ClassDojo i les eines de gestió de l’aprenentatge a les aules d’Educació Primària

Fulltekst

(1)Facultat d'Educació Memòria del Treball de Fi de Grau. ClassDojo i les eines de gestió de l’aprenentatge a les aules d’Educació Primària Maria de les Neus Tur Rodríguez Grau d’Educació Primària Any acadèmic 2019-20. DNI de l’alumne: 47432031M Treball tutelat per Gemma Tur Ferrer Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori. Autor. Tutor. Sí. Sí. Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació.. Paraules clau del treball: Eines, gestió, aula, gamificació, ClassDojo.. No. No.

(2) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 1.

(3) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Resum El present Treball de Fi de Grau pretén analitzar una popular eina digital de gestió de l’aprenentatge: ClassDojo. Per poder portar a terme aquesta anàlisi, és necessari contextualitzar els termes d’organització i gestió d’aula. Seguidament, es proposen certes pautes perquè els docents puguin millorar aquesta gestió, una de les quals és l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A més, es detalla el concepte de gamificació, una metodologia innovadora que fomenta la gestió escolar mitjançant l’ús d’eines digitals. L’estudi fa una anàlisi amb profunditat de ClassDojo i permet veure les limitacions amb relació a la seguretat de l’alumnat. Tot seguit es fa un estudi d’Edmodo, ClassFlow, iDoceo i Additio com a plataformes alternatives a ClassDojo que es contrasten exhaustivament per poder oferir una proposta segura als docents. Les conclusions apunten que, atenent a la finalitat docent, iDoceo i ClassFlow són les millors alternatives. Paraules clau Eines, gestió, aula, gamificació, ClassDojo. Abstract This Final Degree Project pretends to analyze a popular digital learning management tool: ClassDojo. In order to carry out this analysis, it is necessary to contextualize the terms of organization and classroom management. Next, certain guidelines are proposed for teachers to improve this management, one of which is the use of Information and Communication Technologies (ICT). In addition, it also details the concept of gamification, an innovative methodology that promotes school management through the use of digital tools. The study makes an in-depth analysis of ClassDojo and allows to see the limitations in relation to student security. It follows a study of Edmodo, ClassFlow, iDoceo and Additio as alternative platforms to ClassDojo that are exhaustively contrasted in order to offer a safe proposal to teachers. The conclusions point out that, in terms of the teaching objective, iDoceo and ClassFlow are the best alternatives. Keywords Tools, management, classroom, gamification, ClassDojo. 2.

(4) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. ÍNDEX 1.. 2.. Introducció. 5. 1.1.. Objectius. 5. 1.2.. Metodologia. 6. Marc teòric. 7. 2.1.. 7. La gestió d’aula 2.1.1.. Concepte i importància de la gestió d’aula. 7. 2.1.2.. Gestió o organització?. 8. 2.1.3.. Estratègies per a la gestió d’aula. 9. 2.2.. Les TIC en la gestió d’aula. 11. 2.3.. La gamificació. 12. 2.4.. 2.3.1.. Gamificació digital. 13. 2.3.2.. Avantatges i desavantatges. 14. ClassDojo 2.4.1.. 2.5.. 3.. Controvèrsia: disciplina, conducta i privacitat. Altres plataformes per a la gestió d’aula. 15 19 23. 2.5.1.. Edmodo. 23. 2.5.2.. ClassFlow. 24. 2.5.3.. iDoceo. 26. 2.5.4.. Additio. 27. Estat de la qüestió. 29. 3.

(5) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 4.. Part pràctica. 32. 4.1.. Introducció. 32. 4.2.. Instrument. 32. 4.3.. Anàlisi de resultats. 34. 5.. Discussió. 38. 6.. Conclusions. 43. 7.. Referències bibliogràfiques. 46. 4.

(6) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 1.. Introducció. El sistema educatiu ha patit diversos canvis amb els anys, especialment pel que fa a la metodologia. Actualment, ens trobem amb un model innovador, on l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i abunda l’experimentació i manipulació de recursos. Tot i això, sembla que encara ens trobem amb dos tipus de docents: els que fan servir eines digitals i els que no. Potser aquests darrers no les fan servir per por, una manca de formació o fins i tot perquè no saben quines són les més apropiades. De fet, si es pretén trobar a la web algun tipus d’ajuda o recomanació sobre quines eines s’haurien de fer servir, no trobarem gairebé cap resultat. Davant aquesta situació de desesperació, els docents acostumen a fer servir eines que s’han fet conegudes intencionadament, i ClassDojo és un exemple. L’eina en qüestió ha guanyat una gran quantitat d’usuaris en relativament molt poc temps i milions de mestres la fan servir diàriament a escoles públiques i privades, acadèmies i classes de repàs. A les xarxes socials s’ha recomanat com una eina excepcional que garanteix una gran gestió d’aula. Però, gairebé no hi ha hagut estudis que analitzin vertaderament els seus efectes. Fins ara. En els darrers anys s’han iniciat diverses investigacions sobre la seva eficàcia i els seus efectes en l’alumnat. Fins i tot, s’ha aprofundit en els seus termes i condicions i s’ha descobert que no és una eina tan bona com es deia al principi. Per corroborar els recents estudis, jo també he fet una investigació pel meu compte, aprenent sobre el funcionament d’aquesta eina i cercant alternatives no tan conegudes però que puguin ser més atractives, accessibles, transparentes i segures. 1.1.. Objectius. El principal objectiu d’aquest treball és proposar una alternativa a la plataforma ClassDojo. Per fer-ho possible, s’abordaran els següents objectius secundaris: ● Conèixer la importància de l’organització i gestió educatives. ● Estudiar les principals estratègies per gestionar una aula, especialment de les TIC. ● Aprofundir en el concepte de gamificació, una metodologia cada cop més emprada.. 5.

(7) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. ● Conèixer i analitzar eines de gestió de l’aprenentatge alternatives a l’eina en qüestió. ● Elaborar un instrument que permeti destacar les similituds i diferències entre les eines analitzades, així com comparar-les i seleccionar la més apropiada i que millor respongui l’objectiu de cada docent. Amb tot això, es pretén elaborar un document que pugui orientar als docents en la gestió d’aula i que, a més, ofereixi la possibilitat d’escollir una eina atractiva, accessible, segura i respectuosa amb els drets dels alumnes i del docent. 1.2.. Metodologia. Per al desenvolupament del present treball, s’ha seguit una metodologia deductiva. És a dir, s’ha començat pels aspectes més generals fins a arribar als més concrets. Així, el treball s’ha fomentat en tres moments clau. En primer lloc, la recollida d’informació en vers els principals conceptes d’aquest treball: gestió d’aula, gamificació i eines d’aprenentatge digitals. Posteriorment, he seleccionat tots els documents rellevants i he extret les dades útils per poder elaborar el marc teòric, que ha necessitat una reestructuració en diverses ocasions segons avançava la investigació. Aquest procés també ha quedat reflectit en l’estat de la qüestió. En segon lloc, per a la part pràctica, he cercat eines digitals que poguessin ser possibles alternatives a ClassDojo. Un cop escollides les quatre eines, he estudiat les seves característiques principals així com el seu funcionament exacte. En tercer lloc, he elaborat una taula que resumeix aquestes característiques i on queden establertes les similituds i diferències entre les cinc eines. Finalment, a les discussions i conclusions, he deixat constància dels trets de cada eina per poder formular així la meva proposta.. 6.

