TREBALL DE FI DE MÀSTER
L’EDUCACIÓ FÍSICA COM A MITJÀ D’INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT.
ESTUDI COMPARATIU ENTRE PROFESSORAT NOVELL I PROFESSORAT VETERÀ
Claudia Miguel Servera
Màster Universitari en Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari d’Educació Física)
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
L’EDUCACIÓ FÍSICA COM A MITJÀ D’INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT.
ESTUDI COMPARATIU ENTRE PROFESSORAT NOVELL I PROFESSORAT VETERÀ.
Claudia Miguel Servera
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
Inclusió, alumnat nouvingut, formació, metodologia, Educació Física.
Nom Tutor: Pere Palou Sampol
ÍNDEX
1.Resum……….…….Pàg. 6 2.Jutificació………..………..…….Pàg. 7 3.Marc teòric………..…….Pàg. 8 3.1.La civersitat en els contextos educatius: dades i xifres…..Pàg. 8 3.2.Escola inclusiva……….…..….Pàg. 12 3.3.L’Educació Física………..………Pàg. 14 3.4.Metodologies d’inclusió………..………….Pàg. 15 3.5.Estudis relacionats………..………Pàg. 17 4.Mètode……….…….Pàg. 20 5.Anàlisi de dades i resultats……….……..Pàg. 24 6.Discussió……….…….…Pàg. 38 6.1.Limitacions i fortaleses……….……..…….Pàg. 43 6.2.Implicacions de futur………..………….Pàg. 44 7.Proposta didàctica……….……….Pàg. 45 8.Conclusions……….………..…….Pàg. 50 9.Referències bibliogràfiques……….……….Pàg. 52 10.Annexes………..……….…….Pàg. 54
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Anys d’experiència i centre de la mostra.…..………Pàg. 22 Taula 2. Utilitzes alguna tècnica o estratègia d’inclusió per l’alumnat
nouvingut? ………..…. Pàg. 29 Taula 3. Quina/es metodologies utilitzes a l’aula?………. Pàg. 30 Taula 4. Utilitzes alguna metodologia per promoure la i
nclusió de l’alumnat nouvingut? ……….. Pàg. 30 Taula 5. Exemple normes Educació Física en català i àrab………….Pàg. 57 Taula 6. Exemple normes Educació Física en català……….…Pàg.58 Taula 7. Exemple UD………. Pàg. 60 Taula 8. Exemple UD 7……….. Pàg. 61
ÍNDEX DE LES IL·LUSTRACIONS
Il·lustració 1.Formació del professorat sobre inclusió a la
diversitat cultural………..…………Pàg. 23 Il·lustració 2. Comparativa de la formació del professorat novell i
veterà……….Pàg. 23 Il·lustració 3. El centre afavoreix la formació i informació
respecte a la diversitat cultural?.…….……….Pàg. 24 Il·lustració 4. Utilitzes continguts relacionats amb la diversitat
cultural en les teves classes?……….……….Pàg. 25 Il·lustració 5. Utilitzes continguts relacionats amb la diversitat
cultural en les teves classes? ……….……….Pàg. 26 Il·lustració 6. Comparativa professorat novell i veterà a si utilitzen
continguts relacionats amb la diversitat cultural a les teves classes….Pàg. 26 Il·lustració 7. El centre dota d’intruments específics: material,
recursos. etc.? ……….……….……….Pàg. 27 Il·lustració 8. Si els docents tinguessin més recursos seria més fàcil
la inclusió de l’alumnat nouvingut?..……….……….Pàg. 28 Il·lustració 9. Treball d’aspectes socials per fomentar la bona
convivència al grup………..……….…Pàg. 31 Il·lustració 10. Treball d’aspectes socials per fomentar la bona
convivència al grup (homes vs dones)………..……….…Pàg. 32 Il·lustració 11. Major dificultat que es troben amb l’alumnat nouvingut..Pàg. 33 Il·lustració 12.L’Educació Física pot afavorir la inclusió de l’alumnat
nouvingut?………..………..……….….Pàg. 34 Il·lustració 13. Percepció del professorat sobre la inclusió de
l’alumant nouvingut a l’aula………..……….….Pàg. 35
1.RESUM
Aquest estudi tracta d’investigar la formació que tenen els docents sobre la inclusió de la diversitat, en aquest cas diversitat cultural, a l’aula. Així com saber quina actitud tenen respecte a això, si duen a terme mesures d’atenció a la diversitat i quin grau de satisfacció tenen amb el seu coneixement respecte a la inclusió.
Cada vegada s’incorporen en els centres alumnat de minories ètniques i immigrants de diverses parts del món, per la qual cosa es presenten diferències, i s’ha de tenir present aquesta atenció a la diversitat en el model educatiu.
Realitzarem aquest estudi duent a terme un qüestionari per poder comparar les respostes del professorat novell i del professorat veterà i fer una proposta didàctica des de l’àrea de l’Educació Física.
Paraules clau: Inclusió, alumnat nouvingut, formació, metodologies, Educació Física.
ABSTRACT
This study seeks to investigate the training that teachers have on the inclusion of diversity, in this case cultural diversity, in the classroom. As well as knowing what attitude they have towards this, whether they carry out measures to pay attention to diversity and how satisfied they are with their knowledge regarding inclusion.
Students from ethnic minorities and immigrants from various parts of the world are increasingly joining the schools, so there are differences, and this attention to diversity must be borne in mind in the educational model.
We will carry out this study by carrying out a questionnaire to be able to compare the answers of the novice teacher and the veteran teacher and make a didactic proposal from the area of Physical Education.
Keywords: Inclusion, new students, training, methodologies, Physical Education.
2.JUSTIFICACIÓ
La societat en la qual vivim, ve sofrint fenòmens migratoris internacionals de tal magnitud que ens trobam immersos en una transformació denominada multiculturalitat, és a dir, la convivència en un mateix espai de persones procedents de diferents cultures. De la mateixa manera, es reflecteix en l’educació, ja que de cada vegada s’incorporen en els centres alumnat de minories ètniques i immigrants de diverses parts del món, per la qual cosa es presenten diferències, i s’ha de tenir present aquesta atenció a la diversitat en el model educatiu.
Aquest alumnat es troba en situació de desavantatge per haver de començar una nova vida en un context social, cultural i educatiu desconegut. Per tot això, resulta necessari prestar atenció a les seves necessitats educatives, perquè puguin sentir inclosos/es com un altre membre qualsevol de la comunitat educativa i tenguin la mateixa oportunitat que la resta d’alumnat.
Aquest estudi sorgeix de l’interès per introduir-me en aquest camp que fins ara era desconegut per jo, ja que he realitzat les meves pràctiques de Màster en Formació del Professorat en un centre molt divers culturalment. Pel que em va parèixer un tema d’especial rellevància i molt actual.
De banda, que els valors més elevats en fracàs escolar es donen en l’alumnat no autòcton.
Una bona eina per a la inclusió de l'alumnat novingut és l'Educació Física a causa del seu caràcter socialitzador, el treball en valors, l’alumnat té una gran motivació per aquesta, etc.
3.MARC TEÓRIC
Abans de començar amb la recerca pròpiament dita és necessari analitzar una sèrie d’aspectes que ens contextualitzin i apropin a l’objecte de l’estudi.
Primer, farem una breu anàlisi sobre la diversitat cultural present en els contextos educatius centrant-nos sobretot en la nostra comunitat, Mallorca.
