Facultat d’educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Recursos de la pedagogia de la mort i el dol per al CEIP Robines
Aina Vadell Simonet
Grau d’educació infantil
Any acadèmic 2020-21
Treball tutelat per Maria Antònia Riera Jaume
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball:
Mort, pedagogia de la mort, educació per a la mort, recursos didàctics per a treballar la mort i el dol
Resum
El següent treball de fi de grau s’ha desenvolupat una guia de recursos per treballar la pedagogia de la mort i el dol pel cicle d’Educació Infantil. Aquesta, va adreçada al CEIP Robines de Binissalem, centre a on hi he realitzat el pràcticum II. Aquest recull conté una sèrie de recursos per poder treballar la pedagogia de la mort i el dol al segon cicle d’educació infantil.
La mort és un tema molt tabú, i encara més en el món de l’educació, només es fa front a ella quan la tenim present, llavors el dol és més difícil de conduir i pal·liar. Aquest ha estat el motiu pel qual he volgut realitzar aquesta guia a on els i les docents puguin emprar-la per poder transformar aquest concepte tabú, la mort, cap a un cicle de la vida i a més quan es trobin en situacions de dol tenir a l’abast una sèrie de possibilitats per a fer-ho.
Paraules clau:
mort, pedagogia de la mort, educació per a la mort, pedagogia del dol, recursos
Abstract
In the following final project, a development of a resources guide has been made to study the pedagogy of death and the mourning for Child Education. This guide is for CEIP Robines of Binissalem, a school where I have done my University internships II. It has some resources to be able to work death pedagogy and the mourning in the second cycle of Child Education.
Death is a taboo theme and even more in the world of Education because we only face it when it is present. Then, the mourning is more difficult to be well treated. That is why, I wanted to do this guide for teachers in order to transform this taboo concept, death, to a life cycle. Moreover, if they have any situation in which a mourning is present they will have lots of possibilities to treat it.
Key words
Death, pedagogy of death, education for death, pedagogy of mourning, resources.
Índex
1. Introducció ... 1
2. Objectius ... 2
3. Metodologia ... 3
4. Fonamentació teòrica ... 5
4.1. Pedagogia de la mort ... 6
Educació per a la mort ... 7
Antecedents a Espanya i la inclusió al currículum ... 7
4.1.1. Pedagogia del dol ... 8
Procés de dol sense risc o típic ... 11
Procés de dol amb risc o patològic ... 11
4.2. Protocol d’actuació per als centres educatius ... 12
4.2.1. Com treballar la mort i el dol a l’Educació Infantil ... 12
Comissió o equip de pèrdues ... 13
Intervenció didàctica prèvia o preventiva ... 14
Intervenció didàctica posterior o pal·liativa ... 15
4.2.2. Recursos per tractar la mort i el dol. ... 15
5. Contextualització del centre educatiu a on duré a terme el treball de camp ... 16
6. Treball de camp ... 17
6.1. Recollida de dades ... 17
6.2. Anàlisi de les dades ... 18
6.3. Recerca de recursos per al centre educatiu ... 24
Producte final: Guia de recursos per al CEIP ROBINES ... 34
6.4. Reflexions i propostes de millora en relació a treball de camp realitzat. ... 35
7. Conclusions ... 38
8. Referències bibliogràfiques ... 42
9. Annexos ... 44 Annex 1 – Enquesta inicial ... 44 Annex 2 – Enquesta d’opinió del resultat ... 47
1
1. Introducció
El contingut principal per a realitzar aquest treball de fi de grau ha estat la pedagogia de la mort i el dol. L’he escollit perquè des de ben petita la mort està al meu voltant, tot i la meva curta edat he patit moltes morts a la meva família que m’han deixat empremta en la manera de veure el món, crec que si hagués tengut l’oportunitat de veure la mort com a un cicle de la vida, pot ser, la meva mirada hauria canviat.
És per això que m’agradaria poder fer visible la mort des de l’escola i poder tractar-la amb naturalitat, però sobretot donar eines i recursos als docents per poder-ho tractar a dins l’aula, ja que per als adults, la mort, és un tema tabú, i en conseqüència, no se’n parla amb els infants. La raó sol ser, perquè no els volem fer patir l’angoixa que aquesta ens provoca als adults.
Però tot això es fa sense aturar-nos a pensar que el que es produeix és tot el contrari, si no s’educa per a la mort, no estem col·laborant en el desenvolupament d’habilitats d’afrontament a aquesta. A més, per norma general la mort només és tractada quan hi és present i poques vegades es duu a terme de forma preventiva, és per això què, tractar la mort de la mateixa manera que es fa de la vida ajudarà a normalitzar-la i, així, pal·liar els efectes del dol.
Amb aquest treball vull analitzar com es tracta la mort i el dol des de l’escola, concretament al CEIP Robines, com es treballa la pedagogia de la mort des de l’educació infantil i tot seguit elaborar una guia amb diferents recursos. Donar eines i estratègies a la comunitat educativa ajudarà a poder tractar-ho dins l’aula tant de manera preventiva com si escau, de manera pal·liativa.
La importància dels recursos per acostar-la a l’educació infantil és molt important.
Existeix una gran varietat, i que moltes vegades la desconeixença d’aquests els fa invisibles, així és que amb aquest treball vull mostrar i analitzar diferents recursos per a poder treballar la mort amb una finalitat preventiva i pal·liativa amb la realització d’una guia a on s’hi trobi un ampli repertori.
2
2. Objectius
La intenció principal d’aquest treball de fi de grau és la creació d’un banc de recursos per dotar d’eines i habilitats a les professionals del segon cicle d’educació infantil del CEIP Robines per tractar la mort i el dol. L’elaboració d’aquest anirà en funció de quin sigui el grau de coneixença i de com es treballi actualment en el centre. Per poder garantir l’èxit s’hauran de complir els següents objectius:
Objectius Generals:
• Identificar la importància de treballar la mort i el dol des de l’àmbit preventiu i pal·liatiu des de l’educació infantil. Són molts els autors que parlen sobre la pedagogia de la mort i de quina manera s’ha de treballar a dins l’aula. Consider, que per començar és necessari fer una investigació sobre quina és l’opinió dels experts com poden ser Mar Cortina, Vicens Anaiz o Agustín de la Herrán.
• Potenciar l’ús d’estratègies i recursos per incloure la pedagogia de la mort i el dol en el segon cicle d’educació infantil. Existeix una gran varietat de recursos per a treballar la pedagogia de la mort i el dol, molts d’ells en línia i d’altres als llibres.
En general no són coneguts, sigui perquè el tema és tabú o perquè la comunitat educativa no s’hi interessa per ells, o per desconeixença. Pens que cal potenciar- los ja què la majoria d’ells són molt útils, tenir-los a l’abast facilitarà la inclusió d’aquesta pedagogia a dins les escoles.
Objectius Específics:
• Descobrir com treballa i quins recursos té el CEIP Robines per a poder fer front a la pedagogia de la mort i el dol al cicle d’educació infantil. Primer de tot necessit conèixer com treballa el CEIP Robines la pedagogia de la mort i el dol, quins són els recursos que fa servir, i si en té, cal saber si els tenen sistematitzats.
• Seleccionar diferents recursos per a tractar la mort i el dol i elaborar una guia de recursos per al CEIP Robines. Arran de la investigació dels recursos existents al centre i les necessitats existents, a més de la demanda que puguin fer-me les docents de la comunitat de petits del CEIP Robines, seleccionaré una sèrie de recursos per després elaborar una guia que puguin tenir sempre a l’abast per a
3 poder treballar la pedagogia de la mort i el dol. La millor manera de fer-ho és amb format PDF que inclogui enllaços a diferents articles, vídeos, contes i altres recursos.
3. Metodologia
En aquest apartat descriuré de manera detallada quin ha estat l’ordre que he seguit per a poder complir els objectius proposats per a la realització del meu treball de final de grau.
