Escola Politècnica Superior Memòria del Treball de Fi de Grau
Comportament en camp de distintes combinacions patró varietat a varietats de vinificació blanques autòctones de les Illes
Balears.
Gaspar Tauler Alemany
Grau de Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural
Any acadèmic 2018-19
DNI de l’alumne: 43204992K
Treball tutelat per Jose Mariano Escalona Lorenzo i Hipólito Medrano Gil Departament de Biologia
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats
exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
X X
Paraules clau del treball:
Vitis vinifera, portaempelt, varietat, dèficit hídric, fenologia, creixement vegetatiu.
2
3
INDEX
Resum ... 5
Index de taules ... 6
Index de figures ... 6
1. Introducció ... 9
1.1 Historia de la vinya en les Illes Balears ... 9
1.2 Les varietats autòctones ... 10
1.3 El portaempelt ... 12
1.4 Adaptació a la sequera ... 13
2. Objectius ... 14
3. Material i mètodes ... 15
3.1 Condicions experimentals ... 15
• Descripció de la parcel·la... 15
• Condicions climàtiques ... 16
• Característiques del sòl ... 18
3.2 Material vegetal ... 18
• Varietats ... 18
• Portaempelts ... 21
3.3 Disseny experimental: ... 25
3.4 Metodologia ... 26
• Fenologia ... 26
• Creixement vegetatiu ... 26
• Potencial hídric i fotosíntesis ... 27
• Producció ... 28
• Anàlisi estadístic ... 28
4. Resultats ... 29
4.1 Fenologia ... 29
4.2 Potencial hídric i fotosíntesis ... 32
4.3 Creixement vegetatiu ... 39
• Taxa d’elongació de tija ... 39
• Taxa d’aparició de fulles ... 41
4.4 Producció ... 44
5. Discussió ... 48
6. Conclusions ... 53
4
7. Agraïments ... 54 8. Bibliografia ... 55
5
Resum
En la actualitat, en les Illes Balears hi ha un increment de les hectàrees de vinya sembrades. S’està apostant per les varietats de vinificació autòctones, que en molts de casos s’estan recuperant i autoritzant les seves plantacions. L’objectiu del treball va ser comparar la fenologia, el creixement vegetatiu i l’adaptació a la sequera de les varietats autòctones Malvasia, Giró ros, Argamussa i Prensal blanc, cada una empeltada sobre R110, 140R i 1103P. En la fenologia, la varietat més primerenca va ser la Malvasia i el portaempelts R110 s’avançava en l’entrada als tres estadis fenològics mesurats. En el creixement vegetatiu la Malvasia va presentar un major creixement vegetatiu. En canvi els portaempelts no mostraren diferències significatives. En l’adaptació la sequera el 140R va mostrar una millor adaptació. Tots els portaempelts tenien un potencial hídric sense diferències significatives, però el 140R mostrava una major fotosíntesi. La Malvasia va ser la que patí un major estrès hídric.
Abstract
Currently, in the Balearic Islands there is an increase in the hectares of vineyards planted.
Betting on autochthonous winemaking varieties, which in many cases are recovering and authorizing their plantations. The objective of the work was to compare phenology, vegetative growth and the adaptation to the drought of native varieties Malvasia, Giró ros, Argamussa and Prensal blanc, each grafted on R110, 140R and 1103P. In phenology, the earliest variety was Malvasia and the R110 rootstock was advanced at the entrance to the three phenological stages measured. Malvasia showed a greater vegetative growth than the other varieties. Nevertheless, the rootstocks did not affect significantly to plant growth. There was no effect of rootstocks on plant water status. However, 140R rootstock permit to maintain higer leaf photosynthesis rates under drought. Malvasia was the one variety that showed higher sensibility under water stress.
6
Index de taules
Taula 1 Característiques químiques del sòl. ... 18
Taula 2: Característiques generals dels portaempelts. Llegenda: 0= insuficient, x= suficient, xx=mitjà, xxx=elevat i xxxx= molt elevat. Elaboració: pròpia. Font: llibre “Patrones de la vid” (1990) ... 25
Taula 3 Dia de desborrament de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des el primer portaempelts i varietat desborrats. ... 29
Taula 4 Dia de floració de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des de la primera varietat i portaempelts florit. ... 29
Taula 5 Dia de verolat de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des de la primera varietat i portaempelts verolada. ... 30
Taula 6 Mitja de dies transcorreguts que hi ha entre el portaempelts Richter 110 i els portaempelts 140R i el 1.103P per a cada estadi fenològic. La darrera fila ens ensenya la mitja de dies transcorreguts dels diferents estadis fenològics. Es mostren mesures en ± de desviació estàndard. ... 31
Index de figures
- Figura 1 Marc de plantació de la vinya: 1.2x2.4 m ... 15- Figura 2 Poda guyot simple en la varietat Argamussa ... 16
- Figura 3 Climograma de la estació meteorològica d'Inca. S’indiquen precipitacions (columnes blaves) , temperatura mitjana (línies grogues) i temperatures màximes (línies vermelles) Elaboració: pròpia. Font: SIAR ... 16
- Figura 4 Evapotranspiració de la estació meteorològica d'Inca. S’indica en línies blaves la evapotranspiració diària en mm. Elaboració: pròpia. Font: SIAR. ... 17
- Figura 5 Raïm madur de la varietat Malvasia ... 19
- Figura 6 Raïm madur de la varietat Giró ros ... 19
- Figura 7 Raïm madur de la varietat Argamussa ... 20
- Figura 8 Raïm madur de la varietat Prensal blanc ... 21
- Figura 9 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 1.1103 Paulsen ... 22
- Figura 10 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 140 Ruggeri ... 23
- Figura 11 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 110 Richter ... 24
- Figura 12 Estat fenològic de desborrament en una planta G140 el dia 05/04/19 (esquerra) i verolat en una planta del tractament M110 el dia 31/07/19 (dreta) 26 - Figura 13 Exemplar del tractament M110 en ple creixement vegetatiu el dia 21/05/19 ... 27
7
- Figura 14 Potencial hídric de tija de cada varietat amb cada portaempelt dia 03/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard.
Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts. A valors més elevats major estrès hídric. ... 32 - Figura 15 Fotosíntesis de cada varietat amb cada portaempelt dia 03/07/19. Les
columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts. ... 33 - Figura 16 Potencial hídric de cada varietat amb el seu respectiu portaempelt dia
25/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard.
Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts. 34 - Figura 17 Fotosíntesis de cada varietat amb el seu respectiu portaempelt dia
25/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard.
