Altres aspectes a tenir en compte

Per a posar en marxa el projecte, després de tot el procés analític i organitzatiu, primer hem de proveir-nos el material necessari (annex 1). A més de tenir en compte els diferents aspectes climatològics i d'ubicació que poden ser la diferència en què el projecte sigui reeixit o que es presentin inconvenients.

Què hem de saber del nostre clima?

L'illa de Mallorca es troba en la mar mediterrània, consta de 3.630,7 km² i és molt rica quant a diversitat de terreny, ja que podem trobar zones de platja, urbanes, de bosc i de muntanya.

Una de les seves característiques principals que és el clima mediterrani i normalment és temperat i humit. L'hivern dura uns 2-3 mesos on fa fred, però les temperatures no baixen tant com per a crear glaciacions en terrenys poc elevats. Les temperatures poden rondar els 5 °C.

D'altra banda, hi ha 2-4 mesos d'estiu, on l'ambient es torna bastant sec i no sol haver-hi pluges.

Pel que respecta a les pluges, aquestes són bastant irregulars i estan centrades en la primavera i tardor.

Després d'aquesta petita descripció entenem que el període més difícil a l'hora de cuidar del cultiu és l'estiu.

L’orientació és important?

Si el centre disposa de més d'un espai on es podria instaurar un espai d'hort, es pot tenir en compte que l'orientació és important de cara al funcionament d'aquest, encara que són orientacions generals que poden variar segons la infraestructura del centre.

27 Podem saber l'orientació de l'espai basant-nos en el costat per on surt el sol cada matí. Quan tinguem localitzat per on surt el sol sabrem on està l'est i podem marcar-lo en el croquis que vam fer anteriorment, afegint l'oest (per on es posarà el sol) en el costat oposat.

D'altra banda el sol a l'hora del migdia pot indicar-nos on es troba el sud. Conèixer aquesta orientació és molt important perquè és la terra rep més hores de sol i suporta temperatures més altes a l'estiu (Solé i Weissmann, 2006).

Una ubicació orientada al sud és molt positiva de cara a l'hivern, ja que l'exposició al sol fa que la temperatura sigui una mica més càlida, però negativa a l'estiu, ja que les nostres plantes estan exposades a temperatures molt altes que podrien degenerar-les.

L'est és una bona opció, perquè rep sol al matí, que no té una temperatura molt alta i cada vegada va rebent menys. És millor per a resguardar-se en èpoques estivals. Per contra, l'oest acostuma a ser més càlid a l'estiu.

Quant al nord, aquesta orientació és favorable en els mesos de primavera i estiu, ja que les plantes reben una calor suficient sense un excés de temperatura. Com que el nostre hivern no és tan fred, no és tan imprescindible la calor del sol directe.

Si realment no es compta amb més d'un espai com per a basar-se en l'orientació a l'hora de col·locar l'hort en un lloc en concret, el que es pot fer és adaptar aquest espai tenint en compte les explicacions anteriors.

Sempre es pot dissenyar una manera de cobrir l'hort quan les temperatures eren massa altes, o de mantenir la calor quan siguin massa baixes, potser utilitzant plaques de plàstic que facin un efecte d'hivernacle.

Finalment, s'ha de tenir present que aquest projecte inclou tant als docents com als infants i els seus familiars, a més de qualsevol integrant de la comunitat que vulgui participar i donar una mà. Aquest treball conjunt també produeix una construcció de coneixements a través de l'activitat i el treball en equip per a aconseguir aquesta fi en comú. Es desenvolupen habilitats de planificació, organització, comunicació, col·laboració, empatia, treball en equip, entre altres.

Zones d’ombra.

Disposar de zones d'ombra en l'hort pot ser el nostre gran aliat, sobretot quan ens trobem en èpoques d'altes temperatures. Per això, s'ha d'aprofitar si hi ha arbres prop de la zona d'hort o, si es pot, s'ha d'habilitar una ombra de manera artificial, potser amb un petit tendal o vela, perquè els infants poden resguardar-se del sol quan sigui necessari.

