TREBALL DE FI DE GRAU
MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA, UNA VIOLÈNCIA TABÚ: TIPUS I CONSEQÜÈNCIES
Diferències entre les seqüeles físiques, psicològiques i sexuals de les dones africanes que han sofert MGF tipus I enfront a les que han sofert MGF tipus III.
Rosa Costa Roca
Grau de: Infermeria
Facultat de: Infermeria i Fisioteràpia
Any acadèmic 2020-21
MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA, UNA
VIOLÈNCIA TABÚ: TIPUS I CONSEQÜÈNCIES
Diferències entre les seqüeles físiques, psicològiques i sexuals de les dones africanes que han sofert MGF tipus I enfront a les que han sofert MGF tipus III.
Rosa Costa Roca
Treball de Fi de Grau
Facultat de: Infermeria i Fisioteràpia Universitat de les Illes Balears
Any acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Circumcision female, Mental Health, Sexual Health, Morbidity, Infibulation
Nom del tutor / la tutora del treball : Miguel Bennasar Veny
Nom del tutor / la tutora (si escau)
Autoritz la Universitat a incloure aquest treball en el repositori institucional per consultar-lo en accés obert i difondre’l en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor/a Tutor/a Sí No Sí No
☒ ☐ ☐ ☐
Índex
Resum ... 5
Resumen ... 7
Abstract ... 9
Introducció i justificació ... 11
Objectius ... 13
Estratègia de recerca bibliogràfica ... 13
Resultats ... 14
Discussió ... 21
Limitacions de la recerca ... 28
Conclusions ... 28
Bibliografia ... 29
Annexes ... 33
5
Resum
Introducció: La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica que consisteix en la resecció total o parcial dels genitals femenins, normalment es realitza en condicions no estèrils i amb estris com tisores o fulles d’afaitar. Aquesta pràctica és considerada il·legal degut a que està descrita com una violació dels drets humans. Tot i així, és comú en alguns països africans, i degut a la mobilització migratòria, es troben casos a Orient Mitjà, Amèrica, Austràlia, Canadà i Europa. S’estima que unes 200 milions de persones han sofert MGF, 2 milions de nines són sotmeses a la pràctica cada any i 3.3 milions estan en perill de ser mutilades.
S’ha vist que existeixen una sèrie de diferències relacionades amb la naturalesa de la pràctica, i aquesta diferència anatòmica porta a l’existència de distintes complicacions fisiològiques, psicològiques i sexuals. És important saber aquestes diferències per poder realitzar un correcte abordatge assistencial a les dones que es trobin en aquesta situació.
Objectius: Els objectius d’aquesta revisió bibliogràfica són analitzar les seqüeles fisiològiques, psicològiques i socials de la MGF; identificar les diferències entre aquestes en els diferents tipus de MGF; descriure els valors i creences respecte a la MGF de les cultures que donen suport a aquesta pràctica i identificar quins tipus de MGF predomina als diferents països practicants.
Metodologia de recerca: Recerca bibliogràfica d’articles publicats des del 2000 fins a l’any 2020 a les bases de dades EBSCO Host i PubMed. Els descriptors usats han estat
“Circumcision, Female/adverse effects”, “Mental Health”, “Sexual Health” i
“Morbidity”. S’han inclosos els articles en espanyol o anglès, amb una actualitat igual o inferior a 20 anys, on els subjectes d’estudi siguin dones africanes que hagin patit MGF i que parlin de conseqüències físiques, psicològiques, socials o sexuals de la MGF. També s’han considerat els estudis que diferencien entre els diferents tipus de MGF i les seqüeles que aquests puguin tenir, i documents qualitatius que tinguin en compte les opinions i creences respecte a la MGF. En canvi, s’han exclosos els estudis que no s’adeqüin als objectius de la revisió, articles d’opinió, cartes d’editor i comentaris.
6 Resultats: S’han obtingut un total de 31 articles, d’entre els quals hi ha 7 estudis qualitatius, 6 articles de literatura gris, 5 estudis de casos-controls, 3 cohorts, 1 assaig clínic aleatori, 4 revisions bibliogràfiques, 2 revisions sistemàtiques, 3 metanàlisis.
Conclusions: Els resultats de la recerca conclouen que la MGF és un fenomen que existeix, tot i ser il·legal. Hi ha diferents motius per dur a terme el procediment, des d’un ritual de pas a la vida adulta a una qüestió religiosa, higiènica o purificadora.
De cara a les conseqüències que la MGF comporta, existeixen diferències en les seqüeles tant físiques com psicològiques i sexuals dels diferents tipus de MGF. La quantitat i severitat d’aquestes seqüeles són directament proporcionals a la duresa de la pràctica, sent així la MGF tipus III la que afecta més a la salut de les dones mutilades. Les principals conseqüències de la infibulació van des de major risc d’infeccions, risc de patir infertilitat, major necessitat de cesària, hemorràgia postpart, estança hospitalària prolongada, a majors signes d’estrès posttraumàtic, depressió, ansietat i pèrdues de memòria que la resta de tipus.
Tot i així, encara és necessària molta investigació i visibilització al respecte.
Paraules clau: Circumcision female, Mental Health, Sexual Health, Morbidity, Infibulation
7
Resumen
Introducción: La Mutilación Genital Femenina (MGF) es una práctica que consiste en la resección total o parcial de los genitales femeninos, normalmente se realiza en condiciones no estériles y con utensilios como tijeras o cuchillas de afeitar. Esta práctica es ilegal debido a que está descrita como una violación de los derechos humanos. Sin embargo, es común en algunos países africanos, y debido a la movilización migratoria, se encuentran casos en Oriente Medio, América, Australia, Canadá y Europa. Se estima que 200 millones de personas han sufrido MGF, 2 millones de niñas son sometidas a la práctica cada año y 3.3 millones están en peligro de ser mutiladas.
Se ha visto que existen una serie de diferencias relacionadas con la naturaleza de la práctica, y esta diferencia anatómica lleva a la existencia de distintas complicaciones fisiológicas, psicológicas y sexuales. Es importante saber estas diferencias para poder realizar un correcto abordaje asistencial a las mujeres que se encuentren en esta situación.
Objetivos: Los objetivos de esta revisión bibliográfica son analizar las secuelas fisiológicas, psicológicas y sociales de la MGF; identificar las diferencias entre estas en los diferentes tipos de MGF; describir los valores y creencias respecto a la MGF de las culturas que apoyan esta práctica e identificar qué tipos de MGF predomina en los diferentes países practicantes.
Metodología de investigación: Búsqueda bibliográfica de artículos publicados desde 2000 hasta el año 2020 en las bases de datos EBSCO Host y PubMed. Los descriptores usados han sido “Circumcision, Female/adverse effects”, “Mental Health”, “Sexual Health” y “Morbidity”. Se han incluidos los artículos en español o inglés, con una actualidad igual o inferior a 20 años, donde los sujetos de estudio sean mujeres africanas que hayan sufrido MGF y que hablen de consecuencias físicas, psicológicas, sociales o sexuales de la MGF. También se han considerado los estudios que diferencian entre los distintos tipos de MGF y las secuelas que estos puedan tener, y documentos cualitativos que tengan en cuenta las opiniones y creencias respecto a la MGF. En cambio, se han excluidos los estudios que no se adecuen a los objetivos de la revisión, artículos de opinión, cartas de editor y comentarios.
Resultados: Se han obtenido un total de 31 artículos, entre los cuales hay 7 estudios cualitativos, 6 artículos de literatura gris, 5 estudios de casos-controles, 3 cohortes, 1
8 ensayo clínico aleatorio, 4 revisiones bibliográficas, 2 revisiones sistemáticas, 3 metaanálisis.
