Els materials de construcció a Mallorca a través de la documentació històrica (segles XIV-XVIII)

Agraïments

Ésser present dins la societat, dins la família, requereix de la presència física, emocional, intel·lectual....cosa que he deixat de banda durant una bona temporada, absort per les tasques pròpies de la realització d’un treball com el que teniu davant. Agraeixo la paciència de la meva parella, per aguantar-me, tant per l’excessiva eufòria quan floria algun descobriment, com en les decepcions quan un tema no encaminava bé. També vull fer palesa la paciència que han tingut els meus amics, que ja fa estona què frissen de que torni al segle XXI. Finalment agrair la bona tasca docent dels professors que he tingut al llarg del Màster i especialment a les dues tutores d’aquest treball, les Doctores Maria Barceló i Mercè Gambús.

Resum

El present estudi és una crítica històrica, amb raonaments científics i tècnics, sobre els materials de construcció emprats a Mallorca durant cinc-cents anys.

S’han seleccionats i desenvolupats els materials per la seva naturalesa pètria, vegetal, metàl·lica i vítria, així com els diferents conglomerants utilitzats per a la confecció de morters. La documentació bàsica del treball, és essencialment històrica, amb aportació de coneixements propis de la formació acadèmica de l’autor, complementada amb algunes crítiques històriques d’altres investigadors.

El treball aporta i analitza algunes tècniques i elements arquitectònics on apareixen els materials estudiats, avui desfasats per la tecnologia moderna. És tracta d’un envit a la recuperació i protecció del patrimoni constructiu de Mallorca i un modest referent per l’estudi i restauració dels elements arquitectònics construïts dins els període estudiat en aquest treball.

Abstract

This study is a historical criticism, scientific and technical reasoning, on building materials used in Mallorca for five hundred years.They have been selected and developed materials for its stone, vegetable, metal and glass nature and different binders used for making mortars. The basic documentation of the work, is essentially historical, with input from expertise of the academic background of the author, supplemented with some historical criticisms of other researchers. The work provides and analyzes some technical and architectural elements where the studied materials, today outdated by modern technology appear. It is a stake in the recovery and protection of the heritage of Mallorca constructive and modest reference for the study and restoration of the architectural elements built within the period studied in this paper.

Ìndex

1.Introducció 8

2.Fonts i estat de la qüestió 10

2.1 Fonts bibliogràfiques 10

2.2 Fonts arxivístiques 12

2.3 Fonts materials 13

2.4 Fonts Orals 13

3. Objectius del treball 14

4. Metodologia i pla de treball 15

5. Caracterització 17

5.1 Additius de morters. Materials llimosos

5.1.1 La terra 17

5.1.2 L’argila 19

5.1.2.1 Característiques i usos 5.1.2.2 El transport i la mesura 5.1.3 L’almàngana 21

5.1.3.1 Característiques i relació amb altres materials 5.1.3.2 L’ús com a additiu de morters impermeabilitzants 5.1.3.3 L’ús com a pigment 5.1.3.4 Cost i mesura 5.1.4 El trespol 24

5.1.4.1 La fabricació 5.1.4.2 La relació amb altres materials 5.1.4.3 L’ús a les obres de Mallorca 5.1.4.4 La mesura i el cost 5.2 Additius de morters. Materials arenosos

5.2.1La grava 30 5.2.1.1 L’extracció 5.2.1.2 Mesura i transport 5.2.1.3 Ús de la grava en la construcció

5.2.2 L’Arena 34 5.2.2.1 Els usos a l’obra

5.2.2.3 El transport i la mesura

5.3 Conglomerants per a morters 5.3.1La calç 37

5.3.1.1 La fabricació de la calç

5.3.1.2 Les propietats i usos de la calç 5.3.1.3 El transport i la mesura

5.3.1.4 Preu de la calç

5.3.2 El guix 47

5.3.2.1 Pedreres i guixeries

5.3.2.2Usos

5.3.2.3 Mesura i cost 5.4 L’aigua per a la construcció

5.4.1 La provinença de l’aigua 56

5.4.1.1 Aigües de torrent 5.4.1.2 Les aigües de font 5.4.1.3 Aigües dels qanats 5.4.1.4 Els pous 5.4.2 Dipòsits d’aigua de pluja 58

5.4.2.1 Les Basses 5.4.2.2 Els safarejos 5.4.2.3 Les cisternes 5.4.2.4 El aljubs 5.4.3 Els sistemes d’extracció d’aigua per a la construcció 60

5.4.4 El transport de les fons d’aigua fins a l’obra 61

5.4.5 L’emmagatzament i aportació d’aigua dins l’obra 61

5.4.6 L’ús de l’aigua a l’obra 62

5.5 Material estructural i ornamental de naturalesa pètria 5.5.1 El pedreny: La pedra blanca i la pedra maressa 63

5.5.1.1 Introducció i característiques 5.5.1.2 Les pedreres 5.5.1.3 Els treballadors de les pedreres 5.5.1.4 El transport del pedreny 5.5.1.5 Tipologia de les diferents peces de pedreny 5.5.1.5.1 El pedreny gruixat 5.5.1.5.2 El pedreny prim 5.5.1.5.3 Les Rodones 5.5.1.6 L’ús del pedreny. La pedra maressa i la pedra blanca als elements constructius 5.5.1.7 L’extracció i obratge de la pedra 5.5.2 El pedreny de Santanyi 100

5.5.2.1 Introducció 5.5.2.2 Les peces de pedreny de Santanyí que es servien en obra 5.5.2.3 Alguns dels usos més comuns del pedreny de Santanyí 5.5.3 La pedra viva 110

5.5.3.1 Tipus de pedra i els seus usos 5.5.3.1.1 Pedra Roja

5.5.3.1.2 Pedra viva 5.5.3.1.3 Pedra fort

5.5.3.1.4 Pedra de ribera o de torrent

5.5.3.1.5 Pedra de tur

5.5.3.1.6 Pedres bursenques

5.5.3.2 La pedra segons la seva localització 5.5.3.2.1 Pedra de Binissalem

5.5.3.2.2 Pedra de Deià 5.5.3.2.3 Pedra de Solleric

5.5.3.2.4 Altres pedres de Mallorca 5.5.3.3 Transport

5.5.3.4 Extracció obratge i eines

5.6 Material estructural i ornamental de naturalesa vegetal

5.6.1 La Fusta 123 5.6.1.1 Els tipus de fusta emprats en construcció

5.6.1.1.1 La fusta de Mallorca 5.6.1.1.2 Fusta d’importació

5.6.1.2 Les peces de fusta al servei de la construcció 5.6.1.2.1 La fusta en general

5.6.1.2.2 Peces primes 5.6.1.2.3 Peces mitjanceres 5.6.1.2.4 Peces gruixades 5.6.1.3 El transport

5.6.1.4 L’obratge i tractament de la fusta

5.6.2 Les canyes 149 5.6.2.1 Usos a l’obra

5.6.2.2 Transport i mesura 5.7 Materials auxiliars

5.7.1 Els metalls 152 5.7.1.1 Ferro per a la construcció

5.7.1.1.1 El gremi i la botiga 5.7.1.1.2 Ferro per obrar

5.7.1.1.3 Peces de ferro per portam 5.7.1.1.4 Claus i tatxes

5.7.1.2 El plom i altres metalls 5.7.1.3 El carbó

5.7.2 Obra de test 165 5.7.2.1 La fabricació i la matèria prima

5.7.2.2 Les peces emprades a l’obra 5.7.2.2.1 Les teules

5.7.2.2.2 Les teules pintades 5.7.2.2.3 Les canals

5.7.2.2.4 Els canons 5.7.2.2.5 Les rajoles 5.7.2.2.6 Les gerres

5.7.3 El vidre a la construcció 176 5.7.3.1 Antecedents

5.7.3.2 La fabricació del vidre

5.7.3.3 Les vidrieres emplomades per portam de finestres

5.7.3.4 Vidres no monumentals de la Seu (s.XVIII)

6. Conclusions 181 7. Bibliografia 183

1.Introducció

Una síntesis sobre els materials de construcció a Mallorca, durant un període cronològic que abraça cinc segles pareixeria una tasca impossible, dins les limitacions d’espai i temps establertes per un tipus de treball com aquest. Les dificultats serien moltes si no es comptes amb unes fonts arxivístiques ja publicades i més o manco acotades a uns edificis i a unes èpoques concretes.

