1
TREBALL DE FI DE GRAU
LA IMPORTÀNCIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A PRIMÀRIA
NEUS RAMÓN ROSELLÓ
Grau de Primària Facultat d’educació
Any acadèmic 2020-21
2
LA IMPORTÀNCIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A PRIMÀRIA
NEUS RAMÓN ROSELLO
Treball de Fi de Grau Facultat d’educació
Universitat de les Illes Balears
Any acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Intel·ligències múltiples, diferents maneres d’ensenyar.
Nom del tutor / la tutora del treball: Catalina Cardona Costa
Nom del tutor / la tutora (si escau)
Autoritz la Universitat a incloure aquest treball en el repositori institucional per consultar-lo en accés obert i difondre’l en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor/a Tutor/a Sí No Sí No
☐ ☐ ☐ ☐
3
4
1-Resum
En el present treball de fi de grau (TFG) posaré de manifest, la importància de tenir en compte a l’hora d’ensenyar, les diferents intel·ligències múltiples (IM). En basaré en la teoria proposada pel psicòleg Howard Gardner l’any 1983, la qual ha anat ampliant amb els anys, i que té en compte les diferents capacitats que posseeix cada persona. Per arribar a entendre en què es basa aquesta teoria, primerament definiré què és la intel·ligència. En segon lloc explicaré quins són els diferents tipus d'intel·ligència i les característiques que representen a cadascuna d’elles. Finalment, desenvoluparé una proposta dirigida a una classe de primària. D’aquesta manera no només treballarem els continguts a partir de les diferents intel·ligències, sinó que a més farem que els nostres alumnes coneguin les seves capacitats perquè puguin, desenvolupar- les i potenciar-les.
Paraules claus: Intel·ligències múltiples, diferents maneres d’ensenyar.
Abstract
In this final degree work (TFG) I will highlight the importance of taking into account, when teaching times, the different multiple intelligences (IM). I will base it on the theory proposed by psychologist Howard Gardner in 1983, which has been expanding over the years, and which takes into account the different capabilities that each person possesses. To come to understand what this theory is based on, I will first define what intelligence is. Secondly, I will explain the different types of intelligence and the characteristics that represent each of them.
Finally, I will develop a proposal for a primary class. In this way, we will not only work on the content from the different intelligences, but we also want our pupils to know their skills, to develop and enhance them.
Key Words:Multiple intelligences, diferent ways to teaching.
5
Índex
2-Justificació...7
3-Objectius...9
4-Metodologia ...10
5-Marc Teòric...11
5.1-Què és la intel·ligència?...11
5.2- Teories sobre la intel·ligència?...12
5.2.1-Teories psicomètriques...12
5.2.2-Teories biològiques...12
5.2.3-Teories del desenvolupament...12
5.2.4-Teories de les intel·ligències múltiples...13
5.3- Tipus d’intel·ligència...15
5.3.1- Intel·ligència lingüístiques...15
5.3.2-Intel·ligència naturista...17
i pensament científic 5.3.3-Intel·ligència visual-espacial...19
5.3.4-Intel·ligència cinètica-corporal...20
5.3.5-Intel·ligència musical...21
5.3.6-Intel·ligència lògica- matemàtica...22
5.3.7-Intel·ligència social...23
6- L’estat de la qüestió...25
7- Proposta educativa...29
7.1- Activitat: Intel·ligència lingüística...30
7.2- Activitat: Intel·ligència visual-espacial...31
7.3- Activitat: Intel·ligència intrapersonal...32
7.4- Activitat: Intel·ligència musical...33
7.5- Activitat: Intel·ligència lògica- matemàtica...34
7.6- Activitat: Intel·ligència cinètica-corporal...35
7.7- Activitat: Intel·ligència interpersonal...36
7.8- Activitat: Intel·ligència naturista...37
7.9- Avaluació...38
8- Conclusions...41
9- Bibliografia...43
6
7
2-Justificació
Avui dia, l’ensenyament a les aules ha anat avançant, existeix més innovació en recursos didàctics. A més la manera de presentar els continguts als alumnes és diversa, i s’utilitzen diferents metodologies. Això no obstant, se segueix considerant la intel·ligència d’una manera molt tradicional, sense tenir prou en compte els diferents tipus que existeixen, i que fan que cada alumne aprengui de forma diferent. Per tant, les maneres d’ensenyar també han de ser diferents.
Al llarg de les meves pràctiques he pogut observar que, encara que els continguts algunes vegades es treballen de diferents maneres, són poques les ocasions que es tenen en compte els diferents tipus d'intel·ligència, cosa que fa que molts dels alumnes no estiguin motivats i perdin el fil de la classe.
A més, se segueix considerant que els alumnes més llestos són aquells que destaquen en les assignatures instrumentals (ciències, matemàtiques i llengües) sense tenir prou en compte altres talents com poden ser la música, o l’activitat física. Per aquest motiu, crec que com a futurs mestres hem d’estar formats i tenir ben clar que existeixen diferents formes d’aprendre, i que per tant hem de procurar tenir-les en compte quan ensenyem. Per aquesta raó penso que aprofundir en aquest tema pot ser de gran ajuda per a qualsevol mestre.
Altrament, el fet de guiar als nostres alumnes en la recerca dels seus talents, els pot ajudar molt en la seva realització tant personal com professional. És fonamental que els alumnes coneguin aquestes intel·ligències, per poder ser conscients de les seves capacitats i d’aquesta manera conèixer-se millor. El concepte d’intel·ligències múltiples, en la majoria dels casos no s’ensenya a les escoles, ja que no apareix en si mateix com un contingut del currículum.
Segons la teoria de les intel·ligències múltiples (IM), proposada pel seu autor i descobridor Howard Gardner l’any 1983, la intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes i crear productes valorats almenys en una cultura. El psicòleg no considera la intel·ligència com una estructura unitària. Aquesta definició va en contra de la idea de mesurar la intel·ligència a partir de la realització de tests del coeficient intel·lectual (CI), proves que avui dia se segueixen utilitzant, i que es basen a comparar les respostes amb una sèrie estadística, relacionant les dades amb les edats dels participants i sense tenir en compte el procediment que realitza la persona
8
per arribar a aquella resposta. Segons aquestes proves, la intel·ligència no varia gaire en l’edat o l’experiència, per la qual cosa s’atribueix a un fet innat.
Actualment sabem que podem aprendre al llarg de tota la nostra vida, ja que el nostre cervell és plàstic; i per tant com més exercitem el nostre cervell més connexions neuronals crearem. D’aquesta manera, si treballem les nostres capacitats, les podem millorar, però és clar que hi ha persones que en tenen més desenvolupades unes que d'altres. Un exemple podria ser Mozart: ningú no posaria en dubte que va ser un músic molt talentós, però tothom estaria d’acord en el fet que Rafa Nadal és un dels millors tennistes de la història. Dues persones que han destacat en diferents àmbits, amb unes capacitats diferents. No podem considerar que un és més intel·ligent que l'altre, perquè cadascun ha desenvolupat el seu potencial en una àrea diferent. I difícilment una prova de preguntes podrà demostrar les seves capacitats.
Cada persona al llarg de la seva vida és capaç de desenvolupar diferents intel·ligències, cada una especialitzada en continguts diferents, però vitals per poder adaptar-se al nostre entorn i afrontar els diferents tipus d’informacions (espacials, musicals, corporals, numèriques, lingüístiques, socioemocionals); així que deixar-ne alguna de costat seria un error, ja que totes elles són igual d’importants.
