Títol: La Primera Revolució Industrial a través de l'art:
una proposta per quart curs d'Educació Secundària Obligatòria
NOM AUTOR: Pedro P. Borràs Palmer
Memòria del Treball de Fi de Màster
Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Geografia i Història )
de la
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Curs Acadèmic 2019-2020
Data 12/02/2020
Nom Tutor del Treball: Sebastià Serra
Resum
El present treball de fi de màster està dirigit per alumnes de 4t d'ESO, i s'emmarca dins els continguts relacionats amb la primera revolució industrial.
Els objectius principals que es persegueixen són la integració de la Història de l'Art com a eina per l'estudi i l'adquisició de coneixements de la Història, fomentant la interrelació entre disciplines, i atorgar a l'alumne un paper protagonista dins el seu procés d'aprenentatge, intentant desenvolupar valors i capacitats cognitives al marge de l'adquisició de coneixements, amb la finalitat de formar futurs ciutadans crítics i respectuosos a la societat d'avui dia.
D'aquesta manera es proposaran diverses rutines de pensament, les quals es treballaran partint d'obres d'art per tal que siguin els alumnes els que aconsegueixin desenvolupar el seu coneixement analitzant i sospesant les diverses vies del relat històric.
Paraules clau
Primera Revolució Industrial, Història de l'Art, Història, Rutines de pensament
Índex de continguts
1.Introducció...4
2. Justificació...5
3. Objectius...7
4. Estat de la qüestió...10
4.1 La interrelació entre disciplines: la integració de la Història de l'Art dins l'ensenyament de la Història...10
4.2 Les Rutines de Pensament de Project Zero...17
5. Context historicoartístic...22
6. Proposta didàctica...24
6.1 Introducció...24
6.2 Avaluació...26
6.3 Desenvolupament de la proposta didàctica...28
7. Conclusions...51
8. Referències bibliogràfiques...53
9. Bibliografia...56
10.Annexos...58
10.1 Annex 1: material i desenvolupamen de les activitats...58
10.2 Annex 2: rúbriques d'avaluació...99
1. Introducció
A continuació presentarem aquest Treball de Final de Màster en Formació del Professorat, el qual consisteix en una proposta didàctica que persegueix apostar per la interrelació entre les disciplines d'història i d'història de l'art, integrant la Història de l'Art dins l'ensenyança de la Història com a eina per millorar el desenvolupament de l'aprenentatge de l'alumne, al mateix temps que pretén donar el paper protagonista a l'alumne del seu propi aprenentatge.
Aquesta proposta anirà destinada a alumnes de quart curs d'Educació Secundària Obligatòria, i es tractaran els continguts que fan referència a la primer revolució industrial. La proposta està dividida en set activitats i distribuïda en vuit sessions, on es treballaran de forma oberta i crítica els principals elements que conformen aquest tema, les seves causes, el seu desenvolupament, les seves conseqüències, les seves manifestacions culturals i socials, etc.
Per tal d'aconseguir una interrelació entre disciplines integrant la Història de l'Art com a eina productiva dins l'aprenentatge de l'alumne, les activitats es desenvoluparan partint sempre d'una obra d'art, sobre la qual es realitzaran interpretacions i s'extreuran les primeres pinzellades d'informació que es desenvoluparan posteriorment per tal de construir el relat històric argumentat.
Per realitzar aquesta tasca, i al mateix temps perseguir l'obejectiu de donar el protagonisme a l'alumne, utilitzarem rutines de pensament desenvolupades pels investigadors de Project Zero de la Universitat de Harvard, les quals s'adapten perfectament a les nostres idees de desenvolupament cognitiu i al nostre treball a partir de la representació artística com eina de treball. Això es produeix gràcies al fet que aquestes rutines persegueixen l'objectiu de facilitar la comprensió i l'adquisició de coneixements al mateix temps que es fomenta la motivació, el treball en grup i es potencien les actituds crítiques de l'alumne.
Així doncs, a continuació presentarem la nostra proposta didàctica, la qual es basarà en aquestes premisses comentades en aquest apartat, per tal d'aconseguir els nostres objectius, els quals presentarem seguidament.
Posteriorment intentarem desenvolupar quin ha estat el paper de la Història de
l'Art dins el món de l'educació secundària, destacant els principals estudis i les principals propostes que tracten el tema de la integració de la Història de l'Art dins l'ensenyament de la Història. Dins aquest apartat també tractarem breument quines son les propostes de les rutines de pensament, per poder comprendre millor com aquestes són unes eines molt potents per fomentar l'aprenentatge i la motivació dels alumnes. Seguidament ens posarem situació temàtica establint un petit resum sobre el context historicoartístic treballat, el qual fa referència a la primera revolució industrial. Per acabar presentarem àmpliament la nostra proposta didàctica.
2. Justificació
Al llarg de la nostra formació com a docents cursant el Master en Formació del Professorat hem adquirid una sèrie de coneixements i d'habilitats amb les quals poder realitzar una tasca docent de qualitat, centrant-se especialment en la inclusió de tots els alumnes per igual, per tal de fomentar l'aprenentatge al màxim nivell possible per a tots ells. Aquesta tasca, seguint les pautes tradicionals de l'ensenyament, resulta força complicada, pel fet dels canvis socials que s'han produït al llarg de les darreres dècades en qüestions de globalització i multiculturalitat.
Per tant, es evident que la manera d'ensenyar ha d'evolucionar al mateix temps que les necessitats de la societat. D'aquesta manera els docents ens hem de veure obligats a cercar noves vies de treball per tal de motivar i connectar amb els nous models d'alumnes que trobam a les aules, hem de ser capaços de transmetre als alumnes que els coneixements que han d'aprendre estan totalment vinculats al que es trobaran a la vida, i per tant, són d'una gran importància.
Així doncs, i seguint les propostes adquirides durant el màster, hem decidit mirar cap una educació de futur, allunyant-se de l'ensenyament tradicional i apostant per aquelles metodologies que fomenten el protagonisme de l'alumne com a principal font d'aprenentatge. A més consideram que és molt important que adquereixin capacitats cognitives d'anàlisi, raonament, relació,
crítica i treball cooperatiu, a banda de la simple adquisició de coneixements, intentant aconseguir d'aquesta manera que els alumnes siguin els constructors del seu coneixement i prenguin consciència de la importància que tendrà al llarg e les seves vides dins la societat d'avui dia.
D'altra banda, un dels aspectes que també hem pogut observar durant la nostra formació com a docents és la pluralitat de disciplines que trobam dins el marc de geografia i història, fet pel qual hem decidit apostar per la unificació d'aquestes disciplines, per tal d'entendre millor la història i l'art com un conjunt i no com a disciplines separades. Destacant que l'art pot ser una eina essencial per treballar la història d'una manera molt productiva i allunyada de les ensenyances memorístiques tradicionals. A més de fomentar la transversalitat entre les disciplines que conformen la nostra àrea d'ensenyament.
Així doncs, per tal d'integrar la història de l'art dins l'ensenyament de la història i al mateix temps fomentar la motivació dels alumnes, les seves capacitats cognitives i el seu protagonisme dins l'aula hem considerat que les rutines de pensament creades pel grup d'investigació Project Zero de la Universitat de Harvard, es presenten com una eina de treball totalment adequada per realitzar aquesta tasca, pel fet que es tracta d'estratègies metodològiques que persegueixen l'objectiu de facilitar als alumnes la comprensió de les matèries treballades mitjançant el desenvolupament del pensament crític i creatiu dels alumnes, impulsant la motivació dels alumnes a partir del seu protagonisme dins el procés d'aprenentatge, a més de fomentar el treball en equip.