Però l’empresa no pareix tan arriscada si hom es fixa amb la perdurabilitat de les tècniques d’extracció, elaboració i transport dels materials estudiats al llarg de tots aquests segles. Fins i tot, encara a finals del segle XVIII, quan a Anglaterra i a Alemanya, és donàvem les primeres passes en la introducció de la força moguda pel vapor, que revolucionaria pocs anys després el món dels materials que hem analitzat, a Mallorca no es tenia preocupació alguna en les millores tècniques que facilitessin l’obtenció del gènere bàsic per a la construcció. No serà fins a finals dels segle XIX, quan alguns materials com és ara el guix o el ferro, començaran a valer-se d’avanços tècnics. Fins i tot en l’extracció d’un element importantíssim dins la construcció a Mallorca com va ser el marès, es va mantenir amb tècniques extractives artesanes fins a mitjans segle XX i que res diferenciaven a les del segle XIV. Només la fusta, el ferro, el vidre, material de païments i alguns altres materials més, van ser objecte de motivació dins el camp de importació de materials, per fer front a les mancances extractives o tècniques d’elaboració a Mallorca. Tot això ha fet que el continuisme i la tradició vers els materials hagi estat quasi continua durant tota l’època estudiada.

El impediment més gran però, ha estat la pèrdua d’informació sobre els materials, relacionada amb els canvis produïts bàsicament durant el segle XIX.

Les millores en el transport, l’aparició del sistema mètric decimal, la castellanització de molts noms i tècniques relacionades amb els materials, van ser causes molt influents. La introducció de noves tècniques d’elaboració, o millor dit, de materials completament nous, com és ara el ciment comú o fins i tot el Portland, amb unes característiques d’aplicació completament diferenciades a les que s’havien acostumat durant cinc segles a Mallorca, emprant la calç i el guix, també van ser molt determinants alhora de viciar la informació sobre els nostres materials. Aquesta falta de valoració i autentificació dels materials tradicionals, que la memòria viva ja no ha sabut donar-li remei, l’hem intentat posar en ordre a través de la informació que ens dona la documentació històrica, sempre fugint dels contaminants i les noves incorporacions tècniques posteriors als segles estudiats.

El desenvolupament de la informació que ens aporten les dades històriques, sovint requereixen d’aportacions i coneixements complementaris, com és ara, aspectes relatius al transport, a les possibilitats tècniques d’extracció i d’elaboració, a les eines emprades, a les peculiaritats de mides i mesures utilitzades, el sistema monetari de l’època, etc. En molts casos, també

és necessari el coneixement de fets puntuals que van influir bastant amb l’aprovisionament de materials i en conseqüència, els seus preus. Per posar uns quants exemples podem parlar de l’episodi de la pesta negra a Mallorca a finals del segle XIV, la destrucció de part de la ciutat baixa pel desbordament de Sa Riera en el segle XV, la construcció de grans recintes emmurallats, la inseguretat general a la Part Forana de Mallorca durant el segle XVII, etc. Altres aspectes ja més recents en el temps però igual d’influents, van ser, la vinguda d’un contingents d’artesans a principi del segle XIX amb motiu de la guerra de la Independència. La prohibició de la utilització del garrot i quasi de manera simultània del carro de roda plena i la seva substitució per carros lleugers, etc.

Aspectes més generals com, la pèrdua de la importància comercial i marítima de Mallorca a partir del descobriment d’Amèrica, sobre tot la ruta entre Gènova i Flandès, el increment d’impostos que gravaven les poques i deficitàries explotacions mineres de les illes, entre d’altres, també van ser causes influents.

El treball que trobareu a continuació, no és més que la introducció a un tema que es troba molt mancat d’investigacions. I que de completar-lo degudament, requereix d’un equip multidisciplinari o d’algun que altre voluntariós investigador, que domini les disciplines històriques i tècniques vers la construcció, amb cert coneixement d’arquitectura.

2.Fonts i estat de la qüestió

2.1 Fonts bibliogràfiques

Estudis sobre construcció i arquitectura, tant de caràcter cientificotècnic com històric, que parlen total o parcialment dels materials de construcció Els estudis publicats exclusivament de caràcter científic, els hem emprats per a definir algunes característiques tècniques del material, com és ara la seva composició, el seu origen, etc. També, en el cas particular de la fusta, per conèixer el nom científic de la matèria primera exposada i les seves característiques tècniques. Aquestes fonts han estat molt variades, ja que no sempre s’ha tingut la possibilitat de trobar en una sola publicació tota la informació que requeria un apartat del nostre estudi.

Les publicacions que engloben estudis cientificotècnics amb introduccions, vinculacions i comentaris de caràcter històric ens han servit per definir alguns materials en sí, per comprendre conceptes filològics, per interpretar pesos i mesures, per elaborar estadístiques, per la recerca de localitzacions, etc. D’aquest tipus de publicacions, destacarem les següents: El Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover&Moll, 1988), que ens ha servit per definir directament alguns del materials o indirectament algun sobrenom. El diccionari de l’Art i dels oficis de la construcció (Fullana, 1999), amb informació dels materials a les darreries de l’extracció artesana. Mallorca. El Sur y Sureste (Rosselló,1964), amb aportacions científiques, tècniques i històriques, sobre tot pel que fa al marès i al pedreny de Santanyí. El Die Balearen (Habsburgo-Lorena, 1984), de gran valor per les estadístiques i localitzacions de jaciments. Entre poc i massa sa mesura passa (Ballester&Lladó, 2002), necessari per definir el mesuratge dels materials.

Construir amb marès (Garcia&Oliver, 1997), per a complementar informació actual del marès. Habitatges tradicionals (Ballester, 2013), tant per perfilar la vessant científica, com històrica de la majoria dels materials estudiat en el present treball. Vídrios españoles (González,1984), per millor entendre les tècniques d’elaboració de la matèria vítrea. Manual del albañil (Marcos,2003), on s’han extret les característiques tècniques vistes des del punt de vista del segle XIX. Manual del forjador, herrero y cerrajero (González, 1893), on trobam definicions i tècniques sobre materials metàl·lics de fabricació artesana.

El moble a Mallorca (varis autors, 2011), que juntament amb algun manual tècnic més, ha fet possible esbrinar els noms científics i origen d’algunes fustes.

Són només les publicacions més significatives amb aquest tipus de contingut Les publicacions de crítica històrica, on es tracten els materials estudiats que hem consultat per aquest treball, han estat: L’Art en el regne de Mallorca (Durliat, 1989), en especial l’apartat de les construccions. Terrissa

(Barceló&Rosselló), per les aportacions d’estadístiques històriques sobre alguns materials de ceràmica relacionats amb la construcció. Panells de rajoles figuratives a algunes esglésies de Mallorca (Gamundí&Vilaret), per localitzar i definir alguns tipus de rajoles de ceràmica vidriada. La casa mallorquina (Mulet, 1974), uns del primers treballs especialitzats en construcció tradicional.

Els nostres arts i oficis d’antany (Llabrés&Vallespir), on s’ha pogut extreure molta informació de les entrevistes realitzades als darrers menestrals artesans dedicats a la manufactura dels materials. El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII (Capellà,2009), extensa tesis doctoral, sobre el vidre i la seva manufactura a Mallorca i que coincideix cronològicament amb el nostre treball.

Són només algunes de les obres que ens han ajudat a interpretar des del punt de vista històric alguns dels materials tractats.

