Universitat de les Illes Balears
TESI DOCTORAL 2015
LA SEGONA REPÚBLICA A MALLORCA.
ELECCIONS, PARTITS POLÍTICS, MITJANS DE COMUNICACIÓ I GESTIÓ PÚBLICA
Volum I de V
Arnau Company i Matas
Universitat de les Illes Balears
TESI DOCTORAL 2015
Programa de Doctorat d’Història
LA SEGONA REPÚBLICA A MALLORCA.
ELECCIONS, PARTITS POLÍTICS, MITJANS DE COMUNICACIÓ I GESTIÓ PÚBLICA
Volum I de V
Arnau Company i Matas
Director
Dr. Sebastià Serra i Busquets
Catedràtic d’Història Contemporània de la
Universitat de les Illes Balears
“Crec que la República és qüestió d'obres i no de paraules. Per això mateix, després d'alguns mesos des de la seva instauració, podem presentar la bella realitat d'aquesta escola."
(Discurs d’Emili Darder en la inauguració de l’escola de la plaça de Pere Garau de Palma el 24 de gener de 1932).
Als meus fillols Arnau i Miquel Company Nicolau
ÍNDEX Pàg
1. INTRODUCCIÓ...20
1.1. Definició del problema... 20
1.2. Marc general de la recerca...23
1.3. Marc geogràfic i històric...25
1.4. Metodologia i fonts...26
1.5. Estat de la qüestió...29
1.5.1. Els inicis de la historiografia sobre la Segona República a Mallorca...29
1.5.2. Transició democràtica i República: a la recerca de referents democràtics i autonòmics...48
1.5.3. La historiografia sobre la Segona República d’ençà del cinquantenari de la Guerra Civil...62
2. LA SITUACIÓ DE LA PREMSA A MALLORCA AL COMENÇAMENT DE 1931 2.1. Introducció...87
2.2. La premsa diària...91
2.3. Un setmanari satírico-humorístic i anticaciquil d’àmplia difusió: Foch-y-Fum ...96
2.4. La premsa dels partits polítics i sindical ...97
2.5. Les revistes culturals ...100
2.6. La premsa forana ...102
2.7. Les publicacions periòdiques religioses ...105
2.8. Altre tipus de premsa ...107
3. LA SITUACIÓ DEL SISTEMA DE PARTIS ABANS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA...108
4. LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12 D’ABRIL DE 1931 4.1. Introducció ...111
4.2. Les candidatures ...115
4.2.1. El Partit Conservador ...115
4.2.2. El Partit Liberal ...116
4.2.3. Els partits Regionalista i Autonomista ...116
4.2.4. L’abstenció del Partit Maurista ...118
4.2.5. Acció Integrista ...118
4.2.6. El Front Únic Antimonàrquic ...119
4.2.7. La candidatura comunista ...121
4.3. La campanya electoral ...121
4.3.1. El Partit Liberal ...121
4.3.2. La coalició regionalista-autonomista ...122
4.3.3. La coalició republicana-socialista ...126
4.3.4. El Partit Comunista ...135
4.4. La proclamació de candidats ...136
4.5. La designació de regidors per l’article 29 de la Llei electoral de 1907 ...136
4.6. El dia de les eleccions ...138
4.7. Els resultats dels comicis ...139
4.7.1. Palma ...139
4.7.2. La Part Forana de Mallorca ...142
4.7.3. Menorca ...168
4.7.3.1. La campanya electoral ...170
4.7.3.2. El dia de les eleccions ...173
4.7.3.3. Els resultats dels comicis ...174
4.7.4. Les Pitiüses ...176
4.7.4.1. Les candidatures ...178
4.7.4.2. La campanya electoral ...181
4.7.4.3. Els resultats dels comicis ...194
5. LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA 5.1. El dimarts, 14 d’abril ...196
5.2. El dimecres, 15 d’abril ... 201
5.3. El dijous, 16 d’abril ...206.
5.4. Els dies següents d’abril i començament de maig ...208
5.5. La proclamació de la República a altres poblacions de Mallorca ...231
5.6. La proclamació de la República a Maó ...245
5.7. La proclamació de la República a Eivissa ...250
5.8. La repetició dels comicis municipals del 31 de maig de 1931 ...257
5.8.1. La nova legislació electoral ...257
5.8.2. La convocatòria de noves eleccions municipals ...259
5.8.3. Les acusacions de parcialitat electoral del governador Carreras ...260
5.8.4. Les candidatures ...261
5.8.4.1. El Partit Conservador ...261
5.8.4.2. La Dreta Liberal Republicana ...261
5.8.4.3. Els partits Regionalista i Autonomista ...261
5.8.4.4. El Partit Republicà de Centre ...263
5.8.4.5. El Partit Reformista ...268
5.8.4.6. La Concentració Republicana ... 269
5.8.4.7. La conjunció republicana-socialista ... 272
5.8.4.8. Altres candidats proclamats ... 275
5.8.5. El dia de les eleccions ... 275
5.8.6. La repetició dels comicis el 3 de juny ... 277
5.8.7. Les denúncies davant les coaccions i els incidents ...278
5.8.8. Els resultats electorals ...282
5.8.8.1. Palma ...283
5.8.8.2. La resta de municipis de Mallorca ...285
5.8.8.3. L’illa d’Eivissa ...299
5.8.8.3.1. Les candidatures ...303
5.8.8.3.2. Les eleccions a Sant Joan Baptista i a Santa Eulàlia ... 315
5.8.8.3.3. El dia dels comicis ... 315
5.8.8.3.4. Els resultats electorals ... 317 6. LES ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS CONSTITUENTS
DEL 28 DE JUNY DE 1931
6.1. Introducció ... 324
6.2. Les candidatures ... 328
6.2.1. La Concentració de Dretes ... 328
6.2.2. El Partit Republicà de Centre ... 336
6.2.3. La Concentració Republicana ... 342
6.2.4. La conjunció republicana-socialista ... 343
6.2.5. El Partit Comunista d’Espanya ... 357
6.3. Les eleccions a Menorca ... 359
6.4. Les eleccions a les Pitiüses ... 364
6.5. La proclamació de candidats a diputats ... 388
6.6. El dia dels comicis ...389
6.7. Els resultats de les eleccions ...393
7. EL BIENNI REFORMISTA 7.1 L’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ... 409
7.1.1 Introducció ... 409
7.1.2. El cicle de conferències de l’Ateneu sobre l’Estatut ... 411
7.1.3. L’avantprojecte de l’Estatut Balear ... 416
7.1. 3.1. L’Ajuntament de Palma davant l’avantprojecte ... 417
7.1.3.2. Els ajuntaments de Menorca davant l’avantprojecte ...418
7.1.3.3. Els ajuntaments d’Eivissa davant l’avantprojecte ...418
7.1.3.4. La Cambra Oficial de la Propietat Urbana davant l’avantprojecte ... 419
7.1.4. L’assemblea d’ajuntaments, entitats i corporacions en el teatre Principal de Palma ...419
7.1.5. La visita d’una representació de l’Associació per la Cultura de Mallorca a Eivissa amb motiu de l’assemblea per discutir l’Estatut ...438
7.1.6. Alguns intents de difusió de l’Estatut ...439
7.1.8. La polèmica arran de les declaracion de Gabriel Alomar a les Corts Constituents .. 439 7.1.9. Un nou intent d’aprovació de l’Estatut: la reunió
