3. Proposta didàctica
3.2. Desenvolupament de la proposta
3.2.2. Planificació de les activitats
L'activitat proposada està pensada per a ser programada amb una temporalització aproximada de 9 sessions3 , en cas de ser necessari, es podria incloure una sessió més en l'última fase d'experimentació activa de les dues tasques, que serà la que ocuparà la major part del temps.
3 Entenem com a sessió, una classe habitual de 55 minuts.
21
Arribat a aquest punt en el qual ja hem establert els objectius que es pretenen aconseguir i els continguts que volem que els estudiants aprenguin atenent uns estàndards d'aprenentatge i unes competències clau, procedirem al disseny de la proposta en si mateixa, que estarà composta pel que a partir d'ara direm
“Tasques”4. Aquestes dues grans tasques estaran compostes al seu torn per quatre “micro tasques” o activitats en les quals es reflectiran cadascuna de les fases del Cicle de Kolb.
Abans de presentar la programació de les activitats, és de gran importància determinar la fixació d'un títol per a la tasca o situació d'aprenentatge que sigui cridaner, atractiu, atraient i interessant per a l'alumnat. Igualment, aquest títol ens servirà de fil conductor durant tota la programació.
4 El terme “tasca” al·ludeix a la globalitat de la proposta acollint petites activitats que es duen a terme en cadascuna de les quatre fases del Cicle de Kolb.
Títol general de la programació
AB URBE CONDITA
Fil conductor Conèixer les polis gregues i ciutats romanes, així com identificar i descriure els trets característics de les obres d’art grec i romà diferenciant en que són específics.
Matèries implicades Geografia, Història i Història de l’Art.
Temporalització
9 sessions Sessió 1 “Microtasca” 1 de Grècia Sessió 2 “Microtasca” 2 de Grècia Sessió 3 “Microtasca” 3 de Grècia Sessió 4 “Microtasca” 4 de Grècia Sessió 5 “Microtasca” 1 i 2 de Roma
22 GRÈCIA
“Microtasca” o Activitat 1
Amb aquesta activitat es pretén treballar la primera fase del Cicle de Kolb, l'experiència concreta (EC). Aquesta activitat adquireix una importància essencial en tota la tasca, ja que ha d'aconseguir focalitzar l'atenció dels estudiants en el tema que volem abordar. Hem d'aconseguir captar l'atenció dels sentits de l'alumnat, per a despertar i agilitzar de la millor forma possible les capacitats prèvies al procés d'adquisició dels coneixements o de l’aprenentatge.
Si aconseguim això, estarem garantint d'igual manera la creació d'un espai o ambient de treball en el qual es respiri un clima molt positiu i, per tant, efectiu.
Únicament si entenem que els estudiants aprenen a partir de la connexió amb les seves pròpies emocions podrem fer una veritable programació didàctica.
(Perabà, 2016: 36).
Fase 1 – EXPERIÈNCIA CONCRETA
Objetius Centrar l'atenció en la temàtica inicial fixada a partir d'una experiència vivencial nova per a l'estudiant.
Tipus d’activitat Visual, Kinestésica y Auditiva.
Tipus d’aprenentatge Captació de l’aprenentatge Rol del docent Faciitador
Durada de l’activitat 55 minuts aproximadament.
Distribució de la classe Grupal.
Desemvolupament de l’activitat
Els estudiants es col·locaran en grups i escoltaran les instruccions del/a professor/a. Se'ls exposarà que hauran de realitzar un petit recorregut, itinerari o ruta pel centre que constarà de 5 etapes i, per a poder saber cap a on s'hauran de dirigir, el/la docent els lliurarà a cada grup 5 definicions les quals hauran de desxifrar-se correctament per a saber a quins espais del centre s'hauran d'anar dirigint per a completar aquesta primera activitat íntegrament.
23
Material que es necesitarà durant l’activitat
Es necessitaran còpies de paper per a poder repartir les 5 definicions de les 5 etapes als diferents grups i, a més, s'hauran d’imprimir els codis QR (veure ANNEX II). Es necessitarà també que almenys una persona de cada grup tingui un telèfon mòbil.