Conclusiones: Los resultados de la investigación concluyen que la MGF es un fenómeno que existe, a pesar de ser ilegal. Hay diferentes motivos para llevar a cabo el procedimiento, desde un ritual de paso a la vida adulta a una cuestión religiosa, higiénica o purificadora.
De cara a las consecuencias que la MGF conlleva, existen diferencias en las secuelas tanto físicas como psicológicas y sexuales de los diferentes tipos de MGF. La cantidad y severidad de estas secuelas son directamente proporcionales a la dureza de la práctica, siendo así la MGF tipo III la que afecta más a la salud de las mujeres mutiladas. Las principales consecuencias de la infibulación van desde mayor riesgo de infecciones, riesgo de padecer infertilidad, mayor necesidad de cesárea, hemorragia posparto, estancia hospitalaria prolongada, a mayores signos de estrés postraumático, depresión, ansiedad y pérdidas de memoria que el resto de tipo.
Aun así, todavía es necesaria mucha investigación y visibilización al respecto.
Palabras clave: Circumcision female, Mental Health, Sexual Health, Morbidity, Infibulation
9
Abstract
Introduction: Female Genital Mutilation (FGM) is a practice that consists of the total or partial resection of the female genitalia, usually performed in non-sterile conditions and with tools such as scissors or razors. This practice is considered illegal because it is described as a violation of human rights. However, it is common in some African countries, and due to migratory mobilization, cases are found in the Middle East, America, Australia, Canada, and Europe. An estimated 200 million people have undergone FGM, 2 million girls are subjected to the practice each year and 3.3 million are in danger of being mutilated.
It has been seen that there are several differences related to the nature of the practice, and this anatomical difference leads to the existence of different physiological, psychological, and sexual complications. It is important to know these differences to carry out a correct healthcare approach to women in this situation.
Objectives: The objectives of this bibliographic review are to analyse the physiological, psychological, and social consequences of FGM; identify the differences between these in the different types of FGM; describe the values and beliefs regarding FGM of the cultures that support this practice and identify which types of FGM are predominant in the different practicing countries.
Research methodology: Bibliographic search of articles published from 2000 to 2020 in the EBSCO Host and PubMed databases. The descriptors used have been "Circumcision, Female / adverse effects", "Mental Health", "Sexual Health" and "Morbidity". Articles in Spanish or English have been included, with a status of 20 years or less, where the study subjects are African women who have undergone FGM and who talk about the physical, psychological, social, or sexual consequences of FGM. Studies that differentiate between the different types of FGM and the sequelae they may have, and qualitative documents that consider opinions and beliefs regarding FGM have also been considered. On the other hand, studies that do not fit the objectives of the review, opinion articles, editor's letters and comments have been excluded.
Results: A total of 31 articles have been obtained, among which there are 7 qualitative studies, 6 grey literature articles, 5 case-control studies, 3 cohorts, 1 randomized clinical trial, 4 bibliographic reviews, 2 systematic reviews, 3 meta-analysis.
10 Conclusions: The research results conclude that FGM is a phenomenon that exists, despite it is illegal. There are different reasons to carry out the procedure, from a ritual of passage into adult life to a religious, hygienic, or purifying question.
About the consequences that FGM entails, there are differences in the physical, psychological, and sexual sequelae of the different types of FGM. The quantity and severity of these sequelae are directly proportional to the severity of the practice, thus being type III FGM the one that affects the health of mutilated women the most. The main consequences of infibulation range from increased risk of infections, risk of infertility, greater need for caesarean section, postpartum haemorrhage, prolonged hospital stay, to greater signs of post-traumatic stress, depression, anxiety, and memory loss than the rest of the type.
Even so, a lot of research and visibility is still necessary in this regard.
Keywords: Circumcision female, Mental Health, Sexual Health, Morbidity, Infibulation.
11
Introducció i justificació
Segons l’OMS, la Mutilació Genital Femenina (MGF) consisteix en tots aquells processos que duen a la resecció total o parcial dels genitals femenins (1). Aquesta pràctica generalment es realitza sense anestèsia i amb estris no estèrils que augmenten exponencialment el risc de complicacions infeccioses, com per exemple unes tisores, fulles d’afaitar, objectes calents o ganivets (2–5); i un cop realitzat el procediment s’utilitzen ungüents a base d’excrements d’animals, llet, herbes i sucre per ajudar a la curació de la ferida (3).
La MGF és considerada una violació dels drets humans i de la integritat de la dona i la nina, recollides al Codi Penal (6). Tot i la il·legalitat de la pràctica segueix estant considerada normal, fins i tot necessària per les cultures practicants, ja que està molt arrelada com a tradició amb motius d’higiene, bellesa i tractament davant la promiscuïtat de la dona, per tant, pels practicants es considera més important perpetrar la pràctica de mares a filles que ser sancionats per la Llei (7).
S’estima que unes 200 milions de persones han sofert MGF i per tant, en sofreixen les conseqüències (8). Igualment, s’ha vist que cada any 2 milions de nines són sotmeses a la pràctica (9) i 3.3 milions estan en perill de ser mutilades (1).
Aquesta pràctica és molt comú a l’Àfrica Oriental, amb una prevalença que va des d’un 98% a Somàlia fins a 27% a Kènia, encara que també és prevalent a l’Àfrica Occidental, amb països que arriben a una prevalença del 96% com és Guinea, fins a un 4% a zones com Ghana o Togo. El país més practicant d’Àfrica Central és Txad, amb un 44%, mentre que Àfrica del Nord i del Sud es mantenen amb un nombre inferior de casos (10).
Degut a la globalització i als moviments migratoris del món actual, la MGF passà de ser una pràctica exclusiva d’Àfrica a expandir-se per zones d’Orient Mitjà com els Emirats Àrabs , Oman, Iemen i Palestina, Europa de l’Est, Amèrica i fins i tot s’han documentat casos a Austràlia, Canadà o Regne Unit (1,8,11–13). Normalment no es practica la MGF a Europa, sinó que les famílies practicants aprofiten els viatges al seu país d’origen per circumcidar a les seves filles (14,15).
Actualment també es coneixen dades de MGF a Espanya, amb Catalunya i Madrid com a ciutats amb major prevalença, 30.8% i 12.9% respectivament, seguida d’aquestes comunitats va Andalusia, amb un 11.3% i amb menor mesura es troben la Comunitat
12 Valencia (8.3%), el País Basc (7.1%), les Illes Canàries (6.6%), Aragó (5.2%) i les Illes Balears (4.7%) (13).
Segons els estudis consultats hi ha diferents tipus de MGF, i no estan estrictament determinats, pel que l’OMS va fer una classificació de quatre tipus de MGF: Tipus I o clitoridectomia, que consisteix en al resecció total o parcial del clítoris; Tipus II o excisió, engloba la resecció total o parcial del clítoris i dels llavis menors; Tipus III o infibulació, procediment que consisteix en l’ablació dels llavis menors i majors amb un estrenyiment de la vagina, que pot incloure o no la resecció del clítoris; Tipus IV, qualsevol procediment que lesioni els genitals femenins sense justificant per la salut (1).
S’ha vist que existeixen una sèrie de diferències relacionades amb la naturalesa de la pràctica, i aquesta diferència anatòmica porta a l’existència de distintes complicacions fisiològiques, psicològiques i sexuals que poden acompanyar a la dona al llarg de la seva vida. Per tant, és important conèixer aquestes diferències per poder realitzar un correcte abordatge sanitari a les dones que es troben en aquesta situació.