(8) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 2.. Marc teòric 2.1.. La gestió d’aula. L’aula és el motor dels centres escolars, on els alumnes adquireixen coneixements i on els mestres exerceixen la seva professió. Sobretot, és on es desenvolupen la majoria de relacions i, per tant, on sorgeixen la gran part d’esdeveniments. Com a docent, cal saber gestionar-los, ja que poden influir en l’aprenentatge dels alumnes, el rendiment acadèmic, les relacions interpersonals i les conductes dels escolars. Dit en altres paraules, per poder treballar efectivament dins l’aula cal treballar en la seva organització i gestió (Gomar, 2011). 2.1.1.. Concepte i importància de la gestió d’aula. Si consultem el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, trobarem que el concepte de gestió és el conjunt d’operacions efectuades per una o més persones amb l’objecte d’obtenir-ne resultats beneficiosos. És la selecció, interpretació, anàlisi i distribució de recursos que es realitza en una organització. Si apliquem aquesta definició a l’àmbit educatiu, trobarem que, segons Mepham (2018), la gestió d’aula és l’organització de la vida escolar: elaborar i planificar, ordenar procediments i recursos, disposar un entorn de màxima eficiència, seguir el progrés de l’alumne i anticipar-se als problemes. A més, la gestió d’aula s’encarrega de tot allò que és invisible per l’alumne. De fet, la tasca del docent és treballar aquest aspecte per aconseguir un correcte desenvolupament en cada nen i nena, ja que una gestió efectiva suposa “fer el correcte de la forma correcta en el lloc correcte i en el moment correcte” (p. 1). Pel que fa a la importància de la gestió d’aula, d’acord amb Sanz i López (2013): “és un element fonamental per aconseguir l’èxit educatiu, acadèmic i escolar. El coneixement de les tècniques, estratègies i instruments adequats per conduir de manera correcta un grup; l’adquisició de la capacitat, de les destreses, de les actituds i dels comportaments personals i professionals, per part del docent a l’aula i en les diferents interrelacions amb els seus alumnes, famílies, companys, així com la gestió. 7.

(9) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. d’aquestes relacions entre els alumnes, determina, en gran mesura, la qualitat del procés d’aprenentatge-ensenyament”. (p. 92). 2.1.2.. Gestió o organització?. En el món educatiu hi ha diversos termes que es repeteixen contínuament, i dos d’ells són la gestió i organització. Arribats a aquest punt cal fer una diferenciació entre aquests dos termes per evitar confusions. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, organitzar és l’acció d’estructurar perquè una cosa pugui funcionar, és a dir, disposar un ordre convenientment. En paraules de Delgado (2009), “una organització ha d’estar formada per un grup o conjunt d’elements estructurats; els elements estructurals de l’organització requereixen una ordenació normativa mitjançant regles i disposicions; i tota organització persegueix una meta final o objectiu en realitzar la seva activitat” (p. 102). Dit això, podem afirmar que l’aula forma part d’una organització perquè està formada per individus, segueix una planificació estructurada, existeixen unes normes, actua d’acord amb unes orientacions i objectius, està coordinada intencionadament per complir diverses funcions i és un procés continu. Però, si realment el que busquem és una definició més detallada d’aquest concepte, Coronel (citat en Delgado, 2009, p. 109) ens diu que: “el concepte d’organització escolar, en línies generals, ha anat basculant des de la consideració de ser l’àmbit de coneixement que estudia els elements materials, personals i funcionals que configuren els centres educatius, en la seva dimensió estructural i formal, de ser una disciplina essencialment tècnica i normativa, preocupada per dictaminar “modes de fer” reguladors dels diversos elements inclosos en aquests centres de cara a l’assoliment eficaç dels objectius educatius, en ser un camp d’estudi on els centres es contemplen com entitats fonamentalment socials, en els quals els dits elements queden subjectes a una trama de relacions i processos dinàmics, complexos, ocults, que donen significat a la vida organitzativa”.. 8.

(10) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Delgado (2009) ens demostra que l’organització escolar és una disciplina científica basada en processos d’ensenyament i desenvolupada dins centres educatius, i més concretament dins les aules. Aquesta organització és important perquè serveix per explicar el funcionament de les escoles, orientar en els models d’intervenció, desenvolupar eines resolutives, millorar la pràctica educativa i, sobretot, influir en la disciplina de l’alumnat. En definitiva, podem dir que l’organització és l’estructura inicial que caracteritza el centre o aula i la gestió és la manera d’aplicar aquesta planificació a l’aula per arribar a l’objectiu. 2.1.3.. Estratègies per a la gestió d’aula. Per poder portar a terme una correcta gestió d’aula és necessari seguir certes estratègies organitzatives, com per exemple: ● Ús de normes. Lago i Ruiz-Roso (2000) destaquen que són necessàries per establir un espai segur per a l’alumne. Això sí, han de ser respectuoses, positives i breus. Espot i Nubiola (2015) animen als docents a deixar les normes ben clares des del primer dia. No només cal comunicar-les, sinó explicar-les i recordar-les. ● El mestre com referent moral. Els infants necessiten saber a qui poden dirigir-se quan ho necessitin. Per la qual cosa el mestre ha de definir la seva figura des del primer moment, demostrant que exercirà un paper com a orientador del grup (Lago i Ruiz-Roso, 2000). ● Formació. Els docents necessiten informar-se i aprendre contínuament sobre noves estratègies d’organització i gestió d’aula (Espot i Nubiola, 2015). Tal com ens recorden Márquez, Díaz i Cazzato (2007), el mestre podrà aplicar professionalment nous coneixements i aprenentatges adquirits per diversos medis i corregir les seves accions. ● Fomentar la convivència. D’acord amb Cuadrado (2010), és una part important del procés d’ensenyament i aprenentatge a l’aula. Aleshores, la formació de l’alumnat s’ha de basar en el desenvolupament de les capacitats cognitives i socioemocionals.. 9.

(11) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. ● No evitar conflictes. Són de gran utilitat perquè els alumnes aprenguin a resoldre autònomament els seus problemes. Els alumnes han de ser responsables dels seus actes i és necessari formar-los en la resolució i presa de decisions, així com en la capacitat de reflexió, pensament i actitud crítica (Lago i Ruiz-Roso, 2000). ● Reacció. D’acord amb Gomar (2011), el docent ha de ser capaç de detectar els problemes dins l’aula per rectificar-los. Però, ha de tenir clar quin rol adoptarà: assertiu (aplicar les normes) o cooperatiu (resoldre el conflicte en grup). Cal evitar el passiu i agressiu. ● Desenvolupar les competències comunicatives. Cuadrado (2010) ens recorda que l’escola és el lloc on s'aprèn a ser ciutadà. Cal que els alumnes comptin amb les competències necessàries per poder dialogar i diversos valors com l’acceptació, la solidaritat i la cooperació. Aquestes habilitats no sorgeixen de forma natural i requereixen una formació que s’ha d’iniciar des de petit. ● Estructura d’aula. La disposició de taules i mobiliari pot influir en la comunicació i les relacions dels alumnes. Cal que la seva disposició fomenti el sentiment de grup per establir vincles d’amistat i respecte (Cuadrado, 2010). ● El material. La seva organització i adequació afecta tota activitat. Aquest ha de “potenciar la integració i l’autonomia dels alumnes, estar al seu abast, adaptar-se a les necessitats (...), facilitar el tractament de la diversitat a l’aula i afavorir la relació entre persones, la comunicació i la relació entre escola i entorn” (Bermejo, Gómez, Ocaña, Sánchez i Sebastián, 2010, p. 4). ● Ambient i clima d’aula positiu. El clima d’aula és un factor determinant per proporcionar un ambient de cooperació i estima (Cuadrado, 2010), a més d’un clima ordenat i de pau (Espot i Nubiola, 2015). Segons Bermejo et al. (2010), els mestres són els responsables de crear un clima de col·laboració i comunitat. ● Sessions atractives. Cubero (2004) ens detalla aquest aspecte clau per mantenir l’atenció del grup el major temps possible. El mestre ha de preparar activitats. 10.

