Aquesta intel·ligència fa referència a la capacitat de relacionar-se i interactuar amb els altres. Gardner en distingeix de dos tipus la interpersonal i la intrapersonal. Per una banda, la interpersonal és la capacitat que tenen algunes persones per relacionar-se amb els altres d’una manera efectiva, observant i comprenent les diferències en els temperaments, motivacions i habilitats. Els perfils que solen coincidir amb aquesta capacitat són polítics, orientadors, terapeutes i professors. Destaquen les següents característiques:
- Desenvolupa habilitats de mediació i organitza als altres alumnes per una causa comuna.
- Influeix en les opinions o en les accions d’altres persones.
- Participa en feines cooperatives i assumeix el rol de líder.
- Pot percebre sentiments, pensaments, motivacions, conductes i estils de vida d’altres persones.
- Reconeix i utilitza diverses formes per relacionar-se amb els altres.
- Adapta el seu comportament a diferents ambients o grups, i estableix una retroacció amb altres persones
- Compren i es comunica eficaçment tant en formes verbals com amb no verbals.
Per desenvolupar la intel·ligència interpersonal hem de fer veure als alumnes que l’aprenentatge és més productiu i agradable quan hi ha un sentiment de pertànyer a un grup, en aquest cas al grup de classe. Cada aula haurà d’establir unes normes i unes regles basades en valors humans, per la qual cosa l’aula serà un reflex d’una societat democràtica.
En canvi la intel·ligència intrapersonal fa referència als nostres pensaments i sentiments.
Les persones que la tenen desenvolupada són més conscients de com són, i per tant poden distingir millor el seu món interior, de la seva imatge exterior. Les professions que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: psicòlegs, filòsofs i líders religiosos. Les característiques més destacades dels nens amb una bona intel·ligència intrapersonal són:
- És conscient de les seves emocions.
- Serveix de model als altres.
- Treballa independentment.
24 - És capaç de controlar l’aprenentatge personal.
- Indaga amb la complexitat de l’ésser humà.
- Manifesta curiositat pels grans interrogants de la vida.
- Intenta cercar i comprendre experiències de l’interior.
Per tal d’afavorir la intel·ligència intrapersonal hem de desenvolupar l’autoestima i treballar la intel·ligència emocional, que es refereix a sentiments i a les maneres d’expressar-los.
25 6-
L’estat de la qüestió
Existeixen diferents estudis i informació que ens poden guiar per aprendre a utilitzar les diferents intel·ligències en el món de l’ensenyament. Sense anar més lluny, el mateix Gardner ha creat un projecte anomenat Spectrum, que té com a objectiu analitzar el procediment per ensenyar i aprendre amb totes les intel·ligències. Aquest projecte, es recull en tres volums, en els quals s’expliquen tres objectius principals. Per una banda descriu els fonaments psicopedagògics en els quals es fonamenta l’aplicació de les IM en el context escolar, i per l’altra presenta el procediment i els materials per ensenyar els continguts curriculars tenint en compte les diferents intel·ligències. Finalment, en el tercer volum podem trobar el model d’avaluació de la competència cognitiva, tenint en compte els punts forts dels alumnes.
El projecte Spectrum està influït pels principis del mètode de Decroly i el mètode multisensorial de Montessori. Tots dos autors defensen la necessitat de respectar els interessos i l’activitat espontània dels nens, a més d’adaptar els continguts a les diferències individuals i motivacions dels alumnes, així com a un ensenyament globalitzador.
Gardner, de la mateixa manera que fa Decroly, dissenya les unitats temàtiques a partir de centres d’aprenentatge, espais al voltant dels quals s’agrupen els continguts que guarden una relació. D’aquesta manera els coneixements abans indiferents pels nens recobren un sentit, atès que parteixen de l’interès dels infants i tenen relació amb la seva vida.
Alguns dels aspectes més rellevants del projecte Spectrum i dels quals Gardner agafa de la teoria de Decroly són l’adaptació dels objectius d’aprenentatge a les estructures cognitives dels nens; la capacitat del mestre per formar grups homogenis de treball; la creació d’estratègies d’atenció a la diversitat; la implicació per part del mestre de les famílies en l’educació dels seus fills; l’observació com a procediment per la investigació; l’aprenentatge per descobriment i l’avaluació, on Gardner utilitza instruments qualitatius basats en les tècniques i tests realitzats per Decroly i Montessori.