Aquesta activitat tindrà inici dins de l'aula. Durant els primers minuts, el/la professor/a establirà els grups base de treball i, a continuació, procedirà a exposar les indicacions de com es desenvoluparà aquesta primera activitat.
Aquest moment d'explicació i creació de grups no portarà més de 10 minuts.
Una vegada en la classe s'hagin disposat els grups (agafam com a referència una classe d’uns 24 alumnes, que serien 6 grups de 4 persones), el/la docent els assignarà un color: lila, negre, vermell, groc, verd i blau. Seguidament, els lliurarà a cada grup 5 fulles que apareixeran numerades de l'1 al 5 (aquests números es correspondran amb el número de la fase) que tindran una definició la qual es correspondrà amb un terme grec.
A partir d’aquest moment, els estudiants podran començar la dinàmica fora de l’aula i la seva tasca inicial serà identificar a quin terme fa referència la definició de cada paper i, una vegada descobreixin a què es refereix, hauran de cercar el seu equivalent en el seu centre, per exemple: espai que servia per a la representació de diferents històries i que està relacionat amb les arts escèniques.
Amb aquesta definició es pretén que els estudiants puguin descobrir que es fa referència a un teatre i es dirigeixin cap a la sala d'actes del centre que serà on trobin un codi QR (ANNEX II) que els portarà a una informació (pot ser escrita, visual i/o auditiva. Veure ANNEX II), en aquest cas, sobre els teatre grecs.
Això es durà a terme en les fases 1-2-3-4 de l’activitat, en les quals es mantindrà aquesta mateixa dinàmica: a partir d'una definició, hauran d'identificar un terme que els portarà a conèixer informació sobre aquesta construcció de Grècia. A la fase 5, se’ls indicarà directament a quin lloc s'hauran de dirigir per a obtenir una informació i quan arribin a l’espai determinat, cada grup tindrà un codi QR personalitzat amb el color del seu grup que els portarà a conèixer o entrar en contacte amb una ciutat grega. Aquesta informació final, farà referència a ruïnes gregues de ciutats diferents, d'aquesta manera, si bé tots hauran aconseguit
24
conèixer el conjunt de les construccions gregues, posseiran com a producte final una informació de ciutats variades de procedència grega. Que es coneguin sis ciutats diferents en comptes de només una, permetrà que el producte final de cada grup sigui més personalitzat i més interessant ja que, cadascun dels equips s'haurà convertit en expert/a de la ciutat que li ha tocat investigar. Les ciutats són: Atenes, Esparta, Olimpia, Delos, Paestum i Empúries.
A més a més, el fet de que les ciutats siguin diverses, els permetrà que una vegada posat tot en comú, puguin advertir que les colònies gregues s’extenien per diferents territoris més enllà del que avui coneixem com Grècia. La durada de l'activitat serà de 35 minuts. Durant els 10 darrers minuts de classe, els alumnes hauran de tornar a l'aula, col·locant-se novament per grups.
Seguidament el docent mostrarà les respostes de cada fase (veure ANNEX II) i, a continuació, cada persona de l’equip procedirà a expressar breument allò que ha estat d'interès o ha resultat interessant durant l'activitat. L'objectiu d'aquest final de classe, és que es generi un clima més "calmat" després de tanta activitat i que es comparteixi, entre els integrants del mateix grup, com s'han sentit durant aquesta "microtasca".
La selecció de la metodologia d’aquesta primera activitat s'estableix després d’analitzar detingudament un aspecte de gran rellevància dins del Cicle de Kolb, l'aprenentatge entès com a procés experiencial, a més de valorar la necessitat de despertar les emocions dels estudiants perque vulguin aprendre.
Tal com hem exposat anteriorment, en aquesta fase es pretén despertar la curiositat en els estudiants fent que la primera presa de contacte amb el tema que volem abordar sigui el més beneficiosa possible, per tant, el fet de traslladar una dinàmica que de manera habitual es donaria a l'aula a un espai diferent augmentant el nombre d’estímuls, encara que continua sent un recinte familiar, pot generar una motivació extra a l'hora que ells vulguin aprendre o conèixer.