Degut a la consideració tabú de la pràctica, l’estat socioeconòmic i la falta de documentació dels països en els que es practica la mutilació, el tema està poc estudiat, per tant, neixen moltes incògnites sobre el procés, els valors i creences de les cultures practicants, les opinions de la gent afectada i les conseqüències de la pràctica. Per aquest motiu i amb l’objectiu d’analitzar les diferències entre les seqüeles fisiològiques, psicològiques i sexuals de les dones africanes que han sofert MGF tipus I, enfront a les que han sofert MGF tipus III, es planteja aquesta recerca bibliogràfica sobre la MGF i tot el que aquesta comporta.
13
Objectius
Objectiu principal:
Analitzar les diferències entre les seqüeles físiques, psicològiques i sexuals de les dones africanes que han sofert MGF tipus I enfront a les que han sofert MGF tipus III.
Objectius específics:
1. Descriure els valors i creences respecte a la MGF de les cultures que donen suport a aquesta pràctica.
2. Identificar quins tipus de MGF predominen als diferents països practicants.
3. Conèixer els efectes fisiològics, psicològics, sexuals i socials de la MGF.
Estratègia de recerca bibliogràfica
S’ha dut a terme una recerca bibliogràfica d’articles publicats des del 2001 fins a l’any 2020 en les bases de dades EbscoHost i PubMed.
Per poder trobar informació rellevant sobre el tema que es vol tractar s’han introduït els descriptors “Circumcision, female / Adverse effects” (MeSH), “Mental Health” (MeSH),
“Sexual Health” (MeSH), “Morbidity” (MeSH). Aquests descriptors s’han conjugat amb els booleanos AND i OR de la següent manera: Circumcision, Female / Adverse effects AND (mental health OR sexual health OR morbidity).
Com a criteris d’inclusió s’han inclòs aquells articles en espanyol o anglès, on els subjectes d’estudi siguin dones africanes que hagin patit MGF i que parlin de les conseqüències físiques, psicològiques, socials o sexuals de la MGF. També s’han
14 considerat estudis que diferencien entre els diferents tipus de MGF i les seqüeles que aquests puguin tenir, i documents qualitatius que tinguin en compte les opinions i creences respecte a la MGF.
Els criteris d’exclusió engloben els estudis que no s’adeqüin als objectius de la revisió, articles d’opinió, cartes d’editor i comentaris.
L’avaluació metodològica de cada article s’ha realitzat amb la escala SIGN per donar un nivell d’evidència (16).
Resultats
La recerca comptava amb un total de 453 articles, un cop aplicat el filtre dels darrers 20 anys s’obté un resultat de 268 articles disponibles entre les dues bases de dades.
D’aquests 268 articles s’han descartat els duplicats, obtenint un total de 153 articles.
Amb la lectura del títol s’han descartat un total de 68 articles. Un cop revisat el resum i la metodologia de recerca s’han descartat aquells que no compleixen amb els criteris d’inclusió.
La recerca final compta amb un recull de 31 articles (Figura 1), d’entre els quals hi ha 7 estudis qualitatius, 6 articles de literatura gris, 5 estudis de casos-controls, 3 cohorts, 1 assaig clínic aleatori, 4 revisions bibliogràfiques, 2 revisions sistemàtiques, 3 metanàlisis (Taula 1).
15 Figura 1: Diagrama de flux de la recerca bibliogràfica
Registres identificats a través de la recerca en les bases de dades
(n= 453)
EBSCO Host (n= 212)
PubMed (n= 241)
Aplicació filtre 20 anys d’antiguitat (n= 268)
Eliminació articles duplicats (n= 153)
Registres revisats (n= 153)
Exclosos 68 articles:
57 el títol no s’adequava a la investigació 5 llenguatge estranger no anglès
6 amb resultats poc clars i/o no comprensible
Articles completa ment revisats (n= 85)
Exclosos 54 articles:
22 no diferencien tipus de MGF 13 no aporten informació nova 16 no parlen del tema d’interès 3 tenen metodologia poc clara
Estudis inclosos a la revisió (n=31)
IDENTIFICACIÓREVISIÓELEGIBILITATINCLOSOS
16 Taula 1: Taula resum articles seleccionats
Any Autor
principal
Lloc Data
recol·lecció de dades
Inclusió de casos
Subjectes d’estudi Rang d’edats
(anys)
Tamany mostral
Tipus d’estudi Nivell evidència / recomanació 2014 Ballesteros et
al.
Murcia 2012 AP
Paritori Hospital
Dones immigrants africanes de països partidaris de MGF
18-36 N=9 Qualitatiu fenomenològic
A
2013 UNICEF New York 2013 - Dones africanes amb
MGF
- - Literatura gris 3
2018 Klein et al. EEUU 2018 PubMed, EBSCOhost, Google Scolar,
Web of
Science
Dones africanes amb MGF
6-49 N= 42 Revisió bibliogràfica
2++
2020 Young et al. EEUU 2020 - Dones africanes amb
MGF
- - Literatura gris 3
2015 Reisel et al. Londres 2014 - Dones africanes amb MGF
15-49 N=24 Revisió bibliogràfica
2++
17
2018 Indraccolo et al.
Itàlia 2018 - Dones africanes amb
MGF
- N=7 Metanàlisi 1+
2013 Iavazzo et al. Grècia 2013 PubMed Scopus
Dones africanes amb MGF
0 – 20 N=
22.052
Revisió sistemàtica
2++
2006 Banks et al. Austràlia 2001- 2003 Centres obstètrics africans
Dones africanes amb MGF
<20 -
≥50
N=
28.393
Casos-Controls 1++
2008 Utz-Billing et al.
Alemanya 2008 - Dones africanes amb
MGF
- - Revisió
bibliogràfica
2++
2020 Pérez-López et al.
Espanya 2020 PubMed, EMBASE, Scopus, Web of Science, Cochrane, African Index Library