Per una banda, cercarem informació sobre els conceptes d’escola inclusiva, així com educació inclusiva.
Per altra banda, analitzarem quines tècniques, metodologies o estratègies d’inclusió poden abordar la diversitat cultural i quins estudis relacionats trobam respecte a la formació del professorat.
També, visualitzarem una sèrie de conflictes interculturals que poden sorgir a conseqüència d’aquesta diversitat. Entre els quals hi trobam les dificultats de comunicació a causa de l’idioma, dificultats escolars que poden sorgir per diferents motius, el nivell acadèmic de l’alumnat, problemes d’integració, entre d’altres.
3.1. La diversitat cultural en els contextos educatius: dades i xifres
Ens trobam en una societat en continu procés de construcció. En aquest procès, comparteixen un mateix espai i tenen la mateixa importància tant les persones com els grups que s’incorporen, com les que ja formen part de la societat d’acollida, cada un amb les seves característiques.
D’aquí, que es produeixi un increment progressiu de la societat culturalment pluralista, requereix, entre moltes d’altres, una resposta educativa adequada, una educació que s’adapti a les necessitats actuals de la societat i que ens apropi amb la realitat, ja que el nombre d’alumnat estranger a les aules cada vegada és major.
Segons les dades que ofereix el Ministeri d’Educació i Formació Professional sobre el curs escolar 2020/2021, el número d’alumnat d’origen immigrant en l’etapa d’educació secundària ha experimentat un lleuger increment en els últims set anys passant de 179.973 alumnes/as en el curs 2014/2015 a 189.071 en el curs 2020/2021, com podem observar a la imatge:
A continuació, podem observar a la següent imatge 2 el percentatge d’alumnat estranger per comunitat autònoma. Com observam, Balears és la comunitat autònoma on hi ha un major nombre d’alumnat estranger amb un 15,5%.
Imatge 1. Evolució de l’alumnat estranger. Font: MEFP (2021)
Imatge 2. Percentatge d’alumnat estranger per comunitat autònoma. Font: MEFP (2021)
Per altra banda, les nacionalitats que predominen més a les aules són alumnat d’Àfrica, América, Àsia i Oceania com podem observar a la següent gràfica.
Aquest augment de la diversitat cultural en els últims anys implica que l’educació s’ha d’adaptar a aquestes noves circumstàncies per atendre aquesta diversitat, ja que consisteix un dels pilars fonamentals de la societat en la qual vivim. Aquesta educació, tal com ens diu al currículum (2015), ha de promoure actituds, hàbits i valors, així com la llibertat i el desenvolupament personal per a cada un de l’alumnat de forma integral.
Imatge 3. Distribució d’alumnat estranger per procedència geogràfica. Font: MEFP
3.2. Escola inclusiva
Actualment, davant les noves directrius de la política educativa, es treballa per a oferir una educació inclusiva que garanteixi l'equitat i la qualitat per a tots. Es pretén que els centres deixin de ser instruments d'homogeneïtzació cultural, de normalització i assimilació, que segueixen els patrons de la cultura dominant, per a convertir-se en contextos interculturals en el marc de l'escola per a tots (Domínguez i Feito, 2007, citat a Escarbajal, 2017).
L'escola inclusiva ha de plantejar-se com una de les seves finalitats essencials que tots els alumnes es formin com a “ciutadans lliures, crítics, iguals, justos i solidaris, desenvolupant la ciutadania ètica, política, cívica, ecològica i intercultural” (Domínguez i Feito, 2007, citat a Escarbajal, 2017).
Com es pot observar a la següent imatge de Valcarce (2011), es diferencia el terme d’integració amb el d’inclusió a l’escola. Aquestes característiques són les que caracteritzen al model inclusiu perquè l’alumnat nouvingut tengui una inclusió al centre.
Per altra banda, Domínguez (2007, citat a Escarbajal, 2017) resumeix les característiques d'una escola inclusiva i democràtica en les següents:
-És una escola oberta a tots els ciutadans, sense distinció de cultures, valors, religions ni característiques sociopersonals. Per tant, és una escola que no discrimina a ningú.
-És una escola creada, dirigida i gestionada des de la comunitat que busca l'autogestió i l'autogovern. Això implica el reconeixement de la plena autonomia de les comunitats locals.
-Els fins generals han d'estar dissenyats en funció del respecte a tots els alumnes com a subjectes lliures i autònoms, com a ciutadans del món, capaços de desenvolupar competències de manera crítica i autocrítica.
-És una escola amb una gestió democràtica i amb un currículum integrador i respectuós amb la diversitat.
-Finalment, és una escola amb una metodologia i uns procediments didàctics que fomenten la participació de tot l’alumnat i el treball col·laboratiu perquè l'alumne sigui el protagonista en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
Tot i haver-hi pocs centres inclusius, ja que suposa un canvi tant pel centre com pel professorat; els centres que no són inclusius haurien de seguir el Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics (2011). L’objectiu d’aquest Decret és establir i regular la resposta educativa a la diversitat dels alumnes sota els principis de qualitat, d’equitat, d’integració i d’inclusió. És a dir, no ha de ser una mesura que correspon a les necessitats d’uns quants, sinò que s’ha d’arribar a promoure una educació per igual tenint en compte cada alumne/a.
3.3. L’educació física
L’educació Física és un gran mitjà per establir una interactivitat entre l’alumnat, per treballar valors com la cooperació, elrespecte, la responsabilitat, l’empatia, etc., els quals ajuden a l’alumnat a converti-se en un ciutadà competent en la societat.
Segons Capllonch, Godall i Lleixà (2007, p.62), l’Educació Física constitueix una àrea amb un valuós potencial per a la inclusió de l’alumnat nouvingut, fonamentalment pel caràcter vivencial i per les nombroses activitats col·lectives que permeten la interacció de l’alumnat.
D’altra banda, pel seu factor socialitzador i integrador, és un mitjà per atendre les necessitats de l’alumnat de qualsevol cultura (Heineman, 2002, citat a Capllonch, Godall i Lleixà, 2007, p.62). A més, es poden tractar els valors, els prejudicis o estereotips per promoure la relació entre diferents cultures i eliminar barreres.
A més a més, cada cop hi ha més casos en què la pràctica esportiva esdevé la principal via de normalització i d’inclusió dels immigrants, sent una activitat clau per facilitar les primeres eines d’expressió, de comunicació i d’interacció als nouvinguts (Torralba, Buscà i Casas, 2007, p. 78).
A més, segons Lleixà (2005, citat a Torralba, Buscà i Casas, 2007), l’educació en la diversitat a l’Educació Física serà possible en la mesura que els docents siguin capaços de comprendre la realitat social actual, reconèixer les diferents maneres de relacionar-se amb el propi cos, conèixer altres cultures, utilitzar l’EF com un mitjà inclusiu i eliminar tot tipus de discriminacions, prejudicis culturals.
3.4. Metodologies d’inclusió
Segons la UNIR (2020), les metodologies inclusives són estratègies pedagògiques que tenen com a finalitat la inclusió de tot l’alumnat a la comunitat educativa, especialment els grups amb més risc d’exclusió:
immigrants acabats d’arribar, alumnes d’altres cultures o ètnies, amb situacions de discapacitat o alumnat amb necessitats educatives.
Per tant, aquestes metodologies són tècniques que potencien la igualtat i la cohesió grupal, rompent els estereotips, els prejudicis i la marginació, invisibilització o persecució.