Per tant, si volem despertar l'interès i motivar els nostres alumnes hem de tenir en compte les seves diferents maneres de pensar, d’aquesta manera podrem donar una atenció més individualitzada, respectant la seva diversitat i com a conseqüència, poder millorar la seva autoestima.
9
3- Objectius
Els objectius plantejats en aquest treball són els següents:
- Definir què és la intel·ligència.
- Definir els diferents tipus d’intel·ligència que existeixen segons la teoria de les intel·ligències múltiples.
- Anomenar les característiques segons el tipus d’intel·ligència que posseeix el nen.
- Fer una proposta per a una classe de primària, per ensenyar continguts, tenint en compte les IM.
10
4- Metodologia
La informació que trobareu en aquest treball (TFG) és una recopilació de les dades que he considerat més rellevants, extretes de diferents fonts. Principalment m’he basat en els llibres del psicòleg Howard Gardner, encara que he fet una recerca d’altres investigadors que tracten de definir la intel·ligència. També podeu trobar informació d’altres autors, que a més de basar- se en la teoria de les intel·ligències múltiples, la complementen amb dades i propostes.
Per altra banda, he desenvolupat una proposta dirigida a una classe de primària basant- me en els principis de la teoria de les intel·ligències múltiples, i amb l’experiència que he adquirit durant els anys d’estudis i pràctiques.
Finalment, en les conclusions he plasmat la meva opinió personal, la qual he pogut anar ampliant a mesura que he anat fent aquest treball.
11
5- Marc Teòric
5.1-Què és la intel·ligència?
Abans de tot, crec que seria important definir què és la intel·ligència, aquest concepte s’ha tractat de definir des dels antics grecs fins als nostres temps, per la qual cosa existeix molta informació al respecte, el que dificulta arribar a una definició consensuada.
Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, la intel·ligència és “la capacitat d'entendre i comprendre” o “la capacitat de resoldre problemes”. Encara que la definició més completa que he trobat, ha estat la realitzada per cinquanta-dos investigadors l’any 1994, al llibre Mainstream Science on Intelligence, la qual és recollida per González-Urbaneja (s.f):
La intel·ligència és una capacitat mental molt general que, entre altres coses, implica l'habilitat de raonar, plantejar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees complicades, aprendre ràpidament i aprendre de l’experiència. No és només un aprenentatge de llibres, ni una habilitat estrictament acadèmica, ni un talent per superar proves. Més bé, el concepte es refereix a la capacitat de comprendre el nostre entorn. (p.1420)
A més de les definicions generals, podem trobar descripcions del concepte que s'han anat elaborant tenint en compte les diferents teories, les quals han estat influenciades per factors culturals i socials de l'època. Podem dividir-les en quatre grans blocs: psicomètriques, biològiques, del desenvolupament i múltiples.
12
5.2-Teories sobre les intel·ligències 5.2.1-Teories psicomètriques
Les teories psicomètriques es relacionen amb el desenvolupament de les proves d’intel·ligència. El creador d’aquestes proves va ser Alfred Binet l’any 1905. Segons aquest autor, la intel·ligència és un procés psicològic superior unitari que es pot mesurar amb un test d’intel·ligència, donant com a resultat el coeficient intel·lectual (CI). Si els resultats són els esperats de l’edat de l'individu i del context cultural ha de ser assumit com intel·ligent.
Encara que ara per ara se segueixen utilitzant aquestes proves, existeix un cert malestar per una part de la societat, perquè aquest sistema de mesura i selecció −de manera uniforme−, pot considerar-se meritocràtic, deixant ocultes altres capacitats que té la persona.
5.2.2-Teories biològiques
Aquestes teories han relacionat la intel·ligència amb la grandària del cervell i amb la raça, fet que ha tractat de justificar l’ordre social, fent creure que la raça blanca era superior que la negra i que els indígenes, així com la superioritat de l'home sobre la dona. Els principis d’aquestes teories s’han basat en pseudociències, però per això no podem dir que hi hagi una relació que hagi estat provada.
Actualment, els estudis estan dirigits a cercar el substrat neuronal, una petita estructura encarregada de l’aprenentatge i la memòria emocional, la qual podria estar localitzat en el còrtex prefrontal del cervell. Avui dia, segons Deary (2001) no podem dir que els estudis en aquest camp siguin teories vàlides, atès que no compleixen amb la reproductibilitat.
5.2.3-Teories del desenvolupament
En aquest camp, la intel·ligència s’ha estudiat des del desenvolupament de la persona.
Podem destacar a dos dels seus autors més importants com són Piaget i Vigotsky
Segons l'anàlisi que va fer el psicòleg Piaget, la intel·ligència no és innata: cada infant ha de passar per una sèrie d’etapes que sempre són les mateixes i que impliquen una reorganització profunda de la informació de l’etapa anterior. Per tant, la intel·ligència és fonamentalment adaptació que tendeix a l’equilibri total.
13
En canvi, per a Vigotsky (1979) el desenvolupament té molt a veure amb el context on viuen les persones. De fet, l’autor afirma que les activitats dutes a terme entre infants i adults permeten participar més fàcilment als primers en activitats socials i culturals. A més, va marcar diferència entre les capacitats que poden fer les persones soles, les quals va anomenar desenvolupament real i les capacitats que pot fer amb ajuda, que va anomenar desenvolupament potencial.
5.2.4-Teories de les intel·ligències múltiples
Aquestes teories sostenen que tenim diferents tipus d'intel·ligències. Entre les més destacades trobem la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner −amb la qual en basaré en aquest treball−, la teoria de les intel·ligències múltiples d’Elaine De Beauport i la teoria triàrquica postulada per Robert Sternberg.
Howard Gardner és considerat el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples, gràcies a la publicació del seu llibre Estructura de la ment: la teoria de les intel·ligències múltiples publicat l’any 1983. Segons l’autor, la intel·ligència no és un conjunt unitari que agrupa diferents capacitats específiques, sinó una xarxa de capacitats autònomes, les quals són universals a l'espècie humana, encara que es tenen en compte en un context cultural. Aquestes capacitats estan interrelacionades entre si. Més endavant aprofundirem en cadascuna d’elles.
La teoria de Elaine De Beauport (2008), es basa en el cervell triun. Segons l’autor, el cervell és un sistema d’energia format per tres estructures cerebrals: el neocòrtex, on es troba la intel·ligència mental; el sistema líbic, on se situen les emocions i el sistema bàsic, que s’ocupa dels comportaments. Cada una fa la seva funció, tot i que els tres sistemes funcionen íntegrament i es comuniquen entre si.
En canvi, segons la teoria triarquia proposada per Robert Stemberg (1990), la intel·ligència és una adaptació intencional, selecció o transformació de l’entorn. Segons Stemberg, hi ha tres tipus d’intel·ligència: analítica, contextual i basada en l’experiència, les quals es complementarien entre si. Aquesta teoria fou una de les primeres a anar en contra de l’enfocament psicomètric, i en adoptar un punt de vista més cognitiu.
La teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner en la qual ens centrarem, ha anat evolucionant amb el temps, perquè avui dia hi ha més informació sobre disciplines com la psicologia, l’antropologia i estudis sobre el cervell. Malgrat aquests nous descobriments,
14
l’autor −en les seves darreres publicacions datades de l’any 2019− segueix defensant els pilars fonamentals de la seva teoria. Segons l’autor, la ment humana és un conjunt de mecanismes computacionals relativament independents. (Gardner, 2019)
La teoria de les IM de Gardner, està influenciada pel biòleg Piaget, qui també, com ja hem vist abans, va explicar el desenvolupament cognitiu dels infants. Segons la seva anàlisi, el desenvolupament cognitiu de cada infant passa per les mateixes etapes, cosa que implica una reorganització de la informació tan profunda que, una vegada que el nen supera una etapa, és com si no hagués existit; és a dir, no pot tornar enrere. Mentre que Piaget s’enfoca en com el nen pot arribar a un pensament lògic-matemàtic Gardner pretén estudiar una altra perspectiva de la intel·ligència com per exemple com aconseguir ser un artista, un atleta, etc.
Les diferents intel·ligències se situen en les diferents parts del cervell, per tant, una lesió en aquella zona afectaria aquella capacitat, però aleshores la persona podria desenvolupar més una altra capacitat per compensar aquesta carència. Això vol dir que és cert que les intel·ligències són independents però que al mateix temps estan relacionades.
Inicialment, Gardner (1997) va proposar l'existència de set diferents tipus d’intel·ligència, encara que després en va afegir una més. Detallem en què consisteix cada una d’elles, quines són les seves característiques principals i com ho podem fer per treballar-les.
15
5.3.-Tipus d’intel·ligència
5.3.1-Intel·ligència lingüística
Aquest tipus d’intel·ligència fa referència a la capacitat per estructurar significats i funcions tant de les paraules com del llenguatge, que es manifesta a través del llenguatge oral i escrit. Fem ús de les paraules per documentar-nos, expressar sentiments, cantar, convèncer als altres, explicar conceptes i per referir-nos al mateix llenguatge (funció metalingüística).
El llenguatge en l’educació té una funció molt important, atès que en qualsevol assignatura fem ús de la llengua. Per aquest motiu és essencial que en qualsevol àrea creem un ambient on els alumnes discuteixin, parlin i expliquin, perquè l’interès per aprendre incrementa quan els alumnes se senten segurs per iniciar debats, preguntes i donar opinions. D’aquesta manera incitarem l’ús de la llengua i ajudarem a potenciar a aquesta àrea. Erròniament, en la majoria d’aules, el mestre és qui parla tot el temps i caldria evitar que això passés.
Per tal d’afavorir aquest tipus d’intel·ligència a classe, podem utilitzar diferents estratègies. Un bon exemple és ensenyar als alumnes a contar històries, ja que els estudiants escolten amb més atenció quan són ells els protagonistes. També podem llegir-los històries, relats o poesia, deixant-los escollir els temes, perquè d’aquesta manera estiguin més motivats.
Els debats a l’aula també afavoreixen la competència lingüística, perquè ajuden a aprendre a respectar torns de paraula, l’expressió d’idees, opinions, etc. Una altra activitat per practicar aquesta capacitat és l’entrevista: aprenen a recollir informació, elaborar preguntes, respectar el tema, etc. Tot i que he anomenat alguns exemples d’activitats per desenvolupar aquest tipus d’intel·ligència, encara en podem trobar més.
Campbell i altres (1996) opinen que les característiques o indicadors d’aquesta competència són els següents:
- Imiten els sons, el llenguatge, la lectura i l’escriptura.
- Aprenen a escoltar, llegir, escriure, i discutir.
- Escolten i responen a sons, ritmes, i varietats de paraules.
Llegeixen de manera eficaç. Tenen facilitat per comprendre, sintetitzar, interpretar i recordar el que s’ha parlat.
- Mostren interès pel periodisme, la narració, el debat, l’escriptura o l’edició.
16
- Creen noves formes lingüístiques o treballs originals amb l’escriptura o amb la
comunicació oral.
- Manifesten una gran habilitat per aprendre altres llengües.
- Utilitzen l’audició, la parla, l’escriptura i la lectura per: recordar, comunicar,
discutir, explicar, persuadir, crear un coneixement, construir un significat i reflexionar sobre el llenguatge en si mateix.
En la majoria dels casos, l’avaluació d’aquesta capacitat es fa seguint un model tradicional, tot dividint-la, en quatre components: fonològic, semàntic, sintàctic, i pragmàtic.
Això fa que s’avaluïn d’una manera aïllada; en canvi, segons la perspectiva de les IM, l’avaluació es realitza en un context natural, tenint en compte els seus punts forts.
Segons l’estudi de Maria Dolors Prieto i Pilar Ballester (2003, p.59), l’avaluació de la intel·ligència lingüística ha de ser global i s'han d’incloure els diferents components del llenguatge: estructura, significat i funcions de paraules; ús del debat i el diàleg per entendre els altres; memòria i records de la informació.
17
5.3.2-Intel·ligència naturista i pensament científic
Aquest tipus d’intel·ligència mostra la capacitat que tenen algunes persones per entendre el món natural, incloent-hi la vida, la reproducció de plantes i animals i, en general, l'interès per la natura.
Gardner es refereix a Charles Darwin com un exemple d’aquest tipus d’intel·ligència per la seva habilitat per identificar i classificar insectes, pardals, etc. De fet, el seu interès el va portar a descobrir la teoria de l’evolució
Per tal d’afavorir aquest tipus d’intel·ligència, podem fer servir diferents estratègies com pot ser l’ús del mètode científic, és a dir, saber definir les dades de la situació, formular una hipòtesi i comprovar-la de manera que hi hagi una interpretació per part de l’alumne, que el porti a extreure les diferents conclusions.
Un altre tipus d’estratègia seria fent servir el diàleg socràtic, que consisteix a formular preguntes amb la finalitat de provocar el conflicte cognitiu a l’alumne. D’aquesta manera, fomentem el seu desenvolupament mental.
A més, per despertar l’interès dels alumnes amb la natura, podem realitzar estudis de camp; fer sortides a reserves d’animals com per exemple zoològics; col·leccionar objectes del món natural com pedres, animals o fulles i utilitzar instruments per estudiar alguns fenòmens mediambientals, entre altres propostes.
Els nens que tenen desenvolupada la intel·ligència naturista mostren aquest tipus de característiques:
- Els encanta investigar sobre assumptes ambientals locals i globals.
- Solen col·leccionar objectes de la natura.
- Prefereixen activitats a l’aire lliure.
- Tenen habilitats per reconèixer i classificar plantes, minerals i animals, inclòs
roques, el subsol, en general tot el que és flora i fauna.
Classifiquen aspectes del medi ambient i utilitzen aquests per resoldre problemes.
- Tenen un bon coneixement de les forces energètiques de la vida.
18
- Els interessen els projectes relacionats amb els cicles de l’aigua,
les cadenes alimentàries i altres aspectes mediambientals.
A l’hora d’avaluar aquest tipus d’intel·ligència és important emprar diferents materials per tal que l’alumne utilitzi l’observació i pugui resoldre qüestions. L’experimentació és un altre mètode per poder avaluar l’alumne, a través d’ella l’infant pot formular petites hipòtesis.
La finalitat de les activitats és despertar l’autonomia del nen, perquè a poc a poc vagi aprenent per descobriment i adquireixi destreses que pugui utilitzar en diferents situacions de la seva vida.