La metodologia que segueix aquest treball és qualitativa, és a dir, es basa en l’aprofundiment del coneixement d’un tema què no es pot quantificar, més concretament de la pedagogia de la mort i el dol. En el meu cas, la tècnica de recollida de dades ha estat mitjançant enquestes.
La primera fase d’aquest treball ha consistit en decidir quin era el tema específic en el qual volia aprofundir-hi. Des de fa molt de temps ja em rondava al cap aquesta temàtica, i tenia clar que volia treballar-la i Aquest ha estat un punt a favor perquè durant tot aquest temps he anat polint quin seria el tema d’investigació amb el que em podria centrar.
Després de pensar-ho molt i barrejar diferents opcions vaig optar per aquesta, pel tractament de la mort i el dol a l’Educació Infantil des de l’escola. A més, el fet de tenir- ho tan clar des de fa tant de temps he pogut aprofitar tot allò que anava trobant, he assistit a diferents conferències, he realitzat un curs del COPIB sobre l’atenció del dol a dins l’aula, he llegit diferents articles, en definitiva, m’he anat preparant.
A continuació, per a poder seguir i complir allò que m’he proposat, els objectius, he fet una recerca teòrica per aprofundir en els coneixements de la pedagogia de la mort i la del dol i de quina manera es treballa a l’escola, concretament al segon cicle d’educació infantil. Aquesta part es basa en la recerca, investigació i anàlisi de diferents aportacions d’autors relacionats amb la matèria com poden ser Mar Cortina, Agustín de la Herran o Vicens Arnaiz, entre d’altres. Existeixen pocs autors que tractin el tema exposat, en canvi hi ha molta informació, és per això que he hagut de fer un buidatge i una selecció ben acurada d’aquella que em servia per a complir els objectius plantejats.
Per altra banda, la següent fase, serà la posada en marxa del treball de camp que faré de manera paral·lela amb la realització del Pràcticum II al CEIP Robines de Binissalem.
Abans de començar amb el treball tenia la idea de realitzar una guia de recursos d’accés
4 obert. A poc a poc, vaig començar a perfilar el destinatari, tenia clar que volia dirigir-me a la comunitat docent i finalment vaig decidir centrar-me només en les mestres de l’escola a on hi realitzava el pràcticum. La raó va ser perquè creia que dur a terme una guia sense tenir un focus clar podia ser immensa, posat que la temàtica és molt àmplia i els recursos són infinits.
Una vegada presa aquesta decisió ja vaig començar amb la preparació d’una enquesta (Annex 1) la qual em va donar la informació necessària per a poder conèixer quina era la noció que es tenia sobre la pedagogia de la mort i el dol, a més d’identificar quines eren les necessitats per al centre envers aquesta temàtica. Aquesta està composta amb poques preguntes, i que aquestes siguin de resposta tancada. L’objectiu és que sigui una tasca fàcil de realitzar per a les mestres ja que la finalitat és que responguin amb sinceritat. Per al contrari, si les preguntes generen dubtes o l’aplicació de respostes llargues el compromís de resposta no seria el mateix i, tot resumit, mancaria precisió a l’hora de fer l’anàlisi.
En definitiva, el treball de camp consisteix en saber com l’escola treballa la mort i el dol, si té recursos per a abordar-ho i, si en té, quins són. A més, trobava interessant, saber si les mestres d’Educació Infantil de l’escola coneixien la pedagogia de la mort i el dol i quina és la seva formació amb el tema. A més de comptar amb la seva participació, donant l’oportunitat de fer-me suggeriments (la darrera pregunta de l’enquesta) per a incloure a la guia o també es podia proposar quins eren els seus dubtes i incerteses que podria ajudar- les a respondre. Després d’això procediré a l’anàlisi de les respostes obtingudes per a poder dur a terme el producte final
Una vegada realitzat el buidatge de les respostes em vaig adonar que la pedagogia de la mort era un tema gairebé desconegut i que caldria fer una petita introducció explicant en què consistia i quina era la seva finalitat. A més de centrar-me en la recerca de recursos per a incloure a la guia final. Per a realitzar aquesta recerca vaig haver de fer un filtratge per a poder resumir tots els recursos que havia trobat. Primer vaig crear un índex d’allò què hi volia incloure, després vaig escollir aquells que pensava que més s’adaptaven a la metodologia del centre, a les seves necessitats i als suggeriments que m’havien proposat.
D’entrada, aquest recull m’hauria agradat que fos una plana web, un google sites a on la informació hi queda molt ben recollida visualment i a la vegada és fàcil accedir-hi.
5 Finalment, per evitar possibles problemes amb els drets d’autor d’alguns recursos he decidit fer-ho en un document PDF que a través d’un enllaç els hi passaré el resultat final i que si ho descarreguen podran guardar-ho com a document i amb l’enllaç com si fos una plana web.
Aquest document, com he comentat abans, disposa de diferents apartats separats per temàtiques. A més, s’hi inclou una breu explicació del recurs i sempre acompanyada d’un enllaç per a poder adquirir-lo i/o visualitzar-lo.
En darrer terme d’aquesta fase, donaré l’opció a les mestres de la comunitat de petits de l’escola perquè puguin fer les seves aportacions, que hi donin la seva opinió, al cap i a la fi és un material que elles utilitzaran i amb el qual hi han d’estar familiaritzades.
Per concloure, la darrera fase és una reflexió a manera de conclusió de tot el procés que he duit a terme i quins han estat els meus aprenentatges després de completar tot el treball.
A més m’he plantejat altres possibles temes relacionats amb la mort i el dol que m’agradaria seguir investigant, i a causa del temps limitat que es disposa per a la realització d’aquest treball de recerca, no he pogut fer-ho.
4. Fonamentació teòrica
Per començar cal saber com es percep la mort a les edats primerenques. Els infants neixen sense por a la mort, en canvi aquesta es va desenvolupant gradualment.
Encara que la mort sigui un procés vital, que dia rere dia surti pels mitjans de comunicació, no se’n parla a les escoles, se l’evita pel fet de ser un procés trist i dolorós i això provoca que formi part d’un tabú social. Aquest ve conduït per la por dels adults, per les creences adquirides i falsos mites referents a les eines cognitives i emocionals que els infants tenen. Intentam, per tots els mitjans, esquivar el dolor als infants i per això els hi amagam la mort, en canvi ells sí que la qüestionen.
Quan els adults intentam evitar parlar sobre la mort el que realment estem fent és més mal, ja que amb la mort s’hi trobaran, en qualque moment, més prest o més tard, hauran de passar per aquest procés i amagar-la té com a conseqüència més sofriment. Si un infant pregunta: “Jo moriré?” l’adult no ha de contestar-li mai que no és moment ara de pensar això, si obté aquesta resposta, li estarem donant una falsa expectativa. La resposta
6 adequada seria dir-li que sí, que tothom morirà i a més demanar-li quina és la seva preocupació referent a la mort, preguntar-li perquè necessita resposta a aquesta pregunta, que li ha portat a demanar això.
Així doncs, les nostres creences són falses i és per això que és convenient que es treballi la mort des de l’escola. Aquesta és el segon agent socialitzador dels infants, a on hi passen molt de temps i aquest ha de ser aprofitat perquè es parli de la mort com un tema natural, un procés vital en el qual tots els éssers vius hi estem exposats.
Gonzalez i Herran (2010, citat per Navarro,2017) afirmen que el concepte de mort varia amb el nivell de consciència i maduresa de cada persona. És per això, que aquest concepte es va transformant al llarg de la vida.
Gessell, citat a Poch i Herrero (2003) presentà la progressió del terme en diferents edats:
▪ Nadons: en aquesta fase encara no coneix la mort, encara que sí que experimenta reaccions comparables al dol. Un bon exemple pot ser quan se separa de la mare.
▪ 3 a 5 anys: en aquesta etapa no tenen molt clar el que significa la paraula mort, l’utilitzen sense tenir clar que vol dir. Encara que quan ho fan l’associen amb sentiments de por i tristesa. Cap al final d’aquest període el terme es relaciona amb vellesa però com un fet reversible i no definitiu.