Algunes d’aquestes metodologies són:
-Comunitat d’aprenentatge: és una tècnica didàctica d'inclusió educativa en la qual s'estableixen petits grups de treball. Cada membre ha d'exposar com ha estat el procés, quins han après i fins i tot llançar una pregunta a debatre amb la resta de companys. Els continguts, encara que estan relacionats amb les matèries del currículum, busquen de manera transversal l'aprenentatge dels valors socials com la solidaritat, l'equitat, la cohesió social i, en definitiva, aprendre a aprendre dels altres. Es relacionaria molt amb l’aprenentatge cooperatiu.
-Aprenentatge per projectes: es tracta un tema acord amb la realitat de l’alumnat i del seu entorn per treballar al llarg del curs.
-Aprenentatge dialògic: aquesta metodologia inclusiva es basa que les persones aprenem més i millor a través de les interaccions amb els altres, a través del diàleg entre iguals. Es basa en activitats on es treballa a partir de debats, reflexions, on hi hagui una interacció, etc.
Per altra banda, Guerrero (2012), proposa les següents metodologies i estratègies/activitats per construir processos i pràctiques inclusives:
METODOLOGIES ESTRATÈGIES/ACTIVITATS Metodologies i tècniques
d’aprenentatge cooperatiu
Tutories entre iguals/companys;
estratègies de col·laboració i
recolzament/ajuda mútua; comissions de recolzament; activitats de
convivència o programes de
mediació; grups de servei; pràctiques guiades; treball per projectes; grups interactius; aprenentatge
intergeneracional i entre pares;
tècniques com Jigsaw, TGT, etc.
Metodologies i tècniques d’aprenentatge col·laboratiu
Aprenentatge per descobriment:
basat en problemes, projectes, cercles d’acció-reflexió, etc. Debats, tertúlies, lectura en parelles.
Ensenyament recíproc.
Metodologies i tècniques
experimencials o tranformatives
Tallers d’aprenentatge experimental/
vivencial; tècniques de dinamització actives i participatives; aprenentatge actiu de la ciutadania; jocs;
autodescobriment transformatiu;
aprenentatge autònom; dinàmiques de grup i processos de reflexió grupal/
individual, en silenci, reflexió escrita, a través del dibuix i/o la escenificació.
3.5. Estudis relacionats
Castaño et al. (2016) van realitzar un estudi a 180 alumnes/as que cursaven Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, per analitzar i reflexionar sobre les actituds cap a l’alumnat amb necessitats dels futurs docents.
Les variables que estudiaven eren percepcions i actitud sobre l’educació inclusiva. Per tant, es va elaborar un qüestionari amb 30 preguntes on havien de respondre segons el grau que estaven d’acord.
Els resultats més significatius que es van obtenir van ser que el professorat necessita més paciència amb l’alumnat que necessita alguna atenció que amb la resta; un 72,8% creuen que la inclusió suposa una interacció en grup que millora les relacions socials i l’acceptació de les diferències; un 66,7%
assenyala que es requereixen canvis significatius en els procediments de les classes regulars i un 70,5% creu que el professorat necessita més formació.
Un altre estudi de l’article realitzat per Capllonch, Godall i Lleixà (2007), tractava d’analitzar els factors que determinen la pràctica de l’activitat física de l’alumnat nouvingut i amb risc d’exclusió social. Es va realitzar l’estudi sobre una mostra de 230 centres de Catalunya els quals conten amb un gran nombre d’alumnat immigrant.
Altres Previsió de recursos, suports i tipus
d’ajuda; adaptacions múltiples (de material, avaluació, estructures organitzatives, etc.); utilització de TICs; interaccions (docent-alumne, entre alumnes, mediació,
assessorament, etc.).
Pel que tracta al professorat, es van obtenir els següents resultats:
-Força professorat mai ha rebut una formació per atendre l’alumnat immigrant.
-Les activitats que tenen un caire més socialitzador són els jocs, els esports i l’expressió sorporal/ball/dança.
-Alguns docents opinen que cal rebre formació sobre aspectes culturals, com la visió del cos en les diferents cultures.
-Molts es decanten cap aspectes pedagògics (treball de valors i actituds i en l’àmbit de la comunicació i habilitats socials).
Es va arribar a la conclusió que sembla que l’educació física i l’esport poden representar un paper molt important per a la interculturalitat, però per això cal tenir en compte dos aspectes importants:
-Una resposta adequada per a una educació cap a la convivència.
-La formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals i viscudes a les escoles.
Per altra banda, l’estudi de Murua et al. (2012), tractava detectar determinades carències en la formació del professorat respecte a l’alumnat nouvingut. El professorat mostra un alt nivell de consciència i actitud amb l’activitat que desenvolupa, tot i que es veu bastant delimitat pel que fa al nivell de coneixements. Amb base a aquests resultats, van detectar clarament dos tipus de problemes que s’enfronta el professorat: d'una banda, la poca importància que aquest col·lectiu sembla atorgar-los a altres cultures com quan diuen no tenir informació dels països de l’alumnat nouvingut, ni de les seves llengües o d'altres elements culturals i, d'altra banda, un problema de relacions interpersonals en desconèixer quines necessitats poden tenir aquests/as nous/
as alumnes/as en incorporar-se a la disciplina acadèmica o al no saber com afavorir la convivència entre diferents cultures.
També es van obtenir mancances pel que fa al material, recursos, falta de recursos humans i professorat de suport. etc., la qual cosa els crea una desprotecció total des del punt de vista emocional i afectiu. A més, afirmen
conèixer cursos sobre interculturalitat, però un dels grans problemes és que no són específics.
Rodríguez (2020), va fer una intervenció en un centre de secundària on els alumnes/as presentaven dificultats socials, d’aprenentatge, econòmiques, entre d’altres. Per assolir els objectius del curs s’havia de fer un canvi en la metodologia d'aprenentatge.
Per tant, els objectius de la seva intervenció principalment era aconseguir la inclusió de tot l’alumnat i millorar la cohesió social. Per dur-ho a terme, va utilitzar les següents metodologies: aprenentatge per descobriment, gamificació i aprenentatge cooperatiu i manipulatiu.
Com a resultat, l’alumnat es veia capaç d’assolir els objectius del curs amb aquestes metodologies; el comportament va canviar, estaven més motivats; i la relació entre ells va millorar.
4.MÈTODE
TIPUS D’ESTUDI
L’estudi serà de tipus transversal, ja que descriurem causalitats a partir d’un qüestionari i la correlació es dividirà entre professorat jova i professorat veterà.
Pel que fa a les variables, aquestes seran quantitatives, ja que el qüestionari que s’utilitzarà als docents serà a partir de preguntes tancades.
Algunes de les variables seran nominals, és a dir, no continues, ja que no es pot fer una correlació ni una mitjana entre elles. Per tant, es farà a partir de percentatges entre els professors/es joves i els veterans/es.
Per altra banda, hi haurà una variable contínua i s’analitzarà a partir d’una comparació de mitjanes.
Tant amb unes com les altres, es farà una anàlisis estadístic descriptiu.
OBJECTIUS
Els objectius que pretenc aconseguir amb aquest treball fi de màster són tres.
Primer, m'agradaria posar de manifest la importància de la diversitat, perquè les persones es conscienciessin sobre aquest tema.
En segon lloc, he volgut conèixer com tracta el professorat l’atenció a la diversitat de l’alumnat nouvingut, quant a formació, tècniques o estratègies que utilitzen, metodologies, recursos, entre d’altres. He pretès reflectir les seves opinions sobre les mesures d'atenció a la diversitat cultural que duen a terme, i saber a més quin grau de percepció creuen que l’alumnat té sobre aquesta inclusió a dins l’aula. A més, de com es pot utilitzar l’Educació Física com a mitjà d’inclusió a l’aula.