Dones africanes amb MGF
- N=15 Revisió
sistemàtica i meta- anàlisi
2++
2017 Esu et al. Nigèria 2015-2016 Cochrane, MEDLINE, Scopus, Web of Science, ClinicalTrials
Dones africanes amb MGF
- N=2 Revisió
sistemàtica
2++
18
2018 Pastor – Bravo et al.
Espanya 2018 Associacions africanes de la Regió de Murcia
Dones africanes amb MGF tipus I II
23-41 N= 14 Qualitatiu fenomenològic
A
2014 Minsart et al. Djibouti 2012- 2014 Clínica de maternitat
Dones africanes amb MGF
- N= 643 Cohorts 2+
2019 Sakeah et al. Ghana 2018 Bawku Municipality and the Pusiga District
Homes i dones de Ghana
15- >50 N= 30 Qualitatiu teoria fonamentada
A
2018 Gebremicheal et al.
Etiòpia 2014 Karamar a
hospital
Dones d’Etiòpia embarassades
<20-
≥30
N= 292 Cohort prospectiu 2+
2019 Buggio et al. Itàlia 1983- 2018 PubMed/
MEDLI NE
Dones africanes amb MGF
- N=14 Revisió narrativa 2++
2018 Köbach et al. Alemanya 2010 Women’s Affairs headquarters, Jijiga
Dones africanes amb MGF
13-17 N= 167 Cohorts 2+
2020 Agboli et al. Bèlgica 2016- 2017 - Dones africanes amb MGF
23-53 N= 15 Qualitatiu inductiu
A
2020 Cappa et al. EEUU 2012 - 2013
Demographic and Health Surveys
Dones africanes amb MGF
15-49 - Qualitatiu etnogràfic
A
19
2018 Ogunsiji et al. Austràlia - - Dones africanes amb MGF a Austràlia
- N= 500 Qualitatiu fenomenològic
A
2013 García et al. EEUU - - Dones africanes amb
MGF
- - Literatura gris 3
2012 Pastor et al. Espanya Gener- maig 2011
- Dones africanes amb
MGF gravades
audiovisualment
2-11 N= 10 Qualitatiu 3
2012 Rouzi et al. Aràbia Saudi
Gener 2000 – novembre 2011
King Abdulaziz University Hospital
Dones de Sudan, Somàlia, Etiòpia, Egipte i Iemen amb MGF practicada, embarassades i amb desinfibulació
31.6 ± 5.9 - 29.7±
6.6
N= 388 Casos-Controls 2+
2016 López et al. Espanya - - Dones amb MGF
(mapa de la MGF)
- - Literatura gris 3
2005 Behrendt et al. Senegal 3 mesos de primavera 2003
Derivats d’una infermera
Dones Senegaleses amb
MGF i dones
senegaleses sense MGF
15-40 N= 47 Casos-Controls 2+
2017 Sección amarilla
Mèxic 2017 - Dones africanes amb
MGF
- - Literatura gris 3
2017 Okusanya et al.
Nigèria 2015 CENTRAL,
MEDLINE, Scopus
Dones amb MGF tipus III
- N= 4 Revisió
sistemàtica i meta- anàlisi
2++
20
2012 Andersson et al.
Regne Unit 2006 - 2010
London Teaching Hospital, women’s services directorate
Dones africanes amb MGF i dondes africanes sense MGF
19-59 N= 128 Casos-Controls 2-
2020 García et al. Illes Balears
2020 - Dones africanes amb
MGF
- - Literatura gris
(GOIB)
3
2010 Berg et al. Noruega 2010 Cochrane, EMBASE, MEDLINE, EPOC, PILOTS, POPLINE
Dones africanes amb MGF
- N= 17 Revisió
sistemàtica
2++
2005 Essén et al. Suïssa 1990-1996 University Hospital, Malmo
Dones africanes amb MGF vs dones no mutilades
- N= 2.554 Casos-Controls 2+
21
Discussió
Valors i creences de les cultures practicants sobre la MGF
La MGF és considerada una pràctica ancestral amb un origen certament desconegut. Varis estudis estan d’acord en que aquest procediment era realitzat antigament pels fenicis, els hitites i els antics egipcis, trobant mòmies d’aquests darrers datades de l’any 200 a.C.
amb evidències d’haver estat circumcidades (7,9). Per altra banda, alguns autors asseguren que durant els segles XIX i XX a Anglaterra i Estats Units es procedia a la MGF com a càstig per tractar casos que llavors eren descrits com “desviació femenina”, com puguin ser la masturbació femenina o el lesbianisme (17). En canvi, altres estudis recullen motius diferents relacionats amb la MGF, aquests eren de identificació de grup, de manera que es podia identificar a les dones d’una ètnia concreta segons si havien patit la pràctica o no (4,7).
Alguns autors estan d’acord en que actualment la MGF té un gran component sociocultural, ja que s’entén la MGF com un ritu de pas de la infància a la vida adulta i a la maduresa sexual, per aquest motiu es duu a terme en nines d’entre 0 i 15 anys, normalment abans de la primera menstruació (3,18). En canvi, uns altres estudis defensen que es practica baix el marc psicosexual amb la creença de que la mutilació redueix la promiscuïtat de la dona (1,9,19) i la prepara per la vida d’esposa, perquè sigui pura, fidel i no tingui relacions prematrimonials, ja que es considera que la dona no mutilada no pot controlar els seus desitjos sexuals, per aquest motiu és infidel i bruta (7). D’aquesta manera es pot tenir control sobre la vida sexual de la dona, per així perpetrar la desigualtat de gènere dins la societat patriarcal (9).
Per altra banda, varis autors afirmen que la pressió social és un motiu de pes per dur a terme la MGF (3,4,7,10,17,19). A més, un estudi recull que al circumcidar a les filles, la família rep una posició social acceptable i fins i tot s’ha vist que pot rebre una recompensació econòmica (9). Tot el contrari passa si les filles no estan circumcidades, tant elles com la família s’enfronten al rebuig per part de la seva comunitat, amics i familiars (7).
22 Segons la majoria d’autors, a les zones partidàries de la mutilació genital femenina es creu que la pràctica pot dur beneficis de salut, estètica i higiene a les dones sotmeses a la pràctica (3,4,9,11,17,19). No obstant, un estudi aporta que alguns creients, tant cristians, com jueus o musulmans defensen que la MGF és una qüestió religiosa i que Déu no acceptarà les oracions de les dones no mutilades perquè són considerades impures (7).
La cultura i la tradició també juguen un paper important en la realització de la pràctica, demostrat en un estudi que recull opinions respecte a la MGF on les respostes sustenten que no es pot opinar sobre el procediment perquè és part de la seva cultura (18). Tan enraigada està la MGF a la tradició dels països practicants que es coneix un antic poema somali que diu que la dona ha de passar per tres moments de dolor a la vida: la circumcisió, la nit de bodes i el naixement d’un fill (20).
De cara a la terminologia de la circumcisió, alguns estudis mostren que varia segons l’origen de la població, per exemple, els egipcis li donen el nom de sunna, que significa
“tradició”, mentre que a Gàmbia, Sierra Leone i Kènia entenen la MGF com iniciación, ceremonia Bundu i purificar respectivament (14). Altres autors recullen diferents termes per designar la practica, com són ñyakaa, duare o corte (18).
Varis estudis estan d’acord en que tradicionalment la persona encarregada de dur a terme el procediment és una dona major del poblat amb un gran estatus social, que rep diferents noms segons la zona, alguns d’ells són Dambo, Buankisa (18) o Daya (14).
Segons un article, la persona que acompanya a la nina durant tot el procés de la mutilació és la padrina paterna, però la persona que decideix que es dugui a terme la pràctica és el pare (18). En canvi, un altre estudi afirma que a vegades els pares no estan involucrats en la decisió, sinó que és la padrina o la tia qui decideix que es dugui a terme la mutilació (8).
La MGF de manera més propera: donant veu
Al llarg del temps s’han realitzat diversos estudis qualitatius per donar veu a les dones sotmeses a la MGF amb l’objectiu de conèixer la seva experiència i els seus sentiments al respecte.
Amb un estudi comentat anteriorment es pot veure que la mutilació genital femenina està molt arrelada a la tradició, ja que el ritual va passant de generació en generació sense ser
23 qüestionat i baix la creença de que si la família es fa, no és dolent. Tot i així s’ha vist que és un tema tabú entre la població, ja que no se’n parla a la família, simplement es fa (18).
Altres autors afirmen que la MGF porta una sèrie de trastorns de la imatge personal, que duen a l’avergonyiment del propi cos de la dona sotmesa a circumcisió i a un recurrent pensament de sentir-se incompleta (2,21).
Reflexions i pensaments de dones d’Àfrica de l’Est i de l’Oest, on la MGF es practica comunament, reforcen el que ja s’ha explicat sobre els motius de la MGF, com per exemple, una participant explica que ella mateixa va demanar que se li practiqués la MGF perquè estava cansada de ser exclosa del grup d’amics. Una altra participant comenta que a casa no es parla d’aquest tema tabú, simplement es fa i a més es prohibeix parlar-ne, també aporta que una dona ha de ser tallada perquè si no anirà darrera qualsevol home que tingui al davant i no serà pura (4).
En un document de la OMS es pot trobar el testimoni d’una nina que va anar a visitar a uns familiars pensant que anaven de vacances i que posteriorment li van comunicar que li practicarien la MGF (20).
