poden ser la diferència en què el projecte sigui reeixit o que es presentin inconvenients.
Què hem de saber del nostre clima?
L'illa de Mallorca es troba en la mar mediterrània, consta de 3.630,7 km² i és molt rica quant a diversitat de terreny, ja que podem trobar zones de platja, urbanes, de bosc i de muntanya.
Una de les seves característiques principals que és el clima mediterrani i normalment és temperat i humit. L'hivern dura uns 2-3 mesos on fa fred, però les temperatures no baixen tant com per a crear glaciacions en terrenys poc elevats. Les temperatures poden rondar els 5 °C.
D'altra banda, hi ha 2-4 mesos d'estiu, on l'ambient es torna bastant sec i no sol haver-hi pluges.
Pel que respecta a les pluges, aquestes són bastant irregulars i estan centrades en la primavera i tardor.
Després d'aquesta petita descripció entenem que el període més difícil a l'hora de cuidar del cultiu és l'estiu.
L’orientació és important?
Si el centre disposa de més d'un espai on es podria instaurar un espai d'hort, es pot tenir en compte que l'orientació és important de cara al funcionament d'aquest, encara que són orientacions generals que poden variar segons la infraestructura del centre.