Aquesta petita "ruta" pel centre educatiu, que es presenta d'una forma molt pautada i tancada amb uns espais preestablerts, s'erigeix per tant, com una bona eina d'aprenentatge a partir de la qual, els alumnes treballaran de manera autònoma indagant en la informació del tema que se'ls mostra a partir de cada
25
codi QR, prenent notes d'allò que els sembla més significatiu, determinant per tant l’aparició de diferents qüestions que seran tractades durant la segona fase del Cicle de Kolb, l'observació reflexiva (OR). (Huertos, 1994:156-160; Costa, 2014:2-4; Perabà, 2016: 36-37).
Això mateix es pot aplicar a l'ús dels dispositius mòbils ja que, a partir d'un element que forma part de la seva vida quotidiana podran entrar en contacte d'una forma més dinàmica amb un tema que, a priori, podria semblar-los avorrit o poc atractiu. El fet d’incloure els codis QR en aquesta dinàmica tampoc ha estat casual, sinó que hem determinat interesant la seva inclusió valorant que és una forma de presentar una informació de formà més ràpida, alternativa i atractiva que les formes més tradicionals però que, de la mateixa manera, permet que als seus dispositius mòbils quedi registrada una informació que podrà consultar-se quan ells ho considerin semple que ho dessitgin o sigui necessari. (Molina, 2015:
7-9; Román-Graván, 2013; 4; Mas, 2016:55).
En resum, podríem determinar que aquesta primera activitat és una dinàmica vivencial que permet que els estudiants puguin desenvolupar múltiples aspectes, especialment, habilitats competencials: desenvolupament del treball autònom, cerca de solucions a diferents problemes, treball col·laboratiu i ús de les noves tecnologies. Així mateix, també es treballen aspectes de contingut com l'adquisició d'un vocabulari específic de la matèria.
“Microtasca” o Activitat 2
Aquesta segona tasca aborda la fase 2 del Cicle de Kolb: l'observació reflexiva (OR). En aquesta etapa del Cicle el que es pretén és que els estudiants puguin analitzar la situació esdevinguda prèviament a partir d'una reflexió pausada. Serà el moment de plantejar les diferents qüestions que hagin sorgit a partir de l'experiència que s'ha viscut.
26
Fase 2 – OBSERVACIÓ REFLEXIVA
Objetius Analitzar l'experiència concreta i reflexionar sobre l'ocorregut.
Tipus d’activitat Oral i escrita.
Tipus d’aprenentatge Transformació de l’experiència Rol del docent Expert
Durada de l’activitat 45 minuts.
Distribució de la classe Grupal Desemvolupament de
l’activitat
Finalitzada la fase 1 (EC), en la qual s'ha dut a terme un recorregut pel centre i han aconseguit informació sobre diferents construccions de les polis gregues, els alumnes s'asseuran per grups i es procedirà a treballar amb una rutina de pensament a partir de la qual reflexionar i analitzar.
Material que es necessitarà per dur a
terme l’activitat.
El docent haurà d'imprimir una rutina de pensament per grup (veure ANNEX II) en format A3 per a poder treballar el que més interès ha generat en els alumnes.
Aquesta activitat tindrà inici amb l'agrupació dels estudiants en els diferents equips heterogenis que prefixats pel docent a partir de les necessitats, habilitats i ritmes d'aprenentatge de cada alumne/a. D'aquesta manera, es pretén garantir una optimització i eficàcia en el treball grupal i, d'igual manera, s'equipararan tots els equips de la classe fomentant l'equitat i l'equilibri. El fet que sigui un treball col·laboratiu i grupal permet que sigui una formació plausible i accessible per a tot l'alumnat atenent els principis del DUA entre els quals s'exposa que un bon mètode d'ensenyament ha de tenir en compte a tots els estudiants que existeixen erigint un mètode variable en quant a objectius, mètodes i avaluacions i que, al seu torn, redueixi totes les possibles “barreres” existents que limitin la seva capacitat d'aprendre, formar-se i conèixer. (Alba, 2018: 3).
Cada grup portarà assignat un color com ja s’ha esmentat anteriorment, amb la finalitat de facilitar la identificació de cadascun d'aquests al docent i, també es facilitarà que els estudiants generin un tipus de “vincle” o filiació dins d'un grup concret.