Finalment, per concloure aquest treball faré una proposta pròpia de mesures per ajudar els futurs docents tenir unes pautes per enfrontar-se a una classe multicultural. Són mesures basant-me en els resultats del meu segon objectiu.
Crec que serviran d'ajuda en una situació d'una aula amb diversitat cultural, ja que encara queda molt per millorar aquesta situació a les nostres aules.
MOSTRA
La mostra que s’ha escollit ha estat a partir de mostres no probabilístiques, més en concret el mostreig intencional. S’ha seleccionat aquest perquè s’han escollit els subjectes per facilitat d’accés (perquè és on faig les pràctiques i perquè conec dos professors de dos centres diferents).
Aquesta mostra representa directament els grups on vull treballar amb aquest treball, ja que a partir d’un qüestionari es preten conèixer la formació d’aquests sobre tècniques d’inclusió, si ho duen terme, entre d’altres per analitzar-ho i fer una proposta d’aplicació des de l’Educació Física.
Tot i que la mida de la mostra és petit (serien uns 10 docents), és el que tenc accés per fer el qüestionari i per poder analitzar-ho i observar els resultats.
Els criteris d’inclusió per escollir la mostra són:
-Professors/es d’Educació Física.
-La meitat ha de tenir mínim vuit anys d’experiència.
-L’altra meitat han de ser professors/es amb nou anys o menys d’experiència.
Les variables objecte d’obtenció d’informació durant el procés d’anàlisis s’agrupen en dues: professorat novell i professorat veterà. Per altra banda, algunes de les variables a analitzar seran: formació en inclusió (v.nominal), tècniques d’inclusió (v.nominal), grau de percepció d’inclusió (v.continua).
INSTRUMENTS
En aquest estudi hi ha tres variables: formació i actitud del professorat, metodologies/tècniques d’inclusió i percepció d’inclusió a l’aula.
El que es busca conèixer amb l’instrument és saber la formació que tenen els professors i professores sobre la inclusió de la diversitat, en aquest cas diversitat cultural, a l’aula. També es pretén saber quina actitud tenen respecte a això, si duen a terme mesures d’atenció a la diversitat i quin grau de satisfacció tenen amb el seu coneixement respecte a la inclusió.
S’utilitzarà un mètode d’avaluació objectiva, de caràcter quantitatiu, que analitza individualment a la persona avaluada i es compararan els seus resultats amb la resta de mostra. És un procediment d’observació indirecta, ja que no observarem als docents durant la seva pràctica sinó que observarem les seves respostes. Aquest instrument l’he decidit utilitzar, ja que és una forma ràpida i senzilla d’obtenir resultats, ja que hi ha poc temps per poder fer una bona observació i per la COVID crec que és el més encertat.
Davant la falta d’un qüestionari estàndard que avaluï els aspectes que es volen analitzar a aquest estudi, és necessari la creació d’un qüestionari adient per obtenir els resultats dels diferents aspectes que es volen analitzar. Per tant, s’ha fet una selecció d’una sèrie de preguntes d’un qüestionari estàndard i s’han ajustat els ítems.
Per tant, l’instrument que s’utilitzarà serà un qüestionari de 16 preguntes tancades. Aquestes preguntes es seleccionaran del qüestionari sobre atenció a la diversitat de Ferrandis, Grau i Fortes (2010), el qual s’utilitza per a obtenir informació sobre l'atenció a la diversitat que ofereix el professorat de l'ESO, com afecta aquesta a la seva pràctica docent, el coneixement que té de la
normativa i la seva preparació per a respondre a la diversitat de l’alumnat. Per tant, adaptarem el qüestionari als aspectes que volen estudiar.
5.ANÀLISIS DE DADES I RESULTATS
La mostra d’aquest estudi està formada per 14 docents de secundària de les Illes Balears, tant homes com dones. Els anys d’experiència que tenen compren des d’un any fins a trenta anys; per tant, hi ha 7 professors/es novelles, més joves i 7 professors/es veterans, és a dir, que fa més de 10 anys que es dediquen a la docència.
DOCENT ANYS
D’EXPERIÈNCIA CENTRE SEXE
1 20 anys IES Llorenç Garcías i Font Home
2 30 anys IES Llorenç Garcías i Font Home
3 13 anys IES Llorenç Garcías i Font Dona
4 20 anys IES Albuhaira Home
5 17 anys IES Guillem Cifre de
Colonya Dona
6 14 anys IES Albuhaira Home
7 28 anys IES Can Peu Blanc Home
8 4 anys Col·legi Santa Mònica Home
9 1 any IES Can Peu Blanc Home
10 8 anys IES Can Peu Blanc Dona
11 4 anys IES Llorenç Garcías i Font Dona
12 3 anys IES Can Peu Blanc Home
13 4 anys IES Albuhaira Dona
14 8 anys IES Santa Margalida Home
Taula 1. Anys d’experiència i centre de la mostra
5.1. Formació del professorat
Pel que fa a la formació del professorat sobre inclusió a la diversitat cultural a l’aula un 57% considera que no és adequada (veure il·lustració 1). Si ho comparam entre el professorat novell i el professorat més veterà, podem observar que un 71% del professorat novell considera que la seva formació no és adequada, mentre que un 56% del professorat veterà considera que sí.
Il·lustració 1. Formació del professorat sobre inclusió a la diversitat cultural. Font: Elaboració pròpia
Il·lustració 2. Comparativa de la formació del professorat novell i veterà. Font: Elaboració pròpia
Una altra pregunta que correspon amb la formació del professorat és la de si els centres s’afavoreix la formació i informació respecte a la diversitat cultural.
Com es pot observar a simple vista a la il·lustració 3, un 64% respon que sí. Tot i això, un cop analitzades les preguntes entre professorat novell i professorat veterà, he observat diferents respostes entre professorat del mateix centre. Per la qual cosa, el precentatge de no, seria més alt, ja que sols un dels tres docents ha respost que si que s’afavoreix.
Il·lustració 3. El centre afavoreix la formació i informació respecte a la diversitat cultural?
Font: Elaboració pròpia
5.2. Contingut
Una de les preguntes que fan referència al contingut, es valora si utilitzen continguts relacionats amb la diversitat cultural a les seves classes. El resultat obtingut és que el 71% del professorat novell si utilitza continguts per tractar la diversitat cultural a les seves classes, mentre que un 50% del professorat veterà sí que ho fa i un 50% no.
Il·lustració 4. Utilitzes continguts relacionats amb la diversitat cultural en les teves classes?
Font: Elaboració pròpia
Una altra de les preguntes que fan referència al contingut, es valora si adapten els continguts a l’alumnat nouvingut. A escala general, un 43% si que ho adapta, mentre que un 79% ho adapta a vegades o depèn del contingut, tal com podem observar a la il·lustració 5.
Si hi feim la comparació entre el professorat novell i el professorat veterà, podem observar que un 29% del professorat novell sí que n’utilitza, un 43% ho fa depenent del contingut i la resta ho fa algunes vegades. Mentre que un 57%
del professorat veterà sí que n’utilitza, un 29% ho fa depenent del contingut i un 14% n’utilitza a vegades (il·lustració 6).
Il·lustració 5. Utilitzes continguts relacionats amb la diversitat cultural en les teves classes?
