Cap a un ús segur dels entorns personals d’aprenentatge de l’alumnat de secundària

TREBALL DE FI DE MÀSTER

Cap a un ús segur dels entorns personals d’aprenentatge de l’alumnat de secundària

Elena Ruiz Rodríguez

Màster Universitari de Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Llengua - Literatura) Centre d’Estudis de Postgrau

Any Acadèmic 2019-2020

Cap a un ús segur dels entorns personals d’aprenentatge en l’alumnat de secundària

Elena Ruiz Rodríguez

Treball de Fi de Màster

Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears

Any Acadèmic 2019-20

Paraules clau del treball: Seguretat, privacitat, entorn personal d’aprenentatge, protecció de dades i eines ètiques.

Nom Tutor/Tutora: Gemma Tur Ferrer.

RESUM

En aquest treball es mostra la situació de la seguretat i privacitat a la xarxa davant el model de negoci de grans empreses que extrauen i venen les dades dels usuaris. Es prestarà especial atenció a les aplicacions de l’entorn personal d’aprenentatge de l’alumnat de secundària. S’analitzaran les polítiques de privacitat de les aplicacions per poder establir uns criteris indicadors de les eines que es consideren més ètiques entorn al respecte per la privacitat de l’usuari. Es revisaran les passes donades per institucions educatives en les immediacions d’aquest problema incipient i la carència d’estudis especialitzats que ho tractin. Es planteja el repte que suposa per al sistema educatiu actual, en general, i per als docents, en particular, la incorporació de noves eines que tinguin cura de la privacitat a través d’una proposta d’aplicacions segures i unes recomanacions que es cenyeixin a l’objectiu de protegir la privacitat de l’alumnat com un aprenentatge per a la vida.

ABSTRACT

This work shows the current situation of security and privacy in the network in the face of the business model of large companies that extract and sell user data. Special attention will be paid to the applications of the personal learning environment of secondary school students. The privacy policies of the

applications will be analyzed in order to establish criteria indicating the tools that are considered most ethical in terms of respect for user privacy. The steps taken by educational institutions around this incipient problem and the lack of

specialized studies that address it will be reviewed. The challenge posed for the current educational system in general and for teachers in particular is the

incorporation of new tools that take care of privacy through a proposal for safe applications and recommendations that adhere to the objective of protecting the privacy of students as learning for life.

PARAULES CLAU

Seguretat, privacitat, protecció de dades, entorn personal d’aprenentatge, i eines ètiques.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2. MARC TEÒRIC

2.1. Protecció, seguretat i privacitat 2.1.1. La protecció de dades 2.1.2. Organismes i institucions

2.2. Entorns personals d’aprenentatge segurs 2.2.1. Xarxes socials i social media

2.2.2. Protecció de la identitat i perills a la web 2.2.3. Indicadors dels mitjans socials segurs 3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ

3.1. L’experiència a la Comunitat Valenciana

3.2. Projecte OPEN PAGE de la Universitat de Windsor

4. PART PRÀCTICA 4.1. Introducció 4.2. Objectius

4.3. Metodologia i instruments

4.3.1 Instrument per l’anàlisi del PLE de l’alumnat de secundària.

4.3.2 Instrument per l’avaluació d’eines ètiques i segures 4.3.3 Criteris clau per la selecció d’eines ètiques i segures 4.4. Resultats

4.5. Proposta d’eines ètiques i segures

5. DISCUSSIÓ 6. CONCLUSIONS 7. REFERÈNCIES

1. INTRODUCCIÓ

Cada dia més, estem connectats amb diversos aparells, tenim més xarxes socials i necessitem estar informats de manera immediata. Els natius digitals, joves que ja amb nascut amb aquestes tecnologies, tenen la necessitat de pertànyer a un grup i aquest món interconnectat els permet nombroses connexions amb amics i família, fins i tot amb els seus ídols, persones amb els mateixos gustos o xarxes d’interès comú (Díaz, 2011).

L’Internet ha suposat un canvi en la societat d’uns anys a aquesta part. Ens comuniquem i ens informem de manera molt diferent de com ho feien els nostres pares. Aquest gir ha suposat aprendre de forma vertiginosa i ha fomentat el que s’ha anomenat el multi tasking o la capacitat aparent de realitzar dues activitats al mateix temps. És un terme que va aparèixer al 1965 fent referència als sistemes operatius dels ordinadors i que s’ha emprat als darrers anys molt per fer referència a aquest nou modus vivendi. Però hi ha estudis que han determinat que aquesta capacitat no és inherent a la capacitat cognitiva dels ésser humans i que, encara que la societat en la que vivim ens presenta una realitat en la que hem de tenir obertes multitud de finestres, el cervell humà no pot realitzar totes alhora, per tant, podríem parlar més adientment de task-switching que consisteix en l’alternança de tasques.

(Kirschner i Bruyckere, 2006) Això comporta una divisió de l’atenció i el fet d’atendre a una principal, limita portar a terme les secundàries.

Tenint en compte aquest aclariment de com ens relacionem amb el coneixement i com hem d’adaptar-nos a la rapidesa del món en el que vivim per ser més productius i fer més coses en menys temps, podem fer referència a un procés més automàtic fruit d’aquesta necessitat imposada de productivitat.

Es tracta del terme que va encunyar Linda Stone al 1998: continuous partial attention. Això és el procés mitjançant el qual prestem atenció simultània i contínua a diverses fonts a nivell superficial en aquest ànsia per estar connectat a tot el que se’ns posa a l’abast.

Tal com apunta l’autora, aquest procés d’atenció parcial contínua suposa, a grans dosis, un detonant per acabar d’estressar-nos en aquesta necessitat d’estar alerta tot l’estona (Stone, 1998).

Tot aquest món que se’ns presenta com un panorama ple d’oportunitats per noves i variades formes de comunicació i d'aprenentatge pot suposar una sèrie de perills relatius a la informació que donam en totes aquestes aplicacions i webs.

En aquest context podem situar la nostra societat i els nostres alumnes. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han donat una nova forma d’organització social i d’espais de socialització que moltes vegades substitueixen els espais de convivència tradicionals i configuren, conscient o inconscientment, la identitat dels més joves ja que com apunta Díaz Gandasegui, “en el mundo de las comunicaciones en que vivimos, el que no está conectado prácticamente no está en la sociedad”(Díaz, 2011).

Per tant, el fet de saber utilitzar les xarxes socials com espais de comunicació en els que els nostres joves construeixen la seva personalitat, és un repte per a famílies i professors, que molt sovint assisteixen a aquest avenç desprotegits i sense eines per poder fer front als interrogants que plantegen.

Al món tecnològic és important no tan sols ser consumidor, si no també productor. D’aquesta manera trenquem amb l’antic model on els mitjans de comunicació donaven la informació de forma unidireccional i estàtica per donar pas a una societat on es construeix el coneixement en comunitat, de manera multidireccional i permanent (Ruiz-Corbella, 2013).

Existeixen una quantitat gairebé infinita de aplicacions, serveis, xarxes socials i altres mitjans que ens permeten estar connectats i interactuar. I totes aquestes opcions no són independents les unes de les altres, si no que es complementen i s’entrellacen.

Per altra banda no és una tasca fàcil posar-se davant els alumnes per transmetre’ls uns coneixements i ajudar-los a assolir una educació integral.

Educar implica tenir una actitud oberta als canvis,no imposant una forma de pensar, de Lorena Rodríguez i José Magdalena (2016) si no construint una manera de viure responsablement (Vivancos i Alemany, 2017).