Estudis històrics que ofereixen dades arxivístiques primàries sobre materials de construcció

No hagués estat possible realitzar aquest treball, sense les aportacions de dades arxivístiques a publicacions relacionades amb llibres d’obra d’alguns edificis de Mallorca. Desgraciadament la majoria d’elles estan centrades en obres de construcció d’especial rellevància, molt valuoses, però ens han fet falta dades sobre edificacions senzilles, les quals, difícilment seguien cap registre dels materials emprats. Les publicacions de Jaume Sastre i Maria Barceló, ambdós autors amb una línia d’investigació pròpia dins el camp de la construcció arquitectònica, han estat les més emprades i agraïdes, copant la majoria de dades de l’edat mitjana. Veiem algunes d’elles: Palaus rurals a Mallorca (Sastre, 2004), una de les publicacions que més ha aportat dades sobre els materials de la part forana a l’edat mitjana. La Seu de Mallorca (1390-1430) (Sastre, 2007), amb un excepcional apèndix documental dels llibres de Fàbrica de la Seu dels primers segles de la seva construcció. Alguns aspectes de la vida quotidiana a la Ciutat de Mallorca (Sastre, 1997), on s’aporten varis inventaris de cases particulars ciutadanes, amb abundància de dades sobre elements constructius que ens permeten extrapolar als materials estudiats. El llibre d’obra del Castell de Bellver (1309-1310) (Sastre, 2007), ens ha permet tractar juntament amb les obres coetànies del Castell de l’Almudaina, una gran informació sobre els materials d’edificis civils de l’edat mitjana. Els llibres d’obra del Palau reial de l’Almudaina (1309-1314) (Sastre, 2001), amb idèntica informació que la publicació interior, també valiosíssima. Notes sobre els Vilasclar, picapedrers (Barceló, 1993). Notes sobre alguns picapedrers de Mallorca (Barceló, 2000).

Nous documents sobre l’art de la construcció I, II i III (Barceló, 2003, 2007, 2009), on s’ha aportat una quantitat important de dades sobre edificis particulars de Mallorca. La casa gòtica a la ciutat de Mallorca (Barceló & Rosselló, 2009), on es tracten de manera individual elements constructius, amb gran aportació de

dades que indirectament ofereixen informació sobre els materials que els formaven. Les possessions de Porreres (Barceló&Ferrà&Servera, 1997) amb un apèndix documental replè de inventaris sobre les edificacions rurals d’aquesta localitat mallorquina. Altres publicacions puntuals sobre la històrica construcció, també han estat importants alhora de facilitar informació, la majoria corresponent ja a l’època moderna, entre els qual destaquem: Llibre del Mostassaf de Mallorca (Pons, 1949), on es complementa molta informació d’època medieval de caire normatiu. Vertaderes traces de l’art de picapedrer (Gelabert, 1653) on malgrat la major part d’informació és sobre elements constructius, indirectament hem pogut extreure informació sobre els materials que els formaven. La configuració arquitectònica de l’edifici. Dins: Ajuntament de Palma. Història arquitectura i Ciutat (Gambús, 1998), de la qual hem extret dades sobre materials d’una obra civil, d’una època que en tenim moltes mancances. Casa i estament social a la ruralia mallorquina (Pascual, 1997), amb aportacions d’un gran nombre de dades que hem extret dels inventaris de les cases de poble i que ens ham permet completar el cercle Ciutat, viles i foravila, en relació als materials de construcció. Liber operum cathedralis (Martínez&Molina, 2012) on hem extret les primeres dades d’època moderna de la Seu i que llavors hem continuat amb aportacions arxivístiques de la nostra recerca. Obra en la casa de Ciutat (Sampol, 1887-1898), amb l’aportació del contracte de les obres de la façana lateral de Cort, amb informació molt minuciosa sobre els materials que hi varen intervenir. La Real Cartuja de Valldemossa (Bauçà de Mirabò 2008) on ens presenten una gran quantitat d’informació sobre materials i tècniques constructives, sobre tot pel que fa a l’època moderna exposada de manera clara i precisa per l’autora del treball. El maestro Jaume Blanquer en Lluc (Juan, 1978), amb una exposició de material i tècniques pròpies de la zona de muntanya, prou difícils de trobar a altres publicacions. En aquest llistat, però, no hi són totes les publicacions emprades dins aquesta secció, ja que moltes altres que no anomenam per no allargar massa, ens han permet extreure algunes dades aïllades però també rellevants.

Entre aquestes publicacions cal destacar les investigacions històriques sobre alguns pobles de Mallorca, especialment la de Llucmajor de la mà del doctor Font i vàries de Ramón Rosselló.

2.2 Fonts arxivístiques

No era la nostra intenció haver d’acudir als arxius, ja que els propòsits inicials d’aquesta obra era abraçar una àmplia cronologia, acudint a dades ja publicades però no integrades dins un estudi específic com el nostre sobre els materials. La causa d’incorporar un espectre tan ampli de temps era que l’aportació de materials a una obra ha seguit un continuisme, tant tècnic com elemental, sense pràcticament alteració, des de la conquesta catalana fins a la Revolució

Industrial. Per aquesta causa no creguérem convenient dividir el treball en època medieval i moderna. Així podríem dedicar els esforços en la classificació i anàlisis dels materials i no a la recerca arxivística que sempre és mes laboriosa que la documentat. Però així com anava avançant la recerca documental, ens adonàrem que hi havia una mancança de dades arxivístiques publicades d’època moderna relatives als materials de construcció. Per això vàrem haver d’acudir a la recerca arxivística. Per l’extensió acadèmica d’aquest treball i el temps de que disposàvem, vàrem limitar la recerca a uns pocs arxius. Per la capacitat de dades que ens podia aportar, vam triar a l’Arxiu Capitular de Mallorca, investigant de manera aleatòria diversos llibres de Fàbrica de la Seu d’època moderna. Per proximitat a la residència de l’autor, es va investigar a l’Arxiu Parroquial de Campos, sobre el llibre d’obres de la nova església. També per la mateixa causa, es va acudir a l’Arxiu Municipal de Campos, on es van consultar els llibres de comptes d’obres públiques d’època moderna.

2.3 Fonts materials

Al llarg del treball es podrà veure com hi ha una sèrie d’aportacions fruit de les investigacions in situ dels material de construcció. No s’han fet específicament per aquest treball, sinó que són fruit de l’experiència professional i titulació acadèmica de l’autor d’aquest estudi. També s’ha acudit a un ampli arxiu fotogràfic i dades de treballs de camp realitzats per a anteriors treballs de l’autor.

2.4 Fonts Orals

Encara és possible trobar fonts orals sobre la manufactura de materials per a la construcció, a través de persones que han treballat dins el ram. Durant la realització del present treball, hem acudit a dos mestres picapedrers que actualment tenen 87 i 90 anys respectivament i ens han servit d’ajuda quan les dades no ens permetien aclarir-nos. Si bé s’ha de tenir molt d’esment amb aquest tipus de informació, perquè en molts casos la memòria viva només conté dades d’una o dues generacions anteriors, les quals no són suficients per a transmetre informació fiable relativa a alguns materials, on la Revolució Industrial, va alterar profundament la seva manera d’obtenir-los.

3. Objectius del treball

Bàsicament es tracta d’integrar uns coneixements tècnics a través de les investigacions pròpies de la titulació universitària bàsica de l’autor, amb els coneixements adquirits a través de les diferents assignatures cursades al Màster de Patrimoni Cultural, tot relatiu als materials de construcció a Mallorca (s. XIV i XVIII).

Molt sovint, s’ha estudiat l’arquitectura realitzada a Mallorca, la seva evolució, la seva influencia en altres camps, etc, però les tècniques constructives i especialment els materials, han estat molt deixats de banda. Durant les darreres dècades, s’ha perdut inclús la important aportació que suposaria la tradició oral, a través de la gent relacionada amb la construcció tradicional o la manufactura dels materials vinculats. Bona part de les investigacions escrites formen part d’altres estudis, és a dir, són parcials i sovint algunes d’elles presenten errades, que malauradament s’han arrossegat fins els nostres dies. El present treball parteix de documentació històrica, però degudament interpretada des del punt de vista de la tècnica constructiva, la qual si no es pot especificar amb certesa, al manco pretén acotar les diferents interpretacions que es puguin fer. Per tant, un objectiu primordial, és oferir un treball específic en construcció com són els materials, però recolzat amb documentació històrica.