Font: Elaboració pròpia
Il·lustració 6. Comparativa professorat novell i veterà a si utilitzen continguts relacionats amb la diversitat cultural a les teves classes. Font: Elaboració pròpia
5.3. Recursos
Una de les preguntes que fan referència als recursos, es valora si el centre ofereix als docents materials o recursos necessaris, entre d’altres, per atendre a les necessitats de l’alumnat nouvingut. En aquest cas, no feim diferenciació entre professorat novell i veterà, ja que es tracta en l’àmbit de centre. Per tant, com podem observar a la il·lustració 7, un 71% del professorat respon que si, mentre que el 29% restant respon que no.
Il·lustració 7. El centre dota d’intruments específics: material, recursos. etc.?
Font: Elaboració pròpia
Per altra banda, una altra pregunta que fa referència als recursos, es valora si els docents tinguessin més recursos seria més fàcil la inclusió de l’alumnat nouvingut. El que podem observar a la il·lustració 8 és que un 14% del professorat veterà diu que no, un 14% que tal vegada mentre que el 43% i el 29% diu que si i que està totalment d’acord. En canvi, el professorat jove (el 57% i el 43%) diu que si o que està totalment d’acord.
Il·lustració 8. Si els docents tinguessin més recursos seria més fàcil la inclusió de l’alumnat nouvingut?
Font: Elaboració pròpia
5.4. Metodologia
Tres preguntes fan referència a quina tècnica/estratègia d’inclusió utilitzen, quines metodologies utilitzen a l’aula i si n’utilitzen alguna per promoure la inclusió de l’alumnat.
Pel que fa a si utilitzen alguna tècnica o estratègia d’inclusió per l’alumnat nouvingut, els resultats han estat els següents:
Una altra de les preguntes, és quina metodologia/es utilitzen a les seves classes, pel que els resultats han estat els següents:
PROFESSORAT NOVELL PROFESSORAT VETERÀ
Aprenentatge entre iguals, fa els equips el
professor/a Jocs
Cap Treball amb petit i gran grup; treball amb
valors; treball de les diferències individuals.
Assignació d’un company/a que l’ajuda a la
classe Cap
Tutoria entre iguals, treball en equip, traduccions, contingut amb més càrrega visual.
Adaptació no significativa
Exercicis que pugui practicar per imitació i
fàcils Prepara material i dona les instruccions en
castellà Flexibilització del treball i agrupaments;
alumne/a tutor Treball cooperatiu
Activitats de cooperació Jocs
Taula 2. Utilitzes alguna tècnica o estratègia d’inclusió per l’alumnat nouvingut?
Font: Elaboració pròpia
L’última pregunta que fa referència a la metodologia, si utilitzen alguna metodologia per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut. Com podem observar a la següent taula, els resultats són:
PROFESSORAT NOVELL PROFESSORAT VETERÀ
Comandament directe i descobriment guiat Pedagogies actives
Aprenentatge cooperatiu Metodologia activa
Descobriment guiat Assignació de tasques
Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge cooperatiu; treball per projectes; aula invertida
Petits grups Comandament directe; descobriment guiat;
resolució de problemes Grups cooperatius; descobriment guiat;
resolució de problemes; grups d’investigació Treball basat en la recerca i participatiu Aprenentatge cooperatiu Explicacions a partir de imitació
PROFESSORAT NOVELL PROFESSORAT VETERÀ
Cap Treball per parelles o grup reduit
Cap Cooperació entre els membres del grup
Cap Microensenyament
Aprenentatge cooperatiu Treball cooperatiu
Company/a que l’ajuda Cap
Flexibilització del treball i agrupament;
alumne/a que l’ajuda; treball en xarxa amb l’equip d’orientació
Treball cooperatiu
Adaptació de les tasques M’ajudo dels alumnes/as que entene el seu idioma
Taula 3. Quina/es metodologies utilitzes a l’aula?
Font: Elaboració pròpia
Taula 4. Utilitzes alguna metodologia per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut?
Font: Elaboració pròpia
5.5. Aspectes socials
Dues de les preguntes que fan referència a treballar aspectes socials a l’aula, és si aquest pot fomentar la bona convivència al grup, a més d’utilitzar-ho perquè en conegui tot l’alumnat i hi hagui un bon clima a l’aula. Tant el professorat novell com el veterà, un 71%, treballa aspectes socials a l’aula;
mentre que la resta (29%) no ho treballa (veure il·lustració 9).
En el cas del professorat veterà, com a opció d’altres les dues persones han respost que sols ho treballen en unitats didàctiques on es treballa en grup, però com a aspecte social com cohesió de grup.
Il·lustració 9. Treball d’aspectes socials per fomentar la bona convivència al grup.
Font: Elaboració pròpia
D’altra banda, un resultat que ha cridat l’atenció de la pregunta anterior, ha estat la resposta en comparació als homes i dones. Tot i que el nombre de dones sigui menor, sols una dona ha respost que no treballa aspectes socials (independenment de si és per falta de temps o alguna altra raó) a les seves classes. Mentre que quasi el mateix nombre d’homes tant en treballa com no (veure il·lustració 10).
Il·lustració 10. Treball d’aspectes socials per fomentar la bona convivència al grup (homes vs dones) Font: Elaboració pròpia
Homes
Homes Dones
Dones
5.6. Dificultats
Una de les preguntes que fan referència a quines dificultats es troba el professorat a l’aula, es valora amb quina és la dificultat més gran que es troben amb aquest alumnat. El resultat obtingut és d’un 92,9% on la dificultat més gran és l’idioma, el qual comporta un problema en la comunicació (veure il·lustració 11).
Il·lustració 11. Major dificultat que es troben amb l’alumnat nouvingut Font: Elaboració pròpia
5.7. Educació Física
Una de les preguntes que fan referència a l’Educació Física, és si aquesta pot afavorir a la inclusió de l’alumnat. Un 100% afirma que si o que està totalment d’acord (veure il·lustració 12).
Il·lustració 12. L’Educació Física pot afavorir la inclusió de l’alumnat nouvingit?
Font: Elaboració pròpia
5.8. Percepció inclusió a l’aula
L’última pregunta del qüestionari és respecte a quina puntuació li donarien a la inclusió que té l’alumnat nouvingut a l’aula. Els resultats han estat quasi els mateixos, com es pot observar a la il·lustració 13, marcant majoritàriament un 7 sobre 10 pel que fa a la inclusió de l’alumnat. Dos han marcat una inclusió de 8 sobre 10; tres de 6 sobre 10 i un de 5 sobre 10.
Il·lustració 13. Percepció del professorat sobre la inclusió de l’alumant nouvingut a l’aula Font: Elaboració pròpia
6.DISCUSSIÓ
L’objectiu de la recerca és conèixer i comparar entre professorat novell i professorat veterà la formació que tenen aquests sobre la inclusió de la diversitat, en aquest cas diversitat cultural, a l’aula. Així com saber quina actitud tenen respecte a això, si duen a terme mesures d’atenció a la diversitat i quin grau de satisfacció tenen amb el seu coneixement respecte a la inclusió.
Hi ha una manca d’estudis sobre aquest tema. Per tant, és fonamental dissenyar i desenvolupar unes estratègies a seguir per promoure una bona inclusió d’aquest alumnat.
Així doncs, la utilitat d’aquest estudi és dissenyar una proposta didàctica, la qual es basa en una guia on es plantegen una sèrie d'estratègies a seguir per fomentar la inclusió de l’alumnat nouvingut d’incorporació tardana.