(12) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. dinàmiques, comptar amb estímuls i recursos addicionals, motivar, estructurar correctament les sessions i vigilar una sèrie d’aspectes com són: el moviment, el to de veu, el ritme, la velocitat, el contacte visual, el llenguatge verbal i no verbal, etc. A més, és important donar instruccions clares, donar temps necessari, fomentar el treball cooperatiu, deixar les tasques ben acabades i recordar als alumnes què s’espera d’ells. ● La metodologia. Bermejo et al. (2010) expliquen que la metodologia preferida és l’aprenentatge participatiu per part de l’alumne, ja que suposa un aprenentatge significatiu mitjançant una metodologia deductiva. ● Agrupacions. Poden ser de forma individual, per parelles, en grups de quatre o sis o en forma d’U. Cada mestre organitza la classe a la seva manera. En cas de treballar per grups, poden ser homogenis, heterogenis o flexibles. Segons el nombre d’alumnes, es pot fer en gran grup, grup mitjà o grup petit. I segons la funció poden ser grups de feina o cooperatius. L’objectiu dels agrupaments és desenvolupar les capacitats socials. Els grups els poden triar els alumnes (preferiblement) o el mestre (Bermejo et al., 2010). Dit això, podem extreure que algunes de les característiques de la gestió són: l’habilitat, el poder, la responsabilitat, el control, l’actuació, la sensibilitat, la flexibilitat, la comunicació, la interrelació, l’entusiasme, la motivació i la confiança (Mepham, 2018). Cal destacar, segons Gomar (2011), la importància d’analitzar, revisar, criticar i desenvolupar millores respecte a aquestes estratègies, ja que tots els elements que formen part de l’organització i gestió són modificables. 2.2.. Les TIC en la gestió d’aula. Un complement excel·lent per a l’organització i gestió de l’aula són les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), ja que d’aquesta manera els alumnes es motiven i aprenen a la vegada (Bermejo et al., 2010). Segons Boza, Toscano i Méndez (2009), les TIC han progressat fins al punt de canviar el nostre estil de vida i, per tant, d’ensenyament. La seva incorporació al món educatiu ha. 11.

(13) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. provocat una reestructuració i readaptació de mesures i recursos. És a dir, han suposat un abans i un després en els models d’organització. A més, cada vegada hi ha un major nombre de mestres que fan servir les TIC per a ensenyar, ja que ajuden a implicar l'alumnat en el procés d’aprenentatge. És una bona opció per treballar amb el grup gràcies al fet que ajuda a la capacitat participativa, expressiva, interactiva i dinàmica. També hi ha gran quantitat de medis integrats (imatges, vídeos, gràfics, música…) que estimulen els sentits i faciliten l’adquisició de continguts. D’acord amb Bravo (2010), gràcies al suport digital l’educació ha viscut diversos canvis a millor. A més, els medis digitals pretenen ajudar a l’alumne a desenvolupar els seus coneixements i les seves capacitats personals. De fet, aquest espai digital ajuda a la interacció, on l’alumne ha d’assolir un objectiu fent servir diversos canals sensorials (audio-visual). Això sí, tota mena d’activitat necessita una organització, i en el cas dels recursos digitals, també. 2.3.. La gamificació. La gamificació és “una tècnica, un mètode i una estratègia a la vegada” (Martín i Hierro, citats en Ordiz, 2017, p. 398) que mescla els elements atractius dels jocs i s’aplica en un entorn no lúdic. La seva finalitat és transmetre un contingut atractivament a l’usuari i així “fomentar la seva implicació, comprovar el seu aprenentatge, augmentar la seva responsabilitat i millorar els seus comportaments” (Ordiz, 2017, p. 398). Segons Arias (s.f.), altres objectius de la gamificació com a estratègia didàctica són: ● Aplicar la lúdica al context educatiu per fomentar l’aprenentatge significatiu. ● Crear un clima positiu per adquirir coneixements de manera divertida. ● Motivar els estudiants, augmentar el seu interès i compromís. ● No crear jocs, sinó aplicar dinàmiques i elements de jocs. ● Fer servir tècniques de recompensa (nivells, missions, punts, premis…). ● Guiar l’experiència de l’alumne cap al desenvolupament de competències i objectius.. 12.

(14) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Com es pot comprovar, la finalitat més important “de tota estratègia de gamificació a l’aula ha de ser aconseguir la motivació intrínseca dels alumnes, és a dir, activar el desig per continuar aprenent a través del compromís d’atenció i interacció que la dinàmica lúdica ofereix” (Torres-Toukoumidis i Romero-Rodríguez, 2018, p. 62). D’acord amb Posada (2017), és important destacar que la gamificació no suposa tan sols jugar, sinó dissenyar noves activitats. Perquè sigui possible i la gamificació sigui exitosa, ha de constar d’una sèrie d’elements, tals com: una mecànica o estratègia d’interacció, repte o objectiu, instruccions senzilles, personatges o avatars, un ambient característic, diverses rutes per arribar a la meta, possibilitat d’equivocar-se (múltiples vides, punts de restauració), premis (monedes, vides, poders), pistes o indicadors de progrés, punts o gràfica de posicionament, equips, canals de comunicació, limitador de temps, nivells o etapes i sorpreses o elements inesperats (recompenses, esdeveniments especials). Queda clar que la gamificació és cada vegada més coneguda i aplicada en l’educació, ja que els jocs es caracteritzen per ser divertits i la predisposició humana és la causa de la gamificació. Però, cal tenir en compte que, sense saber-ho, hem passat molt de temps aplicant tècniques de gamificació dins l’aula: donar recompenses, posar reptes, etc. L’única cosa que canvia és que mai s’havia fet servir el joc com activitat. Per això, la gamificació demostra que “l’aprenentatge és més efectiu quan és actiu, experimental i basat en problemes” (Pisabarro i Vivaracho, 2018, p. 86). 2.3.1.. Gamificació digital. El joc com a tal ha acompanyat des de sempre el procés d’ensenyament-aprenentatge i no és cap novetat (Torres-Toukoumidis i Romero-Rodríguez, 2018). En canvi, segons Posada (2017), la gamificació ha estat la innovació educativa del segle XXI, ja que aquest concepte es basa en l’aplicació de la mecànica del joc a l’activitat escolar fent ús de la tecnologia. D’acord amb Posada (2017), és possible gamificar qualsevol recurs, fins i tot xarxes socials educatives (Edmodo, Moodle, Blogs, Classroom), però el que queda ben clar és que el docent sempre ha d’explorar qualsevol recurs abans per saber quin és el més apropiat (Arias, s.f.).. 13.

(15) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Posada (2017) ens recomana algunes eines per la gamificació, com per crear targetes (BadgeMaker, Big Huge Labs, BrainScape, Makebadges, Openbadges, ProProfs), per dissenyar qüestionaris (Cerebriti, FlipQuiz, Kahoot, Plickers, ProPofs, Quizizz, Socrative), per crear jocs (Cerebriti, ClassCraft, EducaPlay, Zondle), per dissenyar vídeos (EdPuzzle, PlayPosit), per registrar l’activitat de l’alumne (ClassDojo) i per disseny gràfic (GraphicSprings, Mentimeter). Sigui quin sigui el recurs escollit, és molt probable que la gamificació mitjançant recursos digitals tingui un gran èxit. De fet, si la gamificació agrada tant, és perquè l’alumne hi troba una màgia, li crida l’atenció l’estètica audiovisual, és diferent de la vida quotidiana, s’endinsa en una realitat diferent, ha de superar-se i trobar solucions, existeixen diferents rols o avatars, hi ha una part d’exploració, presa de decisions i sobretot, perquè cal superar un repte virtual per guanyar una recompensa real (Posada, 2017). En definitiva, la gamificació com a alternativa pedagògica permet que l’alumnat sigui el protagonista i estigui involucrat gràcies als reptes que suposen els jocs virtuals. Aquesta proposta desenvolupa l’esperit de superació del propi alumne, significant en una major adquisició de coneixements, actituds, habilitats i destreses (Ordiz, 2017). 2.3.2.. Avantatges i desavantatges. Abans de gamificar una aula cal saber per què es vol fer i tenir sempre en compte aspectes com: característiques del grup, context, en quines àrees aplicar-ho, durant quant de temps, explicar molt bé el funcionament i recurs que es farà servir, informar els alumnes de l’objectiu de l’activitat, posar normes i explicar si hi ha premis i com s'aconsegueixen (Arias, s.f.). Un cop es tinguin tots aquests aspectes ben definits és quan comença la gamificació. Però, com tota estratègia, aquesta també pot tenir certs avantatges i desavantatges. Respecte als avantatges, Posada (2017) ens diu que la gamificació és un benefici pel que fa a la motivació, la millora de la qualitat d’ensenyament-aprenentatge, l’alfabetització tecnològica, el desenvolupament d’una mentalitat multitasca, el treball en equip o la instrucció individualitzada. Pisabarro i Vivaracho (2018) afegeixen que els jocs en educació. 14.