27
Una vegada disposada la classe per grups es procedirà a treballar amb una rutina de pensament. Existeixen molts tipus de rutines de pensament entenent que cada una serveix per desemvolupar unes habilitats concretes. En aquest cas, partint de la base de que durant l’activitat 1 (EC) varen conèixer informació referent a les construccions de les polis gregues, utilitzarem una rutina de pensament en la qual l'alumnat hagi de destacar una paraula, concepte o idea que li hagi cridat especialment l'atenció amb la finalitat de que puguin aprendre a sintetitzar tota la informació que hagin pogut veure i, a més, ser capaços d’assenyalar de forma molt breu el que és més rellevant. (veure ANNEX II).
Paraula Concepte Idea
Una vegada cada grup hagi dut a terme la seva rutina, es posarà en comú en veu alta a tota la classe, d’aquesta manera es podrà advertir que possiblement tots els grups presentaran una informació semblant encara que hi haurà algunes diferències depenent dels seus interessos personals. Tot això, una vegada posat en comú enriquirà el procés d’aprenentatge de tots els estudiants i posarà les bases per desemvolupar l’activitat de la tercera fase, conceptualització abstracta (CA).
Per tant, s'entén que una “rutina de pensament” és un bon procés a partir del qual els estudiants generin curiositat per conèixer aspectes del passat a partir dels seus propis interessos sense sentir la pressió o la imposició d'un docent que exposa oralment els continguts teòrics d'una matèria. A partir d'aquest pensament crític, és “més senzill” fomentar i acostar als estudiants a reflexionar a partir d'un pensament “històric” en el qual es plantegin qüestions com, per exemple, quins són els antecedents d'una determinada situació o quines van ser les seves causes i/o conseqüències. D’aquest mode, es pot afirmar que treballar a partir d’una rutina de pensament facilita que els estudiants materialitzin i concretin els pensaments, però no sols els ajuda a entendre o comprendre allò que han pensat o vist, sinó que, a més, els permet establir qüestions o plantejaments que anteriorment a aquesta reflexió no tenien (Cook, 2018:68-70).
28
Malgrat ser de gran benefici per als estudiants, també suposa una gran ajuda pel docent ja que facilita que es puguin redirigir els continguts curriculars tenint en compte el que l'alumnat vol conèixer, en aquest cas sobre les polis gregues, reafirmant novament el que ja s'ha comentat amb anterioritat, la necessitat de fixar un currículum flexible i variable que no s'encaselli en determinats aspectes, sinó que vagi més enllà entenent què és el que vol conèixer l'alumnat, garantint així el seu total protagonisme dins d'aquest procés d'aprenentatge.
En definitiva, s'ha d'entendre la “rutina de pensament” com un instrument molt potent a partir del qual variar els continguts que es presentaran, reorientar les activitats que es realitzaran tenint en compte el que els estudiants han plantejat, ajudar a l’alumnat a materialitzar els seus propis pensaments establint un pensament crític i, a més, permetrà advertir quins coneixements previs posseeixen els estudiants per a poder guiar-los o abordar-los correctament en cas de no tenir raó o conèixer certs aspectes de manera vaga o molt superficial.
(Ritchhart, 2011: 14-17; Cook, 2018:75-76; Ospina, 2019: 32-33).
“Microtasca” o activitat 3
Aquesta tercera fase del Cicle de Kolb, la conceptualització abstracta (CA), suposa un nou procés de captació de l'aprenentatge. S'entén que, arribats a aquest punt del Cicle de Kolb, els estudiants ja posseeixen uns coneixements previs sobre la temàtica que s'ha anat treballant, en aquest cas Grècia i, per tant, ara, a partir de la incorporació de noves situacions, acompanyada a més d'una recerca per part dels equips, es podrà determinar l'elaboració de noves idees o projectes que es posaran en pràctica en la fase de l'experimentació activa.
Fase 3 – CONCEPTUALITZACIÓ ABSTRACTA
Objetius Aprendre una cosa desconeguda a partir de les bases de coneixement ja adquirides i poder proposes i desenvolupar noves idees.
Tipus d’activitat Escrita.
29
Tipus d’aprenentatge Captació de l’aprenentatge Rol del docent Evaluador
Durada de l’activitat 55 minuts.