Amb aquestes rutines podem aconseguir treballar amb profunditat l'exploració d'idees, així com la seva sintetització i la seva organització, a més de tenir l'oportunitat d'aprofundir i ampliar els seus coneixements, sempre partint dels coneixements previs que pot tenir l'alumne. D'aquesta manera podem considerar les rutines de pensament com unes eines que ens donen l'oportunitat que els alumnes siguin capaços de construir el relat històric mitjançant l'observació i l'anàlisi d'obres d'art, a més de fomentar els seus raonaments justificats a l'hora de resoldre problemes. També cal destacar que
amb el treball de les rutines de pensament la inclusió de tots els alumnes és molt elevada, ja que els fa partícips a tots per igual del seu procés d'aprenentatge, sense haver de crear distincions entre ells determinades per les seves capacitats.
3. Objectius
Partint de les premisses comentades a l'apartat anterior, a continuació presentarem els objectius de la present proposta didàctica, és a dir, elaborarem una proposta amb la qual intentarem treballar al màxim els continguts curriculars referents al bloc de la revolució industrial per a 4t curs d'Educació Secundària Obligatòria, però ho farem intentant que l'alumne sigui el vertader protagonista del seu procés d'aprenentatge, fomentant la seva motivació, les seves capacitats cognitives, el seu pensament creatiu i el treball cooperatiu. A més ho realitzarem partint d'obres d'art, per tal d'integrar la història de l'art com a eina de punt de partida perquè els alumnes siguin capaços d'extreure de forma raonada i argumentada aquella informació que els ajudi a crear el relat històric que conformarà els continguts que s'han de treballar dins aquest bloc temàtic. D'aquesta manera la nostra intenció és la d'allunyar-nos de les metodologies expositives tradicionals i així fer a l'alumne partícip de la creació dels seus coneixements, motivant la seva participació dins el procés d'aprenentatge al mateix temps que es treballen les seves capacitats cognitives i cream una transversalitat entre la història i la història de l'art, per tal de crear una visió unificada d'aquestes disciplines. Així doncs seguidament presentam els objectius que perseguim amb la nostra proposta didàctica.
Objectius generals:
- Plantejar una proposta didàctica per alumnes d'Educació Secundària Obligatòria que compleixi amb els requisits proposats al currículum de Geografia i Història, al mateix temps que presenti un caràcter innovador per tal de fomentar l'aprenentatge dels alumnes.
- Elaborar un model d'activitats que treballin amb profunditat les competències, els continguts i els estàndards avaluables que ens presenta el currículum, al mateix temps que motivin als alumnes i els converteixin en els protagonistes del seu procès d'aprenentatge.
- Realitzar un estudi de quin és l'estat actual de la nostra proposta, analitzant quin és el paper de la Història de l'Art dins l'ensenyament de la Història a l'Educació Secundària Obligatòria al llarg del temps, parant especial atenció a aquelles propostes que fomenten aquesta integració i ens serveixen d'inspiració per tal de crear les nostres propostes didàctiques.
Objectius específics:
- Treballar els continguts d'història de quart curs d'Educació Secundària Obligatòria els quals fan referència a la Primera Revolució Industrial, a partir l'art d'aquest període i mitjançant les rutines de pensament. Destacant que aquestes rutines són aplicables a la resta de continguts d'altres blocs temàtics i a tots els nivells.
- Estudiar i analitzar el fet històric a partir de les manifestacions artístiques implícites del seu context, com a eina fonamental per desenvolupar les capacitats cognitives de l'alumne, fomentant l'esperit crític, la producció d'idees i el qüestionament dels fets, oferint una visió àmplia i amb diversos punts de vista del relat històric, integrant valors personals i socials dins el seu aprenentatge.
- Desenvolupar les capacitats intel·lectuals dels alumnes mitjançant activitats que estimulin la seva implicació en el procès d'aprenentatge, convertint-los en els protagonistes del seu aprenentatge.
- Oferir als alumnes les eines per poder conformar el seu coneixement del tema tractat, mitjançant les rutines de pensament, gràcies a les quals podran desenvolupar el seu aprenentatge a diferents nivells, en funció dels seus coneixements previs i de les seves necessitats. Possibilitant la diversitat d'opinions i la creació d'un clima crític i respectuós amb totes les idees que es produeixin, ajudant d'aquesta manera a l'alumne a comprendre i a desenvolupar-se millor en el món d'avui dia.
- Fomentar el respecte i el treball col·laboratiu entre els alumnes, oferint una inclusió total per a tots els alumnes, gràcies al caràcter obert i integrat de les rutines de pensament, les quals faciliten els diversos nivells d'aprenentatge que pot oferir el grup, a més d'oferir l'oportunitat que tots siguin escoltats i que puguin expressar les seves inquietuds i els seus coneixements, tant previs com obtinguts durant el procés d'aprenentatge.
4. Estat de la qüestió
4.1 La interrelació entre disciplines: la integració de la Història de l'Art dins l'ensenyament de la Història
Un dels objectius principals d'aquesta proposta didàctica persegueix la interrrelació de disciplines, amb la idea d'integrar la Història de l'Art dins l'ensenyament de la Història, intentant aprofitar al màxim les seves possibilitats, per tant, en primer lloc haurem de parar atenció als estudis i a les propostes que s'hi han produït durant les darreres dècades, especialment dins el territori nacional, ja que són lleis espanyoles les que regeixen els nostres currículums als quals ens hem d'adaptar per tal d'oferir una ensenyança de la millor qualitat possible. A més, cal destacar el fet de la globalització actual, la qual suposa una ampla diversitat cultural dins les aules, obligant al docent a investigar noves tècniques de treball les quals potenciïn valors i actituds que fomentin el respecte entre cultures. D'aquesta manera i com podrem comprovar a continuació, l'art se'ns presenta com una eina totalment vàlida per aquesta tasca.
Des del principi de la història de la societat l'art ha sigut un clar reflex de la societat de cada un dels moments històrics als quals ha pertangut. Són diversos els autors que comparteixen la idea que l'art és el reflex de la societat, de la seva economia, de la seva cultura, de la seva política, etc. Per tant, l'art ens serveix per comprendre de primera mà com vivien les societats del passat.
Aquesta idea la trobam reflectida també dins el món de l'ensenyament, on s'entén que l'educació artística ens serveix per poder conèixer la realitat de cada un dels moments històrics al que corresponen les obres Es considera que a partir d'una obra d'art es pot reflexionar sobre el seu context, apropant-se a la visió històrica del moment i establint vincles amb la cultura actual, aconseguint d'aquesta manera tant una comprensió del fet històric que representa com de la societat actual. (Graeme Chalmers, 1996).
D'altra banda, també hem de tenir en compte el paper de l'art com a motor de canvi a la societat, i no tan sols com un reflex d'aquesta, és a dir, l'art
evoluciona juntament amb els avanços socials, però al mateix temps es presenta com un motor de canvi de la mateixa societat. Clar exemple d'aquest fet el podem trobar dins l'arquitectura o l'urbanisme del segle XIX, moment en què les necessitats socials dels nous models de vida, com el creixement de les ciutats, i la incorporació dels nous materials de construcció ens presenten uns models els quals provoquen canvis vitals a la societat que els experimenta, a més d'unificar la tasca dels arquitectes amb la dels enginers. Aquest fet es reflecteix clarament amb els eixamples de les ciutats, creant noves ciutats concebudes com a obres d'art amb un gran valor estètic, al mateix temps que prenen la funció de ser el motor del desenvolupament econòmic i social d'aquestes ciutats. El mateix ocorr amb les construccions dels nous materials com poden ser els ponts de ferro, on es barregen el disseny i l'enginyeria per tal de respondre a les necessitats de les noves activitats, com la ferroviària, convertint l'art en l'impuls per crear noves tipologies d'arquitectures les quals insereixen directament en les activitats industrials, condicionant el seu ús i generant noves formes de mobilitat. (Castillo-Olivares, Martinez, Nieto, 2015)
Un dels fets que perseguim amb aquesta proposta didàctica és la integració de l'art en l'ensenyament d'Història, ja que aquest fet ens ajuda a fomentar una educació més integral i més completa, millorant el seu nivell de qualitat. D'aquesta manera hem de tenir en compte quin paper té l'art dins l'Educació Secundària Obligatòria, el qual es presenta generalment de forma anecdòtica, en forma d'il·lustració dels llibres de text o es tracten de forma aïllada del contingut històric. Per aquest fet és important la seva integració, formant un conjunt amb el relat històric. Aconseguint d'aquesta manera que l'alumne pugui relacionar i comprendre les dues disciplines de forma conjunta, completant-se l'una a l'altre. Així doncs, podríem aprofitar la Història de l'Art per oferir una educació més completa i al mateix temps acabar amb el problema que ens presenta el currículum obligatori en relació a aquesta disciplina, la qual s'ofereix a pinzellades, sense explicacions vinculades al context històric i el més important, sense posar cap mena d'èmfasi a les interpretacions, ítem
essencial per la creació de ciutadans crítics.