El present treball, pot ésser un punt de partida per altres investigacions realitzades des del punt de vista cientificotècnic, que permetria indagar en les capacitats dels materials emprats antigament i en jaciments desconeguts però dels que tenim clares referències històriques.

També es pretén donar a conèixer les àrees de localització dels jaciments dels materials i les seves zones d’aplicació, encaminades en una millor implantació actual, evitant la deslocalització constructiva tradicional.

Pretén aprofundir en la utilització adequada dels materials en els elements constructius tradicionals, de cara a futures restauracions, especialment en aquells edificis protegits, evitant fer malbé alguns elements per la incorporació inadequada de materials impropis a les tècniques constructives.

A través de la informació del present treball es pot afavorir una documentació i extreure conclusions per realitzar o valorar memòries constructives i de materials o estudis preliminars alhora d’aprovar intervencions que afectin al patrimoni arquitectònic.

Finalment és la nostra intenció donar a conèixer un correcte vocabulari relatiu als materials de construcció, tant en els seus genèrics com a les diferents peces o porcions de que es descomponen. Fins ara sovint s’havia d’acudir a alguns diccionaris més o manco especialitzats, els quals tant per antiguitat, com per la limitada capacitat de investigació dels seus vocables podrien dur a interpretacions errònies.

4. Metodologia i pla de treball

Hem puntualitzat abans, que la recerca arxivística és més laboriosa que la recerca documental bibliogràfica. En el nostre cas, però, aquesta recerca documental es concentrava normalment en els apèndix de publicacions especialitzades en la construcció d’edificis, però no específicament de materials.

Per altra banda es necessitava una considerable quantitat de dades per a poder fer estadístiques de preus, de peces servides en obra, etc. Tot això va complicar molt la recerca que es tenia prevista inicialment.

Per a poder organitzar la investigació es va acudir a una plantilla informàtica que estructurés les dades segons les necessitats que tindríem en determinats moments de la realització del treball. Així, la fixa incloïa apartats com és ara la data, l’obra a on s’extreia la dada, l’autor, el tipus de material, l’obra a on proveïa i finalment, la dada en qüestió. D’aquesta manera, durant un parell de mesos, es vam anar arreplegant 843 dades relatives als materials estudiats, les quals s’han aprofitat quasi totes.

La recerca documental es va fer a partir d’obres publicades que de per sí, ja intuírem que aportarien dades interessants pel nostre treball, bàsicament llibres d’obres d’edificis civils i religiosos. Llavors vam fer una recerca exhaustiva al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana que, malgrat la seva digitalització i comptar amb eines de recerca automàtica, va reportar molta paciència però amb resultats prolífics. Acudirem també a la recerca de publicacions relatives a la part forana, on malgrat no hi hagués estudis molt especialitzats, també ens van sorprendre per la varietat de dades que ens han aportat. Llavors ens vam valer, al marge de les dades històriques, de publicacions tècniques sobre materials. Per això vam acudir a tractats antics, majoritàriament del segle XIX, per tenir una visió més propera als segles estudiats i no estar molt influenciats pels avanços fruit de la Revolució Industrial.

Quan vam veure que les dades aportades per la documentació bibliogràfica no eren suficients, vam acudir a la recerca arxivística. L’elecció de la documentació investigada ja ha estat justificada a les fonts arxivístiques, però recalcarem que davant l’abundància de documents, vam fer seleccions aleatòries de llibres d’obra, alhora que també només recollíem les informacions relatives a materials, obviant altres dades relacionades amb la construcció, a no ser que tinguessin una vinculació molt expressa amb el nostre treball. L’anotació de dades es feia directament a la mateixa plantilla informàtica que s’havia emprat per la recerca documental bibliogràfica.

Per la confecció del treball es van organitzar els materials en grups conforme la tipologia a que pertanyien. Llavors es van agrupar les dades emprant l’eina informàtica, tant per cadascun dels materials com per l’ordre cronològic. A partir d’aquí es van dividir els apartats de cada tema i materials

conforme un model preestablert. En aquest punt ens vam adonar que faltaven algunes dades per completar aquest ordre. En uns casos es va recórrer a la recerca de més informació per completar les carències, en altres s’ha hagut de modificar l’ordre preestablert per a dividir el desenvolupament dels capítols.

Finalment es va redactar cadascun dels capítols, amb un sistema d’interrelació de crítica historicotècnica, amb les dades arxivístiques exposades amb el seu format original. En alguns casos però es va haver de relacionar diverses dades, extrapolant preus, quantitats, mides, etc, per arribar als objectius establerts. Es va intentar que la lectura fos continuada, al marge de la intromissió constant de dades històriques, ja que aquestes, sempre van acompanyades d’una introducció, una explicació i una conclusió per a millor entendre el material.

5. Caracterització

5.1 Additius de morters. Materials llimosos 5.1.1 La terra

Aquest material era molt present a les obres de construcció tradicional, on s’emprava crua, per la realització de fang que servia com a conglomerant pobre per aixecar parets de pedra. Cuita, l’utilitzaven a tot tipus de test per la construcció, majoritàriament teules, encara que si es podia es preferia l’argila.

Quan es parlava de terra en genèric es solia referir a la terra vermellosa, coneguda generalment com a call vermell. Si es tractava d’argila, s’acostumava a especificar-ho, menys en algunes poblacions on pràcticament la majoria de les terres circumdants són argiloses. El call vermell en sí pot actuar de conglomerat, doncs presenta una composició lleugerament calcària, que si es pasta, un cop eixut presenta certa consistència. En les obres antigues, podem comprovar com una gran majoria de parets anomenades verdes, han estat construïdes amb aquest material, excepte el reblí de les juntes i acabats, on s’ha emprat mescla de calç i grava. Essent un material que normalment es trobava a peu d’obra, i que sovint encara destorbava, no tenim molta constància documental. Veiem però unes poques dades. A les obres de la Seu, l’any 1397, trobam: “Paguí a un sart traginer qui fou d'en Galiana per XXXX somades de terra que aportar a la Obra a raó de III malles la somada”.¹ Al Castell de l’Almudaina també es va emprar terra per les obres. Veiem la dada de 1309: “Per VII dotzenes e miga de somades de terra que aportà a les cases de la pahissa a IIII diners la XIIª”.² A la part forana, s’emprava molt la terra per construir. Veiem dues dades corresponent a les obres de reparació de les porxades de la plaça de Campos, els anys 1549 i 1550, respectivament: “A gregori Fullana altres 10 sous per un jornal ha feta feina amb lo carro per tirar terra per adobar lo porxo de plasa de la villa” i “Joan Blanc i sa muller feren 2 jornals de feina a tirar terra i grava per adobar lo porxo”.³ Hem trobat una dada on s’anomena la terra negra per fer tàpia, és de l’any 1309: “Pagam an R. Roseló per loguer de I seu aze per V jorns a raó de set diners lo jorn que tirà aygua e terra negra a obs de les tàpies”.⁴ El DCVB, defineix la terra negra com a terra de color molt fosc i molt bona qualitat, però no tenim constància material de tàpies que presentin un color negrós al seu interior.

1 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007. Llibre VI: f.72.

2 Sastre, J.: Els llibres d'obra del Palau reial de l'Almudaina (1309-1314).2001. Libre de la Almudayna del any M CCC IX: f.60v.