d’ajuntaments del desembre de 1932 ...445
7.2. Les eleccions complementàries per cobrir l’escó de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931 ...447
7.2.1. Introducció ...447
7.2.2. Les candidatures ...449
7.2.2.1. La candidatura de l’exgovernador civil Francesc Carreras ...449
7.2.2.2. La candidatura d’Antoni Pou, de Concentració Republicana ...456
7.2.2.3. La candidatura de Manuel Adame del Partit Comunista ...458
7.2.2.4. Els fallits intents de candidatures de dretes ...460
7.2.2.5. El Partit Republicà de Centre s’absten de presentar candidat ...465.
7.2.3. La proclamació de candidats ...465
7.2.4. El dia de les eleccions ...466
7.2.5. Els resultats de les eleccions ...467
7.3. Els partits polítics durant el bienni reformista ...473
7.3.1. El Partit Republicà Federal de Mallorca –PRFM– ...473
7.3.2. La Concentració Republicana ...571
7.3.3. La creació del Partit Republicà Radical de Balears ...574
7.3.4. Acció Republicana de Mallorca ...576
7.3.5. El Partit Republicà Radical Socialista ...626
7.3.6. El Partit Republicà Democràtic Federal ...685
7.3.7. La Dreta Liberal Republicana ... 694
7.3.8. De la Dreta Social a la Unió de Dretes ...696
7.3.9. La Dreta Autònoma Balear ...740
7.3.10. El Centre Autonomista i el Partit Regionalista ...744.
7.3.11. El Partit Republicà de Centre ... 799
7.3.12. La Comunió Tradicionalista ... 806
7.3.13. El Partit Socialista Obrer Espanyol: l’estructura organitzativa territorial ... 830
7.3.14. El Partit Socialista Independent ... 841
7.3.15 El Partit Comunista d’Espanya ... 846
7.3.16. Izquierda Revolucionaria y Antiimperialista ... 848
7.3.17. El Partit Social Revolucionari ... 850
7.4. Les eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1933 ...854
7.4.1. Introducció ...854
7.4.2. Les candidatures ... 858
7.4.2.1. El Partit Socialista ...858
7.4.2.2. El Partit Republicà Radical Socialista ... 860
7.4.2.3. L’Acció Republicana ... 860
7.4.2.4. El Partit Republicà Federal de Mallorca ... 861
7.4.2.5. El Partit Republicà de Centre ... 861
7.4.2.6. Els Partits Regionalista i Autonomista ... 862
7.4.2.7. La Unió de Dretes ... 862
7.4.2.8. La Comunió Tradicionalista ... 864
7.4.3. El dia de les eleccions ... 865
7.4.4. Els resultats electorals ... 868
7.4.4.1. L’illa de Mallorca ... 868
7.4.4.2. L’illa de Menorca ... 879
7.5. Les eleccions de vocals al Tribunal de Garanties Constitucionals del 3 de setembre de 1933 ... 893
7.5.1. Introducció ... 893
7.5.2. Les candidatures ... 895
7.5.2.1. La Unió de Dretes, el Partit Republicà de Centre i els partits Regionalista i Autonomista ... 895
7.5.2.2. El Partit Republicà Radical de Mallorca ... 896
7.5.2.3. L’Acció Republicana i el Partit Socialista ... 897
7.5.3. El dia dels comicis ... 901
7.5.4. Els resultats globals dels comicis als ajuntaments de les Balears ... 905
7.5.5. La crisi del Govern Azaña i l’ascensió momentània de Lerroux ... 907
7.5.6. Els actes de protesta contra l’elecció de Joan March ... 908
7.5.7. La votació del Col·legi d’Advocats de les Balears ... 908
7.6. L’evolució de la premsa durant el període republicà ... 914
7.6.1. El marc legal ... 914
7.6.2. La premsa diària ... 915
7.6.3. Els setmanaris d’àmplia difusió ... 920
7.6.4. La premsa dels partits polítics i sindical ... 923
7.6.5. La premsa esportiva i d’espectacles ... 936
7.6.6. Les publicacions periòdiques religioses ... 937
7.6.7. Les revistes culturals ...938
7.6.8. Les publicacions de corporacions professionals ...939
7.6.9. La premsa en llengua anglesa, alemanya i francesa ... 939
7.6.10. La Premsa Forana ... 940
7.7. La Diputació Provincial de les Balears ... 944
7.7.1. Introducció ... 944
7.7.2. La Diputació Provincial des del maig de 1931 fins a l’octubre de 1934 ... 946
7.7.2.1. L’actuació política ... 952
7.7.2.2. La beneficència i la sanitat ... 958
7.7.2.3. Les obres públiques ... 976
7.7.2.4. La cultura i l’ensenyament ... 982
7.7.2.5. El personal de la Diputació ... 995
7.7.2.6. Altres temes ...1000
8. LES ELECCIONS GENERALS DE DIPUTATS A CORTS DEL 19 DE NOVEMBRE DE 1933 8.1. Introducció ...1011
8.2. Les candidatures ... 1021
8.2.1. La Coalició de Centre-Regionalista-Dreta ... 1021
8.2.1.1. La campanya electoral ... 1026
8.2.2. L’Afirmació Dretana ... 1034
8.2.2.1. La campanya electoral ... 1037
8.2.3. El Partit Republicà Federal de Mallorca ... 1041
8.2.3.1. La campanya electoral ... 1043
8.2.4. La coalició republicana-socialista ... 1049
8.2.4.1. La campanya electoral ... 1055
8.2.5. El Partit Comunista d’Espanya ...1057
8.2.5.1. La campanya electoral ...1058
8.2.6. La posició dels anarquistes ...1059
8.3. La proclamació de candidats ...1060
8.4. El dia dels comicis ...1062
8.5. Els resultats dels comicis ...1067
8.6. La segona volta del 3 de desembre de 1933 ...1076
8.6.1 Les candidatures ...1077
8.6.1.1. El Partit Republicà Federal ... 1078
8.6.1.2. El Partit Socialista Obrer Espanyol ... 1080
8.6.2. El dia dels comicis ...1082
8.6.3. Els resultats de les eleccions ...1086
9. EL BIENNI RADICAL-CEDISTA 9.1. L’evolució dels partits polítics durant el bienni radical-cedista ...1104
9.1.1. De l’Acció Republicana a Esquerra Republicana Balear ...1104
9.1.2. La continuïtat del Partit Republicà Radical Socialista Ortodox ...1199
9.1.3. Unió Republicana ...1200
9.1.4. El Partit Republicà Democràtic Federal ...1209.
9.1.5. El Partit Republicà Federal de Mallorca: cap a la desfeta ...1214
9.1.6. El Partit Republicà de Centre ...1251
9.1.7. El Partit Regionalista ...1256
9.1.8. De la Unió de Dretes a Acció Popular Agrària ...1259
9.1.9. Renovació Espanyola ...1280
9.1.10. El Partit Agrari Espanyol ...1282
9.1.11. La Falange Espanyola ...1283
9.1.12. La Comunió Tradicionalista ...1285
9.1.13. El Partit Socialista Obrer Espanyol ...1298
9.1.14. El Partit Comunista d’Espanya ...1301
9.1.15. El Bloc Obrer i Camperol ...1302
9.2. La Diputació Provincial de les Balears ...1304
9.2.1. L’evolució de la institució des de l’octubre de 1934 fins el febrer de 1936... 1304
9.2.1.1. La corporació provincial davant els fets d’octubre de 1934 ...1304
9.2.2. L’actuació de la Comissió Gestora Provincial ...1306
9.2.2.1. La sanitat i la beneficència...1306
9.2.2.2. Les obres públiques ...1316
9.2.2.3. La cultura ...1317
9.2.2.4. Altres temes ...1320
9.3. L’aparició d’un nou mitjà de comunicació: EAJ-13 Ràdio Mallorca ... 1331
10. LES ELECCIONS GENERALS DEL 16 DE FEBRER DE 1936 10.1. Introducció ...1345
10.2. Les candidatures ...1356
10.2.1. La candidatura de Centre-Dreta-Regionalista ...1356
10.2.1.1. La campanya electoral ...1379
10.2.2. La renúncia a concórrer als comicis del Partit Republicà Radical ...1395
10.2.3. L’exclusió de la Comunió Tradicionalista ...1400
10.2.4. La posició de Renovació Espanyola ...1402
10.2.5. L’estratègia i posició de Falange Espanyola ...1405
10.2.6. La posició del Partit Agrari Espanyol ...1408
10.2.7. La candidatura del Front Popular d’Esquerres ...1408
10.2.7.1. La campanya electoral ...1425
10.2.8. La posició de la Confederació Nacional del Treball –CNT– ...1448
10.3. La proclamació de candidats ...1470
10.4. El dia dels comicis ...1471
10.5. Els resultats electorals ...1476
10.5.1. Les esquerres impugnen les actes dels diputats de les Balears ...1486
11. ELS DARRERS MESOS DE LA REPÚBLICA A MALLORCA 11.1. La mobilització popular de les esquerres després de la victòria del Front Popular al conjunt de l’Estat ...1497