Per altra banda, el nexe de connexió entre la teoria de les intel·ligències múltiples, concretada en el projecte Spectrum i la pedagogia de Montessori, es basa en alguns dels següents aspectes: el respecta per l’espontaneïtat del nen, la disposició adequada de l’aula per tal d’afavorir el seu desenvolupament; la participació activa de l’alumne en el procés
26
d’ensenyament i aprenentatge, els materials didàctics per incrementar la sensibilitat del nen i estimular la seva capacitat. Cal ressaltar que els materials del Spectrum, a diferència dels materials Montessori, estan dissenyats no només per ajudar al mestre a descobrir les capacitats dels nens, sinó també per estimular a que explorin amb tota la llibertat els materials. Diríem que són materials menys prescriptius.
La filosofia de Spectrum s’inspira amb els plantejaments constructivistes d’autors com Piaget, Dewey, Montessori. Els seus models estimulen els nens a aprendre a través d’interaccions amb el món físic i social. Aquests projectes proporcionen un context de la vida real per a l’aprenentatge de diferents destreses.
Gardner −i els seus col·laboradors en el projecte Spectrum− pretenen introduir al nen en l’aprenentatge dels vuit grans dominis del saber: llenguatge, matemàtiques, moviments, música, ciències naturals, mecànica, construcció, comprensió social i arts visuals. Aquestes capacitats s’han escollit amb la finalitat de treballar les vuit intel·ligències definides en l’apartat anterior.
El projecte Spectrum s’ha elaborat amb un doble objectiu: avaluar els coneixements, actituds, interessos i estils de treballs dels nens i, dissenyar un currículum cognitiu orientat a afavorir les diferents habilitats que defineixen cada una de les intel·ligències.(Prieto&Ballester, 2003).
En el llibre Les intel·ligències múltiples de Maria Dolors Prieto i Pilar Ballester, basat en el projecte Spectrum podem trobar exemples d’activitats on es treballen les diferents intel·ligències. A més a més, podem trobar una mostra de com és, un protocol d’observació, per fer un recull d’informació per part del mestre. Es tenen en compte una sèrie d’ítems que canvien segons la intel·ligència que s’està treballant i el tipus d’activitat. Aquests protocols poden ser de gran ajuda pel mestre que necessiti avaluar les capacitats dels nens. A més, el llibre consta de dos inventaris a partir dels quals, l’alumne pot valorar la seva manera de ser i de pensar, el que farà que prengui consciència de les seves virtuts, al mateix temps el professor coneixerà millor els punts forts dels seus alumnes.
Les avaluacions permeten una elecció d’informació de possibles aficions i professions futures, i a la vegada ens ajuden a detectar les dificultats dels alumnes. A més, gràcies en aquesta
27
detecció de barreres podem proposar diferents alternatives per arribar a un mateix contingut, com és l’aprenentatge de la música a través de tècniques lingüístiques.
Existeixen diversos exemples d’escoles basades en els fonaments de les IM. L’escola pública Key School d’Indianàpolis fou una de les primeres a basar-se en els fonaments de les IM, i ha demostrat ser un èxit. Aquest centre considera que les IM s’han de treballar cada dia, per això els alumnes participen de forma regular en activitats on es treballa la música, la informàtica, les matemàtiques, etc.
El currículum de l’escola Key School és obert i innovador. Hi ha tres pràctiques que són claus. En primer lloc, cada estudiant participa cada dia en un taller, on treballa amb nens de diferents edats de manera que es forma una relació de mestre/aprenent, però a la vegada poden trobar alumnes de les mateixes edats, cosa que permet que cadascun segueixi el seu ritme. A més, hi ha un professor que els supervisa amb l’objectiu que els alumnes aprenguin a dominar una habilitat del món real, que potser serà el seu ofici en el futur. Existeixen una dotzena de tallers, i aquesta varietat fa que cada alumne pugui trobar el que més bé s’adapta a les seves capacitats. Per tal de complementar els tallers, un cop per setmana un especialista extern a l’escola fa una visita als nens on els explica una ocupació o ofici.