Les lletres representen diferències significatives.. ... 34 - Figura 18 Potencial hídric dels portaempelts dia 03/07/19 (columnes blaves) i dia
25/07/19 (columnes taronges). Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives. A valors més elevats major estrès hídric. ... 35 - Figura 19 Fotosíntesis dels portaempelts dia 03/07/19 (columnes blaves) i dia
25/07/19 (columnes taronges). Les columnes representen les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 36 - Figura 20 Correlació entre la fotosíntesis i el potencial hídric de cada portaempelts
(A,B i C). A la part superior dreta de cada correlació hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava. ... 37 - Figura 21 Correlació entre la fotosíntesis i el potencial hídric de cada varietat
(A,B, C i D). A la part superior dreta de cada correlació hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava. ... 38 - Figura 22 Taxa d’elongació de tija de les distintes varietats (A, B, C i D) amb el
seus portaempelts. Cada línia té un color distint que representa un determinat portaempelt. Les barres fines representen l’error estàndard. ... 40 - Figura 23 Taxa d’elongació de tija dels portaempelts. Cada línia té un color distint
que representa un determinat portaempelt. Les barres fines representen l’error estàndard. Les lletres mostren diferències significatives... 41 - Figura 24 Taxa d’aparició de fulles de les distintes varietats (A, B, C i D) amb el
seus portaempelts. Cada línia té un color distint que representa un determinat portaempelt. Les barres fines representen l’error estàndard. ... 42 - Figura 25 Taxa d’aparició de fulles dels portaempelts. Cada línia té un color distint
que representa un determinat portaempelt. Les barres fines representen l’error estàndard. ... 43 - Figura 26 Producció mitjana dels diferents portaempelts i varietats. Les columnes
representen les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 44 - Figura 27 Producció mitjana de les diferents varietats. Les columnes representen
les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 45
8
- Figura 28 Producció mitjana dels diferents portaempelts . Les columnes representen les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts ... 45 - Figura 29 Pes mitjà del raïms dels diferents portaempelts i varietats. Les columnes
representen les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 46 - Figura 30 Pes mitjà del raïm de les diferents varietats. Les columnes representen
les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 47 - Figura 31 Pes mitjà del raïm dels diferents portaempelts . Les columnes
representen les mitges i les barres fines l’error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts. ... 47 - Figura 32 Correlació entre la taxa d’elongació de tija i el potencial hídric de la
varietat Malvasia. A la part superior hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava. ... 51 - Figura 33 Correlació entre la taxa d’aparició de fulles i el potencial hídric de la
varietat Malvasia. A la part superior hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava. ... 51
9
1. Introducció
1.1 Historia de la vinya en les Illes Balears
La vinya (Vitis vinífera L.) és una espècie de la família de les Vitaceae. La Vitis vinífera és una domesticació de la Vitis sylvestirs. Aquesta domesticació es va dur a terme a la zona d’Orient Mitjà (Unwin, 2001). Més tard, aquestes primeres varietats es van estendre cap al Mediterrani gràcies a les expansions dels fenicis, els grecs i els romans, en aquest ordre. Aquesta expansió va situar a la vinya a tota la perifèria del Mar Mediterrani.
(Carreño, 2005)
Les primeres referències que és tenen del cultiu de vinya en les Illes Balears són a Mallorca, daten del 1000 aC. Aquestes referències provenen del poblat talaiòtic de Ses Païses on es van trobar llavors de vinya (Aramburu, 2007). El segle I Columel·la va fer una descripció de les primeres varietats de vinya cultivades a les Illes. El mateix segle Plini el Vell finalitzar la seva obra Naturalis historia de 37 llibres. El llibre XIV està dedicat a Botànica, vid y vino. Plini també destacà que la vinya es situava als voltants de dels pors de Palma i Alcúdia.
Els primers documents relacionats amb l’agricultura balear en general daten del segle XII.
Foren escrits per Al-Zuhri, però en aquest documents no s’al·ludeix en cap moment el cultiu de la vinya. Més tard quan el rei Jaume I d’Aragó conquistà l’illa de Mallorca el seu cronista Pere Martell va escriure en les seves cròniques que Mallorca era plena d’oliveres, vinya i gra. (Oliver, 2000). A mesura que avancen els segles van augmentant tant els documents sobre la vinya, com els cellers i evidentment la superfície de la vinya.
Cal destacar que al llarg del segle XIX la superfície de vinya plantada era d’unes 15.000 ha (Barceló,1960). El segle també es caracteritza per tenir molts d’alts i baixos provinents de l’atac de pugó i oïdi els anys 1830 i 1851, a Menorca es substitueix el cultiu de la vinya per la producció de llet i formatge donats els atacs de les plagues.
El 1863 arribà la fil·loxera a França fent que augmenti la superfície de vinya com la demanda de vi a les Illes Balears. En totes les Balears s’arribaren a les 21.000 ha de vinya.
L’any 1891 va passar a la història de la viticultura com l’any on es va produir el màxim pic de producció, alhora també es recorda per ser l’any que la fil·loxera va arribar a les Illes Balears i va destruir gran quantitat d’aquest cultiu (Ballester, 1911). Com a
10
conseqüència, a principis del segle XX la superfície queda reduïda a 3000 ha. A part de l’evident pèrdua de producció i hi ha una gran pèrdua varietal i genètica.
Al segle XX el sector vitícola després de la plaga de la fil·loxera necessitava un impuls.
Qui donà l’impuls va ser l’enginyer agrònom Arnesto Mestre (1884-1968). Va dur a terme campanyes per augmentar la producció i millorar-la, però també dedicava molts d’esforços al control de plagues i malalties. A més, Arnesto Mestre va fer assajos amb varietats autòctones que publicà a Apuntaciones de viticultura y enologia (1933). Les varietats que va utilitzar en els seus assajos foren: Fogoneu, Callet, Sabaté, Sinsó, Escursach, Batista, Manto negro, Gargollassa, Mula, Bobal, Giró, Valent-blanc, Vinaté, Quigat, Sumoll, Parellada i Xarel·lo.
A finals del segle XX i concretament a l’any 1982, la superfície de vinya a les Illes Balears era de 3.066 ha, on 2965 ha estaven situades a l’illa de Mallorca.
En l’actualitat el sector vitícola balear és el més dinàmic. Es evident que en la viticultura de les Illes Balears hi ha un creixent desenvolupament donat l’augment d’hectàrees sembrades, el nombre de bodegues establertes i l’increment d’exportació. Des de el 2001 el sector ha augmentat un 33%.
En aquest context, s’està apostant per les varietats autòctones que requereixen una sèrie de coneixements pel que fa al seu comportament a camp com per exemple la fenologia, la qualitat dels raïms, el creixement, l’adaptació al medi, la resistència a plagues i la resistència a la sequera.
Amb aquest antecedents, el present estudi gira sobre tres pilars bàsics: varietats autòctones, portaempelt i sequera.