(Ávila Ruíz, 2001, 70).
És important destacar com aquesta idea de reflexionar a partir de l'art aporta valors afegits a l'ensenyament d'un alumne a banda de l'adquisició de coneixements acadèmics. La reflexió a partir de l'art ofereix a l'alumne valors i capacitats personal per desenvolupar-se dins la societat, l'art es presenta com a un instrument de comunicació, aprenent amb ell a respectar i a valorar les idees que els hi presenten altres cultures, tant del passat com de civilitzacions diferents. Aquest fet ens resulta molt important i molt útil dins l'actual món globalitzat, tant en qüestions de tolerància, com de desenvolupament personal de l'alumne. (UNESCO, 2006).
A partir d'aquestes concepcions podem situar l'art com una eina molt potent a l'hora de treballar l'ensenyament de la història, és a dir, l'art es presenta com un reflex dels fets produïts a una societat al seu espai de temps determinat, permetent d'aquesta manera una major comprensió tant de les societats passades com de la societat d'avui dia. Si observam el currículum de Geografia i Història podem destacar el fet de la necessitat d'oferir als alumnes les tècniques i les capacitats perquè siguin capaços d'entendre el món actual, i com hem comentat, l'art pot ser una gran eina per treballar aquest aspecte.
Arran d'aquesta idea trobam una sèrie de propostes didàctiques que integren l'art a l'ensenyament de la història. A continuació comentarem breument una sèrie d'aquestes propostes, així com alguns estudis, per tal de conèixer com s'ha integrat l'art a l'ensenyament de la Història fins avui dia, amb especial atenció al que ha succeït dins l'estat espanyol, pel fet que és el que ens afecta més directament. Cal destacar que la majoria d'aquestes propostes ho treballen a partir del patrimoni, ja que aquest element ens permet conèixer tant el context històric del moment de la seva creació, com la seva relació amb el present.
Com hem comentat, aquestes propostes giren al voltant del patrimoni, fet que es destaca al currículum de Geografia i Història d'Educació Secundària Obligatòria, el qual ens indica que una de les labors del docent ha de ser transmetre als alumnes la importància de respectar el patrimoni. Així doncs
hem de tenir present el pes i la importància de treballar aquest element com una eina indispensable per tal d'ensenyar coneixements històrics als nostres alumnes, i que si el que volem és que respectin el patrimoni, és essencial que el coneguin, que el sàpiguen contextualitzar i comprendre a la seva època, a més que siguin capaços d'establir relacions amb el present, sent conscients del paper que encara juguen els elements patrimonials a la nostra societat.
(Alonso Gutiérrez, 2003).
En primer lloc destacam una proposta vinculada al tema del patrimoni força interessant, la qual treballa els jardins del Laberint de l'Horta de Barcelona, integrant-se a l'ensenyament del fet històric de la guerra de successió, la crisi de 1802 i la guerra dels Malcontents. Destaca que gràcies al fet de treballar a partir de la manifestació artística es té l'oportunitat d'establir i comprendre els diferents punts de vista dels implicats en el fet històric, és a dir, podem conèixer com es va produir a la ciutat i com es va viure a la resta de l'estat. (Gutiérrez Medina, 2004).
També és important reflexionar un moment sobre quin és el paper que té l'art dins els llibres de text, a aquest cas en concret, trobam un estudi que treballa el paper del patrimoni dins els llibres de text. Hem de destacar la investigació duta a terme pel departament de Didàctica de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest estudi es va centrar en el paper poc significatiu que té l'art als llibres de text, concretament el patrimoni. Es van estudiar cinc editorials, les quals pràcticament només utilitzaven el patrimoni com a element il·lustratiu, treballant-lo didàcticament en contades ocasions.
Això doncs trobam el paper de l'art com un element aïllat, el qual s'ofereix com una simple il·lustració del relat històric, sense ser ni treballat ni relacionat ni interpretat, deixant de banda d'aquesta manera els seus beneficis com a element de construcció del relat històric, oferint una amplia varietat d'interpretació i d'aquesta manera, un millor foment de les capacitats crítiques de l'alumne. En definitiva, l'art és un element que ajuda a comprendre millor la història i a desenvolupar millor les capacitats de l'alumne, per tant, és essencial
que no el deixem de banda com a simple objecte d'il·lustració. (Pagès Blanch &
González, 2005).
El fet del tractament de la imatge dins l'ensenyament d'història dins els manuals d'educació secundària ha tengut, tradicionalment un caràcter marcadament il·lustratiu, acompanyades sovint per breus texts informatius, els quals ens presenten la imatge de forma molt genèrica i en cap moment ens conviden a la interpretació d'aquestes imatges i molt menys al seu tractament dins el context històric que es desenvolupa. D'aquesta manera els alumnes solen obviar les imatges que acompanyen el text als manuals d'història, aquest fet és fruit que als alumnes no se'ls hi ha ensenyat a treballar les imatges, a llegir-les, ni a interpretar-les, ni molt menys a realitzar una aproximació cultural o social o historiogràfica, en relació al relat històric. Arran d'aquests fets i que el currículum actual es presenta més obert que els anteriors, possibilitant al docent l'eliminació de la dependència del llibre text, podem atorgar a les imatges un paper més important dins l'aprenentatge de la història, aprofitant tots els avantatges que aquestes aporten a la formació de l'alumnat. Així doncs, per tal d'aconseguir una integració de les imatges dins l'ensenyament de la història, el docent haurà de realitzar una selecció d'aquelles imatges que millor s'adeqüen al relat històric que es vol treballar, per tant, són de caràcter important les obres que ens presenten fets de la vida quotidiana, del treball, de l'optenció de recursos, de les represetacions polítiques i religioses, etc. (Valls Montés, 2007)
Com podem comprovar el treball amb el patrimoni és un dels fets més destacats dins la integració de la història de l'art a l'ensenyament de la història, oferint-se com un element clau per la formació de ciutadans de la societat actual. Es pot treballar de diverses maneres i en diferents situacions, alguns estudis el vinculen al treball de camp, oferint un ampli ventall de possibilitats per treballar el funcionament de les societats passades i la seva relació amb el present, així doncs, el podem treballar a partir de l'arqueologia, estudiant els elements que ens donen informació, a partir de la ciutat i els seus elements patrimonials com un mitjà per l'ensenyament de la història, a més, cal destacar
el paper dels museus, els quals gràcies a les col·laboracions que ofereixen amb els centres d'educació ens permeten experimentar altres formes de didàctica. (Borghi 2010).
Una altra proposta força interessant que destacarem correspon a l'educació primària, concretament a un projecte realitzat per a tercer curs.
Aquesta proposta pretén reivindicar el paper del patrimoni en la societat actual, ja que encara que sigui fruit d'una societat passada ha perdurat fins avui dia, formant part de la nostra societat i sent un element indispensable de la nostra cultura. Així doncs, aquesta proposta persegueix l'objectiu d'ajudar als alumnes a adquirir el coneixement de les societats passades, al mateix temps que establir vincles amb l'actualitat, d'aquesta manera el treball s'enfoca a l'estudi del patrimoni amb la finalitat que els alumnes comprenguin la societat en la qual viuen i siguin capaços de respondre adequadament a les diferents situacions que els hi presenti la societat a la seva vida quotidiana.