En segon lloc, els alumnes tenen la possibilitat de participar en un Centre per a l’Exploració en el museu infantil del barri. Allí poden realitzar cursos d’aprenentatge alguns mesos i participar en activitats com animació, construcció de vaixells, periodisme, etc.
En tercer lloc, durant un any els estudiants fan tres projectes que hauran d’exposar davant els seus companys de classe, fet que possibilita poder veure tots els projectes. Al final de cada exposició hauran de respondre les preguntes dels seus companys. El tema dels projectes l’escull l’escola, normalment són temes basats en el currículum. Les exposicions seran gravades en vídeo, de manera que cada alumna tindrà una carpeta amb els seus vídeos i que romandrà al centre perquè pugui veure la seva evolució durant els anys d’escolarització.
Actualment, Howard i els seus col·laboradors estan treballant de manera conjunta amb l’escola Key School per dissenyar mètodes d’avaluació més convenients, els quals creuen que faran que els projectes siguin considerats més seriosament per part dels estudiants, professors, pares i la comunitat en general. En les avaluacions es vol tenir en compte aspectes com el perfil
28
individual de l’alumne, que proporciona informació sobre els avantatges i desavantatges de l’alumne en l’àmbit cognitiu, és a dir, en aspectes com la seva perseverança, atenció o si és un treball arriscat, entre d’altres. També es volen valorar les seves capacitats lingüístiques, interpersonals, espacials, etc.
Un altre aspecte que es té en compte a l’avaluació és el domini de les habilitats i els conceptes, és a dir, la capacitat de l’alumne per demostrar els coneixements dels objectius i les habilitats a l’hora d’exposar-los davant d’un públic.
A més, també es valora la qualitat d’un treball, si és un projecte innovador, imaginatiu, estètic, etc. Finalment un dels aspectes més importants de l’avaluació és la reflexió que fa l’alumne sobre el treball, és a dir la capacitat per tornar enrere, observar els objectius, valorar els progressos que ha fet i interpretar com pot utilitzar els coneixements adquirits fora de l’aula.
La revisió del treball es fa amb el mestre, de forma que aprengui a revisar i valorar el treball tant de manera individual, com de manera conjunta.
Al nostre país també hi ha escoles que estan basades en les intel·ligències múltiples.
L’escola Mireia, situada a Catalunya, n’és un exemple. En aquest centre es vol aconseguir activar totes les intel·ligències, tenint en compte que cada capacitat necessita la presentació dels seus continguts curriculars de formes diverses. Per aquesta raó, utilitzen diverses estratègies i recursos innovadors, fent una aplicació real dels coneixements amb diverses activitats:
multilingüisme, activitats digitals, experimentacions dins i fora l’aula, tangrams, activitats manipulatives, coneixements d’autors plàstics i les seves obres, jocs lliures i dirigits, lectures compartides amb padrins, mediació de conflictes, etc.
29
/- Proposta
La següent proposta es basa en unes activitats dirigides a una classe de tercer de primària. Els temes que volem treballar són la història i les seves etapes. Aquest contingut apareix en el currículum de ciències socials de primària de les Illes Balears, concretament als cursos de la primera etapa.
Els continguts es treballaran tenint en compte les vuit intel·ligències múltiples principalment per dos motius: el primer, perquè els alumnes assoleixin els coneixements d’una manera més significativa i sòlida; el segon per treballar les diferents intel·ligències i d’aquesta manera aconseguir un desenvolupament més global de totes les capacitats de l’alumnat.
La unitat consta de vuit activitats, com podrem veure a continuació en algunes activitats es treballen els continguts utilitzant diversos tipus d’intel·ligència en una mateixa activitat.
A l’hora d’avaluar no només tindrem en compte continguts conceptuals, sinó també procedimentals i actitudinals.