(16) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. ajuden a fer que l’alumne sigui el protagonista, permeten crear diferents ritmes de treball, els alumnes aprenen a equivocar-se sense por, es rep un feedback immediat (tant per a l’alumne com el docent), afavoreixen la socialització, es desenvolupa la creativitat i el procés és divertit. D’altra banda, Posada (2017) ens recorda que podem trobar alguns desavantatges, com per exemple: l’equip té un alt cost econòmic, suposa una distracció, pot resultar en una pèrdua de temps, l’alumnat pot tenir una manca de formació en valors, poden desenvolupar la competitivitat, potser els resultats d’aprenentatge no siguin els desitjats, pot haver dificultat per trobar un equilibri lúdic i formatiu i la motivació pot trobar-se limitada a llarg temps. Segons Pisabarro i Vivaracho (2018) també es pot donar el cas que l’alumne només pensi a guanyar i oblidar el vertader objectiu (aprendre), es poden fer trampes, pot crear addicció, l’aprenentatge és limitat i la desmotivació pot intensificar-se en els que no guanyen. D’acord amb Torres-Toukoumidis i Romero-Rodríguez (2018), cal anar molt alerta per no arribar a la desmotivació, ja que conseqüentment es perdrà tota oportunitat de voler continuar aprenent. Fins i tot, un mal ús de la gamificació pot suposar que els alumnes només vulguin aprendre a canvi de premis. El que queda clar és que la gamificació digital suposa una feina costosa per al docent, però, és una gran estratègia per millorar la gestió d’aula i és el futur de l’educació. La gamificació ha arribat per convertir les TIC en TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement). I si treballa conjuntament tota la comunitat educativa, es disposen dels recursos digitals necessaris i s’adapta el currículum, l’aprenentatge es convertirà en tota una aventura plena d’emocions (Torres-Toukoumidis i Romero-Rodríguez, 2018). 2.4.. ClassDojo. ClassDojo és una eina en línia i gratuïta dissenyada per registrar el comportament dels estudiants i que així la família també pugui registrar-se i tenir accés a les dades de l’evolució del seu fill o filla en qualsevol moment (Byrne, 2012). Les dades de l’alumne queden automàticament gravades en la plataforma i es presenten en forma de gràfica perquè els. 15.

(17) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. mestres puguin compartir-ho amb els estudiants, les famílies i el centre (McHugh, Radley, Tingstrom, Dart i Barry, 2019). D’acord amb Williamson (2017), ClassDojo es va llançar el 2011 a Califòrnia (Estats Units), però no va ser fins al 2013 que es va convertir en una plataforma com a tal. Actualment compta amb milions de mestres registrats i és utilitzada en més de 180 països. Segons Williamson (2019), aquesta eina és especialment coneguda a Nord Amèrica, Austràlia i Europa. De fet, s’ha convertit en una de les aplicacions més populars del món en tecnologia de l’educació, passant a ser una aplicació per controlar el comportament i fomentar una bona disciplina fins a convertir-se en una plataforma social per escoles. Visualment és una aplicació acolorida i atractiva pels alumnes, fàcil de manejar i accessible per a tothom. El seguiment és molt visual i divertit (Garcia i Hoang, 2015). A la pàgina principal del docent podem trobar la pestanya del grup, el perfil de cada alumne, la puntuació total, el portafoli, la història de la classe i els missatges del docent.. Imatge 1. Pestanya principal de grup. Recuperat de www.classdojo.com. Gràcies a aquesta eina, els alumnes i les famílies reben un feedback immediat en forma de notificació. A més, el mestre pot enviar missatges als pares per donar qualsevol informació i viceversa. Per tant, amb aquesta aplicació els docents ajuden que els alumnes tinguin èxit, ja que s’estableix una comunicació i un vincle entre l’escola i la família (Garcia i Hoang, 2015). D’acord amb McHugh et al. (2019), els principals objectius d’aquesta eina són: ● Gestionar el comportament i la conducta. ● Reduir el comportament disruptiu i augmentar el bon comportament.. 16.

(18) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. ● Millorar els resultats acadèmics. ● Registrar i publicar els resultats per fer un seguiment immediat. ● Motivar a l’alumne per aconseguir punts i arribar a un objectiu. Segons Garcia i Hoang (2015), entre altres funcions de l’aplicació podem destacar que ha estat dissenyada per establir uns objectius de comportament en cada àrea i així ajudar a l’alumne individualment i en grup. Per tant, ClassDojo pretén millorar el comportament, fer un seguiment de les dades registrades i estalviar temps en la gestió d’aula. És destacable el fet que les dades es guarden i registren automàticament, podent visualitzar el progrés setmanal o mensualment. Tal com ens explica Byrne (2012), el funcionament és molt senzill. El docent crea un grup i assigna a cada alumne un avatar animat. A partir d’aquest moment el mestre podrà registrar el comportament a la plataforma. Tan sols cal iniciar sessió i seleccionar un ítem de la llista. Per defecte hi ha sis ítems positius i sis negatius, però el mestre pot afegir ítems personalitzats.. Imatge 2. D’esquerra a dreta: punts positius i negatius per comportament. Recuperat de www.classdojo.com. D’acord amb McHugh et al. (2019), el mestre pot personalitzar la llista especificant comportaments apropiats per reforçar-los sumant punts o castigar els inapropiats llevant-los. Quan la puntuació sigui majoritàriament negativa, el mestre podrà aplicar una conseqüència depenent del comportament d’un membre del grup, d’una part del grup o de tot el grup. Segons el seu estudi, les conseqüències grupals impliquen el reduïment de mals. 17.

(19) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. comportaments i, a més, deixar que la resta de la classe vegi en públic els resultats i la puntuació dels altres també té un efecte de millora. Però, ClassDojo no només serveix per registrar punts i comunicar-se amb les famílies. Compta amb altres funcions com: joc d’eines (temporitzador, selecció d’alumne a l’atzar, formador de grups aleatoris, mesurador de soroll, instruccions de l’activitat, cooperatiu, programació diària i música), registre d’assistència, selecció de múltiples jugadors, selecció aleatòria, cronòmetre, grans idees de gestió per a mestres i l’opció de convidar a les famílies mitjançant un email.. Imatge 3. Joc d’eines i funcions addicionals. Recuperat de www.classdojo.com. Tot i que ja fa temps que s’han fet servir estratègies de gestió d’aula similars, ClassDojo es caracteritza precisament per la incorporació de la tecnologia. D’aquesta manera s’ha desenvolupat un servei més eficient que es pot fer servir des de qualsevol ordinador, tauleta o mòbil (McHugh et al., 2019), la qual cosa facilita que es puguin atorgar punts en qualsevol lloc i a qualsevol moment. A més a més, des del punt de vista de l’alumne, aquesta aplicació resulta visualment atractiva, ja que els alumnes queden fascinats gràcies als seus personatges. 18.