Un cop analitzats els resultats obtinguts passem a desenvolupar les conclusions que hem pogut extreure.
La hipòtesi plantejada és: com més anys d’experiència docent menys es promou la inclusió a la diversitat cultural a l’aula.
El primer resultat que s’ha confirmat és la falta de formació que té el professorat. Sembla que el professorat novell, en haver-se format amb continguts d’escola més inclusiva que el professorat veterà, és a dir més d’escola tradicional, la majoria d’ells/es creu que no tenen una bona formació, per la qual cosa el professorat més veterà sol tendir a ser més tradicional i és una mica més complicat innovar.
Tot i que la inclusió de l’alumnat nouvingut suposa una oportunitat per aprendre altres cultures, idiomes, maneres d’interactuar, etc., els docents es troben amb diverses dificultats per treballar de forma multicultural, pel desconeixement de
les característiques de les seves cultures, la manca de formació, entre d’altres, dificulta en gran manera aquest treball.
Tot i la manca d’estudis sobre aquest tema, comparant els resultats amb un altre estudi, s’aproxima als resultats de l’estudi de Castaño et al. (2016), el qual un 70,5% creu que el professorat necessita més formació.
En aquest cas, es corrobora que és un dels aspectes principals que ens trobam, on el professorat per la manca de formació de com tractar amb aquest alumnat, no sap com actuar quan té algun alumne/a nouvingut i tengui una inclusió a l’aula.
A més, segons l’article 6 del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, la Conselleria d’Educació i Cultura ha de garantir en la formació inicial dels professors una capacitació i uns coneixements apropiats perquè desenvolupin la seva tasca segons els principis d’actuació de l’atenció a la diversitat. Per tant, aquesta formació o no és específica en alumnat nouvingut o no es dóna, ja que la majoria creu que no té la formació adequada.
Molt relacionat amb això, destaquen les dificultats que es troben els docents a l'hora de treballar a l'aula amb alumnat estranger. La majoria coincideixen a assenyalar les dificultats amb l’idioma i el nivell acadèmic que té l’alumnat nouvingut, pel fet de no haver estat escolaritzat durant cert temps.
En aquest sentit, tal com diu l’estudi de Murua et al. (2012), el professorat mostrava un alt nivell de consciència i actitud, tot i que es veia bastant delimitat pel que fa al nivell de coneixements. D’acord amb això, es va detectar el següent problema que s’enfronta el professorat: la poca importància que aquest col·lectiu sembla atorgar-los a altres cultures com quan diuen no tenir informació dels països de l’alumnat nouvingut, ni de les seves llengües o d'altres elements culturals.
En el cas de l’estudi present, es detecta el mateix problema, la falta de coneixement fa que tinguin poca importància en tenir informació dels països de l’alumnat nouvingut, de les seves llengües o d'altres elements culturals.
D’aquí, tal vegada, el problema més gran que sorgeix amb aquesta dificultat és la manca d'interès de l’alumnat, pels problemes per comunicar-se a causa de l'idioma, les dificultats per integrar-se amb els seus companys, la manca de connexió entre els continguts que es treballen a l'aula amb els seus interessos, entre molts altres aspectes que poden influir en aquesta conducta de l'alumnat estranger i d’aquí el gran percentatge de fracàs escolar amb aquest col·lectiu.
D'altra banda, pot ser probable que els docents no en siguin conscients, és a dir, que no s'adonin que potser el fracàs escolar en molts casos amb l'alumnat estranger pot ser degut al fet que no se senten identificats amb el que es treballa a l'aula, és a dir, no es tenen en compte els seus interessos i motivacions i per tant l'alumne se sent desmotivat per aprendre.
Per altra banda, la meitat del professorat veterà no utilitza continguts amb relació a la diversitat cultural, mentre que el professorat novell quasi tots si.
El fet d’innovar i de promoure una escola inclusiva, ha de plantejar-se com una de les seves finalitats essencials que tots els alumnes es formin com a
“ciutadans lliures, crítics, iguals, justos i solidaris, desenvolupant la ciutadania ètica, política, cívica, ecològica i intercultural”, tal com diu Domínguez i Feito (2007, citat a Escarbajal, 2017).
Per tant, el contingut hauria de tractar necessitats reals tal com diu el Decret 39/2011, fet que el professorat veterà tendeix més a plantejar-ho des d’una forma més tradicional, d’aquí que no s’adapti el contingut a aquestes necessitats.
El tercer resultat, el qual tracta més en l’àmbit de de centre, crida l’atenció que el fet que el centre educatiu no realitzi tallers, activitats o xerrades relacionades amb la diversitat cultural sent un tema de gran rellevància actual.
Avui en dia ens trobem en una societat multicultural on és molt natural trobar- nos a l'aula amb alumnat de diferents procedències culturals. Resulta fonamental que els docents tenguin una bona formació o tenguin unes pautes de saber com actuar per conèixer les característiques del seu alumnat segons la seva cultura per poder oferir a cada alumne la resposta educativa més adequada a les seves característiques i oferir un ensenyament personalitzat atenent a la diversitat de l’alumnat.
Pel que fa al centre, tal com ens diu Domínguez i Feito (2007, citat a Escarbajal, 2017) ha de tenir una gestió democràtica i amb un currículum integrador i respectuós amb la diversitat.
D’aquí, que el professorat novell hagi respost que si tinguessin més recursos seria més fàcil la inclusió de l’alumnat nouvingut, en canvi, el professorat veterà la meitat d’ells responen que no.
El quart resultat, és referent a la metodologia. Pel que fa a les tècniques o estratègies que segueixen, el professorat novell sí que utilitza tècniques relacionades amb la cooperació mentre que el professorat veterà tendeix a no utilitzar-ne, menys alguns.
Per altra banda, les metodologies que s’utilitzen, sembla que el professorat, sobretot el novell, utilitza quasi tothom l’aprenentatge cooperatiu, el qual és una metodologia activa que promouria la inclusió de l’alumnat, però sembla que no l’utilitzen per a aquest fi, sinó com a metodologia a classe, ja que a la pregunta de si utilitzen alguna metodologia per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut molts han respost que no. Per tant, la metodologia promouria la inclusió de l’alumnat nouvingut si l’apliquen de forma correcta i que cada alumne/a treballi al seu ritme d’aprenentatge i assumeix un rol.
Pel que fa al professorat veterà, alguns utilitzen metodologies actives dins la seva aula, i per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut la majoria han respost que utilitzen el treball cooperatiu, el qual no és una metodologia sinó
una tècnica, pel que no és una metodologia activa. Tal vegada, pel fet de ser ensenyats des d’una vessant més tradicional, hi hagi confusions a l’hora de saber quines són les metodologies actives i com aplicar-les.
Per tant, el que s’ha pogut analitzar podríem dir que la diferenciació entre metodologia i estratègia/tècnica tal vegada no sigui del tot clara, sobretot en el professorat veterà. A més, seguint aquesta línia, fa pensar que algun docent, no utilitzi alguna metodologia de les anomenades de forma correcta.
Segons la UNIR (2020), les metodologies inclusives són estratègies pedagògiques que potencien la igualtat i la cohesió grupal, rompent els estereotips, els prejudicis i la marginació, invisibilització o persecució. Per tant, segons els resultats que s’han obtingut, a més d’utilitzar el treball o aprenentatge cooperatiu, s’hauria de treballar altres aspectes a partir de les metodologies, com els prejudicis, estereotips, etc., tractant necessitats de la vida real.