Abans de cada activitat, explicarem als alumnes quins objectius volem aconseguir, quins procediments farem servir, quins sentits estan implicats, i per tant quines intel·ligències desenvoluparem. D’aquesta manera volem que els alumnes prenguin consciència d’allò que estem treballant, com aprenen millor i amb què destaquen. L’autoconeixement és un pilar bàsic per construir la nostra identitat, ens dona seguretat i confiança i ens pot ajudar molt per al desenvolupament tant personal com professional.
30
Proposta educativa Nom: La història i les seves etapes.
Curs: Tercer curs de primària.
Objectius generals:
-Explicar les etapes de la història utilitzant les diferents intel·ligències.
-Desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència.
7.1- Activitat primera. Intel·ligència lingüística.
En aquesta activitat treballarem la intel·ligència lingüística, la qual es manifesta a través del llenguatge oral i l’escrit. Per aquesta raó en aquest exercici utilitzarem totes dues. El fet de comentar i llegir en veu alta, ajuda a comprendre millor la lliçó. El suport visual també facilitarà als alumnes entendre els continguts.
Nom de l’activitat Coneixem el passat.
Objectius Conèixer les etapes en les quals es divideix la història.
Adquirir vocabulari sobre els esdeveniments històrics.
Continguts Llegint un conte ensenyarem les etapes de la història: prehistòria, edat antiga, edat moderna i edat contemporània.
Aprendrem noves paraules a partir d’un conte i un esquema.
Descripció de l’activitat Llegirem un conte entre tots, que projectarem a la pissarra, sobre les etapes de la història.
Després entre tots anirem comentant allò que s’ha llegit. A continuació, la mestra apuntarà el vocabulari bàsic del conte i farà un petit esquema de cada etapa. Els alumnes hauran d’apuntar la informació a la seva llibreta.
Agrupaments La primera part de l’activitat es portarà a
Avaluació Rúbrica pàgina 38
31
7.2-Activitat segona. Intel·ligència visual-espacial
En aquesta activitat utilitzarem el dibuix per representar les etapes de la història, ja que la visualització d’imatges ens permet comprendre i aprendre millor els continguts a través del sentit de la vista.
Per tal de dur a terme l’activitat es tindrà en compte la informació de l’exercici anterior, de manera que els alumnes puguin relacionar els continguts ja apresos. A més, el fet de treballar en grup també ens permet treballar la intel·ligència interpersonal, on els alumnes aprenen a posar-se d’acord uns amb altres, cosa que crea vincles positius entre l’alumnat.
Decorar la classe amb el material que elaboren els alumnes és important perquè propicia el seu aprenentatge.
Nom de l’activitat Dibuixem el passat.
Objectius Representar la història a través del dibuix.
Comunicar oralment informació a partir d’un dibuix.
Continguts Dibuixarem una etapa de la història.
Explicarem el dibuix que s’ha elaborat.
Descripció de l’activitat Els alumnes hauran de realitzar un mural, on aparegui un dibuix que representi una etapa de la història, cada grup haurà de representar un període diferent. Una vegada acabat, exposaran els murals a la resta de companys.
Els murals es penjarà a l’aula seguint l’ordre cronològic de cada etapa.
Agrupaments Grups de quatre
Recursos Cartolina
Llapis de colors Avaluació
Rúbrica pàgina 38
32
7.3-Activitat tercera: Intel·ligència intrapersonal.
En aquesta activitat volem que els alumnes entenguin que la reflexió forma part del procés d’aprenentatge. A més, volem que siguin conscients que els coneixements que van adquirint els poden ajudar a conèixer-se millor i a enfocar la seva vida tenint en compte la seva manera de ser i pensar.
Nom de l’activitat I tu, com vols viure?
Objectius Conscienciar sobre com ha canviat la manera
de viure.
Analitzar com és actualment la societat.
Continguts Valorarem els canvis de la societat amb el temps.
Descripció de l’activitat Treball individual, on els alumnes hauran de fer una reflexió sobre a quina etapa els hi hagués agradat viure, donar les raons de la seva elecció, i comparar-la amb l’actual.
Prèviament la mestra els donarà unes instruccions de quina estructura ha de tenir l’argumentació.
Agrupaments Treball individual
Temporalització 50 minuts.