S’ha de tenir en compte el context en el que s’educa i que les tecnologies emergents suposen un risc pels drets i llibertats de les persones ja que s’exposen les dades dels individus tractant-los com simples usuaris i no com persones, sense cap escrúpol.

La educació ja feia anys que es recolzava en les Tecnologies de la Informació i la comunicació dins de la web 2.0. Pensàvem que teníem molt de camí fet quan al mes de març d’aquest any 2020 amb la pandèmia del COVID-19 el món educatiu ha hagut d’accelerar de forma estrepitosa el processos d’aprenentatge en línia i s’ha deixat en evidència que no s’estava preparat. Tal com declara Bernardo Marín (2020) aquesta crisi ha posat damunt la taula la necessitat de revisar la formació tecnològica dels docents perquè se’ns ha recordat que vivim a un món extremadament digitalitzat. Per tant, si volem fer que l’alumnat afronti aquest món inestable, s’ha de tenir un coneixement profund del mateix.

Ens trobem en un moment de transició i la pandèmia ha fet que es faciliti aquest procés. Hem pogut veure durant els mesos del confinament que les aules s’han traslladat a les cases tant d’alumnes com de professors i que s’han emprat els mitjans que s’han anat desenvolupant sobre la marxa, sense cap tipus d’estratègia definida. Per un costat, les eines digitals no es troben integrades dins el model educatiu i els professors encara estan aprenent a emprar la tecnologia a les seves assignatures. Per altra banda, un altre problema es que no totes les famílies tenen els recursos necessaris per dur a terme aquest tipus d’educació a distància (Suárez, 2020).

D’acord amb la idea de que l’aprenentatge es un procés gradual al llarg de la vida, l’alfabetització, entesa com l’aplicació de coneixements en contextos específics i davant propòsits concrets, és un concepte que no es pot definir ja de la manera clàssica d’adquirir la destresa de llegir i escriure, si no que és una capacitat cognitiva que pot generar nombroses realitzacions. (Rodríguez, 2004) Aquestes noves realitzacions han de passar un filtre que ens respecti com individus i tal vegada aquesta crisi que travessem sigui una oportunitat per revisar el nostre entorn personal d’aprenentatge reflexionant sobre les eines que emprem com professors i cercant alternatives més ètiques.

Les doctores Chen i Wen, especialistes en comunicació de la Universitat Nacional Chengchi (Taiwan) expliquen que els mitjans socials tenen principalment un propòsit mercantil, per això les seves configuracions de privacitat són molt laxes. És clar que molts d’usuaris coneixen com enfortir-les, però en molts de casos resulta quasi impossible evitar donar les nostres dades personals: el mercat dirigit es basa en la interrelació de la informació personal, per tant, el reforç de les configuracions de privacitat va en contra dels interessos comercials (Chen i Wen, 2019).

Davant el problema de la venda massiva de dades a grans empreses de software que violen la nostra llibertat, tal com ho tracta Manuela Battaglini (TEDxUdG, 2018), si es pot aconseguir que s’implementi la tecnologia d’una manera més ètica a organitzacions, i pel que ens pertoca com docents, als centres educatius, podrem fer d’aquest món de la informació un lloc més autònom, sostenible i en definitiva, més lliure.

La necessitat urgent de triar aquest tema respon a l’absència d’estudis d’eines on destaqui el interès per la protecció de la privacitat.

L’objectiu principal d’aquest projecte és millorar els coneixements del professorat referents a la protecció de dades per tal de que les eines de la web 2.0 que utilitzin a classe siguin respectuoses amb la privacitat d’ells mateixos i dels seus alumnes i que el PLE que construeixen tingui cura de la privacitat i

una conscienciació activa a través de les eines que es proposen així com donar unes pautes per tal de que es sàpiga avaluar les eines futures.

Els docents hem d’ajudar a fer l’alumnat reflexionar sobre aspectes com privacitat i seguretat a la web. Encara que no existeix una fórmula màgica per dir què sí i què no, ja que cada dia aprenem noves coses i les que hi son, canvien, sí podem educar èticament, formant un esperit crític que sàpiga diferenciar i valorar les eines que són més adients per protegir-nos.

2.MARC TEÓRIC

En aquest apartat s’analitzaran els diferents aspectes teòrics que fonamenten aquest treball, l’anàlisi dels quals resulten imprescindibles per contextualitzar la proposta didàctica que farem, després analitzarem la situació actual dels aspectes legals entorn a la protecció de dades per després endinsar-nos en estudis més especialitzats referents a la seguretat en la xarxa i les alternatives per protegir-nos de forma ètica dins del context social que vivim. D’aquesta manera, es farà una revisió bibliogràfica del PLE com aspecte teòric i funcional a l’hora de construir l’aprenentatge tant de docents com d’alumnat

2.1. Protecció, seguretat i privacitat

2.1.1.La protecció de dades

La constitució de 1978 ja al seu article 18.4 on tracta el dret a la intimitat personal, determina que La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos. A final dels anys 70 aquest epígraf potser no tindria gaire significat però la realitat i l’avenç de les comunicacions han fet que cada dia més agafi més importància (Llei Orgànica 3/2018)

La concreció i desenvolupament d’aquest dret s’ha anat actualitzant a mesura que les autoritats europees han donat passes en vistes de la necessitat de regular aquest assumpte.

A Espanya es va aprovar la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, reguladora del tractament automatitzat de dades personals, que va ser coneguda com LORTAD. Va se una Llei pionera que, a més, preveia en la seva exposició de fets la facilitat per emmagatzemar dades que seria un fet en el futur. (Sempere 2012)

“Las modernas técnicas de comunicación permiten salvar sin dificultades el espacio, y la informática posibilita almacenar todos los datos que se obtienen a

través de las comunicaciones y acceder a ellos en apenas segundos, por distante que fuera el lugar donde transcurrieron los hechos, o remotos que fueran éstos.”

La Llei Orgànica 15/1999, de 5 de desembre va substituir la anterior i donava resposta a la directiva 95/46/CE del Parlament Europeu, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques en quant al tractament de les dades personals i a la llibertat de circulació d’aquestes dades.

La Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre va derogar la anterior i en el seu nom ja podem veure una diferència amb la seva predecessora: Llei de Protecció de dades i garantia dels drets digitals que responia a Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu y del Consell, de 27 de abril de 2016 on per primera vegada es tenia en compte el dret digital que té relació amb l’efecte transversal d’Internet a les nostres vides.

Al seu article deu s’expliquen els drets digitals i s’introdueixen conceptes com l’oblit, la portabilitat i el testament digital. A més, agafa molta importància el dret a la desconnexió digital a la feina i la protecció de menors a Internet. Podem destacar, per la seva rellevància per l’objectiu d’aquest treball, l’article 83 on es diu que el sistema educatiu garantirà la plena inserció de l’alumnat en la societat digital i l’aprenentatge d’un ús responsable per poder evitar situacions de risc o violència derivades de una utilització incorrecta de les TIC.

L’article 84 fa referència al deure que tenen els progenitors o tutors del menors de protegir-los davant un ús idoni dels serveis de la societat de la informació per poder garantir els seus drets fonamentals.