1.2 Les varietats autòctones
El territori vitícola balear es caracteritza per tenir una gran varietat genètica respecte a la seva superfície gràcies als intercanvis de materials vegetals als ports de la conca mediterrània i dels creuaments naturals que s’han anat produint dins les Illes (Prentice et al:, 2003). A les Balears hi tenim un gran nombre de varietats minoritàries i que pràcticament només es troben al banc de germoplasma, on es conserven en col·leccions de vinya (This et. al., 2006). A més, aquest aïllament ajuda a promoure l’augment d’alt
11
nivells de divergència endèmica i genètica (Zerolo i Cabello, 2006). Per evitar la pèrdua de genotips particulars, i reduir l’ erosió genètica s’estan rescatant totes aquelles varietats en perill d’extinció (Santana et. al., 2010).
Les primeres referències de les varietats locals que es cultivaven a les Balears es citen al llibre Die Balearen escrit per l’arxiduc Lluis Salvador d’Àustria entre el 1869 i 1891, aquesta obra és una recopilació de dades i descripcions de les varietats existents a les illes Balears.
En l’actualitat les varietats autòctones majoritàries són el Manto negro, el Callet i el Prensal Blanc. Les dues primeres no es citen al llibre Die Balearen. Aquestes dues varietats es citen per primera vegada al llibre Vinos y vendimias (1892). En canvi, el Prensal Blanc si que es cita anteriorment en la Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia Baleares (Satorras, 1887) i en Die Balearen.
En total les varietats de vinya autòctones de les Illes Balears són 40, es divideixen en varietats de raïm de taula, varietats de vinificació autoritzades i varietats de vinificació minoritàries. Són les següents:
• Varietats de raïm de taula: Calop negre, Calop vermell, Calop blanc, Jaumes, Joanillo, Magdelena, Mamella de vaca, Mateu, Moscatell i Pepita de oro.
• Varietats de vinificació autoritzades: Callet, Manto negro, Fogoneu, Escursac Prensal blanc, Gorgollassa i Malvasia.
• Varietats de vinificació minoritàries: Batista, Boal, Esperó de gall, Femandella, Fogoneu francès, Gafarró, Galmeter, Giró negre, Mancés de Cabdell, Mancés de Tibús, Mondó, Sabater, Sinsó, Valent negre, Vinater negre, Al·leluia, Argamussa, Callet Blanc, Giró ros, Massacamps, Quigat, Valent blanc i Vinater blanc.
En aquest estudi les varietats utilitzades són: Malvasia, Giró ros, Argamussa i Prensal blanc.
12
1.3 El portaempelt
El portaempelt, també anomenat peu o patró, és una planta a la qual se li insereix l’empelt i així es forma un nou individu format per la unió de dues plantes diferents essent de la mateixa espècie o gènere (Font Quer, 1977). El portaempelt sempre aporta la secció radical del sistema del nou individu, i per altra banda, l’empelt és bàsicament una gemma o esqueix que forma tota la part aèria del nou individu com flors, fruits i fulles. La utilització del portaempelts no està només restringit a un cultiu sinó que és utilitzat a molts de cultius llenyosos com per exemple el cultiu de pomeres i tarongers i recentment també a hortícoles.
La utilització del portaempelts a Europa en el cas de la vinya va ser forçada per l’aparició de la fil·loxera a finals del segle XIX. Després de que la fil·loxera arrases amb les vinyes europees es van utilitzar peus americans per replantar ja que aquests ofereixen resistència a la fil·loxera. A partir d’aquí totes les noves vinyes ja eren empeltades.
En la actualitat hi ha una gran diversitat de portaempelts per a la vinya. Tots provenen de tres espècies de vinya americana, Ripària, Rupestris i Berlandieri, creuades entre elles mateixes o amb la Vitis vinífera europea.
A part de la principal utilitat que té el portaempelt de resistència a la fil·loxera també ens dona altres beneficis, que van variant en funció del portaempelt, com resistència a la sequera (McCarthy et al., 1997), a la calcària activa (Pacottet, 1928; Forteza, 1944), a l’excés d’humitat, adaptació a terrenys compactes, control del vigor vegetatiu (Giorgessi et al., 1996), afinitat, resistències a plagues i malalties, millora del rendiment i la qualitat del fruit (Wagner et al., 1996), adaptació al clima.
Cada portaempelt té unes característiques diferents als altres. Per tant, alhora d’elegir-lo és molt important tenir en compte les qualitats físiques, químiques i biològiques del nostre sòl, també les condicions climàtiques a les quals estarà exposat el nostre cultiu, les característiques de la varietat a empeltar i les condicions del cultiu.
Els portaempelts assajats en aquest estudi són el 1.103 Paulsen, 140-Ruggeri i 110 Richter.
13
1.4 Adaptació a la sequera
Gran part de la viticultura a nivell global es localitza en climes semiàrids amb sequera en els mesos d’estiu (Chaves et al., 2010). Una gran part d’aquesta viticultura es localitza al voltant de tot el mar Mediterrani on hi ha una gran sequera estival i el factor limitant per a la producció agrícola en general es l’aigua (Cifre et al,. 2005). A més, l’època de sequera coincideix amb el creixement reproductiu i vegetatiu de la vinya. El canvi climàtic també afectarà negativament amb l’augment de temperatures i la disminució de precipitacions.
En l’antiguitat les vinyes es cultivaven al secà amb marcs de plantació majors que els que hi ara, en canvi en la actualitat la tendència són marcs de plantació més estrets i la introducció d’un sistema de regadiu (Pou et al,. 2008) augmentant així els rendiments.
Aquest ús d’aigua de reg per les vinyes crea una preocupació per a la sostenibilitat dels recursos hídrics i també per la conservació d’hàbitats d’aigua dolça (Lawrence et al,.
2011: Deitch et al., 2009). El problema es que l’aigua comença a ser un be escàs per als humans i en el futur pròxim hi haurà una major demanda d’aigua (Bacon, 2004), principalment per l’agricultura, es a dir, per la producció d’aliments que suposen un 70- 80% de l’aigua necessària pels humans. Per tant, si en el futur augmenta la demanda d’aigua ja sigui per consumir directament o per l’agricultura, i disminueix la disponibilitat de recursos hídrics hi haurà un greu problema de dèficit hídric.
Per disminuir l’impacte d’aquest dèficit hídric i fer un millor ús de l’aigua, es poden conrear varietats de vinya i portaempelts que siguin més resistents a la sequera (Medrano et al., 2015) i per marcs de plantació un poc més amples, també s’ha de tenir en compte que per elegir portaempelts i varietats s’avaluen més característiques on les principals solen ser la qualitat del vi i els rendiments.
14
2. Objectius
En l’estudi es pretén observar l’efecte que tenen els diferents portaempelts sobre les diferents varietats. Els efectes avaluats són sobre la fenologia, el creixement i l’estat hídric de cada varietat.
Els objectius són
- Comparar el comportament a camp que té cada varietat amb els diferents portaempelts en quan a vigor, creixement i producció.
- Determinar quin és el portaempelt que s’adapti millor a la sequera.
- Analitzar l’efecte de cada portaempelts sobre la fenologia en els estats de desborrament, floració i verolat.
