3. ELS REFERENTS CONTEXTUALS
Capítol III. Els referents contextuals 133
En aquest capítol s’exposen alguns dels indicadors del sistema educatiu més directament relacionats amb l’objecte d’estudi els quals, permeten contextualitzar les pràctiques d’OIP que es realitzen i alhora, expliquen i justifiquen la necessitat de l’existència dels serveis i recursos que se li assignen.
Els indicadors que es presenten s’han obtingut bàsicament de les fonts següents:
• Oficina d'Estadística del MEC. http://wwwn.mec.es/mecd/estadisticas/
• Institut Nacional d’Estadística -INE-. http://www.ine.es/inebase/
• Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Direcció General de Planificació i Centres: Estadística no universitària. Cursos 2003-04 i 2004-05.
3.1. EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS
En primer lloc cal fer referència a l’alumnat escolaritzat al sistema educatiu no universitari en el curs 2004-05. A la taula següent hi apareix el nombre d’alumnat matriculat en les diferents etapes corresponents als ensenyaments de Règim general.
Taula 3.1. Alumnat matriculat en els centres de les Illes Balears.
Curs 2004-2005 Total Balears Centres públics Centres concertats i privats
Educació infantil 31.306 18.913 12.393
Educació primària 56.988 35.168 21.820
Educació especial 488 104 384
ESO 40.017 23.681 16.336
Batxillerat 11.740 8.978 2.762
Programes de garantia social 842 758 84
Cicles formatius de grau mitjà 4.349 3.668 681
Cicles formatius de grau superior 2.179 1.962 217
TOTAL 147.909 93.232 54.677
Per illes, un 79% de l’alumnat de les Illes Balears es trobava escolaritzat a centres de Mallorca, un 11% a centres d’Eivissa, un 9% a Menorca i, finalment, un 1% dels alumnes a Formentera.
En el curs 2004-05 un percentatge pròxim al 50% de la població balear d’entre 0 i 29 anys estava escolaritzada en el sistema educatiu. El percentatge d’alumnat del tram d’edat considerat es manté gairebé constant en els darrers anys. De la comparació amb altres comunitats es desprèn que ens situam entre les comunitats autònomes de l’Estat
134 El marc de referència
amb menys població escolaritzada en aquest tram d’edat, especialment en les etapes no obligatòries del sistema educatiu (batxillerat, cicles formatius i estudis universitaris).
Un 63% de l’alumnat cursava estudis de Règim general no universitari en centres de titularitat pública, un 33% en centres concertats i un 4% en centres privats no concertats.
Gràfic 3.1. Percentatge d’alumnat per titularitat de centre (curs 2004-05).
63%
33%
4%
Públics Concertada Sense Concertar
Els percentatges d’alumnes escolaritzats en els diferents tipus de centres es mostren en el gràfic següent per a cada una de les etapes. El percentatge d’alumnat en centres concertats, els quals suposen el 28,4% del total de centres escolars de la nostra comunitat, és un dels més alts de l’Estat.
Gràfic 3.2. Percentatge d’alumnat per titularitat i tipus d’ensenyament (curs 2004-05).
60,2% 61,4% 59,2%
80,4%
35,1% 35,8% 37,9%
4,7% 2,9% 2,9%
10,5%
9,1%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
E. Infantil Ed Primària i Ed especial E.S.O. Batxillerats i FP
Públics Concertada Sense Concertar
Capítol III. Els referents contextuals 135
En aquest curs escolar hi havia 412 centres, dels quals 282 eren de titularitat pública i 130 de titularitat privada (inclou els centres concertats i sense concertar).
En el quadre següent es mostra el total de centres de Balears segons les etapes educatives que impartien en el curs 2004-05.
Taula 3.2. Centres escolars de les Illes Balears.
Curs 2004-05 Total
centres
Centres públics
Centres concertats i privats
TOTAL 412 282 130
Centres d’educació infantil 47 21 26
Centres d’educació primària 199 192 7
Centres d’educació primària i ESO 70 5 65
Centres d’educació secundaria 69 63 6
Centres d’ed. primària i secundària 20 0 20
Centres específics d’educació especial 7 1 6
Pel que fa a les taxes d’escolarització en les etapes no obligatòries, es constata que el nombre mitjà d’anys d’escolarització en educació infantil era de 3,1 anys, lleugerament per davall del nombre mitjà del conjunt de l’estat (3,4 anys).