Si no fos possible, és molt important que els infants es protegeixin del sol amb gorres i s'han de realitzar petites pauses per a descansar del sol i rehidratar-se.

28 4.2. Procés de creació

Existeixen moltíssimes maneres de dur a terme un projecte d'hort en educació infantil, segons els recursos dels quals disposi el centre.

Aquestes propostes en concret estan dirigides a infants del segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys) i poden realitzar-se a diferents nivells de consecució per a adaptar-se al nivell de desenvolupament de cada un d’ells.

4.2.1. Objectius.

Objectius generals:

- Crear un context a on poder conèixer i valorar els comportaments bàsics del medi natural, els seus canvis i transformacions.

- Participar activament en la preparació i realització de les activitats.

- Desenvolupar actituds de cura i responsabilitat.

- Promoure el plaer per la realització d'activitats en contacte amb la natura.

- Sensibilitzar cap al sentit estètic de la natura.

- Fomentar el coneixement de les normes de comportament a les zones de joc i cura dels materials i instal·lacions.

- Reconèixer-se com a membre d’un grup i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres.

Objectius específics:

- Actuar sobre els objectes provocant reaccions, canvis i transformacions.

- Comunicar les vivències i observacions a partir de diferents maneres d’expressió.

- Fomentar el respecte i la cura dels elements del medi natural.

- Afavorir el desenvolupament de la motricitat.

- Aprendre a treballar cooperativament.

- Potenciar la responsabilitat i l'autonomia dels infants.

- Respectar les normes i pautes de comportament establertes en l'espai.

- Treballar aspectes com la paciència, l'esforç i la perseverança…

4.2.2. Continguts.

D’entre les diferents àrees, recollides al Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears, podem treballar amb la proposta d’horticultura els següents continguts:

29 Coneixement de si mateix i autonomia personal:

- Adquisició de confiança en les pròpies habilitats per a resoldre tasques per si mateix.

- Participació en activitats de la vida quotidiana oferint la possibilitat de joc simbòlic i assumint una responsabilitat de cura.

- Progressiva adaptació corporal (to, postura, equilibri...) per a realitzar activitats noves físicament.

- Acceptació de normes o pautes per a la interacció amb la resta i amb els elements de l'entorn, que permeten fomentar la convivència i l'aprenentatge col·laboratiu.

- Exploració de l'entorn autònomament i experimentar a través dels sentits per a adquirir diferents aprenentatges.

Coneixement de l'entorn:

- Interacció amb els diferents materials per a descobrir són diferents característiques i utilitats.

- Interès per l'experimentació amb elements naturals, descobrint les seves diferents propietats.

- Percepció dels diferents canvis observats en els elements del mitjà.

- Establiment de vincles de cara al grup al qual pertany i assumpció d'un rol dins d'aquest, diferenciant-lo d'altres grups com pot ser el context familiar.

- Observació de com afecten i quines són les conseqüències de les pròpies accions sobre el medi.

Llenguatges. Comunicació i representació:

- Iniciativa la participació en situacions comunicatives quotidianes, adquirint progressivament les normes bàsiques de comunicació.

- Exploració de diferents maneres de transmetre l'après.

4.2.3. Recursos.

Existeixen diferents tipus de recursos que poden condicionar el funcionament del projecte:

- Humans

S'implica en el projecte tots els membres de la comunitat educativa (personal docent, no docent i les famílies) així com la comunitat-barri on està situat el centre. És important la participació d'un gran nombre de persones per a així poder abastar totes les necessitats que puguin sorgir i, alhora, mostrar als infants que formen part d'un organisme viu i donar exemple sobre el treball cooperatiu per a obtenir una finalitat conjunta.

30 - Materials

Quant als recursos materials s'intentarà que aquest sigui principalment de segona mà o reciclats.