15
3. Material i mètodes
3.1 Condicions experimentals
• Descripció de la parcel·la
La parcel·la on s’ha realitzat l’experiment és en la finca Can Corró, està situada al municipi d’Inca (Mallorca) en la carretera de Santa Magdalena. La parcel·la té en total 1’5 ha de vinya sembrades el 2015. La part experimental està situada al sud de la plantació ocupant les darreres 8 línies. Aquestes 8 línies tenen 4 varietats de vinificació blanques autòctones de les Illes Balears: Malvasia de Banyalbufar, Giró ros, Argamussa i Prensal Blanc; i estan empeltades sobre 4 portaempelts: 1.103 Paulsen, 140-Ruggeri, SO4 i 110 Richter.
Figura 1 Marc de plantació de la vinya: 1.2x2.4 m
El marc de plantació és de 1.2x2’4 (Figura 1). La orientació de les fileres es en direcció NE-SO. La formació de la poda és guyot simple en espatllera (Figura 2), deixant un polze, d’on brotaran dos pàmpols, i una vara d’on es deixaran brotar entre 6-7 pàmpols. Totes les vares estan tombades cap al mateix sentit i fan uns 80-90 cm. D’aquesta forma queda la vara a un costat del tronc principal i a l’altra costat queda el polze. Cada fila està composta per 40 plantes.
16
Figura 2: Poda guyot simple en la varietat Argamussa
• Condicions climàtiques
Les condicions climàtiques del camp experimental s’han obtingut de la estació meteorològica d’Inca. Només s’han agafat les dades dels mesos que ha durat l’experiment i van del març del 2019 a l’agost del 2019.
Figura 3 Climograma de la estació meteorològica d'Inca. S’indiquen precipitacions (columnes blaves) , temperatura mitjana (línies grogues) i temperatures màximes (línies vermelles) Elaboració: pròpia. Font: SIAR
17
Com es pot veure en la gràfica anterior l’experiment s’ha desenvolupat en un clima mediterrani on en els mesos de primavera s’han acumulat les precipitacions i les temperatures són lleugeres (figura 3). En canvi, els mesos d’estiu quasi no hi ha hagut precipitacions, les temperatures mitjanes als mesos de juliol i agost sempre estan per damunt els 25ºC i les temperatures màximes sempre estan per damunt els 30ºC. La temperatura màxima registrada va ser de 42.15ºC el dia 07/07/19.
Figura 4 Evapotranspiració de la estació meteorològica d'Inca. S’indica en línies blaves la evapotranspiració diària en mm. Elaboració: pròpia. Font: SIAR.
La evapotranspiració es defineix com la pèrdua d’humitat d’una superfície per la evapotranspiració directe i la transpiració de l’espècie vegetal. En el nostre cas la figura anterior representa l’evapotranspiració d’Inca. Durant l’experiment la evapotranspiració va anar en augment (figura 4). Comparant les precipitacions que hi va haver en l’experiment (figura 3) i la evapotranspiració (figura 4), les precipitacions no van ser suficients com per suplir aquesta evapotranspiració, com ha resultat la vinya va patir estrès hídric.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Març Abril Maig Juny Juliol Agost
Eto (mm)
Mesos
Evapotranspiració 01/03/19-10/08/19
18
• Característiques del sòl
El sòl on s’ha executat l’experiment té les següents característiques químiques:
Taula 1 Característiques químiques del sòl.
pH 8.18
CE 0.12 dsm-1
MO 2.42%
N 0.18%
Carbonats 54’90%
Calcària activa 12.67%
Fòsfor 6.45 ppm Potassi 219 ppm
CIC 17.26 meq/100g
El sòl on s’ha executat l’experiment té un pH bàsic típic de Mallorca al tratar-se d’un sòl d’origen calcari. Els percentatges de nitrogen i matèria orgànica de la taula anterior són normals en el marc de les terres agrícoles de Mallorca. Donat l’origen calcari del sòl tenim un alt percentatge de carbonats, però la calcària activa que és el que afecta la planta és de 12.67%. Per tant el percentatge de calcària activa no afecta als portaempelts utilitzats ja que tots són resistents a percentatges de calcària activa més superiors.
Donat que ens trobem en sòls bàsics la assimilació al sòl del fòsfor es baixa, però no interfereix en els portaempelts. Els valors del potassi es troben dins uns valors normals en les Illes Balears. En darrer lloc, la capacitat d’intercanvi catiònic segueix estant dins valors acceptables en les Balears.
3.2 Material vegetal
En l’experiment tenim 4 varietats i es van utilitzar 3 portaempelts.
• Varietats
Les varietats utilitzades en l’experiment són les varietats autòctones de vinificació blanca Malvasía de Banyalbufar, Giró Ros, Argamusa i Prensal Blanc
19
1. Malvasia de Banyalbufar
Característiques generals
Varietat que té una alta producció i vigorosa. Sensible al míldiu i a l’oïdi. Les seves vinificacions són de elevada graduació, correcte acidesa i molt aromàtica.
Caràcters ampelogràfics
Figura 5 Raïm madur de la varietat Malvasia - Sumitat: Molt oberta amb poc pels
- Fulla jove: color del feix vermell rogenc clar - Pàmpol: port semierecte de color verd i vermell - Fulla adulta: mitjana, pentagonal amb set lòbuls - Flor: 1.1-2 inflorescències per pàmpol
- Raïm: llarg amb mida mitjana de les baies i densitat solta
- Fenologia: època molt primerenca en desborrament i primerenca en verolat
2. Giró ros
Característiques generals
Varietat que té una alta producció i vigorosa. Té un elevat grau de maduresa i amb un aroma peculiar intens.
Caràcters ampelogràfics
Figura 6 Raïm madur de la varietat Giró ros
20 - Sumitat: molt oberta amb poc pels - Fulla jove: feix vermell rogenc clar - Pàmpol: port semierecte de color verd
- Fulla adulta: gran pentagonal amb cinc lòbuls - Flor: 1.1-2 inflorescències per pàmpol
- Raïm: gran amb mida mitjana de les baies i densitat solta - Fenologia: època de desborrament i verolat mitjana
3. Argamussa
Característiques generals
Varietat molt productiva i amb bon vigor. Sensible a Botrytis. Les seves vinificacions són de graduació i acidesa baixes amb un potencial aromàtic neutre.