En les edats que correspon cursar l’educació secundària postobligatòria (16-19 anys) observam una disminució progressiva de l’escolarització a mesura que augmenta l’edat de la població. Així, als 16 anys encara estava escolaritzat el 82,6% de la població d’aquesta edat però als 17 anys sols estan escolaritzats un 63,4% dels joves, un 42% als 18 anys i un 31,6 als 19 anys.
A la taula següent es mostren les taxes netes d’escolarització24 corresponents a les edats de 16, 17, 18 i 19 anys, per a cada una de les etapes educatives.
Taula 3.3. Taxes netes d’escolaritat als 16,17,18 i 19 anys.
Curs 2004-05 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys
TOTAL 82,6% 63,4% 42% 31,6%
ESO 37,5% 9,7% 0,5%
Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà 45,1% 53,7% 30,3% 15,7%
Ensenyament superior no universitari - - 1,2% 3%
Estudis universitaris - - 10% 12,9%
24 La taxa neta d’escolarització en un etapa és el percentatge de població de les edats “teòriques” que corresponen als diferents cursos de l’etapa matriculada respecte al total de la població d’aquestes edats, mentre que la taxa bruta d’escolarització d’una etapa és el percentatge d’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquesta respecte al total de la població de les edats “teòriques” considerades per a cada curs de l’etapa.
136 El marc de referència
El nombre mitjà d’alumnes per grup educatiu en l’ensenyament no universitari va oscil·lar entre els 11,7 alumnes per grup en els programes de garantia social als 24,9 alumnes per grup a l’ESO. Aquesta ràtio és major en els centres privats que en els públics.
En la taula apareix el nombre mitjà d’alumnes per grup educatiu en les diferents etapes educatives.
Taula 3.4. Nombre mitjà d’alumnes per grup educatiu en les diferents etapes.
Tots els centres Centres públics Centres concertats i privats
Curs 2004-05 Illes
Balears Estat Illes
Balears Estat Illes
Balears Estat Educació infantil 1r cicle 15,1 14,5 13,7 13,9 16,5 15,0 Educació infantil 2n cicle 22,5 20,9 21,1 19,9 25,1 23,3
Educació primària 23,1 20,7 21,4 19,3 26,4 24,1
Educació Especial 4,6 5,9 4,7 5,5 4,6 6,4
ESO 24,9 24,6 23,3 23,7 27,7 26,6
Batxillerat 24,5 24,0 24,3 24,0 25,3 24,0
Cicles formatius de grau mitjà 18,1 18,7 17,5 18,5 22,3 19,3 Cicles formatius de grau superior 14,6 18,7 14,9 18,9 12,7 17,8 Programes de garantia social 11,7 12,4 11,7 12,2 12,0 13,0
La mitjana d’alumnes per professor era de 11,6 en el conjunt de centres. La ràtio mitjana en els centres privats (14,2) era major que la dels centres públics (10,5).
El nombre mitjà d’alumnes per professor, tant en el conjunt de l’estat com a Balears, ha disminuït de forma considerable en els darrers anys. En concret, a la nostra comunitat hem passat de 18,1 alumnes per professor en el curs 1992-93 a 11,6 en el curs 2004-05.
En el curs 2004-05 hi havia 35,6 alumnes amb necessitats educatives especials25 (NEE) escolaritzats per cada mil en el sistema educatiu no universitari.
La proporció d’alumnat amb NEE escolaritzat a centres públics i privats s’ha anat equilibrant en el darrers anys fins arribar a ser quasi igual.
D’altra banda, del total d'alumnes amb NEE, 31,8 de cada mil estudiaven en centres ordinaris i només 3,8 de cada mil acudien a centres específics.
25 Es considera alumnat amb necessitats educatives especial permanents l’alumnat que ha estat diagnosticat pels equips psicopedagògics. Aquests alumnes estan escolaritzats tant a centres ordinaris com a centres específics. Les dades de l’alumnat escolaritzat en aules específiques de centres (ASCEE) s’inclouen en els centres específics.
El nombre mitjà d’alumnat amb NEE per cada 1.000 alumnes es defineix com el nombre d’alumnes amb NEE en programes d’educació especial i en ensenyaments de règim general no universitaris per 1.000 alumnes del total d’alumnat d’educació especial, d’educació infantil, d’educació primària i d’ESO.