(Estepa Giménez, Cuenca López, & Martín Cáceres, 2015).
Cal destacar que un altre dels punts importants de la tasca d'un docent de Geografia i Història, és el fet d'aportar valors i capacitats als alumnes per tal que és converteixin en ciutadans crítics. D'aquesta manera, com ja hem comentat anteriorment, l'art es converteix en una eina essencial per aconseguir aquest objectiu. Clar exemple el trobam al treball d'investigació realitzat pel departament de Didàctica de la Universitat de Sevilla i Palència, on s'ha investigat la relació entre l'ensenyament del patrimoni i l'educació per a la ciutadania. Els resultats d'aquest estudi ens han revelat que el fet de treballar a partir del patrimoni, a banda d'oferir coneixents sobre ell mateix i el seu context, també aporta als alumnes una sèrie de valors relacionats amb les capacitats empàtiques i crítiques. Això és fruit de les diferents realitats que ofereixen les obres d'art, de la seva llibertat d'interpretació i de la seva propietat generadora d'interpretacions diverses, donant pas així a la multiplicitat d'idees, creant i generant debat entre els diferents pensaments dels alumnes. Així doncs, gràcies als resultats d'aquesta investigació podem destacar la importància de treballar i d'ensenyar l'art i el patrimoni als nostres alumnes, sent aquest un
mitjà essencial per la creació de futurs ciutadans crítics i respectuosos per una societat cada cop més globalitzada. (Lucas Palacios & de Alba Fernández, 2017).
Seguint amb la idea d'integrar l'art a l'ensenyament de secundària trobam una proposta força interessant, la qual barreja la utilització d'eines TIC amb les manifestacions artístiques. Aquesta proposta es divideix en diverses parts, preparades per Educació Secundària Obligatòria i per Batxillerat.
Consisteix en treballar diversos temes d'història a partir de l'art i mitjançant eines TIC. La primera de les propostes treballa l'urbanisme romà a parir de visites virtuals a la Roma clàssica. La segona fa referència a l'Edat Mitjana, treballant a partir de l'arquitectura religiosa amb el suport de l'eina TIC ArsVirtual. També trobam una proposta la qual es desenvolupa en relació a la pintura paisatgística, que es treballa juntament amb ArtMaps, eina que permet observar com es troben actualment els paisatges representats a les obres pictòriques de segles anteriors, oferint així una gran possibilitat d'interpretació i
de relació entre el passat i el present.
(Sobrino Lopez, 2012).
Una altra proposta interessant que combina la integració de l'art a l'ensenyament de la Història i les eines TIC ens fa referència a la Guerra del Francès, la qual es relaciona amb Els afusellaments del tres de maig de Goya.
Aquesta proposta compta amb el suport digital d'Artecompo, una plana web de caràcter general, la qual ens ofereix estudis força complets de les obres més conegudes de la Història de l'Art a Europa. L'eina destaca pel fet d'oferir a l'alumne la possibilitat d'editar els seus treballs sobre la informació que ens ofereix, a fi de completar-les i possibilitar altres tasques a banda de la recerca d'informació.(Fernández Rufete, 2017).
En conclusió, podem observar com trobam una àmplia varietat de propostes i d'estudis que ens donen suport a la idea que l'art és una gran eina per treballar la història, oferint-nos nombrosos beneficis, tant per la formació acadèmica de l'alumne com de la personal. L'art funciona com a transmissor de fets, d'idees, de valors, així com a recurs dinàmic pel desenvolupament de les
capacitats i les habilitats dels alumnes. A més, el simple fet de combinar diferents disciplines ens ofereix transversalitat i ens proposa una visió de caràcter general del tema tractat. D'aquesta manera es respon al decret 34/2015 pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a les Illes Balears, l'Educació Secundària Obligatòria, el qual fa referència al fet que l'alumne ha d'accedir a la cultura i adquirir la competència pel seu desenvolupament personal a partir de l'aprenentatge transversal, el dinamisme i el caràcter general (Decret 34/2015), fets que es consoliden posant en pràctica la integració de la Història de l'Art a l'ensenyament de la Història.
4.2 Les Rutines de Pensament de Project Zero
Amb la finalitat de poder integrar l'art dins l'ensenyament de la història i al mateix temps donar un paper protagonista a l'alumne durant el seu procés d'aprenentatge, hem considerat que les rutines de pensament de Project Zero eren el mitjà més adient. Així doncs, a continuació exposarem un estat de la qüestió fent referència a la creació, als objectius, als principis, als estudis i a les propostes que s'han realitzat dins aquest àmbit.
En primer lloc cal destacar que les rutines de pensament foren desenvolupades per un grup d'investigadors de la Universitat de Harvard, denominats Project Zero. És tractar d'un grup multidisciplinari, fundat per Nelson Goodman, professor del departament de psicologia de la universitat.
Destacant que un dels seus principals objectius perseguia millorar l'estudi i l'ensenyament de l'art i de la comunicació de les persones mitjançant el llenguatge simbòlic com a eina vehicular. (Pol Méndez, 2006)
El model de Goodman va crear escola i es va seguir desenvolupant pels seus seguidors, com és el cas de l'actual director del projecte, Howard Gardner, el qual va integrar les aportacions de Goodman a la didàctica de l'art, creant un projecte denominat PROPEL, que estudia totes les disciplines de l'art, visual, música i literatura, a partir de tres àmbits: la producció mitjançant la creació dels alumnes, la percepció a partir de l'estudi de les obres d'art i dels artistes, i la reflexió, moment en el qual els alumnes valoren el seu nivell
d'aprenentatge a partir de la tasca que han realitzat. El seu plantejament en termes d'avaluació respon a dos ítems concrets, en primer lloc trobam la motivació dels alumnes, partint dels seus coneixements previs i construint el seu coneixement mitjançant l'exploració i el descobriment. En segon lloc destaca la creació de carpetes d'aprenentatge per part de l'alumne, a les quals es recull i es deixa constància dels coneixements adquirits, així com del procés d'aprenentatge realitzat, definint la seva evolució.(Harvard Graduate School of Education, 2016)
Amb el pas del temps, Project Zero aposta cada cop més per millorar l'educació, a través dels seus innovadors models d'aprenentatge, canviant el rol de l'alumne passiu pel d'alumne actiu, convertint-lo amb el protagonisme del seu procés d'aprenentatge. Partint sempre dels seus coneixements previs i fomentant la seva motivació mitjançant la comunicació com a eina per tal de potenciar les seves capacitats cognitives i el seu coneixement. D'aquesta manera cal destacar la importància que atribueixen al treball en grup, pel fet que es considera que l'assoliment de coneixements, la creació de dubtes i la generació de debats, elements que funcionen com a eines fonamentals per enriquir el seu aprenentatge, ja que a partir d'aquestes situacions es fomenta la presa de decisions i la resolució de problemes, a més del respecte entre companys i la diversitat d'idees (Church, Morrison, & Ritchhart, 2014).