11.2. La reposició dels ajuntaments populars ...1500
11.3. El nou governador civil Isidro Liarte ...1503
11.4. El golpista Manuel Goded, comandant militar de les Balears ...1505
11.5. Continua la mobilització popular d’esquerres ...1505
11.6. L’evolució dels partits polítics ...1508
11.7. La Diputació Provincial de les Balears ...1548
11.8. Les comissions gestores municipals del Front Popular ...1562
11.9. La lluita contra l’atur ...1562
11.10. L’increment de la violència i la provocació ...1563
11.11. La convocatòria fallida d’unes eleccions municipals ...1564
11.12. L’esplendor i els incidents en les festes de la República ... 1569
11.13. Les eleccions de compromissaris per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936 ...1573
11.13.1. Introducció ...1573
11.13.2. L’abstenció del centre-dreta ...1575
11.13.3. La candidatura del Front Popular d’Esquerres ...1576
11.13.4. La proclamació de candidats ...1577
11.13.5. La campanya electoral ...1578
11.13.6. El dia de les eleccions ...1578
11.13.7. Els resultats dels comicis ...1579
11.14. La celebració del Primer de Maig ...1586
11.15. Un nou intent d’impulsar el projecte d’Estatut d’Autonomia ...1587
11.16. La represa d’unes intenses relacions culturals entre Mallorca i Catalunya ... 1594.
11.17. La participació mallorquina a l’Olimpíada Popular de Barcelona ...1602
11.18. La intensificació de l’anticlericalisme ...1606
11.19. La tensió política i social dels mesos de juny i juliol de 1936 ...1615
11.20. L’escriptor madrileny Antonio Espina, nou governador civil ...1627.
11.21. La recepció a la premsa diària mallorquina de l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 ...1635
11.22. El paper de la ràdio en els primers dies del cop d’Estat ...1636
12. CONCLUSIONS ...1646
13. FONTS ...1673
14. BIBLIOGRAFIA ...1683
14.1. Bibliografia específica ...1683
14.2. Bibliografia general ...1693
15. APÈNDIX DOCUMENTAL ...1709
Doc. 1. Primer editorial del setmanari republicà federal Ciutadania, del 6 de setembre de 1930...1716
Doc. 2. Primer editorial del periòdic comunista Nuestra Palabra, del 17 de gener de 1931. Doc. 3. Primer editorial del setmanari regionalista-autonomista La Veu de Mallorca, del 17 de gener de 1931...1718
Doc. 4. Manifest fundacional del Partit Regionalista de Mallorca...1719 Doc. 5. Mostra d’anuncis electorals en la premsa mallorquina durant la campanya del 12 d’abril de 1931.
Doc. 6. La proclamació de la Segona República a Mallorca, segons Joan Pons i Marquès.
Doc. 7. Recordant la proclamació de la Segona República a Palma a l’exili per Francesc de Sales Aguiló
Doc. 8. Les eleccions del 12 d’abril i la proclamació de la Segona República a Menorca, segons Joan Hernández Mora.
Doc. 9. Editorial del primer número del setmanari anticlerical La Sotana Roja, del 19 de maig de 1931.
Doc. 10. Manifest fundacional del partit Dreta Social.
Doc. 11. Primer editorial del setmanari catòlic Verdad y Justicia, del 16 de juny de 1931.
Doc. 12. Primer editorial del setmanari d’esquerres Adelante, del 20 de juny de 1931.
Doc. 13. Mostra d’anuncis electorals de la campanya de les eleccions generals a Corts Constituents del 28 de juny de 1931.
Doc. 14. Primer editorial del setmanari El Republicano, del 19 de setembre de 1931.
Doc. 15. Mostres d’anuncis electorals de les eleccions complementàries per cobrir l’escó de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931.
Doc. 16. Conferència de l’advocat Ignasi Guasp Ferragut sobre “Posición de la derecha ante el problema de la prensa” en el local social de la Unió de Dretes l’11 de gener de 1932.
Doc. 17. Editorial del primer número del setmanari republicà Justicia, del 16 de maig de 1932.
Doc. 18. Primer editorial del setmanari integrista El Luchador del 6 de juny de 1932
Doc. 19. Editorial del primer número de l’òrgan de l’Agrupació de Treballadors de la Unió de Dretes, Acción Social, del 9 de juliol de 1932.
Doc. 20. Editorial primer número del setmanari tradicionalista Reconquista, 1 de juny de 1933.
Doc. 21. Prec del diputat per les Baleares, Francesc Julià Perelló, al ministre de la Governació en el qual denuncia l’actuació del secretari de l’Ajuntament de Maria de la Salut.
Doc. 22. Article d’El Obrero Balear sobre les eleccions de vocals del Tribunal de Garanties Constitucionals de 3 de setembre de 1933.
Doc. 23. Carta d’agraïment de Joan March Ordinas –Verga– per la seva elecció com a vocal titular del Tribunal de Garanties Constitucionals.
Doc. 24. Acta del Tribunal de Garanties Constitucional de declaració d’incapacitat del vocal de les Balears Joan March Ordinas.
Doc. 25. Mostres d’anuncis electorals de les eleccions generals a Diputats del 19 de novembre de 1933.
Doc. 26. Acta d’escrutini general de les eleccions generals del 19 de novembre de 1933.
Doc. 27. Acta de l’escrutini general de les eleccions generals complementàries del 3 de desembre de 1933.
Doc. 28. Protesta del candidat socialista Alexandre Jaume contra l’elecció de Francesc Julià per la seva incapacitat per ocupar el càrrec de diputat a Corts per les Balears.
Doc. 29. Al·legació del candidat radical Francesc Julià Perelló per la protesta contra la seva capacitat legal per ocupar l’escó del diputat per les Balears.
Doc. 30. Crida a la constitució de la unió dels partits republicans d’esquerres per formar el nou partit Esquerra Republicana Balear.
Doc. 31. Reglament l’Agrupació de Palma d’Esquerra Republicana Balear.
Doc. 32. Primer editorial del nou setmanari Felanitx del 3 d’agost de 1935.
Doc. 33. Manifest del Partit Regionalista de Mallorca davant les properes eleccions generals del 16 de febrer de 1936.
Doc. 34. Mostra d’anuncis electorals de les eleccions generals a diputats del 16 de febrer de 1936.
Doc. 35. Article de la propagandista comunista Aurora Picornell demanant el vot de les dones per la candidatura del Front Popular d’Esquerres en les eleccions generals del 16 de febrer de 1936.
Doc. 36. Denúncia de les esquerres de les actes de diputats del centre-dreta-regionalista després de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936.
Doc. 37. Acta de l’escrutini general de les eleccions generals a diputats del 16 de febrer de 1936.
Doc. 38. La CEDA justifica la seva abstenció en les eleccions de compromissaris per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936.
Doc. 39. Acta de l’escrutini de les eleccions complementàries per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936.
Doc. 40. Notes radiades per Ràdio Mallorca entre el 18 i el 24 de juliol de 1936 i reproduïdes pel diari La Almudaina ...1817.
16. ÍNDEX DE TAULES ...1832 1. Eleccions de regidors (1917-1933).
2. Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931...1832 2.1. Regidors elegits per l’article 29 en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.
2.2. Participació per districtes dels municipis de Mallorca.
2.3. Electors i votants a Mallorca.
2.4. Resum de regidors elegits a Mallorca.
2.5. Resum de regidors elegits a Menorca.
2.6. Resum de regidors elegits a les Pitiüses.
2.7. Resum de regidors que aconseguiren vots a Mallorca.
2.8. Eleccions locals per municipis.
3.1. Situació de l’ensenyament primari a les Balears...1883 3.2. Necessitats de l’ensenyament primari a les Balears.
4. La repetició dels comicis municipals del 31 de maig de 1931...1884 4.1. Participació per districtes dels municipis de Mallorca.
4.2. Electors i votants a Mallorca.
4.3. Resum de regidors elegits a Mallorca
4.4. Resum de regidors que aconseguiren vots a Mallorca.
4.5. Comparativa electoral entre el 12 d’abril i el 31 de maig de 1931.
4.6. Eleccions locals per municipis.
5. Eleccions generals de diputats a Corts Constituents del 28 de juny de 1931...1917 5.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i partits polítics (en vots) 5.2. Resum dels resultats en percentatge.
5.3. Eleccions generals per municipis.
5.3.1. Mallorca 5.3.2. Menorca.
5.3.3. Pitiüses.
6. Eleccions complementàries per cobrir l’escó de
Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931...2001 6.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.
6.2. Resum dels resultats en percentatge.
6.3. Eleccions parcials per municipis.
6.3.1. Mallorca.
6.3.2. Menorca.
6.3.3. Pitiüses.
7. Eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1931...2034 7.1. Resum d’electors, votants i percentatge de participació.