Caràcters ampelogràfics
Figura 7 Raïm madur de la varietat Argamussa - Sumitat: completament oberta amb densitat elevada de pels - Fulla jove: feix de color verd amb zones antociàniques - Pàmpol: port semierecte de color verd
- Fulla adulta: gran pentagonal amb cinc lòbuls - Flor: 1.1-2 inflorescències per pàmpol
- Raïm: gran amb mida mitjana de les baies i densitat compacte
- Fenologia: època de desborrament primerenca i època de verolat tardana
21
4. Prensal blanc
Característiques generals
Varietat que té una alta producció i amb bon vigor. Les seves vinificacions són de graduació mitjana i acidesa baixa
Caràcters ampelogràfics
Figura 8 Raïm madur de la varietat Prensal blanc
- Sumitat: molt oberta sense pel
- Fulla jove: feix verd grogós amb pels mitjans - Pàmpol: port semierecte de color verd
- Fulla adulta: gran, pentagonal amb 5 lòbuls - Flor: 1.1-2 inflorescències per pàmpol
- Raïm: gran amb mida mitjana de les baies i de densitat solta - Fenologia: època de desborrament i verolat mitjana
• Portaempelts
Els portaempelts utilitzats han estat: 1.103 Paulsen, 140 Ruggeri i 110 Ritcher
1. 1103 Paulsen
Origen
Híbrid de “Berlandieri Resseguier n.º2 x Rupestris de Lot” obtingut el 1895. Va ser obtingut a Sicília.
22 Aptituds Agronòmiques
Dona bon resultats en zones càlides i seques. Té un bon vigor que fa que la planta tingui un desenvolupament ràpid el que permet poder empeltar-los el mateix any a camp.
Ha donat bons resultats en sòls argilosos i compactes així com en terrenys pobres i secs.
Però sens dubte els millors sòls sons els mitjanament compactes amb un subsol fresc i humit, on l’aigua dreni bé.
Aquest patró té una elevada resistència a la salinitat del sòl. Pel que fa a la calcària activa, no s’està d’acord de si és molt resistent o la resistència és similar a la del R110.
El patró és molt interessant per zones de clima Mediterrani càlids i secs.
Caràcters ampelogràfics
Figura 9 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 1.1103 Paulsen
- Summitat: petita, aranyosa de color verd amb un contorn vermellós.
- Fulla jove: verda amb reflexos bronzejats.
- Fulla vella: reniforme, incisió del pecíol sobre la fulla en forma de U molt oberta. Nirvis un poc violetes i pubescents, les seves dents son arrodonides.
- Pàmpol: nusos de color violeta semi pubescents.
- Flor: masculina sempre estèril.
- Sarment: molt ramificat, gemes petites i punti agudes. De color marró.
23
2. 140 Ruggeri
Origen
Híbrid de “Berlandieri Resseguier n.º2 x Rupestris de Lot”
Aptituds Agronòmiques
Utilitzat durant molts d’anys exclusivament a Sicília i en alguns països del Nord d’Àfrica.
És molt apreciat per la seva rusticitat i el seu vigor que li permeten donar bons resultats en llocs secs i calcaris. Té una major resistència a les calcàries actives que el R110 i per això l’està substituint en molts d’indrets d’Espanya.
Donada la seva rusticitat es recomana en sòls argilosos i calcaris de mitjana compactació antes que a sòls humits i àcids. El seu vigor fa que s’endarrereixi l’època de maduració.
No es convenient utilitzar-lo en sòls fèrtils ja que presentaria un excés de vigor.
La seva producció és difícil tot i que té un bon arrelament. Presenta algunes incompatibilitats amb varietats com Garnatxa sobretot en terrenys fèrtils i humits.
Caràcters ampelogràfics
Figura 10 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 140 Ruggeri
- Summitat: petita, aranyosa de color verd amb un contorn vermellós.
- Fulla jove: verda amb reflexos bronzejats, brillant i trilobulada.
- Fulla vella: verd metàl·lic brillant, plegada, punt peciolar i pecíols vermells.
Fulles de la base solen estar profundament lobulades.
- Pàmpol: violeta i lleugerament pubescent.
- Flor: estèril i sempre masculina.
- Sarment: color marró tirant cap a vermellós, entrenusos mitjans i llemes petites i punti agudes.
24
3. 110 RICHTER
Origen
Híbrid de “Berlandieri Resseguier n.º2 x Rupestris Martin” obtingut el 1889.
Aptituds Agronòmiques
Més utilitzat en la viticultura espanyola gràcies a la seva capacitat d’adaptació. El desenvolupament del seu primer any és un poc dèbil, però els següents anys es molt més potent i afavoreix unes produccions abundants comunicant un gran vigor als empelts.
La resistència que presenta als continguts en calcària activa són d’un 17%. El seu sistema radicular es poc penetrant, aquesta característica fa que sigui ideal per sòls poc profunds i compactes. Es un portaempelt resistent a la sequera sempre i quan el subsol sigui humit.
No obstant, no resisteix bé una humitat permanent en el sòl.
No té resistència a la salinitat. És mitjanament resistent als nematodes (Meloidogyne).
Caràcters ampelogràfics
Figura 11 Imatges de les característiques de la fulla i la summitat del portaempelts 110 Richter
- Summitat: petita, aranyosa, aplanada, de color verd amb un contorn vermellós.
- Fulla jove: aranyosa, molt bronzejada i brillant amb ampolles.
- Fulla vella: reniforme, molt brillant, incisió peciolar en U molt oberta, amb dents molt amples.
- Pàmpol: molt rogenc en els extrems
- Flor: hermafrodita, unisexual masculina, però sempre estèril - Sarment: color marró vermellós, entrenusos llargs i gemes petites.
En la següent taula extreta de Patrones de la vid, (1990) es veu quines són les característiques generals de cada portaempelt.
25
Taula 2: Característiques generals dels portaempelts. Llegenda: 0= insuficient, x=
suficient, xx=mitjà, xxx=elevat i xxxx= molt elevat. Elaboració: pròpia. Font: llibre
“Patrones de la vid” (1990)
Portaempelt
Vigor Calcària activa % Nematodes Sequera Humitat compactació Carència potassi Salinitat % Carència magnesi
1103 Paulsen xxx 17 xx xxx x xxx x xx xxx
140 Ruggeri xxxx 20 xx xxx x xxxx xx x x
Richter 110 xxx 17 xx xxx x xxx xxx x xx
Entre els tres portaempelts utilitzats hi ha molt poques diferències en quan a les qualitats agronòmiques que presenten. En la taula 2 el 140 Ruggeri és el que presenta una major resistència a la compactació i el que té un major vigor. El que presenta major resistència a la carència de potassi és el Richter 110 i el més resistent a la carència de magnesi és el 1103 Paulsen.
3.3 Disseny experimental:
L’experiment consta de 8 línies de 30 plantes per línia fent un total de 240 plantes empeltades. Les 4 primeres línies són idèntiques a les 4 darreres. Per tant, tenim dos blocs idèntics. L’ordre de varietats a cada bloc és: Malvasia, Giró ros, Argamussa i Prensal blanc. Cada línia està formada per 30 plantes on de la planta 1 a la 10 de cada línia estan empeltades sobre Richter 110, de la 11 a la 20 estan empeltades sobre 140 Ruggeri i de la 21 a la 30 estan empeltades sobre 1.103 Paulsen.