Pel que respecta al material d'hort (annex 1), pot ser aportat per les famílies, comprat en alguna botiga local o donat per persones que treballin en el camp i desitgin aportar al centre. En aquest cas, serà difícil aprofitar material de segona mà, ja que aquest ha d'estar adaptat als infants.

Els materials per a formar estructures en l'hort poden ser adquirits en punts verds o poden ser reciclats de comerços locals, com a peces o caixes de fusta, palets, tests o recipients.

La roba per als infants no poden ser botes d'aigua, jaquetes impermeables o guants, seran responsabilitat de cadascun d'ells. Cada infant haurà de portar el seu propi. En el cas que les condicions econòmiques de la família no li permetin fer-se càrrec d'aquesta despesa, podran informar el centre perquè aquest busqui la manera d'oferir-los aquests recursos.

En últim lloc, el material per a conrear serà aportat pel centre. També els infants poden portar de casa llavors que hagin extret aliments i que es puguin aprofitar en l'hort o plantes per a trasplantar si ho desitgen.

- Econòmics:

Per més que s'intenti aprofitar el material reciclat o de segona mà, la creació d'un projecte horticultura té un gran impacte econòmic per als centres. Per aquest motiu, a més dels fons que aquest pugui aportar també s'haurà de plantejar altres maneres d'aconseguir aquests recursos econòmics.

Actualment la majoria de les famílies es troba en una classe econòmica mitjana i el fet d'haver d'aportar diners el centre pot afectar el balanç de la seva economia. Per tant, s'estudiaran altres recursos com pot ser la realització d'esdeveniments en el centre per a la gent del barri, on es duguessin a terme activitats, rifes, venda d'aliments o recollida de donacions per a poder dur a terme el projecte.

4.2.4. Rol docent.

El docent tindrà diferents rols al llarg del projecte de millora, segons l’etapa que es trobi.

En primer lloc, haurà d’actuar com a impulsor del projecte, proporcionant informació de la proposta a les famílies i als infants i cercant col·laboradors. En obrir el tema a l'aula, s'involucra als alumnes completament i se'ls motiva a formar part. Se'ls pot demanar idees de com els agradaria que fos l'espai d'horticultura i que facin un petit croquis de les seves idees.

Posteriorment, el grup de docents responsables, juntament amb els familiars que s'hagin ofert o amb representants de l'AMPA, realitzaran el disseny de la proposta, analitzant per una part les idees ofertes pels diferents membres de la reunió i, per altra, les idees dels alumnes.

Tot seguit, quan la proposta estigui acabada, es podrà donar començ al projecte. En aquest moment, és paper dels docents responsables l'organització d’aquest i de les persones col·laboradores. Passaran a tenir el paper de programador de les diferents activitats que es

31 realitzaran per a crear l'espai d'hort, a més de gestionar els grups de persones col·laboradores i les sessions de les quals participaran.

Abans de posar-se en marxa, també tindrà rol de facilitador, ja que serà a càrrec dels docents la previsió del material necessari per a cada sessió i l’aprovisionament d'aquest. Durant les sessions, els docents actuaran com a orientadors, acompanyants i motivadors. Seran els encarregats d’observar que se segueixi el pla acordat.

Durant el projecte, els mestres/as tindran el paper de guia de la seva classe, explicant-los el pla a seguir i donant-los l'oportunitat de treballar per ells mateixos per a aconseguir la creació del projecte. En aquest cas el seu paper serà facilitar de l'evolució del projecte, identificant les habilitats, interessos i necessitats dels infants, fomentant una bona convivència en l'espai i l'adquisició dels objectius específics del treball d'hort.

L'educador ha de mirar a l'alumne com un ésser capaç, ha de respectar la seva iniciativa i la seva autonomia, deixar-lo provar, arriscar-se, acompanyar-los i animar-los en la superació de les seves pors, donant-los confiança i suport en les seves accions. Ha de tenir sempre present que ells són el centre del procés educatiu i que només podem acompanyar-los en el procés, proveir el necessari i crear un ambient adequat perquè ells aprenguin.