Capítol III. Els referents contextuals 137
Gràfic 3.3. Alumnat amb NEE per cada mil alumnes per titularitat i per tipus d’escolarització.
Alumnat amb NEE per cada mil alumnes per titularitat del centre (curs 2004-05).
35,6 35,8 35,3
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0
global públics privats
Alumnat amb NEE per cada mil alumnes per tipus d'escolarització (curs 2004-05).
35,6
31,8
3,8 0,0
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0
total centres centres ordinaris centres específics
El percentatge d’alumnat integrat en centres ordinaris de Balears és un dels més alts de l’Estat. La major proporció d’alumnat integrat en centres ordinaris és dóna a l’ESO on hi trobam 36 alumnes diagnosticats com alumnat amb NEE per cada mil alumnes d’aquesta etapa. En l’educació primària n'hi ha un 34 per cada mil alumnes i a l’educació infantil, 19 per cada mil.
La discapacitat de tipus psíquic o intel·lectual és la més diagnosticada (69% dels casos);
un 9% correspon a alumnat amb plurideficiències, un 9% a trastorns generals del desenvolupament i autisme; un 6% a dèficits motòrics; i, en darrer lloc, un 4% i un 2%
corresponen a alumnat amb dèficits de tipus sensorials, auditiu i visual respectivament.
Pel que fa a l’alumnat estranger, en aquest curs hi havia 108 alumnes estrangers per cada mil alumnes matriculats en el conjunt del sistema educatiu no universitari.
Per nivells educatius destaca l’alumnat estranger matriculat en l’ensenyament primari i en l'ESO on, com s’aprecia en la taula, de cada mil alumnes, 132 i 112 respectivament eren estrangers. Al batxillerat i cicles formatius, en canvi aquest percentatge es reduïa a la meitat (56,6 de cada mil a batxillerat i 51,3 de cada mil als cicles formatius).
138 El marc de referència
Taula 3.5. Alumnat estranger per cada mil alumnes escolaritzats.
Curs 2004-2005 Tots els centres Centres públics Centres concertats i privats
TOTAL 108,3 135,4 57,0
Educació infantil 100,0 134,0 48,5
Educació primària 132,6 177,9 59,6
Educació especial 90,2 57,7 99,0
ESO 112,7 147,0 62,8
Batxillerat 56,6 63,2 35,5
Cicles formatius 51,3 51,0 53,5
Programes de garantia social 155,6 151,7 190,5
Ensenyaments artístics 39,8 42,8 0,0
Escola Oficial d’Idiomes 84,3 84,3 0,0
Per titularitat, en totes les etapes el major percentatge d’alumnat estranger es trobava en l’escola pública, on un 81,8% de l’alumnat immigrant hi acudia front a només un 18,2%
que estava escolaritzat a centres privats, majoritàriament concertats.
Gràfic 3.4. Percentatge d’alumnat estranger per titularitat de centre (curs 2004-05).
81,8%
18,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Centres Públics Centres Privats
A les Illes Balears, l'any 1996 hi residien 1.976 estrangers i en el 2005 aquesta xifra superava els 17.000, la qual cosa suposa un increment d’un 770% en els darrers 10 anys.
Per comunitats, Balears juntament amb Madrid i la Rioja són les comunitats que major percentatge d’alumnes estrangers escolaritzen respecte al total d’alumnat matriculat en l’ensenyament obligatori.
A la nostra comunitat el percentatge d’alumnat de 8, 10, 12, 14 i 15 anys es troba matriculat en el curs que li pertoca per edat -taxa d’idoneïtat- és significativament més baix que el del conjunt de l’Estat.
Capítol III. Els referents contextuals 139
La taxa d’idoneïtat proporciona, de forma complementària, informació sobre el nombre d’alumnes que es troben en cursos inferiors com a resultat de possibles repeticions o d’una incorporació tardana al sistema educatiu.
En el gràfic següent es pot comprovar com l’esmentada taxa d’idoneïtat disminueix a mesura que augmenta l’edat, la qual cosa indica que l’impacte de les repeticions de curs es fa més pronunciat en els darrers cursos de l’etapa obligatòria.
Gràfic 3.5. Taxes d’idoneïtat.
Pel què respecte als resultats escolars, els indicadors no són tampoc gaire favorables.