19
5.3.3-Intel·ligència visual-espacial
Aquesta capacitat permet la resolució de problemes espacials com la navegació, la utilització de mapes, visualització d’un objecte vist d’un angle diferent. Les arts visuals també utilitzen aquest tipus de perspectiva.
Aquest tipus d’intel·ligència precisa habilitats referides a la planificació, visualització de moviments i figures en l’espai, com per exemple el tennis o els escacs.
Les persones que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència tenen les següents característiques:
- Utilitzen imatges visuals com una ajuda per recordar informacions - S’orienten fàcilment en diferents espais.
- Aprenen veient i observant. Reconeixen cares, colors, formes, detalls i escenes.
- Veuen coses de diferents formes i perspectives.
- Tenen habilitat per fer dissenys figuratius o abstractes.
- Es diverteixen fent gargots, dibuixant, esculpint o reproduint objectes.
- Els agrada construir figures tridimensionals com poden ser objectes de papiroflèxia.
- Són capaços de canviar mentalment la forma d’un objecte, visualitzant la nova forma.
Per afavorir aquest tipus d’intel·ligència podem complementar la informació amb fotografies, dibuixos, diagrames, etc. Els mapes conceptuals també faciliten la compressió de la informació, aprendre a crear-los és una manera d’ensenyar els alumnes a relacionar conceptes. Un altre tipus d’estratègia seria la utilització de línies cronològiques, mapes, murals fets pels alumnes i l’ús d’ordinadors per fer dibuixos o gràfics. Utilitzant aquests recursos desenvoluparem l’observació, la representació, la creació artística i la disposició per explorar noves formes. Tot això afavorirà els nens a poder canalitzar la seva imaginació, autoexpressió, i també aprendre habilitats per manipular materials i eines de l’art.
20
5.3.4- Intel·ligència cinètica-corporal
Les persones que tenen aquesta capacitat més desenvolupada necessiten manipular i experimentar amb objectes, d’aquesta manera aconsegueixen retenir millor la informació.
Per una banda, les persones que tenen una bona intel·ligència tàctil aprenen millor quan utilitzen el tacte i manipulen objectes; per l’altra, aquells que tenen més desenvolupada la part cinètica involucren tot el seu cos, de manera que per ells és més fàcil treballar amb experiències reals.
Gardner, en el seu llibre Estructura de la ment (1983), destaca i reivindica l’ideal grec de l’educació: harmonia entre la ment i el cos, ja que per ser capaç d’una execució física perfecta és necessària aquesta unió.
Entre les professions que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència trobem atletes, ballarins, coreògrafs i cirurgians.
Algunes de les característiques que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són les següents:
- Exploren l’ambient, els objectes a través del moviment i del tacte.
- Recorden més clarament el que van fer que allò que varen dir o observar.
- Inventen i creen nous moviments per la dansa, els esports o altres activitats físiques.
- Mostren habilitats per treballar per mitjà de moviments motors fins o grossers.
- Són sensitius, responen als ambients i als sistemes físics.
- Es diverteixen aprenent experiències concretes com excursions, participar en jocs, modelant un edifici, etc.
- Demostren harmonia, destresa i precisió en activitats físiques.
Per treballar aquest tipus d’intel·ligència hem d’utilitzar el moviment físic com els esports, la dansa, la representació de rols, el llenguatge corporal i en general qualsevol activitat on el nen necessiti realitzar moviments.
21
5.3.5-Intel·ligència musical
Aquesta habilitat fa referència a la capacitat de transformar i expressar notes musicals, així com ser sensible, al ritme, al to i al timbre. Alguns dels seus sistemes simbòlics són les notacions musicals i el codi Morse.
Les característiques de les persones que tenen desenvolupada aquesta capacitat són les següents:
- Escolten i responen als sons com la veu humana, la música, els sons de l’entorn, etc.
- Utilitzen vocabulari i notificacions musicals.
- Desenvolupen una estructura personal de referència per escoltar música.
- Col·leccionen diferents tipus de música, tant gravada com impresa.
- Poden col·leccionar i tocar instruments.
- Són sensibles a la música en l’àmbit de moviment, poden portar el ritme ballant, fins i tot a escala emocional.
- Es diverteixen improvisant i tocant amb sons. Quan se’ls dona una frase musical inacabada són capaços de completar-la.
Per afavorir aquests tipus d’intel·ligència a l’aula podem escoltar diferents estils de música, o utilitzar-la per crear un ambient agradable. Fomentar el debat i la discussió per afavorir l’intercanvi d’opinions sobre alguna peça musical poden ser també unes altres estratègies.
22
5.3.6- Intel·ligència lògica matemàtica
Aquesta capacitat facilita el fet de resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids. La intel·ligència matemàtica comprèn càlculs lògics-matemàtics, pensament lògic, resolució de problemes, raonaments deductius, inductius i la divisió entre patrons i relacions.
Les característiques més destacades que presenten els alumnes amb aquest tipus d’intel·ligència són les següents:
- Perceben amb exactitud objectes i les funcions del medi.
- Gaudeixen amb les operacions complexes que impliquen càlculs, programació d’ordinadors o mètodes tecnològics.
- Demostren una gran habilitat per resoldre problemes.
- Solen discriminar i percebre relacions, a més d’extreure les regles d’aquesta.
- Expressen un gran interès per activitats com la comptabilitat, la informàtica, el dret, la ingeriria o la química.
- Solen ser introspectius quan estudien un problema i els procediments per resoldre’ls.
Per afavorir aquest tipus d’intel·ligència podem fer servir diferents tipus d’estratègies, com per exemple, fer preguntes i provocar respostes. Les estratègies de tipus socràtic serveixen per millorar la qualitat del pensament a l’aula. A més, podem utilitzar material per manipular perquè afavoreix molt la seva comprensió. Les qüestions plantejades pels alumnes, les hipòtesis i les investigacions són preferibles que no la memorització.
23
5.3.7- Intel·ligència social
Aquesta intel·ligència fa referència a la capacitat de relacionar-se i interactuar amb els altres. Gardner en distingeix de dos tipus la interpersonal i la intrapersonal. Per una banda, la interpersonal és la capacitat que tenen algunes persones per relacionar-se amb els altres d’una manera efectiva, observant i comprenent les diferències en els temperaments, motivacions i habilitats. Els perfils que solen coincidir amb aquesta capacitat són polítics, orientadors, terapeutes i professors. Destaquen les següents característiques:
- Desenvolupa habilitats de mediació i organitza als altres alumnes per una causa comuna.
- Influeix en les opinions o en les accions d’altres persones.
- Participa en feines cooperatives i assumeix el rol de líder.
- Pot percebre sentiments, pensaments, motivacions, conductes i estils de vida d’altres persones.
- Reconeix i utilitza diverses formes per relacionar-se amb els altres.
- Adapta el seu comportament a diferents ambients o grups, i estableix una retroacció amb altres persones
- Compren i es comunica eficaçment tant en formes verbals com amb no verbals.
Per desenvolupar la intel·ligència interpersonal hem de fer veure als alumnes que l’aprenentatge és més productiu i agradable quan hi ha un sentiment de pertànyer a un grup, en aquest cas al grup de classe. Cada aula haurà d’establir unes normes i unes regles basades en valors humans, per la qual cosa l’aula serà un reflex d’una societat democràtica.