Per últim, l’article 92 es refereix als centres educatius i el seu deure de protegir els drets del menor, així com la custòdia de les seves dades personals i la seva difusió. (LLei Orgànica 3/2018)

La publicació de dades mitjançant xarxes socials o la mateixa web ha de tenir una conformitat per part dels representants legals o el mateix menor. L’edat del menor per poder prestar el seu consentiment és una de les novetats d’aquesta

nova llei de 2018, que fixa l’edat en els 14 anys. (Reglament (UE) 2016/679) És a dir, abans d’aquesta data l’alumnat de secundària estava pràcticament exempt d’aquesta responsabilitat perquè l’edat que determinava la llei anterior era els 16 anys quan ja la gran majoria de menors han passat l’etapa d’educació secundària, però des de la publicació d’aquesta Llei ja pot decidir com gestionar la seva identitat a la xarxa. La informació que poden administrar, a més, s’especifica que ha de ser concisa i comprensible.

2.1.2. Organismes i institucions

Per garantir que la Llei de protecció de dades es compleix, tant l’Estat espanyol com algunes comunitats autònomes han creat organismes que vetllen per aquest objectiu d’abast europeu de manera eficient.

El principal és l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)¹, fundada en 1992, s’encarrega de controlar, informar i recomanar accions per fer complir la Llei. Al 2017 va publicar la “Guía para centros educativos” on descriu els conceptes bàsics relatius a la protecció de dades i com s’han d’enfrontar els centres educatius al tractament de les dades dels alumnes, tant la informació personal com les seves imatges o les seves incursions a la web. (AEPD, 2018) Per altra part, comunitats autònomes com Catalunya o el País Basc han desenvolupat les seves pròpies agències.

L’Agència Basca de protecció de dades² (Datuak Babesteko Euskal Bulegoa) va crear-se al 2004 i té la consideració d’autoritat de control. Així mateix, a Catalunya, l’ Autoritat Catalana de Protecció de Dades³, creada en 2002.

Aquestos dos organismes tenen un àmbit d’actuació limitat i col·laboren amb la AEPD.

Per últim existeix un altre organisme que, encara que no està enfocat a la protecció de dades, sí té relació amb la protecció de les persones en l’entorn de

1https://www.aepd.es/es

2 https://www.avpd.euskadi.eus/s04-5213/es/

3 https://apdcat.gencat.cat/ca/autoritat/

les tecnologies emergents que tant han canviat la nostra manera de relacionar- nos. El Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE)⁴ és un organisme també de caire públic que depèn del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital y promou la investigació i els serveis entorn a la ciberseguritat i l’aprofitament de les TIC. Les seves iniciatives estan orientades, sobretot, a les empreses i els ciutadans.

Per això han creat l’Oficina de Seguridad del Internauta (OSI)⁵, que ofereix informació per resoldre conflictes de seguretat en navegar per l’Internet. Tenen nombrosos recursos i campanyes amb temes d’actualitat on l’usuari pot fer consultes i demanar opinions sobre casos concrets i disposen d’un telèfon, el 017 on ofereixen ajuda davant preocupacions de pares, educadors i joves.

INCIBE, a més ha creat la web Internet Segura for Kids (IS4K)⁶ destinat a menors d’edat per promocionar l’ús responsable de les tecnologies. Aquesta web proporciona moltes eines tant per a pares i mares com per professors. A més d’informar dels principals perills que suposa la utilització inapropiada dels continguts de la web, proposa activitats i jocs per educar el més joves en aquesta qüestió.

2.2.Entorns personals d’aprenentatge segurs

Totes les persones han tingut des de sempre una xarxa personal de la que han tret les fonts d’informació i el seu aprenentatge personal. Tradicionalment aquests coneixements tenien un model centralitzat (Castañeda i Adell, 2013) on el professor era el centre, però amb l’arribada de la Web 2.0 aquesta xarxa s’ha anat descentralitzant perquè la informació que ens arriba és molt més abundant i s’han diversificat els recursos de forma extraordinària.

4 https://www.incibe.es/que-es-incibe/que-hacemos 5 https://www.osi.es/es

6 https://www.is4k.es/

Des de l’any 2001 es comença a parlar de les sigles PLE (Personal Learning Environment), és a dir, el nostre entorn personal d’aprenentatge, que segons Adell és un enfoc en l’aprenentatge, no una plataforma ni una aplicació. La definició exacta que es va donar a l’any 2010«... es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender» (Adell i Castañeda 2010) Es tracta d’una forma d’entendre com s’aprèn que té que veure amb l’aprenentatge al llarg de la vida. És personal perquè cadascun tria el seu per afavorir el seu propi aprenentatge, ja sigui formal o informal. L’entorn de la Web 2.0 és idoni per desenvolupar-lo ja que disposem d’eines i recursos per compartir i construir de manera totalment nova. A més, les plataformes digitals són ideals per fomentar un model d’aprenentatge horitzontal i bidireccional on es desenvolupen competències i habilitats de gran importància (Arroyo, 2013) perquè amb aquest enfoc , l’alumne no només aprèn d’altres, si no que també altres persones poden aprendre d’ell i amb ell.

Els components que integren el PLE són:

1. Les eines de lectura: fonts d’informació

2. Les eines de reflexió: entorns on es s’escriu i es transforma la informació.

3. Les eines de relació: entorns on ens relacionem i aprenem amb altres.

A aquest Ple és on s’integra la PLN (personal learning network), les eines i activitats que ens permeten compartir i reflexionar coneixement amb altres se integra la PLN, (Castañeda i Adell, 2013)

Figura 1. Components del PLE. Elaboració pròpia basat en la imatge de http://www.dieztiposdepersonas.es/redes-de-personas/componentes-del-ple/

El docent de la era digital en la que ens trobem es basa en la tecnologia i la informació però aquest fet no relega al professor a una segon pla si no que el fa més important que mai: ha de guiar i fomentar entorns d’aprenentatge segurs per afavorir el desenvolupament d’un esperit crític (Viñals i Cuenca, 2016) basat en la ètica de les dades.

El nostre PLE com a docents serà un reflex del dels nostres alumnes, encara que cadascun crea el seu, la nostra tasca de transmetre com aprendre és una responsabilitat en aquest sentit (Balhisay, 2011), per això hem de triar les eines i recursos que siguin més adients i que respectin la nostra identitat i privacitat.

Per tal d’implementar un PLE a l’aula hem de proporcionar a l’alumnat activitats d’alfabetització digital, i desenvolupar un PLE de forma transversal amb les diferents àrees del coneixement posant atenció a la creació i el correcte desenvolupament de la identitat digital dels alumnes. Per tot això hem de tenir en compte que es tracta de d’un procés lent i personal que ha d’adaptar-se als diferents nivells educatius però que serà una eina fonamental per tal de que l’alumnat sigui aprenent al llarg de tota la seva vida (Balhisay, 2011).

El treball de Marina Cano (2019) ens fa una representació de l’entorn personal d’aprenentatge de l’alumnat de secundària on trobem les plataformes Youtube per veure i compartir vídeos i Spotify per escoltar música. L’aplicació de missatgeria Whatsapp. Les segueixen les xarxes socials Instagram, Facebook, Snapchat, TikTok, Tumblr i Discord. El motor de búsqueda Google apareix com el que empren amb més assiduïtat amb el correu de Gmail i Outlook. De la mateixa gran companyia de software, utilitzen el traductor Google Translate i Blogger per crear blogs. Per fer recerques a la web s’acudeix a Wikipèdia.

Altres eines per aprendre que empren són Kahoot!, Pinterest, Duolingo, Adobe Reader o Lyrics Training o el traductor Soft Català. Per emmagatzemar arxius empren tant OneDrive, de Microsoft com Google Drive. Per finalitzar, per fer treballs i presentacions opten per Microsoft Word i Power Point.