7.2. Resum de participació per districtes en percentatge.
7.3. Resum de regidors elegits.
7.4. Resum de candidats que varen obtenir vots.
7.5. Eleccions locals per municipis.
7.5.1. Mallorca.
7.5.2. Menorca.
8. Eleccions de vocals al Tribunal de Garanties Constitucionals
del 3 de setembre de 1933...2050 8.1. Resum dels resultats per municipis.
9. Eleccions generals de diputats a Corts del 19 de novembre de 1933...2052 9.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per partit.
9.2. Resum dels resultats en percentatge.
9.3. Resum dels vots per candidats de la Coalició de centre-dreta-regionalista.
9.4. Resum dels vots per candidats de la Coalició d’esquerres.
9.5. Resum dels vots per candidats del Partit Republicà Federal.
9.5. Resum dels vots per candidats del Partit Comunista d’Espanya.
9.6. Eleccions generals per municipis.
9.6.1. Mallorca.
9.6.2. Menorca.
9.6.3. Pitiüses.
10. La segona volta de les eleccions generals del 3 de desembre de 1933...2136 10.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.
10.2. Resum dels resultats en percentatge.
10.3. Eleccions generals per municipis.
10.3.1. Mallorca.
10.3.2. Menorca.
10.3.3. Pitiüses.
11. Eleccions generals de diputats a Corts del 16 de febrer de 1936...2168 11.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per partit.
11.2. Resum dels resultats en percentatge.
11.3. Resum dels vots per candidats de la Coalició de dretes.
11.4. Resum dels vots per candidats del Front Popular d’Esquerres.
11.5. Eleccions generals per municipis.
11.5.1. Mallorca.
11.5.2. Menorca.
11.5.3. Pitiüses.
12. Eleccions de compromissaris per a l’elecció del president
de la República del 26 d’abril de 1936...2.247 12.1. Resum d’electors, votants, percentatge de participació i resultats per candidat.
12.2. Eleccions de compromissaris per municipis.
12.2.1. Mallorca.
12.2.2. Menorca.
12.2.3. Pitiüses
13. Agrupacions polítiques (constitució, estatuts, adreça i president)...2.285 13.1. Partit Republicà Federal de Mallorca.
13.2. Dreta Social, Unió de Dretes i Acció Popular Agrària.
13.3. Partit Regionalista.
13.4. Partit Republicà de Centre.
13.5. Comunió Tradicionalista
13.6. Acció Republicana de Mallorca.
13.7. Esquerra Republicana Balear...2292
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Definició del problema
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és estudiar el període de la Segona República a Mallorca, especialment els diferents processos electorals, el gran nombre de formacions polítiques, els mitjans de comunicació –la premsa i la ràdio– i l’obra de govern de la Diputació Provincial de les Balears.
És sabut que el període de la Segona República fou un projecte de democratització i de modernització de l’Estat espanyol sense precedents. Des del Govern s’intentà un aprofundiment en els mecanismes democràtics i participatius, una política social més justa, una potenciació de l’escola pública, una diferenciació entre l’Estat i l’Església, un impuls d’equipaments públics sociosanitaris i culturals, un respecte major a la diversitat dels diferents pobles de l’Estat,… Aquestes varen ser actuacions dels governs de la República, especialment del primer bienni –anomenat Bienni Progressista– i de l’etapa del Front Popular d’Esquerres.
Al llarg del període republicà, sectors tradicionalment exclosos de la vida política pogueren participar per primera vegada en el debat públic. Així i tot, és evident que mancà cultura política democràtica en determinats sectors, tant de la dreta com de l’esquerra, i que el caciquisme i el clientelisme, sobretot en les zones rurals de la Part Forana de Mallorca, varen ser elements clarament distorsionadors del procés democràtic. Per tot això, ens interessa analitzar el procés de republicanització –entès com a intent de fer complir la legislació que es dugué a terme des de les Corts i l’aplicació de la Constitució republicana– que es va dur a terme des de les institucions provincials i municipals i que topà amb clares reticències des de determinats sectors que s’hi oposaren.
En primer lloc, s’ha vist els anys de la Segona República com un període convuls i de conflicte que estava predestinat a desembocar en una tràgica guerra civil. Pensam que aquest fet és una clara herència del Franquisme –com intentarem demostrar en l’apartat d’anàlisi sobre la historiografia franquista–. Aquesta visió del període republicà com una etapa caracteritzada per una elevada tensió política i social que va anar encaminada a intentar justificar el cop d’Estat del 17-19 de juliol de 1936, que inicialment havia estat concebut com un clàssic pronunciament militar, tant freqüent en la història contemporània de l’Estat espanyol. El fracàs d’aquest cop d’Estat que desembocà en una tràgica guerra civil va obligar a les noves autoritats, a més d’haver de formar les estructures d’un nou Estat, a articular una justificació de l’aixecament militar. Intentarem demostrar com a Mallorca, la tensió política i social fou molt menor si la comparam amb la d’altres zones de l’Estat. Respecte a això, a Catalunya s’ha denominat el període republicà per diferenciar-lo de la resta de l’Estat com l’“oasi català” i, pensam, que també podríem parlar d’un “oasi mallorquí.” És cert que a Mallorca hi hagué alguns punts àlgids de conflicte polític i social durant aquesta etapa. En són bons exemples la vaga del moll de Palma de juliol de 1931; l’explosió (4 de juny de 1936) d’una bomba a la Casa del Poble de Palma col·locada per falangistes i els posteriors (5 de juny) intents d’incendi de les esglésies de Santa Fe i de Sant Jaume, i els intents de
saqueigs dels locals dels partits de dretes Acció Popular Agrària i d’extrema dreta, com Renovació Espanyola i Cercle Tradicionalista, els dies 4 i 5 de juny de 1936; la tensió provocada els darrers mesos de la República pel partit feixista Falange Espanyola i de les JONS com a força de xoc contra les comissions gestores del Front Popular, que després del triomf del cop d’Estat a l’illa es convertí en el “garant” de l’ordre del nou règim i s’encarregà de la brutal repressió exercida contra les esquerres; o l’atemptat (4 de juny de 1933) a Porreres contra el cacic regionalista Lluís Sitjar.
La Segona República s’ha d’emmarcar dins el context internacional d’entreguerres, caracteritzat per la mala situació econòmica –especialment després de les conseqüències del crac econòmic de 1929–, la crisi de les democràcies parlamentàries i l’ascensió dels totalitarismes. Aquesta experiència republicana va acabar perquè uns militars, amb el suport de sectors minoritaris de l’extrema dreta, s’aixecaren contra el Govern del Front Popular. La Guerra Civil anorreà una ideologia republicana d’esquerres. Fins i tot, la historiografia des de la Transició Democràtica ha vist moltes vegades la Segona República com el preàmbul del conflicte bèl·lic. Per tot això, és convenient donar entitat pròpia al període de la Segona República; estudiar-lo en tota la seva profunditat i amplitud, i defugir l’enfocament “tràgic”
que plana sobre molts de treballs.
En segon lloc, interament analitzar l’intent de deslegitimar el règim republicà per la forma en què arribà, ja que la República substituí el règim monàrquic de la Restauració borbònica després d’unes eleccions municipals, les del 12 d’abril de 1931. Aquells comicis, tot i ser locals, es varen plantejar com un plebiscit entre monarquia o república. Atenent-nos en les fons coetànies observam que després del canvi de règim gairebé ningú negà la legitimitat del canvi i es destacà, sobretot, l’ordre i el civisme d’aquells esperançadors dies d’abril de 1931.
El canvi de forma d’Estat, sense violència, de manera pacífica i festiva, va ser reconegut com a model de transició arreu d’Europa i del món. La premsa monàrquica, això sí, posà èmfasi en la “noblesa” de l’abdicació del rei Alfons XIII davant aquells resultats electorals.