Tipus de Mutilació Genital Femenina segons la zona geogràfica
S’ha vist que segons el grup ètnic i la zona geogràfica varia la prevalença de la pràctica, de la mateixa manera que la severitat d’aquesta.
Així doncs, varis autors localitzen la màxima prevalença de MGF a la zona d’Àfrica Oriental; amb un 98% a Somàlia, 93% a Djibouti, 91% a Egipte, 89% a Eritrea, 88% a Sudan i 74% a Etiòpia; seguida d’Àfrica Occidental amb un 96% a Guinea, 89% a Mali, 88% a Sierra Leone, 76% a Gàmbia i Burkina Faso i 69% a Mauritània; a l’Àfrica central hi ha un percentatge d’entre 26-50% a països com Txad, Nigèria o la República Centreafricana, mentre menys d’un 10% en zones com Níger o Camerun, deixant l’Àfrica del Nord i la del Sud com zones amb menor nombre de casos (1,10).
La distribució dels diferents tipus de MGF és complicada i no es troba molta bibliografia al respecte, ja que dins un mateix país hi ha diferents ètnies practicant diferents tipus de MGF. Segons un estudi, a Àfrica Oriental predomina la forma més severa de MGF (tipus III), alguns països d’aquesta regió són Eritrea, les ètnies issa i àfar de Djibouti, la majoria d’ètnies de Kènia, Somàlia i Sudan, mentre que a l’Àfrica occidental predominen els tipus I II, com per exemple a Burkina Faso, Camerun, Mauritània, Nigèria i Sierra Leone,
24 veient una relació entre els països on més es practica la MGF i la forma més severa de la pràctica, mentre que a les zones amb menor prevalença predomina un tipus més lleuger de MGF.
Etiòpia té una gran varietat d’ètnies que practiquen diferents tipus de MGF: les ètnies amhara, tigrinya i musulmana jeberti practiquen el primer tipus de MGF; els gurage, oromo i shankila es decanten més per la MGF tipus II i els àfar i harare practiquen la MGF tipus III. A Gàmbia els mandinga, hausa, jola i sarahuli són partidaris de la MGF tipus II, mentre que els fula i els bambaras realitzen la tipus III.
Per una altra banda, a l’Orient Mitjà la MGF tipus I/II predomina a Iraq i la MGF tipus III es troba present a Iemen i Oman (22).
Efectes de la MGF
S’ha demostrat que la resecció total o parcial dels genitals femenins no porten cap tipus de benefici fisiològic per la salut de les dones que han estat sotmeses a la pràctica, l’únic benefici que s’ha vist és l’acceptació social que comporta el procediment. D’aquesta manera varis autors conclouen que la MGF provoca una sèrie de conseqüències negatives tant fisiològiques com psicològiques i sexuals. (1,3,4,7,8,18)
Els autors estan d’acord en que durant el procediment les nines tenen sentiments de por, xoc emocional, dolor intens, se senten indefenses i impotents davant la situació (5,8,9,21,23), i moltes al no haver estat avisades del que se’ls hi realitzaria, no saben el que està passant, per tant, se sumen sentiments d’angoixa i incertesa (20).
Els estudis consultats afirmen que les conseqüències més immediates són dolor, hemorràgia que pot conduir a anèmia i fins i tot a xoc hipovolèmic i mort (2,8,9). Al realitzar-se amb estris no estèrils com tisores, ganivets o fulles d’afaitar, que fins i tot comparteixen entre varies nines (2–5), la complicació més probable és la septicèmia amb infeccions com Staphilococus, Chlamydia, malaltia del tètanus, VIH o el virus de l’herpes simple (3). També es podria donar el cas de patir gangrena per la mala curació de la ferida (24). Varis estudis coincideixen en que la majoria de les nines que se sotmeten a la MGF es fracturen la clavícula, el fèmur o l’húmer degut a que en el moment que ofereixen resistència durant el procediment es veuen immobilitzades amb força (8,9,22).
Actualment s’està debatent sobre la medicalització de la MGF, és a dir, seguir perpetrant la pràctica però a mans de professionals sanitaris, amb mesures higièniques i amb
25 medicació i cures adients. Aquest debat compta amb autors a favor, que defensen que d’aquesta manera es reduiran les complicacions que porta la mutilació (25), i autors en contra, que no entenen aquest abordatge com una solució perquè ho segueixen veient com una violació dels drets humans (9).
Varis estudis confirmen que la seqüela anatòmica que pot quedar després de la MGF és un teixit mal cicatritzat anomenat queloide a la zona vaginal, que comporta una de les principals conseqüències a llarg termini (2,7). A més, alguns autors afirmen que aquesta cicatriu pot ser dolorosa i obstruir la vagina (24). Segons una revisió bibliogràfica, el que també pot passar és la creació d’un neuroma, és a dir, que els nirvis quedin atrapats a la cicatriu, cosa que provoca un dolor intens, sobretot durant les relacions coitals (3).
De cara als efectes psicològics, aquest teixit queloide comentat anteriorment provoca sentiments de vergonya i ansietat relacionada amb el rebuig del propi cos. Els autors estan d’acord en que la pràctica pot dur a les dones a tenir majors nivells d’ansietat i depressió, així com majors nivells d’estrès post-traumàtic o desordres psíquics com psicosis, en comparació a dones que no han rebut la mutilació (2,5,23). Altres autors puntualitzen que la presència de MGF pot dur a una pèrdua de la confiança entre la nina i els seus pares (26).
Un altre camp que es veu afectat segons diferents estudis consultats és el de la sexualitat, ja que al seccionar part de l’aparell reproductor femení se seccionen algunes terminacions nervioses encarregades de transmetre plaer, per aquest motiu, les dones circumcidades no tenen la mateixa capacitat d’estimulació i excitació que les no mutilades, per tant, existeix un deteriorament del funcionament sexual (2,27,28).
Diferències en els efectes segons el tipus de MGF
Com s’ha comentat anteriorment, hi pot haver diferències entre els tipus de MGF practicada, tant en el procediment com en les seqüeles que implica.
Alguns autors aporten evidència a aquesta qüestió, ja que informen de certes diferències entre els tipus de MGF i la manera de dur a terme el ritual. Les nines sotmeses a MGF tipus II/III reporten haver estat amb les cames embenades juntes de 2 a 40 dies, dins aquest grup, algunes diuen haver estat aïllades fora menjar ni beure durant 30 dies. En canvi, les nines amb la MGF tipus I confirmen haver estat amb les cames embenades d’igual
26 manera, però de 1 a 10 dies, i algunes diuen haver estat aïllades 20 dies o privades de menjar i beure durant uns 12 dies (5).
Dins el mateix article s’ha vist que les complicacions a curt i llarg termini varien en funció de la severitat del procediment, ja que les dones amb MGF tipus I expressen haver sentit dolor, sagnat excessiu i infeccions en menor grau que les dones amb MGF tipus III, de la mateixa manera que la MGF tipus I pareix que presenta menors problemes urinaris, dolor pèlvic, menys problemes menstruals i un dolor coital inferior que la MGF tipus III (5).
Per altra part, alguns autors apunten una diferència relacionada amb la naturalesa de la pràctica, ja que a la MGF tipus I se secciona el clítoris i a la MGF tipus III es seccionen els llavis i en alguns casos es tanca l’orifici vaginal deixant sols una petita cavitat que, al ser tant petita, implica una sèrie de complicacions, entre elles, continues infeccions del tracte urinari per creixement de bactèries genitals o una menstruació lenta, dolorosa i mal olent deguda al lent flux menstrual i a la consegüent acumulació de sang residual (8).