L’especialista en seguretat digital Manuela Battaglini (2020) publicà al seu Twitter un enllaç de la plataforma col·laborativa ethical⁷on s’exposa una sèrie d’alternatives de recursos ètics classificats segons la seva funció. D’aquesta manera, entre d’altres, trobem:

Taula 1. Resum d’eines proposades per la web ethical. Elaboració pròpia.

7 https://ethical.net/resources/

2.2.1. Xarxes socials i social media.

Els mitjans socials, més coneguts amb el seu vocable en anglès Social Media, operen en diversos nivells de la nostra vida, el personal, el professional i també l’educatiu. Dins d’aquest grup tan heterogeni d’eines es troben les xarxes socials. Per fer un ús responsable de les xarxes socials, el centre criptològic nacional (2018) va publicar un informe de bones pràctiques de les xarxes socials on s’inclou un decàleg de recomanacions molt útils:

1. Vigilar com definim el nostre perfil a les xarxes socials perquè és la nostra carta de presentació i es dóna molta informació personal i gràfica.

2. Reflexionar sobre els continguts que pengem a les xarxes.

3. Tenir cura de compartir informació d’altres.

4. Prevenir davant del que desconeixem.

5. Utilitzar contrasenyes robustes

6. Desactivar la geolocalització per defecte.

7. Mantenir la informació privada per amics comprovant la configuració de privacitat.

8. Demanar permís a altres persones abans d’etiquetar-les.

9. Mantenir privada la llista de contactes i analitzar sol·licituds d’amistat desconeguts.

10. Prendre consciència que la protecció comença en un mateix.

Si fem un recorregut per les polítiques de privacitat de les xarxes socials més emprades, podem adonar-nos que, encara que cada usuari segueixi les recomanacions de bon ús de les xarxes, ens trobem amb el problema de que aquests nous sistemes de comunicació comercialitzen amb les dades mitjançant rastrejadors que és un tipus de software destinat a recopilar dades de nosaltres mateixos o l’ús que li donem a les aplicacions, o permisos que els autoritzem sense saber-ho.

Mitjançant la plataforma d’auditoria de privacitat d’aplicacions Exodus⁸ podem veure si la aplicació que emprem pel nostre mòbil Android autoritza més o menys rastrejadors i permisos.

A través dels informes de Exodus podem veure que les versions lite de totes les aplicacions mòbils ofereixen una millora en la privacitat ja que disposen de menys rastrejadors i permisos. La diferència es troba en el disseny de l’aplicació i algunes funcions que no estan disponibles en aquestes versions més lleugeres.

Quan ens atraquem a les polítiques de privacitat de les aplicacions un altre inconvenient que trobem es la quantitat de text que ofereixen el qual la majoria de les vegades no es llegeix. Per tal de facilitar la seva lectura, la web Terms of service didn’t read⁹ ens resumeix mitjançant un cercador les característiques de

8 https://reports.exodus-privacy.eu.org/es/

9 https://tosdr.org/

l’aplicació que volem emprar també fa una classificació de la mateixa que va des de la lletra A, la més segura, fins a la lletra E, la menys.

A continuació posarem el resum i la classificació de les tres xarxes socials més emprades segons el treball de Cano (2019):

 Facebook¹⁰. Classificada amb la lletra E, la pitjor qualificació entorn a la privacitat. Segons el resum que fan podem saber que:

1. La nostra identitat s’utilitza en anuncis que es mostren a altres usuaris.

2. L’aplicació requereix amplis permisos de dispositiu.

3. Aquest servei et rastreja en altres webs.

 Instagram¹¹. En aquest cas, la web Terms of service didn’t read encara no ha fet la seva classificació, però pel resum que ens donen, podem pensar que la nota no serà molt bona. Instagram comparteix informació amb tercers, que poden ser altres usuaris d’Instagram, o anunciants.

 TikTok¹². Es troba també sense classificar però a la seva descripció veiem que terceres parts estan involucrades en el funcionament del servei i que el mateix servei empra les teves dades per oferir-te publicitat. Per altra banda la llicència de copyright del servei sobre dades i contingut de l’usuari és massa amplia.

2.2.2. Protecció de la identitat i perills a la web

Existeix una exigència educativa entorn a donar a conèixer als alumnes la importància de protegir la seva privacitat a la web , per aquest motiu són moltes

10 https://tosdr.org/#facebook

11 https://tosdr.org/#instagram

12 https://tosdr.org/#tiktok

les classes de tutories on es tracta de fer reflexionar l’alumne entorn a valors com el respecte, l’empatia, el pensament crític i l’assertivitat.

Com indica l’estudi de Lorena Rodríguez i José Magdalena (2016) els joves entre els 12 y 16 anys en general no llegeixen la política de privacitat de les xarxes socials però la meitat de la mostra que descriuen al seu treball sí que ha fet canvis en la configuració de les opcions de privacitat de les xarxes socials.

És alentidor que un gran percentatge de joves considerin necessàries mesures per augmentar la seguretat del seus perfils i demanen que es sol·liciti el consentiment de l’usuari per posar etiquetes a les fotografies.

Per altra banda, són nombroses les activitats que es proposen des de les tutories per tal d’evitar alguns riscos que suposen la violació d'aquests drets com ara el ciberassetjament, el sexting. Podem veure alguns exemples d’unitats didàctiques jocs i altres recursos relacionats amb aquestos temes a les webs de Internet segur for kids¹³

2.2.3. Indicadors dels mitjans socials segurs.

Per determinar si una aplicació o xarxa social és ètica es poden establir uns criteris

1. La seva política de privacitat és fàcilment visible.

2. No té la seva seu als Estats Units. El govern dels Estats Units té uns programes de vigilància mitjançant Cartes de Seguritat Nacional (National Security Letters, NSLs) i lleis mordassa que els permeten forçar secretament a les empreses a garantir l’accés complet a les dades del client per transformar un servei en una eina de vigilància massiva (Privacytools, s.d.)

3. Són de codi obert. La comunitat de seguretat digital recomana software de codi obert que vol dir que el codi que determina com funciona es

13 https://www.is4k.es/materiales-didacticos

troba disponible públicament per poder modificar-ho o compartir-ho (Surveillance Self-Defense, 2019) . Els creadors d’aquestes eines són transparents en quant a que permeten a altres cercar errades de seguretat i ajudar a millorar el programa. Encara que no siguem experts informàtics aquesta etiqueta de codi obert ens dóna la confiança de que s’està treballant amb una eina segura.

4. Són un tipus de software lliure. Dóna als usuaris la possibilitat de controlar el programa i la llibertat d’estudiar, modificar i distribuir el software. La diferència amb el Open Source és que el software lliure prioritza qüestions ètiques deixant a un segon pla l’aspecte tècnic. Es pot distribuir legalment entre l’alumnat amb una repercussió econòmica mínima instaurant un model de respecte a la legalitat i circulació de bens culturals (Luna, 2019).