3 Rosselló, R.: Historia de Campos. 1977: 101.

4 Sastre, J.: Palaus rurals a Mallorca: la reestructuració del Palau de Sineu (1309).2004. (BSAL 60: 63-100).

Per emprar la terra en una obra, si no anava molt mesclada amb pedres, es llevaven les noses amb la mà abans de pastar i quedava llesta, però si anava amb molt de maculí o altres destorbs, s’havia de porgar. Els porgadors per aquestes tasques acostumaven a estar fets amb llistons de fusta. L’eina es col·locava en vertical, amb un poc de tombada, per tirar-hi senalles a sobre, decantant-se cap a cada part corresponent la terra i les noses. Altra sistema, però per quantitats més petites, era emprar els garbells que s’engronsaven amb els braços. Disposam també d’una dada al respecte, és de l’any 1309, del Palau de Sineu: “Pagam per I garbel de terra a guerbelar”.⁵

En molts casos, en construcció, la terra sobrava i si no s’emprava a la mateixa obra s’havia de retirar. D’això cuidaven de fer-ho normalment els gerrers i teulers, que sempre eren els primers en oferir-se per aquesta feina fins fa molt poc temps, ja que els pagesos eren reticents a vendre’ls terra. Per aquest motiu o per altres no disposem de gaire dades documentals. Així mateix exposam la següent dada, de la Seu, de l’any 1600: “Pagar per llevar terra de davant la plaça de la Seu per fer bona plaça davant la porta de l'Almoina i del col.legi”.⁶

Finalment hem de fer menció que no tota la terra que trobam a les partides de les obres es destinava a la construcció. Veiem la següent dada de 1737, extreta també de les obres de la Seu: “Quatre somades de terra de garriga per sembrà una llimonera a nel claustro 12 s.”.⁷ La terra de garriga era la capa de vegetal que aportava molt de nutrients i per tant molt apte per servir als jardins.

5 Sastre, J.: Palaus rurals a Mallorca: la reestructuració del Palau de Sineu (1309).2004. (BSAL 60:63-100).

6 Martínez, B.-Molina, B.: Liber operum cathedralis. Els llibres de fàbrica de la Seu de Mallorca (1600- 1602).2012: 95.

7 ACM, 1933: Llibre de las rebudes de la obra y Fàbrica de Nostra Senyora de la Seu. (1736-37) i (1737-38): f.21v.

5.1.2 L’argila

5.1.2.1 Característiques i usos

És un material molt present al pla de Mallorca. El color pot variar segons la zona però les seves tonalitats són grisenques, blavososes, rosades, etc. L’argila que disposem a Mallorca, sol ésser plàstica, per tant molt efectiva per la construcció, quan és humida, però quan eixuga, es contreu i crivella amb molta facilitat i és molt esfloradissa. En construcció tradicional, era molt emprada a les teuleres i gerreries, al llocs on hi havia abundància a les proximitats dels obradors. En canvi, a llocs on predominava el call vermell, s’utilitzava aquest darrer material, per qüestions del transport, malgrat no fos el més idoni. Es vigilava la qualitat de l’argila així com la de l’aigua que es necessitava per donar-li humitat i fer-ne una massa plàstica. De mitjans segle XV és la següent dada al respecte :“Que algún gerrer ne altra persona no gos fer teules ab aigua salada, ne de avol argila, ans sien tenguts de aquelles de bona argila, e ab aigua dolça sosts pena de vint sous e perdre la teula”.⁸

Per la construcció d’estructures arquitectòniques, realitzades amb paret verda i emprant com a conglomerant la terra, es preferia el call vermell, per la seva composició calcària. A certs pobles de l’illa, on el call vermell era llunyà de les construccions, s’utilitzava igualment argila, malgrat es sapigués de les seves conseqüències negatives. La mala fama de l’argila per estructures venia donada per ser un material altament expansiu, el que provocava que a la més mínima humitat que entrés dins la paret, sobre tot provinent de goteres o cruis, l’estructura inflava i es produïa un enderrossall. Així i tot trobam referències a la utilització de l’argila en estructures, com per exemple als adobs de la murada, l’any 1468: “La reblada o mescla havia de ser feta d'aquesta manera: una senalla de grava nova, una senalla d'argila de la que sortia del mateix trast i una senalla de calç”. O aquesta altra de la mateixa obra: “La mescla de l'argamassa de tapiar estaria composada de dues senalles de grava nova de la Riera, una d'argila i tres de calç”.⁹

A les obres, s’emprava també argila per recobrir les voltes dels forns i certs llocs devora les llars, o per les fornals de manufactura de metalls, per evitar que qualsevol vestigi calcari (present al call vermell) fes malbé l’estructura. A la Seu, arran de la fabricació d’una petita fornal prop de l’orgue l’any 1708, en tenim una referència al respecte: “Un viatge de ergila y une cortera de guix per la fornal 4 s 2 d”.¹⁰ Als forns de coure calç, també s’emprava argila per separar les parets de l’olla, amb la pedra que s’havia de coure i així no fer malbé l’estructura. Als mateixos forns també es necessitava

8 Pons, A.: Libre del Mostassaf de Mallorca. 1949: 49.

9 Barceló, M.: Notes sobre alguns picapedrers a la Mallorca Tardomedieval . 2002. (BSAL 56: 103-116).

10 ACM. 1918: Llibre de las rebudes de la obra y Fàbrica de Nostra Senyora de la Seu. (1708-09): f.30.

argila per cobrir la cúpula, deixant només un respirall perimetral i així diversificar més la calentor dins el forn.

5.1.2.2 El transport i la mesura

Com la immensa majoria dels materials, l’argila era transportada preferentment a esquena de bístia, encara que hi pogués haver excepcions on s’utilitzaria el carro de parell o el garrot. De principi del segle XIV són les següents dades extretes de l’obra de l’Almudaina: “Pagam a Arnau traginer d'en valentí per argila que aportà” o “pagam a G. traginer d'en Valentí per XV dotzenes de somades d'argila que aportà a XVI diners la XIIª”.¹¹

El preu de l’argila va variar amb el temps. Durant els primers segles que estudiem, concretament l’any 1309 trobam que la somada es paga a un poc més d’un diner, mentre que l’any 1506, ja havia pujat a un sou: “Una somada argila I sou”.¹² Aquesta gran pujada de preu es podia deure a molts factors, com és ara la seva procedència, la seva qualitat, etc.

11 Sastre, J.: Els llibres d'obra del Palau reial de l'Almudaina (1309-1314). 2001. Libre de la Almudayna del any M CCC X: f.58 i f.55, respectivament.

12 Barceló, M.: Nous documents sobre l'art de la construcció. 2003. (BSAL 59: 221-248).

5.1.3 L’almàngana

5.1.3.1 Característiques i relació amb altres materials

Es tracta d’un material compost de peròxid de ferro aluminós, mescla natural d’aluminia i terra amb òxid vermell de ferro, aquest darrer element és una pigmentació mineral que es diu hematita.

A Valldemossa hi havia unes mines d’almàngana importants.

Albertí&Rosselló a la seva Història de Valldemossa, ens diven al respecte: “Als pobles les mines d’almàngana eren de la Procuració Reial, les quals llogava per explotar-les”.¹³ Els mateixos autors, aporten la següent interessant dada de 1417:

“Nicolau Calafat es queixa contra Llorenç Mercader, arrendador de les almànguenes de Valldemossa, perquè el camí de la Baduia és més antic i acostumat de treure l’almànguena de la cova, però aquest fa camí nou per un altre lloc”.¹⁴

Els usos de l’almàngana com a material de construcció a Mallorca, estan relacionats amb els morters d’impermeabilització. També va ser emprada com a pigment, tant per a morters, com per a realitzar marques o senyals a diferents parts de l’obra.