El quint resultat, el total de professorat, tant novell com veterà, creu que l’Educació Física és un mitjà on es pot afavorir la inclusió de l’alumant.
A l’estudi de Capllonch et al. (2007), una conclusió a la qual es va arribar va ser que l’educació física i l’esport poden representar un lloc de trobada i d’integració molt important per a la interculturalitat, però cal tenir en compte dos aspectes importants. D’una banda, que la resposta des d’aquests àmbits sigui l’adequada per a una educació cap a la convivència; d’altra banda, que la formació del professorat i dels agents implicats sigui coherent amb les necessitats reals i viscudes a les escoles.
Per tant, tot professorat hauria de tenir en compte aquests dos aspectes i com s’ha comentat amb anterioritat, s’hauria de saber quines necessitats, tant de l’alumnat com de la societat hi ha per poder treballar en valors, habilitats socials, la cooperació (no sols en una activitat sinó a la vida real), eliminació de prejudicis o estereotips, promoure la relació entre diferents cultures, etc.
L’últim, i sisè, resultat indica que l’alumnat nouvingut no té la inclusió que hauria de tenir, ja que la percepció que el professorat té sobre la inclusió d’aquest alumnat no és la màxima. A més, el professorat que té una major percepció de la inclusió (puntuació de 7-8) és el tradicional, mentre que el professorat novell la seva percepció tendeix a 5,6 i 7.
Segons el Decret 34/2015, pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears, l'educació ha de ser inclusiva, és a dir, tot l'alumnat ha de tenir les mateixes oportunitats d'aprendre a dins les aules, independentment de la seva cultura, classe social, etc. Per tant, aquesta llei no es compliria, per la qual cosa es pot considerar que l’alumnat nouvingut no té una inclusió a dins l’aula així com hauria de ser.
A més, tal com ens diu el Decret 39/2011, es tracta de tenir en compte la diversitat de l’alumnat com a principi, i no una mesura que correspon a les necessitats d’uns quants.
6.1. Limitacions i fortaleses
Aquest estudi té diverses limitacions, la principal limitació és que no s’ha pogut realitzar l’estudi en un grup control i un grup intervenció a causa del poc temps per poder dur-ho a terme.
Per tant, seria interessant poder realitzar l’estudi durant més temps, ja que així es podria fer una petita intervenció i veure alguns resultats. Així aconseguiríem veure quins aspectes són els que s’han de tractar més, explicacions, rols dins del grup, acceptació, cohesió de grup, etc. A més, que cada grup és diferent, per la qual cosa tal vegada a un grup manqui algun aspecte que no passa amb uns altres.
La segona limitació ha estat la falta d’estudis, el fet de ser un tema el qual no hi ha massa estudis significatius, la qual cosa començar a fer una intervenció
sense saber abans com actua el professorat no s’hagués pogut realitzar de forma coherent. Per tant, ja s’han obtingut resultats per poder veure quines mancances tenen els docents per abordar aquest tema.
Per tant, seria interessant realitzar una recerca a major nombre de docents, sobretot en centres on hi ha més alumnat nouvingut d’incorporació tardana o un centre multicultural per poder desenvolupar una proposta didàctica més adequada a les seves necessitats. D’aquesta manera, seria interessant fer a més un estudi qualitatiu per conèixer les situacions i les barreres que tenen al centre, més enllà de l’assignatura d’Educació Física.
Finalment, una fortalesa de l’estudi és haver-hi tractat un tema que no hi ha cap normativa ni llei educativa que ajudi al professorat a saber com actuar amb aquest alumnat, proposant una proposta que pugui ajudar als docents a seguir unes pautes, de quines metodologies, estratègies i tècniques són les més favorables per treballar a l’aula i de quina manera s’han de dur a terme.
6.2. Implicacions de futur
Tenint en compte els resultats, hi ha una manca de coneixement i formes d’actuar davant un grup culturalment divers, sobretot si algun alumne/a o més són d’incorporació tardana i manquen alguns aspectes com pugui ser l’idioma.
Per tant, és interessant tenir unes estratègies a seguir als centres i deixar de banda la integració, per promoure una bona inclusió de l’alumnat i poder aprendre amb les mateixes oportunitats que la resta de l’alumnat. A més, de promoure la integració social i l’assoliment de diferents competències.
Pel que seria interessant, poder intervenir davant un grup culturalment divers i aplicar les pautes que es proposen a continuació, per veure si s’afavoreix la inclusió de l’alumnat nouvingut i poden seguir el mateix ritme de classe que la resta.
7.PROPOSTA DIDÀCTICA
A continuació es proposa, amb forma de guia, una sèrie d’estratègies i actuacions per saber com actuar o quines pautes es poden seguir perquè l’alumnat nouvingut tengui una inclusió a l’aula. Totes aquestes són propostes de millora pels docents per poder utilitzar si es troben en una situació on tenen algun alumne/a nouvingut.
Per començar, parlarem en l'àmbit de centre, és a dir quines propostes de millora es podrien realitzar als centres per fomentar la inclusió de l’alumnat nouvingut, més en concret, la multiculturalitat.
Primer de tot, una proposta de millora seria: realitzar més cursos de formació, xerrades i jornades d'educació intercultural als centres educatius.
A més, de revisar i analitzar els diferents documents de centre assegurant-nos que l'educació intercultural és present en tots els aspectes. Aquests documents constitueixen les senyes d'identitat d’un centre, proporcionen informació de quines són les bases en què es recolza el centre, els seus pilars.
Per tant, s’hauria de:
-Revisar i analitzar el PEC (Projecte Educatiu de Centre) i la PGA (Programació General Anual) per comprovar que es té en compte i es treballa la multiculturalitat en el centre.
-Revisar els objectius de centre reflexionant sobre ells i si no està present entre ells incloure l'educació intercultural.
Per altra banda, s’hauria de fomentar la participació de tota la comunitat educativa. Fomentar i afavorir la integració i participació de tota la comunitat educativa (docents, alumnat, famílies, entorn) en l'activitat de centre. D'aquesta manera tant les famílies com l'alumnat podran sentir que formen part de la
comunitat educativa, s'afavorirà la relació entre les famílies i s'afavorirà un acostament cap al coneixement d'altres cultures.
Per últim, s’hauria de treballar de forma conjunta. El treball en xarxa entre els docents que imparteixen classe al mateix grup d'alumnat afavoreix una mateixa línia de treball, unes mateixes metes, afavoreix la comunicació... i la resolució conjunta de conflictes que puguin sorgir al llarg del curs escolar. Així mateix, l’intercanvi d'informació entre docents sempre pot constituir una font d'informació pot servir per enriquir-nos com a docents aportant-nos altres perspectives, idees, activitats, etc.
Pel que fa a l’Educació Física, en ser un gran mitjà per fomentar la inclusió d’aquest alumnat, es proposa una guia amb diferents estratègies a poder seguir:
Les primeres setmanes d’arribar l’alumne/a nouvingut s’ha d’emprar molta comunicació no verbal (també recomanar-ho als companys/es). Se’ls ha de repetir les instruccions verbals utilitzant paraules claus lligades a accions, rutines i espais perquè sàpiga el funcionament de les classes (veure a l’annex 10.3.1.Normes EF). A més, des de l’Educació Física és important, ja que l’alumnat no està assegut sinó que es mou i es van variant els espais i agrupaments.