Recursos Llibreta
Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
33
7.4-Activitat quarta: Intel·ligència musical
En aquesta activitat hi predominarà la música, ja que molts d’alumnes tenen desenvolupada aquesta capacitat, i per tant, és important beneficar-nos d’ella per fer associacions amb els continguts que volem treballar Al mateix temps afavorirem el despertar del gust i la sensibilitat per la música de la resta d’alumnes.
Nom de l’activitat A què et sona?
Objectius Relacionar diferents estils de música amb diferents períodes.
Valorar la música com a part de la nostra cultura.
Continguts Escotarem diferents melodies que pertanyen
a diferents períodes.
Observarem i tocarem instruments típics d’Eivissa.
Descripció de l’activitat Els alumnes sentiran diversos sons d’instruments que pertanyen a diferents èpoques de la història, com per exemple música medieval, música del romanticisme, i música clàssica. A més portarem a l’aula alguns instruments perquè els puguin conèixer i tocar.
Agrupaments En grup gran.
Temporalització 50 minuts.
Avaluació Rúbrica pàgina 38
34
7.5-Activitat cinquena: Intel·ligència lògica matemàtica
En aquesta activitat utilitzarem els nombres perquè els alumnes entenguin a través de les matemàtiques, que les etapes són períodes de temps que tenen una durada determinada Relacionat els conceptes apresos amb les activitats anteriors.
Nom de l’activitat
Com passa el temps.
Objectius
Escriure amb lletres, xifres de quatre nombres.
Situar xifres en un eix cronològic.
Realitzar algoritmes de la resta.
Continguts Col·locarem els nombres tenint en compte abans i després de crist.
Escriurem els guions on correspongui a l’hora d’escriure xifres.
Practicarem l’algoritme de la resta amb nombres fins a quatre xifres.
Descripció de l’activitat La mestra facilitarà als alumnes els anys de cada etapa. Primer de manera oral i després de manera escrita a la pissarra, perquè els alumnes puguin autocorregir-se.
A continuació hauran de situar les dades en un eix cronològic
Per acabar, els alumnes, realitzaran restes tenint en compte l’any d’inici i de finalització de cada etapa.
Avaluació Rúbrica pàgina 38
35
7.6- Activitat sisena: Intel·ligència cinètica-corporal
En aquesta activitat volem utilitzar el moviment i l’experimentació a través de la representació d’una escena. Per a molts d’alumnes els canals visuals i auditius no són suficients, per això necessiten els processos tàctils i cinestèsies. Així doncs, en aquesta activitat trobem una combinació dels diferents canals i a la vegada treballem no només la intel·ligència cinètica-corporal, sinó també la interpersonal, ja que els alumnes s’hauran de posar d’acord entre ells i decidir com s’organitzen. A més, treballarem la intel·ligència lingüística a l’hora de fer un diàleg o d’explicar a la resta de companys la seva representació.
Nom de l’activitat Endevina, a quina època estem?
Objectius Identificar les característiques de cada període.
Continguts Representem diferents períodes a partir de l’escenificació.
Arribarem a acords.
Descripció de l’activitat En aquesta activitat els alumnes hauran de representar una escena del passat, i el resta d’alumnes hauran d’endevinar, de quin període es tracta: paleolític, neolític, edat mitjana, etc.
Després els alumnes hauran d’explicar que han volgut representar exactament.
Els alumnes podran portar de casa seva o buscar al racó del teatre disfresses o utensilis que els puguin ajudar a representar millor l’escena. A més, podran fer un diàleg entre ells. Tindran un temps per organitzar i preparar l’escena.
La mestra serà l’encarregada de repartir les etapes, de manera que no es repeteixin.
Agrupaments
Avaluació Rúbrica pàgina 38
36
7.7-Activitat setena: Intel·ligència interpersonal
Els treballs en grup afavoreixen l’aprenentatge de la intel·ligència emocional i faciliten poder arribar a tots els estudiants. Avui dia la diversitat i la ràtios d’alumnes per aula són força
Els treballs en grup afavoreixen l’aprenentatge de la intel·ligència emocional i faciliten poder arribar a tots els estudiants. Avui dia la diversitat i la ràtios d’alumnes per aula són força