Finalment, el grup docent responsable del projecte tindrà la labor d'avaluar el procés i els resultats obtinguts.

4.2.5. Metodologia.

La metodologia que es durà a terme serà totalment activa. Es tracta que els infants tinguin l’oportunitat de crear el seu propi espai d'horticultura amb ajuda dels mestres i familiars.

Cadascun aportarà les seves diferents qualitats per a així aconseguir un projecte conjunt.

És molt positiu que els alumnes puguin aportar el que els agradaria que hi hagués en l'hort i que després puguin veure aquests desitjos materialitzats, ja que això els aportés una gran sensació de satisfacció i de pertinença a l'espai.

Les diferents activitats planificades per a dur a terme l'hort es realitzaran en l'espai escollit, seguint el previ disseny elaborat i les indicacions espacials analitzades, però seran flexibles.

Estaran obertes a canvis i propostes dels participants que puguin sorgir el moment, ja que tots tindran dret a oferir el seu punt de vista.

En primer lloc, s'ha de plantejar quina és la capacitat dels grups que es pretén que actuïn sobre el material i els adults que seran necessaris per col·laboraran en el procés a les diferents sessions. Després, s’acordarà una data perquè els col·laboradors acudeixin al centre, adaptant-se a la disponibilitat.

Malgrat que la iniciativa d'hort se sol fer de manera de lliure experimentació dels infants sobre el material, en aquesta ocasió, per a la seva creació es necessitarà seguir unes pautes donades pel mestre per a poder muntar les estructures necessàries.Seran ells qui actuïn sobre el material

32 seguint aquestes indicacions i crearan ells de primera mà, amb ajuda dels adults si és necessari, veient materialitzades algunes de les seves propostes.

En conclusió l’infant serà el centre de l'activitat, ja que serà present durant tot el procés de planificació i execució del projecte de millora. A més, el fet de poder treballar acompanyats dels seus familiars potenciarà la col·laboració i el treball cooperatiu en totes les direccions, creant un clima relacional afectiu, entre els seus iguals, les seves famílies i el personal de l'escola.

4.2.6. Elaboració.

En aquest apartat s'abastaran diferents maneres de dur a terme aquesta proposta, adaptant-se a les diferents possibilitats que pugui tenir el centre infantil.

Després de tota la labor prèvia d’introducció a la matèria, d'organització i planificació de l'espai i de concretar la ubicació on volem posar en el nostre hort, podem passar a fer feina.

S’ha de tenir en compte que les sessions estan distribuïdes d’aquesta manera pensant que es compta amb un espai suficientment ample perquè un parell de grups puguin fer-les paral·lelament als seus respectius torns.

És important tenir en compte que les sessions que duguin un esforç físic considerable seran més curtes per no sobreesforçar els infants.

També s’ha d’esmentar que cada sessió constarà d'uns passos comuns:

o Cada sessió estarà precedida i finalitzada amb una rotllana, on a la primera s’explicarà el que farem i es farà un buidatge previ de les expectatives dels infants i a la segona es parlarà de les experiències viscudes, els sentiments que els hi ha provocat, el que han après i el que els hi ha agradat o no.

o Els infants disposaran d’un quadern de camp, on puguin reflectir el que els ha cridat l’atenció. Seria interessant que a aquest poséssim la data de cada sessió i els alumnes poguessin dur un registre del clima que fa i a quina estació ens trobem. Així els ajudem a ser conscients d’aquests aspectes. Se’ls donarà temps a cada sessió perquè puguin representar allà el que trobin necessari.

o Abans de cada sessió els infants agafaran el seu equipament i el material necessari de l’espai d’emmagatzemament i, al final, aquest serà tornat allà on pertoqui. L’única sessió que és diferent, serà la primera, on l’equipament és dut de casa i col·locat per primera vegada a l’espai.

Per últim, un aspecte molt recomanable és tenir una zona d'emmagatzematge del material de l'hort prop d'aquest, en el qual es trobaran els recursos necessaris perquè els infants tinguin a la seva disposició tot allò que requereixin. És important que aquest estigui en bon estat i ordenat.