En tercer lloc, intentarem fer veure com ha predominat una memòria reduccionista del període republicà. Tot i que personalment sempre ens hem posicionat com a defensors de l’ús en la investigació històrica contemporània de les fonts orals, hem d’assenyalar que aquestes s’han d’utilitzar amb prudència, contrastant-les i sense preeminència sobre les escrites. A més, pensam que la memòria no és història, tot i que per fer història és necessària la memòria, que, en tot cas, és una altra font. Sens dubte, el record –en bona part influït per la imatge que els vencedors volgueren projectar de la República– tendeix a la simplificació, amb la conseqüent pèrdua de matisos. Per exemple, quan es treballa amb les fonts orals de l’època –cada vegada més escasses, més indirectes i menys significatives per raons biològiques– sobre els partits polítics, hi ha una tendència a la reducció entre republicans d’esquerres (a vegades amb el matís d’esquerrans, socialistes o comunistes) i les dretes (en ocasions amb el matís de carlistes o requetès i falangistes). Un altre element identificatiu és també l’adscripció com a seguidors d’un líder estatal –com Azaña, Lerroux, Martínez Barrio, Marcel·lí Domingo o José María Gil Robles... – Però, com és sabut, la República és caracteritzà per una gran diversitat de partits polítics i un dels nostres objectius d’aquest treball és clarificar l’evolució d’aquestes formacions polítiques, especialment d’aquelles més minoritàries i que, a vegades, han estat difícils d’establir per l’escassetat de fonts. Alguns parents o testimonis del període, a vegades, tenen una percepció del seu familiar o d’altres homes públics que varen ser d’un partit o d’un ideari que poc tenen a veure amb la realitat.
Un exemple clar és la figura del batle de Manacor, Antoni Amer, que va ser dirigent del Partit Republicà Federal de Mallorca –adherit el gener de 1932 al Partit Republicà Radical Espanyol, d’Alejandro Lerroux– fins que el 1934, arran de l’escissió de Diego Martínez Barrio, participà en la fundació d’Unió Republicana a Mallorca. Com sabem, aquest partit participà en la Coalició del Front Popular d’Esquerres en les eleccions de febrer de 1936.
Figures semblants serien els també batles d’Inca, Antoni Mateu, o de Montuïri, Joan Mas i Verd. Pensam que aquest reduccionisme també és conseqüència de la desinformació i manipulació que practicà el franquisme per justificar la repressió dels republicans de diferents matisos i tendències, la majoria qualificats de “republicans”, “comunistes”,
“separatistes”, “marxistes” o “roigs perillosos.”
En quart lloc, hem de parlar de la idealització de l’etapa de la Segona República, sobretot els períodes del bienni republicà-socialista i del govern del Front Popular. Aleshores, hem de tenir present que el període del bienni radical-cedista també forma part de l’etapa republicana, encara que ens pugui agradar menys pel seu caràcter revisionista i contrareformista. En aquest sentit, hme d’analitzar i treballar sobre la pervivència del caciquisme, del clientelisme i de la manipulació electoral heretats del període de la Restauració borbònica. Tant la repetició de les eleccions municipals del 31 de maig de 1931 com les generals a Corts Constituents del 28 de juny del mateix any tingueren un elevat percentatge de manipulació, controlada pel llavors governador civil Francesc Carreras, l’home d’Acció Republicana i d’Azaña a Mallorca. Tampoc va ser molt ètic que el fins aleshores governador civil Carreras fos el candidat de la coalició republicano-socialista a les eleccions parcials a Corts del 4 d’octubre de 1931, fet que provocà tensions importants tant en el Partit Republicà Federal de Mallorca com en el Partit Socialista. Un altra qüestió és estudiar l’enquistament dels ajuntaments que varen consentir els diferents governs, tot i reiterats anuncis de futures eleccions municipals que no s’arribaren a celebrar. Recordem que el febrer de 1936 hi havia corporacions municipals que havien estat elegides el 12 d’abril o el 31 de maig de 1931. En aquells gairebé cinc anys, hi havia hagut molts de canvis en el context socio-polític, com la desfeta del Partit Republicà Federal de Mallorca –que havia aglutinat gairebé tot el republicanisme d’abans de la proclamació del nou règim–, les nombroses escissions de partits, la constitució de noves formacions polítiques, el cansament, conflictes i enemistats de regidors, vacants municipals no cobertes, etc. El cert és que al començament de març de 1936, en plena eufòria pel triomf del Front Popular a l’Estat, el governador civil de les Balears, Isidro Liarte, cessà les corporacions municipals i les substituí per comissions gestores, integrades per membres d’Esquerra Republicana Balear i del Partit Socialista, per a preparar els futurs comicis locals, però que finalment tampoc no s’arribaren a fer. Algunes d’aquestes corporacions locals, tot i la seva provisionalitat inicial, optaren per polítiques radicals i revengistes. Un altre exemple fou mantenir una comissió gestora al front de la Diputació Provincial de les Balears durant els cinc anys i mesos que durà la Segona República.
En cinquè lloc, i lligat amb la nostra voluntat de clarificar el panorama de partits polítics que sorgiren durant el període, és intentar observar i clarificar, per exemple la vinculació interessada que s’ha fet del partit Esquerra Republicana Balear a l’Esquerra Republicana de Catalunya. És cert que dins els partits d’ERB o els partits Regionalista i Autonomista, hi hagué dirigents que se significaren pel seu catalanisme –cultural i també polític–, per intensificar fermament les relacions entre Catalunya i Mallorca i que es definien com a
“catalans de Mallorca.” Però, orgànicament Esquerra Republicana Balear, si tingué llaços adhesió superiors a nivell estatal, va ser amb el partit Izquierda Republicana, de Manuel Azaña. Encara més, ERB aglutinava dos corrents interns, un més espanyolista –que utilitzava el nom en castellà en la seva documentació– i un altre més nacionalista i mallorquinista (o catalanista), encapçalat per dirigents com Emili Darder, Bernat Jofre, Francesc de Sales Aguiló i Pere Oliver Domenge. En aquest sentit, també ens ha interessat força establir l’evolució de les dretes –aglutinades bàsicament entorn de la Unió de Dretes que canvià el nom de la formació el gener de 1935 per Acció Popular Agrària– i que en el bienni radical- cedista, tot i el seu possibilisme, va experimentar un procés de radicalització i de canvi de
plantejaments, que no va poder impedir la formació de partits clarament antirepublicans, com la Falange Espanyola i Renovació Espanyola.
Així mateix, estudiam el paper dels mitjans de comunicació –la premsa i l’aparició d’un nou mitjà, com va ser la ràdio.– La nostra hipòtesi és que durant el període republicà la premsa tingué el seu moment de màxim esplendor fins aleshores conegut. D’una banda, es tractava de la consolidació d’un procés que la premsa havia iniciat a la primera meitat del segle XX i, de l’altra, que la pluralitat informativa va ser conseqüència de l’etapa de llibertat que possibilità el context de la Segona República. D’aquesta manera, no solament sorgiren un gran nombre de periòdics de partit, tant a Palma com a la Part Forana, sinó que també aparegué un nou tipus de premsa com a resultat de la consolidació de la societat de masses, procés que s’havia iniciat en la dècada de 1920 i que s’anà consolidant en la dècada de 1930.
Al mateix temps, aparegué la ràdio com a nou mitjà de comunicació, que conjugà entreteniment i informació. Aleshores, la ràdio va mostrar les seves possibilitats i va ser utilitzada per les autoritats en moments d’excepcionalitat, com fou la vaga general de novembre de 1933, els fets revolucionaris d’octubre de 1934 i els inicis de la Guerra Civil.
Així, també volem intentar esbrinar les causes dels diferents fracassos dels tres intents d’impulsar un projecte d’Estatut d’Autonomia per a les Balears. Al mateix temps, per estudiar i analitzar l’obra de govern durant el període republicà analitzam la Diputació Provincial de les Balears, com la principal institució política de les illes.
1.2. Marc general de la recerca
En la nostra recerca, d’una banda, s’analitzen les diverses eleccions municipals –el 12 d’abril de 1931, la repetició dels comicis locals del 31 de maig de 1931 en els 25 municipis –22 de Mallorca i 3 d’Eivissa– i les eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1933 –que es dugueren a terme a 15 ajuntaments en els quals els regidors havien estat elegits per l’article 29 de la Llei electoral de 1907 en els comicis d’abril de 1931– i, de l’altra, els comicis generals a diputats a Corts –el 28 de juny de 1931, les eleccions parcials per cobrir l’escó vacant de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931, les generals del 19 de novembre de 1933 i la segona volta del 3 de desembre d’aquell any, i els comicis generals del 16 de febrer de 1936.– També estudiam les eleccions complementàries per a l’elecció del president de la República del 26 abril de 1936 i les eleccions del Tribunal de Garanties Constitucionals del 3 de setembre de 1933 –que varen ser de segon ordre ja que únicament hi votaren els regidors dels consistoris municipals.– De cada elecció s’analitzen diversos aspectes, com el context general, la formació de les diverses candidatures, els programes electorals, els líders del partits i els candidats, la campanya electoral, el dia de les eleccions –amb les consegüents incidències i les reaccions dels centres polítics– i els resultats en el conjunt de les illes Balears, a més de cada una de les illes i dels municipis, i les seves conseqüències.