En canvi la intel·ligència intrapersonal fa referència als nostres pensaments i sentiments.
Les persones que la tenen desenvolupada són més conscients de com són, i per tant poden distingir millor el seu món interior, de la seva imatge exterior. Les professions que destaquen en aquest tipus d’intel·ligència són: psicòlegs, filòsofs i líders religiosos. Les característiques més destacades dels nens amb una bona intel·ligència intrapersonal són:
- És conscient de les seves emocions.
- Serveix de model als altres.
- Treballa independentment.
24 - És capaç de controlar l’aprenentatge personal.
- Indaga amb la complexitat de l’ésser humà.
- Manifesta curiositat pels grans interrogants de la vida.
- Intenta cercar i comprendre experiències de l’interior.
Per tal d’afavorir la intel·ligència intrapersonal hem de desenvolupar l’autoestima i treballar la intel·ligència emocional, que es refereix a sentiments i a les maneres d’expressar- los.
25 6-
L’estat de la qüestió
Existeixen diferents estudis i informació que ens poden guiar per aprendre a utilitzar les diferents intel·ligències en el món de l’ensenyament. Sense anar més lluny, el mateix Gardner ha creat un projecte anomenat Spectrum, que té com a objectiu analitzar el procediment per ensenyar i aprendre amb totes les intel·ligències. Aquest projecte, es recull en tres volums, en els quals s’expliquen tres objectius principals. Per una banda descriu els fonaments psicopedagògics en els quals es fonamenta l’aplicació de les IM en el context escolar, i per l’altra presenta el procediment i els materials per ensenyar els continguts curriculars tenint en compte les diferents intel·ligències. Finalment, en el tercer volum podem trobar el model d’avaluació de la competència cognitiva, tenint en compte els punts forts dels alumnes.
El projecte Spectrum està influït pels principis del mètode de Decroly i el mètode multisensorial de Montessori. Tots dos autors defensen la necessitat de respectar els interessos i l’activitat espontània dels nens, a més d’adaptar els continguts a les diferències individuals i motivacions dels alumnes, així com a un ensenyament globalitzador.
Gardner, de la mateixa manera que fa Decroly, dissenya les unitats temàtiques a partir de centres d’aprenentatge, espais al voltant dels quals s’agrupen els continguts que guarden una relació. D’aquesta manera els coneixements abans indiferents pels nens recobren un sentit, atès que parteixen de l’interès dels infants i tenen relació amb la seva vida.
Alguns dels aspectes més rellevants del projecte Spectrum i dels quals Gardner agafa de la teoria de Decroly són l’adaptació dels objectius d’aprenentatge a les estructures cognitives dels nens; la capacitat del mestre per formar grups homogenis de treball; la creació d’estratègies d’atenció a la diversitat; la implicació per part del mestre de les famílies en l’educació dels seus fills; l’observació com a procediment per la investigació; l’aprenentatge per descobriment i l’avaluació, on Gardner utilitza instruments qualitatius basats en les tècniques i tests realitzats per Decroly i Montessori.
Per altra banda, el nexe de connexió entre la teoria de les intel·ligències múltiples, concretada en el projecte Spectrum i la pedagogia de Montessori, es basa en alguns dels següents aspectes: el respecta per l’espontaneïtat del nen, la disposició adequada de l’aula per tal d’afavorir el seu desenvolupament; la participació activa de l’alumne en el procés
26
d’ensenyament i aprenentatge, els materials didàctics per incrementar la sensibilitat del nen i estimular la seva capacitat. Cal ressaltar que els materials del Spectrum, a diferència dels materials Montessori, estan dissenyats no només per ajudar al mestre a descobrir les capacitats dels nens, sinó també per estimular a que explorin amb tota la llibertat els materials. Diríem que són materials menys prescriptius.
La filosofia de Spectrum s’inspira amb els plantejaments constructivistes d’autors com Piaget, Dewey, Montessori. Els seus models estimulen els nens a aprendre a través d’interaccions amb el món físic i social. Aquests projectes proporcionen un context de la vida real per a l’aprenentatge de diferents destreses.
Gardner −i els seus col·laboradors en el projecte Spectrum− pretenen introduir al nen en l’aprenentatge dels vuit grans dominis del saber: llenguatge, matemàtiques, moviments, música, ciències naturals, mecànica, construcció, comprensió social i arts visuals. Aquestes capacitats s’han escollit amb la finalitat de treballar les vuit intel·ligències definides en l’apartat anterior.
El projecte Spectrum s’ha elaborat amb un doble objectiu: avaluar els coneixements, actituds, interessos i estils de treballs dels nens i, dissenyar un currículum cognitiu orientat a afavorir les diferents habilitats que defineixen cada una de les intel·ligències.(Prieto&Ballester, 2003).
En el llibre Les intel·ligències múltiples de Maria Dolors Prieto i Pilar Ballester, basat en el projecte Spectrum podem trobar exemples d’activitats on es treballen les diferents intel·ligències. A més a més, podem trobar una mostra de com és, un protocol d’observació, per fer un recull d’informació per part del mestre. Es tenen en compte una sèrie d’ítems que canvien segons la intel·ligència que s’està treballant i el tipus d’activitat. Aquests protocols poden ser de gran ajuda pel mestre que necessiti avaluar les capacitats dels nens. A més, el llibre consta de dos inventaris a partir dels quals, l’alumne pot valorar la seva manera de ser i de pensar, el que farà que prengui consciència de les seves virtuts, al mateix temps el professor coneixerà millor els punts forts dels seus alumnes.
Les avaluacions permeten una elecció d’informació de possibles aficions i professions futures, i a la vegada ens ajuden a detectar les dificultats dels alumnes. A més, gràcies en aquesta
27
detecció de barreres podem proposar diferents alternatives per arribar a un mateix contingut, com és l’aprenentatge de la música a través de tècniques lingüístiques.
Existeixen diversos exemples d’escoles basades en els fonaments de les IM. L’escola pública Key School d’Indianàpolis fou una de les primeres a basar-se en els fonaments de les IM, i ha demostrat ser un èxit. Aquest centre considera que les IM s’han de treballar cada dia, per això els alumnes participen de forma regular en activitats on es treballa la música, la informàtica, les matemàtiques, etc.
El currículum de l’escola Key School és obert i innovador. Hi ha tres pràctiques que són claus. En primer lloc, cada estudiant participa cada dia en un taller, on treballa amb nens de diferents edats de manera que es forma una relació de mestre/aprenent, però a la vegada poden trobar alumnes de les mateixes edats, cosa que permet que cadascun segueixi el seu ritme. A més, hi ha un professor que els supervisa amb l’objectiu que els alumnes aprenguin a dominar una habilitat del món real, que potser serà el seu ofici en el futur. Existeixen una dotzena de tallers, i aquesta varietat fa que cada alumne pugui trobar el que més bé s’adapta a les seves capacitats. Per tal de complementar els tallers, un cop per setmana un especialista extern a l’escola fa una visita als nens on els explica una ocupació o ofici.
En segon lloc, els alumnes tenen la possibilitat de participar en un Centre per a l’Exploració en el museu infantil del barri. Allí poden realitzar cursos d’aprenentatge alguns mesos i participar en activitats com animació, construcció de vaixells, periodisme, etc.