Aquest magatzem pot ser una caseta, un cofre o un armari. L’important és involucrar els alumnes en l’emmagazemament i l’ordre de les eines i la seva roba de fer feina a l’hort. Si els

33 fem formar part d’aquest procés de decidir on va cada cosa, és més probable que respectin l’ordre a l’hora de reconar.

- Si es disposa de sòl de terra.

Primera sessió:

Primer de tot passarem a preparar-nos amb l’equipament adequat, Que els infants han duit de ca seva. Després, els presentarem l’espai seleccionat per crear el nostre hort.

Abans de passar a l'activitat seria interessant que els infants fessin primer contacte amb el material per a familiaritzar-se amb ell. Algunes d'elles ja són coneguts, com les pales, però altres els resultaran en totalment noves. Els deixarem observar i tocar les eines i procurarem nomenar les noves. D'aquesta manera afavorirem que estiguin còmodes amb ells, el que augmentarà la seva seguretat per a actuar.

Seguidament, invitarem als infants a posar-nos mans a l’obra. Passarem a netejar la zona arrencant les plantacions existents. És important explicar-les que les plantes que estem llevant han aparegut totes soles i que dificulten el creixement del nostre cultiu.

En aquesta part deixarem que els infants experimentin amb les diferents textures que es troben.

En arrencar les males herbes, també estaran tocant la terra, petites pedres o trobant alguns insectes que habiten en ella.

És important que els deixem actuar lliurement sobre l'element i que provin les possibilitats que els ofereixen els nous instruments que tenen al seu abast. També els podem oferir aigua per modificar l’estat de la terra.

Finalment, després de la rotllana final, els infants passaran a deixar el material al seu espai d’emmagatzemament. Amb les indicacions de l’adult, seran els encarregats de posar tot on toca.

Seguidament es llevaran les botes i rentaran bé les mans.

Segona sessió:

Havent llevat les males herbes de l’espai, podem passar a llaurar la terra amb les eines necessàries, com poden ser el rasclet, l'aixada o bé la forca. Els explicarem que la terra està molt dura i que l’hem de separar un poc per poder plantar.

Primer els convidarem a tocar la terra tal com aquesta hora perquè vegin que tenen parts compactes. Després, els mostrarem la manera de llaurar amb els materials que tenim i estarem molt disponibles i pendents que ningú es faci mal. Per aquesta sessió podem demanar la col·laboració d’un familiar. Finalment tornaran a tocar la terra per a notar la diferència a com estava abans i els convidarem expressar aquestes sensacions de manera oral.

34 Després passarem a compostar la terra que hem preparat amb un compost orgànic preparat anteriorment amb rests de fruita dels berenars d’un parell de setmanes abans. Contarem als infants que això que a nosaltres no ens serveix es pot utilitzar per a millorar la seva capacitat de la terra i nodrir el cultiu.

El compost estarà ubicat a un parell de cubs i els infants ho barrejaran amb la terra.

En acabar, els explicarem als alumnes que hem de deixar que la terra absorbeixi el que l’aporta el compost per continuar un altre dia.

Tercera sessió:

A aquesta sessió, com la terra està llesta, podem realitzar el procés de mesurament i distribució del terreny, és a dir, dividir aquest espai segons els participants que vagin a fer ús d'ell (les diferents classes). Aquest és un factor important, ja que per als infants resultessin molt interessant seguir el procés de les seves plantes i no podran fer-lo si aquestes són manejades per

A aquesta sessió, com la terra està llesta, podem realitzar el procés de mesurament i distribució del terreny, és a dir, dividir aquest espai segons els participants que vagin a fer ús d'ell (les diferents classes). Aquest és un factor important, ja que per als infants resultessin molt interessant seguir el procés de les seves plantes i no podran fer-lo si aquestes són manejades per

In document Els espais exteriors com a recurs educatiu: implementació del projecte d’horticultura a l’educació infantil (sider 27-0)