Distribució de la classe Grupal Desemvolupament de
l’activitat
Durant aquesta tercera fase en la qual els estudiants ja coneixen en certa manera quines eren les construccions més importants de les polis gregues i, a partir de les idees que van destacar durant la rutina de pensament de la segona fase del Cicle de Kolb (OR), s'haurà d'elaborar un mapa mental on els estudiants versin com consideren que haurien estat constituïdes íntegrament les seves respectives ciutats. Poden destacar altres construccions més enllà de les quatre que van veure durant el recorregut de la fase 1.
Material que es necesitarà per dur a
terme l’activitat
Per a l'elaboració d'aquest treball, els estudiants hauran de tenir a la seva disposició un ordinador amb connexió a internet per a realitzar els mapes mentals. D'igual manera aquests dispositius electrònics, així com els llibres que poden consultar a la biblioteca del centre els serviran per investigar sobre les polis gregues
(Veure ANNEX II).
Seria positiu que els estudiants fossin capaços de cercar fonts d'informació via online permetent així un millor desenvolupament crític a l'hora de cercar i seleccionar informació a partir del bon ús de les noves tecnologies.
En aquest punt és fonamental que els estudiants hagin entés la importància de que els rols dins del grup estiguin ben determinats i, si bé tots hauran de col·laborar per a poder generar un producte final, cadascun tindrà un compromís que haurà d'assumir i respectar. Això també es valorarà posteriorment de manera positiva.
Aquesta microtasca consistirà en l'elaboració d'un mapa mental. Evidentment, abans de poder elaborar aquesta activitat, hauran de cercar informació sobre la ciutat que se'ls ha assignat a partir dels QR a cada equip a la fase 1, amb la finalitat de poder tenir un esborrany general amb els aspectes més significatius de la seva polis grega. Per a poder dur a terme aquesta activitat, el docent
30
aportarà llibres de consulta de la biblioteca del centre, però es tindrà molt en compte en el fet que siguin ells mateixos, a partir d'una decisió pròpia cerquin fonts a partir dels recursos que tenen al seu abast. D'aquesta manera, s'estarà permetent que prenguin la iniciativa i investiguin de forma completament autònoma aprenent a discernir entre les fonts verídiques i les que no, la informació vàlida de la que no, i les idees principals de les secundàries.
Quan hagin obtingut totes les dades que precisen, després d’aproximadament 40 minuts, els/les alumnes podran iniciar la següent activitat de la conceptualització abstracta, que durarà 15 minuts, en la qual hauran d'elaborar un mapa mental que sintetitzi de forma molt concreta els aspectes que ells a partir de la recerca prèvia, consideren que componien la seva polis. Per a donar un format més complet a aquest mapa mental, els estudiants poden afegir dibuixos si així ho desitgen o fer el que els sembli més atractiu. Malgrat tot això, el més important és que, amb un simple cop d’ull puguem advertir com hauria estat composta cadascuna de les ciutats gregues assignades segons les seves indagacions.
El fet de fer que els estudiants elaborin treballs de recerca a partir de grups col·laboratius aporta grans beneficis, entre ells: augment de la responsabilitat individual, assumpció de les responsabilitats dins d'un equip, desenvolupament de les relacions interpersonals, adquisició d'autonomia, cerca de solucions, ús de les noves tecnologies i valoració de la informació de manera crítica atenent a allò que se'ls ha demanat. Tots aquests motius es presenten com a justificació de l'elecció metodològica ja que, si bé es pot treballar còmodament aspectes de contingut donant la possibilitat de conèixer a tots els estudiants entenent que posseeixen ritmes i necessitats diferents, s'està fomentant el desenvolupament d'aspectes competencials que posseeixen també una gran rellevància.
Igualment, l'ús mapes mentals está justificat en aquesta fase en el moment en que valorem que permet que els estudiants aclareixin, ordenin i organitzin amb claredat la informació que han après a partir de la seva indagació i, alhora, despertin les parts sensorials del cervell a partir dels quals la informació es comenci a interioritzar. En definitiva, es podria establir que és facilitza la
31
generació d'una informació en un format més "visual" a partir de la qual genera una hipòtesi pròpia de com consideren que hauria estat la ciutat assignada. És
generació d'una informació en un format més "visual" a partir de la qual genera una hipòtesi pròpia de com consideren que hauria estat la ciutat assignada. És