De cada línia s’han elegit 5 plantes al atzar per varietat i portaempelt, és a dir que per línia s’han agafat mesures a 15 plantes repartides a igual forma per a cada portaempelt. En total les plantes que estaven sotmeses a l’experiment eren 120. En total tenim 12 variants de varietats amb distints portaempelts.
26
3.4 Metodologia
• Fenologia
Es van mesurar tres estats fenològics a tots els tractaments amb la intenció de veure si hi ha diferencies temporals en l’hora d’entrar en aquell moment fenològic, es compara l’entrada en l’estat fenològic de cada varietat amb els distints portaempelts. Els estats fenològics controlats van ser desborrament, floració i verolat. Per entrar en un estat fenològic més d’un 50% de les plantes havien de presentar aquell estat, és a dir, que el tractament M110 entrava en desborrament quan més del 50% de les plantes estaven desborrant. Una vegada que el tractament entrava en un estat s’apuntava el dia exacte per a poder comparar-lo amb els altres tractaments de la mateixa varietat (Baeza, P. et. al., 2017). Baeza P: Sanchez de Miguel, P and Lissarrague, JR. 2017. Seguimiento estado fenológico de la vid. Pp11-15 en: Guia de campo de viticultura. Editorial Agricola.
Figura 12 Estat fenològic de desborrament en una planta G140 el dia 05/04/19 (esquerra) i verolat en una planta del tractament M110 el dia 31/07/19 (dreta)
• Creixement vegetatiu
Les mesures que es van prendre per al creixement vegetatiu van ser la longitud de pàmpol i el nombre de fulles per pàmpol. De les 5 plantes per tractament es van seleccionar 2 pàmpols al atzar. A cada pàmpol seleccionat es va mesurar la seva longitud i el seu nombre de fulles. Aquestes mesures es van prendre cada 7 dies, de el dia 23/04/2019 fins el 28/05/2019. En total es van prendre 7 mesures de longitud i nombre de fulles per pàmpol seleccionat. A partir de las mesures realitzades, es va determinar la taxa de elongació de tall i la taxa de aparició de fulles.
27
Figura 13 Exemplar del tractament M110 en ple creixement vegetatiu el dia 21/05/19
• Potencial hídric i fotosíntesis
Per veure l’estat hídric de les plantes i la seva activitat fotosintètica es van realitzar las determinacions del potencial hídric de tija y de paràmetres de intercanvi de gasos a fulla respectivament. Les primeres mesures es van fer el dia 01/07/19 amb les plantes sense dèficit hídric. I les segones mesures es van fer el 25/07/19, les plantes estaven en sequera.
Els dos dies les mesures es van prendre seguint un mateix protocol. Les eines utilitzades van ser la càmera de scholander i un equip d’intercanvi de gasos concretament el model LI-6400XT.
Els dos dies es va seguir la mateixa metodologia. Les mesures es començaven a prendre a les 9:30 del matí, primer es feien les mesures d’intercanvi de gasos. Per les mesures, s’utilitzaven fulles madures (ni velles ni joves) exposades a la llum solar, que eren d’un dels pàmpols estudiats del creixement i vigor, tampoc es van agafar fulles provinents dels fillols. En total per a cada tractament es van a mesurar 4 fulles.
Per prendre les mesures de potencial hídric de tija es van embossar 3 fulles de cada tractament a les 11:30 del matí amb unes bosses recobertes de paper de plata per deixar la fulla en total obscuritat. Al interior de les bosses també hi havia un poc de paper banyat amb aigua perquè la fulla no es deshidratés. Al cap de trenta minuts es van prendre les mesures amb la cambra de pressió. Els criteris de selecció de les fulles eren els mateixos que per a les mesures d’intercanvi de gasos.
28
• Producció
Aquestes mesures es van prendre dia 26/08/2019, és a dir el dia que es va veremar. Per una banda es va pesar la producció de cada cep per saber la producció de cada varietat i portaempelt. Per l’altra banda, es contaren els raïms de cada per extreure el pes mitjà de cada varietat i portaempelt.
• Anàlisi estadístic
Els càlculs estadístics es van dur a terme mitjançant el programa IBM SPSS statistics 25.
En tots els casos, exceptuant els resultats de fenologia, es van avaluar els efectes dels factors d’estudi sobre els diferents paràmetres mesurats mitjançant una anàlisis de variància. Els valors mitjans entre tractaments es van comparar entre ells aplicant el test HSD de Tukey amb un nivell de significació α <0.05
29
4. Resultats
4.1 Fenologia
En el desborrament, es van observar diferències entre varietat i els efectes del portaempelt. En la taula 3 es poden veure els dies de desborrament de cada tractament.
Taula 3 Dia de desborrament de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des el primer portaempelts i varietat desborrats.
RICHTER 110 140 RUGGERI 1103 PAULSEN MALVASIA 24/03/2019 29/03/2019 +5 29/03/2019 +5 GIRÓ ROS 02/04/2019 05/04/2019 +3 05/04/2019 +3 ARGAMUSSA 12/04/2019 12/04/2019 16/04/2019 +4 PRENSAL B. 09/04/2019 12/04/2019 +3 12/04/2019 +3
Les varietats Malvasia, Giró ros i Prensal blanc empeltades en R110 avancen en el desborrament si es comparen amb els altres dos portaempelts que té cada varietat (taula 3). En canvi, en l’Argamussa els efectes del portaemplelt canvien. Així, els portaempelts R110 i 140R avancen en el desborrament en comparació al P1103 en l’Argamussa. Cal destacar que la major diferencia de dies de desborrament és de 5 dies i es troba en els tractaments de la Malvasia.
Com en el desborrament, en la floració també hi tenim distints dies d’entrada en l’estat fenològic. En la taula 4 es poden veure els dies de floració de cada tractament i la diferencia de dies que hi ha entre el primer tractament que floreix i el darrer de cada varietat.
Taula 4 Dia de floració de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des de la primera varietat i portaempelts florit.
RICHTER 110 140 RUGGERI 1.103 PAULSEN MALVASIA 27/05/2019 29//05/2019 +2 29/05/2019 +2 GIRÓ ROS 31/05/2019 02/06/2019 +2 02/06/2019 +2 ARGAMUSSA 31/05/2019 31/05/2019 04/06/2019 +4 PRENSAL B. 02/06/2019 04/06/2019 +2 04/06/2019 +2
30
Novament, el portaempelt R110 avancen en la floració en Malvasia, Prensal i Giró ros.
En canvi, en la varietat Argamussa no hi ha diferencies entre el portaempelts R110 i 140R.
El darrer estadi fenològic mesurat va ser el verolat. En aquest estadi es van mostrar també unes diferències temporals entre els diferents portaempelts utilitzats. Però en aquest cas els efectes son majors que en els altres estat fenològics. En la següent taula hi ha els diferents dies d’entrada de verolat.
Taula 5 Dia de verolat de les distintes varietats amb el seu corresponent portaempelt. Al costat del dia hi ha els dies de diferencia des de la primera varietat i portaempelts verolada.