Aquest material que estudiam, es troba intrínsicament lligat al material que anomenem trespol. Ambdós materials, junts o separats, aprofitant la reacció que els hi produeix la calç, en la construcció tradicional han servit com a morters hidràulics. Sovint trobam albarans on es serveix a la vegada els dos materials. A les dades que a continuació posam com exemple, de l’any 1309 al Castell de Bellver, es deixa ben clar que eren per mesclar: “Pagam an Abraffim ben Auhac jueu per VI quintáis de almanguena que.n compram a ops de mesclar ab lo tespol a II sous VI diners per quintar” o “pagam an Abrahim ben Auhac jueu per IIII quintars e mig d'almanguena que.n compram a ops de mesclar ab lo trespol de les cases de Beilveer a II sous VI diners per quintar^”.¹⁵

5.1.3.2 L’ús com a additiu de morters impermeabilitzants

A diferència del morter de trespol, que estudiam també en aquest treball, d’almàngana no en parlen quasi gens els tractats antics de construcció. En canvi, la documentació arxivística mallorquina, deixa veure que a l’illa si va ser prou utilitzada per a la impermeabilització de dipòsits d’aigua, de cobertes de terrats i a costés o façanes molt exposades a la pluja. Disposem d’algunes dades relacionades amb aquests conceptes. A la cartoixa de Valldemossa, l’any 1530

13 Albertí, J.-Rosselló, R.: Història de Valldemossa (1230-1516). 1999: 107.

14 Ibid.

15 Sastre, J.: El llibre d'obra del Castell de Bellver (1309-10). 2007. (BSAL 63: 165-202).

trobam: “He comprat per lo saffareg gran hun quorter d'almàguena 1L, III s.”.¹⁶ A la mateixa cartoixa, l’any 1615: “Per una barcella de trespol y tres lliures d'almàgana, tot per adobar la teulada”.¹⁷ A l’església de Sineu, l’any: 1555

“Una lliura i 10 sous per almagra de la terrada de l'església”.¹⁸

5.1.3.3 L’ús com a pigment

Malgrat no hàgim trobat dades d’arxiu relatives a la utilització de l’almàngana com a pigment, hi ha nombrosos restes materials a molts d’edificis, com és ara a païments, passades fines, on sense l’addició d’aquest material, el morter no agafaria el color tant vermellós que presenten. També hi ha infinitat de testimonis a moltes voltes d’aresta o de canó, on és emprada la lletada de pols d’almàngana per a senyar cadascuna de les filades i afavorir l’ordre de col·locació de les peces. Finalment, trobam el nostre material a moltes marques d’anivellació o plomades realitzades tenyint amb sec la guinyola amb pols d’almàngana i així senyar les parets o païments.

5.1.3.4 Cost i mesura

Ja que estem tractant d’un material que es troba a la naturalesa, malgrat es necessités una certa infraestructura per a la seva d’extracció, semblaria que hauria de ser un material barat, en relació, per exemple, amb el trespol, que és l’element més semblant amb el que estudiem i que necessita una acurada manufactura. Doncs la documentació històrica contrastada dels dos materials, confirma que era a l’inrevés. Les comparacions de preus fetes, calculant la quantitat de lliures d’almàngana que cabrien dins una barcella, ens deixen veure que, a mateixa quantitat de material, el trespol és, aproximadament, sis vegades més barat que el material que tractem en aquest capítol. Disposam de la següent dada, relativa a les obres a la capella del Cospus de la Seu de Mallorca, l’any 1410 “costaren devuyt liures d'elmanguere a raó de dos diners la liura tres sous per la capela de Corpo Xrist”.¹⁹ De l’any 1423 és la següent dada on consta el preu de venda del nostre material a peu de la mina a altre mercader: “Llorenç Mercader de Valldemossa ven a Jaume Brondo, mercader, 100 quintars d’almàngana al preu de 35 Lliures”.²⁰ Un cop extrapolades les mesures i els doblers, el mercader va comprar la lliura d’almàngana a 1 diner. Si fèiem un comparatiu amb la dada anterior, és pot comprovar que els intermediaris que

16 Bauçà de Mirabò, C.: La Real Cartuja de Valldemosa.Formación y evolución de su patrimonio histórico artístico. 2008. Dades i rebudes 1526-33: f.67v.

17 Ibid., Llibre de gastos: f.38.

18 Mulet, B.-Rosselló, R.-Salom, J.:Sineu aixeca una nova església. 1996: 73.

19 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007: Llibre X:

f.148.

20 Albertí, J.-Rosselló, R.: Història de Valldemossa (1230-1516). 1999: 107.

venien aquest material hi guanyaven un poc més del doble del que pagaven a la mina.

L’almàngana per ser mesurada es pesava, quasi sempre a lliures, però ocasionalment a quintars com a vist a la mina de Valldemossa, mentre que el trespol es mesurava per volums, a barcelles i sovint a quarteres. Trobam referències a l’arxiu relatiu al pes. A Sineu, l’any 1309 tenim constància de la venda d’almàngana a pes de lliura: “Pagam per sis sercols de portadores e per I lliura d 'almanguera a obs de la dita obra”.²¹ Al mateix anys, però al Castell de Bellver trobam una entrega de més pes, en aquest cas a quintars: “An Bernat Batle per mig quintal d'almanguena que comprà a ops de la obra”.²²

21 Sastre, J.: Palaus rurals a Mallorca: la reestructuració del Palau de Sineu (1309). 2004. (BSAL 60: 63-100).

22 Sastre, J.: El llibre d'obra del Castell de Bellver (1309-10). 2007. (BSAL 63: 165-202).

5.1.4 El trespol

Trespol, dins el vocabulari de la construcció, tant pot ésser un material, com un element constructiu. Com a material es tracta de terra cuita (test), picada i amb moltura ben fina. Com element constructiu, és tracta d’un païment que, en els seus orígens utilitzava el trespol i altres materials per a la seva confecció, però que amb el temps, amb l’aparició d’altres morters, només n’ha quedat el nom.

A Mallorca, des del temps de la dominació romana, s’ha utilitzat el material de trespol per a la realització de morters amb capacitats hidràuliques.

La inexistència de la calç hidràulica, descoberta en temps molt recents, ha fet que en aquests tipus de morters, l’element distintiu sigui l’àrid en forma de pols de test i no el conglomerant.

Els romans, a on disposaven de putzolanes d’origen volcànic, no tenien la necessitat d’utilitzar de manera tan sistemàtica el trespol, encara que sovint el mesclassin, o com en el cas de la nostra illa, l’utilitzessin en exclusivitat a manca de la roca de podzol.

Evidentment, ni la putzolana, ni el trespol, tenen propietats hidràuliques si no presenten una reacció amb un conglomerant. En el nostre cas, de manera majoritària ha estat la calç, encara que molt ocasionalment, com veurem, també es va utilitzar guix.

La fase vítria de la putzolana, o d’algun dels seus substituts, com és ara el trespol, és una font de sílice reactiva. Aquesta reactivitat eludeix a la capacitat de reaccionar amb la solució de calç i de formar nous compost hidratats.²³ Per això, la manera més senzilla i a la vegada més antiga d’obtenir un morter hidràulic, és mesclar calç aèria, amb pols de naturalesa alumínica-silicatada anhidra, com és ara pols de roques volcàniques o, en el nostre cas, el trespol.

5.1.4.1 La fabricació

Per a la confecció del trespol es valia de tota mena de test, ben cuit, ja que reacciona millor amb la calç. Aquest test solia provenir de peces rompudes o defectuoses de les pròpies teuleres, ja que calia que el producte fos ben net de matèria orgànica. Les teuleres, acostumaven a tenir un trull, similar al de les tafones, mogut per força animal, on es feia una primera moltura, que consistia en un picat. Tenim constància a la següent dada de 1518, a Sineu: “Dit dia he donat al compare Angès trenta sous per 5 quarteres de trespol picades per la quarta clau”.²⁴ Llavors el producte resultant s’havia de passar per moles, similars a les de moltura del grà, que podien ser mogudes per força animal, hidràulica o eòlica. Antoni Mulet, al seu opuscle sobre les cuines de Mallorca, diu al respecte:

23 Álvarez, J-.Martín, A.-Garcia, P.: Historia de los morteros. 1995: 52-59.

24 Mulet, B.-Rosselló, R.-Salom, J.: Sineu aixeca una nova església. 1996: 98.

“En la huerta de Mallorca y en algunos otros lugares me sorprendió el tono rosado del piso de algunas casas y averigüé luego que en ciertos molinos, en meses que no eran de molturación de granos, se acostumbraba moler ¡Nada menos! Que tejas viejas para tales menesteres”.²⁵

Tenim constància documental on es menciona de manera explicíta el cost de la moltura. Vegem un exemple de l’any 1530, a la cartoixa de Valldemossa:

“he donat a Bartomeu conrer per tres jornals ha molt trespol per lo saffareg gran VIIII s.”.²⁶

Aquesta darrera fase, és a dir la que passava entre dues moles, era realitzada generalment pels guixers, doncs aquest darrer material també té la necessitat de passar per una fina moltura. Aquest gremi, doncs, venia ambdós materials, perquè en una part de la seva manufactura, s’empraven els mateixos ormejos. L’aparició dins un mateix albarà dels dos materials, podria donar la sensació, equívoca, de que s’empraven conjuntament en un mateix element constructiu. A les pedreres de Cala Figuera, dins el marc de l’obtenció de materials petris per la Seu de Mallorca, l’any 1405 i en una mateixa partida es paga al guixer Gruat, per 64 barcelles de guix alhora que 18 de trespol²⁷.