Aquesta visió del terme pot sofrir variacions, tot depèn de cada infant, de les seves experiències en la seva vida.
4.1. Pedagogia de la mort
La pedagogia de la mort és el conjunt d’estratègies metodològiques, habilitats o actituds que fan adquirir als infants les eines mentals i afectives per a poder comprendre la mort.
Segons Arnaiz (2003), aquesta pedagogia no correspon únicament a l’escola, però sí que té el deure d’integrar-la. Segons aquest mateix autor, la pedagogia de la mort és la que facilita la consciència de la mort com una presència que ompl la vida de sentit i de valor.
Per tant, la pedagogia de la mort, és pedagogia de la vida.
L’educació per a la vida també és educar per a la mort, és l’educació del dia a dia, la que va més enllà de les explicacions del fet de morir. Herran, A. i Cortina, M. (2006) afirmen que per entendre la mort cal superar l’egocentrisme humà, augmentar la consciència del
7 sentit que volem donar a la nostra vida i meditar sobre els aspectes d’aquesta. Exposen que és un camí per connectar l’educació ordinària amb l’educació de la consciència.
Educació per a la mort
Educar per a la mort no és parlar contínuament de la mort biològica, és més que això. El naixement és la primera mort que viu un infant, passant d’un estat vital que coneix a un que desconeix totalment. Per tant, la pedagogia de la mort serà el vincle afectiu que li ofereixi la mare, el contacte, la tranquil·litat i la resposta a les seves necessitats.
Segons Herran, A i Cortina, M (2006) l’educació per a la mort és la comprensió i la integració de la mort en l’Educació -escolar i social- i la formació d’educadors (familiars, professors, orientadors, etc.) per a contribuir des d’aquest àmbit a l’evolució de les persones com a integrants i cooperadors de la humanitat, des de propostes didàctiques adequades.
“Si l’educació és formació, introduir la mort en els currículums també equival a proveir-los d’una perspectiva més certa i intensa de la
vida.”(Herran, A i Cortina, M; 2006, p.95)
Deaton i Berkan (1995, citat a Gorosabel, M. i León, A. 2016), assenyalen que l’educació sobre la mort pot afavorir el desenvolupament social i podria prevenir traumes en el futur i problemes psicològics.
Antecedents a Espanya i la inclusió al currículum
La recerca documental mostra com la pedagogia de la mort començà a ser estudiada per les ciències de la salut, els seus inicis i la seva exploració començà a perseguir-se a la dècada dels anys vint del segle passat i l’estudi d’aquesta tenia com a finalitat la formació de personal sanitari. No obstant això, fins als anys vuitanta no formà part de l’educació.
Des de llavors sorgiren diferents línies d’investigació com poden ser l’associació de la pedagogia de la mort als cicles vitals, els efectes de la pedagogia de la mort amb relació a la disminució de la por o l’acompanyament en situacions de dol a l’escola, entre d’altres.
Avui encara no es coneix cap estudi que s’encarregui de l’aplicació d’aquesta pedagogia a dins el currículum del sistema educatiu.
8 En conclusió, podem dir que l’estudi de la mort per part de l’educació es fa, encara, de manera molt primerenca i per tant, des d’aquesta perspectiva, la pedagogia de la mort encara es troba a una fase incial. Així i tot resulta molt curiós com s’educa per a la mort d’una manera encoberta, és a dir, s’educa per a la vida i per el benestar però tot això es fa des de una perspectiva com si no existís el dolor.
“Si no tiene sentido educar como si los alumnos no tuvieran cuerpo, tampoco es razonable educar como si fuéramos inmortales o la vida fuera indolora ... Los centros escolares, de la mano de las diferentes áreas del conocimiento, tienen posibilidades de ofrecer al alumnado herramientas, perspectivas y planteamientos que, lejos de atemorizar con emociones amenazantes, favorezcan la inquietud de darle sentido a
la vida” (V. Arnaiz 2003, p.36)
Com ha he dit abans, pràcticament aquesta pedagogia fa molt poc temps que s’estudia, és per això que podem considerar-ho com un començament del coneixement educatiu de la mort.
A través d’un estudi de la LOE i la LOMCE realitzat per de la Herrán Gascón, A., Rodríguez Herrero, P., de Miguel Yubero, V., l’any 2019 es varen extreure diferents conclusions. A continuació citaré les més rellevants: que la mort respon al seu caràcter transversal i ha estat definit com a “tema radical”; que per la seva presència en la vida és impossible no tractar la mort en el currículum de manera indirecta; que es requereix una modificació del currículum en el qual s’hi inclogui la mort com a un referent didàctic per a aconseguir una vertadera educació de l’ésser humà.
4.1.1. Pedagogia del dol
Segons Arnaiz, V (2003) la pedagogia del dol pretén donar les eines necessàries per a minimitzar l’efecte de desconcert que provoca una pèrdua i el sofriment.
El dol és una emoció intensa que els éssers humans patim a davant una pèrdua i aquesta ens fa sentir dolorits, tristos, dèbils, impotents. Segons Poch (2003 citat a Navarro, 2017) ho defineix com el fruit de la mort perquè aquest s’inicia quan els processos psicològics es posen en marxa a causa de la pèrdua d’un ésser estimat.
9 Val la pena aclarir que no és el mateix dol que el procés de dol, el primer és l’esmentat al paràgraf anterior. En canvi, el segon és un procés llarg, perdurable en el temps en el qual cal posar-hi en pràctica diverses accions.
Es engañoso y peligroso confundir la pena o dolor con la experiencia íntegra del duelo. Nos confunde porque la experiencia es mucho más compleja y conlleva un impacto emocional, físico, intelectual, espiritual y
social muy diverso. Es peligroso porque precisamente este aspecto de la experiencia es el que resulta potencialmente más frustrante y debilitador
(Attig, 1991, p.389, citado en Gorosabel, M. y León, A. 2016, p.105)
Per tant, el procés del dol és el procediment psicològic normal que es duu a terme a causa de la pèrdua, sigui temporal o permanent, d’un ésser estimat. Segons Navarro (2017) és la immersió del dolor de la solitud de la persona que queda en vida. Per altra banda, Neymer (2002, citat a Gorosabel, M. i León, A. 2016) ho concep com un cicle, un camí lliure d’eleccions, desafiaments i adaptacions.
La muerte es una crisis que deben afrontar todos los miembros de una família, también los ninos. Han de participar en los rituales que ayudarán
a assumir esa pérdida y necesitarán apoyo y consuelo para vivir las reacciones normales de tristesa, llanto, rabia, culpa o ansiedad. El mensaje que transmitan los adultos que los rodean les servirà como
modelo para hacer frente al dolor y adaptarse a la nueva situación.
(Herrero, 2009, p. 54)
La qüestió és si cal o no parlar i fer partícips (juntament amb els adults) als infants d’aquest procés, és clar que sí, passa igual que amb la mort: una escassa informació no elimina la percepció.
Existeixen molts de mites relacionats amb el dol els quals són els que poden distorsionar l’atenció que s’ha de prestar als infants en aquest procés. A continuació, segons (Poch i Herrero,2006 p.106, citat a Gorosabel, M. i León, A. 2016) contrastarem els mites i les veritats amb una taula comparativa:
10
MITES VERITATS
Els infants no es perceben el que succeeix quan hi ha una pèrdua.
Sí que perceben que qualque cosa diferent ha passat i no parlar-ho amb ells els hi fa convertir-se en “espies” d’allò que, per ventura, no són ni capaços de comprendre.
Els infants i adolescents no elaboren el
dol. Sí que elaboren el dol.
Els infants i adolescents no atribueixen significat als esdeveniments.
No només atribueixen significat, és que necessiten fer-ho.
Els adults hem de protegir-los en la mesura del possible de el dolor, malestar i sofriment, per tant, és millor no
incorporar-los en els rituals.