Com hem comentat anteriorment, la motivació dels alumnes és molt important per dur a terme aquest procés d'aprenentatge. Per tant cal fer referència al reclam necessari per poder destapar la curiositat dels alumnes i que se situïn en un punt de predisposició per aprendre. Això és una de les tasques més complicades d'aquest sistema, i per tant s'ha de treballar contínuament a totes les sessions, acostumant a l'alumne a pensar i a treballar com agent actiu. És aquí on entra en joc la comunicació com a eina essencial, establint vincles entre les diferents cultures dels alumnes i despertant d'aquesta manera la curiositat, construint un missatge plural, partint de les especificitats individuals que pugui aportar cada un dels alumnes i generant un coneixement global fruit de l'aportació de tots els alumnes. D'aquesta manera també es
fomenta la capacitat comprensiva de l'alumne, pel fet que a partir de la creació i de la resolució de dubtes, preguntes, diversitats d'opinions, etc. l'alumne desenvolupa una major capacitat de raonament i de comprensió del seu entorn, potenciant la presa de consciència de la construcció del seu coneixement, a més desenvolupant eines de pensament crítiques i raonades les quals acabaran sent aplicades als problemes que es generin a les seves vides quotidianes. (Tishman, Perkins, & Jay, 1994) (Church, Morrison, & Ritchhart, 2014)
Aquest model de construcció del coneixement general a partir de la diversitat de coneixements que aporten cada un dels alumnes, fou estudiat i desenvolupat per Gardner i el seu equip establint la Teoria de les intel·ligències múltiples. Teoria que es basa en les aportacions de Piaget sobre els processos d'assimilació de nous coneixements i de relació amb els coneixements previs, així com l'extensió d'aquests amb la incorporació dels nous, formant un nou esquema de coneixement propi de cada individu. A partir d'aquí es va considerar que no existia una intel·ligència única, punt de partida de la Teoria de les intel·ligències múltiples, fet que suposar que no podria existir una única forma d'aprendre, d'ensenyar i d'avaluar que fos igualitària per a tots els individus. Destacant que Gardner va definir la intel·ligència com aquella capacitat que té un individu per resoldre els problemes que presenta la seva vida quotidiana, així com la forma amb la qual ho aconsegueix. Arran d'aquestes concepcions, Gardner va diferenciar i classificar vuit tipus d'intel·ligències independents entre elles, les quals són: la lingüística, la matemàtica, la musical, l'espacial, la corporal, la interpersonal i la intrapersonal, plantejant la possible existència de tres models més d'intel·ligència, la naturalista, l'espiritual i l'existencial (Gardner, 1993, 2001).
D'aquesta manera es defineix que cada individu tendrà una manera pròpia d'assimilar els nous coneixements, amb els seus propis mètodes d'aprenentatge i desenvolupament de les seves capacitats cognitives. A partir d'aquest fet, Gardner va establir set enfocaments diferents per treballar qualsevol tema amb cada un dels diferents models d'intel·ligència: el numèric,
el lògic, el narratiu, l'existencial, l'estètic, el pràctic i el social. Amb això no només s'aconsegueix una major efectivitat durant el procés d'aprenentatge, sinó també s'aconsegueix que els alumnes siguin capaços d'observar per ells mateixos que existeixen múltiples vies d'aprenentatge, aconseguint d'aquesta manera que prenguin més consciència del seu propi procès d'aprenentatge, element fonamental d'aquest model d'ensenyança. (Gardner, 2001)
Per tal de posar en pràctica aquestes teories i aquests models d'aprenentatge, les rutines de pensament se'ns presenten com les estratègies més adients. Pel fet que promouen el pensament crític, respectuós, individual i grupal, estimulant les capacitats cognitives dels alumnes i fent que prenguin consciència del que han après i del procés que els hi ha duit a fer-ho. Aquestes estratègies metodològiques presenten un caràcter obert, el qual fa protagonistes i partícips de l'aprenentatge a tots els alumnes per igual, pel fet que es parteix sempre de les seves capacitats i dels seus coneixements previs, sent l'evolució personal de l'aprenentatge i el seu desenvolupament intrínsec de cada individu. Així doncs aquest model ens presenta un elevat grau d'inclusió de tots els alumnes, sense discriminacions, establint diversos ritmes d'aprenentatge en funció de les capacitats de cada un dels alumnes. (Church, Morrison, & Ritchhart, 2014)
Avui dia, el grup d'investigació de Project Zero segueix treballant per tal d'adaptar les seves propostes d'ensenyament al món actual, seguint plantejant models d'aprenentatge que s'allunyin de les ensenyances memorístiques tradicionals i fomentin el desenvolupament de les capacitats cognitives dels alumnes. Mostra d'això és l'anomenat pensament eficaç, el qual aposta per l'aplicació estratègica de destreses de pensament i la creació d'hàbits productius que ajudin a prendre decisions de forma argumentada, fent èmfasi als pensaments analítics, creatius o crítics. Amb aquest model de pensament es pretén que es pugui comprendre d'una millor manera el món que ens envolta i actuar amb criteri enfront dels problemes que ens presenta. Per desenvolupar aquest pensament eficaç s'han de treballar; les destreses de pensament, amb la utilització de procediments reflexius i apropiats, els hàbits
de la ment, conduint els procediments cap a conductes reflexives i productives sobre el fet a treballar, i la metacognició, que tracta de realitzar les dues anteriors partint de la valoració que requereix el problema i l'organització de les pautes a realitzar per tal de resoldre'l correctament. Per tant, el pensament eficaç destaca pel desenvolupament de la capacitat planificadora, correcta i coherent dels procediments utilitzats per resoldre el problema, amb la finalitat de treballar aquest procediment dins el punt que es converteixi en un fet pràcticament automàtic, millorant cada cop més l'assimilació de conceptes i el seu qüestionament crític (Swartz, Reagan, Costa, Kallick, Beyer, 2014).
Amb aquests models de treball, els quals s'adapten a les necessitats de cada alumne, també aconseguim posar en funcionament una educació totalment inclusiva, defensant els drets de tots els alumnes, i convertint la diversitat en un punt fort per treballar a partir de la pluralitat de coneixements i d'idees. D'aquesta manera tots els alumnes participen per igual, sense cap tipus de discriminació, sent agents actius dins l'aula, on totes les veus són escolades i respectades, a més de reforçar el treball col·laboratiu, aportant cada un les seves virtuts, pel fet que les rutines de pensament promouen la participació i el treball en equip, oferint múltiples vies d'aprenentatge i fent prendre consciència d'aquesta als alumnes. Així doncs amb aquest model de treball, oferim una formació i una educació equitativa per a tots els alumnes, on el més important és construir el coneixement a partir de la reflexió i el raonament d'idees, generant debat i convertint a l'alumne en el vertader protagonista del seu procés d'aprenentatge, a més de fomentar les seves capacitats cognitives de cara a resoldre problemes que se'ls presentin al llarg de la seva vida.
5. Context historicoartístic La Primera Revolució Industrial:
Des de l'inici de les societats humanes, les bases econòmiques i productives d'una societat eren l'agricultura i la ramaderia. Amb l'arribada de la Revolució Industrial aquest fet va canviar radicalment, els nous avanços tecnològics van suposar un canvi de mentalitat a la societat de finals del segle XVIII, que es va prolongar, evolucionant durant tot el segle XIX i el principi del segle XX. La Primera Revolució Industrial va suposar una profunda transformació que va afectar la societat en tots els àmbits, es van eliminar limitacions en productivitat, les noves indústries van propiciar un creixement econòmic, una reforma d'organització i les relacions laborals, socials i polítiques. La nova ideologia de la producció perseguia l'objectiu d'aconseguir el nombre més gran de beneficis al menor cost possible, així doncs podem dir que el desenvolupament tecnològic i la creació de noves maquinàries de feina, junt amb el nou paper de la mà d'obra varen conformar un nou model de vida, el qual va acabar determinant la resta dels aspectes que conformaven la societat del moment. (Baldó 1993 17-22)
El punt de partida d'aquesta revolució el trobam a Anglaterra a finals del segle XVIII, concretament a Lancashire, per posteriorment expansionar-se cap a la resta d'Europa Occidental i els Estats Units. Aquesta expansió va venir acompanyada del model econòmic capitalista, globalitzant les economies de les diverses regions a les quals afectava. D'aquesta manera, el capital és convertir en l'eix central que determinar l'economia, la política i la societat, donant pas a la nova burgesia industrial, la qual controlava les fàbriques i anava agafant cada cop més pes dins la realitat política i social del moment. (Hobsbawm, 1998: 72)
Pel que fa als treballadors, van conformar el nou sector social dels obrers industrials. Molts d'aquests treballadors provenien del la pagesia, els quals emigraren cap a les ciutats a treballar a les fàbriques, fet que propiciar el creixement d'aquestes ciutats. Es tractava del grup social més perjudicat per la
nova situació laboral i les seves polítiques. Els quals varen haver d'organitzar- se conformant sindicats i partits polítics per poder defensar-se i ajudar-se entre ells enfront de les condicions que els hi oferia aquest nou model de vida.