Per altra banda, no s’ha de forçar a l’alumne/a a participar en les activitats que no es sentin còmodes, ja que seria interessant fer un seguiment del progrés de l’adaptació social i emocional.
Per fomentar la inclusió de l’alumnat al grup es podrien treballar activitats i dinàmiques com per exemple de cohesió de grup i jocs perquè l’alumnat conegui als seus companys/es i se senti inclòs i acceptat al grup. A més, amb aquestes activitats es fomentarien molts valors, com el de respecte cap a tothom sigui quina sigui la seva cultura, raça, etc. i eliminar prejudicis.
I també tutoritzar l’alumne/a per part d’un company/a, el qual l’orientarà i l’acompanyarà aquestes primeres setmanes.
Pel que fa als recursos, els centres podrien dotar de materials per treballar la diversitat cultural. La multiculturalitat hauria d'estar present en el treball diari de classe. En el cas de l’Educació Física, el recurs que més es pot utilitzar per fomentar-ho és a partir del joc.
Per començar, s’hauria de treballar a partir del disseny universal de l'aprenentatge (DUA) (veure a l’annex el seu esquema), el qual està relacionat de forma directa amb els recursos d'aprenentatge en obert (REA) i té l’objectiu de poder personalitzar el recorregut educatiu per mitjà de la creació i desenvolupament d’un entorn personal d’aprenentatge (PLE) (CAST, 2011), el qual no s’utilitza en la gran majoria.
Pel que fa a les explicacions, tenir en compte les estratègies següents:
-Adaptar el ritme de les explicacions.
-Acompanyar el discurs amb gestos.
-Repetir les explicacions.
-Fer pauses.
-Simplificar el vocabulari. Substituir paraules complexes per altres més simples i més freqüents de la unitat didàctica que es fa.
Així, l’alumnat nouvingut pot aprendre l’idioma (si el desconeix) i els companys/
es també saben amb quin vocabulari dirigir-se perquè hi hagui una bona comunicació. A més, no sols han d’aprendre l’idioma a les classes de català, sinó que tot el professorat ha de treballar-ho.
Pel que fa als agrupaments i metodologies, l’adequat per aquest alumnat és treballar en petits grups (màxim 4 persones) i utilitzar metodologies actives, inclusives i reflexives com: l’aprenentatge cooperatiu (explicat a l’annex 10.3.2.), per projectes, de recerca, gamificació, entre moltes d’altres. Així cada
alumne/a tendra un rol assignat i entre tots arribar al punt on es vol arribar. Així fomentarem la participació i inclusió de l’alumnat nouvingut i entre tots es poden ajudar i es millorarien els vincles socials. A més, de treballar les competències que estan assignades a cada contingut.
És cert, que aquestes metodologies necessiten més temps per preparar-ho i en alguns moments l’alumnat hagi d’estar amb el grup reflexionant i no aprofitis el major temps de pràctica, però s’ha de trobar un equilibri entre aprofitar el màxim temps de pràctica i la inclusió de tot l’alumnat, ja que a part del compromís motor, també formam a persones per viure en societat i ser competents.
Un punt important són les unitats didàctiques que es treballen, ja que aquestes haurien de tractar les necessitats i problemes de la societat, a més de tractar les diferents cultures que es trobin a dins l’aula. Per exemple, a la UD d’expressió corporal, es podria treballar els balls d’arreu del món; les diferents formes de comunicació que hi ha a partir de l’expressió corporal, etc.
D’altra banda, les activitats que es treballen de cada UD han d’adaptar-se a les característiques de tot l’alumnat. A l’annex 10.3.3. Multiculturalitat a l’aula es pot veure un exemple d’aquest.
L’educació Física és un gran mitjà d’inclusió per aquest motiu, ja que es poden treballar aspectes socials, valors, necessitats, entre d’altres a partir del contingut que ens marca el Currículum. A més, l’alumnat té gran interès i motivació per l’assignatura, per la qual cosa ens permet treballar tots aquests aspectes.
Per últim, des del centre i com a iniciativa pròpia formar-se i tenir interès a aprendre com tractar amb aquest alumnat i treballar en xarxa, amb orientació i la resta de professorat i anar tots cap a la mateixa direcció.
Per tant, el que es necessita com a docent és tenir paciència i organitzar activitats que es puguin treballar a diferents nivells i ritmes. A més, l’alumnat nouvingut, si no té cap necessitat física o intel·lectual, pot treballar igual que la resta de companys/es. Per tant, el fet de fer-li una ACS (Adaptació Curricular Significativa) a Educació Física no és necessari, ja que així sols es valora l'assistència i la participació, quan aquest alumnat pot participar igual com la resta, sols que s’han de seguir les pautes esmentades anteriorment perquè tengui una inclusió a l’aula igual que la resta.
8.CONCLUSIONS
Pel que fa a la hipòtesi s’esperava que hi hagués una major diferència entre el professorat novell i el veterà, ja que el veterà s’ha format en una escola més tradicional que el novell. Tot i això, podria ser certa, ja que hem observat que en la majoria de casos, per les respostes del professorat novell té més interès per millorar i que si tengues més recursos, formació, etc., podrien fomentar la inclusió de l’alumnat i veu una mica més la realitat d’aquest alumnat; mentre que el veterà en alguns casos ha respost que no necessita més recursos, la formació és adequada, no utilitza metodologies actives, etc.
Des del meu punt de vista, crec que l’Educació Física és una excel·lent eina d’Inclusió de l’alumnat nouvingut, ara bé, també crec que hi ha molta feina a fer fins a arribar a incloure al 100% tot l’alumnat als nostres centres. La Inclusió és un principi nou, el qual ha augmentat des de fa uns anys i hi ha pocs centres que siguin inclusius. També pens que, tot i haver-hi un canvi respecte a fa uns anys, encara hi ha professors/es que segueixen un ensenyament tradicional perquè és el que han fet sempre i ara es treballa perquè hi hagui una innovació educativa, ja que la societat ha fet un gran canvi respecte a fa uns anys, en tots els aspectes.
En un context d’immersió i d’inclusió com és el que es demana des de les institucions i des de tots els sectors, és important que el centre revisi aquesta situació per tal d’adequar el seu procés d’inclusió i acollida al qual tenen dret tots els alumnes.
En aquest sentit, aquest treball i la proposta que conté pretén ser una petita aportació a aquesta inclusió desitjable. A més, com que no s’ha fet una intervenció, no es pot saber si seguint aquestes pautes es fomentaria la inclusió de l’alumnat i tal vegada, s’haurien de millorar alguns aspectes; cosa que seria molt interessant dur a terme.
Encarar una educació inclusiva no està basada en activitats concretes, desconnectades del currículum ordinari; ni són activitats dirigides exclusivament al grup minoritari, ja que això és fer una educació compensatòria. Sinó treballar les mateixes activitats, cada un al seu ritme i nivell.
D’altra banda, tot i que sembla que en el tema de la interculturalitat es treballi en assignatures de llengua, no podem deixar de posar de manifest la potencialitat de l’Educació Física per treballar-ho, com també les seves possibilitats de treballar interdisciplinàriament aspectes que ajudin en la inclusió de l’alumnat nouvingut i a una millor comprensió entre cultures.
Per concloure dir que l’Educació Física crec que és la millor àrea per començar aquesta inclusió, peró que no servirà de res si es fan sessions d’Educació Física inclusives, peró al PEC no apareixen principis inclusius i, per tant, no es treballen les mateixes línies metodològiques.