En tercer lloc, durant un any els estudiants fan tres projectes que hauran d’exposar davant els seus companys de classe, fet que possibilita poder veure tots els projectes. Al final de cada exposició hauran de respondre les preguntes dels seus companys. El tema dels projectes l’escull l’escola, normalment són temes basats en el currículum. Les exposicions seran gravades en vídeo, de manera que cada alumna tindrà una carpeta amb els seus vídeos i que romandrà al centre perquè pugui veure la seva evolució durant els anys d’escolarització.
Actualment, Howard i els seus col·laboradors estan treballant de manera conjunta amb l’escola Key School per dissenyar mètodes d’avaluació més convenients, els quals creuen que faran que els projectes siguin considerats més seriosament per part dels estudiants, professors, pares i la comunitat en general. En les avaluacions es vol tenir en compte aspectes com el perfil
28
individual de l’alumne, que proporciona informació sobre els avantatges i desavantatges de l’alumne en l’àmbit cognitiu, és a dir, en aspectes com la seva perseverança, atenció o si és un treball arriscat, entre d’altres. També es volen valorar les seves capacitats lingüístiques, interpersonals, espacials, etc.
Un altre aspecte que es té en compte a l’avaluació és el domini de les habilitats i els conceptes, és a dir, la capacitat de l’alumne per demostrar els coneixements dels objectius i les habilitats a l’hora d’exposar-los davant d’un públic.
A més, també es valora la qualitat d’un treball, si és un projecte innovador, imaginatiu, estètic, etc. Finalment un dels aspectes més importants de l’avaluació és la reflexió que fa l’alumne sobre el treball, és a dir la capacitat per tornar enrere, observar els objectius, valorar els progressos que ha fet i interpretar com pot utilitzar els coneixements adquirits fora de l’aula.
La revisió del treball es fa amb el mestre, de forma que aprengui a revisar i valorar el treball tant de manera individual, com de manera conjunta.
Al nostre país també hi ha escoles que estan basades en les intel·ligències múltiples.
L’escola Mireia, situada a Catalunya, n’és un exemple. En aquest centre es vol aconseguir activar totes les intel·ligències, tenint en compte que cada capacitat necessita la presentació dels seus continguts curriculars de formes diverses. Per aquesta raó, utilitzen diverses estratègies i recursos innovadors, fent una aplicació real dels coneixements amb diverses activitats:
multilingüisme, activitats digitals, experimentacions dins i fora l’aula, tangrams, activitats manipulatives, coneixements d’autors plàstics i les seves obres, jocs lliures i dirigits, lectures compartides amb padrins, mediació de conflictes, etc.
29
/- Proposta
La següent proposta es basa en unes activitats dirigides a una classe de tercer de primària. Els temes que volem treballar són la història i les seves etapes. Aquest contingut apareix en el currículum de ciències socials de primària de les Illes Balears, concretament als cursos de la primera etapa.
Els continguts es treballaran tenint en compte les vuit intel·ligències múltiples principalment per dos motius: el primer, perquè els alumnes assoleixin els coneixements d’una manera més significativa i sòlida; el segon per treballar les diferents intel·ligències i d’aquesta manera aconseguir un desenvolupament més global de totes les capacitats de l’alumnat.
La unitat consta de vuit activitats, com podrem veure a continuació en algunes activitats es treballen els continguts utilitzant diversos tipus d’intel·ligència en una mateixa activitat.
A l’hora d’avaluar no només tindrem en compte continguts conceptuals, sinó també procedimentals i actitudinals.
Abans de cada activitat, explicarem als alumnes quins objectius volem aconseguir, quins procediments farem servir, quins sentits estan implicats, i per tant quines intel·ligències desenvoluparem. D’aquesta manera volem que els alumnes prenguin consciència d’allò que estem treballant, com aprenen millor i amb què destaquen. L’autoconeixement és un pilar bàsic per construir la nostra identitat, ens dona seguretat i confiança i ens pot ajudar molt per al desenvolupament tant personal com professional.
30
Proposta educativa Nom: La història i les seves etapes.
Curs: Tercer curs de primària.
Objectius generals:
-Explicar les etapes de la història utilitzant les diferents intel·ligències.
-Desenvolupar els diferents tipus d’intel·ligència.
7.1- Activitat primera. Intel·ligència lingüística.
En aquesta activitat treballarem la intel·ligència lingüística, la qual es manifesta a través del llenguatge oral i l’escrit. Per aquesta raó en aquest exercici utilitzarem totes dues. El fet de comentar i llegir en veu alta, ajuda a comprendre millor la lliçó. El suport visual també facilitarà als alumnes entendre els continguts.
Nom de l’activitat Coneixem el passat.
Objectius Conèixer les etapes en les quals es divideix la història.
Adquirir vocabulari sobre els esdeveniments històrics.
Continguts Llegint un conte ensenyarem les etapes de la història: prehistòria, edat antiga, edat moderna i edat contemporània.
Aprendrem noves paraules a partir d’un conte i un esquema.
Descripció de l’activitat Llegirem un conte entre tots, que projectarem a la pissarra, sobre les etapes de la història.
Després entre tots anirem comentant allò que s’ha llegit. A continuació, la mestra apuntarà el vocabulari bàsic del conte i farà un petit esquema de cada etapa. Els alumnes hauran d’apuntar la informació a la seva llibreta.
Agrupaments La primera part de l’activitat es portarà a terme en grup gran de classe. A l’hora de realitzar l’esquema es farà de manera individual.
Recursos Pissarra digital
Compte amb il·lustracions.
Llibreta
Avaluació Rúbrica pàgina 38
31
7.2-Activitat segona. Intel·ligència visual-espacial
En aquesta activitat utilitzarem el dibuix per representar les etapes de la història, ja que la visualització d’imatges ens permet comprendre i aprendre millor els continguts a través del sentit de la vista.
Per tal de dur a terme l’activitat es tindrà en compte la informació de l’exercici anterior, de manera que els alumnes puguin relacionar els continguts ja apresos. A més, el fet de treballar en grup també ens permet treballar la intel·ligència interpersonal, on els alumnes aprenen a posar-se d’acord uns amb altres, cosa que crea vincles positius entre l’alumnat.
Decorar la classe amb el material que elaboren els alumnes és important perquè propicia el seu aprenentatge.
Nom de l’activitat Dibuixem el passat.
Objectius Representar la història a través del dibuix.
Comunicar oralment informació a partir d’un dibuix.
Continguts Dibuixarem una etapa de la història.
Explicarem el dibuix que s’ha elaborat.
Descripció de l’activitat Els alumnes hauran de realitzar un mural, on aparegui un dibuix que representi una etapa de la història, cada grup haurà de representar un període diferent. Una vegada acabat, exposaran els murals a la resta de companys.
Els murals es penjarà a l’aula seguint l’ordre cronològic de cada etapa.
Agrupaments Grups de quatre
Recursos Cartolina
Llapis de colors Avaluació
Rúbrica pàgina 38
32
7.3-Activitat tercera: Intel·ligència intrapersonal.
En aquesta activitat volem que els alumnes entenguin que la reflexió forma part del procés d’aprenentatge. A més, volem que siguin conscients que els coneixements que van adquirint els poden ajudar a conèixer-se millor i a enfocar la seva vida tenint en compte la seva manera de ser i pensar.
Nom de l’activitat I tu, com vols viure?
Objectius Conscienciar sobre com ha canviat la manera
de viure.