(Baldó 1993 55-66)
D'altra banda, la primera Revolució Industrial també suposar canvis importants en s la transformació tant del paisatge rural com de l'urbà. A l'espai urbà sorgir la fàbrica, una nova tipologia d'edifici, de grans dimensions i determinada per la seva activitat industrial. Tengué un fort impacte a les ciutats i va determinar la fisonomia dels nous barris de treballadors que es desenvolupaven als afores de les ciutats. Pel que fa a la nova burgesia es va instal·lar a barris en concordança al seu nou estatus social, conformant nous barris durant el llarg del segle XIX, com els eixamples, amb habitatges que adquirien els nous estils decoratius de l'època. (Deane 1968: 288-300)
Pel que fa al paisatge rural, es va veure transformat en diversos aspectes. En primer lloc per la industrialització de l'activitat agrícola i les noves tècniques que va impulsar la maquinària. En segon lloc i fruit de la necessitat de les matèries primeres, com el carbó o els minerals, van suposar importants canvis en el paisatge on es trobaven aquests recursos, a causa de la seva explotació, que va suposar desforestació en alguns d'aquests indrets per la posada en marxa de les màquines de vapor i l'extracció d'aquestes matèries primeres. D'altra banda el paisatge rural també canviar fruit dels nous mitjans de comunicació industrials, com és el cas del ferrocarril o dels canals, sistemes que requerien la construcció de noves infraestructures, xarxes de comunicació, estacions, etc. (Hobsbawm, 1998: 65-72).
L'art de la Primera Revolució Industrial:
Al llarg d'aquesta profunda transformació de la societat provocada per la revolució industrial, les manifestacions artístiques també es varen anar transformant i adquirint noves vies de representació influenciades directament pel nou model de vida. Es va produir una ruptura amb el passat, la qual s'aniria accentuant al llarg del segle XIX, moment en què van aparèixer noves corrents
artístiques, com el romanticisme o el realisme, que acabaren derivant a la resta d'ismes. Cal destacar que els nous invents produïts per la industrialització, les noves tècniques de treball, la ciència i els nous models de vida urbans amb les seves classes socials, foren una gran font d'inspiració pels artistes, els quals adoptaren aquestes noves temàtiques i tècniques. Així doncs, podem dir que l'art de la revolució industrial recull la il·lustració documental del moment, a més de conceptes científics, socials i pintorescs, oferint-nos d'aquesta manera una gran eina per treballar aquest període de la humanitat. Pel que fa a l'arquitectura ens presenta el millor exemple de la integració dels nous materials industrials, com és el cas del ferro o del vidre, transformant antigues tipologies com els palaus o els ponts en obres representatives del nou model industrial, a més, cal destacar les nove tipologie, com les fàbriques, les estacions de ferrocarril, etc. (Klingender 1983: 23-44).
6. Proposta didàctica 6.1 Introducció
Seguidament presentarem la proposta didàctica, que com hem comentat anteriorment, persegueix principal els objectius d'integrar la Història de l'Art dins l'ensenyança de la Història, al mateix temps que es pretén atorgar a l'alumne el paper protagonista en el desenvolupament del seu aprenentatge.
Aquesta proposta anirà destinada per alumnes de quart curs d'ESO i treballarà el tema de la Primera Revolució Industrial, encara que cal destacar que seguint les pautes i les metodologies que es treballen podria ser adaptada fàcilment a
altres temes i a diferents nivells.
Treballarem a partir d'obres d'art coetànies al relat històric treballat, incloent des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. Cal destacar que es treballaran les imatges principalment com a font d'interpretació i d'extracció del coneixement per conformar el relat històric, a més d'oferir unes primeres nocions bàsiques sobre l'art del moment, el qual es treballaria en profunditat a temes posteriors. Així doncs, mitjançant una sèrie de representacions artístiques realitzarem un total de set activitats, distribuïdes en vuit sessions,
amb les quals intentarem respondre a les demandes del currículum, tant pel que fa als continguts, als estàndards avaluables com al desenvolupament de competències de l'alumne, tant en sentit formatiu com a personal.
Aquesta proposta didàctica es treballarà en diferents sessions, a les quals es presentarà una o diverses imatges, les quals es treballaran seguint diferents rutines de pensament en les quals l'alumne prendrà el protagonisme de desenvolupar i construir el coneixement sobre el tema. A cada una de les activitats trobarem explicada la rutina que es treballarà, junt amb les imatges, així com una breu justificació de la relació d'aquestes amb el tema. També oferirem la seva referència al currículum, a més de quines competències es treballen a cada una d'elles i de quina manera. Intentant sempre abastar el màxim possible d'aquestes. Seguidament presentarem la temporització el desenvolupament de l'activitat, destacant que existirà un cert grau de flexibilitat, depenent del ritme de treball i de la velocitat en la qual els alumnes realitzin les tasques.
Durant la realització d'aquesta proposta el docent serà l'encarregat de facilitar els recursos als alumnes, a més d'introduir-los i guiar-los al llarg del desenvolupament del coneixement. És molt important que el docent presenti una actitud dinàmica i coordini amb efectivitat el grup d'alumnes, per tal de mantenir un clima crític, respectuós i positiu dins l'aula. La tasca del professor consistirà principalment a guiar la rutina treballada, a partir dels coneixements previs de l'alumne, haurà d'encaminar les reflexions i les idees que presentin els alumnes, que són els que construiran el coneixement, així doncs s'haurà d'adaptar a les necessitats que aquests presenten i ajudar-los en tot el possible per tal d'aconseguir els objectius plantejat
D'altra banda, com hem comentat anteriorment, l'alumne tindrà un paper protagonista durant el seu aprenentatge de caràcter actiu, el qual s'encarregarà d'adquirir la informació, interpretar-la, seleccionar-la, recopilar-la i establir un discurs argumentat dels coneixements que adquireixi.
Un altre fet important a destacar sobre el paper dels alumnes, és el foment que es proposa pel treball en grup, pel fet que la majoria de les parts
d'aquestes rutines es treballaran de forma cooperativa, a més, sempre es finalitzarà realitzant posades en comú sobre el que s'ha treballat durant la sessió, destacant els elements més importants del tema i solucionant els dubtes o les inquietuds que presentin els alumnes. Aquests grups es formaran, per norma general i sempre que les condicions ho permetin, en agrupacions de quatre individus, on cada un prendrà un rol diferent per tal de garantir un millor equilibri i un millor desenvolupament de l'activitat, així doncs aquests grups comptaran amb un portaveu, un coordinador, un secretari i un encarregat del material i de mantenir la convivència entre els membres, cal destacar que en cas que fos necessari, aquestes seleccions de rol, les establiria el docent, en funció de les característiques dels alumnes. Per acabar amb el paper de l'alumne cal destacar que en algunes activitats s'ha incorporat la tècnica 1-2-4, per tal d'atorgar el mateix protagonisme a tots els alumnes, amb la finalitat que desenvolupin el coneixement de forma conjunta.
En definitiva, el que perseguim amb aquesta proposta didàctica, és que els alumnes adquireixin no només coneixement, sinó també capacitats crítiques, d'interpretació i de treball col·laboratiu, al mateix temps que oferim una formació transversal amb la incorporació de les manifestacions artístiques com a element vehicular per adquirir coneixement i valors ètics, per tal de formar ciutadans preparats i respectuosos per la nostra societat de futur. A continuació presentarem el sistema d'avaluació i tot seguit les activitats programades per aquesta proposta didàctica, definint la metodologia, els objectius i la seva relació de continguts, per acabar amb el desenvolupament detallat de l'activitat i els materials necessaris per a la seva realització, la seva relació amb el currículum així com les competències treballades a cada una de les activitats (Annex1).