Els protegim millor si les incorporam als processos familiars i els feim partícips en la mesura que la seva edat s’adeqüi a ells.
La protecció és entesa com a aïllament i viscuda per l’infant com abandonament i solitud.
La protecció entesa com a inclusió i viscuda per l’infant com una manera de formar part d’allò que succeeix i d’acompanyament.
No comprenen els rituals, per tant és millor que no hi assisteixin.
Podem ajudar-los a comprendre
(mínimament) els rituals i permetre que puguin participar-hi en la mesura del possible.
És important normalitzar aquest procés amb els infants, ja que, científicament s’ha demostrat que experimenten el dol i que han de participar, juntament amb la família, en el procés del dol i fer-los partícips dels rituals o actes simbòlics. Com bé sabem, no hi ha cap infant igual i en conseqüència, cap procés de dol comparable. Kroen (2002, citat a Gorosabel, M. i León, A. 2016) diu que aquest procés depèn de múltiples factors com són: el temperament, l’entorn que l’envolta, les experiències viscudes i nivell de desenvolupament cognitiu. Així i tot existeixen una sèrie de patrons que determinen el procés i l’emmarquen en normal o patològic.
Totes les persones, inclosos els infants, han d’acceptar la pèrdua com un encarament a la realitat: han de treballar les emocions i el patiment per poder avançar, s’han d’adaptar a
11 un present el qual el difunt està absent i recol·locar-lo emocionalment per poder establir nous vincles i prosseguir amb la vida (Herrero, 2019).
Procés de dol sense risc o típic
Les característiques del dol en la infància porten sentiments negatius com per exemple tristesa, enuig, culpa, ansietat, fatiga, impotència; sensacions negatives com poden ser opressió en el pit i la gola, sensibilitat als renous, falta d’aire, sequedat de boca, entre d’altre; alteracions de la conducta com els trastorns del son i de l’alimentació, aïllament social, plorar, hiperactivitat, etcètera; i cognitives que solen ser confusió, preocupació o al·lucinacions. Encara que totes aquestes respostes siguin d’un primer moment normals i esperades en els processos de dol, aquestes poden complicar-se, és quan parlam del procés de dol amb risc o patològic.
Procés de dol amb risc o patològic
Evitar un procés de dol amb risc o patològic pot ser possible, tot depèn de l’entorn de l’infant, aquest pot ser de gran ajuda o per al contrari, pot complicar-ho encara més.
L’adult és el referent i per tant l’infant rebrà el missatge que aquest li enviï, és a dir, si l’adult no manifesta els seus sentiments, aquest, entendrà que fer-ho d’aquesta manera és la millor, fora treure la tristesa o no plorar la pèrdua. El mateix passa a dins l’aula, l’adult ha de ser capaç de mostrar els sentiments que pateix, d’aquesta manera, indirectament, ensenyarà als infants que la manifestació d’aquests és primordial per poder avançar en el procés.
Per poder detectar si el procés de dol cursa amb normalitat o no cal posar la mirada en el temps i si en aquest transcurs porta millora en les característiques anomenades anteriorment. Quan succeeix el contrari, a mesura que passa el temps les manifestacions s’agreugen o no milloren, parlarem de procés de dol amb complicacions, aquest indicador temporal pot ser útil en el primer i segon any des de la pèrdua.
A més a més, segons Worden (1996, citat a Herrero,2009) alguns signes com poden ser:
la dificultat per acceptar la pèrdua o per parlar de la persona morta, la manifestació de queixes i problemes de salut freqüents, accidents, dificultats per a concentrar-se i problemes d’aprenentatge continuats, la disminució d’activitats que abans eren plaents o per l’interès amb els amics, entre d’altres; han de posar en alerta a l’adult.
12
4.2. Protocol d’actuació per als centres educatius
Com es duu dient fins ara la mort és un fet inevitable i imprevisible. És per això que els centres educatius haurien de treballar amb un protocol d’actuació que alleugi el dolor i sofriment que porta aquest fet. L’objectiu és acompanyar el procés del dol, no curar-lo.
4.2.1. Com treballar la mort i el dol a l’Educació Infantil
Encara que de la mort i el dol no en sigui responsable directe l’escola, sí que és necessari que sàpiga com actuar-hi. L’àmbit educatiu ha d’estar preparat per aquesta ocasió, per a poder acompanyar aquest procés Vicens Arnaiz, (2003) a l’article Deu propostes per a una pedagogia de la mort, ens proposa el següent:
1- Per poder parlar de la mort amb els infants hem d’acceptar que no tendrem resposta a tot. Entendre la mort suposa acceptar la incertesa de la vida. Tenir respostes suposaria mentir i de la mort, o en parlam sincerament o callam.
2- No hem d’esperar a parlar de la mort quan aquesta sigui tan propera que provoqui ofuscació, de la mort se n’ha de parlar en altres ocasions. Quan tenim la mort a prop cal ensenyar a fer el dol, facilitar la integració de la pèrdua.
3- No hem d’infantilitzar la mort, s’ha de parlar clar, utilitzar les paraules ‘mort’,
‘difunt’, ‘cadàver’, ‘bagul’, ... No ho hem de disfressar amb eufemismes com
‘descansar’, ‘dormir’, ‘anar de viatge’. Pot provocar confusió.
4- No hem d’utilitzar als difunts per crear xantatges, ni fer-los vigilants, és a dir, no podem dir; “t’està mirant” o “segur que ell/a ho voldria així”. Com tampoc utilitzar la mort o els morts com a amenaça.
5- Per a poder fer evident el cicle de la vida on un extrem és el naixement i l’altre és la mort podem utilitzar la mort de tots els éssers vius que ens envolten (plantes i animals). La naturalesa n’està plena d’aquests cicles.
6- La mort i la vida són fets biològics, però a més estan carregats de simbolisme. Els docents hem de ser capaços de facilitar l’expressió dels diferents punts de vista.
7- Cal reconèixer que la mort ve acompanyada de sentiments, aquests han de mostrar-se als infants, no té cap sentit amagar-los. Veure les emocions dels adults i expressar amb paraules els nostres sentiments els ajudarà a entendre i a viure en pau els seus. La pedagogia de la mort accepta el dolor i la tristesa com una part de la vida, és important que els infants sàpiguen que viure no és estar sempre feliç.
13 8- La mort està vinculada a unes causes: grans accidents, malalties greus... és bo que
els infants les coneguin i no la lliguin amb petits incidents o malalties simples.
9- És adient que els infants prenguin la iniciativa de parlar sobre la mort, si ells no ho fan som els adults els encarregats de provocar-ho. Passa que a vegades tenen por i amaguen aquests interrogants.
10- La pedagogia de la mort té a veure amb la pedagogia de la finitud, ningú és finit.
Només tenim un temps, el nostre. És per això que hem d’aprendre a emprar-lo de la millor manera possible. Les respostes que es plantegen al voltant de la mort omplen la vida de sentit, saber que la mort existeix dona sentit a la vida.
Eddy, Pierre, Alles i Monismith (1983 citat a Gorosabel, M. i León, A., 2016) en el seu article afirmaren que si els docents contribueixen a millorar les habilitats relacionades amb la pèrdua, donaran eines als infants per a poder afrontar a les emocions que aquestes comporten. Per a poder fer-ho cal adaptar-se a l’etapa de desenvolupament de l’infant.
Des de l’escola no es tenen suficients recursos materials ni humans per quan ens trobam amb una mort propera al centre escolar. És per això que Gorozabel, M i León, A. (2016) proposen un protocol d’actuació a davant les situacions de mort i dol als centres escolars.
Aquest té dos vessants un per a la prevenció i l’altre per a la intervenció pal·liativa. Pel que fa als recursos humans, proposen una creació d’una comissió o un equip de pèrdues els quals seran els encarregats de dur a terme aquests protocols als centres escolars.