5. Assegura un nivell de xifrat d’extrem a extrem (end-to-end encryption o E2EE). Garanteix que un missatge es faci secret per part de l’emissor i només el pugui desxifrar el receptor. Això evita la possibilitat d’espionatge en el transcurs que es fa l’enviament del missatge per part d’un tercer. Es considera segur perquè es redueix el nombre de persones que pot rompre el xifrat. (Cifrado de extremo a extremo, 2020) 6. Empra el protocol HTTPS (Hyper Text Transfer Protocol Secure) que és la versió segura del HTTP. El principal avantatge que presenta és que no necessita cap instal·lació de software, pot emprar-ho qualsevol persona sense restricció. El propòsit del HTTPS és establir una connexió segura entre el servidor i el client que no és susceptible a ser captada per terceres parts. Per tal d’aconseguir-ho, el protocol HTTPS xifra les dades per assegurar una transmissió de dades segura a més d’evitar la suplantació d’identitat o phishing. És emprat per pàgines on l’usuari ha d’introduir dades sensibles com les de pagament, però es recomana emprar-la en qualsevol lloc on s’hagi d’introduir una contrasenya (Ryte, s.d)

3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ

La privacitat i protecció de dades en l’àmbit de la construcció del PLE de l’alumnat de secundària és un objecte del qual no existeixen gaire estudis acadèmics per tant, la determinació de l’estat de la qüestió resulta bastant difícil. L’absència d’aquests estudis donen compte de la necessitat de posar damunt la taula en aquests temps on sembla que l’educació agafa cada dia més un caire en línia la mancança de consciència respecte a la privacitat de les eines que emprem per a construir el nostre entorn personal d’aprenentatge.

S’ha trobat una preocupació incipient davant d’aquest problema durant les classes en línia durant el confinament i així ho ha fet patent Luis Miguel Iglesias (2020) que parla de la eina Jitsi com una opció que protegeix la seguretat dels alumnes i s’expliquen els casos d’implementació d’aquesta web per fer videoconferències en diferents centres educatius de tota la geografia espanyola.

3.1. L’experiència a la Comunitat Valenciana.

És destacable el projecte de la Comunitat Valenciana Mestre a Casa¹⁴ ha desenvolupat una plataforma com a entorn virtual educatiu per tal de no dependre de les grans multinacionals amb el que això suposa en quant a l’ús de les dades. Aquesta plataforma gira en voltant de tres conceptes

• Personalització: existeix una web per cada centre educatiu, una web per cada professor i espais virtuals d’aprenentatge. A més, disposa un motor de recerca especialitzat per poder accedir ràpidament als serveis o tràmits del centre en qüestió.

• Col·laboració: s’ofereixen notícies i novetats relacionades amb continguts educatius on es poden compartir diferents experiències didàctiques dels centres amb les tecnologies.

14 http://mestreacasa.gva.es/web/guest/acerca-de

• Autogestió: els entorns de Mestre a casa són creats i mantinguts pels mateixos usuaris del portal.

Marta Beltrán (2020) professora i coordinadora del Grau en enginyeria de la ciberseguretat a la Universitat Rey Juan Carlos explica que, encara que la gran part de solucions no són comparables amb les que proporcionen Google o Mi- crosoft perquè no tenen la mateixa funcionalitat, aquesta i altres iniciatives que treballen en el mateix sentit, parteixen amb els següents objectius:

- Resoldre les necessitats que els docents tenen.

- Ser de codi obert.

- Utilitzar sistemes que pertanyin a la administració pública.

- Garantir nivells adequats de seguretat i privacitat dels menors.

Per altra banda, la universitat de València va llançar un projecte, PESEDIA (Alemany, 2016) que proposava un tipus de xarxa social en la que es garantia la privacitat del alumne. L’objectiu principal d’aquesta aplicació va ser sensibilitzar l’alumnat entorn als aspectes de privacitat. És a dir, que els joves aprenguin a valorar la importància de la seva identitat i quines mesures poden prendre per protegir-la per establir un equilibri entre sociabilitat i privacitat.

Encara que la xarxa social és tancada, es necessita una clau d’accés per poder entrar i per tant, no s’ha pogut provar. Al seu treball, Alemany explica que els aspectes de privacitat no estan recollits a un apartat de configuració general si no que, per resultar més intuïtiu, es troben a un widget. Aquesta xarxa social permet crear llistes d’accés, anomenades “colecciones de amigos”, que permeten personalitzar el nivell d’accés de la teva informació.

3.2. Projecte OPEN PAGE de la Universitat de Windsor.

La facultat d’educació de la Universitat de Windsor, a Canadà, duu a terme el projecte Open Page¹⁵, on s’exposa una col·lecció d’eines per l’ensenyament en línia. Tenen una sèrie de publicacions on professors i estudiants avaluen eines segons la seva funcionalitat però també presten atenció i es valoren els nivells de seguretat que ofereixen. S’ha fet un recull de les millor valorades en quant al grau de privacitat.

A. Mentimeter ¹⁶

És tracta d’una eina interactiva en la que el professor dissenya unes preguntes que poden ser obertes o no i l’eina genera un codi de sis dígits que comparteix amb els seus estudiants. Fer i respondre preguntes és un fet essencial de l’aprenentatge per això Mentimeter ens sembla un recurs molt útil per emprar amb els nostres alumnes. Els resultats de les preguntes formulades pel professor tenen formes de visualització molt variada com gràfiques o núvols de paraules. Per registrar-te només hem de posar un correu electrònic i una contrasenya. Respecte a la privacitat, té un aspecte negatiu i es que guarda la direcció IP del compte durant 14 dies. És gratuït per les primeres cinc preguntes. Té la seva versió educativa per 6.99 dòlars al mes amb presentacions il·limitades. Gràcies a que els noms dels estudiants són anònims quan donen les seves respostes, es contribueix a la igualtat d’oportunitats a les discussions a l’aula.

B. Mindomo¹⁷

És una eina col·laborativa que permet fer mapes conceptuals. És capaç de fer esquemes que sintetitzen conceptes complexos mitjançant qualsevol eina multimèdia: text, vídeos, imatges, enllaços i notes de veu. Pot ser molt útil per fer pluges d’idees, resumir o organitzar idees.

15 https://www.uwindsor.ca/education/openpage

16 https://www.mentimeter.com/

17 https://www.mindomo.com/es/

És senzill d’emprar i té tutorials en línia. També es una plataforma freemium, només es poden fer tres mapes a la versió gratuïta. Per tres dòlars al mes, no obstant, es pot accedir a mapes il·limitats, exportacions a PDF, gràfiques i arxius adjunts. Per accedir els estudiants han de donar el seu nom, edat, correu electrònic i contrasenya. No obstant, Mindomo dóna als usuaris els drets sobre la informació i dissenys que creen als seus mapes conceptuals i no ven les dades a altres empreses.

C. CANVA¹⁸

Aquest recurs de disseny de la informació tipus de recurs s’han tornat molt populars en educació perquè inspiren la creativitat dels alumnes al mateix temps que ofereixen informació complexa emprant petits textos o imatges. És una eina útil per diferents aprenentatges: expressar la idea principal d’un tema o fer que els estudiants facin una infografia en lloc d’un assaig. Només es demana una direcció de correu electrònic per crear l’usuari. Ofereix vídeos que son guies de disseny que fan de tutorials per ajudar als alumnes a millorar la seva creativitat.

Permet descarregar el treball en PDF, PNG o JPEG i també es poden imprimir o embed en una pàgina web.

Canva permet afegir GIFS y vídeos en el projecte. També permet col·laborar inclús en la versió gratuïta.

És una eina gratuïta, però dona millor servei en la seva opció de pagament.