(20) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. animats (Garcia i Hoang, 2015). De fet, cada alumne és representat per un monstre que pot ser personalitzat per l’usuari, i visualment fa que sembli més un videojoc que no una eina de gestió del comportament. En aquest sentit parlem que es tracta d’una eina de gamificació, la qual demostra que qualsevol activitat o rutina es pot reconfigurar en forma de joc i diversió per ajudar a les famílies a no usar webs complexes, subscriure’s a correus electrònics o rebre circulars en paper (Williamson, 2017). 2.4.1.. Controvèrsia: disciplina, conducta i privacitat. Recents estudis sobre ClassDojo han incrementat teories sobre que es tracta d’una eina que pretén imposar la disciplina mitjançant el càstig, modificar la conducta i que no respecta la privacitat de l’alumnat. Per tant, a continuació es pretén contrastar la informació recopilada de cada aspecte. Disciplina Un dels objectius de ClassDojo és millorar la disciplina. Per tant, és vital comprendre què involucra aquest concepte. Quan parlem de disciplina és prou habitual associar-la amb actitud, control, normes i premis o càstigs. Fins i tot, hi ha qui relaciona la disciplina amb l’autocontrol i una conducta ordenada i correcta. Però, realment, disciplina significa aprendre (Espot i Nubiola, 2015). Aleshores, tal com assenyalen Lago i Ruiz-Roso (2000), podem comprovar que s’ha perdut el vertader significat etimològic d’aquest concepte i ha passat a ser un aspecte normatiu. Fins i tot, la incorrecta interpretació d’aquest concepte ha arribat a alterar l’ordre de l’aula. És per això que en l’àmbit educatiu s’ha treballat per tenir una aula organitzada, ben gestionada i amb alumnes disciplinats. Espot i Nubiola (2015) ens recorden que la importància d’assolir una bona disciplina radica en el fet que d’aquesta manera el mestre pot ensenyar i l’alumne aprendre. Per tant, la funció principal de la disciplina d’aula és crear una manera de treballar en la qual l’organització d’aula es pugui gestionar i portar a terme de manera més eficient. Llavors, la disciplina, considerada com a la forma correcta de fer i actuar, és un dels valors bàsics de l’educació.. 19.

(21) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. D’aquesta manera es pot comprendre millor la finalitat de ClassDojo per millorar la disciplina, ja que no vol dir que s’hagi de castigar ni controlar més, sinó millorar les condicions d’aprenentatge. Conducta Les teories conductistes de l’aprenentatge de principis del segle XX es basen en el reforçament de comportaments adequats mitjançant estímuls i recompenses. Per tant, el conductisme va donar origen a l’educació innovadora en l’actualitat, ja que ClassDojo és un clar exemple d’eina per potenciar la motivació com factor per assolir certs objectius educatius (Torres-Toukoumidis i Romero-Rodríguez, 2018). Autors com Garcia i Hoang (2015) fan referència a ClassDojo com una eina important en l’ensenyament d’hàbits positius i saludables mitjançant el reforçament positiu. Especialment si tenim en compte que els docents normalment fan més cas als alumnes conflictius i no als que es porten bé. Aquest fet pot provocar que els bons també es portin malament. Per això, és important el reforçament del bon comportament, per mantenir i incrementar els comportaments desitjats perquè l’aula esdevingui una comunitat ben organitzada i gestionada. Un estudi realitzat per McHugh et al. (2019) va corroborar que amb tres setmanes d’ús de ClassDojo el comportament havia augmentat positivament. L’eina va permetre registrar, monitorar i gestionar el comportament, passant de tenir comportaments inapropiats i problemàtics (aixecar-se o seure on no toca, parlar amb companys, jugar per distreure’s, etc.) a tenir-ne de més apropiats (fer cas al mestre, seguir les instruccions de l’activitat, interactuar quan toca, ser més respectuosos, ajudar els altres, etc.). En aquest estudi la plataforma s’usava tres vegades a la setmana, i abans d’iniciar la sessió els mestres ja demanaven als alumnes que per favor reflexionessin sobre quin comportament haurien de tenir durant la seva observació. Després d’acabar la sessió, els alumnes podien anar a la pantalla digital per assignar-se els punts que creien merèixer i perquè, així tothom podia rebre feedback immediat. Seguidament, es mostraven els punts totals de tothom i el mestre animava a continuar progressant per arribar a l’objectiu. Els alumnes es motivaven. 20.

(22) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. quan veien els seus avatars evolucionar i acumular punts. Quan s’aconseguia el màxim de punts, es donava una recompensa de part del mestre: regals, temps lliure, més temps de pati… Una vegada assignat el premi, el rànquing de punts es restaurava i tornaven a començar de zero. Segons Williamson (2017) aquesta plataforma és una eina tecnològica persuasiva i compulsiva per fomentar l’aprenentatge socioemocional, ja que és capaç de modificar el comportament d’alumnes, les seves actituds, creences i personalitat. Això demostra que ClassDojo va ser dissenyat com una eina de gestió de l'aula per reforçar els comportaments dels estudiants per tal de fer-los repetir i que guanyin reforços positius. La plataforma és capaç de modificar la conducta dels alumnes i augmentar la competitivitat: quan un alumne rep un punt positiu, els altres estudiants de l'aula reconeixen el que ha fet per guanyar-lo, pensen en què han de fer per replicar aquest comportament i rebre la mateixa recompensa. A més, aquesta assignació de premis pot causar que els alumnes prestin atenció únicament a canvi del màxim de punts i privilegis possibles. Finalment, l’estudi de MacLean-Blevins (2013) corrobora que l’alumnat ha de desenvolupar un comportament positiu, d’automonitoratge i autoregulació per convertir-se en alumnes d’èxit. A més, defineix que el paper del mestre és capaç de manipular la motivació dels estudiants i així augmentar el compromís i l’aprenentatge. Bàsicament és un sistema de suborns a canvi de recompenses extrínseques, quan haurien de ser intrínseques. Els premis han d’usar-se amb cura o, en cas contrari, els estudiants es poden desmotivar perquè es concentren en objectius de rendiment a curt termini, no aconsegueixen assolir objectius d’aprenentatge a llarg termini i perden la motivació interna per aprendre. Per tant, ClassDojo és eficaç per ajudar els estudiants a pensar en els seus propis comportaments d’aprenentatge, però no ha de servir per pressionar-los a portar-se bé. Aquest estudi ha animat a plantejar investigacions a llarg temps on l’aplicació d’aquesta eina sigui més natural i que demostri si aquest subornament és efectiu a la llarga o només a curt termini.. 21.

(23) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Privacitat Publicacions com la de Williamson (2019) fan referència a les crítiques que està rebent ClassDojo a mesura que s’investiga cada vegada més, ja que, segons els estudis, la plataforma ha tingut resultats molt positius per als docents, però també cal fer una crítica de qualsevol element que impacti a les aules i conèixer el seu propòsit. De fet, s’ha sabut que la companyia ha creat aquesta i altres més plataformes per canviar les rutines diàries dels centres, ja que pretenen ser la solució per a l’educació així com reestructurar-la en l’àmbit internacional. Però, cal anar més lluny i veure què oculta ClassDojo, una eina molt criticada respecte a la protecció de dades i la privacitat. De fet, amb l’increment de les tecnologies i recopilació de dades en educació, la vigilància s’està normalitzant i convertint en un aspecte natural. Això és perquè les recompenses per comportament actuen com un sistema de vigilància digital, amb mestres que registren contínuament informació sobre la disciplina d’aula. Segons un recent estudi a Austràlia, l’aplicació no només rep informació sobre el comportament, sinó que també guarda imatges, vídeos, portafolis digitals i els missatges entre docents i famílies. ClassDojo s’ha convertit en una plataforma per convertir una comunitat escolar que vigila les dades. Fins i tot, amb el propòsit d’arribar més lluny, ClassDojo ha contactat diversos mestres perquè facin tutorials a YouTube amb totes les seves funcions i així difondre el seu ús per tot arreu. A més a més, d’acord amb Williamson (2017), ClassDojo està facilitant la vigilància psicològica mitjançant tècniques de gamificació. Els nens i nenes han esdevingut manipulables, materialitzats, matematitzats i calculats. I tot perquè la gamificació facilita inevitablement la vigilància a través de la digitalització per recollir dades. La plataforma ha desenvolupat estratègies per vigilar, codificar, calcular, predir i maximitzar el funcionament mental i emocional dels nens a través de la normativa. En definitiva, aquests estudis adverteixen que falta un control de qualitat i les escoles haurien de considerar quin és el punt de protecció de l’estudiant quan registra dades en línia.. 22.