Comissió o equip de pèrdues
Una comissió és un conjunt de persones amb certes funcions d’una institució, en aquest cas es tractaria de dur a terme un protocol d’actuació davant la mort i el dol. És important que els centres educatius comptin amb un grup de persones especialitzades per a assumir aquests processos.
Aquesta ha d’estar constituïda pels diferents docents del centre educatiu amb l’objectiu de dissenyar, adequar, aplicar i avaluar les actuacions que es duran a terme dins aquest protocol d’actuació.
Primerament, la seva composició ha de ser d’un coordinador membre de l’equip directiu;
un orientador i un docent del centre educatiu, aquests han d’estar consensuats per la resta de docents del claustre. Tots aquests han d’estar formats amb la pedagogia de la mort i el
14 dol. És probable que no es disposi de docents amb aquests tipus de formacions requerides per crear la comissió, però és totalment necessari formar-se prèviament de la constitució d’aquesta. No tendria sentit crear-la sense una formació dels integrants idònia.
Les funcions de la comissió variaran depenent de l’actuació, si ha de ser preventiva o pal·liativa.
Intervenció didàctica prèvia o preventiva
Aquests tipus d’actuacions cerquen la normalització de la mort en allò que s’ensenya i s’aprèn. Si es tracta la mort d’una manera preventiva, amb normalitat s’està preparant per a la seva arribada, pretén prendre consciència de la seva existència i repercuteix als processos de dol.
Les funcions de la comissió o equip de pèrdues en la intervenció preventiva seran les següents, variant una mica en els diferents components:
Funcions generals per a tots els membres:
➢ Sensibilitzar a la comunitat educativa sobre la necessitat de l’educació per a la mort en el centre escolar.
➢ Realitzar avaluacions del protocol.
Pel que fa al coordinador, ha de promoure la formació docent en educació per a la mort i a més, ha de revisar els documents de centre i coordinar les adaptacions per a poder incloure la pedagogia de la mort.
Respecte a l’orientador, ha de fer propostes de projectes i activitats per a l’aula relacionades amb l’educació per a la mort i realitzar accions coordinades de formació amb famílies i docents.
Per acabar, el docent escollit per aquesta comissió ha d’orientar en la planificació i el desenvolupament de l’educació de la mort a les aules.
15 Intervenció didàctica posterior o pal·liativa
Aquesta intervenció també es durà a terme a través de l’equip de pèrdues, format pels mateixos components afegint-hi el tutor d’aula. En aquest cas, orienta a l’acompanyament educatiu des de la tutoria en situacions de dol
En aquest cas les funcions de cada integrant són més específiques:
En el cas del coordinador, hauria de definir i acordar quines serien les pautes d’actuació, a més de mantenir la comunicació amb la família en el cas que el tutor no s’hi trobi en condicions.
Pel que fa a l’orientador, serà l’encarregat de prestar suport al tutor d’aula però aquest ho mitjançant propostes d’activitats, com també oferirà supost als alumnes que ho requereixin i si n’és el cas efectuarà la derivació als professionals qualificats.
El tutor d’aula, també es comunicarà amb la família i serà el responsable de dur a terme les tasques d’acompanyament al dol i la observació directa de l’infant, o infants, afectat sobre el tipus de dol que pateix, si la situació ho requereix el derivarà a l’especialista qualificat.
4.2.2. Recursos per tractar la mort i el dol.
És important que els centres disposin d’un ampli ventall de recursos d’on puguin recollir idees, maneres de tractar la mort depenent de la causa d’aquesta o també, com poder-ho parlar amb la família afectada o amb la famílies dels altres infants, a més de poder-se nodrir professionalment amb la lectura de diferents articles o amb vídeos. Per ventura cada mestra té a dins la seva motxilla un bagatge en el que ha anat recopilant diferents maneres de fer, estratègies o dinàmiques però poques vegades treballen la pedagogia de la mort i el dol.
En general, una de les problemàtiques que es solen trobar les docents a l’hora de tractar temes tan delicats com ho és la mort, a més de ser un tema tabú, és la manca de recursos, o més ben dit la sistematització d’aquestes. La recerca es complica perquè, a part de ser una temàtica difícil, a vegades falta informació de a on poder buscar, o es troben materials
16 i recursos que no s’adapten a l’alumnat ni a les seves característiques i que per poder-les ajustar la manca de formació no ho fa possible i s’ha de recórrer a l’ajuda de suport extern.
Uns dels recursos més utilitzats a l’etapa d’educació infantil, i en el tractament de temes tabú com pot ser la mort i el dol, són els contes. És un tipus de material amb moltes característiques, proporciona goig, emoció i imaginació als més petits així com, per a l’adult, és un recurs educatiu molt vàlid i sobretot a l’hora de tractar temes tan fràgils. A més, els àlbums o contes, permeten la reflexió i aquesta es pot lligar amb sessions de filosofia o simplement deixar-ho en una conversa. Es tracta de recursos molt versàtils els quals ofereixen moltes possibilitats d’ús.
Lo que expresa el cuento están en relación con el inconsciente, porque conduce a fantasear, pero también a resolver, por un proceso que se diría del preconsciente hacia el consciente, los problemas psicológicos del niño. (…) el cuento permite evadirse de lo real a través de la ficción,
no para huir de los problemas planteados por lo real, es para tratarlos mejor, puesto que el final feliz del cuento constituye en la fantasía una respuesta a un conflicto real. (Gillig, 2000 p. 196 citat a López Angulo, A.
D. 2017)
Per altra banda també podem trobar en el cinema un recurs vàlid, útil i significatiu. Tal i com afirma Mar Cortina (2012) , les pel·lícules són les representacions simulades a davant una realitat social.
En definitiva, per a poder abordar la temàtica de la mort i el dol a dins les aules és necessari fer-ho a través de recursos que facin de fil conductor entre la realitat que ens trobam i l’estat en què es troben els infants.
5. Contextualització del centre educatiu a on duré a terme el treball de camp
El centre pel qual faré un banc de recursos per a tractar la mort i el dol a l’educació infantil serà el CEIP Robines situat a Binissalem, comarca del Raiguer de Mallorca. El centre és públic i d’una línia, els cursos que s’hi duen a terme són els del segon cicle d’infantil i tots els de primària. En aquest cas em centraré amb Educació Infantil.
17 El centre va ser inaugurat el 1979, fins al dia d’avui duu 42 anys de funcionament. Durant tot aquest temps ha sofert molts de canvis. Un d’ells és la construcció d’un edifici per als cursos d’educació infantil, aquest es troba totalment independent de l’edifici de primària.
Consta de 4 aules, sala de mestres i magatzems.
La metodologia del centre fins el curs passat era per ambients i projectes, a dia d’avui per mor de la situació sanitària que s’està vivint els grups estan classificats per grup bimbolla.
D’aquesta manera hi trobam tres grups mixtes de tres i quatre anys i dos de cinc anys. Per tant totes les aules de l’edifici d’infantil estan ocupades i, a més a més, un grup de cinc anys es troba a una aula de l’edifici de primària. Actualment hi ha vuitanta-sis infants matriculats, com he dit abans, repartits en cinc cursos, tres de catorze i dos de vint-i-dos.
L’equip docent del cicle d’infantil disposa de sis docents a jornada sencera i una a mitja jornada, aquesta és mestra de suport. A més, de les sis docents, una d’elles és la coordinadora d’infantil i secretària del centre, amb la qual també s’hi disposa per suports a un grup de tres-quatre i un de cinc, la resta són tutores. Encara que el centre disposa d’un equip docent estable, aquest any ha coincidit que dues de les mestres s’hagin de posar de baixa per embaràs, aquest fet ha suposat la incorporació de dues mestres interines.
En referència a la metodologia es fa feina per projectes, es duen a terme microespais en substitució als ambients i també es duen a terme sessions de filosofia 3/18.
En particular el centre no disposa de cap banc de recursos per a poder tractar la mort i el dol a l’aula, ni de manera preventiva ni pal·liativa. És per això que la meva proposta al centre li va parèixer molt enriquidora i acceptaren la meva feina.