A les Illes Balears i en el curs 2004-05, un percentatge pròxim al 40% dels joves de 18 a 24 anys sense escolaritzar no disposen d’estudis superiors als obligatoris, xifra que ens allunya bastant del percentatge del conjunt de l’Estat (31%) i encara més del conjunt d’Europa (16%).
D’altra banda, el percentatge d’abandonament escolar prematur és considerablement superior en els homes (45,8%) que en les dones (33,9%)26.
En el curs 2003-04, la taxa bruta de graduació27 en ESO va ser del 61,4%; la de graduació en batxillerat del 31,1%; la dels cicles formatius de grau mitjà de l’11,8%; i la dels cicles formatius de grau superior del 7,6%.
26 Aquest objectiu o punt de referència europeu estableix que l’any 2010, per al conjunt dels països que conformen la comunitat europea, el percentatge mitjà de la població d’aquest tram d’edat que tenen com estudis màxims educació secundària o nivells educatius anteriors (CINE 0, 1 i 2), no superarà el 10% de la població.
27 La taxa bruta de graduació en uns estudis és el nombre d’alumnat graduat de qualsevol edat amb relació al total de la població de l’edat “teòrica” que correspon acabar-los.
140 El marc de referència
Les taxes de graduats de Balears se situen entre les més baixes de l’Estat, i tant a l’ESO com als estudis postobligatoris les taxes d’homes graduats són significativament inferiors a les de dones.
Taula 3.6. Taxes brutes de graduats de 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius de formació professional.
Curs 2003-04 Ambdós sexes Homes Dones
4t ESO 61,4 54,5 68,6
Batxillerat 31,1 24,6 37,9
Cicles formatius de grau mitjà 11,8 11,1 12,4 Cicles formatius de grau superior 7,6 6,8 8,4
Si bé el percentatge d’aprovats sobre el de matriculats en les Illes Balears (79,5) se situa en la franja mitjana, molt pròxima a la mitjana del conjunt de les universitats espanyoles (81,7%), l’any 2005 l’alumnat que supera la prova d’accés a la universitat representa només un 29,3% de la població de 18 anys resident a les Illes Balears. La taxa bruta de dones que accedeix a la universitat és superior a la dels homes en més de deu punts percentuals.
Pel que fa a les taxes brutes de graduació en estudis superiors universitaris, les darreres dades oficials de què es disposa corresponen al curs 2002-03, i d’elles es desprèn que els diplomats universitaris, arquitectes i enginyers tècnics que finalitzaren els seus estudis en aquest curs representaren un 8,4% de la població de 21 anys de Balears, mentre que els llicenciats, arquitectes i enginyers sols un 5,9% de la població de 23 anys, taxes significativament inferiors a les del conjunt de l’Estat.
Gràfic 3.6. Taxes brutes de graduació en estudis universitaris.
diplomats universitaris, arquitectes i
Capítol III. Els referents contextuals 141
L'any 2004, a Balears, un 42% de la població adulta havia completat estudis superiors als obligatoris (un 24,4% estudis secundaris postobligatoris i un 17,6% amb estudis superiors) front a un 34,5% que sols comptava amb estudis equivalents a l’educació secundària obligatòria.
El percentatge de persones que compten amb alguna titulació superior a l’educació secundària obligatòria és dels més baixos de l’estat, tot i que en els darrers anys el nivell d'estudis de la població balear ha crescut significativament; així, ha disminuït el percentatge de persones que com a màxim tenen estudis primaris o secundaris obligatoris, i ha augmentat el dels que disposen d’estudis postobligatoris, encara que dins aquests darrers el percentatge de persones amb titulacions superiors és el que ha experimentat un menor creixement.
Gràfic 3.7. Nivell d’estudis de la població adulta a les Illes Balears (any 2004).
23,4 28
34,5 26,6
24,4 19
17,6 26,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Illes Balears Estat
Inferior a ES 1a etapa ES 1a etapa ES 2a etapa E sup i doctor
Dels indicadors presentats es pot concloure que es tracta d’un panorama poc alentador, en el qual queda plenament justificada, al meu entendre, la necessitat de l’orientació i intervenció psicopedagògica.
3.2. ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS D’OIP A LES ILLES BALEARS
L'orientació educativa a Balears, com ja s’ha explicat en el capítol anterior, ha vingut mantenint l'organització establerta pel Ministeri d'Educació i Ciència.