Canva costa 107€ a l’any sense limitació d’usuaris

18 https://www.canva.com/es_es/

4. PART PRÀCTICA

4.1. Introducció

La velocitat en la que avança la tecnologia i les eines que emprem al nostre PLE fa urgent la necessitat de prestar atenció a la forma en que ens protegim de les amenaces de mancança de privacitat i venda de les nostres dades de forma massiva. Els centres educatius i els docents hem de tenir una forta conscienciació en aquest sentit i hem de saber triar les eines més adients ja no només pensant en la funcionalitat i el fet de que siguin gratuïtes si no també pensant en els aspectes de protecció de les dades que proporcionem a les eines que emprem.

4.2. Objectius

Els objectius d’aquest projecte són:

- Analitzar un PLE de l’alumnat de secundària.

- Triar eines adequades que respectin la privacitat.

- Avaluar les eines que considerem segures.

- Establir unes pautes a l’hora de triar les eines.

- Donar recomanacions per tal de treballar en entorns segurs.

4.3. Metodologia i instruments

Per tal de garantir un aprenentatge significatiu, des d’una perspectiva descriptiva, es planteja una metodologia basada en la recerca bibliogràfica i l’anàlisi de continguts fent una recerca d’estratègies enfocades a l’ús segur de les aplicacions i eines de la Web 2.0.

Elaborar els instruments que ens ajudin a triar les eines suposa la complexitat de distingir entre els que s’utilitzen directament en línia des de la web i els que necessiten una instal·lació o enregistrament. Segons podem accedir a ells

haurem de desenvolupar unes o altres estratègies per tal de valorar si són més o menys segures.

Per això s’han creat tres instruments per determinar la validesa en quant a privacitat de les eines de l’alumnat de secundària. En primer lloc, un instrument que analitza el PLE que proposa Marina Cano (2019); i dos instruments més: el primer que avalua les eines de les quals necessitem crear un compte i altre que dóna els criteris clau per emprar altres eines que trobem a la web i que no necessiten cap tipus d’enregistrament.

4.3.1 Instruments per l’anàlisi del PLE de l’alumnat de secundària

En primer lloc, basant-nos en el PLE de l’alumnat de secundària que proposa al seu treball Marina Cano (2019) s’ha elaborat un instrument per analitzar el PLE de l’alumnat de secundària. Es tracta d’una revisió de les diferents eines que al treball de Cano (2019) s’esmenten per tal de determinar els rastrejadors i permisos de les versions més actuals de les aplicacions que l’autora destaca mitjançant els informes que proporciona la plataforma Exodus. Els rastrejadors són una peça de software que reuneix informació sobre la persona que utilitza l’aplicació, sobre com ho empren o el telèfon del qual s’està utilitzant. Per altra banda, els permisos determinen l’accés a la localització, als contactes, als arxius del telèfon, al micròfon i fins i tot la càmera.

L’entorn personal d’aprenentatge de l’alumnat ,com ja hem apuntat, és personal i propi, però el professorat és clau també per oferir eines que després passaran a formar part del PLE de l’alumnat. És clar que la comunitat educativa en general és conscient de la necessitat de protegir la privacitat. No obstant, existeix un desconeixement entorn a les eines segures.

Per tal de evidenciar aquesta situació i aprofitant les classes en línia que s’han hagut de fer durant la crisi sanitària, hem fet una breu enquesta a professors dels IES Sa Serra i IES Quartó de Portmany on s’ha demanat pels quatre recursos més emprats durant el confinament. Els centres no tenien una

infraestructura informàtica per donar resposta a les classes en línia i cada professor ha triat la forma de realitzar les seves classes.

4.3.2 Instruments d’avaluació d’eines ètiques i segures

Aquest projecte pretén donar eines eficients per tal de protegir la privacitat, encara que, com ja hem mencionat, en el món que vivim, no podem fer un catàleg tancat dels recursos més vàlids, si no que hem de desenvolupar una sèrie d’estratègies que ens permeten diferenciar els beneficis d’emprar les eines que ja existeixen i les que es crearan en el futur entorn a la protecció de dades i la privacitat.

En primer lloc, caldria poder avaluar de manera senzilla les polítiques de privacitat de cadascun dels recursos. Aquest aspecte pot resultar poc fàcil si tenim en compte que aquestes polítiques són textos molt llargs, que en la majoria de casos passem sense llegir.

Seguint la guia de l’AEPD (2019) es formulen una sèrie de recomanacions pels centres a la hora de triar o no una aplicació que es resumeixen en valorar si el responsable de l’aplicació informa dels següents punts:

- Identitat i direcció del responsable.

- Finalitat per les que seran emprades les dades.

- Possibles comunicacions de dades a tercers i finalitat de la cessió.

- Ubicació de les dades i períodes de conservació.

- Possibles accessos que realitza l’aplicació a les dades personals del dispositiu on la utilitzem.

Basant-nos en les recomanacions, però de forma més simple i destinat a les eines per les que hem de crear un usuari, hem elaborat un qüestionari per tal de poder avaluar el grau de respecte a la privacitat del recurs.

Qüestionari d’avaluació:

1. Com et fas el compte per utilitzar l’aplicació?

La gran majoria d’aplicacions permeten emprar els seus serveis associant la nostre compte de Google o Facebook. Aquesta es la manera més fàcil d'accedir, però també ens relega a compartir amb el gegant americà tot el que farem en aquesta nova aplicació. Per això és molt important crear un nou compte amb cadascun dels recursos que emprem. Normalment, per crear noves contes, ens demanen el nom i el correu electrònic. Si demanen alguna cosa més, hem de començar a sospitar.

2. L’aplicació comparteix la teva informació amb altres?

Aquesta informació es troba a la política de privacitat de l’APP. Si és molt farragosa podem fer una cerca ràpida pressionant Ctrl+f i posar al cercador el lexema COMPART. Això ens durà a la part del text on posa si es comparteix o no la informació amb altres.

3. A la política de privacitat posa expressament que no es venen les dates a altres empreses?

Aquest punt també és molt important ja que existeixen moltes aplicacions que encara que no comparteixen directament les dades dels usuaris, sí venen les dades a altres. Podem fer la recerca de la mateixa manera que abans, pressionant Ctrl+f y posar el lexema VEND per anar a la part del text on s’especifica.

4. Quan cancel·les el teu compte o esborres l’aplicació, s’eliminen totes les teves dades?

Si decidim per qualsevol motiu no tornar a utilitzar un recurs perquè tal vegada ja no ens faci falta o perquè hem trobat altre amb la mateixa funcionalitat però més adient, probablement no voldrem que les nostres dades romanguin indefinidament en el seu poder.

5. Es pot canviar la política de privacitat sense cap tipus d’avís?

És de vital importància que el proveïdor en avisi si es fa qualsevol tipus de canvi en la política de privacitat perquè hem de poder decidir si volem continuar emprant el servei amb les noves condicions.

Amb la realització d’aquest breu qüestionari, a mesura que contestem més preguntes afirmativament, més segurs podem estar que el recurs respecta la nostra privacitat. De cara als nostres alumnes, podem fer-los reflexionar sobre aquests aspectes i animar-los a protegir-se amb opcions més ètiques

4.3.3 Criteris clau per la selecció d’eines ètiques i segures

Per poder avaluar les eines que emprarem i sobretot, per tal de tractar les que no necessiten cap tipus d’instal·lació ni creació d’usuari, hem determinat uns criteris claus que seran la característica comú de les eines que proposarem.

 Ser de codi obert, open source és l’expressió en anglès. Això vol dir que fan a qualsevol usuari propietari del seu codi de programació de manera que el poden modificar i poden estudiar el funcionament del software.