Els motius tècnics d’una moltura tan fina del trespol, són deguts a què suposa un increment de la taxa de reacció entre el material alumínic silicatat, la calç i l’aigua, això és, un volum major de material en contacte amb la calç, és capaç de reaccionar per unitat de temps. En conseqüència, hi ha un increment considerable de la capacitat hidràulica del trespol²⁸.

5.1.4.2 La relació amb altres materials

En la formació d’un morter hidràulic tradicional, el trespol està intrínsicament vinculat a la calç. La mescla dels dos materials, pastats amb aigua, provoca la reacció dels seu elements, com hem exposat abans, encara que es necessiten d’unes correctes tècniques d’elaboració i aplicació, bàsicament encaminades a matar la calç de manera continuada. La simple unió dels dos materials amb aigua i un posterior eixugat, no serien suficients per a obtenir uns bons resultats per retenir els líquids. Són moltes les referències documentals i més encara materials, que certifiquen la unió d’ambdós materials, un exemple seria aquesta dada, extreta del llibre de fàbrica de la Seu, l’any 1662: “He pagat a me Bernat Cabrer, picapedrer, quatre qra y mitge trespoll el qual servi per pode fer la

25 Mulet, A.: Cocinas rurales de Mallorca. 1953: 8.

26 Bauçà de Mirabò, C. La Real Cartuja de Valldemosa.Formación y evolución de su patrimonio histórico artístico.

2008. Dades i rebudes 1526-33: f.66.

27 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007. Llibre IX: f.

101.

28 Morteros de Construcción y ornamentación. Universidad de Granada (en xarxa).http://www.urg.es.

mescla en la cals mos dona aquests dies passats (dues carretades van donar) 12 sous la quartera ha valgut tot 54 sous”.²⁹

La relació del trespol amb el guix (l’altre important conglomerant, conegut durant el període que abraça aquest treball), és molt discutida i quan és clara, és molt puntual. Per una banda, la confusió generada pel fet, explicat abans, de la vinculació del guix i trespol dins un mateix albarà, crea falses interpretacions. Per altra banda, sabem que, constructivament, es mesclava puntualment guix a morters de guix per a referits de parets en comptes de que l’eixugada, fos més ràpida. Aquests morters, de manera puntual podien dur trespol incorporat. No hem trobat, però, confecció de morters hidràulics, que mesclin trespol amb guix, comprensible, donat el mal comportament del derivat de d’algeps amb la humitat. Però aquest és un tema que l’hem de deixar obert a noves investigacions, donat que, per documents tenim constància de la mescla de la qual dubtàvem, com podem comprovar a la dada recent, de 1828, al convent del mínims de Campos: “Se fa gasto de sis sous per dos almuts trispol y tres de guix per posar el grifó al cup”.³⁰ En aquest cas, però, es pot comprovar que es tracta de quantitats molt petites i que a més venen justificades per la necessitat d’haver de clavar l’aixeta amb guix, dons la calç, per la tardança en eixugar, no fixa bé a la paret elements metàl·lics, com galfons, baules, o, en el nostre cas, una aixeta de cup.

La relació del trespol amb altres materials no queda només dins l’àmbit dels conglomerants, sinó que, com es veu en altres capítols, també es mesclava amb almangra. De la cartoixa de Valldemossa ens arriba aquesta dada, de l’any 1319: “Item pagam a n'Antoni Desvilar per II quarteres de trespol a (…) y per mig CC d'almàguera que mon ne pres per los trespols”³¹. La mescla d’ambdós materials, aniria associada a les propietats hidràuliques del morter, però també a una pigmentació del producte. A la Seu, en l’any 1393, trobem: “Paguí per una barcela de trespol vermell obs del quartoner de la claustra”³². La moltura del test, genera una pols o llim, de colors sienes, depenent és clar, de l’argila en que s’ha fet el test i dels graus de la cuita, però no acostuma a agafar una pigmentació completament vermella, en això i contribuiria l’almangra.

El morters confeccionats amb trespol més el conglomerant corresponent, no eren exempts d’altres additius, alguns d’ells prou curiosos, com és ara l’albúmina, la caseïna, els olis, o també com va apuntar Vitrubi, la lletada de figuera, la sang, etc.³³ A les dades recollides en aquest treball, hem trobat l’oli i la lletada de figuera, l’espart...materials que tractam en un capítol a part.

29 ACM. 1891: Llibre de las rebudes de la obra y Fàbrica de Nostra Senyora de la Seu. (1660-61 i 1961-62): f.59.

30 ARM. Llibre 32 IV, gastos 1825: 31.

31 Bauçà de Mirabò, C.: La Real Cartuja de Valldemosa. Formación y evolución de su patrimonio histórico artístico. 2008. Llibre de dades: f.5.

32 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007. Llibre V:

f.84v.

33 Álvarez, J.-Martín, A.-Garcia, P.: Historia de los morteros. 1995: 52-59.

5.1.4.3 L’ús a les obres de Mallorca

El trespol com a material sempre lligat a la confecció de morters hidràulics, el trobem per diferent usos a la construcció tradicional mallorquina. El primer que ens pot venir a la memòria, donades les peculiaritats del morter del trespol són els dipòsits d’aigua, com és ara, aljubs, cisternes, safarejos. O també conduccions d’aigua, com podrien ser síquies. Però també el localitzam a referits de partes per evitar humitats, o a païments, també anomenats trespols, perquè aquest poguessin esser netejats sense fer-se malbé, amb aigua i lleixiu.

La confecció de morter amb el material que estudiam, requeria dues parts de calç per cinc de trespol, percentatge diferent a un morter no hidràulic, on la proporció acostumava a ser una part de calç per dues parts d’arena, amb certes variacions segons la qualitat de l’obra.

En relació als païments, en alguns treballs històrics ja ens recorden el que estem estudiant aquí, com en el cas del presbiteri de la Seu, l’any 1327:

“Confeccionaven el pis amb trespol, ciment a base de rajola triturada”.³⁴ Els païments dels terrats, tan propis de l’edat mitjana a Mallorca, estan força documentats; per exemple, l’any 1333, a Ciutat: “Costà I hom qui adoba lo terrat de la cambra de la salla menor e reboda les escales de fust e costa tot ab test bol que compra, III s. IIII d.”.³⁵ En la mateixa línia, durant la construcció de la torre de Formentor l’any 1455, s’indica: “Aquí serà l'altra sostre lo qual ha ésser axí mateix cubert de bon leyam arresat de trespol”.³⁶ Les terrades de les esglésies, quan encara no disposaven de més coberta que la proporcionada per les pròpies voltes de marès, també eren impermeabilitzades amb morter de trespol. De tant en tant, havien de ser reparades. L’any 1391 es va haver de intervenir, i ho farien moltes altres vegades, a les terrades de la Seu: “Paguí dimarts a XXVI de satembre per II barcelles de traspoll per racorer dalt en la Obra, dos sous”.³⁷

Les cisternes, com a dipòsits d’aigua, són uns dels elements constructius que han de fer ús per força del trespol per impermeabilitzar la seva camisa.