6. Treball de camp
6.1. Recollida de dades
Per començar necessitava saber quines eren les necessitats reals del centre, per això abans de començar vaig realitzar una enquesta (Veure Annex 1). Aquesta va ser enviada a la coordinadora del cicle d’Educació Infantil perquè en pogués fer difusió entre les mestres, incloent les que es troben de baixa per maternitat i també a l’equip directiu.
La primera pregunta fa referència a la quantitat de mestres que coneixen la pedagogia de la mort. D’aquesta manera es planteja si s’està al corrent, o no, del què és la pedagogia
18 de la mort, o per altra banda no es té suficient consciència d’allò que sap i per tant no pot afirmar-ho.
Pel que fa la segona pregunta, està pensada per corroborar amb la fonamentació teòrica l’afirmació que la mort és un tema tabú a dins l’aula i amb la comunitat educativa, i què a més a més, aquest es tracta amb eufemismes.
Una pregunta ben interessant és la següent, la tercera. Aquesta pretén conèixer la disponibilitat de recursos que hi ha a l’abast per a la comunitat educativa. A més a les persones que responguin afirmativament a la pregunta se’ls hi demana quin tipus de recursos han trobat, així he pogut analitzar si aquests es repeteixen, es a dir, si sempre es troba la mateixa informació.
Si la resposta és negativa es passa al següent apartat de l’enquesta “La mort a l’aula”. En aquest es pretén conèixer quants cops, durant la trajectòria docent, s’ha hagut de tractar el tema de la mort a dins l’aula. Per fer-ho més senzill i verídic he decidit construir la resposta amb adverbis de quantitat i no quantitats numèriques, així l’entrevistat té més fàcil distingir entre un valor i l’altre.
Si la resposta és “moltes vegades” o “poques vegades” m’interessa saber de quina manera s’ha afrontat si s’utilitzaren, o no, recursos. A més a més, si s’utilitzaren, quins posaren en funcionament. En canvi si la resposta és negativa, l’enquesta passa al darrer apartat
“Banc de recursos per al CEIP Robines”.
En aquest darrer apartat hi apareix només una pregunta en la qual deman a la comunitat docent del cicle de petits si els hi agradaria tenir un banc de recursos per a l’escola, aquesta pretén confirmar la utilitat del meu TFG. Així i tot, també pos a la seva disposició una pregunta a on em poden fer suggeriments que vulguin que hi inclogui.
6.2. Anàlisi de les dades
L’enquesta ha estat contestada per nou docents, totes elles mestres de la comunitat de petits del CEIP Robines. Els resultats han estat els següents:
19 Per a la primera pregunta hi ha un empat, quatre persones afirmen que no coneixen la pedagogia de la mort i altres quatre afirmen que tenen nocions però no són suficients per afirmar la resposta. Només hi ha una persona que té clar el concepte i la seva resposta és afirmativa.
Aquesta resposta és molt interessant ja què m’ha donat molta informació de quina manera puc iniciar el tema per al banc de recursos. A davant aquest resultat consider què és necessari introduir el tema des d’un punt de vista inicial, amb això vull dir que caldrà incloure una breu introducció de què és la pedagogia de la mort. Per exemple Arnaiz, V.
(2003) la descriu com el conjunt de propostes metodològiques, d’idees, habilitats i actituds que permeten als infants recollir eines intel·lectuals i afectives per acostar-se a la comprensió de la fragilitat humana, de la seva vulnerabilitat, i d’aquesta manera poder viure i donar sentit a la vida ajustant el seu valor. Aquesta definició seria una bona manera, clara i senzilla d’explicar què és la pedagogia de la mort.
A la segona pregunta cinc persones, la majoria, pensen que el tema de la mort és un tema complex i que a dins la comunitat educativa es desenvolupa amb eufemismes. Altres tres, pensen que no, que no és un tema complex i que no es tracta amb eufemismes, en canvi, només una persona desconeix la situació del tema a dins les aules.
20 Amb aquestes respostes puc observar i corroborar tot allò que diuen els experts com Herran A. i Cortina, M. (2006) entre d’altres. Gorer, G. (1965, citat a Herran A. i Cortina, M., 2006) ja parlava de la invisibilitat de la mort comparant-ho amb el mateix tabú que patia el sexe. En canvi s’hi diferencien dos recorreguts diferents, pel que fa al sexe avui dia s’hi presta major atenció i s’està integrant a dins l’educació, pel que fa a la mort ha quedat bloquejada.
Referent a la tercera pregunta tres persones han contestat que sí, que han trobat la informació desitjada quan han tingut la necessitat de buscar-la, en canvi sis respostes mostren el contrari.
La resposta és l’esperada, la majoria de les mestres no han trobat els recursos adequats per tractar la mort, això corrobora que és important que l’escola disposi d’un recull de recursos per a poder facilitar aquesta situació.
21 Totes aquelles persones que han contestat afirmativament han respost quin tipus de recursos han trobat. La majoria han estat contes, seguit de vídeos, xerrades de psicopedagogues i articles.
Al següent apartat de l’enquesta es recullen les respostes de quantes vegades s’ha tractat el tema de la mort, només una persona ha respost moltes vegades i la resta poques. Cap persona ha respost mai. Això vol dir que almanco una vegada han parlat de la mort amb els infants.
És curiós perquè vaig rebre comentaris dient que si considerava la mort d’un animalet com una resposta afirmativa. Aquest tipus de preguntes encara reforcen més la necessitat d’una explicació del que és la pedagogia de la mort.
A més a més, a totes aquelles persones que no contestessin “mai” a la pregunta anterior se’ls hi plantejava si utilitzaren recursos o dinàmiques. Set persones han respost que sí, en canvi la resta, no en varen emprar.
22 La gran part de recursos emprats són els contes, coincideix amb el material més utilitzat a l’etapa d’educació infantil. Seguit d’això hi surten els vídeos i, els recursos menys emprats, són les dinàmiques de comiat i l’experiència d’altres persones.
Finalment tothom coincideix en què la creació d’un banc de recursos per al centre seria una bona manera de poder incloure-ho a les aules i a més poder-se formar en el tema.
I, a més a més, encara que l’escola disposa de contes pensen que seria interessant disposar d’altres recursos. A petició d’algunes mestres, han sol·licitat recursos per a treballar en gran grup, per afrontar el tema de la mort amb la família i conèixer quines paraules podrien fer servir per a parlar-ho amb els infants.
Per poder fer la selecció he hagut de saber quins són els recursos que disposa l’escola per a no repetir-los i per això he contactat amb n’Esperança, la coordinadora i ella m’ha ajudat
23 a saber quins són els recursos que actualment disposen. El resultat ha estat que com a centre no es disposa de cap secció de recursos sistematitzats per a afrontar aquest tema.
24
6.3. Recerca de recursos per al centre educatiu
Després d’haver analitzat quins són els recursos que fan falta a l’escola CEIP Robines per poder incloure la pedagogia de la mort i el dol he duit a terme un recull de mitjans per a què les mestres de l’escola puguin emprar, ja sigui amb els infants, o per a poder nodrir- se com a professionals i després dur a la pràctica, si cal, allò que s’ha après.
CONTES:
• El fil invisible:
Conte escrit el 2020 per Míriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat i paternitat.
on de manera metafòrica s’explica que tothom està connectat amb un fil que surt del llombrígol. D’aquesta manera es dona visibilitat als vincles encara que aquests siguin invisibles.
En general inclou tot el que tracta sobre separació, abordant també la mort.
El conte pot trobar-se aquí i també pots veure’l amb vídeo aquí.
Durant el meu pràcticum vaig tenir la oportunitat de contar aquest conte i a més, dur a terme una proposta amb la qual els infants simularen la seva guixa amb un tub de cartró que ells mateixos decoraren, després dibuixaren aquelles persones o animals amb les quals volien estar-hi connectats sempre. I, finalment, ho enganxaren amb un fil.
Pots veure la proposta pas a pas aquí.