Varis estudis relacionen la major freqüència de infeccions del tracte urinari (ITU), abscessos, infeccions genitourinàries o infeccions de transmissió sexual com l’VIH o l’Hepatitis B amb la MGF tipus III (8,9,17,24), només un d’aquests estudis hi troba la causa al sagnat durant les relacions sexuals (17).
De cara a les complicacions ginecològiques i sexuals, aquestes també són superiors a mesura que augmenta la severitat de MGF, alguns autors ho confirmen dient que el tipus III és el que té major probabilitat de rebre una cesària d’urgència, la necessitat d’un part instrumentalitzat (29,30), igual que té un risc relatiu (RR) superior de patir una hemorràgia post-part que les dones amb MGF tipus I, sent aquest 1.96 i 1.03 respectivament (30). Seguint amb aquest estudi de casos i controls, s’ha pogut extreure que el tipus de MGF també afecta a l’estança hospitalària, a la necessitat de resurrecció del nounat i a la mortalitat d’aquest, tenint un RR superior les dones amb MGF tipus III que les que han patit clitoridectomia (30).
La infertilitat també és un tema a comentar, segons els autors d’un estudi, es creu que les dones amb MGF tipus III tenen un risc d’infertilitat de 25-30% superior degut a raons tant anatòmiques com psicològiques (9), varis estudis creuen que la infertilitat està relacionada amb l’opressió de la vagina, l’estrès, els problemes de parella, el dolor coital i la frustració de la dona (9,31). Aquest darrer estudi citat també relaciona la infertilitat amb la infecció genital que es genera durant la mutilació. No obstant això, altres autors associen la infertilitat amb les continues infeccions ginecològiques que pateixen les dones infibulades (8).
27 La incògnita que menys clara ha quedat respecte al tema tractat és si el tipus de MGF afecta a l’APGAR del nounat o no, ja que alguns autors recolzen l’existència de diferents puntuacions APGAR segons la severitat de la pràctica (32), mentre que altres estudis conclouen que la diferència no és estadísticament significativa (11,30). De la mateixa manera hi ha variacions respecte les opinions sobre al pes dels nadons si la mare ha estat mutilada o no, ja que en algun estudi es comenta que si que existeix aquesta relació (34), mentre que altres no estan d’acord (9,12,30). Per altra banda, alguns d’aquests estudis afirmen la relació entre la infibulació i la necessitat de RCP neonatal (30,32).
La majoria d’autors estan d’acord en que la principal complicació de la infibulació és l’obstrucció durant el part, complicació atribuïda als tipus II i III (3,11,30,33). A més, alguns estudis relacionen aquesta complicació amb la poca elasticitat de la cicatriu queloide que queda després del procediment, i per tant, la incapacitat per expandir-se correctament i com a conseqüència produir un esquinçament perineal (3,11,30). En canvi, altres autors defensen que el teixit queloide no és suficientment fort com per no ser dilatat durant les contraccions uterines, igual que la cicatriu del tall de l’episiotomia de parts anteriors, els autors diuen que aquestes cicatrius no afecten a la elasticitat del canal del part, per tant, esmenten que no existeix relació entre la MGF tipus III i la obstrucció durant el part (34).
Un altre tema en desacord és el de la desinfibulació, procediment quirúrgic que consisteix en la re-obertura de la vagina en el cas de la infibulació, aquesta tècnica es realitza a la majoria de les dones sotmeses a MGF tipus III, encara que es troba en discordança entre els autors, ja que alguns estudis creuen que és eficient per tractar i/o prevenir complicacions, com les recurrents infeccions del tracte genitourinari o per millorar l’experiència durant el part (3,12,33), mentre que altres no veuen aquesta relació (35) o apunten que la desinfibulació suposarà una nova infibulació postpart, i afirmen que aquesta successió repetitiva pot ocasionar una anèmia crònica (9).
Seguint amb les complicacions sexuals, varis estudis han confirmat la diferència que hi ha en la qualitat de vida sexual de les dones mutilades respecte a les que no hi estan, de la mateixa manera que se sap que les dones infibulades presenten menor puntuació en el qüestionari validat sobre la qualitat de vida sexual (SQOL-F) que les MGF tipus I o II (27,28).
Per acabar amb aquest tipus de complicacions, cal afegir que els resultats d’un estudi mostren una relació entre la MGF tipus III i la presència de meconi en el líquid fetal, el
28 que segons les seves fonts pot suposar infeccions perinatals, troballa no comentada en cap altre estudi trobat (36).
De cara a la salut mental de les dones mutilades, varis estudis extreuen una relació entre l’efecte de la mutilació i el nombre de moments traumàtics de la vida, aquesta relació indica que les dones amb MGF tipus II i III tenen major risc de patir símptomes d’estrès posttraumàtic (5,26) i trastorns mentals com depressió, ansietat o problemes de memòria que les dones amb MGF tipus I (23), mentre que altres autors afirmen que les dones mutilades presenten flashbacks del moment de la mutilació (2).
Un d’aquests estudis aporta informació nova respecte a la salut mental de les dones mutilades, explica que l’eix hipotàlem-hipòfisis-suprarenal (HPA), regulador de les reaccions d’estrès en l’exposició de trauma, es pot veure permanentment afectat en casos de factors estressants greus com pugui ser la MGF, és per això que s’estudien les alteracions neuroendocrinològiques a llarg termini mitjançant els nivells de cortisol capil·lar (HCC), que actua de marcador biològic de l’estrès. Els resultats d’aquest estudi indiquen que les dones amb formes més severes de MGF tenen nivells de cortisol capil·lar més alts (5).
Limitacions de la recerca
Degut a la consideració tabú de la pràctica i l’estat socioeconòmic dels països practicants, la recerca s’ha vist limitada per la falta d’informació i d’investigació. També s’ha d’apuntar que a aquesta recerca hi ha estudis qualitatius, per tant, no es pot valorar l’evidència científica que tenen, a més de que, al ser entrevistes personals, hi pot haver biaix de la informació.
Conclusions
La MGF és una pràctica il·legal, atès que és considerada un atemptat contra la integritat física de la dona, però tot i així es segueix practicant vist que la tradició, la pressió social i les creences religioses pesen més que el marc legal per aquelles persones practicants.
La recerca també ha confirmat l’existència de diferències en els efectes que provoca la MGF en funció del seu tipus, sent la infibulació el tipus de MGF amb més complicacions fisiològiques i psicosexuals, que van des de major temps de recuperació post cerimònia fins a més risc d’infeccions genitourinàries, major risc de patir infertilitat i necessitat
29 d’estança hospitalària superior als altres tipus de MGF, major ràtio de necessitat de cesària urgent i/o hemorràgia postpart en el tipus III.
De cara a la salut mental, les dones que pateixen MGF tipus III refereixen tenir més signes d’estrès posttraumàtic, depressió i ansietat que la resta de tipus.
Encara existeixen moltes incògnites sobre la mutilació, com per exemple l’afectació que té sobre l’APGAR dels nounats o si la desinfibulació és una bona opció per millorar la qualitat de vida de les dones infibulades. Igualment, no s’ha arribat a un consens sobre la medicalització de la MGF.
És important saber aquestes diferències per poder realitzar un correcte abordatge sanitari a les dones que es trobin en aquesta situació, tant a nivell hospitalari com d’atenció primària. Aquesta assistència sanitària s’ha de fer des d’un punt de vista integral i transcultural.
Tot i la gran quantitat de resultats obtinguts, encara és necessària molta investigació sobre el tema, i més important encara, molta visibilització i conscienciació sobre aquest problema d’escala mundial.