6.2 Avaluació
Seguidament intentarem establir les pautes per realitzar una correcta avaluació de l'aprenentatge de l'alumne sobre el tema tractat. Cal destacar que aquesta avaluació es veu condicionada per les rutines de pensament
emprades, les quals són de caràcter obert, oferint diversos graus d'aprenentatge, en funció de les capacitats de l'alumne i dels seus coneixements previs, a més, que existeix la possibilitat que no tots els alumnes arribin a les mateixes conclusions. Per tant no ens trobam enfront d'un coneixement tancat ni de caràcter memorístic avaluable mitjançant una prova escrita tradicional.
Per aquests motius avaluarem mitjançant diverses estratègies. En primer lloc, avaluarem mitjançant l'entrega al final del tema d'una carpeta d'aprenentatge, realitzat pels alumnes en finalitzar cada una de les tasques, on hauran de recollir aquells coneixements que hagin desenvolupat i adquirit durant el procés de realització de les rutines de pensament, és a dir, amb la carpeta d'aprenentatge s'hauran de plasmar de forma correcta els coneixements adquirits que responen als continguts en relació a la revolució industrial, que parteix d'Anglaterra i s'estén cap a la resta de territoris, així com aquesta afecta Espanya i a les Illes Balears i les seves conseqüències, intentant definir si fou un èxit o un fracàs.
Aquests continguts s'hauran de reflectir dins la carpeta d'aprenentatge fent referència directa amb els criteris d'avaluació, tals com; la identificació i la descripció dels fets rellevants que es produïren durant la primera revolució industrial i el seu encadenament casual, el concepte de progrés i els sacrificis que van suposar aquests avenços, l'anàlisi dels avantatges i els inconvenients que va suposar per Anglaterra ser un País pioner en els canvis, i l'anàlisi de l'evolució dels canvis al nostre territori, tant a l'estat espanyol com a les Illes Balears.
Dins aquesta carpeta també s'hauran de reflectir de forma clara els estàndards d'aprenentatge avaluables, amb els que s'haurà d'analitzar i comparar la industrialització a diferents territoris, escales temporals i geogràfiques, així com l'anàlisi dels pros i els contres que va suposar la primera revolució industrial a Anglaterra, explicant la situació laboral dels infants i de les dones dins les ciutats industrials, d'altra banda també incorporarà la comparació del procés d'industrialització d'Anglaterra amb la resta dels
territoris, especificant les repercussions dels canvis que es produïren dins l'estat espanyol. Cal destacar que a causa del caràcter flexiu de les temporitzacions, els alumnes hauran de completar aquesta tasca de forma autònoma fora de l'horari lectiu, sempre que no sigui possible realitzar-lo dins el temps assignat a l'aula. La carpeta es lliurarà en finalitzar el desenvolupament de la Unitat Didàctica i s'avaluarà mitjançant una rúbrica d'avaluació (Annex 2).
En segon lloc el docent comptarà amb una rúbrica d'observació a l'aula, per tal de realitzar un correcte seguiment del desenvolupament de les rutines i del treball en grup. (Annex 2).
D'aquesta manera es realitzarà una nota mitjana entre els dols models d'avaluació, suposant un 50% de la nota cada una de les parts, és a dir, un 50% de la carpeta d'aprenentatge i un 50% del desenvolupament de les rutines treballades en grup i la participació.
6.3 Desenvolupament de la proposta didàctica.
Activitat 1
Per tal d'aconseguir que l'alumne sigui el protagonista del seu procès d'aprenentatge, hem considerat que la rutina de pensament Veure-Pensar- Qüestionar és la més adequada per realitzar a la primera sessió, pel fet que es tracta d'una rutina força senzilla i que fomenta el pensament crític i creatiu de l'alumne, mitjançant l'exploració i la presentació d'idees i de dubtes que poden sorgir amb l'observació i l'anàlisi d'una imatge.
Aquesta metodologia es conforma de tres fases diferenciades entre elles i que giren al voltant de la mateixa imatge. La primera d'elles fa referència al que es veu a la imatge, i pretén treballar la capacitat d'observació i de descripció de l'alumne. Cal destacar la importància que l'alumne només ha de descriure el que veu, deixant de banda cap interpretació, fet que sovint sol ser difícil per l'alumne, ja que tendeixen a interpretar, per tant, el professor haurà de donar les indicacions adequades per tal que l'alumne assimili aquest concepte i sigui capaç de descriure el que veu sense realitzar cap mena d'interpretació. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'alumne se situï en una
postura totalment objectiva i desenvolupi les seves capacitats descriptives i realitzi una observació completa del que ens presenta la imatge.
Un cop realitzada aquesta primera fase d'observació passarem a la segona fase de la rutina de pensament, la que fa referència al que està passant a la representació. En aquest cas sí que és el moment en què l'alumne ha de realitzar una interpretació, partint de les dades que han aconseguit realitzant la descripció de la imatge a la primera part de l'activitat. Aquesta interpretació ha d'estar justificada, fet que sol ser difícil per molts alumnes, per això és molt important el paper del professor, el qual els ha d'anar guiant amb preguntes que els obliguin a argumentar correctament el perquè de la seva interpretació, aconseguint d'aquesta manera que realitzin respostes elaborades i ben pensades.
La tercera part d'aquesta rutina fa referència als dubtes o qüestions que hagin pogut sorgir amb les dades aconseguides a les dues activitats anteriors, l'observació i la interpretació, l'alumne ha de formular noves preguntes que l'hi hagin suggerit l'estudi de la imatge, preguntes que necessitaran una resposta per tal de comprendre amb profunditat el que es pot extreure de la imatge, aconseguint d'aquesta manera realitzar una sèrie de conclusions, així com noves vies d'exploració del tema.
En definitiva, aquesta proposta de pensament ens ofereix l'oportunitat de desenvolupar una sèrie de competències relacionades amb l'anàlisi i el pensament crític de l'alumne. (Church, Morrison, & Ritchhart, 2014: 97)
Relació de continguts
Per realitzar aquesta rutina de pensament treballarem amb dues obres, la primera d'elles correspon a un gravat britànic del segle XVII, en el qual es representa clarament un dels antecedents més influents per el desenvolupament de la primera Revolució Industrial, les novem màquines de conreu produides durant la Revolució Agrícola. D'aquesta manera tenim l'oportunitat que els alumnes puguin enllaçar els seus coneixements de temes anteriors amb el que esteim a punt d'obrir, a més, introduïm el tema començant
pels seus antecedents, situant a l'alumne dins el marc de coneixements adeqüat.
A la imatge podem observar una de les noves màquines agrícoles i com un bon grapat de persones observen del que es capaç aquesta tecnologia, començant a canviar a poc a poc la vida de les persones. Així doncs amb aquesta primera part de l'activitat podrem situar els antecedents principals del tema a tractar, destacant els primers canvis que es van produir en el món de la innovació industrial, creant nous mecanismes per treballar el camp, amb els quals es generar una major producció i començar a canviar el model de vida de les persones.
En segon lloc hem escollit l'obra de George Childs de 1840, Dowlais Ironworks. Aquesta obra ens permet treballar força dels aspectes que van determinar el canvi que va suposar la primera Revolució Industrial, a més, s'adequa a la metodologia de treball que hem proposat, pel fet que es tracta d'una obra que ens presenta una sèrie de detalls els quals són evidents i es mostren amb claredat. D'altra banda també ens presenta detalls per poder realitzar una sèrie d'interpretacions, a més ens dóna l'oportunitat d'obrir el tema, oferint-nos ítems específics de la industrialització, i ens possibilita la generació de preguntes i de dubtes per part de l'alumne. Finalment, també ens dóna l'oportunitat d'observar i d'introduir les noves concepcions artístiques que es produeixen dins la pintura, com és el cas de les composicions, dels colors o de les pinzellades, creant noves atmosferes les quals corresponen directament a aquest període i que amb el temps donaran pas als nous estils del segle XIX, com el és el cas del romanticisme.
Així doncs, amb aquesta imatge els alumnes podran realitzar l'activitat amb la finalitat d'extreure, amb l'ajuda del professor si cal, els principals fets que van determinar la primera Revolució Industrial.