25
• Para siempre:
Conte escrit per Camino García el 2016 i què amb molta delicadesa parla de la mort com a part de la vida, com un fet natural del que s’ha d’aprendre i sobretot acceptar- se. A més de parlar de la mort d’una manera clara de tal manera que els infants poden sentir-se identificats.
És curiós de tot el que tracta el conte, des de la manera de parlar de la mort, de les emocions i reaccions que es senten i com gestionar-les i fins i tot de la inquietut per saber a on va aquella persona que ha mort. Finalment, fa èmfasi a que tots els éssers humans som finits i que el que queda és l’amor.
Pots veure’l aquí. A més podeu comprar-lo aquí.
• Más allá:
És un conte il·lustrat, escrit per Silvia i David Fernández, el qual intenta donar resposta a què passa quan un es mor. A mesura que van passant les pàgines cada personatge descriu la seva opinió però cap d’ells té la veritat absoluta. Al final deixa la pregunta sense respondre demanant al lector: ¿I tu, què creus?
És un llibre molt interessant per poder fer front a les diferents respostes culturals o creences que es poden trobar a dins una aula, i a més fomenta que totes les formes de pensar existents són vàlides.
Podeu comprar-lo directament a l’editorial des d’aquí o també podeu optar per descarregar-lo aquí.
26 CONTES PER TRACTAR LA MORT DE FAMILIARS:
Mare o pare:
• No és fàcil, petit esquirol:
Escrit per Elisa Ramón l’any 2003.
Explica la història d’un esquirol vermell que esta molt trist per la mort de la seva mare, aquest pensava que ja mai mes podria tornar a ser feliç.
La delicadesa i la tendresa d’aquest conte fa més fàcil abordar una situació com aquesta, alhora parla de la mort amb total naturalitat, cosa que provoca una millor comprensió d’aquesta.
Aquest llibre podeu adquirir-lo aquí, i a més el podeu visualitzar en format digital aquí.
• Jo les volia. Maria Martinez i Vendrell. Editorial: Associació de mestres Rosa Sensat.
És un conte per tractar temes molts durs d’una manera dolça i bella.
Amb ell s’hi pot tractar el dol d’una manera subtil i metafòrica comparant el sentiment de la protagonista quan perd les trenes, les quals ella hi tenia molta d’estima. El fet d’haver-se de desfer d’elles és que la seva mare està molt malalta i ja no la pot pentinar.
El llibre fa menció a la pèrdua progressiva a causa d’una malaltia.
El llibre pot aconseguir-se clicant aquí, encara què hi ha disponible una versió amb àudio, pots escoltar-la aquí.
27 Padrins o padrines:
• On és el iaio?:
L’any 2005, Mar Cortina, una de les majors especialistes en dol dels infants va escriure aquest llibre.
La història recull l’aprenentatge que la mort forma part de la vida i que els avis, les avies i totes aquelles persones que estimem no ens poden acompanyar per sempre.
És impossible trobar enllaç per a comprar-lo, encara que de ben segur qualque biblioteca el té disponible.
Així i tot podeu trobar un vídeo on s’explica el conte aquí.
• Un poema a la panxa:
Un conte escrit per Eulàlia Canal. El protagonista de la història és un infant que es troba malament, no pot parlar, no menja, no juga, etc. Ningú sap que li passa fins que un dia amb la seva mestra descobreixen el que li passa:
està trist per la mort del seu padrí. Finalment, després d’un mal molt for treu de dedins seu un poema per a ell que decideix compartir-lo amb els seus amics.
Podeu adquirir-lo aquí.
28
• Osito y su abuelo:
Un conte del 1999, escrit per Gray, N. Explica la història d’un osset que cada divendres anava a visitar el seu avi, berenaven i just després pujaven a la casa de l’arbre a contar- se històries. Fins que va arribar un divendres i no pogueren ni berenar, ni anar a la casa de l’arbre. L’avi havia emmalaltit, com que l’avi ja no tenia forces, aquesta vegada va ser l’osset qui va contar la història a l’avi.
L’únic inconvenient que hi trob és que maquilla la paraula mort i ho fa dient que l’avi s’ha despert i ja mai més tornarà a despertar-se, enlloc de dir que l’avi ha mort.
Podeu adquirir-lo aquí i també visualitzar-lo aquí.
Germans:
• No tendremos un nuevo bebé.
És un conte escrit per Mary Gryte el 1998 i és per explicar i parlar-ne amb els infants de la pèrdua del seu germà o germana quan encara no ha nascut.
La història tracta sobre una nena la qual va explicant el que li passa i allò que pensa de la
“no” arribada del seu germanet o germaneta.
Aquest conte inclou consells per als adults per com tractar aquesta situació amb els infants.
Podeu comprar-lo aquí.
29
• Endevina com t’estimo:
Conte escrit per Sam McBratney el 2002 i que Mar Cortina ha catalogat per tractar la mort d’un germà o germana. Al conte no se’n parla de la mort però si de l’amor, per tant, com es fa menció al conte l’amor és difícil de mesurar i és per això que encara que el germà o germana ja no hi sigui entre nosaltres, existeix l’amor que ha deixat per ell o ella.
Aquí el podeu llegir i, a més, ve acompanyat d’una ressenya. Aquí podreu adquirir-lo.
CONTES PER TRACTAR LA MORT D’ANIMALS:
• No te olvido:
Conte escrit per Jennifer Moore. Comença fent menció a què tot allò que neix, qualque dia morirà.
El cicle vital és el mateix per els humans i per a les mascotes. És un llibre que explica la felicitat que aporta la companyia d’un animal i l’impacte que provoca quan es mor.
Aquí podeu veure un vídeo amb la narració del conte. Adquirir-lo és quasi impossible, el seu preu és desorbitat.
30 LLIBRES I GUIES:
• Del viure i del morir . Propostes per acostar-nos a l’experiència de la finitud.
És un llibre de Rosa Sensat escrit per Anna Nollas amb un recull de propostes que van des de infantil fins a Secundària. A més a les pagines finals hi inclou un recull de bibliografia per a infants i un altre per a adults.
En el meu cas l’he demanat prestat a la biblioteca de
Binissalem però també pot comprar-se directament per la web de Rosa Sensat pinxant aquí.
Les propostes que presenta per a infantil són a través de la presentació d’un conte o pel·lícula i tot seguit planteja una o dues activitats.
Podeu trobar totes les propostes referents a Educació Infantil aquí. I el recull bibliogràfic que conté al final del llibre el podeu veure aquí.
31
• La muerte y su didáctica. Manual para Educación Infantil, Primaria y Secundaria.
És un llibre escrit per Agustín de la Herran professor del Departament de didàctica i teoria de la educació de la UAM i Mar Cortina, ella és mestra, psicòloga i presidenta de l’Associació Espanyola de Tanatologia.
Aquest llibre consta de quatre blocs i a més a més un recull de bibliografia per a adults i professionals.
El llibre el té disponible la biblioteca de la Facultat d’Educació de la UIB o també pot comprar-se en línia aquí.
32
• El centre educatiu del dol.
És una guia per afrontar la mort, el dol i les pèrdues en els centres educatius. L’autora és Angels Miret i és una mestra formada en aquest tema i que ha posat en pràctica totes les orientacions que s’hi troben recollides. A més també fa referència a les pèrdues produïdes per distanciament de persones que pot incloure separació o divorci de parelles o immigració.
Aquesta guia la podeu trobar amb PDF al següent enllaç:
El centre educatiu del dol.
• ¿Todos los caracoles mueren siempre? Como tratar la muerte en Educación Infantil.
És un llibre escrit per Agustín Herran, entre altres. Aquesta obra defensa la necessitat d’educar als infants per tal què entenguin la mort, ja què entendrer-la suposa una millor qualitat de vida. Ho fa a traves d’una explicació de temes transversals del currículum actual i la seva vinculació per a entendre la mort. A més a més, ofereix diferents propostes curriculars preventives i pal·liatives, recursos didàctics i una àmplia bibliografia.