Bibliografia
1. García Moreno C, Guedes A, Knerr W. Comprender y abordar la violencia contra las mujeres. Femicidio. Organ Panam la Salud. 2013;1–12.
2. Buggio L, Facchin F, Chiappa L, Barbara G, Brambilla M, Vercellini P.
Psychosexual Consequences of Female Genital Mutilation and the Impact of Reconstructive Surgery: A Narrative Review. Heal Equity [Internet]. 2019 May;3(1):36–46. Available from:
https://www.liebertpub.com/doi/10.1089/heq.2018.0036
3. Klein E, Helzner E, Shayowitz M, Kohlhoff S, Smith-Norowitz TA. Female Genital Mutilation: Health Consequences and Complications—A Short Literature Review. Obstet Gynecol Int [Internet]. 2018 Jul 10;2018:1–7. Available from:
https://www.hindawi.com/journals/ogi/2018/7365715/
4. Agboli AA, Richard F, Aujoulat I. “When my mother called me to say that the time of cutting had arrived, I just escaped to Belgium with my daughter”:
identifying turning points in the change of attitudes towards the practice of female genital mutilation among migrant women in Belgium. BMC Womens
30 Health. 2020 May;20(1):107.
5. Köbach A, Ruf-Leuschner M, Elbert T. Psychopathological sequelae of female genital mutilation and their neuroendocrinological associations. BMC Psychiatry.
2018;18(1).
6. Justicia MDE. Código Penal y legislación complementaria. 2020.
7. Sakeah E, Debpuur C, Aborigo RA, Oduro AR, Sakeah JK, Moyer CA.
Persistent female genital mutilation despite its illegality: Narratives from women and men in northern Ghana. Enuameh YAK, editor. PLoS One [Internet]. 2019 Apr 22;14(4):e0214923. Available from:
https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0214923
8. Young J, Nour NM, Macauley RC, Narang SK, Johnson-Agbakwu C. Diagnosis, Management, and Treatment of Female Genital Mutilation or Cutting in Girls.
Pediatrics [Internet]. 2020 Aug;146(2):e20201012. Available from:
http://pediatrics.aappublications.org/lookup/doi/10.1542/peds.2020-1012 9. Utz-Billing I, Kentenich H. Female genital mutilation: an injury, physical and
mental harm. J Psychosom Obstet Gynecol [Internet]. 2008 Jan 7;29(4):225–9.
Available from:
http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/01674820802547087
10. Matters RH, Matters RH. Female Genital Mutilation / Cutting : a statistical overview and exploration of the dynamics of change Author ( s ): United Nations Children ’ s Fund and Geeta Rao Gupta Source : Reproductive Health Matters , Vol . 21 , No . 42 , New development paradigms. 2017;21(42):184–90.
11. Gebremicheal K, Alemseged F, Ewunetu H, Tolossa D, Ma’alin A,
Yewondwessen M, et al. Sequela of female genital mutilation on birth outcomes in Jijiga town, Ethiopian Somali region: a prospective cohort study. BMC Pregnancy Childbirth [Internet]. 2018 Dec 20;18(1):305. Available from:
https://bmcpregnancychildbirth.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12884-018- 1937-4
12. Rouzi AA, Al-Sibiani SA, Al-Mansouri NM, Al-Sinani NS, Al-Jahdali EA, Darhouse K. Defibulation during vaginal delivery for women with type iii female genital mutilation. Obstet Gynecol. 2012;120(1):98–103.
13. Gay AL. Mapa MGF 2016. 2016.
14. Pastor MM, Almansa P, Ballesteros C, Pastor J. Contextualizacion de la mutilación genital femenina desde. Enfermería Glob [Internet]. 2012;(25):426–
31 39. Available from:
https://revistas.um.es/eglobal/article/view/eglobal.11.1.143201/128631 15. Kaplan Marcusan A, Torán Monserrat P, Bedoya Muriel MH, Bermúdez
Anderson K, Moreno Navarro J, Bolíbar Ribas B. Las mutilaciones genitales femeninas: reflexiones para una intervención desde la atención primaria.
Atención Primaria. 2006;38(2):122–6.
16. Scottish Intercollegiate Guidelines Network. Sign 50. Diversity [Internet].
2011;(November):2–105. Available from:
www.sign.ac.uk/guidelines/published/numlist.html.
17. Iavazzo C, Sardi TA, Gkegkes ID. Female genital mutilation and infections: a systematic review of the clinical evidence. Arch Gynecol Obstet. 2013 Jun;287(6):1137–49.
18. Ballesteros Meseguer C, Almansa Martínez P, Pastor Bravo M del M, Jiménez Ruiz I. La voz de las mujeres sometidas a mutilación genital femenina en la Región de Murcia. Gac Sanit [Internet]. 2014 Jul;28(4):287–91. Available from:
https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0213911114000478
19. Cappa C, Thomson C, Murray C. Understanding the association between parental attitudes and the practice of female genital mutilation among daughters. Eriksson K, editor. PLoS One [Internet]. 2020 May 21;15(5):e0233344. Available from:
https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0233344
20. Femenina G. 8 PUNTOS PARA ENTENDER QUÉ ES. 2021;1–6.
21. Pastor-Bravo MDM, Almansa-Martínez P, Jiménez-Ruiz I. Living with
mutilation: A qualitative study on the consequences of female genital mutilation in women’s health and the healthcare system in Spain. Midwifery [Internet].
2018 Nov;66:119–26. Available from:
https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0266613818302389 22. Las EN, Balears I. Mutilación genital femenina. 2020; Available from:
https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/female-genital-
mutilation%0Ahttps://www.uab.cat/servlet/BlobServer?blobtable=Document&bl obcol=urldocument&blobheader=application/pdf&blobkey=id&blobwhere=1345 806885787&blobnocache=true.
23. Behrendt A, Moritz S. Posttraumatic stress disorder and memory problems after female genital mutilation. Am J Psychiatry. 2005;162(5):1000–2.
24. Reisel D, Creighton SM. Long term health consequences of Female Genital
32 Mutilation (FGM). Maturitas [Internet]. 2015;80(1):48–51. Available from:
http://dx.doi.org/10.1016/j.maturitas.2014.10.009
25. Shell-Duncan B. The medicalization of female “circumcision”: harm reduction or promotion of a dangerous practice? Soc Sci Med. 2001 Apr;52(7):1013–28.
26. Berg R, Denison E FA. Psychological, social and sexual consequences of female genital mutilation/cutting( FGM/C) [Internet]. A systematic REview of
Quantititative Studies. 2010. Available from: www.kunnskapssenteret.no 27. Pérez-López FR, Ornat L, López-Baena MT, Pérez-Roncero GR, Tajada-Duaso
MC, Chedrau P. Association of female genital mutilation and female sexual dysfunction: A systematic review and meta-analysis. 2020; Available from:
https://doi.org/10.1016/j.ejogrb.2020.09.031
28. Andersson SHAA, Rymer J, Joyce DW, Momoh C, Gayle CM. Sexual quality of life in women who have undergone female genital mutilation: A case-control study. BJOG An Int J Obstet Gynaecol. 2012 Dec;119(13):1606–11.
29. Okusanya BO, Oduwole O, Nwachuku N, Meremikwu MM. Deinfibulation for preventing or treating complications in women living with type III female genital mutilation: A systematic review and meta-analysis. Int J Gynecol Obstet
[Internet]. 2017 Feb;136:13–20. Available from:
http://doi.wiley.com/10.1002/ijgo.12056
30. Banks E, Meirik O, Farley T, Akande O, Bathija H, Ali M. Female genital mutilation and obstetric outcome: WHO collaborative prospective study in six African countries. Lancet (London, England). 2006 Jun;367(9525):1835–41.