Analitzar com és actualment la societat.
Continguts Valorarem els canvis de la societat amb el temps.
Descripció de l’activitat Treball individual, on els alumnes hauran de fer una reflexió sobre a quina etapa els hi hagués agradat viure, donar les raons de la seva elecció, i comparar-la amb l’actual.
Prèviament la mestra els donarà unes instruccions de quina estructura ha de tenir l’argumentació.
Agrupaments Treball individual
Temporalització 50 minuts.
Recursos Llibreta
Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
33
7.4-Activitat quarta: Intel·ligència musical
En aquesta activitat hi predominarà la música, ja que molts d’alumnes tenen desenvolupada aquesta capacitat, i per tant, és important beneficar-nos d’ella per fer associacions amb els continguts que volem treballar Al mateix temps afavorirem el despertar del gust i la sensibilitat per la música de la resta d’alumnes.
Nom de l’activitat A què et sona?
Objectius Relacionar diferents estils de música amb diferents períodes.
Valorar la música com a part de la nostra cultura.
Continguts Escotarem diferents melodies que pertanyen
a diferents períodes.
Observarem i tocarem instruments típics d’Eivissa.
Descripció de l’activitat Els alumnes sentiran diversos sons d’instruments que pertanyen a diferents èpoques de la història, com per exemple música medieval, música del romanticisme, i música clàssica. A més portarem a l’aula alguns instruments perquè els puguin conèixer i tocar.
Agrupaments En grup gran.
Temporalització 50 minuts.
Recursos Pissarra digital
Llaüt Flauta Castanyoles Tambor
Avaluació Rúbrica pàgina 38
34
7.5-Activitat cinquena: Intel·ligència lògica matemàtica
En aquesta activitat utilitzarem els nombres perquè els alumnes entenguin a través de les matemàtiques, que les etapes són períodes de temps que tenen una durada determinada Relacionat els conceptes apresos amb les activitats anteriors.
Nom de l’activitat
Com passa el temps.
Objectius
Escriure amb lletres, xifres de quatre nombres.
Situar xifres en un eix cronològic.
Realitzar algoritmes de la resta.
Continguts Col·locarem els nombres tenint en compte abans i després de crist.
Escriurem els guions on correspongui a l’hora d’escriure xifres.
Practicarem l’algoritme de la resta amb nombres fins a quatre xifres.
Descripció de l’activitat La mestra facilitarà als alumnes els anys de cada etapa. Primer de manera oral i després de manera escrita a la pissarra, perquè els alumnes puguin autocorregir-se.
A continuació hauran de situar les dades en un eix cronològic
Per acabar, els alumnes, realitzaran restes tenint en compte l’any d’inici i de finalització de cada etapa.
Agrupaments
De manera individual.
Temporalització 50 minuts.
Recursos Pissarra
Llibreta Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
35
7.6- Activitat sisena: Intel·ligència cinètica-corporal
En aquesta activitat volem utilitzar el moviment i l’experimentació a través de la representació d’una escena. Per a molts d’alumnes els canals visuals i auditius no són suficients, per això necessiten els processos tàctils i cinestèsies. Així doncs, en aquesta activitat trobem una combinació dels diferents canals i a la vegada treballem no només la intel·ligència cinètica- corporal, sinó també la interpersonal, ja que els alumnes s’hauran de posar d’acord entre ells i decidir com s’organitzen. A més, treballarem la intel·ligència lingüística a l’hora de fer un diàleg o d’explicar a la resta de companys la seva representació.
Nom de l’activitat Endevina, a quina època estem?
Objectius Identificar les característiques de cada període.
Continguts Representem diferents períodes a partir de l’escenificació.
Arribarem a acords.
Descripció de l’activitat En aquesta activitat els alumnes hauran de representar una escena del passat, i el resta d’alumnes hauran d’endevinar, de quin període es tracta: paleolític, neolític, edat mitjana, etc.
Després els alumnes hauran d’explicar que han volgut representar exactament.
Els alumnes podran portar de casa seva o buscar al racó del teatre disfresses o utensilis que els puguin ajudar a representar millor l’escena. A més, podran fer un diàleg entre ells. Tindran un temps per organitzar i preparar l’escena.
La mestra serà l’encarregada de repartir les etapes, de manera que no es repeteixin.
Agrupaments
Grups de quatre.
120 minuts.
Recursos Utensilis
Disfresses Paper Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
36
7.7-Activitat setena: Intel·ligència interpersonal
Els treballs en grup afavoreixen l’aprenentatge de la intel·ligència emocional i faciliten poder arribar a tots els estudiants. Avui dia la diversitat i la ràtios d’alumnes per aula són força elevades, per la qual cosa la cooperació no només és una metodologia per arribar a tot l’alumnat, sinó un contingut en si mateix perquè s’aprenen valors.
Nom de l’activitat L’era tecnològica
Objectius
Conscienciar als alumnes dels pros i els contres de la tecnologia.
Respectar les opinions dels altres.
Continguts Reflexionarem sobre l’ús que fem de la tecnologia.
Aprendrem a fer un ús responsable de la tecnologia.
Respectarem el torn de paraula
Descripció de l’activitat En aquesta activitat es formaran dos grups.
Un grup haurà d’escriure quins són els avantatges de la tecnologia i l’altre grup haurà d’apuntar quins són els desavantatges.
A continuació s’inicia un debat entre els dos grups, cadascun haurà d’expressar la seva opinió i defendre la seva postura.
Agrupaments Es formaran dos grups.
Temporalització 50 minuts.
Recursos Paper
Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
37
7.8-Activitat vuitena: Intel·ligència naturista
En aquesta activitat farem una sortida en un entorn natural, on els alumnes podran experimentar en primera persona, la manera de viure dels nostres avantpassats, i observar com perduren molts d’aquests costums en el temps.
Nom de l’activitat Anem d’excursió.
Objectius Conèixer els nostres costums.
Valorar el nostre passat com a part de la nostra identitat.
Continguts Apropar-nos a llocs naturals del nostre entorn.
Descripció de l’activitat Visita a una finca eivissenca per poder observar, la manera de viure que tenien a la nostre illa, els nostres avantpassats i com perdura amb el temps. On podrem observar, vinyes de les quals es recull el raïm per fer vi, un forn de calç, un forn de pa, un trull, entre d’altres.
A més també podran observar diferents materials naturals com l’espart que s’utilitzaven per fer sabates, cordes, canyes per fer cistelles, etc.
Els alumnes podran experimentar i fer ells mateixos pa, cistelles d’espart, i de canya.
Per acabar realitzarem un qüestionari sobre els temes tractats.
Agrupaments En grup gran.
Recursos Mitjà de transport pel desplaçament.
Qüestionari.
Bolígraf
Avaluació Rúbrica pàgina 38
38
/.9- Avaluació
A continuació he elaborat una rúbrica on valoraré tant aspectes que tenen a veure amb les diferents intel·ligències com continguts actitudinals, procedimentals i conceptuals.
Ítems
Sempre (Mostra
seguretat a
l’hora de
realitzar-lo i no sol equivocar- se.)
A prou
(No sol
equivocar-se encara que a vegades dubte)
A vegades (Es nota que no ha interioritzat bé, el que se li demana)
Mai
(S’equivoca freqüentment, no entén el que se li demana)
És capaç de fer una reflexió en veu alta del que acaba de llegir.