A la primera part de la rutina els alumnes poden descriure la imatge, intentant identificar en primer moment el llenguatge artístic que ens presenta, destacant la composició i els colors que determinen aquesta atmosfera
enterbolida, la qual ens dóna peu a entrar de ple dins el món de la revolució industrial.
Seguidament, i amb el desenvolupament de la rutina de pensament, es treballaran els fets rellevants que van produir la primera revolució industrial, desglossant la imatge per tal d'extreure el màxim nombre d'aquests fets que ens presenta, així com donar peu a la interpretació, amb la qual es podrà definir l'encadenament casual d'aquests fets. Això es treballarà mitjançant les següents pautes: els alumnes hauran de descriure el que veuen a la imatge, la ciutat plena d'indústries amb les torres plenes de fum, les quals determinen l'ambient de la imatge, canviant el paisatge i generant un nou model de ciutat on s'entremesclen les noves indústries amb les murades i les cases de temps passats. També hi podem observar una sèrie de treballadors, a més d'altres personatges que pertanyen a una classe social superior i no es troben treballant.
A partir d'aquí i passant a la segona fase de la rutina de pensament, la que fa referència a la interpretació, és on podem desenvolupar i treballar amb més profunditat el tema. Hauran de sorgir interpretacions del que està passant a la imatge, com per exemple, el que estan realitzant els treballadors del primer pla, que sembla que estan construint una via de ferrocarril. Fet amb el qual podem començar a parlar de la invenció del ferrocarril i tot el que suposar. A més, si ens fixem amb aquests treballadors, podem observar com hi apareix una dona, fet que ens dóna peu a introduir el paper de la dona dins la industrialització, tema que treballarem amb més profunditat a properes sessions.
Tampoc hem d'oblidar el paper dels personatges que no estan treballant, a partir dels quals podem introduir el tema de les castes socials que es generen a partir de la industrialització. D'altra banda i a partir del concepte del ferrocarril o del fum de les fàbriques podem començar a parlar de les noves fonts d'energia com el carbó. També haurem de parar atenció a la transformació del paisatge, l'urbà en aquest cas, encara que gràcies a ell també podem introduir els canvis que es produeixen al paisatge rural, partint des de la idea del
ferrocarril o de la mateixa industrialització i com aquesta pot afectar el paisatge rural. Un cop treballades totes les idees que puguin sorgir durant aquesta segona fase, la d'interpretació, podem donar pas a la tercera part de la rutina de pensament, on els alumnes hauran de formular els dubtes que els hi hagi generat la imatge, amb la possibilitat de treballar temes com el perquè d'aquest canvi, com ha sigut l'aparició d'aquestes noves tecnologies, on o quan s'ha produït aquest fet, etc.
Objectius
1. Identificar els fets principals que van impulsar la primera Revolució Industrial.
2. Relacionar l'impacte d'aquests fets amb la cultura, l'art i el paisatge del moment.
3. Conèixer les causes i les conseqüències de la industrialització.
Activitat 2
Aquesta activitat es realitzarà posant en pràctica la rutina de pensament conversació sobre el paper. Metodologia que destaca per oferir la possibilitat a tots els alumnes de jugar un paper actiu dins el seu aprenentatge, convertint- los en agents actius, on, de forma equitativa, cada un d'ells participa i és escoltat pels seus companys. Es pretén desenvolupar el coneixement de forma col·lectiva entre els alumnes, on el paper del docent serà el d'assegurar-se que tots els alumnes són escoltats, a més de funcionar com a guia i suport pel correcte desenvolupament de l'activitat.
Es treballarà mitjançant grups de quatre alumnes, utilitzant un full de grans dimensions, per exemple un din A3, el qual servirà d'eina de comunicació entre els alumnes. Cada un dels grups tindrà, un full din A3 on treballaran el tema que els hi proposi el docent. Un cop proposat el tema i els ítems a treballar, en primer lloc, els alumnes hauran de plasmar al full els seus coneixements previs que els hi provoqui el tema, així com els dubtes i les inquietuds que aquest els hi pugui suggerir. Seguidament, es començarà a generar la conversa sobre el paper, la resta dels membres del grup llegiran les
aportacions dels seus companys, a les quals afegiran comentaris i/o preguntes que els hi suggereixin. En tercer lloc, els grups intercanviaran els seus fulls pels d'altres grups i repetiran el segon procediment que s'ha realitzat, és a dir, llegiran els plantejaments de l'altre grup, al qual afegiran comentaris o preguntes. D'aquesta manera aconseguim que els alumnes vagin desenvolupant el seu coneixement mitjançant la complementació o les variacions que es presentin sobre les seves idees inicials, agregant informació i qüestionant aquestes idees inicials.
Amb aquesta rutina de pensament aconseguim que cada un dels alumnes desenvolupi la seva comprensió del tema, gràcies a la participació col·lectiva de tots els membres, havent de comprendre i qüestionar les diferents opinions generades, provocant reaccions que fan visible el raonament dels alumnes i ajuden a desenvolupar el pensament crític. A més, hem de destacar el paper actiu que juguen tots els alumnes, sent cada un d'ells protagonistes de la tasca realitzada, ja que totes les opinions han de ser escoltades i treballades, per tal d'aconseguir desenvolupar els coneixements treballats (Church, Morrison, & Ritchhart, 2014: 126-134).
Relació de continguts
Per realitzar aquesta rutina de pensament es treballarà a partir de tres exemples d'arquitectura dels nous materials, sobre les quals els alumnes hauran de posar en pràctica tant els seus coneixements previs com els adquirits a la sessió anterior. Cal destacar que el nombre de grups depèn del nombre d'alumnes, així doncs, en cas de superar els tres grups, alguns treballarien la mateixa arquitectura, els quals no s'intercanviarien el full entre ells. Amb aquests continguts es pretén completar i desenvolupar d'una manera més extensa el treballat a la primera sessió, és a dir, presentar les innovacions que es produeixen amb la revolució industrial, especialment la incorporació dels nous materials al desenvolupament de la nova societat industrial.
El primer grup treballarà a partir del pont de Coalbrookdale (1777-1781), dissenyat per Thomas Farnolls Pritchard. Es tracta del primer pont de ferro que
es va construir, exemple clau de l'arquitectura dels nous materials, el qual donaria pas al desenvolupament d'aquest tipus d'arquitectures civils a la resta del món. El segon grup treballarà el Palau de Cristall de Londres (1851), dissenyat per Joseph Paxton, construcció de ferro i cristall, la qual es va construir per l'exposició mundial de 1851, un dels fets socials propis de la societat en desenvolupament del segle XIX. El tercer grup treballarà a partir de l'antiga estació de ferrocarril New Street de Birmingham (1838-45), dissenyada per Edward Cowper i construïda per Fox, Henderson & Co. Ho faran a partir del seu interior, el qual destaca per la utilització de l'arquitectura dels nous elements, concretament la del ferro, presentant un espectacular sostre arquejat, que fou al seu moment el més gran del món, a més, l'estació comptava amb 4 vies i un complex sistema de plataformes giratòries per classificar els ferrocarrils, destacant la plataforma que creuava les vies, també construïda amb arquitectura del ferro.
Així doncs, amb aquestes arquitectures es pretén no només treballar la incorporació dels nous materials a l'arquitectura civil, sinó també desenvolupar el concepte de progrés amb les noves tipologies d'arquitectura que es conformaven i es realitzaven amb l'aportació d'aquests nous materials, a més, es pot establir una relació amb l'actualitat, intentant definir si aquestes tipologies encara segueixen el mateix patró, a més de com han evolucionat els nous materials i les seves formes d'ús. D'altra banda amb el treball de les arquitectures dels nous materials també tenim l'oportunitat de treballar l'art com a motor de canvi de la societat i no només com un reflex d'aquesta, això és gràcies a la vinculació que ens presenten aquestes noves tipologies amb les noves activitats humanes, com la ferroviària o l'aparició de les exposicions universals, les quals es van fomentant i potenciant l'una a l'altre, sent l'art i el disseny el determinant del resultat d'aquestes activitats.