L’organització de l’OIP en la nostra comunitat ve condicionada per les característiques geogràfiques que imposa la insularitat i per l’evolució de l'alumnat, caracteritzada per una creixent diversitat i un increment de les necessitats educatives específiques.
142 El marc de referència
En les instruccions per als departaments d’orientació dels centres d’educació secundària dels darrers cursos, s’assigna la responsabilitat de l’orientació a tots els professionals docents, però es reconeix la necessitat de recursos personals especialitzats que col·laborin amb els centres en l’assessorament psicopedagògic.
Aquesta funció de suport especialitzat correspon en els centres públics al equips d’atenció primerenca (EAP), els quals atenen sobretot centres que imparteixen el primer cicle d’educació infantil, i als equips d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) en les etapes d’educació infantil i primària; i als departaments d’orientació en les etapes d’ESO i d’educació postobligatòria.
Per respondre a les necessitats d'orientació de la comunitat educativa, durant el curs 2004-05, es comptava amb un total de 6 EOEP i 5 EAP.
En la taula següent es mostra, per a cada illa i per al sector en els quals s’ubiquen els centres on intervenen, la distribució dels professionals que integren els EOEP i els EAP.
Taula 3.7. Plantilles dels EOEP i EAP per localitat i sectors.
Curs 2004-05 PLANTILLES DELS EOEP/ EAP
LOCALITAT SECTOR PSICOP PTSC PT AL
EIVISSA-FORMENTERA EAP EIVISSA-FORMENTERA 2 1 2 1
TOTAL 70 21 6 4
PSICOP: especialista en psicologia i pedagogia -orientador- PTSC: Professor tècnic de serveis a la comunitat
PT: Professor especialista en pedagogia terapèutica AL: Professor especialista en audició i llenguatge
28Depèn de l’EOEP d’Inca.
29 Depèn de l’EOEP de Manacor.
Capítol III. Els referents contextuals 143
Cada Equip d'Orientació Educativa té assignat un sector en el qual desenvolupen les seves actuacions. En la taula es mostren les localitats on s’ubiquen els centres on actua cada equip.
Taula 3.8. Localitats i àmbit d’actuació dels EOEP per sectors.
Sector Localitat i àmbit
PALMA 1
Palma Seu: Algaida, Can Pastilla, Casa Blanca, Coll d’en Rabassa, Creu Vermella (Son Ferriol), Es Pil·larí, Es Pont d’Inca, s’Indioteria, Llucmajor, Marratxí, Palma, Pla de Na Tesa, Pòrtol, s’Aranjassa, s’Arenal, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí
PALMA 2
Palma Seu Central: Bunyola, Establiments, Gènova, Palma, Sa Vileta, Secar de La Real, Son Sardina, Esporles, Puigpunyent.
Tramuntana: Banyalbufar, Deià, Fornalutx, Sóller, Valldemossa.
Ponent: Calvià, Andratx, Capdellà, Estellencs, Magalluf, Peguera, Palma Nova, Port d’Andratx, Portals Nous, s’Arracò, Santa Ponça, Son Ferrer.
MANACOR- CAMPOS
Manacor Seu Central: Ariany, Artà, Cala Millor, Cala Rajada, Capdepera, Colònia de Sant Pere, Manacor, Petra, Sa Coma, Sant Joan, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Macià, Son Servera, Vilafranca.
Campos: Alqueria Blanca, Cala d’Or, Campos, Ca’s Comcos, Colònia de Sant Jordi, Es Llombards, Felanitx, Montuïri, Porreres, Porto Colom, s’Horta, Santanyí, Ses Salines.
INCA
Inca Seu: Alaró, Alcúdia, Biniamar, Binissalem, Búger, Caimari, Campanet, Can Picafort, Consell, Costitx, Escorca, Inca, Lloret, Lloseta, Llubí, Lluc, Maria de La Salut, Mancor, Moscari, Muro, Pollença, Sa Pobla, Santa Margalida, Selva, Sencelles, Sineu.
MENORCA Maó Seu Central: Alaior, Es Castell, Maó, Sant Climent, Sant Lluís.
Ciutadella Subseu: Ciutadella, Es Mercadal, Es Mitjorn Gran, Ferreries, Fornells.