Un segon gran bloc és l’estudi dels partits polítics que es crearen durant el període republicà.
Oferim una detallada evolució de la trajectòria dels nombrosos partits polítics, amb la seva fundació, ideologia, organització i implantació territorial, dirigents més destacats, evolució dels òrgans directius, coalicions electorals, escissions i tensions internes, premsa de partit i resultats electorals. En aquest sentit, hem d’assenyalar dues excepcions que han estat el Partit Socialista Obrer Espanyol –PSOE– i el Partit Comunista d’Espanya –PCE– que gaudeixen d’un bon nombre d’estudis monogràfics. Per aquest motiu, del PSOE hem estudiat sobretot la seva implantació territorial, tant a Palma com a la Part Forana, i del PCE també ens centram bàsicament en la seva estructura organitzativa territorial. Hem d’indicar que, el 1931, les Balears tenien un sistema de partits majoritàriament autòcton i, fins i tot, propi de cada illa.
Cal recordar que la proclamació de la Segona República suposà la desaparició de la pràctica totalitat dels partits monàrquics, una nova configuració de l’estructura de partits que s’adaptà a la nova realitat del règim republicà i que provocà, al mateix temps, una profunda
reconversió dels partits republicans. D’aquesta manera, es produí una ruptura en la continuïtat dels partits respecte a l’etapa precedent de la Restauració borbònica i una alteració dràstica del sistema de partits d’aquell període. Les formacions polítiques dinàstiques de la Restauració Borbònica s’hagueren d’adaptar a la nova situació o varen desaparèixer. Així, el Partit Liberal, liderat pel financer Joan March acatà ràpidament el nou règim i es convertí en el Partit Republicà de Centre –PRC–mentre que Partit Conservador va desaparèixer i alguns dels seus principals dirigents participaren en la constitució del nou partit Dreta Social (5 de juny -29 de juliol de 1931) –que després del fracàs en les primeres eleccions generals a Corts Constituents del 28 de juny de 1931– va acabar integrant-se (29 de juliol de 1931) en la Unió de Dretes, que va ser el partit hegemònic de la dreta mallorquina i que s’integrà en la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes –CEDA–. La proclamació del nou règim republicà també avortà la creació d’Acció Integrista, que també acabà fent part de la Unió de Dretes.
En l’àmbit de la dreta també hem de destacar el Centre Autonomista i el Partit Regionalista que constituïren el Comitè Mixt Regionalista-Autonomista, que va estar sota l’òrbita del dirigent català Francesc Cambó i del seu home a Mallorca, l’intel·lectual felanitxer Joan Estelrich Artigues. En tots els comicis del període republicà aquesta conjunció regionalista- autonomista anà amb coalició amb les dretes.
La Comunió Tradicionalista tornà a sorgir al final de 1931, tot i que va una formació política minoritària, però va tenir una bona estructura organitzativa amb seccions, com la femenina de Les Margarides, el Requetè, la Joventut Escolar Tradicionalista i la Federació de Joventuts Tradicionalistes de Mallorca.
El Partit Republicà Federal de Mallorca –que des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera havia aglutinat gairebé tot el republicanisme mallorquí–, ràpidament experimentà la primera escissió (maig de 1931) amb la formació de Concentració Republicana i una segona (gener de 1932), molt més rellevant, amb la creació del nou partit Acció Republicana. Altres partits republicans destacats, però molt minoritaris, varen ser el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Republicà Democràtic Federal
Així mateix, hi hagué algunes formacions republicanes de dretes molt minoritàries, com la Dreta Liberal Republicana, el Partit Republicà Conservador o la Dreta Autònoma Balear – que sorgí el maig de 1933 com a escissió de la Unió de Dretes i acabà desapareixent després del seu fracàs en les eleccions generals de novembre de 1933.–
Les esquerres obreres varen ser representades pel Partit Socialista Obrer Espanyol, que també tingué, arran de les disputes internes, l’escissió que acabà amb la creació (novembre de 1931) del Partit Socialista Independent, i pel Partit Comunista d’Espanya que, tot i tenir poc suport, s’anà consolidant. També varen aparèixer partits molt minoritaris, com Izquierda Revolucionaria y Antiimperialista, que acabà integrant-se (desembre de 1931) en el Partit Republicà Democràtic Federal. Aquesta formació va patir (octubre de 1932) l’escissió del Partit Social Revolucionari.
Durant el Bienni radical-cedista l’estructura de partits polítics a Mallorca evolucionà de manera significativa i s’anà produint una transformació notable. Així, el Partit Republicà Federal de Mallorca –que es convertí en el Partit Republicà Radical– passà des d’un gairebé monopoli del control de les institucions illenques fins a la seva desfeta. Aquesta formació va patir una tercera escissió que va possibilitar la creació d’Unió Republicana. Així mateix, les esquerres republicanes –seguint la tendència estatal– es fusionaren amb la nova Esquerra Republicana Balear –que integrà Acció Republicana i el Partit Republicà Radical Socialista Independent– però no aconseguí la integració del Partit Republicà Democràtic Federal. Així mateix, les dretes integrades entorn de la Unió de Dretes –que el gener de 1935 es convertí en Acció Popular Agrària– es varen radicalitzar i sorgiren nous partits d’extrema dreta, com la Falange Espanyola i Renovació Espanyola.
Durant el període republicà a Mallorca, solament aconseguiren ésser partits de masses la Unió de Dretes i, en menor mesura, el Partit Republicà Federal de Mallorca, Acció Republicana i Partit Socialista, amb un clar intent de recerca i enquadrament de la població.
Així i tot, la debilitat de la majoria de les agrupacions polítiques, amb una manca de concreció programàtica i una pobresa organitzativa notable, fou la nota més destacada de l’estructura de partits polítics a l’illa.
L’evolució de les formacions polítiques del període republicà es caracteritzà per les contínues escissions i reagrupaments, que provocaren l’aparició de nombrosos partits, alguns d’ells molt personalitzats i de vida efímera, que abraçaven una àmplia gamma ideològica. La fidelitat d’alguns grups a polítics estatals també afectà l’evolució de determinats partits que varen evolucionar en funció de la trajectòria del seu líder estatal. A vegades, el seguiment i l’evolució de determinats partits molt minoritaris ens ha obligat a una tasca gairebé detectivesca de resseguir els noms dels seus principals dirigents i locals socials. De totes maneres, les llacunes documentals no ens ha permés una major concrecció en l’anàlisi del que hem pogut fer.
Aquesta notable fragmentació política contrastà amb el sistema electoral republicà que propiciava un sistema de majories i de minories que obligà a haver de formar àmplies coalicions per participar en les diverses eleccions generals.
Durant la Segona República també es va viure una notable creixent politització de la ciutadania. Això, suposà que amplis sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos del sistema de participació política, hi pogueren intervenir a través de la militància política però també amb la participació en els casinos i centres polítics, premsa de partit o molt ideologitzada, mítings massius, etc. La política entrà en la vida de moltes persones, especialment d’amplis sectors populars exclosos fins aleshores.
En aquest sentit, és significativa la incorporació de la dona, tant en el debat polític com en els càrrecs públics. Després d’uns intensos debats en les Corts Constituents, la Constitució republicana, que s'aprovà el 9 de desembre de 1931, concedí en l’article 36 la igualtat de drets electorals d’homes i dones. Així, les dones varen poder votar per primera vegada a les eleccions parcials a regidors del 23 d'abril de 1933 i als comicis generals a diputats del 19 de novembre de 1933. En aquestes eleccions darreres, va ser candidata de la Coalició republicana-socialista la perit mercantil sollerica Maria Mayol Colom, d’Acció Republicana, que presidia el Foment de Cultura de la Dona de Sóller.