També amb aquest tipus de software es poden distribuir còpies i executar-lo amb qualsevol propòsit. Cal dir que el software de codi obert no té perquè ser gratuït.

 Asseguren una protecció d’extrem a extrem. No hi ha intermediaris que puguin captar la informació en el moment que s’envia fins que es rep.

 Assegurar-nos que estem navegant baix el protocol HTTPS. Això ens garantirà que les dades que proporcionem viatgen de forma segura.

 Instal·lar al nostre navegador l’extensió de la web Terms of service didn’t read¹⁹ per poder veure la classificació de seguretat que donen simplement al entrar a la web de l’aplicació que sigui.

 Si el que volem es instal·lar una aplicació al nostre telèfon mòbil, valorar si realment la necessitem de veritat i si es tracta d’un ús esporàdic optar per les versions web que donen més lloc a la privacitat o podem controlar els permisos que donem més clarament.

 Tractar de conèixer l’origen de l’aplicació per evitar triar les que no siguin de codi obert.

 Fer una ullada a la política de privacitat de l’eina. Les que respecten la privacitat es presenten més clarament que les que no ho fan.

4.4 Resultats

Fent l’anàlisi del PLE de secundària del treball de Marina Cano (2019) hem pogut comprovar que les eines que s’empren compten amb gran quantitat de rastrejadors i permisos.

Hem elaborat una taula amb els resultats d’informes de la plataforma Exodus per veure els rastrejadors i permisos que utilitzen cadascuna de les eines del PLE de l’alumnat.

Taula2. Resultats dels informes Exodus de les aplicacions del PLE de l’alumnat de secundària.

Elaboració pròpia.

Aplicacions Versió Rastrejadors Permisos

Youtube 15.26.34 2 36

WhatsApp 2.20.194.16 1 56

19 https://tosdr.org/

Google 11.10.0.305602887 0 34

Wikipedia 1.1 2 5

Instagram 149.0.0.25.120 2 32

Pinterest 8.23.0 8 19

Gmail 2020.06.14.318184621 1 54

Microsoft Word 16.0.13001.20166 2 27

Power Point 16.0.13001.20166 2 26

Lyrics Training 1.0.5 8 7

Facebook 277.0.0.41.126 8 56

Kahoot! 4.0.2.1 3 10

Google Translate 6.9.0.RC03.314267876 0 17

Blogger 3.1.0 1 9

Snapchat 10.85.5.74 2 43

Spotify 8.5.65.852 8 29

OneDrive 6.8 4 26

Adobe Reader 20.5.0.13673 8 19

TikTok 8.2.6 12 76

Duolingo 4.70.3 10 30

Outlook 4.2024.4 16 46

Discord 29.2 6 19

Google Drive 2.19.412.03.30 1 34

Tumblr 15.6.0.01 6 41

Soft Català NO S’HA TROBAT

Per posar alguns exemples, amb la versió de Facebook per Android 277.0.0.41.126 l’informe Exodus²⁰ ha detectat 8 rastrejadors i 56 permisos entre el que es troben:

- La capacitat de l’aplicació per afegir o modificar esdeveniments al nostre calendari i enviar correus sense el coneixement del propietari.

- La capacitat de modificar els nostres contactes.

- La capacitat de modificar o esborrar els continguts de la nostra targeta SD.

- Prendre del telèfon fotografies i vídeos.

- Accés a la nostra localització

Al cas de Tik TOK a la seva versió 8.2.6 l’informe Exodus²¹ detecta 12 rastrejadors i 76 permisos o accions que l’aplicació pot fer al teu telèfon que com al cas de Facebook van des de la capacitat de intromissió als arxius del nostre telèfon fins a l’accés de localització.

Per Instragram²² a la seva versió 148.0.0.33.121 es reporten 2 rastrejadors i 31 permisos.

Per això, es pot determinar que gran part del PLE de l’alumnat de secundària no compleix amb els pressupostos ètics que volem instaurar. Amb les eines que compten els nostres alumnes de secundària no s’està protegint la

20 https://reports.exodus-privacy.eu.org/es/reports/com.facebook.katana/latest/

21 https://reports.exodus-privacy.eu.org/es/reports/com.ss.android.ugc.trill/latest/

22 https://reports.exodus-privacy.eu.org/es/reports/com.instagram.android/latest/

privacitat, a més estan entrant a formar part del negoci de les dades: grans multinacionals estan creant perfils d’usuaris per tal de oferir-los publicitat.

Per altra banda, els resultats de l’enquesta a professors que es mostra amb el núvol de paraules que s’ha creat amb l’eina Mentimeter dóna compte de forma visual com el gegant Google ha set el recurs estrella d’aquesta nova normalitat educativa.

Figura 2. Resultats de l’enquesta a professors. Elaboració pròpia.

Gràcies a la seva versatilitat, el professorat ha vist en les tota la gama d’opcions que dóna Google una taula de salvació per comunicar-se amb els alumnes i poder donar-los la feina. No obstant, en molts de casos, tot i que aquesta es presenta com l’opció més fàcil, no tot el conjunt educatiu tenia les destreses per poder dur-lo a terme.

A més, la política de privacitat de Google no ens resulta gaire ètica per emprar amb els alumnes ja que comercialitza amb les nostres dades. Donar-li la informació a Google mitjançant tot el seu software de les relacions que tenim a la web amb el nostre alumnat, pot ser no sigui molt bona idea.

El periodista Ignacio Ramonet (2016) parla de que som nosaltres mateixos els que comprem els nostres vigilants mitjançant els mòbils, tabletes, targetes bancàries.... Analitza concretament l’exemple de Google, que sobrepassava al 2018 els mil milions d’usuaris. Per acabar amb la conclusió que Google lo sabe todo de mí. Fa un recorregut per les seves aplicacions, capaces de rastrejar el comportament de cadascun dels usuaris. Per exemple, amb el cercador,pot saber on i què busquem. Amb el correu Gmail s’analitza la correspondència, posant en perill la informació tant nostra com dels nostres contactes. Amb Google maps identifiquen el lloc on es trobem i cap a on ens dirigim. Per tant, la web d’alguna manera decideix qui som i què pensem a través dels anuncis que fabriquen a mida per a cadascun dels usuaris

4.5. Proposta d’eines ètiques i segures

A continuació farem una selecció d’eines i recursos que recomanem i es proposen com adients per la creació del PLE de l’alumnat de secundària tenint en compte els instruments que hem determinat per valorar les eines ètiques i segures.

• NAVEGADORS:

Destaquem TOR I Mozilla Firefox. L’usuari només ha de descarregar-se el software i començar a utilitzar-lo.

A. La xarxa TOR²³.

TOR és un projecte que va posar-se en marxa a principis d’aquest segle però que ha anat agafant importància en els darrers anys. Va sorgir davant la necessitat d’eines contra la vigilància massiva i la censura i a favor de la transparència a la web i la navegació anònima.

23https://www.torproject.org/es

És una xarxa que posa en pràctica una tècnica anomenada Onion Routing, canviant el mode tradicional de funcionament d’ Internet. De manera tradicional, si cerquem alguna cosa a Internet, el nostre ordenador es connecta al router i després directament als servidors de la web que visitem. D’aquesta manera es pot saber d’on ens connectem, a quina hora i fins i tot, qui som.