RICHTER 110 140 RUGGERI 1.103 PAULSEN MALVASIA 31/07/2019 07/08/2019 +7 07/08/2019 +7 GIRÓ ROS 27/07/2019 02/08/2019 +6 05/08/2019 +9 ARGAMUSSA 15/08/2019 15/08/2019 19/08/2019 +4 PRENSAL B. 02/08/2019 10/08/2019 +8 10/08/2019 +8
En l’entrada en verolat (taula 5) el portaempelts R110 s’avança en Malvasia, Giró ros i Prensal blanc. En canvi, en la varietat Argamussa no hi ha diferència entre els portaempelts R110 i 140R. També cal destacar que si comparem els dies que hi ha entre la primera varietat i el primer portaempelts que entra en verolat i el darrer amb els mateixos dies del desborrament (taula 3) i de floració (taula 4), són molt majors els dies transcorreguts en el verolat.
En la següent taula es representa els dies que transcorren entre les varietats empeltades sobre R110 (és el primer portaempelts en entrar en un nou estat fenològic) i els altres dos portaempelts.
31
Taula 6 Mitja de dies transcorreguts que hi ha entre el portaempelts Richter 110 i els portaempelts 140R i el 1.103P per a cada estadi fenològic. La darrera fila ens ensenya la mitja de dies transcorreguts dels diferents estadis fenològics. Es mostren mesures en ± de desviació estàndard.
140 RUGGERI 1.103 PAULSEN DESBORRAMENT 2.75 ± 1.03 3.75 ± 0.48 FLORACIÓ 1.50 ± 0.50 2.75 ± 0.75
VEROLAT 5.25±1.80 7±1.08
MITJA TOTAL 3.17±1.10 4.50±1.30
Si es pren com a referència el portaempelts R110 com es veu en la taula 6, els altres portaempelts s’atracen en l’entrada als estats fenològics. El 140R s’atraça una mitja de 3’17 dies mentre que el 1103P 4.50 dies. Si analitzem els resultats en funció de l’estat fenològic podem dir que tant en el desborrament com en la floració l’interval de dies que transcorre es bastant curt. En canvi, en el verolat el portaempelts 140R tarda 5.25 dies més i el 1103P tarda 7 dies més. És a dir, que en el verolat s’accentua el nombre de dies que transcorren amb el R110.
32
4.2 Potencial hídric i fotosíntesis
El potencial hídric reflecteix el grau d’estrès hídric de la planta. Els valors son sempre negatius (valor màxim de potencial hídric = 0,0). En general els valors obtinguts el dia 03/07/19 reflecteixen una situació de regim hídric moderat. Com es veu en la següents figures si que hi ha petites diferències significatives en el potencial hídric de la tija (figura 14). En canvi, en la fotosíntesis no hi ha diferències significatives (figura 15).
Figura 14 Potencial hídric de tija de cada varietat amb cada portaempelt dia 03/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts. A valors més elevats major estrès hídric.
Pràcticament totes les varietats i portaempelts estaven en una situació semblant (figura 14) exceptuant el Giró ros sobre el R110. Aquest es troba en una situació d’estrès molt inferior, també te un error estàndard molt elevat en comparació a tots els altres tractaments. El resultat pot ser sigui erroni. Possiblement es van mostrejar algunes fulles que no eren madures o que fossin fulles provinents dels fillols. La Malvasia en 1103P i 140R és troba en un estat de dèficit hídric sever (per sobre dels -1’5MPa).
La següent figura representa els resultats sobre la el nivell fotosintètic extret de cada varietat i portaempelt el dia 03/07/19.
ab b b
a
b b
ab ab ab
ab ab
ab
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5
R110 140R 1103P
Potencial hídric (-Mpa)
Portaempelts
Malvasia Giró ros Argamussa
33
Figura 15 Fotosíntesis de cada varietat amb cada portaempelt dia 03/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts.
Els resultats de la figura 15 donen un error estàndard bastant elevat, sobretot a les varietats i portaempelts que tenen valors més elevats. Les varietats amb major capacitat fotosintètica són la Malvasia i el Giró ros en els portaempelts R110 i 140R, per altra el Prensal i l’Argamussa tenen menor capacitat fotosintètica. En el portaempelt 1103P les varietats Malvasia, Giró ros i Argamussa tenen un nivell fotosintètic similar mentre que el Prensal el té molt menor.
El dia 25/07/19 es van tornar a prendre mesures amb les plantes en condicions de dèficit hídric sever. En les figures 16 i 17 hi ha representats els resultats de potencial hídric i en la figura 18 els de fotosíntesis.
a
a
a
a a
a a
a
a a
a
a
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
R110 140R 1103P
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Portaempelts
Malvasia Giró ros Argamussa Prensa blanc
34
Figura 16 Potencial hídric de cada varietat amb el seu respectiu portaempelt dia 25/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives entre varietats i portaempelts.
Els resultats de la figura 16 ens mostren que no hi ha diferències significatives entre portaempelts i varietats. Totes les plantes es troben en un estat de dèficit hídric sever (per damunt dels -1,5MPa). Tot i això, les tres combinacions de la Malvasia tenen el potencial més negatiu per damunt els -2 MPa. Les altres tres varietats tenen valors molt semblants.
Com es representa en la següent figura si que hi ha diferències significatives en la fotosíntesis.
A diferencia de la figura 15, la figura 17 si que presenta diferències significatives. Dins el portaempelt R110 les varietats no tenen diferències significatives i tenen uns resultats
a a a a
a a
a a a
a a a
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5
R110 140R 1103P
Potencial hídric (-Mpa)
Portaempelts
Malvasia Giró ros Argamussa Prensal blanc
ab
ab
ab
ab
ab
ab ab
b
a
ab ab
a
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
R110 140R 1103P
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Portaemelts
Malvasia Giró ros Argamussa prensal blanc
Figura 17 Fotosíntesis de cada varietat amb el seu respectiu portaempelt dia 25/07/19. Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives..
35
similars exceptuant el Giró ros. El portaempelt 140R presenta diferències significatives, la Malvasia, el Giró ros i el Prensal no tenen diferències entre elles però si amb l’Argamussa, que té una mitja més elevada. Finalment, el portaempelt 1103P té diferències significatives. La Malvasia i el Giró no tenen diferències significatives entre ells però si que en tenen amb l’Argamussa i el Prensal. Totes les diferències significatives les han presentades només tres resultats que surten de la mitja general, són l’Argamussa sobre 140R (resultat més elevat) i l’Argamussa i el Prensal sobre 1103P (resultats més baixos). La Malvasia és la varietat que presenta un major error estàndard.
En les següents figures 18 i 19 es fa una comparació de la fotosíntesis i el potencial hídric dels portaempelts del dia 03/07/19 amb el dia 25/07/19.