Des de 1932, els partits polítics engegaren campanyes per atreure el vot de les dones i destacà la creació de seccions femenines. Durant el 1932-33 va ser molt activa la secció femenina de la Unió de Dretes, que dugué a terme una intensa campanya propagandística arreu dels pobles de Mallorca. En aquest sentit, les esquerres varen reaccionar més tardanament. El 1934, tant el Partit Comunista com la Falange, crearen les seves pròpies seccions femenines. També ho feren Esquerra Republicana Balear i més tímidament la Unió Republicana i el Partit Republicà Federal de Mallorca. Així mateix, la creació de comissions gestores (gener-abril de 1933) en els municipis on s’havien elegit l’abril de 1931 els regidors per l’article 29, va possibilitar que al municipi de Lloret la mestra d'escola, Magdalena Cifre Cerdà –com a representant dels funcionaris– presidís la gestora municipal. Per a l’estudi dels partits polítics hem utilitzat els fons documental del Registre d’associacions del Govern Civil dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca –ARM–. Sobre aquesta documentació, molt important, però també desigual i incompleta, ja que no sempre les formacions polítiques compliren estrictament l’article 10è –que obligava a comunicar anualment al Govern Civil els canvis de juntes directives, l’adreça de la seu social i el balanç econòmic anual– de la Llei d’associacions de 30 de juny de 1887. A més, en certs casos hem pogut comprovar que aquesta legalitat no coincideix amb la realitat, ja que en algunes formacions polítiques la seva constitució oficial és un formalisme legal i simplement es feren els tràmits per a la seva
legalització, però que ja existien. Per contra, també hem pogut documentar com algunes agrupacions no arribaren a formalitzar aquests tràmits legals tot i mantenir una rellevant activitat.
1.3. Marc geogràfic i històric
En relació al marc temporal, la nostra tesis doctoral se circumscriu en el període de la Segona República –des de l’abril de 1931 fins al juliol de 1936–. Així i tot, també s’analitzen com a antecedents els darrers mesos del període de la transició política que va caracteritzar l’etapa dels governs de Dámaso Berenguer i de l’almirall Juan Bautista Aznar, especialment pel que fa a la reorganització dels partits polítics i el marc de la convocatòria de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Així mateix, el nostre treball també s’endinsa en els primers dies després de l’aixecament militar del 19 de juliol, especialment per analitzar l’important paper que va tenir la ràdio per les noves autoritats golpistes.
El marc geogràfic del nostre estudi es concreta a l’illa de Mallorca, tot i que pel que fa als diferents processos electorals, donat que la circumscripció electoral són les illes Balears, també s’analitzen Menorca i les Pitiüses. De totes maneres, també és necessari situar els esdeveniments polítics en els marcs estatal i internacional. Pel que fa a Mallorca, hem de destacar el gran pes de la ciutat de Palma, com a capital política, administrativa, econòmica i cultural de Mallorca i del conjunt de les Balears. La rellevància de la ciutat de Palma en la vida illenca ha estat notable des del punt de vista polític –com a seu del Govern Civil, de la Diputació Provincial i del principal ajuntament de l’illa-, econòmic –com a seu de les principals entitats bancàries, empreses més emblemàtiques, principals infraestructures (com el Port de Palma)–, militar –com a seu de la Comandància Militar de les Balears, del Govern Militar i de les unitats militars més rellevants–, social –amb institucions, associacions i entitats destacades–, eclesiàstica –la catedral de Mallorca com a seu de la diòcesi de Mallorca i el palau episcopal com a residència del Bisbat de Mallorca– i cultural –concentrant els principals mitjans de comunicació (la ràdio i la premsa diària), les empreses editorials i impremtes que editaven la majoria de publicacions periòdiques de l’illa, els teatres i cinemes més emblemàtics, o les institucions educatives superiors (l’únic institut d’educació secundària a l’illa, l’Escola Normal de Magisteri i el Seminari de Mallorca).–
Demogràficament, el 1930, la ciutat de Palma tenia 87.746 habitants de dret, fet que suposava la concentració del 29,39% de la població del conjunt de Mallorca.
1.4. Metodologia i fonts
Per començar, voldríem aclarir l’estructura del nostre treball en quatre grans blocs. En el primer, cronològicament analitzam els darrers mesos d’abans de la proclamació de la Segona República, especialment el context en el qual es desenvoluparen les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i la reorganització dels diversos partits polítics que varen concórrer en aquells comicis que propiciaren el canvi de règim. Així mateix, en aquest apartat hi estudiam la situació de la premsa a Mallorca en els primers mesos de 1931.
En un segon bloc, hi analitzam la proclamació de la Segona República, les primeres actuacions de les autoritats republicanes, la repetició dels comicis municipals del 31 de maig, la nova situació dels partits polítics i la seva adaptació en el nou context propiciat pel canvi de règim –l’evolució dels partits monàrquics –el Partit Conservador, el Partit Liberal, el Partit Regionalista i el Centre Autonomista,– l’evolució del Partit Republicà Federal de Mallorca –com a aglutinant de gairebé tot el republicanisme illenc–, els partits obreristes – especialment el Partit Socialista i el Partit Comunista– i les noves formacions polítiques.
Seguidament, estudiam les eleccions a diputats a Corts Constituents del 28 de juny de 1931, les temptatives d’un Estatut d’autonomia de les Illes Balears, les eleccions a diputats per cobrir l’escó vacant de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931, l’obra de govern de la
Diputació Provincial de les Balears, l’evolució dels partits polítics en l’etapa de l’anomenat Bienni Progressista o Azanyista, les eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1933 i les eleccions de vocals del Tribunal de Garanties Constitucionals del 3 de setembre de 1933.
Aquest segon gran bloc acaba en l’anàlisi de les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 i la segona volta del 3 de desembre de 1933.
En un tercer bloc, centrat en el bienni radical-cedista, hi estudiam les evolucions dels partits polítics i de la premsa, l’aparició d’un nou mitjà de comunicació com va ser Ràdio Mallorca- EAJ-13, l’obra de govern de la Diputació Provincial de les Balears i, ho finalitzam, amb l’estudi de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936.
En el quart bloc, hi analitzam els darrers mesos de la República a Mallorca, és a dir, l’etapa del Front Popular. Hi estudiam la gestió de la comissió gestora de la Diputació Provincial de les Balears, les comissions gestores municipals del Front Popular, les eleccions de compromissaris per a l’elecció del president de la República del 26 d’abril de 1936, l’evolució dels partits polítics en aquella darrera etapa de la Segona República i la intensificació de la violència política, que desembocà en l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936.
Pel que fa a les fonts històriques del nostre treball sobre la Segona República, hem de fer menció dels arxius més importants que hem consultat i les publicacions periòdiques que hem utilitzat. Hem de destacar que, per al nostre treball, la premsa ha estat la font bàsica per a l’estudi històric. Dissortadament, ens ha estat impossible localitzar la documentació interna – llibres d’actes, llistat de militants, documentació interna...– de cap dels partits que funcionaren al llarg del període república. La repressió que es desencadenà després de l’inici de la Guerra Civil féu que la documentació d’aquestes formacions polítiques, sobretot dels partits republicans d’esquerres i obreristes, fos incautada per les noves autoritats. Aquesta tasca va ser duita a terme sobretot per la Falange i ens ha estat impossible localitzar-la. De totes maneres, volem matisar la idea difosa moltes vegades que arran dels saqueigs dels locals dels partits d’esquerres, molta d’aquesta documentació va desaparèixer o fou destruïda. L’estudi d’alguns consells de guerra –com la famosa causa 978 de 1936 contra els dirigents republicans Emili Darder Cànaves, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer i socialista Alexandre Jaume Rosselló per infringir el ban de guerra del general Manuel Goded del 19 de juliol de 1936– ens mostra que els llibres d’actes del Comitè Executiu del partit Esquerra Republicana Balear varen ser consultats per instruir l’acusació contra els seus dirigents.
A nivell estatal, ha estat fonamental per a la nostra recerca la consulta de la Secció Guerra Civil del Archivo Histórico Nacional a Salamanca –on hi hem localitzat abundant informació sobre alguns dirigents republicans illencs, com l’exdiputat socialista a Corts Constituents Alexandre Jaume, el dirigent del Partit Republicà Radical Socialista Jaume Comas, l’exgovernador civil de les Balears i de Madrid i dirigent d’Acció Republica –i després Izquierda Republicana– Francesc Carreras, o el principal dirigent del Partit Republicà Federal de Mallorca i president de la Diputació Provincial de les Balears, Francesc Julià Perelló o de l’exambaixador d’Itàlia, diputat per Balears a les Corts Constituents i intel·lectual mallorquí, Gabriel Alomar. Malgrat l’origen d’índole policial i judicial d’aquell arxiu, hem de reconèixer que aquest arxiu ha permès conservar una ingent massa documental procedent de la incautació dels diversos ministeris del Govern de la República. La Secció Político-Social d’aquest arxiu conté nombrosa documentació sobre l’actuació política davant diversos ministeris del Govern de la República. Així mateix, també s’hi ha localitzat abundant correspondència, com les cartes de Jaume Comas Cladera al ministre, primer d’Instrucció Pública, després d’Agricultura, Indústria i Comerç i altra vegada d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo Sanjuan, o de Francesc Julià al ministre d’Estat i president del
Govern, a més de principal dirigent del Partit Republicà Radical Espanyol, Alejandro Lerroux Garcia.