El podeu trobar en aquest enllaç en format PDF:
¿Todos los caracoles mueren siempre? Como tratar la muerte en Educación Infantil.
FILOSOFIA
• Manual de filosofía 3/18 per treballar el conte: LA SEVA OLOR
Aquest manual és per acompanyar el conte “La seva olor”, està pensat per a treballar la vida, la mort i les seves emocions amb el programa filosofia 3/18. Aquest manual està programat per al cicle de primària però és adaptable a infantil. Aquest només és
33 un exemple de tot allò que es pot treballar amb la filosofia 3/18 del tema de la mort i el dol.
Podeu trobar aquest manual i el conte aquí.
A més a més, aquí hi trobareu la web del grup IREF (Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia). És una associació que promou el projecte de Filosofia 3/18, ho fa formant als docents i a més amb una gran difusió i elaboració de materials.
ARTICLES:
Per obrir-los feis click damunt el títol.
• La muerte en educación infantil: algunas líneas básicas de actuación para centros escolares.
Aquest article explica de quina manera perceben i construeixen la mort els infants a l’etapa infantil i ofereix un recorregut teòric sobre el tema. A més, brinda una sèrie de mesures que poden ser útils a la comunitat docent de qualsevol escola.
Contempla mesures preventives i pal·liatives.
• La temática de la muerte en Educación Infantil. Tratamiento de conceptos abstractos para los más pequeños
Aquest article explica si és o no adequat parlar de la mort a Educació Infantil. En tot cas explica quin ha de ser el rol docent a davant aquest tema, així com també la comunicació amb les famílies.
•
Diez propuestas para una pedagogía de la muerte.Article escrit per Vicens Arnaiz, psicòleg a l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca. Ens explica el contacte dels infants amb la mort, fa referència a la pedagogia de la mort i el dol i a més a més ens dona referències de com parlar de la mort amb els infants.
• El duelo en el niño: cuándo es normal y cuándo se complica
Aquest article explica què és el dol i el seu procés, a més, com explica el títol ajuda a diferenciar si es tracta de símptomes normals o no.
34 VÍDEOS:
•
Entrevista a Agustín de la Herran.L’entrevista parla sobre la inclusió del tema de la mort a l’educació, quins problemes presenta a l’hora d’incloure la mort a les aules i quines solucions proposen els estudis. Podeu visualitzar-la aquí.
• ¿Cómo acompañar a las familias desde la escuela?
Aquest vídeo, com bé diu el títol, fa menció a l’acompanyament a la família per part de l’escola en el cas d’una pèrdua. Fa especial menció en la situació sanitària que ens trobam encara què ens pot aportar idees d’actuació en un cas de dol. Podeu veure el vídeo aquí.
WEBS:
• https://www.dolinfantil.com/
És una web a on s’hi pot trobar informació teòrica i recursos per a treballar el dol. És molt completa. La plana web està creada per Gemma Lumbreras i explica que la creació sorgí per el seu TFG del grau de Psicologia.
• https://pedagogiadelamuerte.com/
Aquesta és una web que va ser posada en marxa per un equip d’investigació que treballa per a la inclusió de la mort a l’educació com a element formatiu. Hi podeu trobar recursos per a infantil (entre d’altres) i formació per a docents.
Producte final: Guia de recursos per al CEIP ROBINES
Finalment, com ja he comentat abans l’escola rebrà un document PDF amb tots els recursos exposats anteriorment i, a més, amb una petita introducció del què és la pedagogia de la mort. Aquesta guia podeu visualitzar-la aquí.
35
6.4. Reflexions i propostes de millora en relació a treball de camp realitzat.
Una vegada finalitzat el treball de camp, més concretament, durant l’anàlisi de les respostes rebudes a l’enquesta he notat què podria haver fet les preguntes de diferent manera i hauria tret uns resultats més reals.
En particular en la primera pregunta podria haver canviat la manera de plantejar-la, de tal manera que fos més específica. Per exemple, en el cas de si han hagut de tractar el tema a dins l’aula, si hagués especificat que no només em referia a tractar la mort de persones sinó que qualsevol mort, ja sigui animal o planta, m’hauria duit a unes respostes més concretes. Així mateix, aquest fet m’ha ajudat a poder fer-me una idea de quin és el nivell de coneixement de la pedagogia de la mort.
Un altre exemple és la segona pregunta. Aquesta demana si penses que la mort és un tema tabú que es desenvolupa amb eufemismes entre la comunitat eductiva, aquesta podria haver-la duplicat i demanar la opinió com he fet i, també, demanar com ho fas tu com a docent.
Per poder donar per conclòs el treball de camp, no puc fer-ho sense esmentar les possibles propostes de millora que hauria pogut fer-hi, a més, també he volgut donar veu a aquelles persones que faran ús d’aquest recull de recursos.
D’aquesta manera, per poder saber què en pensen elles he decidit fer un qüestionari (Annex 2) a on només hi ha opció d’una resposta de text, allà els hi deman que en facin una revisió i que em responguin quina és la seva opinió, és molt important per jo per poder sebre si he atès bé les necessitats del centre. Perquè poguessin veure-ho els hi vaig facilitar l’enllaç de la guia de recursos. Les mestres del centre acceptaren la meva sol·licitud i molt agraïdes em feren el feedback que els hi havia demanat i les seves respostes foren molt enriquidores.
Per poder preservar la seva intimitat les respostes eren totalment anònimes, creia que d’aquesta manera les respostes serien totalment sinceres.
A continuació he recollit textualment les aportacions rebudes:
36
➢ MESTRA 1: És molt complet. No coneixia tants contes i recursos.
➢ MESTRA 2: Em sembla un recull bastant complet, que té en compte les diferents perspectives des de les que es pot donar la pèrdua o mort,. Amb recursos per treballar des de els diferents àmbits , ja sigui a tot l’alumnat, a famílies i als infants en particular. Pens que ens serà molt útil tenir aquest banc de material del qual poder servir-nos en cas necessari.
➢ MESTRA 3: Primer de tot, gràcies, Aina. Tenir un recull de recursos ens facilita el treball (tant preventiu, com pal·liatiu i a posteriori). La mort és un tema encara bastant tabú en el món adult. Per a mi, la clau està en com ho afronta l’adult (tant la mestra com la família), ja que és l’adult qui moltes vegades posa paraules i acompanya els dubtes, les emocions, el dol. Potser l’únic que trob a faltar és algun apartat més dirigit a les famílies (tot i que algun dels articles es podria passar perfectament a alguna família en cas de necessitat). Per experiència pròpia, també hi afegiria un paràgraf on es parli del respecte cap a les creences familiars. Tot i que la mort sigui natural i part de la vida, a l’aula i amb les famílies s’ha d’anar amb compte i tractar-ho amb respecte i delicadesa. Soc de l’opinió que als infants no se’ls pot mentir, però les al·legories ajuden a enfrontar millor la pèrdua. És per això que, un cop més, la comunicació família-escola és cabdal, en cas de casos concrets on s’hagi de treballar el dol. Aquest recull és molt complet, amb diferents recursos, tant teòrics com pràctics, i de ben segur en traurem profit!
➢ MESTRA 4: Després d'haver llegit el teu document, trob que és un recull de recursos que pot ser molt útil a l'hora de treballar la mort i el dol a l'Etapa d'Educació Infantil. Des del meu punt de vista, els contes són un recurs molt valuós i ens poden ser de gran ajuda per tractar aquest tema. M'ha agradat el fet que estiguessin separats per blocs (per tractar la mort d'un padrí o padrina, d'un pare o una mare, un germà...). Per últim, consider que les guies, llibres, vídeos i articles que has adjuntat són fonamentals, ja que es donen orientacions, estratègies, pautes i altres recursos per treballar el dol. També, hi ha un article que m'ha agradat molt on s'explica de quina manera perceben i construeixen la mort els infants a l'etapa infantil. Trob que comprendre això, és fonamental per