EIVISSA- FORMENTERA
Eivissa Seu Central: Eivissa, Nostra Senyora de Jesús, Puig d’en Valls, San Agustí, Sant Antoni de Portany, San Carles de Peralta, Sant Francesc, Sant Joan Labritja, Sant Jordi, Sant Josep de s’Atalaia, Sant Llorenç, Sant Mateu d’Aubarca, Sant Miquel de Balansat, Sant Rafel, Santa Agnès de Corona, Santa Eulàlia del Riu, Santa Gertrudis, Formentera.
En els EOEP cada especialista en Psicologia i Pedagogia o orientador havia d’atendre una mitjana de 783 alumnes i la ràtio mitjana de centres per a cada professor de Psicologia i Pedagogia és de 3,9.
A més d’aquests professionals integrats en els EOEP i en els EAP, els centres públics d’educació infantil i primària, disposen en les seves plantilles de professorat de suport a l’alumnat amb NEE, concretament professorat especialista en pedagogia terapèutica (PT) i professorat especialista en audició i llenguatge (AL), i professorat d’atenció a la diversitat que intervé en el programa d’educació compensatòria.
144 El marc de referència
Així en els centres públics d’educació infantil i primària hi havia d’un total de 225 professors especialistes en pedagogia terapèutica, de 132 especialistes en audició i llenguatge i 204 professors d’atenció a la diversitat.
En la taula següent es mostra la distribució d’aquests professionals per a cada illa.
Taula 3.9. Professorat de suport d’educació primària en centres públics, per illes.
Curs 2004-05 PT AL AD
MALLORCA 168 94,5
MENORCA 22 18,5
EIVISSA 33 17
FORMENTERA 2 2
204
TOTAL 225 132 204
En els instituts d’educació secundària el departament d’orientació està composat pel professor de l’especialitat de pedagogia o psicologia (orientador), professorat de l’àmbit lingüístic i social (SL), professorat de l’àmbit científic i tecnològic (CT), professorat tècnic de l’àrea pràctica, professorat que realitza tasques de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials (PT-AL-AD); i als instituts que imparteixen programes d’iniciació professional o altres proposats per la Conselleria també s’hi incorpora el professorat responsable d’impartir aquests programes.
A les Illes Balears, durant el curs 2004-05, hi havia 59 departaments d’orientació, amb un total de 70 especialistes30 en Psicologia i Pedagogia (orientadors), els quals havien d’atendre una mitjana de 557 alumnes.
En la taula següent es mostra la distribució d’aquests professionals per a cada illa.
Taula 3.10. Professorat del departament d’orientació en IES.
Curs 2004-05 IES PSICOP CT SL À.Pràctica PT AL AD
Mallorca 42 48 45 46 38,5 81 14
Menorca 7 10 7 7 7 7,5 3
Eivissa 9 11 9 9 8 20,5 7
Formentera 1 1 1 1 1 1 0
104,5
TOTAL 59 70 62 63 54,5 110 24 104,5
30 Alguns IES disposaven de més d’un orientador perquè el titular ocupava càrrecs directius.
Capítol III. Els referents contextuals 145
En els centres concertats la funció de suport especialitzat correspon, igualment als equips d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) en les etapes de preescolar, infantil i primària, però en l’educació secundària no disposen d’un departament d’orientació com a tal sinó de la figura d’un l’orientador a l’ESO, a qui se li sumen, en els millors dels casos, els professionals de suport a la integració (PT i AL).
El concert estableix la possibilitat de contractar un orientador a raó de 2 hores per unitat d’educació secundària obligatòria. D’altra banda, les unitats de suport a la integració31 d’alumnes amb necessitats educatives especials (PT o AL) de primària o secundària s’han concertat d’acord amb el nombre d’alumnes matriculats al centre, les seves característiques específiques i les previsions de matrícula per al curs vinent.
El fet que el contracte dels orientadors estigui vinculat al nombre d’unitats d’educació secundària obligatòria i que les unitats de suport a la integració s’assignin depenent del nombre d’alumnes matriculats al centre i les seves característiques específiques, fa difícil quantificar el nombre de professionals amb responsabilitats específiques en
El fet que el contracte dels orientadors estigui vinculat al nombre d’unitats d’educació secundària obligatòria i que les unitats de suport a la integració s’assignin depenent del nombre d’alumnes matriculats al centre i les seves característiques específiques, fa difícil quantificar el nombre de professionals amb responsabilitats específiques en