31. Almroth L, Elmusharaf S, El Hadi N, Obeid A, El Sheikh MAA, Elfadil SM, et al. Primary infertility after genital mutilation in girlhood in Sudan: A case-control study. Lancet. 2005;366(9483):385–91.
32. Indraccolo U, Indraccolo SR, Greco P, Fedeli P. The Journal of Maternal-Fetal &
Neonatal Medicine Correlations between the proportion of type III female genital mutilations in the series and adverse obstetric outcomes: a short meta-analysis Correlations between the proportion of type III female genital. 2018; Available from:
https://www.tandfonline.com/action/journalInformation?journalCode=ijmf20 33. Esu E, Udo A, Okusanya BO, Agamse D, Meremikwu MM. Antepartum or
intrapartum deinfibulation for childbirth in women with type III female genital mutilation: A systematic review and meta-analysis. Int J Gynecol Obstet
33 [Internet]. 2017 Feb;136:21–9. Available from:
http://doi.wiley.com/10.1002/ijgo.12055
34. Essén B, Sjöberg N-O, Gudmundsson S, Östergren P-O, Lindqvist PG. No association between female circumcision and prolonged labour: a case control study of immigrant women giving birth in Sweden. Eur J Obstet Gynecol Reprod Biol [Internet]. 2005 Aug;121(2):182–5. Available from:
https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0301211504006591
35. Effa E, Ojo O, Ihesie | Austin, Meremikwu MM. Deinfibulation for treating urologic complications of type III female genital mutilation: A systematic review.
Int J Gynecol Obs. 2017;136:30–3.
36. Minsart A-FF, N’guyen T-SS, Ali Hadji R, Caillet M. Maternal infibulation and obstetrical outcome in Djibouti. J Matern Neonatal Med. 2015;28(14):1741–6.
Annexes
Annex 1: Ballesteros Meseguer C, Almansa Martínez P, Pastor Bravo M del M, Jiménez Ruiz I. La voz de las mujeres sometidas a mutilación genital femenina en la Región de Murcia. Gac Sanit [Internet]. 2014 Jul;28(4):287–91.
Es tracta d’un estudi qualitatiu realitzat al 2012 a partir d’una entrevista estructurada de resposta oberta a dones que han patit MGF residents a Murcia amb almenys una filla.
L’objectiu d’aquest estudi és explorar les percepcions d’un grup de dones sotmeses a MGF sobre la seva salut sexual i reproductiva, amb la finalitat de considerar l’impacte que provoca la pràctica a les relacions de parella, l’embaràs i el part, així com la repercussió social que duu la MGF.
Annex 2: Matters RH, Matters RH. Female Genital Mutilation / Cutting : a statistical overview and exploration of the dynamics of change Author ( s ): United Nations Children ’ s Fund and Geeta Rao Gupta Source : Reproductive Health Matters , Vol . 21 , No . 42 , New development paradigms. 2017;21(42):184–90
Article de literatura gris, realitzat el 2013 que parla sobre les dinàmiques de canvi que pateix la MGF, igual que de la prevalença d’aquesta pràctica als diferents països africans.
34 Explica que la MGF és una pràctica relacionada amb les normes socials de les cultures practicants que està en constant moviment i que, actualment, es veu una disminució en alguns països.
L’article té una visió general estadística sobre la MGF, a partir del qual s’ha realitzat un altre document d’aquesta recerca (Gay AL. Mapa MGF).
Annex 3: Klein E, Helzner E, Shayowitz M, Kohlhoff S, Smith-Norowitz TA. Female Genital Mutilation: Health Consequences and Complications—A Short Literature Review. Obstet Gynecol Int [Internet]. 2018 Jul 10;2018:1–7.
Revisió bibliogràfica del 2018 on es comenta que la MGF, contràriament a la circumcisió masculina, no obté beneficis per la salut i tampoc es realitza per motius sanitaris. Explica que existeix una pressió social que fa que la pràctica es mantingui arrelada a la cultura com un ritual de pas a la vida adulta. Aquest fenomen fa que la MGF es converteixi en un problema de salut pública amb necessitat d’abordatge cultural.
L’objectiu d’aquesta revisió és comparar fonts bibliogràfiques sobre la pràctica i els resultats negatius que comporta, així com explorar el fenomen que perpetua la costum.
Finalment conclou dient que és possible eliminar la MGF si es dirigeixen els recursos de manera eficient i que les futures intervencions haurien d’explorar els efectes de les estratègies d’intervenció per prevenir-la.
Annex 4: Young J, Nour NM, Macauley RC, Narang SK, Johnson-Agbakwu C.
Diagnosis, Management, and Treatment of Female Genital Mutilation or Cutting in Girls. Pediatrics [Internet]. 2020 Aug;146(2):e20201012.
Informe clínic (literatura gris) de l’any 2020 que recull informació com que la MGF pot estar associada a una morbiditat i mortalitat significatives i no a cap benefici per la salut.
Tot i els nuls beneficis, aquesta pràctica encara es realitza en diferents zones d’Àsia, Àfrica, Orient Mitjà i algunes zones d’Europa. Els motius de la pràctica es deuen a qüestions religioses, valors i creences i tradició.
L’objectiu d’aquest registre de dades és educar als professionals d’AP sobre l’aparició continuada de la MGF, la població de risc, el diagnòstic, les complicacions, les opcions de tractament i l’assessorament cultural.
35 Acaba dient que la MGF és un problema complex i els professionals sanitaris poden identificar la MGF a través d’exàmens genitals externs a cada cita. També recomana que els sanitaris que no se sentin còmodes o preparats per diagnosticar MGF ho consultin amb un especialista pediàtric. Finalment comenta que la comunicació entre l’equip assistencial i la família d’origen és molt important per poder abordar la MGF o el risc d’aquesta correctament.
Annex 5: Gebremicheal K, Alemseged F, Ewunetu H, Tolossa D, Ma’alin A, Yewondwessen M, et al. Sequela of female genital mutilation on birth outcomes in Jijiga town, Ethiopian Somali region: a prospective cohort study. BMC Pregnancy Childbirth [Internet]. 2018 Dec 20;18(1):305.
Estudi de cohorts realitzar al 2014 a través de qüestionaris d’elaboració pròpia. Aquest estudi comenta que tot i els esforços per erradicar la MGF, aquesta pràctica segueix encara present a molts països d’Àfrica i a Àsia i Orient Mitjà, i tot i que la MGF no es realitzi amb intenció de fer mal, els seus efectes físics, psicològics i sexuals són tractats com un acte de violència contra les dones i nines.
Aquest article defensa que les dones amb MGF són més propenses a sofrir complicacions obstètriques en relació a les dones no mutilades, com ara són obstrucció, esquinçament perineal, hemorràgia postpart i cesària urgent. Pareix haver una relació directament proporcional entre les complicacions i els tipus de MGF.
Annex 6: Reisel D, Creighton SM. Long term health consequences of Female Genital Mutilation (FGM). Maturitas [Internet]. 2015;80(1):48–51.
Revisió bibliogràfica del 2014 que explica que degut a l’alt nombre de casos de MGF existents, els professionals sanitaris necessiten tenir consciència sobre la pràctica i, per aconseguir-ho, han de ser conscients de l’impacte de la MGF sobre la salut i entendre com les intervencions sanitàries poden reduir aquest impacte.
L’objectiu d’aquesta revisió és descriure els efectes de la MGF i aportar suggeriments per futures investigacions.
Acaba dient que la prevenció de la MGF és molt important per reduir l’impacte de les seqüeles i que, actualment ja viuen amb efectes sobre la salut una gran quantitat de dones,