Figura 18 Potencial hídric dels portaempelts dia 03/07/19 (columnes blaves) i dia 25/07/19 (columnes taronges). Les columnes representen les mitges i les barres fines l'error estàndard. Les lletres representen diferències significatives. A valors més elevats major estrès hídric.
En el potencial hídric del dia 03/07/19 i 25/07/19 es presenten diferències significatives (figura18). El dia 25/07/19 té un major estrès hídric que el dia 03/07/19. Tots els portaempelts el dia 25/07/19 presenten una situació d’estrès hídric moderat (-1,5 MPa).
Dins el potencial hídric del 03/07/19 no hi ha diferències significatives en els diferents portaempelts. El R110 té un menor estrès hídric i els portaempelts 140R i 1103P tenen un estrès hídric similar i major que el R110. El potencial hídric del dia 25/07/19 tampoc presenta diferències significatives entre els portaempelts i el portaempelts R110 segueix sent el que presenta un menor estrès hídric però amb molt poca diferència.
a a a
b b b
0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
R110 140R 1103P
Potencial hídric (-Mpa)
Portaempelts
03/07/2019 25/07/2019
36
Figura 19 Fotosíntesis dels portaempelts dia 03/07/19 (columnes blaves) i dia 25/07/19 (columnes taronges). Les columnes representen les mitges i les barres fines l’error estàndard.
Les lletres representen diferències significatives entre portaempelts.
Novament, també hi ha diferències significatives en la fotosíntesi (figura 19). La fotosíntesis del dia 03/07/19 és més elevada en tots els portaempelts i presenta diferències significatives amb el dia 25/07/19. Dins la fotosíntesis del 03/07/19 hi ha diferències significatives en els diferents portaempelts. El 140R té una major fotosíntesis i els portaempelts 110R i 1103P tenen una fotosíntesis similar i menor que el 140R. La fotosíntesis del dia 25/07/19 torna a presenta diferències significatives entre els portaempelts. El 140R presenta una major fotosíntesis que el R110 i el 1103P. El portaempelt 140R el 03/07/19 i el 25/07/19 és el que té una major fotosíntesis i com a conseqüència presenta diferències significatives amb els altres portaempelts.
Entre el potencial hídric i la fotosíntesi existeix una relació, a major estrès hídric menor serà la capacitat fotosintètica. En les següents figures 20 i 21 hi ha representades les relacions d’aquests dos factors, en la figura 20 hi ha els resultats sobre els diferents portaempelts i en la figura 21 sobre les distintes varietats. En quasi tots es casos s’ha trobat la mateixa tendència com es veu a continuació.
ab
b
a ab
ab
a
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
R110 140R 1103P
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Portaempelts
03/07/2019 25/07/2019
37
Figura 20 Correlació entre la fotosíntesis i el potencial hídric de cada portaempelts (A,B i C). A la part superior dreta de cada correlació hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava.
En la figura anterior s’observa en tots els portaempelts tenen la mateixa tendència sense diferències significatives, a major estrès hídric menor capacitat fotosintètica. Els tres portaempelts presenten un pendent negativa similar (figures 20A, 20B i 20C), però la que té una pendent negativa menor és la de 140R (figura 20B).
y = -5,176x + 14,518 R² = 0,2833
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis(µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-Mpa)
A R110 y = -4,8035x + 19,492
R² = 0,1379
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-Mpa)
B 140R
y = -5,2409x + 14,288 R² = 0,2671
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-Mpa)
C 1103P
y = -4,9053x + 17,135 R² = 0,143
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-Mpa)
A Malvasia
y = -5,4108x + 16,645R² = 0,221
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis (µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-MPa)
B Giró ros
38
Figura 21 Correlació entre la fotosíntesis i el potencial hídric de cada varietat (A,B, C i D). A la part superior dreta de cada correlació hi ha el R2 i l’equació de la gràfica. Línia de tendència discontinua i blava.
Com en la figura 20, en la figura 21 es segueix la mateixa tendència de a major estrès hídric menor capacitat fotosintètica. La Malvasia (figura 21A), el Giró ros (figura 21B) i el Prensal (figura 21D) tenen una pendent negativa amb una inclinació semblant. En canvi, la pendent de l’Argamussa no és tant negativa, però també presenta el coeficient de correlació (R2) més baix de tots amb una gran diferència sobre els altres. El coeficient de determinació (R2) de les figures 21A, 21B i 21D també tenen uns valors similars en comparació al de la figura 21C.
y = -2,9961x + 12,828 R² = 0,0353
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosinteis (µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídric (-MPa)
C Argamussa
y = -4,7768x + 12,631R² = 0,1027
0 5 10 15 20 25
0 1 2 3
Fotosintesis(µmol CO2m-2s-1)
Potencial hídirc (-MPa)
D Prensal blanc
39
4.3 Creixement vegetatiu
• Taxa d’elongació de tija
No hi ha diferències significatives en les taxes d’elongació de tija en cap cas al comparar el efectes dels portaempelts en cada varietat, en que si que hi ha diferències en el vigor quan comparem les varietats entre elles.
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 0,07 0,08
23/04/19 30/04/19 07/05/19 14/05/19 21/05/19 28/05/19 Taxa d'elongació de tija (cm día-1)
Temps
A Malvasia
R110 140R 1103P
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 0,07 0,08
23/04/19 30/04/19 07/05/19 14/05/19 21/05/19 28/05/19 Taxa d'elongació de tija (cm día-1)
Temps
B Giró ros
R110 140R 1103P
40
Figura 22 Taxa d’elongació de tija de les distintes varietats (A, B, C i D) amb el seus portaempelts. Cada línia té un color distint que representa un determinat portaempelt. Les barres fines representen l’error estàndard.
La taxa d’elongació de tija de cada varietat amb els diferents portaempelts no ha suposat una diferencia significativa. Si que hi ha diferències entre algunes varietats, la Malvasia (figura 22A) és la que té una taxa més elevada en comparació al Giró ros, l’Argamussa i el Prensal blanc (figures 22B, 22C i 22D respectivament). La Malvasia i el Giró ros tenen un creixement exponencial des del 30/04/19, en canvi, l’Argamussa i el Prensal tenen un creixement lineal fins al dia 21/05/19. La Malvasia és la varietat que ha presentat un major error estàndard, d’altra banda el Giró ros, el Prensal i l’Argamussa han presentat un error molt més baix.
A diferència de la figura 22, si que s’han trobat diferències significatives en l’elongació de tija entre els portaempelts. En la següent figura 23 es representen els resultats.
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 0,07 0,08
23/04/19 30/04/19 07/05/19 14/05/19 21/05/19 28/05/19 Taxa de elongació de tija (cm día-1)
Temps
C Argamussa
R110 140R 1103P
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 0,06 0,07 0,08
23/04/19 30/04/19 07/05/19 14/05/19 21/05/19 28/05/19
Taxa d'elongacióde tija (cm día-1)
Temps
D Prensal blanc
R110 140R 1103P