Mitjançant el Onion Routing les dades no s’envien de forma directa, si no que es calcula una ruta en la que es passa per distintes connexions, de manera que el missatge es xifra com si fos una ceba, per capes. La xarxa està composta per un nombre ingent de servidors, executats per voluntaris que treballen amb aquest projecte (Yúbal FM, 2019)

La xarxa té un cercador, TOR browser, que presenta uns clars avantatges:

1. Les cookies s’esborren automàticament i això fa que ningú pugui perseguir-te amb la publicitat.

2. Impedeix que ningú sàpiga quins llocs visites.

3. Tens la llibertat d’accedir a llocs que potser la teva xarxa tingui bloquejats.

No obstant, l’ús del cercador de Tor no és garantia de privacitat si seguim utilitzant aplicacions que ja disposen les nostres dades, per això continuarem amb l’exposició de recursos que poden evitar aquest inconvenient. Per altra part, hem de ser conscients que la tècnica del Onion Routing fa que les nostres recerques siguin més lentes que el que estem acostumats, el fet de que la informació s’enviï de forma indirecta, alenteix els resultats de la recerca.

B. MOZILLA Firefox²⁴

És una alternativa més coneguda i emprada que Tor per ser més fàcil d’utilitzar ser i més ràpid en les seves recerques. Només hem d’instal·lar-lo i tractar de desconnectar els serveis Google que venguin instal·lats per defecte, com per exemple el cercador. Al següent epígraf donarem alternatives en aquest sentit.

24https://www.mozilla.org/es-ES/firefox/new/

Cal només entrar a les seves propietats per adonar-nos que té una gran quantitat d’opcions, amb un sol clic podem:

· Bloquejar rastrejadors que recopilen informació sobre els nostres interessos

· Configurar que s’eliminin les cookies i les dades de les pàgines que visitem al moment de tancar Firefox.

· Decidir que no es recordi l’historial.

· Determinar si volem que ens pregunti si volem guardar les contrasenyes que emprem.

· Donar permís d’ubicació, càmera i micròfon.

· Bloquejar contingut perillós (malware i phising).

Sense cap dubte, Mozilla Firefox és una molt bona opció per la seva funcionalitat i la seva transparència.

 MOTORS DE RECERCA

En aquests cercadors no hem d’acceptar cap termes d’ús com ho feim amb Google amb l’excusa de que volen guardar la nostra informació per millorar el servei.

El principal problema que presenten aquests motors de recerca es que no fan una recerca intel·ligent en el sentit que no ens coneixen i per tant no poden donar-nos resultats de tanta qualitat com ens ofereix Google.

Per tal de pal·liar aquest problema, buscadors com DuckDuckGo o Swisscows han incorporat filtres per tal de apropar-se més a la recerca real de l’usuari.

A. DuckDuckGo²⁵

És de les millors opcions per donar una alternativa a Google. Com explica Manuela Battaglini (2019 a) DuckDuckGo es tracta d’una opció que només recull dades anònimes. Això vol dir que el cercador no sap qui ets, ni què has cercat amb anterioritat. En contraposició, quan cercam amb Google estem donant informació técnica sobre el nostre dispositiu i el software que emprem i

25 https://duckduckgo.com/

la dirección IP. D’aquesta manera s’elabora un perfil mitjançant les cookies del nostre navegador per dissenyar una publicitat orientada a les nostres recerques.

B. Swisscows²⁶

Es vol destacar Swisscows perquè a més de tenir una aparença que ens resulta familiar, presenta algunes característiques molt atractives:

 Es preocupa especialment de l’educació dels infants treballant en tres direccions: promovent els valors morals, lluitant en contra de la violència i la pornografia i fomentant l’educació en mitjans digitals. Per aquest motiu, el seu filtre per protegir als menors és permanent. Per això pot ser molt bona opció per a centres educatius i organismes públics. A més, han elaborat una guia pels pares que també pot servir-nos als docents per advertir-nos dels perills i aconsellar-nos sobre com tractar l’entorn digital.

 Té un cercador nou mitjançant un mapa semàntic. S’obtenen resultats de forma interactiva i més ràpida. Funciona com una mena de filtre en el que veiem paraules de diferent mida que indiquen la proximitat al terme de recerca amb el contingut del requadre i diferent colors, on cada color indica el tema que conté.

 Té un nou servei Digest, que fa resums i et dona les paraules clau d’un text que adjuntis, un enllaç que aferris, o la URL d’una pàgina web.

Aquesta opció sembla atractiva per tal de presentar-li als alumnes la alternativa de cercador.

• CORREU ELECTRÒNIC A. ThunderBird ²⁷

26 https://swisscows.com/es/about

És el correu de Mozilla. El seu funcionament és similar al navegador Firefox, mitjançant pestanyes, d’aquesta manera pots mantenir diversos correus oberts i accedir a ells fàcilment. Inclou un cercador molt útil amb filtres i cronologia i té la capacitat d’ordenar en carpetes els diferents correus.

Igualment que el navegador Firefox té funcions per tal de protegir-nos. Bloqueja automàticament les imatges als correus fins que no li donem autorització per mostrar-les. Ens avisa de quan un correu no és de confiança i elimina el spam.

També ens avisa quan fem clic a un enllaç que no et porta a la web indicada per la URL.

B. Protonmail²⁸

No demana gaire informació per crear un compte. Un aspecte a destacar en la seva privacitat es que si canviem la contrasenya, s’esborren els correus anteriors per garantir que no es suplanta la identitat. Té els seus servidors en Suïssa i per tant estan protegits per les fortes lleis de protecció de dades d’aquest país. Totes les dades estan xifrades i Protonmail no té accés. Si oblidem la contrasenya no es podran recuperar les dades ja que no poden desxifrar els nostres missatges i per aquest motiu tampoc poden donar les nostres dades a tercers.

• MISSATGERIA A. Signal²⁹

És la favorita pel seu disseny. Permet enviar missatges, notes d’àudio, telefo- nar i fer videoconferències. Està certificada per una auditoria de seguretat in- dependent i permet fer que els missatges desapareguin en un temps concret.

Cada vegada que entres a l’aplicació et demana recordar un pin que protegeix

27 https://www.thunderbird.net/es-ES/

28 https://protonmail.com/ca/

29 https://signal.org/es/

el teu compte, és a dir, si algú agafa el teu telèfon no podrà accedir als teus missatges ja que només tu tens accés a aquesta informació.

B. Wire³⁰

És una altra opció, més enfocada al món empresarial. Té una versió gratuïta amb un màxim de 8 dispositius per compte però també ofereix una versió sen- se limitacions i de pagament per cinc euros al mes.

És segur perquè no fa perfils dels seus usuaris. Això és important en el sentit de que aquests perfils ens defineixen d’una forma a la que no podem accedir i en funció d’això prenen decisions sobre nosaltres mateixos. Tampoc ensenya el nostre número de telèfon ni el nostre correu electrònic ja que ens permet mostrar-nos amb un nom d’usuari.

• VIDEOCONFERÈNCIES A. Jitsi³¹

Es una aplicació gratuïta i permet a més de fer videotrucades, compartir pre- sentacions, parlar pel xat i penjar documents. No emmagatzema les dades de forma centralitzada. No tens que descarregar-te cap aplicació, només cal po- sar la direcció al navegador, crear una sala i copiar la direcció per compartir-la amb els participants que volem afegir.

B. Whereby³²

Com passa amb Jitsy, no cal descarregar-se una aplicació, només compartir un link amb qui volem comunicar. És una eina que tracta les seves dades a

30 https://wire.com/en/

31 https://jitsi.org/

32 https://whereby.com/