(24) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 2.5.. Altres plataformes per a la gestió d’aula. A conseqüència de l’anàlisi sobre el funcionament i la repercussió de ClassDojo, resulta interessant fer una recerca d’altres eines amb característiques similars per a la gestió de l’aprenentatge. 2.5.1.. Edmodo. Edmodo, amb base a Califòrnia (Estats Units), es va dissenyar el 2008. Es tracta d’un espai virtual que permet la comunicació entre estudiants i docents. És a dir, és una xarxa social creada per l’intercanvi d’informació en un entorn segur. A més, és un servei gratuït i està disponible en diverses llengües. Es pot usar en qualsevol dispositiu, des de la web fins a l’aplicació mòbil (Díaz, 2017). D’acord amb Sáez, Lorraine-Leo, Miyata (2013), quan Edmodo es va dissenyar va ser en forma de microblog, el qual permet compartir missatges curts de màxim 140 caràcters. Amb el temps aquesta xarxa social s’ha convertit en una plataforma col·laborativa i motivadora per l’alumnat, amb més de 100 milions d’usuaris. Les seves principals funcions són: publicar breus comentaris, realitzar tasques educatives, donar feedback instantani, compartir arxius (documents i multimèdia), crear un calendari de feina i avaluar els alumnes (Díaz, 2017). Per tant, es tracta d’una gran eina d’aprenentatge social que d’una manera estructurada facilita l'organització de grups, la visualització de tasques, la consulta del calendari i l’administració de les qualificacions dels alumnes. Destacar també que es poden donar recompenses als alumnes per la feina ben feta (insígnies). Aleshores, es tracta d’una eina molt intuïtiva que permet planificar i gestionar el procés d’ensenyament i aprenentatge (Sáez, Fernández i García, 2012). Si bé és cert que l’ús de la gamificació i les eines de gestió de l’aprenentatge suposen més temps i esforç per dissenyar i portar a terme aquesta metodologia, Edmodo ha millorat l’eficàcia del procés d’ensenyament-aprenentatge fomentant una educació basada en l’alumne (Sáez et al., 2013). Pel que fa a la seguretat, tot i que en altres plataformes la seguretat és un problema, en aquest cas Edmodo garanteix aquest aspecte, ja sigui perquè només poden entrar membres registrats i. 23.

(25) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. per la necessitat d’un codi de grup (Sáez et al., 2013). A més, cal destacar que la pàgina és privada per defecte, la qual cosa implica que únicament poden accedir docents i estudiants amb nombre d’usuari i contrasenya. Una altra característica és que la plataforma permet registrar alumnes menors d’edat, ja que el mestre és el responsable de crear un grup tancat on incloure els alumnes (Díaz, 2017). És important destacar el principal objectiu d’aquesta eina: la comunicació. D’acord amb Sáez et al. (2012), Edmodo permet compartir informació amb el centre i les famílies, sense necessitat de fer-se un compte. El mestre pot enviar i rebre missatges controlats en tot moment, facilitant la col·laboració entre escola i família. Gràcies a la possibilitat de donar retroacció als alumnes, el mestre millora l’atenció als seus grups i pot dur un major control de les tutoritzacions. Dit en altres paraules, Edmodo permet una comunicació segura, clara, fluida i constant.. Imatge 4. Pantalla principal d’Edmodo. Recuperat de www.edmodo.com. 2.5.2.. ClassFlow. D’acord amb la web de ClassFlow, es tracta d’una eina dissenyada el 2018 a Regne Unit. És gratuïta i es troba disponible en diversos idiomes. Està destinada per a docents i alumnes, els quals també es poden crear un compte personal o entrar mitjançant un codi de classe. Es pot accedir a la plataforma des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aquesta plataforma la. 24.

(26) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. fan servir més de 4.500.000 usuaris (docents i estudiants), a més de 125.000 institucions de més de 150 països. Aquesta eina, visual i atractiva, permet fer presentacions amb la Pissarra Digital Interactiva; fer qüestionaris; dissenyar activitats; registrar el comportament positiu dels alumnes; premiar les bones conductes mitjançant insígnies; enviar informes a les famílies; donar feedback individual, grupal o a tota la classe; omplir un registre de qualificacions; fomentar la col·laboració i l’autogestió; consultar i compartir materials educatius, tasques i altres recursos; emmagatzemar els continguts a la motxilla digital; publicar i fer servir els materials de la comunitat docent. Una de les funcions característiques d’aquesta eina és en el moment de crear una classe, ja que dóna dues opcions: generar una classe per estudiants (és l’opció més popular, ja que els alumnes tenen un compte personal, permet l’aprenentatge a distàncies i totes les funcions es troben disponibles: compartir continguts, tasques, comptes d’alumnes, avaluacions, historial de resultats i concessió d’insígnies) o generar una classe pel professor (es fa servir quan els alumnes són massa petits per tenir comptes). Per als docents el perfil és públic, la qual cosa implica que la informació de l’usuari està disponible per a tothom. Això no obstant, ClassFlow assegura protegir la privacitat i les dades dels estudiants. De fet, l’eina garanteix la seva conformitat amb la Llei de Drets Educatius i Privacitat de la Família (FERPA), l’Acta de Protecció d’Informació Personal En línia dels Estudiants (SOPIPA) i l’Acta de Protecció de la Privacitat En línia dels Nens (COPPA).. Imatge 5. Pantalla principal de ClassFlow. Recuperat de www.classflow.com. 25.

(27) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 2.5.3.. iDoceo. iDoceo és una aplicació creada a Londres (Regne Unit) el 2011 i que engloba totes les funcions que un docent necessita per a la gestió d’aula. Aquesta eina està disponible únicament en tauletes d’Apple (iPad) i té un cost únic de 12,99€. Es pot descarregar en diversos idiomes per defecte. D’acord amb VandeWalle (2016), aquesta eina compta amb les següents funcions: planificador diari i setmanal, quadern de qualificacions amb càlcul automàtic, horari i organitzador de grups. A més, permet posar nom i fotografia per cada alumne, per així poder fer la planificació de l’aula i poder avaluar d’una manera més senzilla. Un altre aspecte positiu és que es poden exportar tots els arxius per guardar-los o compartir-los amb altres plataformes. iDoceo és atractiu i senzill d’usar, accessible per a qualsevol mestre i sense fer ús d’Internet, per assegurar així la privacitat i confidencialitat dels alumnes. Al cap i a la fi, és un quadern de notes virtual, que permet registrar totes les dades, resultats i esdeveniments de la classe. També és possible inserir recursos interactius (imatges, vídeos, arxius). Pel que fa a la seva disposició, cada docent pot crear grups sense límit, i dins de cada classe es troben la llista d’alumnes, l’assistència, el diari d’aula, el planning, la biblioteca d’arxius, etc. (Alfaro, 2016). Altres funcions més complexes són: crear rúbriques; crear informes; exportar arxius a PDF, XLS, CSV o Google; crear un diari interactiu; crear grups d’alumnes i fer comentaris individuals, així com enviar informes per e-mail.. 26.