(Activitat 1).
Copia utilitzant una ortografia correcta, la informació de la pissarra.
Participa a l’hora de respondre preguntes a l’aula.
Sap
representar la idea principal a través del dibuix.
( Activitat 2) És capaç de transmetre de manera oral, informació a partir
d’imatges.
És capaç d’arribar a acords, quan treballa en grup.
La seva reflexió mostra una gran maduresa (Activitat 3)
39 El text està ben
estructurat.
Mostra una sensibilitat especial a l’hora de discriminar estils de música.
( Activitat 4) Mostra una gran oïda a l’hora de discriminar instruments musicals.
És capaç de situar
correctament dades en un eix cronològic.
(Activitat 5) Realitza l’algoritme de la resta amb nombres fins a quatre xifres.
És capaç d’escenificar les
característiques de cada etapa.
(Activitat 6) Gaudeix executant activitats en moviment.
Mostra
respecta per les opinions dels altres.
(Activitat 7) Mostra una actitud positiva a l’hora de treballar en grup.
Sap defendre el seu punt de vista.
40 Fa preguntes
relacionades al lloc de la visita, que evidencien curiositat (Activitat 8) Comprèn el que se li demana a l’hora de respondre al qüestionari.
41
8-Conclusió
Durant les meves pràctiques, he pogut observar que en molts de casos se segueixen treballant els continguts seguint un model molt tradicional (explicació, exercicis per repassar allò que s’acaba de veure i deures per fer a casa). Quan se segueix sempre aquest model els alumnes acaben desmotivats i perdent el fil de la classe per culpa d’una manera de treballar molt mecànica i rutinària. Per aquest motiu m’ha semblat molt interessant aprofundir en el model basat en les IM com a mitjà per arribar a tot l’alumnat.
Tal com hem vist al llarg del treball, no tots els alumnes aprenen de la mateixa manera.
N’hi ha alguns que tenen més desenvolupades unes capacitats que d’altres i això s’ha de tenir en compte a l’hora d’ensenyar si volem mantenir la seva atenció i despertar la seva curiositat.
Per aquesta raó, un dels objectius d’aquest TFG ha sigut primerament definir que és la intel·ligència. Ja hem vist que, com hi ha moltes definicions, ara per ara és difícil arribar a un consens. Això no obstant, penso que he aconseguit trobar les definicions més completes, que demostren que ser intel·ligent és més que ser bo en matemàtiques, ciències o llengües.
Per altra banda, definir els diferents tipus d’intel·ligències basant-nos en la teoria de Gardner ha estat un altre propòsit que volia plasmar en aquest treball. Crec que he aconseguit donar una definició clara de cada una d’elles, amb la intenció de que fos fàcil d’entendre i de recordar. A més, he anomenat les característiques que posseeix la persona segons el tipus d’intel·ligència que té més desenvolupada. Penso que aquest aspecte també queda ben reflectit al treball. Són qüestions lògiques, però a vegades les passem per alt i no els donem la importància que tenen. És aquí on més hem de prestar atenció. Avui dia és fonamental que es tingui en compte la diversitat d’alumnat, una realitat a les nostres aules. Com a futurs mestres és prioritari reconèixer les característiques que destaquen en cada infant, perquè ens ajudarà a conèixer millor als nostres alumnes i així poder-los donar una resposta educativa adequada.
Un altre aspecte del TFG ha estat dissenyar una proposta didàctica a una classe de primària. En aquest apartat ha estat on he trobat més dificultat, perquè el fet de crear activitats que facin treballar totes les intel·ligències és una manera de programar que no tinc per mà. Per sort, he pogut trobar informació sobre el tema, tot i que crec que seria interessant en futures línies de treball seguir indagant en aquest aspecte, i aprendre a programar basant-me en les intel·ligències múltiples, creant tant material com activitats innovadores, i utilitzant diferents metodologies ( projectes i ambients), que actualment estan molt instaurades a les escoles. Seria important també poder visitar escoles on ja treballen d’aquesta manera i fer un estudi sobre els resultats obtinguts.
Per acabar, m’agradaria ressaltar el paper tan important que té el mestre a l’hora d’ajudar a descobrir els talents dels alumnes. Mitjançant l’observació podem detectar les característiques dels nostres alumnes, és per això que els qüestionaris −tant per a estudiants com per a mestres−
ens poden ajudar a proporcionar informació sobre les fortaleses del nostre alumnat.
42
Els mestres, a part de la família, són una de les figures que més temps passa amb els alumnes i per tant pot guiar-los a reconèixer en què destaquen, i a la vegada puguin ser conscients de quins aspectes necessiten millorar. Aquesta informació els pot ajudar a enfocar el seu futur tant personal com professional. De totes maneres, encara cal inculcar que els talents també es construeixen i l’esforç tindrà molt a veure amb la seva consecució.
43
Bibliografia
Acevedo, G. and Donoso, R., 2021. Definiciones y teorías sobre inteligencia. Revisión histórica. [online] Dialnet. Available at:
<https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6113904> [Accessed 23 March 2021].
Antunes, C. (2009). Juegos para estimular las inteligencias múltiples. Madrid, España:
Narcea, S.A. de Ediciones
Currículums educació CAIB-Educació primària- Ciències socials. (2021). Retrieved 20 April 2021, from https://intranet.caib.es/sites/curriculums/ca/educacia_primaria/
Deary, I. (2001). Una brevíssima introducción a la intel·ligència. México D.F: Océano.
Escamilla, A. and González Rodríguez, M., 2015. Proyectos para desarrollar inteligencias múltiples y competencias clave. 1st ed. Barcelona: Graó.
Gadner, H, 1983. Estructura de la ment. La Teòria de de cultura econòmica, 1987, les intèl·ligències múltiples. Mèxic: fons, última edició 2001.
Gardner, H., 2011. Inteligencias múltiples: de la teoría a la práctica .[online]Materialestic.es.Availableat:
<http://www.materialestic.es/transicion/apuntes/Gardner,Howard-
inteligencias.multiples,la.teoria.en.la.practica(intro).pdf> [Accessed 3 March 2021].
Gardner, H., 2019. Inteligencias múltiples. 1st ed. Barcelona: Paidós.
Campbell, L. y Otros (1996). Teaching and learning through multiples intelligences.
Needham Heights, MA: Allyn and Bacon.
Prieto Sánchez, M. D., Ballester Martínez, P. (2003). Inteligencia múltiple y competencia cognitiva. Las inteligencias múltiples : Diferentes formas de enseñar y aprender.
Madrid: Pirámide.
Prieto, M., & Ballester, P. (2003). Múltiples maneras de enseñar, para diferentes formas de aprender (p. 41). Madrid: Pirámides.
Guillén, J. C. (5 de Mayo de 2013). Escuela con cerebro. Un espacio de documentación y debate sobre Neurodidáctica. Obtenido de Inteligencias múltiples en el aula.:
https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2013/05/05/inteligencias-multiples-enel-aula/ - Guzmán.
44
ASALE, R., 2021. inteligencia | Diccionario de la lengua española. [online]
«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Available at:
<https://dle.rae.es/inteligencia> [Accessed 6 March 2021].
Gottfredson, LS (1997). Mainstream science on intelligence: editorial amb 52 signants, història i bibliografia [Editorial]. Intel·ligència, 24 (1), 13-23