Aquest fet, juntament amb l’excavació de l’olla, encaria molt la seva construcció. Tenim constància material a cadascuna de les cisternes antigues, però també en tenim constància documental. L’any 1502, a la possessió de Puntiró, trobem una descripció detallada dels materials emprats per la construcció d’una cisterna, entre el que hi figura el nostre material: “Per fer la dita cisterna portat en la cassa de la dita possessió co és pedres e pertret per a paradar dita cisterna (...), trespol e almangava e totes les altres cosses

34 Durliat, M.: L'art en el regne de Mallorca. 1989: 132.

35 Vàris autors: La manufactura urbana i els menestrals (SS. XIII-XVI). 1991: 109.

36 Barceló, M.: Nous documents sobre l'art de la construcció. 2003. (BSAL 59: 221-248).

37 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007. Llibre III: f.1 (bis).

necessàries salvo la pedra per cobrir la dita cisterna la qual lo dit Armangol hage a ttalar de dites padreras com dit és e lo dit Canet li ha aportar la dita pedra”.³⁸

Relatiu a la impermeabilització del safarejos, també abunda documentació. A mode d’exemple, a la cartoixa de Valldemossa, l’any 1530 trobam: “Per una quartera de trespol per lo saffareg gran VIIII s.”.³⁹ La conducció d’aigües als safarejos, encara que a moltes d’elles es toleraven certes pèrdues, acostumaven a impermeabilitzar-les. A l’Almudaina, l’any 1313, trobam: “Item (pagam) an A. des Vilar per V quarteres IIII barceles de testpol a ops de la cequia dels prehicadors a II sous VI diners la quartera”.⁴⁰

Les edificacions relacionades amb l’ús de l’aigua, com podrien ser els molins hidràulics, també requerien de l’ús del trespol. A Valldemossa, l’any 1505, feien servir el nostre material per a la construcció d’un d’aquests molins:

"És tengut e promet lo dit mossèn Pont donar al dit Pera Torres tot lo trespol serà mester per lo dit molí, moles, bigues, canyes e teules per la dita casa".⁴¹

5.1.4.4 La mesura i el cost

El trespol es mesurava per capacitat. S’emprava la quartera, la barcella o l’almud, depenent de la quantitat. Hem trobat, ocasionalment l’ús del quarter, que en principi és emprat per mesurar líquid. El que més estranya, és trobar el trespol, mesurat amb mesura pròpia, la capacitat de la qual desconeixem.

Aquesta circumstància la trobam reflectida a la següent dada, de data 1389, relativa a les obres de la Seu: “Costa hune mesure de trespol per adobar les capelles”.⁴²

Al marge de l’existència d’una mesura pròpia pel trespol, la venda d’aquest material està documentada majoritàriament amb l’ús de la barcella com a patró. Són molts els exemples que podem posar, però per triar-ne un, l’any 1410 al Convent de Sant Domingo: “Dues barceles de trespoll donant per barcela I s. II s.”.⁴³ Quan la quantitat de material era grossa, s’emprava com a mesura la quartera, que són sis barcelles. També hi ha nombrosos testimonis, sobretot a les obres d’especial rellevància, per la gran quantitat de material que empraven. Així, l’any 1309 a l’Almudaina i a Bellver, servits pel mateix venedor, trobem relatiu al primer edifici: “An Francesch d'en G, d'es Bruyl per

38 Barceló, M.: Nous documents sobre l'art de la construcció II. 2007. (BSAL 63: 209-226).

39 Bauçà de Mirabò, C.: La Real Cartuja de Valldemosa. Formación y evolución de su patrimonio histórico artístico. 2008. Dades i rebudes 1526-33: f.65.

40 Sastre, J.: Els llibres d'obra del Palau reial de l'Almudaina (1309-1314). 2001. Libre de la Almudayna del any M CCC XIII.: f.56v.

41 Barceló, M.: Nous documents sobre l'art de la construcció II. 2007. (BSAL 63: 209-226).

42 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós.2007. Llibre I:

f.48v.

43 Rosselló, J.: El convento de Santo Domingo. Llibre de rebudes e dades del convent de Sant Domingo (I410- 1418). 1985. ( BSAL 41: 124-128).

VIII quarteres de tespol que picà a XII diners la quartera”.⁴⁴ En el segon edifici:

“Pagam an Francesch d'en G. Des-BruyI per XI quarteres e miga de trestpol que.ns pichà a XII diners la quartera”⁴⁵. Relatiu a l’estrany ús del quartà, com a mesura pel trespol, només en tenim constància puntural a la dada que aporta l’estudi de la Cartoixa de Valldemossa i és de l’any 1411: “Per I quartà de trespol VII s.”.⁴⁶

El cost del trespol, com tots els preus dels materials, va anar variant segons l’època. El que crida més l’atenció, és la diferència de cost que hi ha durant els primers anys del segle XIV, que se situa a 12 diners la quartera l’any 1309, per augmentar a 2 sous 6 diners la mateixa mesura l’any 1313. A finals del segle XIV ja trobam una pujada de preu molt considerable, arribant a costar aquest material al voltant d’1 sou la barcella i es mantindrà així, amb poques variacions fins al segle XVIII.

44 Sastre, J.: Els llibres d'obra del Palau reial de l'Almudaina (1309-1314). 2001. Libre de la Almudayna del any M CCC I X : f.52.

45 Sastre, J.: El llibre d'obra del Castell de Bellver (1309-10). 2007. (BSAL 63:165-202).

46 Bauçà de Mirabò, C.: La Real Cartuja de Valldemosa. Formación y evolución de su patrimonio histórico artístico. 2008. Dades i rebudes 1411-1414: f.19v.

5.2 Additius de morters. Materials arenosos 5.2.1 La grava

La grava emprada en la construcció tradicional, i el material del mateix nom que utilitzam avui dia en una obra no té cap comparança. Tampoc és exactament igual a la grava de riu que sempre s’ha emprat a les zones on hi ha corrents fluvials contínues. La grava que s’emprava durant el període que estudiem era la coneguda com a grava del país. Com veurem a l’apartat de l’extracció del material, la grava es trobava compactada baix una capa de terra en alguns indrets concrets de Mallorca. En relació amb l’origen i formació de la grava natural, Vicens Mª Rosselló, a la seva obra: Mallorca. El Sur y Sureste, ho descriu de la manera següent: “Gran parte de las canteras explotadas para grava coinciden con afloramientos del keuper superior de calizas dolomíticas intensamente milotinizadas, reducidas practicamente a unos cubitos de un cetímetro o poco más de dimensión”.⁴⁷

Quan tractam l’arena en aquest treball, ja advertim que sovint hi ha dades històriques que confonen els termes arena i grava, més llavors encara alguns investigadors que les analitzen acaben barrejant més la situació. Veiem com a cas una dada de la Seu, de 1389: “Costà hune somada de arene prime per la hobra I sou VI diners”.⁴⁸ No vol dir que aquesta arena sempre fos el material que amb el mateix nom coneixem avui dia en construcció, sinó que podria ser també una mescla de grava molt petita i llims. Però enllà on trobam dades com la següent, de 1506: “Per VIII somades grava VIII sous”.⁴⁹ Volia expressar que el material era grava (grossa, o petita, segons la porgada), que venia acompanyada d’una quantitat més o menys grossa del seu corresponent llim que quedà junt a ella durant la formació del material.

Altres vegades, com veurem, s’extreia grava d’algun torrent i dels rossegalls que produïen les aigües pluvials a les voreres de molts camins. Per estar en continu contacte amb aigua corrent, la grava anava massa neta, mancada de llims. A aquesta darrera grava, els mestres antics l’anomenaven grava nova.

Veiem una dada de 1468: “La reblada o mescla havia de ser feta d'aquesta manera: una senalla de grava nova, una senalla d'argila de la que sortia del mateix trast i una senalla de calç”.⁵⁰ Tant neta estava que havien d’afegir argila, (per no dir arena, que també hagués estat possible), perquè el nostre material fes la reacció esperada amb la calç.

47 Rosselló, V.: Mallorca. El Sur y Sureste. 1964: 423.

48 Sastre, J.: La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós. 2007. Llibre I:

f.48v.

49 Barceló, M.: Nous documents sobre l'art de la construcció. 2003. (BSAL 59:221-248).

50 Barceló, M.: Notes sobre alguns picapedrers a la Mallorca Tardomedieval. 2000 (BSAL 56: 103-116).