(28) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Imatge 6. Principals funcions d’iDoceo. Recuperat d’App Store.. 2.5.4.. Additio. Additio, segons la seva web, e s va dissenyar el 2014 a Girona. La plataforma és accessible des de qualsevol dispositiu (ordinadors, tauletes o mòbils) i permet fer feina sense connexió. L’eina té un preu de 8,99€ anuals i està disponible en limitats idiomes: anglès, espanyol, català i francès. Additio ha ajudat a més de 3 milions d’alumnes i l’utilitzen més de 500.000 docents de 20.000 institucions de més de 110 països. És un sistema de gestió escolar per a centres, alumnes i famílies. Per tant, el principal objectiu és l'ensenyament i la comunicació. Aquesta eina ofereix dos tipus de subscripció: Additio Plus per a docents (permet planificar i gestionar les notes dels alumnes) i Additio for Schools (permet als centres escolars desenvolupar una gestió i comunicació entre tota la comunitat educativa, millorant les classes, fomentant el treball col·laboratiu i l’aprenentatge dels estudiants). La plataforma és visual, simple i intuïtiva. A més, compta amb més de 150 funcions dissenyades per facilitar la tasca docent. Les principals funcions d’aquest quadern de notes digital, són: planificar les sessions i programacions; organitzar els alumnes i grups; dissenyar rúbriques d’autoavaluació o coavaluació; avaluar per dimensions, competències i estàndards; calcular notes finals i creació de butlletins; controlar l’assistència; comunicar-se amb les famílies i alumnes (exclusiu per Additio for Schools); consultar l’horari i calendari; compartir informes personals en format Excel i PDF; penjar arxius i documents. A més, compleix les normatives de seguretat i privacitat de dades GDPR, FERPA, COPPA i LOPD.. 27.

(29) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Per millorar la comunicació entre l’escola i les famílies han desenvolupat Edvoice. És una extensió de l’eina que permet la comunicació instantània. Permet crear xats individuals o grupals per estalviar temps, comunicar-se més ràpid i enviar missatges o recordatoris il·limitats.. Imatge 7. Principals funcions d’Additio. Recuperat d’App Store.. 28.

(30) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 3.. Estat de la qüestió. Per poder conèixer millor quins estudis s’han fet sobre les eines en qüestió, cal fer una recerca en diverses plataformes de recerca en línia, tant a escala nacional com internacional. Destacar que en tractar-se d’un tema molt extens, he acotat la recerca aplicant diversos filtres: text complet, en línia i en anglès, català o castellà-espanyol. De tots els resultats m’he enfocat en tots aquells que tenen el mot de la recerca en el títol i que estan basats en l’Educació Primària. La primera consulta s’ha realitzat a la biblioteca de la UIB. Introduint el terme “ClassDojo” al Catàleg i al Catàleg Plus he trobat l’article The Effects of Tootling via ClassDojo on Student Behaviour in Elementary Classrooms d e McHugh, Radley, Tingstrom, Dart i Barry (2019). És un article científic on es fa una descripció de la plataforma, una anàlisi del seu funcionament i l’efectivitat sobre el comportament. A més, descriuen l’estudi portat a terme a una escola, la metodologia implementada a través de l’observació, els resultats obtinguts en la conducta de l’alumnat i les conclusions extretes, així com recomanacions per futures investigacions. La segona consulta s’ha realitzat a la plataforma ERIC, on trobem un article de Garcia i Hoang (2015) titulat Positive Behavior Supports: Using Class Dojo as a Token Economy Point System to Encourage and Maintain Good Behaviors. Aquest tracta sobre la importància de tenir un bon comportament, la necessitat d’evitar comportaments no desitjats i el paper dels estímuls externs com a reforçament positiu. A més, detallen les funcions de ClassDojo i els seus avantatges. Ens diu que l’aula és una comunitat que necessita un ordre i gestió, en la qual cal ensenyar hàbits positius, i aquesta plataforma és una eina de gestió d’aula molt potencial en l’àmbit individual i de grup. Fins i tot, parla de la gamificació digital com a gran avantatge i millora educativa. La tercera consulta s’ha realitzat a través de Google Acadèmic, on s’han trobat tres articles. El primer, Class DoJo: supporting the art of student self-regulation de MacLean-Blevins (2013), és un estudi que tracta el funcionament de la plataforma i la seva utilitat a l’hora de desenvolupar comportaments positius i d’autoregulació. A més, es parla de la teoria de Skinner pel que fa al modelatge i imitació de referents positius, els reforçadors o càstigs i la manipulació de la motivació. Aquest article anima els docents a usar els premis amb cura per. 29.

(31) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. evitar conseqüències negatives i fa un fort èmfasi en els seus beneficis a curt termini però desconeguts a llarg termini. El segon article, Killer Apps for the Classroom? Developing Critical Perspectives on. ClassDojo and the ‘Ed-tech’Industry de Williamson (2019) fa una crítica de com ClassDojo s’ha convertit en una de les aplicacions de monitoratge de comportament més populars del món en tecnologia de l’educació. Ofereix abundants dades sobre els seus usuaris i el seu ús, així com l’extensió que ha viscut en els darrers anys. Acusa ClassDojo de ser un objecte mediàtic per captar l’atenció i incrementar el mercat, en el qual els nens i nenes estan sent utilitzats i vigilats per potenciar el futur econòmic. A més, es diu que l’eina ha estat sempre subjecte de l’escepticisme en protecció de dades i que cada vegada hi ha més estudis. Per tant, l’article anima a investigar i reflexionar sobre el tipus d’educació que volem en el futur. El tercer article, Decoding ClassDojo: psycho-policy, social-emotional learning and persuasive educational technologies de Williamson (2017), aprofundeix en aquesta crítica cap. a ClassDojo afirmant que aquesta eina facilita la vigilància psicològica mitjançant tècniques de gamificació. Es destaca com l’eina modifica la personalitat dels infants per convertir-los en objectes i com aquesta eina ha desenvolupat estratègies per manipular el funcionament mental i emocional dels alumnes. A més, s’associa la teoria comportamentalista del "condicionament operant" de Skinner amb l’experimentació psicològica portada a terme per ClassDojo. Finalment, es reitera el desig d’estudiar plenament aquesta eina. A més a més, s’han trobat altres estudis sobre ClassDojo, com l’article The Good Behavior Game: Effects On and Maintenance of Behavior in Middle-School Classrooms Using Class Dojo de Dadakhodjaeva (2017) que parla sobre la importància de la gestió d’aula, els beneficis de l’eina i l’ajuda que suposa per al mestre, ja que adopta un paper més atractiu cap a l’alumnat. L’article Views of Middle School Students About Class Dojo Education Technology de Cetin i Cetin (2018) és un estudi fet a diferents cursos que ha mostrat resultats més positius amb alumnes menors que majors. També anima a fer estudis sobre l’ús de l’eina fora de l’escola.. 30.

(32) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Per una altra banda, seguint el mateix procediment de recerca amb la resta d'eines, trobem que a Google Scholar únicament destaquen els estudis sobre Edmodo, i d'entre tots, en seleccionem tres per la seva rellevància per l'Educació Primària. En primer lloc, l’article Uso de Edmodo en Proyectos Colaborativos Internacionales en Educación Primaria d e Sáez, Lorraine-Leo i Miyata (2013) és un estudi basat en els beneficis de l’aplicació per a docents i estudiants a l’hora de fer treballs cooperatius. A més, es mostra l’opinió dels usuaris, que creuen que l’eina és segura per a treballar amb nens, millora les relacions entre alumnes, és de fàcil accés i motivadora, ajuda en l’organització, permet crear activitats i suposa una millora en el procés d’aprenentatge. En segon lloc, l’article Edmodo social learning network for elementary school mathematics learning d ’Ariani, Helsa, Ahmad i Prahmana (2017) és un estudi en l’assignatura de matemàtiques que demostra la notable millora en els resultats acadèmics de l’alumnat després d’implementar el seu ús. Fins i tot, destaquen que l’eina els ha beneficiat a l’hora de comunicar-se, demanar dubtes, veure continguts multimèdia i fer els deures. Finalment, l’article The Use Of Edmodo In Creating An Online Learning Community Of. Practice For Learning To Teach Science d’Ekici (2017) parla sobre un estudi de tres mesos que ha recopilat opinions molt positives dels mestres cap a aquesta xarxa social educativa, ja que els ha permès compartir experiències i coneixements entre tot el grup, per la qual cosa animen a difondre l’ús de l’eina amb tota la comunitat educativa. Però, alguns mestres s’han queixat de les limitacions de l’eina: és necessari tenir un dispositiu amb accés a Internet.. 31.