Així mateix, la consulta del Archivo Histórico Nacional, especialment la Secció de Governació i els “Fondos contemporáneos”, ens ha permès tenir accés a la documentació entre diversos ministres de Governació i els governadors civils de les Balears, especialment sobre els processos electorals i altres qüestions de seguretat, incidència de vagues i conflictes socials.
L’Arxiu del Congrés dels Diputats –amb documentació important sobre l’actuació dels diputats de les Balears –reflectides en el Diario de Sesiones de las Cortes de la República Española–, a més de la documentació de la Serie General de la Comissió d’Incompatibilitats i de la Serie de Documentación Electoral –Elecciones de Diputados a las Cortes Constituyentes, Elecciones de Diputados a las Cortes 1933 i Elecciones de Diputados a las Cortes 1936– també ens han aportat nombrosa i inèdita, fins ara, documentació.
L’Hemeroteca Municipal de Madrid també ens ha permès consultar algunes publicacions periòdiques que, dissortadament, les seves col·leccions eren incompletes en les biblioteques mallorquines. En aquest sentit, volem destacar que hem pogut tenir accés alguns exemplars dels setmanaris El Obrero Balear, República i La Voz del Pueblo que no es troben a Mallorca.
Per acabar aquesta relació de fons en arxius espanyols, hem d’indicar també l’Archivo General de la Administración del Estado, d’Alcalà de Henares on hem pogut consultar documentació sobre els ministeris de Governació i d’Instrucció Pública.
Pel que fa als arxius de les Balears, hem d’indicar la consulta dels lligalls i expedients del Registre d’associacions del Govern Civil, dipositats en l’Arxiu del Regne de Mallorca, que ens han estat fonamentals per analitzar i reconstruir la constitució dels partits polítics – estatuts, acta de constitució de l’entitat, balanços econòmics i juntes directives– i de les seves agrupacions locals. Així i tot, és una documentació molt desigual com hem dit, ja que malgrat el que obligava a les agrupacions polítiques l’article 10è de la Llei d’associacions de 30 de juny de 1887 no era complit de manera exhaustiva. Així mateix, hem de destacar que algunes agrupacions polítiques locals, tot i funcionar de manera regular, no arribaren oficialment a fer els tràmits per a la seva constitució complint les disposicions de Llei d’associacions de 1887. També ens ha estat de certa utilitat la consulta del llibre de registres d’entrades i sortides de la correspondència del Govern Civil de les Balears.
La consulta de l’Arxiu General del Consell de Mallorca –com a hereu de l’antiga Diputació Provincial de les Balears– ens ha aportat una interessant documentació sobre els resultats de les diferents eleccions del període republicà, ja que hi ha els expedients d’eleccions de la Junta Provincial del Cens Electoral, en els quals, a més dels resultats dels comicis, hi ha les actes d’escrutini, de formació de les meses electorals i de proclamació de candidats. Aquests resultats, complementats en les dades dels resultats electorals publicades pel Boletín Oficial de la Provincial de Baleares, ens ha permès poder identificar els candidats de les eleccions municipals i també detectar errors tipogràfics dels resultats publicats pel butlletí oficial de la província. Hem d’indicar, però, que solament hi ha la documentació dels comicis municipals referida a Mallorca i a les Pitiüses. L’existència de la Delegació del Govern a Menorca féu que la documentació electoral municipal referida a Menorca no es trobi en l’arxiu del Consell de Mallorca.
Així mateix, en aquest arxiu hem pogut consultar tota la documentació referida a la Diputació Provincial de les Balears, tant pel que fa a les actes de les sessions plenàries així com de la correspondència de la institució o el llibre de presses de possessió i cessament dels diputats provincials.
Finalment, pel que fa a la consulta d’arxius, hem de mencionar l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Palma, en el qual puntualment hi hem consultat els llibres d’actes
municipals. En aquest arxiu també hi ha dipositat l’arxiu personal de Francesc Julià Perelló, que conté uns pocs exemplars del setmanari La Voz del Pueblo, alguns esborranys de discursos i articles periodístics mecanografiats de Julià, a més de diversos retalls de premsa i cartes personals. També hem consultat alguns consell de guerra –especialment la Causa 978 de 1936– dipositats en el Jutjat de la Comandància Militar de les Balears.
Pel que fa als principals fons hemerogràfics, hem de destacar que ens ha estat imprescindible la consulta de la Biblioteca Pública de l’Estat a Mallorca –sens dubte, el millor fons de premsa de Mallorca pel que fa al volum de publicacions periòdiques i les col·leccions més completes,– la Biblioteca Bartomeu March, la Biblioteca Municipal de Palma, la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana i la Biblioteca Lluís Alemany i Vich. Així mateix, ens ha estat de gran utilitat també la consulta digitalitzada del Diario de Ibiza i La Voz de Ibiza en l’Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa. També hem pogut analitzar els diaris El Bien Público i La Voz de Menorca, a més del setmanari socialista Justicia Social a la Biblioteca Pública de l’Estat a Maó i la Biblioteca de l’Ateneu de Maó.
Per a la confecció d’aquesta tesi doctoral, hem fet un buidatge exhaustiu del període 1930- 1936 dels diaris La Almudaina, La Última Hora, El Día i Correo de Mallorca, així com també de la premsa de partit i política que s’edità en aquells anys. Dissortadament, la manca de continuïtat d’aquestes publicacions periòdiques, a excepció del setmanari socialista El Obrero Balear, no ens ha permès fer un seguiment ininterromput i complet d’algunes formacions polítiques. Hem intentat subsanar aquesta mancança amb la recerca exhaustiva de notícies i comunicats de premsa que varen fer aquestes organitzacions polítiques a través, sobretot de la premsa diària. Així i tot, som conscients de determinades llacunes en l’evolució d’aquestes formacions polítiques, especialment d’aquelles més minoritàries o de poca implantació i estructura organitzativa. Constituiria una notable excepció entre aquestes organitzacions el cas del Partit Republicà de Centre –PRC– que tingué un paper polític molt important i central en la política mallorquina però que aquest no és correspon amb la seva presència documental en la premsa de l’època.
1.5. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
1.5.1. Els inicis de la historiografia sobre la Segona República a Mallorca
Tal com assenyalava el professor Manuel Tuñón de Lara el 1981, amb motiu del cinquantè aniversari de la proclamació de la Segona República, una part de la historiografia –que denominava “el corrent historiogràfic anglosaxó”– havia concebut la Segona República “sólo en función de la guerra civil y partiendo del apriorismo de considerarla “un fracaso.”1
Hem d’assenyalar que fins al començament del decenni de 1970, la informació sobre la Segona República fou molt deficient i escassa.2 A més del context historiogràfic propiciat pel franquisme, hem de tenir present, com succeïa arreu de tot l’Estat, que “la historia contemporánea era escasamente practicada.”3
1 .- TUÑÓN DE LARA, Manuel: “Historiografía de la II República. Un estado de la cuestión”, a Arbor, tom CIX, núms. 426-427. Revista General del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid, juny- juliol de 1981, pàg. 154.
2 .- Javier Tusell, en el pròleg a l’obra de María Gloria NUÑEZ PÉREZ: Bibliografia comentada sobre la Segunda República Española (1931-1936). Obras publicadas entre 1940 y 1992. Fundación Universitaria Española. Madrid, 1993, pàg. 9, indica que a mitjans decenni de 1960 “la contemporaneidad concluía en 1931 y más allá de esta fecha empezaba la política y, sobre todo, la controversia sobre un campo de minas. Mejor era por tanto, para librarse de problemas, evitar tocar este período.”
3 .- RUIZ-MANJÓN, Octavio: “La Segunda República española. Balance historiográfico de una experiencia democratizadora”, a Ayer, núm. 63. Madrid, 2006, pàg. 282.