(33) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 4.. Part pràctica 4.1.. Introducció. Segons la informació recopilada en el present treball, s’ha comprovat que existeixen diverses alternatives a ClassDojo com a eina de gestió de l’aprenentatge. Per tant, es pretén portar a terme una comparació de diverses plataformes educatives amb característiques similars a l’eina en qüestió. Per aquesta comparativa es consultarà el funcionament i les característiques de cada eina per així poder formular noves orientacions o suggerir una proposta a ClassDojo segons quin sigui l’objectiu docent. Per a la comparació de les eines es tractaran les dades recopilades en el marc teòric sobre les cinc plataformes següents: ClassDojo, Edmodo, ClassFlow, iDoceo i Additio. A més, es realitzarà una anàlisi de cada plataforma mitjançant el seu ús i comprovar així de primera mà quines característiques es donen en cadascuna d’aquestes cinc eines. Per tant, els objectius d’aquesta pràctica són: ● Investigar el funcionament de cada eina. ● Determinar l’objectiu i les característiques predominants de cada eina. ● Contrastar les semblances i diferències. ● Formular noves orientacions en l’ús de plataformes per a la gestió d’aula. ● Relacionar cada a eina amb una finalitat concreta. 4.2.. Instrument. Per a portar a terme la comparació de les cinc eines he dissenyat una taula esquemàtica i visual. D’aquesta manera, el lector podrà contrastar les eines i analitzar quina és la més convenient segons l’ús que es vulgui fer de cadascuna. Cal dir que per a l’elaboració de la següent taula m’he basat en la informació recopilada en el marc teòric, així com mitjançant la manipulació i experimentació de les eines en qüestió.. 32.

(34) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. A continuació, s’exposen els criteris que s’analitzaran de cada eina i la seva justificació: 1. Característiques generals de la plataforma: any (per conèixer quines eines són més actuals), base (per saber a quin país s’han desenvolupat), preu (si estan limitades o a l’abast de tota la comunitat), idioma (per saber fins a on ha arribat la seva extensió, si està disponible en la llengua vehicular dels centres i si és accessible per a les famílies de parla no catalana), dispositius d’ús (si es pot fer servir amb ordinador, tauleta i mòbil o si està restringit) i popularitat (per saber quines són les eines que han tingut major impacte en l’educació). 2. Aparença estètica: per saber quina és la primera impressió que l’usuari rep en visitar la plataforma, així com per contrastar si són d’àmbit més formal o educatiu, la seva estructuració i intuitivitat. 3. Funcionament: principal (per conèixer l’objectiu amb el qual es va crear cada eina) i secundari (per contrastar quines funcions han desenvolupat per fer-les més o menys similars a altres eines i saber així quins trets les diferencien les unes de les altres). 4. Accessibilitat: per part dels alumnes (si tenen la possibilitat de crear un compte i formar part de la xarxa social) i famílies (si es poden crear un compte i es pot establir un canal de comunicació). 5. Altres usos: feedback (si l’eina permet fer un seguiment immediat de la tasca dels alumnes), control d’assistència (si es pot passar llista amb l’eina), consulta d’horari i calendari (si es pot accedir a la planificació, saber quin és l’horari de l’alumne i visualitzar el calendari escolar amb les tasques pendents) i publicació d’arxius (per veure amb quines plataformes es poden penjar documents multimèdia i saber de quins tipus són). 6. Comportament: registre (per veure quines aplicacions, a banda de ClassDojo, permeten atorgar punts per les bones conductes) i sistema de recompenses (per saber quines altres eines permeten assignar premis als alumnes).. 33.

(35) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 7. Sistema d’avaluació: per conèixer amb quines eines es poden puntuar les tasques, anotar les qualificacions obtingudes a l’aula i elaborar butlletins. 8. Seguretat i privacitat: per conèixer quines de les aplicacions analitzades compleixen la normativa vigent en seguretat i privacitat de dades. Cal destacar que aquest és el punt més polèmic. 4.3.. Anàlisi de resultats. ClassDojo. Edmodo. ClassFlow. iDoceo. Additio. 1. Característiques generals de la plataforma Any 2011. 2008. 2018. 2011. 2014. Base ClassDojo, Inc.. Edmodo. Promethean. iDoceo Labs Ltd.. Didactic Labs S.L.. (Califòrnia,. (Califòrnia,. (Lancashire,. (Londres,. (Girona, Espanya). Estats Units). Estats Units). Regne Unit). Regne Unit). Preu Gratis. Gratis. Gratis. 12,99€. 8,99€ cada any. Idioma Múltiples,. Múltiples,. Múltiples,. Múltiples,. Limitats,. inclòs català.. excepte català.. excepte català.. inclòs català.. inclòs català.. Dispositius d’ús Ordinadors,. Ordinadors,. Ordinadors,. Tauletes marca. Ordinadors,. tauletes i mòbils. tauletes i mòbils. tauletes i mòbils. Apple (iPad). tauletes i mòbils. (app i web). (app i web). (web). (app i web). 34.

(36) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. Popularitat Milions de mestres. Més de 100 milions. 4 milions d’usuaris. de 180 països.. de membres.. a 150 països.. No especifica.. 500 mil docents a més de 110 països.. 2. Aparença estètica Molt acolorida. Poc acolorida. Acolorida. Molt acolorida. Acolorida. Atractiva. Poc atractiva. Atractiva. Atractiva. Atractiva. Intuïtiva. Intuïtiva. Poc intuïtiva. Poc intuïtiva. Intuïtiva. Estructurada. Estructurada. Estructurada. Estructurada. Estructurada. 3. Funcionament Funció principal Registrar i millorar. Intercanviar. Creació i seguiment. Quadern de notes. Quadern de notes. el comportament de. informació i. de tasques.. virtual per registrar. virtual per a la. l’alumnat.. realitzar tasques.. dades d’aula.. gestió d’aula.. Funcions secundàries Temporitzador,. Fòrum de notícies,. Qüestionaris,. Resum d’aula,. Quadern, llistat. seleccionador. tasques pendents i. presentacions,. quadern, diari de. d’activitats,. d’alumnes,. entregades,. activitats,. planificació,. qualificacions,. organitzador de. qualificacions,. qualificacions,. organitzador de. planificació,. grups, mesurar. biblioteca d’aula,. registre de. grups, horari,. organitzador de. sorolls, tasques. recursos de la. comportament,. creador de. grups, creador de. pautades, treball. comunitat, etc.. recursos i materials. rúbriques i. rúbriques i. cooperatiu,. de la comunitat,. informes, etc.. informes, etc.. publicació de. etc.. tasques, música, cronòmetre, etc.. 35.

(37) Memòria del Treball de Fi de Grau Maria de les Neus Tur Rodríguez. 4. Accessibilitat Alumnes Accés amb e-mail.. Accés amb e-mail o. Accés amb compte. Disponible un canal. codi. Disponible un. o codi d’aula. No. de comunicació.. canal de. disponible el canal. comunicació.. de comunicació.. No disponible.. No disponible.. Accés i comunicació amb les famílies Sí, accés amb. Sí, accés amb. No, s’envien. No, s’envien. Accés exclusiu per. e-mail i missatgeria. compte o codi i. informes per. informes per. Additio for Schools.. instantània.. missatgeria. e-mail.. e-mail.. Envien informes. instantània.. per e-mail. 5. Altres usos Feedback de part del mestre. Immediat,. Immediat,. Immediat,. No disponible.. No disponible.. per a alumnes i. per a alumnes i. per a alumnes.. famílies.. famílies.. Sí, es poden. Sí, es poden. registrar les. registrar les. registrar les. puntualitats,. puntualitats,. puntualitats,. absències i retards.. absències i retards.. absències i retards.. Control d’assistència Sí, es poden. No disponible.. No disponible.. Consulta de l'horari i calendari No disponible.. Sí, es pot consultar. No disponible.. Sí, consulta de. Sí, consulta de. la programació. l’horari i. l’horari i. setmanal.. planificador diari i. planificador diari i. setmanal.. setmanal.. 36.

No results found